GLUP DETECTIU

GLUP DETECTIU
(Versió 5a)
Guió de José Antonio Vitoria
Registre de la Propietat Intel·lectual de Sant Sebastià
Inscripció SS / 772 / 12.VIII.1991

1. Exterior. CARRER DE L'ABOCADOR. Dia.
Un semàfor en desús destaca en la pila de metall i objectes fets malbé. Quan
ampliem la imatge, veiem que la pila és, en realitat, part d'un carreró lúgubre i buit.
Uns personatges entren precipitadament en pla i trenquen el silenci. Són ALÍCIA,
GLUP, el TORRAPÀ i la RÀDIO, que corren com uns esperitats.
Unes ombres els sotgen. Són les dels CASCOS CARNÍVORS, unes bestioles gens
cordials amb intencions depredadores.
Com que els CASCOS són molt nombrosos, els acorralen. Els perseguits reculen a
poc a poc. De sobte, la imatge es congela i ALÍCIA comença a parlar al damunt.
ALÍCIA (off)
Aquesta nena tan valenta i decidida... bé, en aquesta imatge
no sembla que sigui així, però aquesta nena tan valenta sóc
jo. Suposo que deveu tenir preguntes per fer-me com, per
exemple, "què és aquest lloc tan estrany?", "com és que al
costat hi tinc una gavardina?" (zoom cap a Glup), "a veure si
el que duc a la mà és una ràdio?" (zoom cap a la ràdio), "què
fa aquest torrapà amb cara de pànic...?" (zoom al Torrapà,
que fa cara de lleugerament aterrit)...
Es reprèn l'acció i veiem els CASCOS que els ataquen. Un salta sobre el grup. Es
congela la imatge. Ara es veu un dels CASCOS enlaire i ALÍCIA, GLUP i els altres a
la defensiva, cada un a la seva manera.
ALÍCIA (off)
Uuhhh, i sobretot us deveu demanar qui redimonis són
aquestes bestioles que ens ataquen. Doncs ara us ho
explico. La culpa de tot plegat la té aquest aparellot que tinc
a la mà (zoom cap a la ràdio).
Es torna a descongelar la imatge i els perseguits es dispersen i corren cada un en
una direcció. TORRAPÀ, amb la cara totalment desencaixada pel pànic, ve directe a
càmera. La boca se li fa com més va més grossa...
TORRAPÀ
Tot va començar aixííííííííí...!
La boca acaba cobrint tota la pantalla de negre.
TÍTOLS DE CRÈDIT

2. Interior. HABITACIÓ D'ALÍCIA. Dia.
ALÍCIA ara és a la seva habitació. Es gira i s'asseu a la taula i es posa a reparar un
aparell estrany que recorda llunyanament una RÀDIO antiga. Mentrestant,
cantusseja improvisant segons les accions que fa.
ALÍCIA
Sóc l'Alícia i sé enroscar i collar,
i faig una cosa que se'n diu reciclar.
Reciclar! Reciclar! Reciclar!
En aquest moment la seva MARE s'atura al davant de la porta oberta. Llegeix una
pila de folis. Aixeca la vista per parlar amb ALÍCIA.
MARE
Una altra vegada cantant, Alícia?
ALÍCIA
Canto, mare, per poder-me recordar
del que va dir en Tomàs...
Connectar, enroscar i collar:
No em puc descuidar cap pas
si ràdio vull arreglar.
Això em va dir en Tomàs.
MARE
Doncs aquesta ràdio a mi només em sembla una porqueria. I
aquest Tomàs...
3. Exterior. CARRER. Dia.
Tirant amb penes i treballs el seu carro ple a vessar d'objectes de “rebuig” que va
recollint de les escombraries, TOMÀS es fica en un carrer de casetes unifamiliars
noves. Totes, tret d'una, la seva, que és un edifici antic i escrostonat amb una nau al
costat (el seu magatzem de drapaire). Sobre la melodia de la RÀDIO, comença a
cantussejar, com si de veritat estigués guillat. La lletra parlarà de les “meravelles” i
“riqueses” que TOMÀS aconsegueix del que els altres no volen. Tallem entre aquest
decorat i l'anterior, on...
4. Interior. HABITACIÓ D'ALÍCIA. Dia.
ALÍCIA repassa l'estat de la RÀDIO i hi col·loca la capsa exterior.
ALÍCIA
Bobines, cargols, cables: tot a punt i... a endollar!

ALÍCIA endolla aquest garbuix de cables, bombetes i bobines. La RÀDIO comença a
sonar. A ALÍCIA se li il·lumina la cara. Un instant després la RÀDIO esclata, deixa
anar un núvol de fum i para de sonar. En aquest moment, ALÍCIA sent el cantusseig
de TOMÀS.
Tomàs!
ALÍCIA
ALÍCIA agafa la RÀDIO i arrenca a córrer cap a la sortida.
5. Interior. CASA D'ALÍCIA (ESCALES i ENTRADA). Dia.
ALÍCIA, baixa les escales com un huracà i atropella la seva MARE. Els folis volen en
totes direccions.
Però, Alícia!
MARE
ALÍCIA
(Sense aturar-se)
Perdona! Haig de parlar amb en Tomàs.
ALÍCIA passa davant la porta de la cuina. El seu PARE treu el cap.
PARE
Alícia! El dinar ja està a punt.
De seguida torno!
ALÍCIA
(Sense aturar-se)
ALÍCIA surt de casa amb un cop de porta. Els últims folis cauen pel forat de l'escala.
La MARE treu el cap des del pis de dalt.
Aquí no em fa cas ningú...
PARE
MARE
Hauré de tornar a imprimir tot el treball!
6. Exterior. CARRER. Dia.
TOMÀS s'atura davant un contenidor d'escombraries, aixeca la tapa i mira a dins.
ALÍCIA, esbufegant, se li atura al costat, amb la RÀDIO a la mà. TOMÀS, sense
veure-la, s'enfila al costat del carro i, en equilibri precari, fica mig cos al contenidor.
ALÍCIA fa un crit per cridar-li l'atenció.

Tomàs!
ALÍCIA
TOMÀS es sobresalta. Això fa que la tapa del contenidor li caigui al damunt i que
l'atrapi per la cintura. El vell espeternega cames enlaire i cau a dins del contenidor.
Tomàs...
ALÍCIA
(preocupada)
ALÍCIA aixeca la tapa del contenidor i es troba una cama de TOMÀS i un braç que
sobresurten, en una postura impossible. Del contenidor en surt el so d'una veu
d'ultratomba (la de TOMÀS, deformada).
Alíííciiiia!
Què-què?
TOMÀS (off)
ALÍCIA
(espantada)
El cap del TOMÀS surt del contenidor. A continuació, salta a terra.
TOMÀS
Bons pulmons! Quina manera de cridar!
ALÍCIA
(Li ensenya la RÀDIO)
Mira! No funciona! He fet tot el que em vas dir
i... no funciona!
TOMÀS
A veure... Deixa-m'hi fer un cop d'ull...
(Mira la RÀDIO)
Aquesta bobina no estava en bon estat... Ahahà! Em penso
que tinc la solució.
TOMÀS es posa a buscar amb cura entre el contingut del carro.
ALÍCIA
La solució és... en aquest munt d'escombraries?
TOMÀS
Escombraries? Aquestes coses son... valuoses. Tan
valuoses com l'or! Mira aquests aparells... Amb una mica de
feina quedaran com nous.

ALÍCIA
(enfadada)
Igual que la meva ràdio, oi? Com nova!
TOMÀS
Tranquil·la.
(Treu una batedora)
Aquesta batedora està destrossada... però té una bobina
Completament nova...
Au, posem-la-hi!
ALÍCIA
TOMÀS
Ara? No és una mica tard?
ALÍCIA es dirigeix a tota velocitat a can TOMÀS.
ALÍCIA
Al pare i a la mare tant els fa...
7. Interior. CASA D'ALÍCIA (CUINA). Dia.
Veiem en primer pla la MARE, enfadada.
On s'ha ficat l'Alícia?
MARE
Després d'aquestes paraules, descobrim que la MARE, escombra en mà, reuneix en
un gran munt tots els folis esbarriats. El PARE la va a ajudar amb una bossa
d'escombraries enorme. Parlen de pressa i, sobretot la MARE, sense escoltar-se.
PARE
Ha dit que anava amb en Tomàs.
MARE
(Tira el paper a dins de la bossa)
Què mires? Només és paper. No val la pena
aprofitar-lo. L'Alícia no t'ha dit on anava?
PARE
Amb en Tomàs. Tinc la lleugera sensació que no m'escoltes.
MARE
Segur que és amb en Tomàs!
(El pare fa cara de resignació)

No et quedis així. Hauria de ser aquí, fent els deures. Aquest
Tomàs és un guillat.
PARE
En Tomàs és un bon home, però... el cert és que a l'Alícia li
fica al cap unes idees molt...
MARE
(Mira a la cuina, plena d'atuells)
Cada vegada que guises tu és un desastre.
...rares. Ara ho endreço...
PARE
El PARE agafa uns quants envasos de plàstic i llaunes buides i els tira a les
escombraries.
MARE
Idees rares. Això és el que en Tomàs li fica al cap a l'Alícia!
Es passa el dia arreglant RÀDIO aquella... Jo, a l'Alícia, cada
dia la veig més rara. Ha sortit com tu, en això.
PARE
Vaja, que agradable que estàs avui...!
La MARE agafa una aspiradora i la tira a la bossa d'escombraries.
MARE
Aquesta aspiradora fa un soroll que no m'agrada gens.
I no la podríem arreglar?
L'aspiradora? L'Alícia?
L'aspiradoooora.
PARE
MARE
PARE
MARE
Ho veus com ets estrany? Per una mica més de diners...
sempre val més tenir una cosa nova, oi? Mira!
La MARE treu una flamant ràdio nova amb un llaç al voltant.
MARE
Quina sorpresa que tindrà l'Alícia!

PARE
Et sembla que voldrà una ràdio nova? Potser li ho
hauríem d'haver preguntat.
Li encantarà!
MARE
Posa la ràdio a les mans del desconcertat PARE.
8. Interior. EL MAGATZEM DEL DRAPAIRE TOMÀS. Dia.
A tall, descobrim el taller de TOMÀS: un batibull d'objectes, aparells a mig reparar,
paper i metall amuntegats, al costat d'uns quants mobles que donen un incongruent
aire domèstic al magatzem del drapaire. Tot Hi ha sigut reciclat, reconvertit o
renovat. TOMÀS i ALÍCIA són al costat d'un banc de treball. ALÍCIA està entestada
a collar una bobina a RÀDIO. TOMÀS la vigila, divertit.
ALÍCIA
El que no entenc és com la gent pot llençar una cosa
així. És al·lucinant!
TOMÀS
La gent ja no sap el valor de les coses. S'estima més
comprar-ne unes altres de noves.
ALÍCIA
No puc més! No hi ha una altra manera d'aprendre
(Irònica, fa el gest de posar entre cometes)
...“el valor de les coses”?
A veure si funciona.
TOMÀS
ALÍCIA es tapa els ulls, com si li fes per que esclati, i TOMÀS endolla la RÀDIO. Al
principi sentim un guspireig que no presagia res de bo. TOMÀS mou el dial i
aconsegueix sintonitzar una música bonica. ALÍCIA somriu.
Funciona.
Que bé!
TOMÀS
ALÍCIA
ALÍCIA mou el dial. Troba una melodia marxosa de debò.
ALÍCIA
Aquesta està bé. Balles? Vinga...

TOMÀS
Ni parlar-ne! Escolta, Alícia... No te n'hauries d'anar a casa?
És veritat!
ALÍCIA
ALÍCIA agafa RÀDIO i corre fins a la porta del local.
ALÍCIA
Al pare i a la mare els encantarà veure-la funcionant!
ALÍCIA surt corrents del magatzem del drapaire.
TOMÀS
Alícia, no donis un...
(Se sent un cop de porta escandalós)
...cop de porta!
Tots els objectes de can Tomàs comencen a vibrar, clara mostra de la inestabilitat
del local. Comencen a caure objectes, com un quadre vell d'una prestatgeria que
s'ha desclavat, un microones reconvertit en televisor, uns embellidors de cotxe, etc.
TOMÀS els va recollint a l'aire amb una traça impressionant. Quan acaben de caure
tots els objectes, TOMÀS està pràcticament arran de terra, amb tots els membres
del cos ocupats amb algun objecte (comptant-hi el cap). TOMÀS sospira alleujat. De
sobte, se sent un so, una cosa es mou. Un lleuger parpelleig, un tic en un dels ulls
de TOMÀS. Comença a caure l'enorme frigorífic-cabina de telèfon, directe cap a
TOMÀS.
9. Interior. CASA D'ALÍCIA (ESCALES I ENTRADA). Dia.
El PARE és a la cuina i la MARE es mira uns folis. De sobte, es sent un crit llunyà.
TOMÀS (en off)
A UUUUUUUUUUuHHHHHHHHHH!
El PARE i la MARE es miren estranyats. Reprenen l'activitat.
ALÍCIA entra a casa, amb la seva RÀDIO, corrent de valent.
ALÍCIA
Hola a tothom! Ja sóc aquí.
Es troba de cara amb la MARE, amb una nova pila de folis a la mà. Topen i els folis
tornen a volar per l'aire.
Alícia!
MARE

El PARE apareix a la porta de la cuina i obre la bossa d'escombraries.
PARE
A bona hora arribes! Posa aquí aquesta ràdio.
ALÍCIA
Ni parlar-ne! Que no es us acudeixi tocar-la.
La MARE dóna un cop de colze al PARE i li fa l'ullet per fer-lo callar.
MARE
Renta't les mans, Alícia! És l'hora de dinar.
ALÍCIA desapareix corrents, cap a la seva habitació, amb RÀDIO a la mà.
10. Interior. HABITACIÓ D'ALÍCIA. Dia.
Ha passat una estona i l'habitació és buida. La RÀDIO d'ALÍCIA està engegada i
sona la música en continuïtat.
11. Interior. CASA D'ALÍCIA (CUINA). Dia.
ALÍCIA és a la cuina, rentant plats, alhora que improvisa una lletra a la música que
sent i segueix amb tot el cos el ritme de la música. Al seu so, llança atuells, plats i
coberts enlaire i aconsegueix miraculosament que caiguin a lloc. La lletra de la cançó
fa al·lusió a la seva habilitat per a improvisar lletres.
12. Interior. HABITACIÓ D'ALÍCIA. Dia.
La porta de l'habitació s'obre. Veiem el PARE, que és qui l'acaba d'obrir, al forat de
la porta, fent senyes a la MARE.
Anem. Afanya't.
PARE
La MARE apareix al forat de la porta, amb la ràdio nova a les mans. al voltant de la
ràdio hi ha un gran llaç vermell. Es van passant la ràdio l'un a l'altre mentre parlen.
Deixa-la-hi tu!
MARE

No! Tu!
PARE
MARE
Deixa-la-hi abans que es n'adoni! Ha de ser una sorpresa.
El PARE acaba cedint i va de puntetes fins on hi ha la RÀDIO “reciclada” a tot
volum. El PARE l'apaga. La música para de cop.
13. Interior. CASA D'ALÍCIA (CUINA). Dia.
A la cuina, ALÍCIA llança un plat just en el moment que la música para. ALÍCIA se
sorprèn del final brusc de la música.
Què ha passat?
ALÍCIA
Aquesta vegada, en comptes de caure suaument a lloc, el plat cau a terra i es trenca
en trossos.
14. Interior. CASA D'ALÍCIA (REPLÀ). Dia.
La MARE se sobresalta amb el soroll del plat trencat.
Alícia! Què ha passat?
15. Interior. HABITACIÓ D'ALÍCIA. Dia.
MARE
El PARE, agafat en falta, prova de dissimular.
Res!
PARE
(Dissimulant)
La MARE fa un lleu gest de retret adreçat al PARE com dient-li “No tens remei”.
16. Interior. CASA D'ALÍCIA (CUINA). Dia.

