El Delta de l'Ebre - Institut Els Tres Turons

Treball de Síntesi 1r ESO
El Delta de l’Ebre
IES Els Tres Turons. Curs 2011-2012 …des de l’institut!
Nom dels alumnes:
Grup :

Index
2

Normativa general. Horari 4
Situació: on som i cap on anem 5
Activitat de castellà: El Delta del Ebro 6
Lo Carrilet i el Vaporet 8
Hem sentit un poema. L’hem escoltat? 10
Descripción objetiva y subjetiva 11
Activitats d’anglès: two writing activities 12
Mapa del Delta de l’Ebre 14
Piragüisme 16
Descoberta del Delta en bici 21
Creuer per la desembocadura 29
Observatori de l’Ebre 39
Anotacions 48
Exposició oral 49
Avaluació 50
Normativa general
3

El Treball de Síntesi és una activitat obligatòria de l’Institut. Per tant, les normes de
comportament del centre continuen vigents. Els alumnes han de respectar l’horari establert i
acomplir de manera responsable les activitats que l’equip de professors els ha programat.
Els alumnes que infringeixin qualsevol norma rebran la sanció que el professorat decideixi
oportuna.
Horari de treball
De dilluns dia 26 de març l a dijous 29, de 8 a 13:30 h.
Divendres 30 cal venir a fer l’exposició oral.
Situacio: on som i cap on anem
Coordinació i Equips Docents
Observa el mapa mut de les comarques de Catalunya i realitza les activitats següents:
- Posa el nom a la comarca del Maresme i a les dues del Delta de l’Ebre.
- Situa Arenys de Mar i Amposta.
- Escriu el nom de les comarques que cal travessar per anar d’Arenys de Mar a Amposta,
costejant la mar Mediterrània.
4

- Pinta amb color les dues comarques que formen part del Delta de l’Ebre.
- Fes una estimació en Km de la distància que hi ha entre Arenys de Mar i Amposta i
comprova el resultat a escala.
5

Activitat de castella: El Delta del Ebro
La primera actividad sobre el Delta del Ebro es el visionado de un video, una breve
presentación del tema. Síguelo con atención, tal vez obtengas las respuestas de alguna de las
preguntas que te presentaremos a continuación.
Al acabar, también puedes consultar las siguientes webs (o las que tú quieras) para buscar
las respuestas:
- http://ebre.info/delta/esp/parque/parc.htm
- http://www.nalsite.com/Servicios/Parques%20Naturales/CATALU%C3%91A
/Parque%20Natural%20del%20Delta%20de%20l%27Ebre.htm
- http://aguaesebientanpreciado.blogspot.com/
- http://www.fotonatura.org/revista/articulos/195/3/
- http://www.cinerea.org/
CUESTIONARIO
1. ¿Cómo se formó el Delta del Ebro? ¿En qué época empezó su formación?
2. ¿Cómo es su paisaje?
3. Uno de los “ambientes” típicos del Delta es el de las lagunas. Menciona al menos tres o
cuatro de ellas.
4. ¿Cómo es el clima del Delta?
6

5. ¿Cuáles son los cultivos que predominan en el Delta del Ebro?
6. ¿Cómo llega el agua del Ebro a los arrozales?
7. ¿Los arrozales siempre tienen el mismo aspecto?
8. ¿Qué comarcas forman el Delta del Ebro?
9. ¿Cuáles son las poblaciones situadas en el Delta?
10. ¿Por qué razón es importante S. Carlos de la Ràpita?
11. ¿Es importante que el Delta del Ebro sea un Parque Natural? ¿Por qué? ¿En qué año se
creó?
7

Lo Carrilet i el Vaporet
Lo Carrilet de la Cava era una línia ferroviària que uní Tortosa i les poblacions del Delta de
l'Ebre entre els anys 1926 i 1967. El grup musical de les Terres de l’Ebre Quico el Cèlio, el Noi
i el Mut de Ferreries ha dedicat una cançó al trenet: Lo Carrilet i el Vaporet (lletra i música
d'A. Bonet). Escolta-la amb atenció i després respon les qüestions que tens a continuació.
Lo Carrilet i el vaporet
Lletra i música: A. Bonet
De quan els transports fluvials i ferroviaris unien el Delta amb les terres de dalt.
QÜESTIONS
Antes la gent del Baix Ebre
per poder-ne viatjar
van fer-ne un vaporet
i riu amunt van anar.
Després van fer el Carrilet
per a més poder carregar
i va ser una maravilla.
I va ser la maravilla,
hasta que els el van llevar.
Lo Carrilet del Baix Ebre
va fer un transport molt actiu,
portant persones i bultos
igual d'hivern com d'estiu.
També ho va fer el vaporet,
hasta que el van jubilar;
allà a Jesús i Maria
a la punta de l'Illa
enganxat se va afonar.
Lo Carrilet recorria
de Tortosa a Campredó
per carrils de via estreta
i a Amposta feia estació.
I allà a Jesús i Maria
1. Quantes estrofes hi ha? Quants versos hi ha a cadascuna?
xulava amb gran emoció,
que prop n'estava la Cava!
Que ja arribava la Cava,
final de la trajecció.
Los treballadors del camp
mai lo podrem oblidar
perquè ell xulava a les nou
que era l'hora d'enganxar.
També xulava a la una
quan sortíem a dinar,
i a les sis tornava a vindre,
i a les sis tornava a vindre,
que era l'hora de plegar.
A estacions i apeaderos
ells s'havia de parar,
tant en diumenges com festes
sempre et venia a buscar.
Ell mai va fer-ne cap festa,
ell sempre va treballar,
perquè la gent del Baix Ebre,
perquè la gent del Baix Ebre,
ne poguessa viatjar.
8

