EL IVIUSEU - Reial Acadèmia de Bones Lletres

el1 havia estat una de les persones encarregada del salvament de les obres més
notables del convent-y va so1,licitar que 1'Academia demanés a la Junta de
Comerc copia dels plhnols de Casademunt, un complement grafic essencial de
la seva memoria. Es va fer la petició 1'11 d'abril mitjancant ofici, esmentant els
elogis que va fer Pi de la Junta i de la seva acrivitat "á favor de las bellas artes"
i molt especialment del seu professor $arquitectura, Josep Casadeinunt, que va
aixecar "los planos y vistas de aquellas obras."43 Casademunt havia estat el suc-
cessor d'Antoni Celles, personatge notable molt implicat en els treballs realitzats
en el temple rolni de Barcelona des de la catedra d'arquitectura que la Junta
de Comerc va establir l'any 1817. Molts anys més tard, a causa del seu interks,
aquests planols foren publicats pel seu fill Adrih Casadeinunt,e basant-se en els
esborranys del seu pare, ja que els dibuixos definitius tal coin els va presentar no
es van trohar ni en L'Acadkmia Provincial de Belles Arts ni en els locals de la
Junta de Co~nerc.~r
La referencia feta anteriorment a qualsevol altre lloc on emmagatzemar les
peces recollides responia encara en aquests mornents a la manca d'una resolució
precisa relativa al paper que havia de jugar la inateixa Academia i a la necessitat
d'aquesra de disposar d'un local on establir un primer diposit dels objectes recu-
perats, sense oblidar el fet no menys important que l'Academia en aquests mo-
ments no disposava de cap seu propia. Per tal de resoldre aquest i altres problemes
havia sol.licitat a la Reina l'edifici que fou convent de teatins de Sant Gaiet.3 "a
fin de colocar sus cátedras, biblioteca, reunirse y demás propios de su ins~ituto."~~
Lainentablement aquesta proposta, com d'altres que s'havien anat fent, fou des-
estitnada, ja que, abandonar aquest eidifici el julio1 de 1835 per por als atacs que
s'anaven produint contra altres convents, havia ja estat escollit com a seu de
les classes de jurisprudencia, inaugurades el 9 de desembre de 1835 dins l'ampli
procés que comportava el trasllat de la Universitat de Cervera a Barcelona.47
42. Sobre La desrruccró del convenr vegeu A A. PT r ARTMOK, cit. supra, vol. 1, p8g 566 i la sevi Memoria deanytiva i
la antigua iglc~>a ~ L U I I V C ~ de ~ ~ sanin O Colaha (15 de maic de 1842) Arxiu de la MBLB, Lligall jj, no S. Hi ha també una
rcrrenya de Jose de Manjarres del 27 de gener de i865.
a?. Arxiu de 13 RABLB. I-II~-II. 3: infic. El 2 de miie - la . Tuiita va acceutar 1i uerició i ?Academia ho va comunicar en
la serrió del 13 de maig de 1842.
. A. CASADEMUKT, Santa Catalina. Reroyilaiión y nmplinnón de lar bomdorcr de lo monogr& de lo iglriiii y rlauiho del
danuido convento de Podni Damii?iior de Barrelario que por encargo de ia Real Junta di Comercio dr Cotoluiía ymiiiió en 1837 D.
JoiiCoindnnunt, iirqutt~itnpnr la Real Aiadrniia de Suii Fernando, de mévito de la de San Carlos, Director de la extiiiguidil clars dr
Ayurlcibim didiihn audd: rairiiráti~o di. la Errueia Proferionoi de Mnertmi de Obvar .!individuo piato de la Academia Prwiniini.
Ambunprblegd'Elicí Xogent. Barcelona 1886.
45. En realitar es riohaven en Parxiu de I'Escola dlAiquirrcmra. Quan Pany 1970 Joan Bassegoda elr va localirzar, vi
oprofitar per publicar-lor,'El Convenro de Santa Catalina de Barcelona de k Orden de Predimilores", De Re Kertaurntoeo,
vol. J (1972), pigs. 49-72. Acrualmeiit es conserven enPArxiu dc la Rcial Academia Catalana de Belles Arrs de Sanr Jordi.
46. L'ofici porta la dala del r9 d'agost i fou adreqar al goueriiador superior poliric, Juan Lópcz de Ochoa, pez tal que el
fes arribar al Secretari de Estat. El zqd'ugosi de 1836 el Cap Superior Politic hivia fet arribar la reva sollicirud a la Reina
mirjancant el Minirten de la Gouernació (Sessió del 6 de seremhre de 1836) i així ho comuiiica al Preridenr de YAcadi-~
mi*. Arxiu de la RABLB,LiigaU 38 anric.
47. A DURAN T SANFERE, Bnvielono i lo reva hirtdric. Laformaiiá tunagmn ciittaf, Barcelona 1972, vol. r, p8g 534.