ALÍCIA recull els trossos de plat, mirant de dissimular la trencadissa.
Res! No ha passat res.
17. Interior. HABITACIÓ D'ALÍCIA. Dia.
ALÍCIA
El PARE connecta la ràdio nova. La música torna a sonar. Després, agafa la RÀDIO
vella de ALÍCIA i la tira en una bossa d'escombraries.
18. Interior. CASA D'ALÍCIA (CUINA). Dia.
ALÍCIA s'afanya a tirar els trossos de pisa en una bossa d'escombraries.
ALÍCIA
La música sona diferent. Que es deu tornar a espatllar la
ràdio?
19. Interior. CASA D'ALÍCIA (REPLÀ). Dia.
La MARE, nerviosa, vigila l'escala. Torna a ficar-se a l'habitació.
Anem-hi? Què esperes?
MARE
El PARE, amb la bossa d'escombraries, surt de l'habitació i sobresalta la MARE.
Xssst!
Xssst!
Ja està.
PARE
MARE
PARE
(Xiuxiueja)
MARE
(Xiuxiueja)
Tranquil. Tot està controlat.
PARE

I aleshores, com és que parlem tan baix?
20. Interior. CASA D'ALÍCIA (CUINA). Dia.
ALÍCIA aconsegueix amagar els trossos del plat dins de les escombraries.
En aquest moment entra el PARE amb la bossa d'escombraries on hi ha la RÀDIO a
la mà. ALÍCIA li dóna l'altra bossa amb els trossos de plat trencat.
ALÍCIA
(Dissimula)
Ja estic de rentar els plats.
PARE
(Dissimula)
Gràcies. Trauré les escombraries.
ALÍCIA
En Tomàs diu que algunes de les coses que es llencen
valen tant com l'or.
PARE
Però... quina bestiesa dius ara? Si tinguessin algun valor,
no les tiraria ningú. On vas?
A la meva habitació.
ALÍCIA
ALÍCIA i el seu PARE miren de sortir alhora de la cuina i bloquegen la porta. ALÍCIA
clava un cop de cul al seu PARE per poder fer-se un forat i el PARE acaba cedint.
21. Interior. CASA D'ALÍCIA (ENTRADA). Dia.
ALÍCIA puja escales amunt, cap a la seva habitació. El PARE, amb totes dues
bosses de escombraries, surt a fora.
22. Exterior. CARRER. Dia.
El PARE s'acosta als contenidors d'escombraries. Al lluny s'acosta el camió de les
escombraries. El PARE deixa les dues bosses al contenidor. En aquest moment es
sent un crit que prové de l'habitació d'ALÍCIA.
La meva ràdio!
ALÍCIA (off)

El camió d'escombraries s'atura al costat des contenidors.
23. Interior. HABITACIÓ D'ALÍCIA. Dia.
ALÍCIA, desesperada, busca per tota l'habitació.
ALÍCIA
La meva ràdio! La meva ràdio!
La MARE apareix a la porta.
MARE
Que no t'agrada la que t'hem comprat? És nova.
En aquest moment sentim el soroll que fa el primer dels contenidors quan l'aboquen
a dins del camió. ALÍCIA entén el que passa i es precipita enfora.
ALÍCIA
(furiosa)
No teniu ni idea del que valen les coses!
24. Interior. CASA D'ALÍCIA (ESCALES i ENTRADA). Dia.
ALÍCIA baixa per la barana, corrent i amb cara de preocupació.
25. Exterior. CARRER. Dia.
El contingut del segon contenidor, on són les bosses que ha deixat el PARE, cau a
dins del camió. El PARE, que s'ho mirava, gira cua cap a casa. En aquest moment,
ALÍCIA surt al CARRER i corre cap al camió.
ALÍCIA
El camió, pare! Que no se'n vagi!
TOMÀS, al costat de casa seva, sent els crits i es gira. ALÍCIA corre fins al camió i
s'hi agafa. En aquest moment el camió arrenca.
Alícia!
El PARE es tomba i prova d'aturar-lo.
TOMÀS

Alto! Alto!
PARE
Però el camió continua endavant. La MARE treu el cap per la finestra, angoixada.
Alícia! Baixa d'aquí!
MARE
ALÍCIA
Haig de recuperar la meva ràdio.
ALÍCIA s'enfila fins a la vora de la caixa del camió. En efecte, la RÀDIO hi és, enmig
de les escombraries. TOMÀS, des del seu magatzem de drapaire, segueix els
esdeveniments amb preocupació.
Compte!
TOMÀS
En aquest moment el camió agafa un clot i ALÍCIA cau a dins, al costat de les
escombraries. ALÍCIA rebota unes quantes vegades a l'interior del camió fins que
aconsegueix posar-se dreta i treure el cap a fora. Uns altres camions d'escombraries
passen pel costat, en direcció a l'abocador.
Mare! Pare!
ALÍCIA
(Espantada)
La MARE, impotent, la veu des de la finestra de l'habitació.
Alícia...
MARE
El camió es perd cap al final del carrer. TOMÀS reacciona.
TOMÀS
Aquest camió va directe a l'abocador.
TOMÀS puja a la seva bici reciclada i comença a pedalejar darrere el camió. El
PARE es tomba cap a la MARE.
L'hem d'atrapar.
PARE
Més camions d'escombraries comencen a passar pel seu costat, aixecant un
vendaval. Un, molt a prop de càmera, fa una escombrada en pantalla.

26. Exterior. CAMÍ DE L'ABOCADOR D'ESCOMBRARIES. Dia.
El camió, trontollant a causa dels sots, continua endavant entre carrers, amb ALÍCIA
traient el cap pel darrere. Saltar és massa perillós. El camió torna a girar. ALÍCIA
s'espanta.
ALÍCIA
No conec aquesta part de la ciutat.
Mira cap endarrere i veu TOMÀS.
Tomàs! Tomàs!
ALÍCIA
TOMÀS mira d'accelerar la marxa de la bici, però està molt cansat. Al final es dóna
per vençut.
TOMÀS
No aconseguiré atrapar-lo mai.
El camió torna a girar, ara surt de la ciutat a camp obert. Hi ha una fàbrica amb una
gran xemeneia. Els sots la sacsegen com un ninot de drap i la fan caure de cul.
ALÍCIA, amoïnada, té una idea, agafa RÀDIO i la connecta.
ALÍCIA
La música m'ajudarà a recordar-me del camí!
ALÍCIA es posa a cantar i incorpora elements del camí a la lletra de la cançó, una
cosa com ara...
ALÍCIA
Si tires a la dreta a can Tomàs,
una gran fàbrica aviat trobaràs, etc.
(La cançó recollirà tres punts de referència –edificis verds, aqüeductes, zoològic,
etc.– clau per al camí de tornada a casa.)
Ja s'albira el límit de l'abocador d'escombraries. El comboi de camions, com més va
més nombrós, passa al costat d'uns edificis (les noves plantes de reciclatge) que
ALÍCIA incorpora a la seva cançó. Els camions continuen endavant. Mentrestant,
TOMÀS, exhaust, pedaleja sense forces. Un camió li passa pel costat. TOMÀS fa un
esforç i s'hi agafa. El camió es perd de vista emportant-se'l cap a l'abocador
d'escombraries.
27. Exterior. LÍMIT DE L'ABOCADOR D'ESCOMBRARIES. Dia.

El camió en què va ALÍCIA s'atura a la vora de l'abocador d'escombraries, que
ocupa una fondalada immensa que es perd de vista. La presència de fum negre és
notòria.
ALÍCIA
Sembla que al final s'atura...
El camió fa marxa enrere fins a la vora. ALÍCIA agafa la seva RÀDIO.
ALÍCIA
Ara només em falta baixar d'aquí...
De sobte el camió bàscula i ALÍCIA, amb la RÀDIO, cauen amb la resta de les
escombraries, en una petita allau.
Ua ahhh!
ALÍCIA
Les escombraries rodolen pendent cap avall. No hi ha ni rastre d'ALÍCIA ni de la
RÀDIO. En aquest moment TOMÀS hi arriba, agafat a un altre dels camions.
TOMÀS
Massa tard! Alícia! Alícia! No n'hi ha ni rastre!
En aquest moment, el cap de ALÍCIA apareix entre les escombraries.
Sóc aquí!
TOMÀS es tira pendent avall a buscar-la.
ALÍCIA
TOMÀS
De pressa! Hem de sortir d'aquí. Això és molt perillós.
ALÍCIA
Abans haig de trobar la meva ràdio. Ha de ser a prop!
TOMÀS
No tenim temps! Poden descarregar més escombraries a
qualsevol moment.
Veiem més camions tirant escombraries. A partir d'ara, assistirem a aquestes
descàrregues continues com a fons de l'acció, que cada vegada cauran més a prop
dels protagonistes. ALÍCIA tus a causa de la fumarada que surt del fons de
l'abocador.
Què és aquest fum?
ALÍCIA

TOMÀS
Un forn incinerador on cremen les escombraries. Anem!
Hem de tocar el dos d'aquí.
TOMÀS es li acosta i l'estira. En aquest moment ALÍCIA descobreix un endoll i deixa
anar la mà de TOMÀS.
Un moment!
ALÍCIA
TOMÀS
Estem en perill! No hi ha temps per això!
ALÍCIA estira el cable i treu el TORRAPÀ de les escombraries.
És un torrapà...
ALÍCIA
(decebuda)
ALÍCIA el torna a deixar (veiem l'acció des del punt de vista del TORRAPÀ).
Una nova descàrrega els cau al damunt. ALÍCIA està a punt de ser engolida.
Compte!
TOMÀS
Tots dos van a fer la volta i una altra allau els talla el pas. ALÍCIA descobreix la
RÀDIO entre les escombraries i l'agafa.
És aquí!
ALÍCIA
TOMÀS
Hem d'arribar a dalt, de pressa! Vés sempre cap allà.
TOMÀS li assenyala uns edificis nous al lluny. Tots dos comencen a pujar tan de
pressa com poden.
ALÍCIA
Quins edificis són aquells?
TOMÀS
(Esbufegant)
Les noves “plantes de reciclatge”. Som-hi...!
ALÍCIA
(Esbufegant)
Plantes de reciclatge? Les he vistes des del camió.

TOMÀS
Són per, arf-arf per... donar utilitat una altra vegada a les
coses que acaben a l'abocador d'escombraries, arf-arf...
Anem, Alícia, aquí estem en perill!
Al TORRAPÀ li surten uns expressius ulls quan sent TOMÀS, amb els quals els
observa pujar amb interès. En aquest moment hi ha una nova allau que els agafa de
ple. ALÍCIA cau sobre un bidó vell. Muntant-lo com un
trineu, llisca pendent avall, xoca i surt disparada.
Alíciaa!!!
TOMÀS
ALÍCIA es precipita cap al fons de l'abocador d'escombraries.
Aahhh!
ALÍCIA
ALÍCIA va caient i rebotant a llarg del talús. Després de nombroses voltes i
tombarelles, pica de cap contra una biga de metall. El cos d'ALÍCIA continua rodant i
desapareix entre les escombraries.
Alícia! Alícia!
TOMÀS
En aquest moment arriben el PARE i la MARE al límit de l'abocador d'escombraries i
miren cap avall.
On és Alícia?!!
TOMÀS es fa senyes des del talús.
Ha caigut cap al fons!
MARE
TOMÀS
El PARE i la MARE corren cap a TOMÀS. Tots tres estan desconcertats.
La meva pobra menuda.
PARE
MARE
Això és enorme. Com la trobarem?
TOMÀS
No ho sé, però ho hem de provar.

En aquest moment, el TORRAPÀ sembla animar-se, s'incorpora amb precaució i es
deixa caure costa avall.
TORRAPÀ
Haig d'avisar tothom! Quina notícia bomba!
El TORRAPÀ rodola cada vegada més de pressa i provoca una petita allau
d'escombraries.
Què ha sigut això?
Res.
MARE
PARE
(Desanimat)
28. Exterior. CARRER DE L'ABOCADOR. Dia.
L'abocador d'escombraries, ara, vist des de sota, s'ha convertit en una mena de
ciutat encantada, amb carrers, edificis, racons... Hi ha una successió d'allaus dels
quals s'incorporen diversitat d'objectes mig estabornits per la caiguda: ampolles,
bidons, televisors, un FLEXO, etc.
On sóc?
FLEXO
(semiinconscient)
De sobte, un vehicle estrany, entre excavadora i grua, se'ls acosta. Té diversos
altaveus pels quals sona una música alegre. Hi veiem el SENYOR BÀTER, una
figura, voluminosa i barroera, que per cap té una tassa de wàter, i ell ROTLLO i el
DESEMBUSSADOR, els seus guardaespatlles. El ROTLLO és rabassut i baixet i per
cap té un rotllo de paper higiènic. El DESEMBUSSADOR és alt i prim, i el seu
mànec figura un coll llarg i descarnat. Sona la veu amplificada del SENYOR BÀTER.
SENYOR BÀTER
Que us han tret de casa aquests humans que tot ho llencen?
ROTLLO i DESEMBUSSADOR
Veniu amb el Sr. Bàter!
SENYOR BÀTER
Us sentiu perduts... convertits en deixalla... desplaçats...
deprimits?
ROTLLO i DESEMBUSSADOR

Veniu amb el Sr. Bàter!
En aquest moment el TORRAPÀ, que cau pendent avall, s'atura i s'amaga per
observar des de certa distància el SENYOR BÀTER i els seus esbirros.
SENYOR BÀTER
Creieu que ja no serviu per a res? Ara us cal més que mai
una mica d'alegria! Al meu club hi trobareu... Música!
Coristes! Les millors atraccions de l'abocador
d'escombraries!
DESEMBUSSADOR
No me'l perdo per res!
En aquest moment, el DESEMBUSSADOR rep un cop d'una llauna de conserves
petita al cap (o ventosa) que fa que es desplomi a terra. S'incorpora alhora que mira
qui l'ha pogut picar amb la llauna. Ha sigut el ROTLLO.
ROTLLO
Ets burro o ets burro? No ho diu pas per a tu! És per a ells,
no pas per a tu, curt de gambals!
El DESEMBUSSADOR s'hi pensa i crida alhora.
ROTLLO i DESEMBUSSADOR
Veniu al club del Sr. Bàter!
BIDÓ
No ens ho podem pagar. Estem a l'atur.
SENYOR BÀTER
Al meu club tot és de franc. Estimats amics, benvinguts al
meu abocador d'escombraries. Quina importància té si ja no
serviu per a res? Encara podeu ser feliços!
SEMÀFOR
I què passa si no hi anem?
Qui ho ha dit, això?
ROTLLO
DESEMBUSSADOR
Deixeu-nos fer a nosaltres, cap.
FLEXO
(Fa llum vermella)
M'han dit que pot ser perillós.

SENYOR BÀTER
Això només és propaganda de la xusma rebel.
No deus pas ser un d'ells, oi? Sí, crec que sí!
En aquest moment descobrim que, enganxada al vehicle, hi ha una mena de gàbia
amb un tub aspirador. El SENYOR BÀTER acciona el comandament del tub i
succiona el FLEXO i el fa caure a dins del remolc.
SENYOR BÀTER
No li'n feu cas. La xusma rebel és gent rancuniosa. Però ja
no farà córrer més calúmnies. Oi que oi?
TORRAPÀ
No us l'escolteu! Ningú dels que entren en aquest club no en
torna a sortir. Tan sols us vol per a alimentar amb vosaltres
el forn incinerador!
Qui ha sigut?
ROTLLO
DESEMBUSSADOR
Qui ha sigut que ho digui o serà pitjor. Amb nosaltres no s'hi
juga!
El tub aspirador busca amb afany, mentre que el TORRAPÀ es camufla entre les
deixalles. El TORRAPÀ s'aguanta la respiració i el tub passa de llarg. Al TORRAPÀ
se li escapa una torrada.
És allà, imbècils!
SENYOR BÀTER
El ROTLLO i el DESEMBUSSADOR corren cap allà, i també el tub aspirador. El
TORRAPÀ prova d'escapar-se, però el ROTLLO i el DESEMBUSSADOR li tanquen
el pas. El tub se li acosta i el ROTLLO i el DESEMBUSSADOR es tiren al damunt
del TORRAPÀ. De sobte, el GLUP es tira al damunt del TORRAPÀ i abans que els
dos esbirros puguin agafar-lo, aconsegueix agafar el TORRAPÀ i plegats comencen
a rodolar costa avall. Amb tota l'acció s'ha creat una fumarada que ens mostra, quan
es dissipa, com el DESEMBUSSADOR, a cegues, dóna uns cops impressionants al
ROTLLO.
DESEMBUSSADOR
Té torrades, munt de ferralla! Ui, que touet per ser un...!
S'adona que és a el ROTLLO a qui clava una pallissa. En ROTLLO no dubta de
tornar-s'hi amb un senyor cop de cap.

ROTLLO
Ha sigut aquest detectiu pudent, senyor Bàter, en Glup una
altra vegada!
SENYOR BÀTER
Maleïda xusma rebel!
(Es tomba cap a la resta dels objectes)
Benvolguts amics! Solament són uns quants objectes
ressentits que no suporten que tothom sigui feliç al meu club.
No us els escolteu! Siguem sincers... quina deixalla en els
seus cabals es perdria una bona actuació musical? Hi esteu
d'acord?
Síiiiii!
TOTHOM
29. Exterior. CARRER DE L'OFICINA. Dia.
Veiem un cartell de neó ("GLUP DETECTIU”) que s'encén i s'apaga al carrer solitari.
Sota, una entrada tronada i desllorigada, és la clàssica porta doble de taverna de
l'Oest. Sona un rumor llunyà. Al capdamunt del pendent es comença a veure la
polseguera de l'allau.
30. Interior. OFICINA DE la GLUP. Dia.
L'oficina sembla un forat desordenat i irregular fet enmig de les escombraries. És en
una zona de l'abocador on predominen entre les deixalles nombroses piles de diaris
vells lligats amb cordes. D'aquests blocs de paper serà feta la paret principal de
l'oficina, així com la majoria del mobiliari. Un MATALÀS enrotllat i estès al sol ronca
sonorament. Al costat, hi ha una butaca d'orelles, BENSON, que també ronca. La
remor de l'allau comença a fer-se més i més forta. De sobte un FANAL se n'adona,
treu el cap i la llum comença a parpellejar molt de pressa. Un MATALÀS es desperta
sobresaltat.
Allau d'escombraries!
MATALÀS
El MATALÀS es desenrotlla de sobte i tapa l'obertura de la porta.
31. Exterior. CARRER DE L'OFICINA. Dia.

L'allau s'estavella contra el MATALÀS. S'atura.
GLUP (en off)
Està bé, Matalàs, som nosaltres.
El MATALÀS s'aparta i veiem que de les escombraries en surten GLUP i el
TORRAPÀ .
GLUP
Que t'has tornat boig? Què pretenies provocant així el Sr.
Bàter?
TORRAPÀ
Assemblea general, no-nois! Tinc notícies!
El TORRAPÀ s'emporta l'endoll a la ranura de les torrades i fa un xiulet.
32. Interior. OFICINA DE la GLUP. Dia.
Hi ha una gran polseguera dins. BENSON agafa un atac de tos. és una tos retronant,
d'home gran.
MATALÀS
És el Torrapà!
BENSON
Aquest guillat? No pot ser res de bo.
El MATALÀS es torna a enrotllar per passar la porta i s'hi encalla.
MATALÀS
Ai, les molles! El meu últim amo em va deixar les molles
fetes pols.
BENSON
Sol passar quan un viu a motels de mala fama. I ara... em
vols deixar via lliure?
33. Exterior. CARRER DE L'OFICINA. Dia.