2. Escriu en la forma estàndard els mots dialectals subratllats.
3. Relaciona cada un dels temes següents amb una estrofa:
a) Explica el recorregut que feia.
b) Ens diu la utilitat que tenia el Carrilet i el vaporet.
c) Ens diu els dies que funcionava.
d) Explica l'evolució del transport a l'Ebre.
e) Concreta l'horari que feia.
4. Situa en el mapa el recorregut (5 llocs) del Carrilet.
9

5. Memoritza una estrofa de la cançó, la que tu vulguis. Durant l’exposició oral, hauràs de
recita-la amb la fonètica amb què ho faria una persona del Delta de l'Ebre.
Hem sentit un poema. L’hem escoltat?
L’autor del poema és en Gerard Vergés i diu així:
Dolça secreta remor d’aigua
Verdor d’un Delta immens
Vols d’ibis blancs com volves de neu
Flamencs rosats
Collverd brunzit per l’aire
Anguila subtil com la serpent
Tenca platejada de les basses
Llarg silenci on es fonen l’aigua dolça del riu
I de la mar amarga
Tria un d’aquests animals i fes-ne un dibuix per tal d’il·lustrar aquest poema
10

Descripcion objetiva y subjetiva
Como sabes, describir consiste en explicar cómo es una persona, un animal, un paisaje, una
cosa o, incluso un sentimiento. Recuerda que los tipos de descripción son dos: subjetivas
(aparecen en obras literarias y expresan los sentimientos que provoca lo que se describe) y
objetivas (muestran las características y suelen adoptar la forma de texto esquemático o
ficha).
Busca información del animal que has dibujado en el ejercicio anterior y escribe una
descripción objetiva y otra subjetiva. Los textos siguientes pueden servirte como modelo:
Descripción de:..............................................
1. SUBJETIVA
2. OBJETIVA
11

Activitats d’angles: two writing activities
To do these two activities, you can find lots of examples and vocabulary in your own
schoolbooks.
ACTIVITY 1
If you are staying here, at the institute, write a 120-word dialogue where you ask a
teacher about life in the Delta region (the river, the weather, wildlife, business, food and
languages). Is life in the Delta region very different from life here?
12

ACTIVITY 2
Write a 120-word description of your work at the school this week (timetable,
activities, sports, teachers, likes and dislikes). Is working at the intitute this week very
different from your normal school life?
13

Piraguisme
Des dels seus orígens, l’home sempre ha
tingut la necessitat de dominar un medi
que no li és propi: l’aigua. En aquest medi,
va començar desenvolupant activitats
només de subsistència, com la pesca. Però
ben aviat, ja utilitzà el medi aquàtic com a
mitjà de transport. Llavors per poder
desplaçar-se, va haver de construir les
primeres embarcacions. Aquest fet l’hem
de situar uns sis mil anys enrera, on el
primer testimoni d’una canoa amb pala, el
trobem a la tomba d’un rei sumeri a la vora
del riu Eufrates.
Des d’aquells temps fins ara, veiem com un
conjunt d’activitats necessàries per la
subsistència han esdevingut un esport i,
com els primers troncs han donat pas a
unes complexes embarcacions de materials
sintètics.
Aquí veurem dos embarcacions diferents.
D’acord amb el seu origen, tenim la canoa
(pobles primitius del Canadà) ¡ el caiac
(originari dels pobles esquimals). Tenen
unes característiques pròpies que anirem
INTRODUCCIÓ
veient a l’interior del quadern.
Aquest esport començà a ser competitiu al
1867 quan el Reial Club Canoes
d’Anglaterra organitzà les primeres regates.
Des d’aquest moment s’inicià l’expansió per
tota Europa fins arribar a ser esport olímpic
a les Olimpíades de Berlín el 1936.
Segons ell lloc on es practica, podem
classificar-lo en tres grans grups: d’aigües
tranquil·les (proves des de 500 a 10.000
metres), riu esportiu (distàncies superiors
als 10.000 metres) i aigües braves
(modalitats de descens i slàlom).
Però lluny de tot això, els atractius més
grans d’aquest esport es centren en
l’habilitat del piragüista com a únic motor
que el permet amb total llibertat escollir
recorregut, velocitat, etc., a més d’afegir
els paratges naturals on es practica, llacs,
embassaments, rius.
Tot això és el que podem gaudir en
l’activitat de piragüisme a les aigües del riu
Ebre.
Des de les primeres piragües fetes amb troncs, pells ¡ ossos d’animals, fins l’actualitat, el
piragüisme ha evolucionat molt. Actualment s’arriba a uns graus d’especialització difícils de
superar tant pels materials com pel disseny de les embarcacions.
1
Uneix amb fletxes cada paraula amb el seu significat.
1 PROA Part davantera de l’embarcació
2 CULLERA Part de darrera de l’embarcació
3 POPA Obertura central de la piragua on s’introdueix el palista
4 PERXA Meitat inferior de la piragua
5 BANYERA Meitat superior de la piragua
6 COBERTA Barra que uneix les culleres o cullera i empunyadura
7 CASC Zona de propulsió de la pala en contacte amb l’aigua
15

