el miragall - Ajuntament de Villanueva de Castellón

More documents

Recommendations

Info

2 Octubre de 2008 EL MIRAGALL vora riu RAFAEL ESTRADA En una novel·la de John Irving trobem aquesta frase: “Saps que passes de l’adolescència a ser persona adulta, perquè deixes de pensar només en tu mateix i comences a pensar en els altres”. La conclusió é que vivim en un país (poble) d’adolescents. Un país (poble) amb una cultura democràtica encara molt dèbil i on el compliment de la llei no és encara un hàbit consolidat en els individus. Estem tan segurs que tenim uns drets mínims que, sovint, oblidem que els drets impliquen deures. En una democràcia cada individu és un poc responsable del que passa en el conjunt de la societat. D’això s’en diu CIVISME: ASSUMIR RESPONSABILITATS, perquè... POT FUNCIONAR BÉ UNA SOCIETAT D’EGOISTES, ON NO HI HAJA NI UN POQUET D’ALTRUISME? Que la gent pensa en ella mateixa i no pensa en els altres ho podem comprovar només en eixir de casa. Des d’un temps ençà a Castelló –i en altres llocs tambéhan aparegut PROBLEMES que acaben incomodant a molta gent, signes que ningú compta amb els altres ni pensa si el que està fent pot ser molest per a altres persones. Concretament, hi ha una sèrie de fets que comencen enlletgint el poble i privant-lo del mínim encant que el fa acollidor, i acaben incomodant les persones que hi viuen. Passem llista a allò que ens trobem sovint: la brutícia pel mal ús de les papereres o contenidors d’escombraries; les pintades en el mobiliari urbà i façanes; el soroll insuportable de molts vehicles; els crits dels veïns (dia i nit); l’abús de l’oci nocturn; l’incompliment per part dels vehicles de les normes d’aparcament i respecte als passos de vianants; la dificultat de compartir els espais públics sense deixar de Poble i Civisme EL MIRAGALL NO SI molestar al veí amb actituds impertinents; els lladrucs persistents dels gossos durant el descans nocturns, a més dels cagallons/obstacles diaris que hem de superar quan caminem; el vocabulari barroer cada vegada més estés entre els adolescents; la pèrdua galopant de les bones maneres amb els demés, el dir-se: bon dia, bona nit, hola, adéu, gràcies... respectar els majors i el que signifiquen. I més... És eixe el poble que volem? Creiem, sincerament, que no! I això és sentit comú, que és el menys comú dels sentits per la realitat que vivim. Tots tenim el dret a ser lliures i feliços, sens dubte; però L’ÚNIC LÍMIT QUE HA DE TENIR LA LLIBERTAT ÉS EL PERJUDICI A L’ALTRE. Què volem dir amb açò? QUE LA CONVIVÈNCIA S’HA DE BASAR EN L’HÀBIT DE RES- PECTAR L’ALTRE I TENIR CURA DEL QUE ÉS DE TOTS. Per un Castelló millor, pensem-ho! Ajuntament de Vva. de Castelló Butlletí dÍnformació Municipal Número 210 Regidor Delegat: Juan Ramón Murillo Edita: Ajuntament de Vva. de Castelló Equip de redacció i maquetació: Paula Borja i Martina Mascarós PARTICIPACIÓ EN EL MIRAGALL Tots aquells ciutadans que vulguen informar sobre qualsevol tema del poble poden enviar els seus escrits a la següent adreça: EL MIRAGALL BIM DE Vva. DE CASTELLÓ. Els escrits hauran de ser originals i no excedir de les 20 línies. Hauran déstar signats indicant el domicili, telèfon i DNI. El Miragall es reserva el dret de publicar-los, així com de resumir-los o extractar-los quan ho considere oportú. el canyar TOBIES GRIMALTOS Una llengua autoreferencial [Un text polèmic o almenys —com li agrada dir a algú que conec— aporètic]. Recorde que al començament de la popularització dels telèfons mòbils, l’objecte més freqüent de les converses que es produïen a través seu eren ells mateixos: els telèfons mòbils. Que si “és que no tinc cobertura”, que si “és que ara no tinc massa bateria...”, que “no, mira, el que has de fer és prèmer la tecla tal...”. Poc a poc, tot i que encara tenen lloc, aquestes converses han esdevingut minoritàries. Amb la normalitat del seu ús, el telèfon mòbil ha anat ocupant el lloc que li pertocava: ser el mitjà, el canal per tal de parlar d’altres coses. Objecte i mitjà s’han, afortunadament, separat. Em fa la sensació, però, que la nostra llengua és encara un poc telèfon mòbil i que això és un mal símptoma de la seua salut i la seua maduresa social. Ja em perdonareu l’atreviment, jo no sóc cap sociolingüista, —ni lingüista sense “socio”—, però crec que si ens fixarem, si ferem l’esforç, potser comprovaríem que l’objecte majoritari dels textos escrits en català (potser més encara els escrits en la seua variant valeciana) és la llengua mateixa, la persecució que pateix, el menysteniment de la que és objecte per part de les autoritats, la invisibilitat de la seua literatura, etc., etc., etc. I quan no és ella mateixa l’objecte del seu discurs, és algun altre tema estretament relacionat i de caràcter bastant local, limitat al territori del seu