El TORRAPÀ xiula. Quan el senten, comencen a animar-se els objectes. Un FANAL
s'il·lumina. El MATALÀS es desenrotlla de sobte quan aconsegueix sortir a l'exterior.
Alguns objectes es li posen al damunt (un GRAMÒFON, entre altres). Una SIRENA
comença a ulular. Unes quantes caixes de cartó s'amunteguen i formen una tribuna.
El TORRAPÀ hi puja.
Assemblea!
Assemblea!
OLLA
FANAL
El GRAMÒFON repeteix com un disc ratllat...
El TORRAPÀ, comença.
GRAMÒFON
Assemblea! Assemblea! Assemblea!
TORRAPÀ
Amics... Companys... Avui he pujat fins al límit de l'aboabocador
d'escombraries...
BENSON
La teva idea que sortiràs d'aquí si algú et troba és patètica.
Jo sóc molt més nou que tu...
FANAL
No et treguis anys! La teva tapisseria ja era vella quan
nosaltres fèiem llum amb gas.
Hi ha rialles a l'assemblea.
GLUP
Silenci. Vinga nois... deixeu que el TORRAPÀ s'expliqui.
Tinc curiositat de saber per què gairebé es posa a mans del
Sr. Bàter.
TORRAPÀ
Amics... Companys... el que vull dir és que... Després de
tants anys d'amagar-nos... ja no te-tenim motiu per fer-ho!
Ho he sentit a dir a uns humans.
“Rebutjadors”.
GLUP
(puntualitza)
GRAMÒFON

Uns “rebutjadors” han baixat fins aquí? ...baixat fins aquí...
baixat fins aquí...
El GRAMÒFON ho diu mirant a BENSON i en veu alta, cosa que molesta sobre
manera a aquest. BENSON pega al GRAMÒFON per fer-lo callar.
BENSON
(a GRAMÒFON)
Limita't a fer la teva feina, mira endavant!
TORRAPÀ
Tots nosaltres fa anys que somiem re-re-re...
Va deixant anar una torrada a cada ensopegada i els assistents a l'Assemblea les
esquiven.
Reencarnar-nos!
Recompondre'ns!
Restaurant!
OLLA
BENSON
MATALÀS
Tothom el mira un instant, sense dir res, i torna a les seves coses
Reciclar-nos?
El TORRAPÀ afirma amb el cap.
GLUP
TORRAPÀ
El que volia dir és que, cap aquella direcció, han construït
unes “plantes de re-re-reciclatge”.
FANAL
Plantes de reciclatge? Un lloc on convertir-nos en uns
altres?
GLUP
Espera una mica! i per què hauríem de creure aquests
“rebutjadors”? Ells es van desfer de nosaltres i ens van
portar aquí i no s'han mostrat mai gaire partidaris que sortim
d'aquest forat.

BENSON
(irònic)
Bé... Potser el Torrapà hi ha trobat uns “rebutjadors”
diferents. Uns a qui que no agrada tirar coses a les
escombraries.
TORRAPÀ
Tenien una ràdio re-reciclada.
Una OLLA exprés se li acosta, al·lucinada, amb el vapor xiulant a la vàlvula.
OLLA
Una ràdio de rebuig?
Tots els objectes murmuren sorpresos.
BENSON
Era preciosa! L'havien reparada i pin-pintada.
De debò?!!
FANAL
La VÀLVULA de l'OLLA, atònita, vola per l'aire, com si hagués esclatat. Rebota en el
FANAL, en acabat en el FLEXO, i el fa girar, en acabat es fica per la boca del
GRAMÒFON, surt i rebota en el MATALÀS i després BENSON, i finalment entra pel
barret de GLUP i es frena. GLUP s'ajup i torna a deixar caure la VÀLVULA sobre
l'OLLA.
Gràcies.
OLLA
GRAMÒFON
És l'oportunitat que buscàvem per sortir d'aquí... sortir
d'aquí... sortir d'aquí... sortir d'aquí...
TOTHOM
Reciclatge! Reciclatge! Reciclatge!
GLUP
Us porteu com joguines amb piles noves. Suposem que això
d'aquestes Plantes de Reciclatge sigui cert... i què? No
sabem com arribar fins a aquest lloc.
GLUP es tomba cap a un vell MAPA, amb les pàgines mig trencades.
Mapa?
TORRAPÀ

El MAPA desplega frenèticament les pàgines sense trobar res. El FLEXO s'inclina
sobre ella i la il·lumina.
BENSON
Maleït sigui! Hi falta precisament aquesta part.
(El FLEXO assenyala una direcció)
Però sembla que és per allí.
TORRAPÀ
Només s'ha de desfer el camí que hem fet i...
GLUP
...i directes al club del SENYOR BÀTER, perquè ens incineri
al seu forn! Que és que no veieu tot aquest fum?
Assenyala la fumarada negra al lluny. La càmera s'hi acosta i la veiem en primer
terme, omplint tota la pantalla.
GLUP
Quants companys heu vist desaparèixer en aquest
incinerador d'escombriaires? Per què esteu disposts ara a
acostar-vos-hi corrent?
Un murmuri de temor sorgeix de l'assemblea. Els objectes semblen indecisos.
Tothom acota el cap.
GLUP
Escolteu-me. Fa anys que m'enfronto al Sr. Bàter, i fins ara
he aconseguit mantenir-vos fora de perill. Jo no estic
disposat a deixar-me incinerar per un simple rumor. I
vosaltres?
OLLA
I no podries esbrinar si és cert això d'aquestes plantes de
reciclatge? Al capdavall vas ser la gavardina d'un detectiu
privat.
GLUP
Per això sé que això no és sinó una altra de les trampes del
Sr. Bàter...
BENSON
Com el seu famós club! Una altra manera d'atreure
combustible.
TORRAPÀ
(Donant-li l'esquena)
Ets un detectiu de pa-pa-pacotilla. Allà hi re-re-reciclen les
escombraries i jo no penso per-per-per...

El TORRAPÀ comença a escopir una torrada darrere l'altra. GLUP, escèptic,
acciona la seva palanca, mirant de fer-la aturar.
S'ha encallat.
GLUP
La pluja de torrades referma. GLUP mira d'aturar-la situant-se sobre el TORRAPÀ.
Però el que aconsegueix és anar-se inflant per l'acumulació de torrades. De sobte,
les torrades comencen a sortir-li per les mànigues tumultuosament. Per sort el
TORRAPÀ recupera la normalitat.
TORRAPÀ
Perdre-m'ho! He llegit que el meu destí és reencarnar-me en
una ca-càmera de fotos.
GLUP
Aquests horòscops endarrerits que llegeixes et destrossen
els circuits.
TORRAPÀ
Algú vol ve-venir? Benson? Per què no t'hi animes i et re-rere...?
BENSON
El camí és massa perillós i... avorreixo les mudances.
Co-covard!
TORRAPÀ
BENSON
Eh! Jo no necessito reciclar-me tant com tu. Mireu-me!
Encara podria fer lluir la consulta d'un dentista! O l'avantsala
d'un primer ministre!
GLUP
(A TORRAPÀ )
Val més que ho deixis córrer. No aconseguiràs mai arribarhi.
TORRAPÀ
Tu no ets un autèntic de-de-detectiu! Només ets una
gavardina arna-arna-arnades!
GLUP i BENSON acoten el cap. Es fa un gran silenci.
GLUP
Passaràs per territori de cascos carnívors. Vés amb compte.
I en el cas que aconsegueixis travessar-lo...

Comença a sentir-se un rumor d'allau. De sobte el FANAL dóna la veu d'alarma.
Allau d'escombraries!
FANAL
Els camions descarreguen el contingut. L'allau envolta l'Assemblea. Amb absoluta
naturalitat, GLUP s'agafa al FANAL i continua parlant.
GLUP
...més enllà hi trobaràs el Sr. Bàter. Estarà encantat de
veure't. Després et convertirà en llimadura de metall.
L'allau s'atura. GLUP ha quedat enterrat fins a la cintura. Tothom s'espolsa les
escombraries. GLUP busca el TORRAPÀ amb la vista, però ha desaparegut.
On és el Torrapà ?
GLUP
BENSON
(Espolsant-se les escombraries del damunt)
Ni idea. Ha desaparegut.
GLUP
És una bogeria! Jo he provat de treure't aquestes fantasies
del cap. Ja ho heu vist.
OLLA
Ell confiava en tu, i no has fet res per evitar que se'n vagi.
Tothom murmura, donant-li la raó.
GLUP
Per què em mireu amb aquesta cara? Jo no en tinc la culpa.
Això és increïble!
(Mira els objectes, que no diuen res)
Està bé, està bé! El trobaré abans que li passi res.
34. Exterior. CARRER DE L'ABOCADOR. Dia.
ALÍCIA ha caigut entre les escombraries. Obre els ulls, com si sortís d'un profund
son. Tot és borrós. ALÍCIA enfoca la vista, s'incorpora i es posa la mà al cap. Li fa
mal.
Dec haver caigut...
ALÍCIA s'incorpora i mira al voltant.
ALÍCIA

ALÍCIA
On sóc? No em recordo de res... el cap!
ALÍCIA comença a caminar i s'endinsa en un dels carrers de l'abocador
d'escombraries. Un FANAL l'observa amb desconfiança quan passa. ALÍCIA mira
amb curiositat cap a tots els costats, sorpresa pel nou món on és.
Quin lloc més estrany!
ALÍCIA
De sobte, una torrada li cau a prop i la nena se sobresalta. ALÍCIA, intrigada, es
dirigeix cap a les torrades.
35. Exterior. CARRER DE L'ABOCADOR. Dia.
El TORRAPÀ avança cautelosament. Involuntàriament se li escapen paraules. Amb
cada “ensopegada”, una torrada vola enlaire.
TORRAPÀ
Re-reciclatge... Re-novació... Re-construcció...
La càmera segueix l'última torrada mentre puja i es perd darrere les escombraries.
36. Exterior. CARRER DE L'ABOCADOR. Dia.
GLUP, rondinant, avança pels carrers deserts de l'abocador d'escombraries. És una
zona inhòspita i sinistra. Hi ha boirina, objectes esbotzats, etc.
GLUP continua caminant.
GLUP
Desagraïts! Lluites per ells i t'ho agraeixen així. Les
maneres, nois, cuideu almenys les formes!
GLUP
Res, ni rastre del Torrapà. En tota la meva vida de detectiu
no havia vist una desaparició tan fulminant.
S'atura i analitza el lloc on és. Ombres i siluetes misterioses passen fugaçment
davant de la càmera, sense arribar a veure's clarament què poden ser.
(Empassa saliva)
No m'agrada aquest lloc.

En aquest moment descobrim un grup d'abonyegats CASCOS de motorista que,
com si fossin closques de mol·luscos, s'eleven sinistrament quan GLUP no els veu i
recuperen l'aspecte inofensiu així que la gavardina es tomba. N'hi ha a tot arreu: a
terra, a prestatges... GLUP, sense veure'ls, s'atura a escoltar. GLUP prova de veure
alguna cosa, fent pantalla amb la màniga sobre els ulls. Els CASCOS es disposen a
saltar-li al damunt. De sobte, se sent un xiulet i GLUP mira cap amunt. En pla
subjectiu, veiem com una torrada es precipita sobre l'objectiu fins a cobrir-lo del tot.
Els CASCOS s'amaguen, esperant una avinentesa millor. Veiem com a GLUP li cau
una altra torrada al damunt. I una altra. I una altra.
GLUP
És ell. És viu! Miraré d'arribar-hi abans que el vegi el Sr.
Bàter.
GLUP se'n va cap al lloc d'on vénen les torrades. Els CASCOS el segueixen.
37. Exterior. CARRER DE L'ABOCADOR. Dia.
TORRAPÀ continua llançant torrades.
TORRAPÀ
Re-laxació... Re-cuperació... Re-surrecció...
Concentrat en les seves coses, al principi no s'adona que passa a la vora d'ALÍCIA.
De sobte, el TORRAPÀ s'atura en sec i cau a terra, i es fa la morta. ALÍCIA se li tira
al damunt.
ALÍCIA
No sé on sóc! M'has d'ajudar a sortir d'aquí.
TORRAPÀ , a les seves mans, continua fent-se la morta.
ALÍCIA
(sacsejant-la)
Ei! Que t'he vist! No facis l'adormida.
ALÍCIA li pega. El TORRAPÀ continua inert.
ALÍCIA
Saps una cosa? Hi ha una fórmula infal·lible per a aquests
casos... a veure si els torrapans tenen pessigolles...
EL TORRAPÀ resisteix. ALÍCIA, desconcertada, s'ajup provant de veure què passa
a l'interior de l'aparell i acciona repetides vegades la palanca. El TORRAPÀ fa
esforços per no llançar una torrada. Al final no pot més i se li n'escapa una, alhora
que esclafeix a riure.

ALÍCIA
Ho sabia! Hola. Em dic Alícia.
TORRAPÀ
Tu ets la “"rebutjadora"” que parlava de reciclatge! És veritat
que han fet unes noves plantes on tots podrem ser coses
noves?
ALÍCIA
Doncs no ho sé. No me'n recordo. De res.
TORRAPÀ
De res? D'això se'n diu amnèsia.
Amnèsia?
ALÍCIA
TORRAPÀ
No et recordes de res de la teva vida anterior, oi? El vaig
veure una vegada quan van formatar el meu amic PC. A
veure, que t'has donat algun cop al cap, o una cosa per
l'estil?
ALÍCIA
(Rendida)
Doncs... no me'n recordo!
TORRAPÀ
Ufff, amnèsia i de les grosses! Bé, me'n vaig! Em convertiré
en càmera de fotos, perquè ho sàpigues.
ALÍCIA
T'entenc. Deu ser una feina molt bonica.
TORRAPÀ
Es viatja molt i es coneix món. Una meravella, però en
GLUP no en vol ni sentir a parlar, de l'assumpte.
En Glup?
ALÍCIA
TORRAPÀ
En Glup, el detectiu. No està d'acord que ser càmera de
fotos sigui el meu destí.
El teu destí?
ALÍCIA

TORRAPÀ
Tots ens hem de reciclar en una cosa o altra cosa quan
arriba el moment.
ALÍCIA
I jo? En què em podria reciclar?
TORRAPÀ
(S'arronsa d'espatlles)
Has de to-tocar el dos d'aquí. Se suposa que els
“rebutjadors” no necessiten reciclar-se.
ALÍCIA
No sóc una “"rebutjadora""! Sóc...
Ja ho sé! Alícia!
TORRAPÀ
38. Exterior. CARRER DE L'ABOCADOR. Dia.
No gaire lluny d'allà la RÀDIO sent el nom i s'engega, excitada. Es comença a sentir
una melodia.
39. Exterior. CARRER DE L'ABOCADOR. Dia.
TORRAPÀ i ALÍCIA continuen discutint.
ALÍCIA
...i no podré sortir d'aquí si no m'hi ajudes. No tinc ni idea
d'on sóc.
De sobte TORRAPÀ se sobresalta.
TORRAPÀ
Què és aquesta música?
ALÍCIA
Música? Jo la conec, aquesta música!
40. Exterior-Interior. MUNTATGE SEQÜÈNCIA. Dia.

Veiem petits flaixos de la seva vida anterior: ALÍCIA ballant a la cuina, amb TOMÀS,
amb els PARES, el moment que s'enfila al camió d'escombraries, etc.
41. Exterior. CARRER DE L'ABOCADOR. Dia.
ALÍCIA sembla atordida. Entotsolada, repeteix la primera frase de la seva cançó. Es
posa les mans al cap. TORRAPÀ la mira, estranyada.
TORRAPÀ
Deu ser cosa del Sr. Bàter. Fa servir la música per a atreure
els incauts als seus forns.
ALÍCIA
No! Aquesta N és meva! La seva música em fa recordar.
Recordo... que jo la vaig arreglar...
Els CASCOS els sotgen, amenaçadors, disposats a saltar-los al damunt.
ALÍCIA
Recordo... que m'encanta ballar-hi. Recordo...
TORRAPÀ s'adona de la presència dels CASCOS.
ALÍCIA
Haig de continuar recordant!
Cascos car-carnívors!
TORRAPÀ
ALÍCIA
Quines bestioles més lletges!
ALÍCIA agafa el TORRAPÀ a coll. Comença a recular d'esquena.
ALÍCIA
A poc a poc, que no notin que ens espanten.
TORRAPÀ
Però és que sí que ens espanten!
42. Exterior. CARRER DE L'ABOCADOR. Dia.
Un altre grup de CASCOS amenaça la integritat de GLUP, que recula molt a poc a
poc, provant de calmar-los.

GLUP
Tranquils! Eh? Tranquils! Pobre Torrapà. Se'l deuen haver
empassat sencer.
Els CASCOS, que s'acostaven amenaçadors, semblen disposats a saltar. GLUP
recula una mica més. Quan ho fa, el cul de GLUP topa amb el d'ALÍCIA, amb el
TORRAPÀ a coll, que reculava en direcció contraria fugint de l'altre grup de
CASCOS. Tots dos criden.
Aahhh!
GLUP i ALÍCIA
Els CASCOS, que s'acostaven amenaçadors, reculen quan els senten i s'amaguen.
GLUP es deixa caure i es fa el mort.
TORRAPÀ
No val la pena, Glup. Sap que som vius.
GLUP
Genial! És una “"rebutjadora"”. Què hi fa aquí? Ni tan sols fa
cara d'escombraries. I si és una espia del Sr. Bàter?
TORRAPÀ
No ho és. L'únic que passa és que no sap com tornar a casa
seva.
GLUP li agafa el TORRAPÀ de les mans i mira de continuar el seu camí.
GLUP
(A TORRAPÀ )
No et separis de mi si no vols que et passi alguna cosa.
Em dic Alícia.
Hola... i adéu...!
ALÍCIA
GLUP
GLUP es posa en marxa decidit, s'ha oblidat totalment dels CASCOS. Però aquests
continuen sent-hi, i quan els té al davant, com si es tractés d'una desfilada militar,
gira cua i desfà el camí cap a ALÍCIA.
GLUP
(espantat)
...i hola una altra vegada!
ALÍCIA
Crec que estem junts en això.

Estem envoltats!
TORRAPÀ
Tots tres s'agrupen. Tenen CASCOS al davant i al darrere. Torna a sentir-se la
música de la RÀDIO. ALÍCIA la veu.
És la meva ràdio!
Treu-te-la del cap.
L'haig de recuperar!
ALÍCIA
GLUP
ALÍCIA
ALÍCIA hi va corrent i un CASC li surt al pas. El CASC salta cap a ella. ALÍCIA
agafa un tros de TUB i el fa servir com si fos un bat de beisbol. El CASC 1 ha quedat
a terra, boca per amunt, incapaç de girar-se. ALÍCIA s'hi acosta i l'empeny amb el
TUB. El CASC 1 es gronxa i comença a plorar com si fos un nadó. Això fa que la
seva imatge recordi la d'un bressol amb una criatura. Els altres CASCOS reculen
espantats.
GLUP
Quin geni que té!
(A ALÍCIA)
No siguis bèstia. Que no veus que només és un nen?
ALÍCIA renuncia a donar una puntada de peu al CASC 1, es tomba cap a RÀDIO i la
cull.
ALÍCIA
De manera que tu també feies l'adormit, eh?
La RÀDIO emet un brunzit, com si mirés de sintonitzar una emissora i li fa l'ullet. En
aquest moment, el CASC 1 es tomba i salta cap a ALÍCIA, que amb prou feines té
temps d'agafar una cadira trencada de terra i d'interposar-la davant seu (com la
clàssica imatge del domador i el lleó).
ALÍCIA
Un altre dia t'explico com me n'he assabentat.
El CASC 1 devora la cadira com si fos un kit-kat.
ALÍCIA
Glup! De pressa! Llançarem el tub!
GLUP
Llançarem el tub “sisplau”.

