ELS FÒSSILS

Sabies què?
Què és un fòssil?
Vida
Un bon exemple d’organismes
que han fossilitzat bé al llarg
de la història de la Terra són
els ammonits, gràcies a la
seva closca calcària. Van
aparèixer fa més de 200
milions d’anys i desaparèixer
en fa 65.
Mort i sedimentació
Al morir, els ammonits cauen
sobre el fons marí. El seu cos
tou es descompon, mentre els
sediments transportats pels
cursos d’aigua que es van
sedimentant omplen la seva
closca i amb el temps, la
cobreixen.
ELS FÒSSILS
La Terra té uns 4550 milions d’anys. L’escorça es va començar a consolidar fa uns
3800 milions d’anys i gairebé al mateix temps van aparèixer els primers organismes
vius. Amb els anys, aquests organismes han anat evolucionant adaptant-se al medi.
Alguns d’ells han desaparegut, com és el cas dels dinosauris, fa uns 65 milions
d’anys.
Dels organismes que han viscut al llarg de la història de la Terra, en queden restes.
Aquestes restes s’anomenen fòssils. La ciència que es dedica a estudiar la vida del
passat (essencialment els fòssils) s’anomena paleontologia. Aquest nom ve del
grec i significa ciència dels éssers del passat.
Com es forma un fòssil?
Diagènesi
Els ammonits queden atrapats
entre les capes de sediments
que es van apilant lentament
i transformant en roca (es parla
de diagènesi). La seva closca
calcària es va dissolvent per
les aigües que circulen dins
dels sediments. Nous minerals
(sovint calcita) es dipositen
aleshores en l’empremta
deixada per la closca.
Fòssil
Motlle
Descubriment
A mesura que els sediments
es van apilant, les capes més
baixes es comprimeixen pel
pes de les capes superiors.
Els fòssils també queden
comprimits.
Els moviments de l’escorça
terrestre i els processos
erosius (pluja, vent, gel, etc.)
poden portar el fòssil a la
superfície de la Terra i
aleshores pot ser descobert.
De vegades es pot recuperar
el fòssil sencer, però el més
sovint, el que recuperem és el
seu motlle, és a dir la forma
negativa del fòssil que ha
quedat impresa en la roca.
cenma
Centre d’estudis de la neu i de la muntanya d’Andorra

ELS FÒSSILS
Quins fòssils podem trobar a Andorra?
calze
peduncle
element
coniform
algunes morfologies
de les peces del peduncle
element
ramifor
element
pectinifor
Graptòlits
Crinoïdeus
Braquiòpodes
cenma
Centre d’estudis de la neu i de la muntanya d’Andorra
Eren animals marins que van viure formant colònies durant
el Paleozoic, fa entre 570 i 245 milions d’anys. En l’actualitat
no existeixen, són típics del Silurià (fa uns 400 milions
d’anys). Eren animals planctònics, és a dir que vivien en
suspensió dins les aigües marines. Semblen gargots de
llapis blanc, més o menys dentats, sobre de pissarres
negres.
Eren organismes marins que normalment vivien fixes al
sòl. Estaven formats per un llarg tronc anomenat peduncle,
coronat per un calze vorejat per una corona de braços
flexibles a través dels quals els crinoïdeus recollien
l’aliment. Per la seva forma, semblaven flors exòtiques.
No és habitual que fossilitzin sencers, per això el que
normalment trobem són peces del seu esquelet, sobretot
del peduncle. No estan del tot extingits, encara en trobem
avui en dia, però són molt menys abundants.
Es tracta d’invertebrats marins bentònics (és a dir, que
viuen sobre el fons marí), les parts toves dels quals estan
tancades a l’interior d’una closca formada per dues valves.
S’han descrit més de 30.000 espècies de braquiòpodes,
de les quals en l’actualitat només en viuen 300. L’època
en què van arribar a ser més abundants va ser durant el
Mesozoic, fa entre 245 i 65 milions d’anys.
Conodonts
Són microfòssils fosfatats, de 200 µm a 6 mm, amb dents
còniques. Morfològicament, hi ha tres grups principals:
elements coniformes, elements ramiformes i elements
pectiniformes. Són molt variats, amb més de 1.500
espècies, i d’evolució ràpida. Han estat trobats en sediments
marins d’entre uns 800 i 200 milions d’anys. L’origen dels
conodonts no es coneix, es creu que podrien ser alguna
part d’un organisme més gran (cefalòpodes, gasteròpodes,
artròpodes, etc.).

Anem a treballar
ELS FÒSSILS
Anem a fer la còpia d’un fòssil. Per això necessitem:
- Dos barres de plastilina grosses,
- Aigua,
- Un sac de guix o escaiola,
- Un recipient de vidre,
- Un cilindre de plàstic retallat d’una ampolla d’aigua,
- Una forquilla,
- Unes tisores,
- Un fòssil.
Material necessari.
Aixafem el fòssil contra la plastilina
de manera que aquesta agafi la
seva forma.
En un recipient de vidre posem
el guix.
cenma
Centre d’estudis de la neu i de la muntanya d’Andorra
Modelem les barres de plastilina fins a fer un cilindre de cinc
dits d’amplada i dos d’alçada.
Traiem el fòssil amb cura. Col·loquem el cilindre de plàstic
contra la plastilina de manera que
envoltem la marca deixada pel
fòssil.
Amb aigua el pastem fins a
tenir una barreja força líquida.
Tirem la barreja dins del cilindre
sobre la plastilina

ELS FÒSSILS
Deixem assecar durant un dia. Tallem el plàstic amb l’ajut d’unes
tisores.
Separem amb cura la plastilina del guix, i ja tenim la còpia del fòssil feta.
cenma
Centre d’estudis de la neu i de la muntanya d’Andorra
Traiem completament el plàstic.