2
Escriu el nom a cadascun dels dibuixos de sota i, d’acord amb el punt anterior, el número que
correspongui a cadascun dels seus components.
3
Escriu algunes de les diferències entre caiac i canoa respecte a:
CAIAC
CANOA
FORMA DE L’EMBARCACIÓ TIPUS DE PALES
La pràctica d’aquest esport es realitza en l’aigua. Això suposa, tant pel medi, com per la
pròpia activitat, un esforç extra. I també convé saber nedar. Per tant, tenir cura de la forma
física, és important.
4
Fes una relació dels músculs que entraran en funcionament
durant la pràctica de l’activitat ¡ indica quins són al dibuix del
costat.
Per evitar lesions, hauries d’escalfar aquests músculs abans de
començar l’activitat. Digues quins exercicis serien més adients
¡ fes-los.
Quan estàs remant no has d’oblidar una cosa: que qualsevol
16

maniobra que faci l’embarcació només depèn de tu. Girar, frenar, etc., depenen del teu
treball amb les pales. Tot moviment de pala consta de dues fases, l’aquàtica i l’aèria, que
alhora es divideixen en:
FASE AQUÀTICA FASE AÈRIA
Atac: introducció de la pala a l’aigua. Pujada de pala: des de que surt de l’aigua fins
Tracció: impuls, recorregut de la pala a l’aigua. el punt més llunyà del palista.
Sortida: part final, la pala surt de l’aigua. Atac: del punt més llunyà fins que s’introdueix a
l’aigua.
5
D’acord amb les explicacions anteriors, identifica les fases de la pala següents.
FASE:...................................... FASE:......................................
FASE: ...................................... FASE: ......................................
6
Mira atentament les imatges de sota i d’acord amb l’impuls que indiquen les fletxes digues
quin desplaçament realitzarà cadascuna de les embarcacions.
Tot i ser
17

necessàries les nocions tècniques, fins que no duguis a la pràctica l’activitat no en podràs
comprovar els resultats. El piragüisme és una activitat molt divertida, però hauràs de tenir
cura d’alguns aspectes perquè l’activitat es desenvolupi de manera senzilla ¡ segura.
7
Omple correctament els quadres de sota referents a algunes nocions de seguretat.
Primer t’has de posar:
Com?
POSTURA
Braços:
SI SI
Esquena:
Cintura:
NO NO POTS PUJAR NO RISC DE BOLCAR ENDAVANT
Bolcar és una de les situacions que més perill suposen i s’ha d’evitar al màxim. D’acord amb
les indicacions del monitor, digues:
MESURES PER EVITAR BOLCAR:
SI HAS BOLCAT, CONDUCTA A SEGUIR:
18

8
Observa aquestes fotos de caiac ¡ canoa. Els piragüistes cometen alguns errors, identifica’n
almenys cinc.
9
RECERCA als Reglaments Oficials de Competicions de Piragua les qüestions que hi ha a
continuació. Pots consultar el web de la Real Federación española de Piragüismo
(www.rfep.es) i a la Vikipèdia.
- El número de places per caiacs.
- El número de places per canoes.
- La llargada màxima i el pes mínim tant per canoes com caiacs.
- Els materials amb què es construeixen les canoes i els caiacs.
19