ALÍCIA
Llançarem el tub “sisplau”. De pressa!
GLUP trepitja amb força la taula sobre la qual hi ha el TUB i aquest surt volant.
El CASC 1 salta sobre ALÍCIA i aquesta li pega. El CASC 1 surt disparat, xoca
contra el pit de GLUP i s'hi enganxa. Se sent un “nyam-nyam” quan el CASC 1
mossega la roba de GLUP.
GLUP
Auxili! Treu-me'l del damunt!
“Sisplau, Alícia”.
ALÍCIA
GLUP
Alícia! Que se'm cruspeix la roba! Afanya't.
ALÍCIA continua immòbil. GLUP al final cedeix.
GLUP
Està bé. “Sisplau, Alícia”. De pressa! De pressa o no tornaré
a ser impermeable mai més!
Aguanta'm això.
ALÍCIA
ALÍCIA llança la RÀDIO a GLUP i empunya el TUB amb totes dues mans. Els altres
CASCOS els comencen a saltar alhora al damunt. ALÍCIA els va pegant amb el tub
com un molinet i els llança en totes direccions.
Ben fet!
Prou! Prou, sisplau!
TORRAPÀ
TUB
ALÍCIA el deixa a un costat i arriba fins on és GLUP, forcejant amb el CASCO 1.
ALÍCIA l'estira fins que se'n desenganxa i a continuació li dóna una senyora coça. El
CASC 1 rebota d'una banda a l'altra per tot el carrer. ALÍCIA es tomba cap a GLUP.
Com estàs?
ALÍCIA
GLUP
(Examinant-se la roba)
Encara sort que no ha arribat a trencar-me la roba. Els
sargits em fan venir al·lèrgia.

Mentrestant, els CASCOS no tan sols s'han reorganitzat, sinó que han augmentat en
nombre i amenacen de saltar-los al damunt.
TORRAPÀ
Són massa! I ara què fem?
La RÀDIO brunzeix alarmada. ALÍCIA sembla entendre-la.
Hem de sortir d'aquí!
Sí, però... per on?
ALÍCIA
TORRAPÀ
ALÍCIA, GLUP i el TORRAPÀ es miren, confusos. De sobte, ALÍCIA es tomba cap a
càmera. Tothom es queda immòbil.
GLUP
(A ALÍCIA i TORRAPÀ )
Per aquí! Seguiu-me!
ALÍCIA agafa la RÀDIO i el TORRAPÀ, un sota cada braç, i se'n va corrent en
aquella direcció. Un segon després GLUP la imita.
Eh! He dit “seguiu-me”!
Els CASCOS els corren al darrere.
GLUP
43. Exterior. CARRERÓ i LÍMIT DE L' ABOCADOR. Dia.
ALÍCIA i el GLUP continuen corrent, s'endinsen en un CARRERÓ sense sortida.
GLUP sembla esgotat i s'atura, esbufegant, al costat de la tàpia que els barra el pas.
Prou! Prou! No puc més!
GLUP
ALÍCIA mira al voltant. No hi ha rastre dels CASCOS.
ALÍCIA
Em penso que els hem despistat.
La RÀDIO, feliç, sintonitza una alegra melodia.
TORRAPÀ
De veritat ets una ràdio re-reciclada? Que surts amb algú?

La RÀDIO s'adona que els CASCOS els han atrapat i llança un brunzit d'avís. GLUP
i ALÍCIA es tomben i els veuen.
ALÍCIA
De manera que coneixies l'abocador, eh? Doncs ens has
ficat en un carreró sense sortida.
Els CASCOS es disposen a saltar-los al damunt.
TORRAPÀ
Aquesta vegada són massa! No arribaré a
reciclar-me mai!
(A RÀDIO)
Saps que hauria sigut càmera de fotos? Que t'he dit que tens
uns ulls preciosos?
GLUP
(Empassa saliva)
Deixa-ho. Ja no tenim temps per a això.
En aquest moment, Els CASCOS fan un gest de pànic i reculen. Primer d'esquena,
en acabat giren cua i se'n van disparats, fent sorolls d'alarma.
Què ha passat?
Potser l'hem espantat...
GLUP
ALÍCIA
Mira cap als seus acompanyants. GLUP, TORRAPÀ i RÀDIO presenten unes cares
exageradament desencaixades, encara amb l'ensurt al cos.
ALÍCIA
(resigno res)
No, nosaltres no hem sigut.
ROTLLO i DESEMBUSSADOR
Hem sigut nosaltres!
El ROTLLO comença a girar vertiginosament al voltant de ALÍCIA fins a embolicar-la
en paper higiènic i la immobilitza. El DESEMBUSSADOR s'enganxa amb força al pit
de GLUP, que estira el mànec sense aconseguir arrancar-l'hi.
Mmmmm!
No em puc moure!
GLUP
ALÍCIA

(A RÀDIO, deixant-la anar)
Vés-te'n d'aquí! Escapa't!
I jo amb tu!
TORRAPÀ
El carro amb vela del SENYOR BÀTER arriba a tota velocitat i es posa al mig del
camí de tots dos i els tanca el pas.
D'això, res!
RÀDIO i TORRAPÀ es paren en sec.
El Sr. Bàter!
I aquest qui és?
SENYOR BÀTER
GLUP
ALÍCIA
ROTLLO
El dolent més dolent de l'abocador.
DESEMBUSSADOR
I el lleig més lleig, i el gras més gras i...
El ROTLLO li etziba un cop al cap perquè calli.
SENYOR BÀTER
Glup. Glup. Glup... tu i la teva habilitat de ficar-te en els
meus assumptes. Em demano què et deu portar per aquí...
GLUP
Deixa'ns en pau! Que és que no captures prou escombraries
en el teu club fastigós per deixar-nos tranquils?
SENYOR BÀTER
M'has desafiat durant molt temps, però ficar-te així en el meu
territori... ha sigut massa!
Oi que sí, cap?
ROTLLO
SENYOR BÀTER
Silenci! i ara... A veure què hi tenim, aquí... Una
“"rebutjadora"” amb aquest grup de xusma rebel i a més a
més...
El tub aspirador empeny ALÍCIA, GLUP i la RÀDIO per agrupar-los. En el moment
que empeny el TORRAPÀ, aquest deixa escapar una torrada i mira de somriure.

TORRAPÀ
Sóc una tor-Torrapà en bon estat... No vol una tor-torradeta?
Pura ferralla.
SENYOR BÀTER
El tub aspirador absorbeix TORRAPÀ . El SENYOR BÀTER es tomba cap a RÀDIO.
SENYOR BÀTER
I això? Què redimonis és això?
La RÀDIO protesta amb un brunzit.
DESEMBUSSADOR
No semblen escombraries corrents. Sembla...
Sembla...
ROTLLO
(sense atrevir-se a acabar-ho de dir)
SENYOR BÀTER
Sembla una cosa reciclada!
Reciclada?!!
DESEMBUSSADOR i ROTLLO
SENYOR BÀTER
Ningú no ha de reciclar res! Com acabaria el meu club si a
totes les escombraries els agafés per reciclar-se? Has sigut
tu, Glup, el que s'ha atrevit a fer-ho?
GLUP
D'això, tu, no n'has de fer res!
GLUP s'arrenca el DESEMBUSSADOR del pit.
Que no s'escapi!
SENYOR BÀTER
GLUP pega al DESEMBUSSADOR, però el ROTLLO l'immobilitza. GLUP,
completament lligat, es debat sense poder-se deslligar.
Ja et tinc!
ROTLLO
SENYOR BÀTER
Ja t'ensenyaré jo a reciclar escombraries!

Immediatament el tub l'aspira i GLUP cau a l'interior de la gàbia com un fardell.
ALÍCIA
Ell no ha sigut. Aquesta ràdio és meva.
Teva?
SENYOR BÀTER
El DESEMBUSSADOR pega a RÀDIO i aquesta comença a sonar.
Funciona!
SENYOR BÀTER
ALÍCIA
(Deslligant-se del paper higiènic que l'embolica)
Doncs és clar que funciona! I té la millor música del món. Em
sembla que ara puc recordar una cosa més... He arribat aquí
en un camió d'escombraries!
GLUP
Tots hi arribem en un camió d'escombraries.
ALÍCIA comença a cantar al so de la música.
44. Exterior. MUNTATGE SEQÜÈNCIA. Dia.
Veiem un flash-back del moment que ALÍCIA, dalt del camió d'escombraries, passa
pel primer dels punts de referència que va incloure a la lletra de la cançó.
45. Exterior. CARRERÓ i LÍMIT DE L'ABOCADOR. Dia.
ALÍCIA s'ha anat animant i ha acabat per seguir el ritme. El ROTLLO atura la
música, quan ALÍCIA només ha recordat els dos primers versos de la cançó.
ROTLLO
Una ràdio que funciona? Això és un complot contra les
escombraries!
Ara veuràs!
DESEMBUSSADOR
El DESEMBUSSADOR apuja el volum de RÀDIO al màxim, cosa que fa que la
RÀDIO vibri com si estigués a punt d'esclatar i que es posi roent.
DESEMBUSSADOR
Fa mala cara, no trobes?

Reciclatge? Massa poc!
ROTLLO
ALÍCIA
Bèsties! Deixeu-la en pau!
RÀDIO acaba volant per l'aire i al final cau a dins de la tassa del SENYOR BÀTER i
el fa ennuegar. La música s'atura.
DESEMBUSSADOR
Que es troba malament, (amo)?
El SENYOR BÀTER emet diversos clapotejos i tos aquàtiques. Sembla incapaç de
respirar. ALÍCIA pica l'esquena del SENYOR BÀTER. La RÀDIO és expulsada i a
continuació se sent un soroll de cisterna que es buida. El TORRAPÀ es tomba cap a
ALÍCIA.
TORRAPÀ
Vinga, aprofita-te'n i fuig d'aquí.
ALÍCIA
Necessito recordar. I aquesta música és l'única cosa que em
torna la memòria.
Curiós. Molt curiós.
ALÍCIA agafa la RÀDIO.
SENYOR BÀTER
ROTLLO
Sr. Bàter! Que s'emporta la ràdio!
SENYOR BÀTER
Maleïts estúpids! Atrapeu-la abans que s'escapi!
El ROTLLO i el DESEMBUSSADOR barren el pas a ALÍCIA.
ALÍCIA
Aparteu-vos! Deixeu-me en pau!
Ni parlar-ne!
ROTLLO
DESEMBUSSADOR
La podem interrogar nosaltres també una mica, cap?

ROTLLO
Només una miqueta... i al forn incinerador!
SENYOR BÀTER
Estúpids! Sap ballar i sap cantar. Al club hi
necessitem atraccions noves.
El tub aspira la RÀDIO dins de la gàbia. A continuació, ho fa amb ALÍCIA.
SENYOR BÀTER
Després actuaràs per a nosaltres.
Vull tornar a casa...!
ALÍCIA
(Gairebé plorant)
El DESEMBUSSADOR i el ROTLLO pugen sobre el capot i el cotxe engega i es
perd al fons del carreró. ALÍCIA acosta la cara als barrots de la gàbia. La càmera
s'eleva i ens mostra una panoràmica cada vegada més general de l'abocador
d'escombraries, en tota la seva enormitat. El mateix pla es va acostant fins al límit de
l'abocador, fins que aconseguim distingir TOMÀS, la MARE i el PARE d'ALÍCIA que
la busquen pertot arreu.
Alícia! Alícia!
PARE
MARE
On deu ser la meva pobra nena?
TOMÀS
La culpa és meva, per ficar-li al cap totes aquestes idees
sobre les escombraries i el reciclatge.
PARE
No se'n doni la culpa. Ara, hem de continuar buscant! Alícia!
Alícia! Alícia!
MARE i TOMÀS
46. Exterior. CLUB DEL SENYOR BÀTER. Dia.
El cotxe del SENYOR BÀTER s'acosta a un gran edifici fet de ferralla amuntegada,
que recorda un gran taller d'automòbils abandonat. Una gran fumarada surt de les
xemeneies. A l'interior de la gàbia, ALÍCIA tus.
ALÍCIA

Quant fum! No puc respirar!
TORRAPÀ
És el forn incinerador. Omple l'aire de fum tòxic. El Sr. Bàter
treballa per al forn.
ALÍCIA
Què vol dir exactament que “treballa per al forn”?
GLUP
Deixa-ho. És una “"rebutjadora"”. No la podrà entendre mai,
una cosa així.
Mentre, fora de la gàbia, el SENYOR BÀTER respira fum a plens pulmons.
SENYOR BÀTER
Ja som casa. Això és vida! Mireu quina olor.
El ROTLLO estira el seu mateix paper i es moca. El seguici passa davant una
entrada amb llum de neó, com de club nocturn. Al davant s'hi amuntega una llarga
cua de diferents objectes de l'abocador.
SENYOR BÀTER
Entreu, entreu! l'espectacle és magnífic. i de franc!
(Per a si mateix)
Nostre senyor, el forn, estarà content. Hem atrapat GLUP i a
la seva porqueria de colla, i amb aquesta "rebutjadora" com
a estrella, avui vindran molts clients.
ALÍCIA es torna a tombar nou cap a GLUP i TORRAPÀ .
ALÍCIA
De què redimonis els parla?
TORRAPÀ
El Sr. Bàter té un club nocturn i se'n serveix per atreure tots
aquests incauts. Ningú dels que entren al club en torna a
sortir al carrer.
GLUP
La vida aquí ja era difícil abans de construir el forn els
“rebutjadors”. Ara ja...
Vols dir que...?
ALÍCIA
GLUP
El forn necessita combustible.

ALÍCIA
És horrible! I no hi ha manera d'avisar tots aquests?
GLUP
No ens creurien mai. S'estimen més fer cas a la propaganda
del Sr. Bàter i divertir-se una estona.
El FLEXO treu el cap entre les escombraries.
FLEXO
Ningú a l'abocador no es perdria una bona actuació.
El SENYOR BÀTER es gira cap a la gàbia. Brama per fer-los callar.
SENYOR BÀTER
Silenci! Als rebels com vosaltres us reservo un tracte
especial... Ara provaré com va el nou “accessori” que
m'acabo d'instal·lar al meu cotxe...
Se sent un soroll horrorós de trituradora que prové del capot del cotxe. S'obre una
portella al capot i veiem unes dents mecàniques que fan autèntica basarda. Dins de
la gàbia s'obre una mena de portella que succiona el FLEXO. La portella es tanca de
seguida, sense que els altres tinguin temps de reacció.
FLEXO (off)
Nooooo! Fins sempre amics!
Continuem, el cotxe es desprèn de les sobres del FLEXO. ALÍCIA i GLUP poden
veure des de la finestra de la gàbia, mentre es mou el cotxe, la bombeta del FLEXO.
El cotxe s'atura davant una porta lateral, davant la qual hi ha una cinta
transportadora que porta una successió de cotxes i electrodomèstics d'aspecte
ruïnós. De l'interior arriba una resplendor de flames. Quan arriben a la porta, unes
premses redueixen els cotxes a cubs de ferralla.
Jo no penso rendir-me!
ALÍCIA
GLUP
De debò? No em sembla pas que al Sr. Bàter tingui gaire en
compte la teva opinió.
TORRAPÀ
L'Alícia té raó! Una vegada vaig llegir que alguns rebutjadors
“s'estimen més morir drets que viure de genolls”.
GLUP
I què redimonis significa això? Si nosaltres no tenim tots
genolls.

TORRAPÀ
H posava en un diari de maig del 68.
ALÍCIA
Doncs ja tens anys, eh? El Torrapà té raó, no us en adoneu?
Hi hem de fer alguna cosa.
El SENYOR BÀTER escolta la conversa des del seu seient de conductor.
SENYOR BÀTER
(irònic)
A nostre senyor el Forn li encantarà, li porto menjar il·lustrat!
TORRAPÀ
Aiiii! Em sembla que jo tampoc no arribaré a re- reencarnarme...
No sé d'on ve aquest karma tan ne-negatiu!
GLUP s'acosta sigil·losament cap al TORRAPÀ.
GLUP
Crec que puc pujar pel tub succionador, és la nostra única
possibilitat.
TORRAPÀ
Tenint en compte les circumstàncies, estic amb tu.
EL TORRAPÀ es fica dins de la gavardina de GLUP. Aquest comença a escalar cap
al TUB SUCCIONADOR. En un moment determinat rellisca, però ALÍCIA es posa
sota com a punt de suport, i per tant GLUP continua l'escalada. ALÍCIA els segueix
amb la mirada. El TUB SUCCIONADOR, que està adormit, es desperta quan es nota
moviment a l'interior. Immediatament s'acosta a la finestra de la gàbia i s'adona que
falten GLUP i el TORRAPÀ. Colèric, comença a succionar aire. A l'interior del TUB
SUCCIONADOR, GLUP amb prou feines es pot enfrontar a l'aire de cara i comença
a recular. De sobte, té una idea.
Omple'm de torrades!
Coooooom?
Fes el que et diiiiiiic!
GLUP
TORRAPÀ
GLUP
El TORRAPÀ comença a disparar torrades a tot arreu. Veiem com GLUP es va
inflant a gran velocitat a mesura que s'omple de torrades. GLUP s'esclafa contra les
parets internes del TUB SUCCIONADOR, i com que no hi troba un límit, continua
inflant-se. Des de fora el TUB SUCCIONADOR sembla una serp pitó que acaba

d'empassar-se una presa. El bony que té a la vora del “coll” va clarament en
augment.
TORRAPÀ
(vibrant pel moviment)
Qu-què preteeeeeeeeens!!?
Ni jo ho sééééééé!!
GLUP
De sobte, el TUB SUCCIONADOR comença a ennuegar-se. Tus sense parar i emet
sons guturals, sembla que estigui punt d'ofegar-se. El SENYOR BÀTER contempla
l'escena sorprès.
Què redimonis...!
SENYOR BÀTER
Mitjançant una tot definitiva, el TUB SUCCIONADOR expulsa a l'aire GLUP i el
TORRAPÀ, que surten volant a gran velocitat.
Agafa't a mi!
GLUP es va inflant a mesura que s'omple de torrades, fins que la pressió el fa sortir
disparat pel tub aspirador, arrossegant amb ell el TORRAPÀ .
Uaahhh!!!
GLUP i TORRAPÀ
SENYOR BÀTER
Maleïda gavardina arnada! Que no s'escapi!
ALÍCIA
I nosaltres què farem ara?
La RÀDIO emet un brunzit admiratiu.
ALÍCIA mira cap amunt.
ALÍCIA
Tens raó. Aquesta gavardina és molt valenta. Tots dos ho
son. Aniran per nosaltres!
47. Exterior. CEL DE L'ABOCADOR. Dia.
GLUP i TORRAPÀ volen a tota velocitat, allunyant-se del club.