abast. D’altra banda, qualsevol acte la llengua del qual siga la nostra acaba convertint-se en un acte de reivindicació lingüística i alguna cosa més. Sovint, ficant-ho tot en un únic paquet i obligant tothom a haver de combregar amb allò amb que no vol. Sembla que la llengua siga él viàtic de tota una altra amalgama de coses no ben diferenciades, que només els qui accepten tot el conjunt, són dignes d’ella, que la llengua siga un salconduit per a totes un seguit de coses que es volen fer pertènyer al mateix lot. La conseqüència, massa vegades, és l’allunyament definitiu de qui s’havia acostat des d’altres plantejaments o amb més tebior. Crec que si una llengua no pren més volada i s’empra per parlar de coses més universals o plurals, acaba enquistant-se dins d’ella mateixa i perdent moltíssimes oportunitats de créixer en extensió, en intensió i en intenció, tot. Si ens queixem del fet que aquells que menystenen la llengua la veuen només com un instrument per fer gràcies, contar acudits i parlar de coses banals (o dir brofegades), no els imitem nosaltres tallant-li les ales o lligant-la curta: deixem-la volar. Donem-li objectes de què ocupar-se i no fem d’ella una llengua autoreferencial. Una manera d’universalitzar una llengua puga ser universalitzar els seus objectes. Em direu, i supose que amb raó, que tal i com estan les coses no hi ha un altre remei que fer el que es fa. Jo no he dit que hi haja culpa ni culpables, he dit que és un símptoma, no un pecat. Però si a més d’emprar-la per parlar d’ella, la poguerem emprar per parlar d’altres coses li retríem un gran benefici. Això era tot. El pecat no és l’autoreferència, sino la seua exclusivitat. Com veieu, jo no he fet una altra cosa ací que allò que denuncie. Bé, ja sabeu allò de Wittgenstein: llanceu l’escala després d’haver-hi pujat. Refrany: La llengua que només parla d'ella no té el mànec de la paella.
EL MIRAGALL Octubre de 2008 3 LÁLCALDIA INFORMA Alfred Gregori explica la situació actual del polígon industrial, el nou poliesportiu i el centre de dia Lálcalde ens informa sobre les actuacions realitzades per a portar endavant aquestos tres projectes Alfred Gregori Alcalde VA A ADJUDICAR-SE DE NOU L‘OBRA DEL POLÍGON INDUSTRIAL Ja vaig escriure sobre el polígon industrial al Miragall passat i considere que he de tornar a escriure, per donar a conèixer quines són les novetats que han hagut. A l’últim Miragall vaig dir que l’empresa constructora que estava fent l’obra, havia sigut expedientada pel Ministeri (SEPES) i li havien rescindit el contracte, és a dir, l’havien expulsat. Eixe expedient va tardar any i mig en resoldre’s o el que és el mateix, any i mig de paralització d’obres que ha endarrerit el polígon. - El 4 de Juliol de 2008, a les 14 h. 18 min., es publica el concurs de l’obra, per a començar-la de nou, per un valor de 10.404.254,73 € IVA inclòs, per a executar-se en 15 mesos. - Fins les 13 h. del dia 2 de setembre de 2008, havia de temps per a presentar propostes per les empreses constructores que volgueren fer l’obra. Segons la informació que ens dona SEPES, en les contínues converses telefòniques que tinc amb ells, s’han presentat més de 40 empreses. - El dia 2 d’octubre de 2008, a les 13 h., el SEPES va elaborar l’informe pel qual va fer una proposta al Consell d’Administració de quines empreses tenen possibilitats de ser adjudicatàries de l’obra. - Segons m’informa SEPES, el dia 27 d’octubre de 2008, es reunirà el Consell d’Administració de SEPES i farà una adjudicació provisional a una de les empreses. Després hauran de passar 15 dies i, si no hi ha novetat, faran l’adjudicació definitiva, amb la qual cosa ens anem a la segona quinzena de novembre. - Segons m’informa SEPES, a partir d’eixe moment hi ha uns dies per a notificar, firmar el contracte i serà en desembre quan vindran a fer l’acta de replanteig i inici de l’obra. - Segons m’informa SEPES, serà després de les vacances de Imatges del polígon industrial i el poliesportiu municipal./ ARXIU nadal i reis quan entraran les màquines i començaran les obres de nou. Bé, esperem que aixina siga, per què duguem moltíssim de temps, massa temps, parlant en les persones del SEPES, esperant que resolguen els problemes, insistint que agilitzen els terminis al màxim, intentant que no passara tant de temps i ara sols demanem que comencen les obres d’una vegada per totes i apleguem a tindre el polígon industrial que tant es mereix Castelló i pel que tant hem lluitat durant tot este temps. EL NOU POLISPORTIU MUNICIPAL Enguany rematarem un poc més el poliesportiu municipal. Com tots els anys i ja en fa uns quants, estem invertint al nou poliesportiu municipal unes quantitats de diners que tenim assignades des de la Diputació, tots els pobles, que en el nostre cas consisteixen en uns 143.000 euros, dels