Descoberta del Delta amb bici
La descoberta del Delta de l’Ebre, és una
activitat que es realitza en una bicicleta de
muntanya (sense canvis de marxa) per la
plana deltaica del Parc Natural del Delta de
l’Ebre que és un espai de gran importància
ecològica.
La bicicleta, com a mitjà de desplaçament,
ofereix la possibilitat de recórrer distàncies
relativament llargues amb un esforç mínim.
Un dia en bicicleta és una de les activitats
més enriquidores que es poden realitzar
durant l’estada al Delta de l’Ebre, degut a
la gran quantitat d’experiències de que
gaudim durant el recorregut.
Durant la visita es podrà veure la diversitat
INTRODUCCIÓ
d’hàbitats que componen les zones humides.
El monitor mostrarà els factors físics,
les espècies, les adaptacions al medi, etc.
Així mateix es podran observar els camps
d’arròs, els moderns cultius d’horta i fruita,
les característiques de l’hàbitat, la població
deltaica, etc. L’activitat està estructurada
de tal manera que els participants són part
activa que en tot moment observaran,
tocaran, experimentaran, etc.
La varietat d’ambients, d’ocells, de
vegetació, juntament amb l’experiència
d’utilitzar la bicicleta com a mitjà de
transport, permet un contacte directe amb
la natura ¡ proporciona una visió de l’espai
natural que visitem.
1
El monitor t’ha explicat unes normes per anar amb bicicleta. Explica el per què de cadascuna
d’elles.
2
Avui et desplaçaràs pel Delta de l’Ebre. Atorga als següents mitjans per desplaçar-se una
puntuació de menys (1) a més (5) en referència als 5 valors que tens a continuació.
DESPLAÇAMENT Rapidesa Economia Mobilitat Ecologia Salut TOTAL
A peu
Bicicleta
Cotxe
Autocar
Tren
Compara els totals i comenta com poden influir en l’àrea natural del Delta de l’Ebre.
3
20

Busca aquestes paraules a la sopa de lletres ¡ posa-les al lloc del dibuix que correspongui:
cadena, frens, manillar, pedals, quadre, pneumàtics, radial.
L A I D A R N M P
A H N R X L K N R
B I S L A D E P A
C E R D A U Q J L
D J O S M I S A L
E K C A D E N A I
F L T T Y G E F N
G I P U Z E R O A
C M Q V C B F A M
4
Llegeix aquest text sobre el funcionament de la bicicleta:
Sabem que en una bicicleta, el moviment que es fa amb els pedals es transmet a les rodes
del darrera mitjançant una cadena.
Això fa que puguem saber quant avança una bicicleta per a cada volta dels pedals, suposant
una bicicleta sense canvi de marxes.
Anomenem plat a l’engranatge que està unit als pedals i pinyó al que és solidari amb la roda.
La transmissió es basa en què cada dent que avança la cadena en el plat fa avançar una dent
en el pinyó.
Així, si el plat té 30 dents i el pinyó 10, per cada volta que facin els pedals, que hauran de
donar una volta al plat, el pinyó (i, per tant, la roda que va unida a ella) donarà 3 voltes, ja
que la cadena ha avançat 30 dents i cada 10 dents significa una volta del pinyó. Així, si
coneixen la mida de la roda podrem calcular l’avanç de la bicicleta per cada pedalejada: tres
voltes, que equivalent a tres vegades les longitud de la roda.
Observa la transmissió de la teva bicicleta, compta el nombre de dents del plat i del pinyó i
respon:
- nº de dents del plat =
- nº de dents del pinyó =
- nº voltes del pinyó/ 1 volta plat = nº de dents del pinyó/ nº de dents del plat =
- Quantes vegades gira la roda quan girem 4 vegades el plat?
- A quina velocitat hem pedalat en el recorregut en bicicleta?
Duració del recorregut (hores): t = minuts/60 =
Longitud del recorregut (Km) : e =
Velocitat (Km/h) : v = e/ t =
5
21

Amb la informació que puguis trobar a internet, anota les característiques dels diferents tipus
d’ambients que hi ha al Delta.
AMBIENT VEGETACIÓ CARACTERÍSTIQUES
Platja i Dunes
Sosar
Llacunes
Bosc de Ribera
Horta i Arròs
PSAMMÒFILA
HALÒFILA
HELOFÍTICA
RIPÀRIA
Anota al mapa de la pàgina 14 on es troba cadascun d’aquests ambients en la zona del Delta.
Et caldrà utilitzar diferents colors o trames i fer una llegenda.
6
Fixa’t en aquest tall esquemàtic del Delta de l’Ebre ¡ escriu en cada quadre el nom de
l’ambient que li correspon.
Què creus que indica la línia de punts que va del riu al mar?
7
22

Al pati de l’institut hi pots observar tot una sèrie d’espècies vegetals pròpies de la zona
mediterrània, que també podem trobar al Delta de l’Ebre. Localitza’n quatre i omple les fitxes
següents:
8
Respon:
a) Quina diferència hi ha entre vegetació i flora?
b) Defineix biocenosi i biòtop.
23

Els ocells són els animals més característics del Delta de l’Ebre perquè, com a medi físic,
reuneix una sèrie de característiques molt favorables tant per la cria (unes 27.000 parelles
d’ocells aquàtics) com per a la hivernada ( uns 180.000 ocells aquàtics el mes de gener), o
de repòs ¡ alimentació durant els períodes migratoris.
9
Aquí tens els perfils d’alguns tipus d’ocells del Delta de l’Ebre. Comparant la seva morfologia,
destaca els trets més representatius de cadascun d’aquests grups.
ARDEIDS
REGNE ANIMAL
VERTEBRATS
OCELLS
LIMÍCOLES ANÀTIDS
GAVINES I XATRACS
RAPINYAIRES
10
Completa el quadre següent amb un parell d’exemples d’altres espècies animals pròpies del
Delta. Un cop fet, ¡ juntament amb els ocells, crea un exemple de xarxa tròfica.
Xarxa tròfica:
PEIXOS RÈPTILS AMFIBIS MAMIFERS
24