Ua ahhh!!!
GLUP i TORRAPÀ
GLUP
(Tancant amb força els ulls)
Les altures sempre m'han fet por.
TORRAPÀ
Doncs déu n'hi do quin moment que tries per dir-ho.
De sobte TORRAPÀ es fixa en uns edificis nous (les plantes de reciclatge).
TORRAPÀ
Les plantes de reciclatge! ALÍCIA tenia raó! les veus?
GLUP nega enèrgicament amb el cap, sense obrir els ulls.
GLUP
No puc! No penso obrir els ulls!
Compte! Compte!
TORRAPÀ
Com un globus que es desinflés, GLUP fa diverses cabrioles a l'aire i es perd darrere
dels edificis.
48. Exterior. CLUB DEL SENYOR BÀTER. Dia.
El SENYOR BÀTER s'espolsa fins a arrencar-se el DESEMBUSSADOR de la cara.
SENYOR BÀTER
Me les pagaràs, Glup! T'ho asseguro!
(A ROTLLO i DESEMBUSSADOR)
I vosaltres... Què espereu? Poseu la “"rebutjadora"” en lloc
segur. Jo aniré a presentar els meus respectes.
El ROTLLO i el DESEMBUSSADOR s'afanyen a obeir les seves paraules.
49. Interior. CLUB DEL SENYOR BÀTER. Dia.
El club del SENYOR BÀTER és ple a vessar. La seva clientela la formen tota mena
d'objectes, entre els quals predominen brotxes i pinzells. L'escenari té dues torres
d'il·luminació formades per uns quants morros de cotxes apilats, de manera que els
fars il·luminen l'escena. El ROTLLO i el DESEMBUSSADOR travessen el club en

direcció als camerinos, conduint ALÍCIA i la RÀDIO, que el ROTLLO arrossega
embolicada a l'extrem de la seva tira de paper.
Vinga. De pressa.
ROTLLO
ALÍCIA
Alça aquí! Això és enorme...
DESEMBUSSADOR
Necessitem que sigui enorme... He, he! Nostre senyor, el
forn, també és enorme.
Les torres d'il·luminació s'encenen. Una cinta transportadora s'engega i introdueix a
escena la CANTANT. El PIANISTA, que és un parell de guants sobre un teclat,
executa les primeres notes. El públic aplaudeix. La CANTANT comença amb un
tema.
50. Interior. ENTRADA AL FORN. Dia.
Mentrestant, el SENYOR BÀTER s'acosta al FORN, apagat i tancat.
Senyor...
SENYOR BÀTER
Les portes del FORN s'obren. Comença a sentir-se una sèrie de xiulets, com un
compte enrere, que marquen el temps que queda al FORN abans de la ignició. Una
resplendor rogenca comença a il·luminar-ne l'interior.
SENYOR BÀTER
Has descansat bé, senyor?
De sobte, un xiulet més llarg i un mar de flames terrorífic omple la boca del FORN.
Les llames bramen i vociferen.
FORN
On és el meu menjar? Per què triga?
SENYOR BÀTER
No us enfadeu, senyor meu. El vostre esclau us traurà
menjar. Molt menjar. El club és ple a vessar.
FORN
Afanya't o coneixeràs la meva còlera.

51. Interior. CLUB DEL SENYOR BÀTER. Dia.
De sobte, la CANTANT deixa anar un gall. Mira de repetir la frase i deixa anar un
altre gall. La CANTANT prova de continuar i torna a desafinar. El públic s'enfureix i li
llança cargols i llaunes de sardines.
Fora! Fora!
52. Interior. ENTRADA AL FORN. Dia.
VEUS
L'escàndol arriba fins on hi ha el SENYOR BÀTER.
Què redimonis passa?
FORN
SENYOR BÀTER
Vaig a mirar-ho, senyor.
SENYOR BÀTER s'afanya cap al club.
53. Interior. CLUB DEL SENYOR BÀTER. Dia.
Mentrestant, l'escàndol creix. El ROTLLO i el DESEMBUSSADOR es miren,
desconcertats.
DESEMBUSSADOR
Potser estic massa cansada.
Li donaré més marxa.
ROTLLO
El ROTLLO s'acosta a la plataforma giratòria i acciona una palanca i fa que giri de
pressa. La música comença a sonar ara més aguda, com un disc que girés a més
revolucions de les que hi corresponen. El ROTLLO atura de sobte la plataforma. La
música s'aturarà alhora, amb igual brusquedat.
Ja està!
ROTLLO
La CANTANT continuarà girant uns instants fins a aturar-se, perdut el món de vista.
Un cargol li toca al cap i es desploma sense sentit. Un cargol toca al cap de la

CANTANT. Després, una llauna. La cantant mira a terra i veu que, als peus, uns
quants cargols, irrisoris de tan petits com són, la miren enfadats.
Fora, fora!
Fora, fora!
La CANTANT es desploma.
CARGOL 1
LATA
ROTLLO
Tens raó. Està massa cansada.
Una cinta transportadora retira la CANTANT d'escena. Els clients comencen a anarse'n.
En aquest moment arriba el SENYOR BÀTER.
SENYOR BÀTER
Estúpids! La gent se'n va. S'hi ha de fer alguna cosa!
El SENYOR BÀTER acciona una palanca i el terra s'obre sota les taules, de manera
que tots els clients són engolits.
On van els clients?
ALÍCIA
DESEMBUSSADOR
He, he! Treu el cap i ho veuràs.
El DESEMBUSSADOR li assenyala un tub per l'interior del qual baixen els clients del
local.
54. Interior. ENTRADA AL FORN. Dia.
El tub acaba en un embut que deixa caure els clients sobre la cinta transportadora
que va als forns. Les cintes transportadores s'engeguen i duen els clients cap a la
boca del forn.
55. Interior. CLUB DEL SENYOR BÀTER. Dia.
ALÍCIA es mou a batzegades, mirant de deixar-se anar .

ALÍCIA
És horrible! No penso col·laborar en una cosa així.
Ho faràs.
SENYOR BÀTER
El ROTLLO deixa penjar la RÀDIO sobre el precipici que porta als forns.
ROTLLO
Si no és que la vulguis perdre per sempre.
SENYOR BÀTER
Encarregueu-vos de convèncer-la mentre jo parlo amb
nostre senyor.
El SENYOR BÀTER se'n va en direcció al forn. El DESEMBUSSADOR empeny
ALÍCIA cap al camerino.
DESEMBUSSADOR
Ja veuràs com no hi estàs tan malament, aquí. Només has
de complaure el Sr. Bàter i atreure moltes escombraries.
56. Interior. ENTRADA AL FORN. Dia.
Les flames s'empassen els últims objectes. Semblen ansioses, però la cinta
transportadora gira i gira sense ningú més.
Menjar, menjar!
FORN
El SENYOR BÀTER s'acosta a la boca del FORN i atura la cinta transportadora
accionant una palanca.
SENYOR BÀTER
Senyor, no n'hi ha més.
FORN
Quan els “rebutjadors” em van crear, vam acordar que et
respectaria a tu i al teu club mentre m'aconseguissis prou
aliment.
SENYOR BÀTER
I així serà, senyor. El que passa és que... la cantant d'avui
era... No estava a l'altura del meu club!
FORN
Tinc gana! Gana! I és a causa de la teva poca traça.

SENYOR BÀTER
Perdó, senyor. Perdó. Aquesta tarda tenim una nova
“"rebutjadora"”. Canta i balla. El club serà ple. No en tindreu
queixa, senyor.
FORN
Això espero. La meva paciència s'acaba.
Les flames disminueixen fins a desaparèixer a l'interior del FORN. El SENYOR
BÀTER respira alleujat.
57. Interior. CAMERINO. Dia.
ALÍCIA entra al camerino i es desfà del paper que la mantenia lligada. El ROTLLO i
el DESEMBUSSADOR treuen el cap per la porta.
DESEMBUSSADOR
T'agrada el teu camerino?
Bèsties!
ALÍCIA té una idea.
ALÍCIA
ROTLLO
Et recomano un bon maquillatge si vols fer una cosa amb
aquesta cara de... ”"rebutjadora"”!
ALÍCIA
Sent l'estrella del xou aquesta tarda, suposo que l'actuació
ha de sortir perfecta, oi?
DESEMBUSSADOR
Naturalment. El nostre club sempre ofereix el millor del
millor.
(Per a ell mateix)
Alícia! M'agrada el nom artístic. Ja el veig en llum de neó.
ALÍCIA
Aleshores necessitaré... necessitaré assajar amb la meva
ràdio. Que me la podria quedar?
DESEMBUSSADOR
(Convençut, a ROTLLO)
En això té raó, no trobes?
ROTLLO

Deixar-te la ràdio...? No ho sé...
ROTLLO fa veure que s'ho rumia. De sobte canvia el gest (fingia).
Ni de conya!
Ai!
ROTLLO
DESEMBUSSADOR
ALÍCIA fa un gest de frustració, mentre el ROTLLO i el DESEMBUSSADOR surten i
se senten els panys de la porta.
ALÍCIA
Haig de trobar la manera d'escapar-me.
De sobte una veu li interromp els pensaments.
BOMBETA 1
Treu-t'ho del cap. No se n'escapa ningú d'aquí.
ALÍCIA examina la seva cel·la, presidida per un gran mirall de maquillatge. Són les
BOMBETES qui li parlen.
ALÍCIA
Això ho veurem! Haig de continuar sentint la música.
Acabaràs al forn.
BOMBETA 2
Les BOMBETES tenen una sobretensió i es fonen. ALÍCIA s'enfila fins a unes
finestretes enreixades i hi mira a través.
58. Interior. LLOTJA DEL SENYOR BÀTER. Dia.
Des de la finestreta veiem la llotja, que és una mena de mirador obert sobre la sala
del club. L'espai el presideix un gran ventilador industrial, la circumferència del qual
dóna en part al despatx elevat i en part sobre la doble altura del club. Les aspes del
ventilador giren lentament. ALÍCIA descobreix aleshores el SENYOR BÀTER,
s'espanta i s'amaga. Torna a mirar amb precaució i el veu enfilant-se a una mena de
cadira de barber giratòria: no l'ha descoberta. En aquest moment hi entren el
DESEMBUSSADOR i el ROTLLO, que porta la RÀDIO.
ROTLLO
Aquestes cantants són allò que no hi ha! Aquesta
“"rebutjadora"” pretenia que li deixéssim la ràdio.
SENYOR BÀTER

La guardaré jo, per si de cas. Vosaltres vigileu fora.
El DESEMBUSSADOR s'adhereix a RÀDIO i fa una tombarella i la llança sobre la
butaca DEL SENYOR BÀTER. ALÍCIA segueix l'escena amb interès.
DESEMBUSSADOR
El Sr. Bàter... Dic que... Aquesta ràdio sona molt bé, potser
reciclar les coses no és tan dolent...
SENYOR BÀTER
Em preguntes per què hi estem en contra? Per què no
podem permetre ni un sol objecte reciclat?
DESEMBUSSADOR
M'ha entès a la primera, cap.
SENYOR BÀTER
Perquè si se'ls fica aquesta idea al cap, comencen a pensar
pel seu compte, a raonar... i se'ls creen esperances i això fa
que no es deixin engolir pel Forn. Però el Forn, segons el
tracte a què vam arribar perquè em deixés continuar amb el
meu negoci, SEMPRE ha de menjar... La seva còlera, t'ho
asseguro, pot arribar a ser infinita... i en cas que no hi hagi
menjar (s'acosta al DESEMBUSSADOR amb un somriure
amenaçador), el teu caparró de plàstic té moltes proteïnes...
cappicci?
El DESEMBUSSADOR, sembla que no ha captat...
DESEMBUSSADOR
Doncs... em pot repetir l'última part? Això de les proteïnes no
ho acabo de veure...
ROTLLO
(Dóna un clatellot al DESEMBUSSADOR)
Sembles nou en aquest negocio!
SENYOR BÀTER
(resignat davant l'estupidesa del DESEMBUSSADOR)
Deixeu-me descansar abans del xou!
ALÍCIA, desesperançada, es deixa caure a terra del camerino.
ALÍCIA
Haig de sortir d'aquí com sigui!
59. Exterior. CARRER DE L'ABOCADOR. Dia.

GLUP i el TORRAPÀ, embolicats en una núvol d'escombraries i pols, cauen rodolant
muntanya avall, arrossegant algunes deixalles.
Ua ahhh!!!
GLUP i TORRAPÀ
TORRAPÀ
Ens matarem! Frena! Frena!
El cinturó de GLUP s'enganxa en un sortint i tots dos es queden penjats en el buit.
Ho ves? No cal exagerar.
GLUP
TORRAPÀ
Ha sigut pura casualitat.
GLUP
Casualitat? Perdona, però són anys d'experiència com a
detectiu.
TORRAPÀ mira cap ensota. Són penjats a molta altura. De sobte el cinturó es
desenganxa i tots dos tornen a rodolar muntanya avall.
Ua ahhh!!!
GLUP i TORRAPÀ
60. Exterior. CARRER DE L'OFICINA. Dia.
El cartell de neó de l'oficina (“GLUP DETECTIU”) s'encén i s'apaga en el carrer
solitari.
61. Interior. OFICINA DE GLUP. Dia.
A l'interior, veiem BENSON, el FLEXO, les CAIXES, l'OLLA, el MATALÀS i el
GRAMÒFON.
BENSON
Si que triga en Glup! i jo aquí, a càrrec de tota l'oficina. Us
voleu estar quietes? Em feu posar nerviós!
Les CAIXES s'ensorren sobre BENSON.

Em sap greu.
CAIXA 1
BENSON
(Espolsant-se-les)
Em voleu fer el favor de deixar lliure la meva tapisseria?
Estic molt enfeinat.
Enfeinat? En què?
MATALÀS
BENSON
Quina pregunta més ximple! No estic com tu, tot el dia
ajagut. Tenim munts de casos que resoldre, com per
exemple...
Com per exemple...
MATALÀS
BENSON
Per exemple... per exemple... Ara m'ho miro als fitxers.
BENSON s'acosta al fitxer, que consisteix en una multitud de calaixets fets amb
llaunes de conserva buides. Cada vegada que se n'obre un, sona una veu que diu...
No res!
No res!
No res!
No res!
LLAUNA 1 (off)
LLAUNA 2 (off)
LLAUNA 3 (off)
LLAUNA 4 (off)
BENSON
Doncs estic segur que un detectiu com jo...
GRAMÒFON
Ajudant de detectiu... ajudant de detectiu... Ajudant de
detectiu...
BENSON pega al GRAMÒFON.
BENSON
Un ajudant com jo té moltes coses per fer.
MATALÀS

Aquesta oficina és un autèntic fracàs. El Sr. Bàter ens va
deixant sense clients.
Les CAIXES formen una mena de cara i parlen com si fossin una de sola, atemorida.
CAIXES
No anomenis aquest incinerador! Se'm rescalfa l'embalatge
només de pensar-hi.
OLLA
El Glup sí que hauria sabut què fer...
MATALÀS
No en parlis en passat. El que s'hauria de fer és trobar-los a
ell i el Torrapà tan aviat com es pugui.
BENSON
Molt bé, m'hi concentraré. No em passeu trucades.
MATALÀS
Però... si no tenim telèfon! Que és que no penses sortir a
ajudar-los?
BENSON
Què es suposa que haig de fer? Deixar-me incinerar per a
no res? Ja sabeu que detesto els trasllats.
Quin ajudant de detectiu!
OLLA
CAIXA 1
Nois, nois! Hem de mantenir-nos units. En Glup no ens
hauria deixat parlar d'aquesta manera.
En aquest moment comença a sonar una remor llunyana a l'exterior, com una allau
de neu. El FLEXO s'encén de cop i mira l'exterior a través de la porta.
MATALÀS
Què és això? Sona com una...
El FLEXO es tomba a dins molt alarmat...
Allau! Allau! Allau!
GRAMÒFON
62. Exterior. CARRER DE L'OFICINA. Dia.
Una allau d'escombraries es precipita cap a l'oficina.

63. Interior. OFICINA DE GLUP. Dia.
El MATALÀS s'enrotlla i protegeix els objectes petits. BENSON es repenja contra
les dues portes, mirant de mantenir-les tancades. L'allau s'estavella contra les portes
i s'hi amuntega. BENSON aconsegueix resistir uns instants, però finalment és vençut
i vola enlaire i cau sobre el MATALÀS.
Ai, ai, ai!
MATALÀS
El TORRAPÀ i el GLUP entren a l'oficina enmig d'una tromba d'escombraries. El
MATALÀS mira d'espolsar-se BENSON del damunt.
L'esquena!
MATALÀS
En aquest moment sorgeix el cap de GLUP entre les deixalles. S'espolsa les restes
d'escombraries de les solapes com si res.
GLUP
Cada dia hi ha més escombraries. Qualsevol dia ens
enterraran a tots.
BENSON
(irònic)
En Glup i les seves entrades triomfals.
GLUP
Hola, Benson. Quin desordre, eh?
Què ha passat?
BENSON
El TORRAPÀ emergeix entre les restes de l'allau.
TORRAPÀ
Psèèè. És llarg d'explicar!
Una torrada s'eleva en l'aire.
Has trobat el Torrapà!
OLLA
BENSON
Ben fet! Sí, senyor! Ràpid i net! Ets tot un Sherlock Holmes!
OLLA

I les plantes de reciclatge? Existeixen?
TORRAPÀ
Existeixen! Les he-hem vistes.
La VÀLVULA de l'OLLA surt disparada.
MATALÀS
De debò? Ara podràs ser càmera de fotos. Sempre has
tingut molt bona vista. Foto aquí! Foto allà!
TORRAPÀ
També he conegut una ràdio molt simpàtica... No ho sé...
Després de reciclar-me... no em faria res tornar a envellir al
seu costat.
Una torrada vola per l'aire. La VÀLVULA cau i torna a encaixar al seu lloc i comença
a girar. El raig de vapor de l'OLLA deixa anar un xiulet admiratiu.
GRAMÒFON
I tots ens podrem reciclar? Tots en podrem reciclar... Tots en
podrem reciclar...
BENSON la fa callar d'un cop.
TORRAPÀ
No és tan sen-senzill. Abans hem d'alliberar ràdio de les
garres del Sr. Bàter. A ella i a l'Alícia.
Qui és l'Alícia?
OLLA
TORRAPÀ
La ""rebutjadora"" que parlava de reciclatge... però no hi ha
temps per a explicacions o el Sr. Bàter en farà xi-xixines.
Anem-hi!
GLUP
Tornar a visitar el Sr. Bàter? Hi ha ràdios molt més noves
que aquesta en l'abocador d'escombraries! I pel que fa a la
"rebutjadora"... és una "rebutjadora"!
TORRAPÀ
Si no l'ajudem, no podrà tornar mai a casa seva!
GLUP
Viu i deixa viure. Això no és problema meu.
TORRAPÀ
Però ella et va salvar dels cascos. I sí que era problema teu.