quals, el 65% els paga la Diputació. És a dir l’Ajuntament paguem 50.155 euros i la Diputació 93.145 euros. Estos diners perteneixen al Pla Provincial d’Obres i Serveis, pel qual s’assignen a tots els pobles uns diners en funció de la població, unitats escolars i instal·lacions esportives que tenen. Són els únics diners que es reparteixen amb uns criteris objectius. La quantitat que corresponia a 2007 va a ser destinada a construir la vorera d’accés al poliesportiu, des de l’entrada fins el camp de futbol, una caseta a l’entrada, al costat del centre de transformació que ha de tindre dins un grup electrogen, per si s’ha de donar llum davant d’una emergència i un magatzem que necessitem al costat dels vestidors del camp de futbol per a guardar material esportiu. Vorera d’accés Caseta, grup electrò- 36.000 € gen i instal·lació 74.262 € elèctrica Magatzem 14.365 € La resta de diners són per a controls de qualitat, seguretat i salut, direcció d’obra i l’IVA. Pel que fa al 2008, anem a seguir fent més coses al polisportiu nou. Obra que també s’executarà enguany i consisteix en les dos torres que falten al camp de futbol nou, faroles per a les voreres d’accés a la piscina i altres, una pista de tennis i una vorera que lligarà la de darrere del frontó amb la que va a la piscina: 2 Torres de focus del camp de futbol 38.400 € Faroles 5.400 € Pista de tennis i vorera de 38m. per 2’5m 58.682 € La resta de diners, també com a l’obra de 2007 són per a direcció d’obra, seguretat i salut, despeses generals, benefici industrial i l’IVA. Tots els anys hem anat destinant estos diners i més per poder tindre un poliesportiu municipal públic, que cobrira les necessitats dels esportistes de Castelló, en funció de la demanda que teníem i de la planificació general que férem ja fa anys. PER QUÈ LA CONSELLE- RIA NO ENS CONSTRUEIX EL CENTRE DE DIA? Una de les necessitats principals i prioritàries a solucionar en el poble és la construcció immediata d’un Centre de Dia. Instal·lació que ha de ser construïda i gestionada per la Conselleria de Benestar Social. De la mateixa manera que la d’Educació ha de construir el Col·legi Públic, o la de Sanitat construeix Centres de Salut. Prioritat que ja hem manifestat fa anys a la Conselleria corresponent. Prioritat per a nosaltres que vam demostrar quan vespres d’eleccions de 2003, en tres mesos, férem tota la feina (projecte de la residència, solar adjudicat a una empresa constructora-gestora), per què ens asseguraren de la mateixa Conselleria que sí que anàvem a tindre una Residència-Centre de dia. Nosaltres férem tota la feina que ens demanaren, en tres mesos, i un any després, malgrat el més de 4000 firmes que arreplegarem, quan canvien de Conseller, ens diuen que no, que anava a Anna, però que sí que anàvem a tindre un Centre de Dia i el construirien en 2007. Des d’aquell moment ens posarem a treballar pel Centre de Dia i la realitat actual quina és?, que: - El 10 de gener de 2006 cedirem gratuïtament un solar de lÁjuntament a la Conselleria per al centre (fa quasi tres anys). - El 29 de novembre de 2006 els donarem la llicència dóbres per a construir el centre (fa quasi dos anys). - El projecte que ha fet la Conselleria està aprovat definitivament des de setembre de 2007 (fa més dún any). Tant la cessió gratuïta del solar com la concessió de la llicència d’obra ho hem fet pocs dies després de que ens ho demanaren. Nosaltres hem complit la nostra feina. Per Què no ens construeixen el centre de dia? Hi ha moltes persones que necessiten urgentment eixe edifici per què són persones majors amb dependència dels familiars. Són persones que se’n van fora a altres centres, si poden, quan podrien estar en el seu poble. Són famílies que estan patint diàriament el que suposa atendre contínuament a un familiar malalt que necessita de tota l’atenció, tot el dia. Si estes qüestions no justifiquen sobradament la seua construcció immediata, ja no sabem quin ha de ser el motiu per a que es posen en marxa. Potser és una qüestió de prioritats. Per a nosaltres són prioritaris tots els temes de justícia social. Nosaltres continuarem insistint i fent, com sempre, tota la feina que ens manen. I això sí, exigint-li a la Conselleria de Benestar Social, que és qui construeix estes instal·lacions i les gestiona, que el construesquen d’una vegada per totes.
Page 1: EL MIRAGALL Núm. 210 Butlletí d´
Page 5 and 6: EL MIRAGALL Octubre de 2008 5 Caste
Page 11 and 12: EL MIRAGALL Octubre de 2008 11 Resu
Page 13 and 14: EL MIRAGALL Octubre de 2008 13 Grup
Page 15 and 16: EL MIRAGALL Octubre de 2008 15 Resu
Page 17 and 18: EL MIRAGALL Octubre de 2008 17 Cast
Page 19 and 20: EL MIRAGALL Octubre de 2008 19 farm

el miragall - Ajuntament de Villanueva de Castellón

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?