11
Fes la següent activitat JClic: http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=1047
Utilitza la informació que n’obtinguis per identificar ¡ descriure els següents ocells:
Omple aquest quadre amb altres ocells propis del Delta:
NOM LLOC DESCRIPCIÓ (color, vol, forma,...)
Indica al mapa de la pàgina 14 les zones del Delta on solen viure i nidificar les espècies d’aus.
No oblidis d’incloure els símbols que utilitzis a la llegenda.
25

12
Completa:
a)Posa fletxes en aquest dibuix ¡ senyala el camí que segueix l’aigua en el seu recorregut
pel Delta fins al mar.
b) Comenta breument l’origen ¡ evolució d’aquesta xarxa Hidrològica al Delta de l’Ebre.
c) Què creus que passaria si no hi haguessin estacions de bombeig?
d) Quin mecanisme utilitzen per extreure l’aigua?
26

13
La Barraca era l’habitatge típic dels primers pobladors del Delta de l’Ebre. Aquí tens
l’estructura d’una. Escriu el nom dels materials amb que es construïa. Explica el perquè de
l’ús d’aquests materials.
14
Llegeix amb deteniment aquest text. Esbrina el significat de les paraules entre cometes i
digues les que utilitzaries en català oriental per a les subratllades.
Comenta breument el text.
Ma iaia vivia dins el poble, de llogatera, va pensar que mos podríem fer un “possiento”
allí dins a la nostra terra. Mon pare compra tot lo que el barraquer li va dir,
allí dalt del Lligallo, al tio Ros que venia llenya, pos quan feien una “esllamenada”
d’auliveres feia “santirons” d’aulivera que duren tota la vida. Allavons se feien
unes pasterades de fang ¡ pallús i quan estava “l’enza” feta i els canyissos posats
s’enrebossava tot. Natros erem 6 germans, mon pare, ma mare i ma iaia, ¡ tots
cabíem dins. Era gran.
(“El Delta de l’Ebre”, Ramon Martí Comes. Col·lecció Terra Nostra).
Creuer per la desembocadura
27

El Delta de l’Ebre és la zona humida més
gran de Catalunya, amb 320 Km 2 de
superfície emergida i gairebé 30 Km
endinsada en el mar. Està situada al sud de
Catalunya prop del límit amb la Comunitat
Valenciana.
La relació riu - mar - terra, en tots els seus
aspectes, és la que ha determinat la gènesi
del Delta. En la seva formació han tingut
gran importància factors dinàmics com
l’onatge o el vent i quasi la total absència
de marees a la Mediterrània.
La variació de l’augment primer i la
disminució en els darrers anys, en la
producció ¡ aportació de sediments per part
del riu al Delta, així com l’acció de l’home
sobre el medi, han estat els condicionadors
d’aquesta gènesi. Cal analitzar doncs, quins
factors són els que han fet disminuir en
aquesta proporció l’aportació de terra al riu
(embassaments, canals, etc.). També
INTRODUCCIÓ
influència el fet de la disminució del cabal
del riu, que en 50 anys ha suposat uns 100
m 3 /s.
L’inici del Delta fou durant la glaciació
Würmiana fa uns 18.000 anys. En aquell
moment, a causa de les grans extensions
de gel que cobrien la major part d’Europa,
el nivell de la mar es trobava uns 100 m.
por sota del nivell actual. Des d’aleshores
hi ha hagut dues estabilitzacions: la
primera fa uns 8.000 anys, a uns deu
metres per sota del nivell actual del mar, la
segona, fa uns 5.000 anys, a uns cinc
metres per sota del nivell actual del mar; fa
uns 2.500 anys ja assolí un nivell semblant
a l’actual ¡ s’ha mantingut sense variacions
importants.
En cada estabilització es formà una plana
deltaica, posteriorment submergida por la
transgressió marina, que servia després de
base d’assentament de la següent.
1
Aquests dibuixos representen un estuari i un delta. Defineix aquests conceptes, digues quin
dibuix representa cadascun i escriu-ne les diferències.
2
Defineix els següents elements geogràfics i, després, dibuixa’ls:
- Golf:
28

- Cap:
- Illa:
- Estany:
- Aiguamoll:
- Maresma:
Quins d’aquests elements geogràfics trobem a la zona del Delta? Indica’ls al mapa de la
pàgina 14. No oblidis d’incloure els símbols que utilitzis a la llegenda.
3
29

Aquí tens un esquema de la conca hidrogràfica del riu Ebre, que té uns 88.835 Km 2 .
a) Esbrina quin percentatge representa del total de la superfície peninsular (607.107
Km 2 ).
b) Pinta de colors diferents les parts que corresponen aproximadament als Cursos Alt,
Mitjà i Baix del riu.
c) Quin procés geològic associes a cadascuna d’aquestes parts?
30