CAIXES
Et va salvar una "rebutjadora"!
Has de treure el tema...
GLUP
(resignat)
Tothom fa un murmuri d'admiració. GLUP s'hi pensa.
GLUP
Està bé, està bé! Tens raó. Primer salvarem l'Alícia i la ràdio.
Després buscarem les plantes de reciclatge.
Fantàstic!
TORRAPÀ
BENSON
Un moment, Glup. abans trobarem el territori dels cascos.
Com redimonis els esquivarem?
GLUP
(pensatiu)
La veritat és que no en tinc ni idea.
64. Exterior. CARRER DE L'ABOCADOR. Dia.
Tres CAIXES de cartó de diferents mides avancen cautelosament pel carrer. A
l'interior hi van GLUP, el BENSON i el TORRAPÀ. Parlen des de dins de les
CAIXES.
BENSON
Jo he moblat els salons més exclusius. En Rainier de
Mònaco m'ha posat el paner a sobre. Això és vergonyós, la
cosa més ridícula que he fet en ma vida.
TORRAPÀ
Creus que fun-funcionarà?
Una torrada pega contra l'interior de la caixa.
GLUP
Continueu endavant!
(Aixeca una mica la seva caixa per examinar el carrer)
Ja vénen els cascos.
Un grup de CASCOS avança cap a ells des del fons del carrer.

Ai, ai, ai!
CAIXA 1
GLUP
Xxxt! Hem de passar desapercebuts.
GLUP, BENSON i el TORRAPÀ miren de dissimular. Els CASCOS es les acosten.
Grunyen entre ells, comunicant-se. Les flairen. Un s'acosta a la caixa del TORRAPÀ.
La caixa comença a tremolar.
Ai, ai, ai!
TORRAPÀ
Al TORRAPÀ se li comencen a escapar torrades, que pugnen per sortir entre les
escletxes de la caixa. Una, una altra, una altra. Els CASCOS semblen
desconcertats. Finalment una torrada surt per la junta de la part superior de la caixa.
Els CASCOS s'hi llancen al damunt i la devoren.
Hem d'imitar-les.
GLUP
(Xiuxiuejant)
BENSON
Ah, sí segur que no notaran la diferència entre el seus
cascos rodons i les nostres caixes quadrades!
GLUP, BENSON i el TORRAPÀ es flairen. Els CASCOS es freguen contra les
CAIXES i grunyen.
Ai, ai, ai!
CAIXA 1
GLUP, BENSON i el TORRAPÀ grunyen i els CASCOS els contesten. El CASC 1
s'acosta a BENSON i li disputa el lideratge (és la caixa de mida més grossa).
BENSON dubta i finalment li respon amb un altre grunyit. El CASC 1 hi insisteix.
GLUP
Som-hi, fort!
BENSON torna a grunyir i aquesta vegada el CASC 1 s'arruga. Es mostra submís
com un gosset. Els altres CASCOS es mesclen amb ells.
GLUP
T'han pres pel seu cap. Sembla mentida!
BENSON
Per què sembla tan mentida, si es pot saber?

Capitanejats per BENSON, Els CASCOS, al costat de el GLUP i TORRAPÀ ,
s'allunyen en direcció al club DEL SENYOR BÀTER, la teulada del qual s'endevina
per sobre dels edificis.
65. Interior. LLOTJA DEL SENYOR BÀTER. Dia.
Se sent un suau i compassat ronc de fons. El SENYOR BÀTER dorm plàcidament la
migdiada sobre una cadira de barber. La tapa de la tassa puja i baixa al ritme suau
dels roncs. Al costat, sobre la butaca, hi té la RÀDIO. La càmera la deixa enrere i
avança fins a aconseguir una panoràmica del club buit, on...
66. Interior. CLUB DEL SENYOR BÀTER. Dia.
...un CAMBRER-ESCOMBRA escombra el local fent servir un altre CAMBRER. De
sobte les posicions de tots dos s'inverteixen i continuen endavant. Uns altres
eixuguen gots, etc. L'escenari està a les fosques.
DESEMBUSSADOR
No és just que sempre ens toqui fer la guàrdia. Això és un
rotllo gras!
(Mira el ROTLLO i se n'adona)
Perdó!
ROTLLO
Ho has fet expressament, per humiliar-me.
DESEMBUSSADOR
Em sap greu. Per passar l'estona podríem practicar maldats.
L'última vegada et vas descuidar d'estrènyer-li el coll a
aquella aspiradora rebel.
ROTLLO
Ah, sí? Doncs sé fer-ho. Mira!
El ROTLLO s'enrotlla al voltant del coll del DESEMBUSSADOR, que s'ofega. El
ROTLLO li pega repetides vegades contra terra.
No puc respirar!
DESEMBUSSADOR
ROTLLO
Això meu és hormonal, perquè ho sàpigues. Jo no tinc la
culpa d'estar tan ple.
DESEMBUSSADOR

Ara veuràs!
El DESEMBUSSADOR es tira sobre el ROTLLO i el succiona. Tots dos forcegen.
Rodolen per terra i s'estavellen contra un munt de ferralla. Hi ha trossos de xapa que
s'enfonsen i terrabastall de metall. El ROTLLO i el DESEMBUSSADOR es queden
paralitzats i miren el SENYOR BÀTER, tement que s'hagi despertat. Un últim cop.
No res... per sort continua plàcidament adormit. El ROTLLO i el DESEMBUSSADOR
respiren alleujats.
67. Interior. LLOTJA DEL SENYOR BÀTER. Dia.
El SENYOR BÀTER continua plàcidament adormit. Aleshores descobrim que
ALÍCIA, al camerino veí, està enfilada a la finestreta. Tallem entre un i un altre
decorat durant l'acció.
68. Interior. CAMERINO. Dia.
ALÍCIA estira el braç per arribar a una cosa al despatx DEL SENYOR BÀTER. La
mà d'ALÍCIA s'esforça a desenroscar una de les quatre femelles que fixen la reixa a
la paret del despatx del SENYOR BÀTER, que continua adormit.
Ufff! Ja està!
ALÍCIA
La femella, al final solta, se li escapa d'entre els dits i cau a terra. ALÍCIA tem haverlo
despertat, però el SENYOR BÀTER canvia de postura i continua roncant
compassadament. ALÍCIA sacseja aleshores la reixa, que es mou una mica. Encara
queden dues femelles per descollar. ALÍCIA, penjada, es desplaça fins a un altre
extrem de la finestreta, on hi ha aquestes dues femelles, molt a la vora de la porta
del camerino. ALÍCIA comença a desenroscar la penúltima femella. En aquest
moment s'obre la porta del camerino i el ROTLLO i el DESEMBUSSADOR hi entren.
Compte, compte!
On és la nena?
Oh, oh!
BOMBETA 1
ROTLLO
BOMBETA 2
La BOMBETES parpellegen i s'apaguen. EL ROTLLO i el DESEMBUSSADOR
escodrinyen el camerino. Tot està a les fosques, no es veu res.
DESEMBUSSADOR

Ni rastre! No tens un encenedor?
ROTLLO
(irònic)
Tu què creus! Hem de trobar-la o el Sr. Bàter ens farà servir
de combustible.
DESEMBUSSADOR
Però... On se'n pot haver anat?
Tots dos surten, mentre ALÍCIA ho aprofita per a col·locar un peu sobre la porta
oberta i afluixar l'altra femella. Aquesta vegada ALÍCIA la subjecta i fa girar la reixa
al voltant a l'únic cargol que queda. A continuació s'esmuny cap al despatx pel forat,
mirant de no despertar el SENYOR BÀTER. De totes maneres, la reixa es li escapa,
bascula i es precipita cap al cap del SENYOR BÀTER. ALÍCIA, a dalt de la
finestreta, aguanta la respiració. La reixa passa a escassos mil·límetres del SENYOR
BÀTER i continua el seu moviment pendular. ALÍCIA respira. La reixa arriba al final
del recorregut i torna a caure en direcció contrària. Aquesta vegada sí que impacta al
cap del SENYOR BÀTER. Aquest es remou, a punt de despertar-se.
SENYOR BÀTER
(Com un nen petit)
No. Deixa'm una estona més, mama.
Xxxt! A dormir!
ALÍCIA
SENYOR BÀTER badalla i continua dormint. ALÍCIA fa servir la reixa com una
escala de mà i baixa, sense arribar a terra. ALÍCIA estira la mà, mirant d'arribar a
RÀDIO, però és massa lluny. ALÍCIA respira i pensa una solució, mentre el
SENYOR BÀTER continua roncant. ALÍCIA es balanceja al final de la reixa, mirant
d'arribar al braç de la butaca i de fer-lo girar, de manera que RÀDIO se li acosti. En
un dels intents frega la butaca amb la mà. Ho intenta amb més força i quan al final
està a punt d'aconseguir-ho, el ROTLLO i el DESEMBUSSADOR obren la porta de
la llotja i sobresalten el SENYOR BÀTER. ALÍCIA cau a terra i s'amaga al darrere de
la butaca del SENYOR BÀTER.
SENYOR BÀTER
Inútils! Com us atreviu a despertar-me?
ROTLLO
Em sap greu, cap, però és que... la "rebutjadora" ha
desaparegut.
La mà de ALÍCIA palpa a cegues a la butaca, en busca de la RÀDIO. En aquest
moment el SENYOR BÀTER s'aixeca i amb l'impuls desplaça la butaca contra la

paret, amb ALÍCIA darrere seu. La mà d'ALÍCIA queda atrapada entre la paret i la
butaca i ALÍCIA fa un esforç enorme per no posar-se a cridar i així no descobrir-se.
SENYOR BÀTER
Incompetents! Parella de sòmines, trobeu-la ja!
És aquí, la nena!
ROTLLO
En un intent desesperat, ALÍCIA salta de la reixa cap a la butaca i agafa la RÀDIO.
Quan cau a terra, fa girar vertiginosament la butaca i, amb aquesta, el SENYOR
BÀTER.
Atrapeu-la!
SENYOR BÀTER
ALÍCIA arrenca a córrer amb la RÀDIO i, sense que el ROTLLO i el
DESEMBUSSADOR puguin aturar-la, salta per la barana de la llotja, s'agafa amb la
mà lliure a una columna metàl·lica prima i hi baixa com els bombers per la barra.
SENYOR BÀTER
De pressa! Que no s'escapi!
El ROTLLO i el DESEMBUSSADOR es precipiten darrere seu.
69. Interior. CLUB DEL SENYOR BÀTER. Dia.
ALÍCIA arriba al final de la barra i s'atura un instant.
ALÍCIA
(A RÀDIO)
Saps una cosa? Ets la meva única possibilitat de recordar.
El ROTLLO i el DESEMBUSSADOR es deixen caure des del mirador de la llotja del
SENYOR BÀTER. La RÀDIO li ho assenyala a ALÍCIA amb un altre brunzit i
aquesta travessa rabent el club desert. Atropella els dos CAMBRERS-ESCOMBRA,
que volen enlaire.
70. Interior. PASSADÍS. Dia.
ALÍCIA i la RÀDIO miren d'obrir diverses portes tancades. Al final es fiquen per una
comporta de ferro. Tot està a les fosques, amb prou feines s'hi veuen.
On som?
ALÍCIA
(intrigada)

71. Interior. CLUB DEL SENYOR BÀTER. Dia.
El ROTLLO i el DESEMBUSSADOR arriben a la comporta per on ha entrat ALÍCIA.
Tots dos es miren.
ROTLLO
No s'hi deuen pas haver ficat...! Bé, anem-hi!
El ROTLLO i el DESEMBUSSADOR entren per la comporta.
72. Interior. ENTRADA AL FORN. Dia.
ALÍCIA mira a tot arreu. RÀDIO murmura una cosa i assenyala cap al FORN.
ALÍCIA
Vols dir? D'acord! Anem per aquí!
En aquest moment, el ROTLLO i el DESEMBUSSADOR entren a la càmera. ALÍCIA
corre cap a l'entrada del FORN, n'obre la porta, hi fica la RÀDIO i després hi entra
ella, mirant d'amagar-se.
73. Interior. FORN. Dia.
A l'interior del FORN tot està a les fosques. Sona amb més força aquesta respiració
llunyana, com d'ultratomba. Una escletxa de llum es fica per la porta i, a través
d'aquesta, veiem el ROTLLO i el DESEMBUSSADOR parar-se, indecisos. ALÍCIA i
la RÀDIO aguanten la respiració. Tallem entre aquest decorat i l'anterior.
ROTLLO
No hi ha ni rastre de la nena.
El ROTLLO i el DESEMBUSSADOR miren a tot arreu, desconcertats, sense adonarse
que la porta del FORN està entreoberta. A l'interior, el sutge està a punt de fer
esternudar la RÀDIO. ALÍCIA mira d'evitar-ho, agafant-la a coll i tapant-li el nas.
RÀDIO deixa escapar un esternut sord que sorprèn el ROTLLO i el
DESEMBUSSADOR.
Has sentit una cosa?
No res.
ROTLLO
DESEMBUSSADOR
En aquest moment, a l'interior, és ALÍCIA qui no pot reprimir un sonor esternut.

Atxim!
ALÍCIA
El ROTLLO i el DESEMBUSSADOR miren cap a la porta del forn entreoberta i ho
entenen.
Xxxt!
DESEMBUSSADOR
ROTLLO
Xxxt! Nostre senyor té l'orella molt fina quan
no ha menjat prou.
El ROTLLO i el DESEMBUSSADOR s'acosten a la porta.
ROTLLO
Espero que nostre senyor no hagi sentit res. No m'agradaria
ser a prop seu quan es desperti.
DESEMBUSSADOR
Serà molt pitjor si aquesta "rebutjadora" se'ns escapa. És
l'atracció d'aquesta nit.
El ROTLLO i el DESEMBUSSADOR obren de sobte, miren a dins i... no res!
Aleshores descobrim que ALÍCIA s'ha enfilat amb RÀDIO al principi de la xemeneia,
amagant-se de la vista.
No hi ha ningú!
DESEMBUSSADOR
ROTLLO
Val més que ens en assegurem.
El ROTLLO prova de veure una cosa a la xemeneia del FORN, per on ALÍCIA
comença a enfilar-se xemeneia amunt. Al final del tub es ve una llum llunyana.
ALÍCIA s'atura.
ALÍCIA
Aquí podré escoltar la música. M'hi haig d'arriscar, si no, mai
sabré no com tornar a casa!
ALÍCIA connecta la RÀDIO i comença a sonar la melodia. ALÍCIA canta fins a
recordar el segon dels punts de referència del camí. Mentrestant, a l'exterior, el
ROTLLO i el DESEMBUSSADOR escolten també el so de la música.
És aquí dins!
ROTLLO

En aquest moment, dins del FORN comença a sentir-se el compte enrere que indica
que està a punt d'encendre's. Una dèbil resplendor rogenc n'il·lumina les
profunditats.
ROTLLO
Nostre senyor es desperta!
DESEMBUSSADOR
(Cau a terra, humiliant-se)
Perdó, senyor. Perdoneu-nos. Nosaltres no volíem. Ho juro.
ALÍCIA sent el compte enrere del FORN i apaga RÀDIO.
ALÍCIA
Què hi passa, aquí?
(La RÀDIO murmura una cosa)
Jo tampoc no ho entenc.
Sona el xiulet final del protocol d'encesa del FORN. De sobte s'atura, ensuma el fum
que comença a sortir i al final ho entén...
ALÍCIA
Això és un forn, i això vol dir...
El foc comença a sorgir de les profunditats i a ascendir cap a la boca. Són unes
flames diabòliques, com un déu antic. ALÍCIA es deixa caure per la xemeneia, i la
RÀDIO, amb ella, mentre el foc s'enfila i s'enfila cap amunt. A ALÍCIA li rellisquen les
mans i es precipita per la xemeneia fins a la base del FORN. Roda per la boca i cau
a l'exterior. El ROTLLO es disposa a agafar-la. ALÍCIA es tomba i descobreix que
RÀDIO ha quedat sobre el FORN. Les flames s'acosten a tota velocitat. ALÍCIA s'hi
precipita a tota velocitat.
Però... què fa?
ROTLLO
ALÍCIA arriba fins al FORN i en treu la RÀDIO, just en el moment que una gran
flamarada desborda els límits del FORN. Ara és una cosa viva i temible.
Per què m'heu despertat?
FORN
El foc rugeix i amenaça el ROTLLO i el DESEMBUSSADOR, que hi són al davant.
ROTLLO
Perdó, senyor. Perdona aquests servidors teus...
On és el meu menjar?
FORN

DESEMBUSSADOR
No ens cremis, per l'amor de Déu! Calia!
Ha-havíem de...
ROTLLO
DESEMBUSSADOR
Atrapar-la! Ha-havíem d'atrapar-la.
Es tomba cap a ALÍCIA i RÀDIO.
Menjar!
FORN
En aquest moment apareix el SENYOR BÀTER, que s'interposa entre ALÍCIA i el
foc.
SENYOR BÀTER
No, senyor. És la millor cantant que hem tingut mai.
FORN
Tant se me'n dóna! Vull menjar!
SENYOR BÀTER
Ella atraurà molts clients al club, senyor. Ja
S'esperen fora. Us demano una mica de paciència.
El foc s'acosta a la RÀDIO, l'envolta, a punt de devorar-la.
El foc s'atura.
Menjar!
FORN
ALÍCIA
Mai, em sentiu? No hi cantaré mai, en aquest club fastigós si
li passa res a la meva ràdio.
SENYOR BÀTER
Una mica de paciència. Només una mica!
El foc llepa el SENYOR BÀTER i el crema.
Ai!
SENYOR BÀTER
FORN
Afanya't! I recorda que jo m'ocupo dels meus només si els
meus s'ocupen de mi.

