Primers resultats a Antona Primers resultats a Antona ... - La Palanca

Reportatge
Primers resultats de les excavacions al jaciment d’Antona
C
om es ben sabut, l’any 1998 es
va iniciar l’excavació del jaciment
d’Antona, descobert l’any 1960
pel Dr. Joan Maluquer de Motes, qui
hi va realitzar campanyes de neteja
durant els anys 1978 i 1983.
Des d’aquell any i degut a problemes
administratius, les intervencions al
jaciment es van aturar i no va ser fins a
l’any 1998, gràcies al suport i al patrocini
de l’Ajuntament d’Artesa, que es
va engegar un nou projecte d’investigació
i de difusió del jaciment. Avui,
aquest projecte, promogut per l’Ajuntament
d’Artesa, es finança gràcies a
les aportacions d’aquest, de l’Institut
d’Estudis Ilerdencs i del Servei d’Arqueologia
de la Generalitat de
Catalunya, i compta amb la participació
d’especialistes en diferents àmbits,
amb l’objectiu de seguir un model d’investigació
pluridisciplinar i de facilitar
la difusió del jaciment, declarat Bé
Cultural d’Interès Nacional en la categoria
de monument històric.
L’interès i la complexitat del conjunt
d’Antona queda condicionat a la seva
posició estratègica dalt d’un turó, aprofitant
un meandre del riu. L’establiment
humà en aquest punt està clarament relacionat
amb el fet que l’indret, de difícil
accés i de gran visibilitat, constitueix
una defensa en el camí natural del
Segre i permet el control de les rutes
de comunicació que uneixen la zona
septentrional prepirinenca amb la Depressió
Central, un valor estratègic de
primer ordre.
La recerca arqueològica de 1998
a 2003
Tot i les sis campanyes que fa que s’està
treballant a Antona, no ha estat fins
ara que es pot presentar uns resultats
més o menys vàlids. L’abandonament
del jaciment després de les intervencions
del Dr. Maluquer havia provocat
que nasquessin herbes i matolls arreu.
Aquest fet va comportar haver de
reexcavar part de les estructures i els
nivells arqueològics que ell ja havia
netejat. Alhora, Maluquer havia deixat
molt poques dades sobre les seves investigacions;
tret d’algun breu article,
no hi havia cap memòria que expliqués
exactament on havia treballat i què havia
trobat. I, per últim, aquestes sis campanyes
suposen menys de cinc mesos
reals treballats perquè durant els primers
anys les campanyes van ser de poc
més de quinze dies.
Per això, els treballs durant aquests
anys s’han centrat bàsicament en la
neteja i en la delimitació del jaciment,
en poder entendre que és tot el que s’hi
podia trobar i en dibuixar, fotografiar i
descriure tot el que es veia. També
s’han realitzat tasques de conservació
preventiva de les estructures de cara a
26
la Palanca
la musealització del jaciment (apuntalaments
de murs, cobriment de les estructures
descobertes, aiguades de
calç...), atenent que un dels puntals forts
d’Antona ha de ser la difusió i, per tant,
a mesura que s’excava es valora la importància
de les restes per si han de ser
conservades o no.
En el moment d’iniciar l’excavació
es partia de les hipòtesis que havia formulat
el Dr. Maluquer. Segons ell, ens
trobàvem davant d’un gran poblat ibèric
(unes sis hectàrees), que s’havia
mantingut en actiu des del segle IV fins
al segle II aC., i que es trobava emmurallat.
Sobre aquest poblat, a la part més
alta del turó, en època medieval, s’hi
havia construït un castell.
Avui, si bé les dades que es presenten
són molt recents i falta encara poder
constrastar-les a mesura que avanci
l’excavació, es pot començar a esbossar
unes primeres conclusions en les
quals es pot afirmar que les restes medievals
d’Antona són molt més importants
del que es pressuposava i, possiblement,
van afectar i malmetre bona
part del poblat ibèric. La importància
de les construccions d’època medieval
conservades i el fet que d’aquest període
ja se’n tenia dades escrites, han permès
incorporar al projecte una línia
d’investigació fonamentada en l’estudi
de la documentació. Aquest estudi,
fet per un especialista en recerca de
fonts escrites medievals, ha permès re-