4
Mira aquests dibuixos de la formació i evolució del Delta de l’Ebre.
a) A què corresponen els colors...
Blanc
Negre
Gris clar
Gris fosc
b) Quin és l’element que fa créixer la zona de color gris fosc? Per què?
c) I l’element que les fa recular? Com?
d) Quin creus què és el tret geològic més característic dels deltes?
31

L’Ebre és un dels rius que més llargada ¡ cabal té de tota la Península Ibérica. L’any 1.940
portava 22.000.000 de tones de sediments l’any. En l’actualitat però, la seva conca té 180
embassaments que li retenen el 99 % de sediments.
5
Respon:
a) Amb les dades del requadre anterior, calcula quantes tones de sediments porta
l’Ebre en l’actualitat.
b) Quines conseqüències té aquesta disminució en l’aport de sediments sobre l’àrea
geogràfica del Delta?
Des del punt de vista de la dinàmica marina, els processos més importants a les costes
catalanes són els que no succeeixen de forma periòdica. Així l’efecte de les marees, amb
màxims de 20 cm, és inapreciable per al delta a no ser que s’afegeixin altres elements.
6
Uns dels elements que accentuen l’acció del mar són els temporals de Llevant:
a) De quina direcció venen?
b) Quins efectes tenen sobre el Delta?
c) Les onades, el vent ¡ les marees, han afavorit o han perjudicat la formació del
Delta? Raona-ho.
32

7
Respon:
a) El mar però proporciona un element principal que és la salinitat. Com condiciona
aquest element els ambients i conreus del Delta?
b) Explica breument en què consisteix la Falca Salina.
8
A part de separar, el riu també uneix. Des de l’antiguitat s’ha aprofitat per al transport
¡ comunicació de l‘interior vers al mar. Escriu al menys tres mitjans de transport que s’han
utilitzat al Delta ¡ la seva funció.
33

9
Durant el recorregut per la desembocadura hi ha un port pesquer. Les barques són totes
petites.
a) Per què?
b) Quines arts de pesca utilitzen ¡ què capturen?
c) Explica algun altre art de pesca que s’utilitzi al riu.
34

10
Llegeix detingudament aquest text.
“...les tripulacions van ser reorganitzades ¡ els antics sirgadors, substituïts pels matxos,
passaren com a peons als nous llaüts que eixien de les drassanes ¡ s‘afegien al tràfec dels
rius.
No fou l’única novetat en un sistema de navegació més vell que l’aigua. Uns mesos després
del viatge del Carlota, es va saber que la vídua Salleres feia construir una nau portentosa,
de tonatge molt superior al del llaüt més gran, que navegaria com una fletxa i podria
remolcar puntones i xalanes carregades de lignit.”
(Jesús Moncada. “Camí de Sirga”, Edicions de la Magrana 1.988)
a) Esbrina què és el Camí de Sirga, el llaüt, el matxo i
quina funció feien.
b) Fes una recerca sobre la vida ¡ obra de Jesús
Moncada. Anota-la a continuació.
c) Fes una traducció (el més fidel possible) d’aquest text a alguna altra llengua (castellà,
francès, anglès).
35

Les dunes són muntanyes de sorra (99 %) no consolidada. És per tant un ecosistema molt
fràgil i que alhora rep una forta pressió humana.
11
Fes una recerca a internet i explica quins tipus de dunes hi ha. Fes-ne un dibuix.
Després, busca quins d’aquests tipus de dunes hi ha al Delta de l’Ebre ¡ en quina zona del
delta estan situades. Indica-ho al mapa de la pàgina 14 (no oblidis d’incloure els símbols que
utilitzis a la llegenda).
36

12
Esbrina les característiques de les dunes d’acord amb la composició del sòl pel que respecta
a:
- HUMITAT
- MOBILITAT
- NUTRIENTS
13
Esbrina el nom d’algunes de les plantes que hi ha a les dunes i els mecanismes que utilitzen
per poder sobreviure. Dibuixa-les.
37