SENYOR BÀTER
(al ROTLLO i el DESEMBUSSADOR)
Emporteu-vos la nena!
El DESEMBUSSADOR fa un salt i immobilitza ALÍCIA.
Deixa'm anar, bèstia!
ALÍCIA
DESEMBUSSADOR
No puc. Som uns dolents massa competents.
SENYOR BÀTER
Jo personalment m'ocuparé d'aquesta RÀDIO, per evitar-te
mals pensaments...
El ROTLLO arrabassa RÀDIO a ALÍCIA amb la seva tira de paper.
SENYOR BÀTER
No tardareu a quedar satisfet, senyor. Som-hi!
El SENYOR BÀTER, el ROTLLO i el DESEMBUSSADOR, portant ALÍCIA i la seva
RÀDIO, s'allunyen fent reverències. El foc es calma momentàniament. Encara així,
la seva veu sona amenaçadora.
M'esperaré!
FORN
74. Exterior. ENTRADA CLUB DEL SENYOR BÀTER. Dia.
Una cua d'objectes espera davant la porta del club. Hi ha cartells de ALÍCIA pertot
arreu. El ROTLLO i el DESEMBUSSADOR controlen l'entrada. Les portes del club
s'obren. El públic comença a entrar.
ROTLLO
A poc a poc, a poc a poc. Hi ha lloc per a tothom.
75. Exterior. VOLTANTS DEL CLUB DEL SENYOR BÀTER. Dia.
GLUP, TORRAPÀ i BENSON, coberts per les CAIXES i seguits pels CASCOS, que
es comuniquen entre si amb grunyits, arriben fins a una mena de turó des d'on es
divisa el club. el GLUP aixeca una mica la CAIXA per poder veure la cua de gent.
GLUP

Les escombraries entren al club. Hem d'afanyar-nos i no
cridar l'atenció.
GLUP dóna un cop a una LLAUNA de sardines, que rebota pendent avall amb un
soroll metàl·lic.
Xxxt!
Xxxt!
La LLAUNA acaba impactant a...
BENSON
TORRAPÀ
76. Exterior. ENTRADA CLUB DEL SENYOR BÀTER. Dia.
...el cap del ROTLLO, que es tomba furiós cap al DESEMBUSSADOR.
ROTLLO
Ei! No facis massa el viu.
La LLAUNA de sobte cobra vida i, com si fos una tortuga panxa enlaire, s'espolsa
fins a aconseguir tombar-se i fugir a corre-cuita. El ROTLLO l'assenyala.
DESEMBUSSADOR
No he sigut jo!
(A la LLAUNA)
Vés amb compte! Et vigilaré.
77. Exterior. PART DEL DARRERE* DEL CLUB DEL SENYOR BÀTER. Dia.
GLUP, TORRAPÀ i BENSON, coberts per les CAIXES i seguits pels CASCOS,
arriben fins als murs de la part del darrere del club, sota el ventilador.
GLUP
Haurem de pujar aquí dalt.
BENSON
A mi no me mires, Glup. jo no em puc enfilar als meus anys.
I jo... jo...
Et fa por.
TORRAPÀ
BENSON

Hi pujaré jo.
GLUP
GLUP, aparentant decisió, es treu la CAIXA de sobre i s'enfila a BENSON.
BENSON
Però... què fas? Em nego a fer d'escala!
Els CASCOS, quan el veuen, comencen a rugir al voltant de BENSON.
GLUP
No protestis tant. Al capdavall sóc jo el que es menjaran els
cascos
Quan mira d'arribar al ventilador, GLUP rellisca, s'agafa a la vora del forat del
ventilador i es queda penjat, espeternega en l'aire.
GLUP
Benson! De pressa. Mou-te!
BENSON es col·loca sota de GLUP fins que aquest aconsegueix fer peu.
GLUP
Per fi... i ara, estigue't quiet.
GLUP treu el cap pel forat i veu...
78. Interior. CLUB DEL SENYOR BÀTER. Dia.
...com el club es va omplint de públic. Hi ha una atmosfera carregada de fum i soroll
creixent. Algun dels clients comencen a impacientar-se . En aquest moment veiem el
ROTLLO i el DESEMBUSSADOR que condueixen ALÍCIA, completament
embolicada en paper higiènic, cap a la part del darrere de l'escenari.
79. Exterior. PART DEL DARRERE CLUB DEL SENYOR BÀTER. Dia.
A l'exterior, GLUP la veu.
És aquí!
GLUP
Es tomba i es dirigeix al TORRAPÀ. Els CASCOS li grunyen, amenaçant.

De pressa! Puja aquí!
GLUP
TORRAPÀ
Jo no puc saltar tan alt com tu.
GLUP
Vinga, que t'hi ajudo.
El TORRAPÀ es treu la caixa de sobre i fa un salt, que no és prou per a enfilar-se a
la CAIXA sota la qual hi ha BENSON. Un CASC 2 salta mirant d'arribar-hi i falla per
poc. El mateix passa amb un altre CASC 3. El TORRAPÀ ha arribat al punt més alt
de la seva trajectòria i comença a caure.
Ai, ai, ai!
TORRAPÀ
Abans que ho faci, GLUP el subjecta per l'endoll i l'estira i se'l col·loca sobre el
barret. Amb prou feines aconsegueix guardar l'equilibri sobre la CAIXA de BENSON.
BENSON
Compte! Que m'enfonses totes les molles!
Estigue't quiet!
Ai! Au-auxili!
GLUP
TORRAPÀ
GLUP
Maleïda butaca! T'hauria d'haver venut mentre ho podia fer.
Al TORRAPÀ se li escapa una torrada. Els CASCOS la devoren abans que toqui a
terra. BENSON llança un grunyit als CASCOS amenaçadors i aquests es calmen.
GLUP
Ara hem de trobar una manera d'entrar.
GLUP es tomba cap al forat del ventilador, les aspes del qual no deixen de girar.
80. Interior. CLUB DEL SENYOR BÀTER. Dia.
Les taules són plenes de gom a gom. La impaciència al club continua en augment. El
públic aplaudeix. La RÀDIO és sobre una taula buida, al costat de l'escenari.
SENYOR BÀTER s'acosta al ROTLLO i el DESEMBUSSADOR.

SENYOR BÀTER
Fantàstic. El club és ple. Està tot a punt?
Tot a punt, cap.
ROTLLO
SENYOR BÀTER
Molt bé... que comenci l'espectacle!
81. Exterior. PART DEL DARRERE CLUB DEL SENYOR BÀTER. Dia.
GLUP, que observava l'interior, es tomba cap a TORRAPÀ .
No podem esperar més!
GLUP
GLUP agafa el TORRAPÀ amb totes dues mans, cosa que està a punt de fer perdre
l'equilibri a tothom.
Compte!
BENSON
TORRAPÀ
Què-què faràs? Per aquí no podem passar.
GLUP l'introdueix entre les aspes del ventilador, i fa que aquest s'aturi. L'aspa
oprimeix amb força el TORRAPÀ contra el suport fix i amenaça trencar-la.
TORRAPÀ
Molt bé, tingues amics per a això! S'ha acabat! No arribaré
mai a re-reciclar-me.
GLUP
No hi ha cap altra sortida, de manera que... Apa, som-hi.
GLUP passa a l'altre costat del mur per entre les aspes.
82. Interior. LLOTJA DEL SENYOR BÀTER. Dia.
GLUP s'atura un instant i observa. De la sala arriba l'escàndol de xiulets i picaments
de peus. Treu el cap al club, on...

83. Interior. CLUB DEL SENYOR BÀTER. Dia.
...el públic s'impacienta.
VEUS
Anem! Que surti la "rebutjadora"!
El ROTLLO acosta ALÍCIA a un lateral de l'escenari, entre bastidors.
ROTLLO
Ha arribat el moment. Que estàs nerviosa?
Deixa'm en pau!
ALÍCIA
ROTLLO
És el pànic escènic, però aviat et passa.
El ROTLLO estira el paper, fent fer voltes a ALÍCIA sobre si mateixa.
ROTLLO
Veus que fàcil? Ha, ha, ha!
ALÍCIA, marejada, mira d'aguantar-se dreta. Se senten alguns xiulets d'impaciència.
En aquest moment, el mateix SENYOR BÀTER surt a l'escenari. Els llums se
centren sobre ell.
SENYOR BÀTER
Estimat públic... Calma, calma!
Els objectes que s'amuntegaven a la sortida s'aturen. Es fa el silenci.
SENYOR BÀTER
El meu club es complau sempre a oferir les millors
atraccions. I avui tinc el gust de presentar una nova figura...
Una intèrpret exòtica... Vinguda de molt lluny...
Encantadora... Delicada... l'autentica estrella
del nostre club....
Se sent un redoblament de tambors, mentre al despatx...
84. Interior. LLOTJA DEL SENYOR BÀTER. Dia.
GLUP treu el cap pel forat del ventilador, on TORRAPÀ sembla que no resisteix
més.

TORRAPÀ
Glup! No puc més...
(Deixa escapar una torrada)
Em trenco!
GLUP
Aguanta una mica!
(Treu el cap a l'exterior)
Benson!
85. Exterior. PART DEL DARRERE CLUB DEL SENYOR BÀTER. Dia.
BENSON mira cap a on GLUP ha tret el cap.
GLUP
Espera'ns aquí! i mira que els teus amics es calmen.
BENSON
D'acord!
(Mira de reüll els furiosos CASCOS)
Però jo no en diria “amics”.
Bé... Anem-hi!
GLUP
TORRAPÀ
Estàs segur del que fas?
Doncs... no!
GLUP
GLUP fa una estrebada cap endins del cable del TORRAPÀ i el desencaixa. L'hèlix,
alliberada de sobte, comença a girar a tota velocitat. L'aire infla GLUP com una vela i
ell i el TORRAPÀ se'n van volant en direcció a la sala.
Noooo!
Agafa't fort!
TORRAPÀ
GLUP
TORRAPÀ
Jo ho he viscut abans, això.
86. Interior. CLUB DEL SENYOR BÀTER. Dia.

Mentre, en ROTLLO empeny ALÍCIA i la fa sortir a escena. Amb l'impuls, arriba fins
a la plataforma giratòria i s'hi atura. Mira endavant, desconcertada. Els focus de les
torres d'il·luminació es concentren sobre ella. ALÍCIA parpelleja, enlluernada per la
llum. El públic bull d'impaciència. El SENYOR BÀTER es deixa caure a la taula en
què hi ha RÀDIO. El ROTLLO i el DESEMBUSSADOR es situen darrere seu.
SENYOR BÀTER
M'agrada aquesta "rebutjadora"... Omplirà el meu local
d'escombraries.
El PIANISTA executa les primeres notes. ALÍCIA continua immòbil. El ROTLLO
agafa RÀDIO amb la cua de paper.
ROTLLO
Què faig amb aquest trasto, Sr. Bàter? El trenco?
SENYOR BÀTER
Més tard l'oferirem a nostre senyor. Quan la nena hagi
cantat.
DESEMBUSSADOR
Però, cap... no li havia promès que...?
El SENYOR BÀTER li etziba un cop.
SENYOR BÀTER
Jo no compleixo les meves promeses, estúpid. Som-hi! Que
comenci l'espectacle!
El ROTLLO, amb gest amenaçant, fa voltar RÀDIO enlaire.
Som-hi! Comença!
ROTLLO
El ROTLLO pega al DESEMBUSSADOR, que encara estava marejat pel cop
anterior, amb la RÀDIO. ALÍCIA el veu i comença a cantar. La lletra parla de com va
arribar a aquest estrany món que és l'abocador d'escombraries. La tornada deixa
clar que encara no és capaç de recordar d'on ve.
SENYOR BÀTER
Ho sabia, ho sabia! És una autèntica estrella. La gent farà
cua per sentir-la.
En aquest moment, GLUP i el TORRAPÀ es precipiten des de la teulada. La
gavardina de GLUP simula un paracaigudes del qual penja el TORRAPÀ .
Ua ahhh!!!
GLUP i TORRAPÀ

Tot es paralitza a la sala.
Què significa això?
Glup!
Venim a sal-salvar-te.
SENYOR BÀTER
ALÍCIA
TORRAPÀ
Quan diu això, GLUP llança TORRAPÀ cap a on hi ha ALÍCIA.
A salvar-me?
ALÍCIA
GLUP i TORRAPÀ van caient sobre l'escenari. De sobte, el TORRAPÀ es deixa
anar i es precipita al buit. El ROTLLO i el DESEMBUSSADOR cauen de morros
quan miren d'atrapar-lo, però el TORRAPÀ passa entre tots dos. ALÍCIA es llança
en picat per evitar que s'estavelli contra terra.
Ja el tinc!
ALÍCIA
El ROTLLO i el DESEMBUSSADOR, mig estabornits, rellisquen fins a terra sol, un
repenjat en l'altre. El públic aplaudeix enfervorit, cosa que sembla exasperar encara
més el SENYOR BÀTER.
SENYOR BÀTER
Inútils! Carregueu-vos-els!
GLUP
(al Sr. BÀTER)
Els teus moments de glòria s'acabaran, caparrut pudent!
SENYOR BÀTER
Has fet mal venint perquè no en sortireu mai, d'aquí.
El ROTLLO i el DESEMBUSSADOR se'ls acosten, amenaçants. ALÍCIA, molt
decidida, agafa TORRAPÀ a les mans i la manté en posició horitzontal.
Això ho veurem!
ALÍCIA
ALÍCIA comença a fer servir el TORRAPÀ com si fos una metralladora. Tots els
assistents al club es dispersen, fugint de la baralla. La zona de taules es quedi buida.
Tothom corre i es dispersa. ALÍCIA llança a tota velocitat torrades cap al ROTLLO i

el DESEMBUSSADOR, que cauen tombats per les ràfegues successives. Al
ROTLLO se li omple la boca de torrades, sembla que li vagin a explotar les galtes.
SENYOR BÀTER
Quin desastre, tot el menjar fuig!
(Al ROTLLO i el DESEMBUSSADOR)
Atrapeu-les, imbècils. que no s'escapin!
Fort, Alícia.
GLUP
ALÍCIA
Anem a agafar la meva ràdio.
DESEMBUSSADOR
No us l'emportareu mai aquesta ràdio! La convertirem en
ferralla!
I també a vosaltres!
ROTLLO
ALÍCIA
Això ho veurem! Té, Glup!
ALÍCIA llança el TORRAPÀ a GLUP, entre el DESEMBUSSADOR i el ROTLLO.
GLUP l'agafa enlaire com si fos una pilota de rugbi.
A ahhh!
Que no et trobes bé?
TORRAPÀ
GLUP
TORRAPÀ
No-no sé... No n'estic se-segur...*
GLUP torna a bombardejar amb torrades al DESEMBUSSADOR i el ROTLLO des
d'un altre angle i els torna a tombar. Això permet a ALÍCIA acostar-se a RÀDIO,
custodiada per SENYOR BÀTER.
SENYOR BÀTER
Jo de tu, n'he fet una estrella. Què faràs?
ALÍCIA
Aparta't. Només vull la meva RÀDIO.
SENYOR BÀTER
Saps que no et puc deixa sortir amb la ràdio.
ALÍCIA

No em fa falta el teu permís. La ràdio és meva.
ALÍCIA s'apodera de la seva RÀDIO. El SENYOR BÀTER li clava una dentada,
furiós. ALÍCIA amb prou feines té temps d'esquivar-la i córrer cap a on es troben
GLUP i TORRAPÀ. El SENYOR BÀTER es tomba al DESEMBUSSADOR i el
ROTLLO.
Aneu a agafar-los.
SENYOR BÀTER
El SENYOR BÀTER ordena a una PALANCA que s'accioni. La PALANCA fa el que
li ordenen. Les portes d'entrada es tanquen.*
ROTLLO
(en broma)
Ui, quina pena... S'han quedat sense sortida, pobres!
GLUP
Cap al ventilador! De pressa!
TORRAPÀ
Una altra vegada pel ventilador! No hi ha cap altra sortida?
Sempre et queixes!
GLUP
GLUP, ALÍCIA i la RÀDIO, amb el TORRAPÀ cobrint la retirada, surten d'allí. De
sobte, al TORRAPÀ se li acaben les reserves.
ALÍCIA
Alça, home! Què passa ara?
TORRAPÀ
Se m'ha acabat la munició. Ho, ho sento.
Li sacseja en va la palanca.
GLUP
És molt tossut. Quan diu que no, és que no.
SENYOR BÀTER
(Al DESEMBUSSADOR i el ROTLLO)
Vinga, ara! Agafeu-los!
El DESEMBUSSADOR i el ROTLLO es mouen de pressa per mirar de tallar el camí
a GLUP i companyia.
ROTLLO

Ara no es podran escapar.
GLUP i ALÍCIA miren a tot arreu, buscant una sortida.
Rendiu-vos.
ROTLLO
DESEMBUSSADOR
No teniu escapatòria.
GLUP
Alícia... no tenim escapatòria.
GLUP i ALÍCIA, acorralats per el ROTLLO i el DESEMBUSSADOR, es veuen
obligats a retrocedir cap a les taules del club.
ALÍCIA
Al centre de la sala, aquí no s'obre el terr...
De sobte, el terra se'ls obre sota els peus i cauen al forat que condueix als forns.
Veiem el SENYOR BÀTER, que és qui acaba d'accionar la palanca que obre les
trapes.
87. Interior. TUB. Dia.
SENYOR BÀTER
Així acaben els que es fiquen amb mi... Molt molt calentons!
GLUP, el TORRAPÀ, ALÍCIA i RÀDIO cauen pel tub.
88. Interior. ENTRADA AL FORN. Dia.
GLUP, el TORRAPÀ, ALÍCIA i la RÀDIO cauen sobre la cinta transportadora, que
està aturada. La cinta està envoltada per unes parets enormes, no tenen
escapatòria. Al costat de la cinta veiem el a ROTLLO, que acciona una altra palanca.
Bon viatge a l'infern.
ROTLLO
La cinta s'engega cap a la boca del FORN encès.

