Muntatge d'un equip microinformàtic

Muntatge i manteniment d’equips 17
Muntatge d’un equip microinformàtic
La mesura de la potència de procés es determina per la quantitat
d'instruccions per segon que és capaç d'executar un ordinador amb
un model determinat de programa que té en compte la majoria de
situacions que es poden produir.
Els programes per a mesurar la potència de procés s'anomenen
programes de benchmark.
El benchmark és una tècnica utilitzada per a mesurar el
rendiment d'un sistema o una part d'un sistema, sovint
comparant-lo amb algun paràmetre de referència. La tècnica
consisteix en l'execució d'un programa o d'un conjunt de
programes en la màquina objecte de l'estudi, amb la finalitat de fer
una estimació del rendiment d'un element o d'un conjunt
d'elements concrets per a comparar els resultats amb els d'altres
màquines semblants.
La tasca d'executar un benchmark, originalment, es reduïa a estimar el
temps de procés que tarda l'execució d'un programa que executa un
nombre d'instruccions conegut (mesurat en milers o milions
d'operacions per segon). Més endavant, en millorar els compiladors i
amb la gran varietat d'arquitectures i situacions diferents, s'ha fet
d'aquesta tècnica tota una especialitat. Els diferents tipus de sistemes i
les diferents situacions de treball fan que la tasca de comparar dos o
més sistemes sigui força complicada. A més, les comparacions possibles
de temps d'execució tracten sobre tasques molt específiques i l'ús per
part d'aquestes tasques dels recursos, com pot ser quantitat de memòria
usada, quantitat d'accessos als recursos i temps d'utilització dels busos
entre altres.
Per tant, per a determinades aplicacions, pot ser que el rendiment d'un
sistema quant a potència de procés no estigui determinat tan sols per la
freqüència del processador o processadors, sinó també per la quantitat i
nivell de memòria cau, la memòria de treball de què disposa o el model
d'accés als busos del sistema. Vegeu en la figura 4 un exemple de
processador Intel.
En l'Unix, Linux...
...la mesura de potència que
s'utilitza són els bogoMIPS, és a
dir, els falsos MIPS, que és la
mesura que fa servir el nucli
d'aquests sistemes operatius per a
calcular els cicles morts de procés.
Es podria definir com els milions
de vegades per segon en què el
processador no pot fer res.
Podeu cercar programes de
benchmark a Internet. N'hi ha
força de gratuïts i per a diferents
usos.
Figura 4. El processador (en la imatge, processador Intel Core 2 Quad 6600)és el màxim responsable de la potència de procés, però cal que
l'acompanyin components adequats.