Observatori de l’Ebre
L’Observatori de l’Ebre va ser fundat per la
Companyia de Jesús a principis del segle
XX, amb el propòsit d’estudiar els
fenòmens físics d’interacció entre el Sol ¡ la
Terra. Es troba situat a les afores de la
ciutat de Roquetes, a la comarca del Baix
Ebre.
La data de la seva inauguració no fou fruit
de l’atzar: la proximitat en el temps de
l’eclipsi de Sol del 30 d’agost de 1.905, de
caràcter total a la zona de Roquetes, va ser
determinant en l’elecció d’aquesta data per
a la inauguració oficial de l’ Observatori.
Des del seu origen, l’Observatori ha
fonamentat el seu treball en dues vessants:
d’una banda, l’adquisició de les dades i la
mesura dels paràmetres que ajudin a
descriure els fenòmens estudiats; d’altra
banda, la recerca pròpiament dita, sovint a
partir de les dades allí mateix recollides.
Avui dia, l’Observatori desenvolupa la seva
tasca en cinc camps diferents de la relació
Sol- Terra: la ionosfera, el magnetisme, la
sismologia, la meteorologia ¡ la física solar.
Aquestes tres últimes seccions seran les
que se us presentaran al llarg de la visita;
no serà així amb les dues primeres, degut a
la pertorbació que podria crear la nostra
presència a prop dels aparells de registre,
molt i molt sensibles.
Per a què els investigadors puguin dur a
terme el seu treball, l’Observatori compta
amb una Biblioteca per a la seva
INTRODUCCIÓ
documentació. És una de les més
importants pel que fa a temes de física de
la Terra de tot l’Estat espanyol, amb més
de 40.000 volums.
L’Observatori manté contactes amb centres
d’arreu del món. Diàriament s’envien les
dades enregistrades als centres mundials
per a què les distribueixin a la comunitat
científica internacional, i no és estrany
sentir-hi parlar en llengües que poden ser
del tot desconegudes per a nosaltres,
gràcies a l’intercanvi d’investigadors amb
centres d’Itàlia, Bulgària, Polònia, la
República Txeca, Amèrica del Nord, el
Regne Unit...
El seu treball ha estat reconegut tant a
nivell internacional com a casa nostra. Així,
el 1.987 va rebre del govern de la
Generalitat la Creu de Sant Jordi “per l’alt
nivell assolit en l’estudi de la relació entre
l’activitat solar ¡ els fenòmens geofísics”.
Avui dia l’Observatori té projectes
d’investigació amb centres de tot el món, i
des del 1.996 té instal·lat un observatori
magnètic a l’Antàrtida. Tot això el fa, igual
que quan es va crear, capdavanter en el
camp de la Geofísica.
Per últim, recorda que a l’Observatori hi ha
aparells que són molt ¡ molt sensibles.
Procura no tocar-los, perquè llavors
sortirien malament les mesures. Vés
sempre amb el grup i gaudeix de
l’Observatori ¡ el seu entorn.
Pots trobar més informació a la seva pàgina web: http://www.obsebre.es/
1
Situa en el mapa de la pàgina 14 l’Observatori de l’Ebre.
38

L a S e c c i ó S í s m i c a
La Secció Sísmica neix al mateix temps que l’Observatori. Va ser la primera estació sísmica de
Catalunya i una de les primeres de la península. Les estacions sísmiques permeten detectar
molts tipus de vibracions a la Terra: terratrèmols, explosions nuclears, moviment del mar, del
vent, etcètera. L’estudi de les ones produïdes pels terratrèmols ens descobreix la naturalesa de
l’interior terrestre.
Aquesta Secció es va crear perquè en aquella època es pensava que l’activitat solar podia influir
en l’aparició de terratrèmols, i d’aquí el seu estudi tot coincidint amb l’eclipsi total de sol que es
produí a la zona el 1.905. Avui dia sabem que això no és així.
Per què hi ha terratrèmols?
L’ocurrència de la major part de terratrèmols es pot explicar en termes del que anomenem
tectònica de plaques. La part més externa de la Terra, anomenada litosfera, està formada per
diverses plaques molt grans que es mouen relativament les unes de les altres. En els punts de
contacte entre aquestes plaques es produeixen esforços enormes sobre les roques, que en
trencar-se originen els terratrèmols.
2
Situa en aquest esquema els noms dels elements més importants que intervenen en un
terratrèmol. (Profunditat de l’hipocentre, Hipocentre, Falla, Ona sísmica, Escorça terrestre,
Epicentre, Línia isosista).
Una estació sísmica consta bàsicament de dues parts: els sensors i
l’enregistrador. Els sensors detecten el moviment del terra a
mesura que es propaga l’ona d’un sisme.
a) Quants tipus de sensors hi ha en una Estació Sísmica completa? Perquè?
b) Quins tipus de moviments detecten?
Actualment a l’Observatori enregistrem les dades
sísmiques de dos estacions: L’EROQ i L’EBRE. El primer té
els sensors situats al peu del cim Mont Caro, i ens envia la
3
39

senyal a través d’ones ràdio. El segon, que podem veure a la fotografia del costat, té els sensors
a 7 metres sota el sòl: 3 sensors per al període curt, que enregistren el moviment dibuixant sobre
paper, i 3 per al període llarg, que l’enregistren sobre paper fotogràfic.
4
Quan es genera un terratrèmol surten de l’hipocentre dues classes d’ones. Durant el trajecte, les
ones es reflecteixen i es transmeten a cada discontinuïtat de l‘interior de la Terra.
a) Quines són aquestes dues classes principals d’ones? Saps amb quines es subdivideixen?
b) L’anàlisi d’aquestes ones ens dona molta informació sobre el sisme i l’interior de la terra.
Quina informació?
c) A baix tens els dibuixos de diferents tipus de desplaçament. Esbrina a quin tipus d’ones
correspon cadascun i alguna de les seves característiques.
40

