ELS ASTRES QUE FORMEN L'UNIVERS (I)

1
PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR
ELS ASTRES QUE FORMEN L’UNIVERS (I)
NOM: CURS: DATA:
1
2
Recorda que…
A quins tipus d’astres o agrupacions d’astres es refereixen les frases següents?
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
A l’univers hi ha astres de característiques molt diferents:
• Els planetes, com la Terra, són astres que no tenen llum pròpia.
• Els satèl·lits, com la Lluna, són astres que giren al voltant
d’alguns planetes.
• Els cometes són astres que giren al voltant del Sol seguint
una trajectòria molt allargada i, quan s’acosten a aquest,
desenvolupen una cua molt llarga.
• Els asteroides són cossos rocosos més petits que els planetes,
sovint irregulars, que giren al voltant del Sol.
• Els estels, com el Sol, són astres que emeten energia de manera
contínua a l’espai que els envolta.
Els estels s’agrupen en galàxies que, al seu torn, formen els cúmuls
de galàxies.
Descripcions
Astres que giren al voltant dels estels i no tenen llum pròpia.
Petits cossos rocosos que giren al voltant del Sol.
Astres que emeten energia contínuament.
Agrupació d’estels.
Agrupació de galàxies.
Astres que giren al voltant d’alguns planetes.
Astres que giren al voltant del Sol en una trajectòria molt allargada.
• Recorda: com es diu l’agrupació formada pel Sol, els vuit planetes que giren al voltant seu i els astres
que acompanyen els planetes?
Intenta identificar els tipus d’astres o agrupacions d’astres que es poden observar
en les fotografies següents.
Astres o agrupacions
50 CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.

1
3
4
PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR
FITXA 1: ELS ASTRES QUE FORMEN L’UNIVERS (II)
Llegeix el text següent i respon les preguntes que es plantegen a continuació.
A escala astronòmica, les distàncies són extraordinàriament
grans. El planeta Terra i el Sol estan separats
per 150 milions de quilòmetres. L’estel més proper a
la Terra, anomenat Alfa Centaure, es troba a la increïble
distància de 37.840.000.000.000 km. Gairebé
40 bilions de quilòmetres!
Per aconseguir comprendre aquestes distàncies és molt
útil comparar-les amb longituds més properes a la nostra
experiència diària. Així, per exemple, si el diàmetre
del Sol tan sols fos d’1 m (en realitat és d’1,4 milions
de km), Mercuri seria un perdigó diminut situat a
42 m del Sol; la Terra, una cirera a uns 108 m, i Plutó,
un petit pèsol a 4 km.
Fora del sistema solar, les distàncies resulten encara
més impressionants. Cal utilitzar una unitat de mesura
que permeti expressar aquestes enormes longituds
sense escriure desenes de zeros; és l’any llum.
Un any llum és la distància que recorre la llum en un
any. La llum viatja a una velocitat de 300.000 km/s;
això vol dir que, en un sol segon, un raig de llum
pot recórrer 300.000 km. Per tant, en un minut
recorrerà 18.000.000 de quilòmetres (18 milions),
• Què és un any llum?
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
1.080.000.000 (1.080 milions) en una hora,
25.920.000.000 (25.920 milions) en un dia, i
9.467.280.000.000 en un any. És a dir, un any llum
equival aproximadament a 9,5 bilions de quilòmetres.
L’estel de l’exemple anterior, Alfa Centaure, es troba
a una distància de quatre anys llum: un raig de llum
triga quatre anys a recórrer la distància que ens separa
d’aquest estel.
Quan parlem de tota la Via Làctia, les longituds es disparen.
La nostra galàxia té forma d’espiral i una longitud
aproximada de 120.000 anys llum. Aquesta mesura
equival a 1.136.073.600.000.000.000 km: més
d’un trilió de quilòmetres! Si la galàxia es reduís fins a
ocupar una superfície com la de la península Ibèrica,
el nostre sistema solar seria de la mida d’una moneda
d’un cèntim d’euro situada, aproximadament, per la
zona de València.
La galàxia més propera a la nostra és Andròmeda. Es
troba a una distància de 2,3 milions d’anys llum, és a
dir, a gairebé 22 trilions de quilòmetres. Com pots comprovar,
a escala còsmica, fins i tot l’any llum és una
unitat de mesura que resulta petita.
• Per què, per mesurar distàncies astronòmiques, s’utilitza l’any llum com a unitat i no el quilòmetre?
• Pensa i respon les preguntes següents: si veiem els estels de nit, és perquè ens arriba la llum que
produeixen. Imagina que veiem un estel que es troba a 5 milions d’anys llum. La imatge que percebem
d’aquest estel, correspon al moment actual o no? Per què?
Recorda el que saps i respon la pregunta següent. Quan veiem la Lluna al cel, la mida aparent d’aquest
satèl·lit és semblant a la del Sol, però, en realitat, l’estel és molt més gran. Quan mirem el cel nocturn, veiem
els astres amb diferents mides i brillantors. De què depèn la mida aparent dels objectes que percebem?
CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
51