GLUP DETECTIU

En aquest moment descobrim un grup d'abonyegats CASCOS de motorista que,
com si fossin closques de mol·luscos, s'eleven sinistrament quan GLUP no els veu i
recuperen l'aspecte inofensiu així que la gavardina es tomba. N'hi ha a tot arreu: a
terra, a prestatges... GLUP, sense veure'ls, s'atura a escoltar. GLUP prova de veure
alguna cosa, fent pantalla amb la màniga sobre els ulls. Els CASCOS es disposen a
saltar-li al damunt. De sobte, se sent un xiulet i GLUP mira cap amunt. En pla
subjectiu, veiem com una torrada es precipita sobre l'objectiu fins a cobrir-lo del tot.
Els CASCOS s'amaguen, esperant una avinentesa millor. Veiem com a GLUP li cau
una altra torrada al damunt. I una altra. I una altra.
GLUP
És ell. És viu! Miraré d'arribar-hi abans que el vegi el Sr.
Bàter.
GLUP se'n va cap al lloc d'on vénen les torrades. Els CASCOS el segueixen.
37. Exterior. CARRER DE L'ABOCADOR. Dia.
TORRAPÀ continua llançant torrades.
TORRAPÀ
Re-laxació... Re-cuperació... Re-surrecció...
Concentrat en les seves coses, al principi no s'adona que passa a la vora d'ALÍCIA.
De sobte, el TORRAPÀ s'atura en sec i cau a terra, i es fa la morta. ALÍCIA se li tira
al damunt.
ALÍCIA
No sé on sóc! M'has d'ajudar a sortir d'aquí.
TORRAPÀ , a les seves mans, continua fent-se la morta.
ALÍCIA
(sacsejant-la)
Ei! Que t'he vist! No facis l'adormida.
ALÍCIA li pega. El TORRAPÀ continua inert.
ALÍCIA
Saps una cosa? Hi ha una fórmula infal·lible per a aquests
casos... a veure si els torrapans tenen pessigolles...
EL TORRAPÀ resisteix. ALÍCIA, desconcertada, s'ajup provant de veure què passa
a l'interior de l'aparell i acciona repetides vegades la palanca. El TORRAPÀ fa
esforços per no llançar una torrada. Al final no pot més i se li n'escapa una, alhora
que esclafeix a riure.