L'amor secret del rei En Jaume - Grup 62

ven a peu de muralla. Al cap d’uns moments ja eren a
palau.
Dama Eudòsia, després d’escoltar-les, s’apropà a
Berenguera. Aurembiaix i Griselda, enganxades a les
faldilles de la dama de companyia, esperaven les paraules
de la infanta de Castella.
S’alçà l’antiga esposa del rei de Lleó i, d’una revolada,
travessà la gran sala càlida i va sortir al defora,
seguida de la comitiva que formaven dama Eudòsia,
Griselda i Aurembiaix.
La sorpresa les esperava al tombant. Allà on les
noies havien deixat aquell cos sense vida, amb dos
nens espellifats, no hi havia res més que el terra nevat,
de neu remoguda, aixafada.
–No deveu haver vist visions, senyores?...
Dama Eudòsia les mirava sense amagar la sornegueria.
–Fixeu-vos-hi, allà baix!
Berenguera de Castella assenyalava, amb la mà estirada,
cap als camps estesos. Unes ombres indefinides
corrien. Hauries dit que duien un fardell. Es van
anar perdent, engolides per l’horitzó.
Asseguda a l’escambell de prop de la finestra d’arc
rodó que s’obria damunt el jardí dels oncles, Aurembiaix
d’Urgell evocava una vegada i una altra l’escena
dels nens amb la mare morta. No acabava d’entendre
per què hi pensava tant. Havia sentit dir que de vegades
les persones morien de gana. I, al seu castell de
Balaguer, havia contemplat la corrua de pobres que
cada setmana esperaven el plat de sopa que Elvira
22
034-Amor secret rei jaume.indd 22 21/1/10 22:04:08