guia de treball de l'alumnat

More documents

Recommendations

Info

5. Els prats submarins i la navegació Molt sovint imaginem el fons del mar com una prolongació de les El concepte platges que coneixem. Suposem que, sota l’aigua, s’hi troba una immensa esplanada de sorra ondulant. En realitat, però, el fons costaner no és tan homogeni com es podria pensar; de tant en tant, a més de sorra, també s’hi troben roques, fons de fang, de cascall (fons pedregós), prats submarins o fins i tot algun peci (vaixell enfonsat). Els pescadors, amb l’experiència adquirida per molts anys de sortides diàries al mar i l’herència acumulada d’un ofici transmès de pares a fills, coneixen perfectament la situació de cadascun d’aquests elements, ja que l’èxit de la seva feina en depèn; cal saber on i a quina fondària pescar per agafar tants peixos com sigui possible i evitar alhora els indrets on les xarxes es podrien enganxar i estripar. Sembla, doncs, que tinguin ulls sota l’aigua... com s’ho fan per localitzar aquests punts submergits? Avui dia, gràcies als progressos de la tecnologia, es pot utilitzar un aparell anomenat GPS (abreviació de la denominació en anglès: Global Positioning System), que dóna les coordenades geogràfiques, és a dir, la latitud i la longitud, a partir del senyal que rep de diferents satèl·lits. Només s’ha de prémer un botonet per conèixer immediatament la nostra posició, siguem on siguem del món! Tanmateix, pocs pescadors artesanals se serveixen d’aquest mètode tan sofisticat, i, per descomptat, fa només cinquanta anys segurament ningú no hauria ni tan sols somiat en aquesta possibilitat. Com s’ho feien, doncs, antigament pescadors i mariners per navegar sense aquest giny? Quan eren a alta mar –navegació d’altura- , s’ajudaven del sol i els estels per orientar-se i, prop de la costa –navegació de cabotatge-, prenien referències visuals del paisatge (muntanyes, campanars, torres de vigilància, fars...). En aquest cas, el mètode més habitual que empraven era la localització mitjançant dues enfilacions (vulgarment les “senyes”). Enfilar vol dir posar en fila, col·locar una cosa darrera una altra, en línia amb una altra. Una enfilació s’obté llavors, alineant dos objectes, per exemple, un arbre del litoral (primer terme) amb el cim d’una muntanya (segon terme). La intersecció entre dues enfilacions diferents correspon a un punt fix. A l’era d’Internet i dels telèfons mòbils aquest mètode tan rústic potser us farà somriure, però penseu que ben aplicat és més precís que un GPS. 20
5. Els prats submarins i la navegació A continuació, reproduïm el diari d’un vell pescador que conté ano- L’activitat tacions dels caladors on acostumava a pescar i les menes de peixos que capturava. Situa al mapa adjunt cadascun dels punts esmentats a partir de les enfilacions subministrades. Recorda que de cada parell de referències l’element de davant sempre correspon al primer terme (vist des del mar). Marca en verd allà on creguis que es troba posidònia i en vermell on creguis que no n’hi ha. Ajuda’t d’informació complementària, com les espècies pescades (si viuen o no als prats submarins), la fondària i el nom del punt (consulta l’activitat número 1). Quan acabis, dibuixa el contorn probable del/s prat/s submarí/rins. Interpreta la distribució de posidònia obtinguda. Equivalència 1 braça catalana = 1.6718 metres 1. Tota la cala Pepa (4 braces) Calador de salpes. 2. Torre del Vent - castell de la Trona / Punta dels Neros - racó de les Llagostes Calador de llagostins. 3. Far d’en Pujol - castell de la Trona / Mas dels Tamarius - monestir de Sant Pere Brut “En terra”. 4. Pic del Boc - castell de la Trona / Mas Colí - pic Hipala Brut “En terra”. 5. Cavall Bernat - castell de la Trona (20 braces) 6. Far d’en Pujol - castell de la Trona / Platja del Fullam - pic Hipala Calador de sards, variades i esparralls. 7. Torre del Vent - castell de la Trona / Castell de Sant Antoni - la torre Feliu Brut “En fora”. 8. Illot del Vell Marí - castell de Sant Antoni (15 braces) Les Saupes. 9. Illot del Vell Marí - cavall Bernat / Racó de les Llagostes - la torre Feliu Les Saupes. 10. Tota la platja Llarga (4 braces) Calador de tellerines. 11. Pas del Cavall - illot del Vell Marí, davant de cala Pepa (14 braces) Calador de salpes. 12. Platja del Fullam - la torre Feliu / Torre del Vent - pic del Boc El roquer d’en Nando. 13. Platja del Fullam - la torre Feliu / Sud del cavall Bernat (20 braces) 14. Platja del Fullam - la torre Feliu / Pic del Boc – Viladedalt Brut del Colí. 15. Platja del Fullam - la torre Feliu / Far d’en Pujol - castell de la Trona Brut del Mig. 16. Pic del Boc - monestir de Sant Pere / Torre del Vent - pic Hipala Les Altines. 17. Torre del Vent - pic del Boc / Sud de l'illa Menuda (27 braces) 18. Torre del Vent - pic del Boc / Mas Colí - turó de la Dona 21
Page 1 and 2: Guia pedagògica Quadern de l’alu
Page 3 and 4: Salutacions! Com ja hauràs pogut v
Page 5 and 6: 1. Els prats submarins i la geograf
Page 7 and 8: 1. Els prats submarins i la geograf
Page 9 and 10: 2. Els prats submarins i la històr
Page 12 and 13: 2. Els prats submarins i la històr
Page 14 and 15: 3. Els prats submarins i l’ecolog
Page 16 and 17: 3. Els prats submarins i l’ecolog
Page 18 and 19: 4. Els prats submarins i la gent To
Page 22 and 23: 5. Els prats submarins i la navegac
Page 24 and 25: 6. Els prats submarins i el càlcul
Page 32 and 33: 7. Els prats submarins i el territo
Page 38 and 39: 8. Els prats submarins i la recerca
Page 40 and 41: * * * * * * * * * * * * * * * * * *
Page 42 and 43: Adreces útils Agència Catalana de
Page 44: Generalitat de Catalunya Departamen

guia de treball de l'alumnat

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?