Menjar! Menjar! Menjar!
FORN
Les flames s'escapen per la boca del FORN. GLUP, el TORRAPÀ, ALÍCIA i la
RÀDIO s'hi acosten amb terror. RÀDIO brunzeig atemorida.
I ara... què fem?
Estem pe-perduts!
Encara podem provar-ho.
ALÍCIA
TORRAPÀ
GLUP
GLUP comença a accionar la palanca de TORRAPÀ com un boig.
GLUP
Per l'amor de Déu, fes un esforç. Un esforç!
TORRAPÀ fa un gest d'esforç. GLUP apunta cap a la palanca que acaba d'accionar
el ROTLLO en el moment que hi passen al davant.
GLUP
Vinga! Una altra torrada! Només una!
GLUP, el TORRAPÀ, ALÍCIA i la RÀDIO s'acosten ja a la boca del forn, allunyant-se
de la palanca. En aquest moment TORRAPÀ deixa escapar una última torrada, que
vola per l'aire en direcció a la palanca.
Eh?!!
ROTLLO
DESEMBUSSADOR
És impossible que l'encerti!
ALÍCIA
Això ho veurem! Vinga! Vinga!
La torrada va a topar amb la palanca quan el SENYOR BÀTER s'hi interposa i la
devora. GLUP, el TORRAPÀ, ALÍCIA i la RÀDIO s'acosten al FORN.
S'ha acabat!
ALÍCIA
El SENYOR BÀTER deixa anar una riallada cruel. De sobte, s'ennuega amb la
torrada i comença a ofegar-se .
ROTLLO
Amo! Que no es troba bé?

DESEMBUSSADOR
Se l'ha de picar a l'esquena!
El DESEMBUSSADOR i el ROTLLO piquen amb força el SENYOR BÀTER, que al
final escup la torrada. Se sent un soroll de cisterna buidant-se. La torrada topa de ple
a la palanca que fa que la cinta transportadora s'aturi a la mateixa entrada del forn.
Ens en hem sortit!
ALÍCIA
GLUP
Hem de tocar el dos d'aquí.
En aquest moment, de la boca del FORN en surt una flamarada intensa que mira
d'atrapar a GLUP i ALÍCIA.
FORN
No us en escapareu, d'aquí! Sou meus!
De pressa, Glup. Salta!
ALÍCIA
GLUP
Corro tan de pressa com em deixa la vora.
GLUP i ALÍCIA agafen el TORRAPÀ i la RÀDIO i salten fora de la cinta
transportadora. GLUP i ALÍCIA arrenquen a córrer. Les flames els persegueixen.
Quan passa, ALÍCIA empeny el ROTLLO i el DESEMBUSSADOR, per treure-se'ls
del mig.
Compte!
Compte tu!
ROTLLO
DESEMBUSSADOR
El ROTLLO i el DESEMBUSSADOR rodolen per terra i veuen venir cap a ells les
flamarades del FORN.
Menjar!
FORN
ROTLLO
Senyor! Ara us els portem. Us ho juro.
DESEMBUSSADOR
Calla i no t'entretinguis!

El ROTLLO i el DESEMBUSSADOR arrenquen a córrer.
89. Interior. TUB. Dia.
El ROTLLO i el DESEMBUSSADOR corren per sortir per la comporta. Les flames
els estalonen. El SENYOR BÀTER tanca la comporta i els deixa a mercè de les
flames. Al final són atrapats.
Noooo!
ROTLLO i DESEMBUSSADOR
FORN
Jo m'ocuparé dels meus si els meus s'ocupen de mi!
90. Interior. CLUB DEL SENYOR BÀTER. Dia.
El SENYOR BÀTER, atemorit, sent aquestes paraules des de l'altre costat de la
comporta.
M'haig d'afanyar.
SENYOR BÀTER
El SENYOR BÀTER engega a córrer cap a la seva llotja.
91. Interior. LLOTJA DEL SENYOR BÀTER. Dia.
GLUP i ALÍCIA, amb la RÀDIO i el TORRAPÀ entren corrents a la llotja. GLUP
s'atura i ALÍCIA l'imita.
I ara... per on?
Per aquí.
ALÍCIA
GLUP
GLUP assenyala el ventilador, les aspes del qual no paren de girar.
Ens destrossarà.
Ara ho veuràs!
ALÍCIA
GLUP

GLUP li agafa TORRAPÀ .
TORRAPÀ
I no po-podríem fer-ho d'una altra ma-manera?
Sense donar-li'n opció, GLUP l'encaixa entre les aspes i el bastidor. Les aspes
s'aturen. ALÍCIA es disposa a passar-hi a través quan el TORRAPÀ, que ha quedat
mal encaixat, salta cap al carrer. Les aspes tornen a girar.
Ua a h! Socooors!
TORRAPÀ
GLUP i ALÍCIA miren les aspes, desconcertats.
I ara... què fem?
ALÍCIA
En aquest moment arriba el SENYOR BÀTER.
Sr. Bàter!
GLUP
ALÍCIA
No ens rendirem mai! Ho has sentit? Mai!
Uns murs d'acer tanquen l'obertura que té el despatx sobre el club, tapant qualsevol
sortida.
92. Interior. CLUB. Dia.
GLUP
No fa falta. Tampoc no tenim sortida.
SENYOR BÀTER
Heu desfermat la fúria del forn. Per culpa vostra som aquí.
Les flamarades s'estavellen contra la cortina d'acer.
93. Interior. LLOTJA DEL SENYOR BÀTER. Dia.
GLUP es tomba cap al SENYOR BÀTER.
GLUP

Es podria dir que ara som del mateix bàndol, no trobes?
SENYOR BÀTER
Hem de trobar una sortida.
Mai!
GLUP
ALÍCIA
Ningú mereix morir abrasat. Ni tan sols ell.
GLUP
(Al SENYOR BÀTER)
Però recorda que tu i jo tenim un compte
pendent quan sortim.
ALÍCIA es tomba cap al ventilador amb RÀDIO a la mà.
Faré servir la meva ràdio.
ALÍCIA
GLUP
Espera una mica! Si la ràdio es fa malbé no podràs recordar
la manera de sortir d'aquí.
ALÍCIA
És l'única sortida. Us ho dec a tu i a aquest Torrapà.
No! Espera!
GLUP
Sense fer-li'n cas, ALÍCIA encaixa la RÀDIO entre el ventilador i el bastidor i les
aspes s'aturen, encara que sembla que estan a punt de trencar la malparada
RÀDIO.
GLUP
(Crida cap enfora)
Benson? Que hi ets?
94. Exterior. PART DEL DARRERE CLUB DEL SENYOR BÀTER. Dia.
Veiem BENSON, cobert per la CAIXA, arribant sota el ventilador.
Sóc aquí!
BENSON
GLUP salta a l'exterior a través del forat del ventilador.
CAIXA

Vés una mica amb compte!
95. Interior. LLOTJA DEL SENYOR BÀTER. Dia.
ALÍCIA s'assegura que tot va bé i es disposa a saltar. Les portes d'acer semblen a
punt de cedir. En aquest moment, SENYOR BÀTER l'empeny violentament .
SENYOR BÀTER
No en sortiràs mai d'aquí! Tu entretindràs el meu senyor
mentre m'allunyo!
ALÍCIA es clava un cop al cap i queda estamordida. SENYOR BÀTER es precipita
cap al ventilador i salta, però es queda encaixat. Té el cap massa ample.
No pot ser!
SENYOR BÀTER
SENYOR BÀTER malda inútilment per passar a l'altre costat. ALÍCIA s'incorpora.
ALÍCIA
Hauries d'haver fet una mica de dieta.
SENYOR BÀTER se li acosta, amenaçant. En aquest moment, les cortines d'acer
cedeixen davant la pressió de les flames i una gruixuda llengua de foc penetra a la
llotja. Tot el club crema. ALÍCIA aprofita el moment per córrer cap al ventilador.
Quan ho fa, agafa la RÀDIO per l'endoll i l'estira i el desencaixa. Cauen totes dues.
A reveure, caparrut!
ALÍCIA
SENYOR BÀTER
Senyor! Espereu. De seguida us porto el menjar.
De seguida és tard.
Les flames envolten el SENYOR BÀTER.
No! Noooo!
FORN
SENYOR BÀTER
ALÍCIA, el GLUP i RÀDIO, que són damunt BENSON, miren la flamarada que fa
desaparèixer SENYOR BÀTER. És evident que tot a l'interior ha quedat destruït.
ALÍCIA
Ens n'hem escapat per poc.

S'ha acabat el perill.
GLUP
Aleshores s'adonen que la CAIXA s'ha desfet per l'impacte i ara tots quatre estan
envoltats pels CASCOS enfurits, disposats a saltar-los al damunt.
Una altra vegada, no!
ALÍCIA
En aquest moment apareix el tub aspirador del vehicle de SENYOR BÀTER i
comença a absorbir els CASCOS. És el TORRAPÀ qui fa anar els comandaments.
Mireu. És el Torrapà.
GLUP
TORRAPÀ
Sóc aquí. Que heu vist el meu nou descapotable?
GLUP
Aquesta vegada m'he pensat que no ho explicaríem. però,
en fi... Què és la vida sense una mica d'aventura?
BENSON
Als meus anys... moltíssim.
Tots els CASCOS queden ben custodiats a la gàbia del vehicle, on, furiosos,
comencen a barallar-se entre ells. ALÍCIA tira un petó al TORRAPÀ .
Ets un valenta!
ALÍCIA
GLUP
T'has guanyat el lloc d'ajudant...
BENSON
Glup! Jo sóc el teu ajudant!
Diguem... segon ajudant.
GLUP
El TORRAPÀ manipula els comandaments del vehicle i s'allunya fins a perdre's de
vista.
Però... On vas?
ALÍCIA
TORRAPÀ
Encara queda una cosa per fer. Fins ara!

97. Interior. OFICINA DE GLUP. Dia (Vespre).
Les CAIXES s'amunteguen en diverses formes: un pont, un cotxe, etc. També el
GRAMÒFON i l'OLLA semblen nerviosos.
Pobrissona!
OLLA
ALÍCIA, seguida per GLUP i BENSON, deixa amb compte la RÀDIO sobre la taula.
La resta dels objectes els envolten. Es fa un silenci expectant.
GRAMÒFON
Et sembla que funcionarà... funcionarà... funcionarà?
ALÍCIA arronsa les espatlles i manipula els comandaments de RÀDIO, però no
passa res.
Ooohhh!
S'ha acabat!
TOTHOM
ALÍCIA
GLUP
I no podries arreglar-la? Reciclar-la! Tu ets qui més en sap
aquí, d'això.
ALÍCIA
No ho entens? Seria una altra ràdio diferent. L'única música
que em feia recordar era la d'aquesta ràdio.
De veritat te n'has d'anar?
GLUP
ALÍCIA
La meva família deu estar molt amoïnada. Això sí que he
aconseguit recordar-ho.
En aquest moment se sent el clàxon d'un cotxe a l'exterior. Tothom es precipita cap
allí. El MATALÀS s'encalla a la porta i la bloqueja.
TOTHOM
Però què fas? Sempre vols anar el primer!
Tothom empeny fins que aconsegueixen desencaixar-lo.
98. Exterior. OFICINA DE GLUP. Dia (Vespre).

Tothom surt corrents alhora. ALÍCIA porta la RÀDIO a coll. En aquest moment, el
vehicle del SENYOR BÀTER s'atura davant l'oficina. El TORRAPÀ, al qual han
incorporat una lent fotogràfica, és al volant.
És el Torrapà ! Mireu!
MATALÀS
TORRAPÀ
Ei! Ja sóc aquí! I completament reciclada!
Es deixa caure sobre BENSON.
BENSON
(irònic)
Apa! Posi's còmode marqués de Vilatorrada!
Com estàs?
GLUP
TORRAPÀ
La veritat és que em sento com nou.
BENSON
Doncs jo et veig igual que abans. Igual de gastat.
TORRAPÀ
Vell xaruc! Decrèpit! Avorrit! Em sento molt més jove.
Canviat! Has vist quin objectiu que m'han posat?
MATALÀS
T'has tret deu anys de sobre! Estàs molt més jove!
GRAMÒFON
Més jove... més jove... més jove...
OLLA
Si així et deixa el reciclatge... doncs jo també m'hi animo!
I jo! i jo! i jo! i jo!
TOTHOM
En aquest moment, el TORRAPÀ veu la RÀDIO i s'obre pas entre els objectes.
Un moment.
Està destrossada!
TORRAPÀ
CAIXES

GRAMÒFON
Destrossada... Destrossada... Destrossada...
BENSON
En això se li ha acabat el reciclatge.
TORRAPÀ
Em nego a creure que aquesta fantàstica criatura deixi
d'alegrar-nos amb la seva música.
Es col·loca al costat de RÀDIO.
TORRAPÀ
Mira'm. He vingut a buscar-te. Tu ets una ràdio estupenda.
Molt millor que una d'aquestes noves. Ara serem reporters!
Periodistes! Plegats recorrerem el món! Endavant! Fes un
esforç i torna a sonar.
ALÍCIA
Et penses que servirà d'una cosa?
GLUP
Em penso que no li farà mal.
TORRAPÀ
Mira l'Alícia! Ella et va reparar amb les seves pròpies mans.
No tornaràs a sonar per ella?
La RÀDIO obre els ulls i un brunzit escapa del seu interior. ALÍCIA manipula els
comandaments i la música de la RÀDIO comença a sonar. ALÍCIA canta, recordant
fins a l'últim dels punts de referència.
99. Exterior. MUNTATGE SEQÜÈNCIA. Dia.
Veiem un muntatge dels successius flaixos amb el recorregut. Es recorda del tercer i
últim punt de referència, que és el més important, ja que és el punt de partida per a
tornar a casa.
100. Exterior. OFICINA DE GLUP. Dia (Vespre).
Tothom celebra la cançó d'ALÍCIA amb aplaudiments i visques.
TOTHOM

Visca! Se n'ha sortit!
GLUP
(Abraçant ALÍCIA)
Per fi has aconseguit recordar el camí, "rebutjadora".
BENSON
Vaja! Una fàbrica de teulada verda. Qui ho hauria dit?
Només hi has d'anar i...
ALÍCIA
Ara només fa falta que em digueu on és aquesta fàbrica.
GLUP
Jo conec l'abocador com si fos a casa meva i... No! No en
tinc ni idea!
BENSON
En ma vida he sentit a parlar d'un lloc així.
ALÍCIA
(A punt de plorar)
Doncs existeix! En algun lloc, existeix.
El TORRAPÀ s'avança cap a ella.
TORRAPÀ
Un edifici de teulada verda? Jo he vist una cosa així!
De debò?
ALÍCIA
El TORRAPÀ treu una torrada en què es poden veure les Plantes de Reciclatge,
amb la teulada verda.
TORRAPÀ
Ara tinc una memòria fotogràfica.
Que bé!
TOTHOM
ALÍCIA agafa el GLUP i es posa a ballar amb ell.
GLUP
Però què fas? Els detectius no ballen.
Tothom comença a ballar, excepte BENSON.
TORRAPÀ

Som-hi, Benson. Anima't!
BENSON
Déu n'hi do, com s'ha posat! I tot perquè s'ha reciclat una
mica. Una miqueta més que jo, i ja està.
ALÍCIA
(A GLUP)
Ara pot tornar a casa! I tu et podràs reciclar.
GLUP
(Nega amb el cap)
Encara continuaran arribant molts objectes útils a l'abocador
d'escombraries. S'hi ha de quedar algú per ajudar-los a
aconseguir-ho.
BENSON
I jo em quedo amb tu! Al capdavall sóc gairebé nou.
ALÍCIA
Podries moblar els millors salons.
TORRAPÀ
Nois! Què us sembla una foto?
Fantàstic! Una foto!
ALÍCIA
RÀDIO fa que sí. TORRAPÀ es deixa caure horitzontalment, de manera que les
ranures per a les torrades queden mirant cap als altres. El cable de l'endoll s'eleva i
l'endoll també mira en aquesta direcció.
Un somriure!
TORRAPÀ
GLUP, ALÍCIA i BENSON s'acosten per posar més junts, envoltats de la resta dels
objectes. El TORRAPÀ es disposa a fer-la.
Quiets!
TORRAPÀ
L'endoll del TORRAPÀ fa una llampada, com un flaix i, com si fos una foto polaroid,
comença a sortir una torrada, en què es veu tot el grup retratat.
101. Exterior. CASA D'ALÍCIA. Dia.

TOMÀS, la MARE són a la sala d'estar amb aspecte cansat. En off, el PARE
d'ALÍCIA parla amb un POLICIA. Per la finestra hi entra la llum blava d'una sirena de
policia.
POLICIA (off)
Molt bé. Vostès ja hi han fet tot el que han
pogut. Ara deixin-ho a les nostres mans.
PARE (off)
Facin tot el possible, per favor. Ja ha passat molt de temps.
Gràcies per la seva ajuda.
Es tanca la porta, el PARE entra a la sala d'estar.
De seguida sona el timbre. El PARE surt una altra vegada d'escena.
Alícia!
PARE (off)
La MARE i TOMÀS s'aixequen emocionats, surten d'escena
Alícia, la meva nena!
Mare! Pare! Tomàs!
Com estàs?
Molt bé.
MARE
ALÍCIA
MARE (off)
ALÍCIA (off)
MARE
Però què portes? La teva ràdio i una càmera de fotos?
Sí.
De debò? Fabulós!
ALÍCIA
PARE
TOMÀS
Els teus han estat molt preocupats, i ara que
per fi t'hem trobat... On t'has ficat?
ALÍCIA

Per aquí al voltant. He treballat en una oficina de detectius.
De debò?
TOMÀS
PARE
Però què dius! Au, vine, anem a casa.
MARE
Has de deixar aquestes fantasies. No n'hi ha, de detectius, a
l'abocador d'escombraries.
ALÍCIA
Tens raó. No hi ha detectius a l'abocador d'escombraries.
Fos a negre mentre entren a casa.
Donostia, setembre de 2002
(5ena versió)
GLUP DETECTIU (5ena versió) José Anton