Primers resultats a Antona Primers resultats a Antona ... - La Palanca

Reportatge
els lligaven. Possiblement, en època
medieval es va anivellar el terreny amb
les runes del poblat ibèric.
Dins del recinte i a la cota més alta
del turó hi ha el castell. Es tracta d’un
edifici de planta rectangular d’uns 350
m 2 del qual en sobresurten tres torres:
una a cada extrem i una a la part posterior,
controlant el pas del riu. L’entrada
al castell es produïa per una petita porta
que donava a un passadís des d’on
es distribuïen estances a banda i banda.
Sembla que les estances que queden
a mà dreta es destinarien als serveis.
Des del passadís s’accedia també
a un segon pis, del qual se’n conserva
tota l’escala que hi donava accés; i just
abans d’arribar al primer replà un gran
distribuïdor, amb el terra tot enllosat,
donava accés a una habitació amb una
gran porta oberta amb una gran arcada,
potser una balconada, davant per davant
de Salgar.
De moment encara no es pot datar
amb exactitud aquesta gran obra. L’únic
que se sap és que al segle XIV es va
abandonar i que tots els espais que funcionaven
durant aquest segle havien
estat el resultat de diferents reformes,
ampliacions i remodelacions del castell.
I és que malgrat encara no s’ha pogut
contrastar arqueològicament, l’estudi
dels documents d’època medieval
atribueix al castell de Malagastre un
origen islàmic, formant part de la línia
de fortificacions que es construeixen
al límit de la frontera entre Al-Andalús
i els comtats cristians per protegir una
de les ciutats islàmiques més importants
de la nostra zona, Balagî (Balaguer).
Malagastre apareix documentat per primera
vegada l’any 1018, quan el comte
de Barcelona, Ramon Borrell, dóna
al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles
l’espluga/cova que hi ha a prop del castell
de Malagastre per a què s’hi construeixi
una església dedicada a Sant
Salvador. Aquesta cova s’identifica
amb Salgar, ja que [al-gâr], en àrab, significa
“cova”. De ser així, l’església de
Salgar tindria també un origen més antic
del que sempre s’havia proposat.
Malgrat això, la conquesta definitiva
del castell no es produiria fins l’any
1048, any en què Arnau Mir de Tost i
la seva esposa, Arsenda, van comprar
al comte Ermengol II el castell de
Malagastre. A partir
d’aquesta data
Arnau Mir de Tost
va mantenir el domini
del castell nomenant
diversos
castlants, que eren
les persones encarregades
de la vigilància
d’un castell.
Fins ara (a l’espera
de l’estudi de la
documentació dels
segles XIII i XIV),
l’última referència
que coneixem sobre
Malagastre és
de l’any 1068 i
correspon a la donació
que fan Arnau Mir i
Arsenda a Sant Pere
d’Àger d’aquest i d’altres
castells i poblacions.
L’excel·lent posició estratègica
del castell, controlant
tota la plana
d’Artesa i permetent el
domini visual entre castells
com el d’Artesa, el de
Montmagastre, el d’Alòs o el de Rubió
va convertir Malagastre en un dels puntals
forts del sistema defensiu d’Al-
Andalús, primer, i del comtat d’Urgell,
després. Alhora, a Malagastre portava
un valor afegit: el control del pas del
riu a l’alçada de Salgar, via natural de
pas de persones i mercaderies.
Possiblement, la desintegració del
28
la Palanca
Comtat d’Urgell l’any 1413 va condicionar
l’abandonament de l’indret quan
aquests indrets tan ben situats a nivell
estratègic i defensiu van perdre el valor
que havien tingut en temps més insegurs.
Eva Solanes
Josep Ros