Sempre a punt

caminant fins arribar al coll de Certascan. Allà vam fer una petita
avaluació de com estava anant la pujada al cim, i vam decidir fer
voluntari la pujada final al cim. Uns quants van decidir quedarse
al coll i descansar una estona, mentre els altres pujàvem cap
al pic. Realment va ser una pujada dura, molt desnivell en poca
distància, però allà continuàvem, cada cop més a prop, fins que
finalment vam trobar-nos a dalt del pic (en 41 minuts!!). Les vistes
eren impressionants, feia un dia perfecte i tots els que estàvem allà
dalt recordarem durant molt temps aquelles imatges.
Un cop vam baixar del pic, ens vam reunir tots i vam començar a
baixar, l’objectiu era dormir al mateix lloc que la primera nit, havíem
de caminar molt però ho vam aconseguir.
El quart dia ja era un dia més relaxat, tant sols havíem de fer temps
per arribar al campament a l’hora de berenar, i tant sols teníem
un caminet d’unes dues horetes i mitja. Varem poder aprofitar el
temps al Pla de Boavi per descansar, veure la natura i mireu, mireu
la fotografia, estar ben a prop de les vaques!
Finalment vam tornar als campaments i vam poder explicar totes
les experiències viscudes durant aquests quatre dies als escoltes
d’altres branques i als monitors també!
Ja erem a la segona setmana de campaments, i dijous tocava joc
de 24h!! Tocava que per patrulles els Ràngers i les Guies, i dins
d’una realitat diferent (en aquell moment estàven a una acadèmia
dels X-men) passessin tot un seguit de proves per poder guanyarse
els àpats del dia, i fins i tot, la possibilitat de poder dormir!!
Tranquils, tots van acabar dormint!
El campament ja s’acabava però encara faltava molt per fer, com
per exemple preparar la nit de por per a les branques petites, on
tots els vostres fills es van disfressar i van preparar un túnel de la
por, que a més d’algun castoret i llop va fer plorar! L’endemà per
això tots deien que no havien tingut cap mena de por, que curiós...
Finalment ja ens trobàvem a l’últim dia de campaments, el dia
de pares d’on volem destacar l’entrega d’insígnies. Un moment
sense dubte molt emotiu, on alguns passaven a ser els grans de la
branca, i altres realitzarien el seu últim SEMPRE A PUNT! com a
Ràngers i Guies, per passar a formar part de Pioners i Caravel•les.
Sense dubte un moment molt bonic per a tothom.
Amb això hem intentat fer un petit recordatori d’uns campaments
que van ser en general molt bons, ara ja toca pensar en l’any que
ve, cares noves, monitors nous i rols nous dins de les branques,
uns passaran a ser els grans de Ràngers i Guies i altres seràn els
“novatos” a Pioners i Caravel•les.
Sigui com sigui, comencen noves etapes on desitgem que tothom
s’ho passi realment molt bé i pugui continuar progressant en la
seva vida escolta!
SEMPRE A PUNT!
Kraal de ràngers i guies curs 2010-2011
8 9