Com es mesura un terratrèmol?
La mesura d’un terratrèmol es pot descriure pels efectes que causa, és a dir, danys sobre edificis
o estructures construïdes per l’home. Aquesta mesura, molt subjectiva, rep el nom d’intensitat.
L’escala utilitzada a Europa és la MSK (escala de Mercalli modificada), que podeu veure de forma
abreujada tot seguit.
I. Registrat només pels sismòmetres.
II. Sentit per poques persones en pisos alts.
III. Balanceig d’objectes penjats.
IV. Notat per tothom en edificis i per algú a ¡‘exterior. Vibració de portes ¡ moviment de
mobles.
V. Sentit per tothom dintre i fora d’edificis. Caiguda d’objectes lleugers, batre de portes i
lleugers danys en construccions de tipus A (cases de fang).
VI. Por general. Trencament de vaixella, moviment de mobles pesats. Danys mitjans en
construccions de tipus A i lleugers en B (cases de totxanes), ¡ esquerdes en el terreny.
VII. Majoria atemorida. Danys greus en construccions de tipus A, moderats en B i lleugers en
C (cases d’estructura metàl·lica). Esllavissaments de terres.
VIII. Por i pànic general. Destrucció de les construccions de tipus A, danys greus en B i
moderats en C. Caiguda de murs, esquerdes grans en el terreny.
I així fins a un nivell d’intensitat XII que indica destrucció total.
5
Fixa’t en aquestes notícies (fictícies):
Balaguer: El Manel es va treure els auriculars mentre es
preguntava si la cadira havia vibrat de veritat o no.
El Vendrell: Va haver-hi petites esquerdes als camps de
cultiu.
Falset: En Joan i en Pere es van mirar quan van notar el
moviment del terra mentre passejaven.
Gandesa: “No has sentit com s’ha mogut el terra?” “No”,
contestà a la mare el Xavier, quan va tornar a casa.
Igualada: “Perquè es baten les portes si no hi fa vent?” va
preguntar-se en Josep.
Les Borges Blanques: Unes botelles d’oli d’un litre van
caure d’un armari.
Lleida: Les portes de ca l’Anna van vibrar igual que quan
passa el tren.
Manresa: Es va fer silenci a la sala quan els congressistes
van notar que la pantalla es movia.
Montblanc: El piano de l’escola de música es mogué del
lloc, trepitjant el peu del professor.
Tarragona: La vaixella de la Maria es va trencar.
Tàrrega: Va caure una ampolla del prestatge i va ferir en
Miquel.
Valls: Tothom va sortir al carrer atemorit. No va haver-hi
destrucció de cap edifici però els d’estructura metàl·lica van patir danys lleugers.
a) Després de llegir aquestes notícies. Podries dir a quina capital de comarca situaries
l’epicentre?
b) Coneixes alguna altra escala de mesura de terratrèmols?
41

L a S e c c i ó M e t e o r o l ò g i c a
La meteorologia és la ciència que estudia el temps atmosfèric, és a dir, el conjunt de fenòmens
que es produeixen a l’atmosfera des de nivell de terra fins a poc quilòmetres d’alçada.
Aquesta secció va començar amb el mateix Observatori, ja que l’energia que indueix la creació
dels processos meteorològics (més o menys calor, la pluja, els núvols,...) prové del Sol, i segons
la posició relativa amb la Terra tindrem l’aparició amb més probabilitat d’uns o altres fenòmens.
Actualment l’Observatori forma part de la xarxa de llocs d’observació de l’Instituto Nacional de
Meteorología. Cada tres hores es fa un comunicat meteorològic. La utilització conjunta de dades
de molts observatoris permet conèixer com evolucionarà el temps al llarg dels dies.
6
Escriu la diferència que hi ha entre clima i temps meteorològic.
Quins fenòmens estudia la Secció Meteorològica de l’Observatori de l’Ebre?
Per a què les dades recollides en diferents observatoris puguin ser comparades, aquestes
estacions han de seguir un criteri estàndard. Així les casetes meteorològiques que contenen els
diferents instruments segueixen uns criteris comuns.
7
Descriu breument les característiques tècniques de les casetes meteorològiques i el seu perquè.
1 SOSTRE
2 PERSIANES
3 TERRA
4 VENTILACIÓ
5 PORTA
6 ALÇADA TERRA
7 COLOR
43

8
Escriu el nom de quin o quins instruments utilitzaries ¡ què mesuren en concret sobre les diferents
variables meteorològiques.
Pluja:
Humitat:
Temperatura:
Vent:
Pressió:
Radiació Solar:
9
A l’institut hi tenim una estació meteorològica. Està situada al terrat de l’edifici, i la podràs
observar des del pati si et situes a l’esquerra de la porta d’entrada. Localitza-la i dibuixa-la
detalladament a continuació. Anota al dibuix els diferents aparells que la componen.
44

10
Omple el butlletí meteorològic següent a partir de les dades obtingudes de l‘estació meteorològica
que tenim al centre. Les dades es poden llegir a la base de l’estació meteorològica, que està
situada al Departament de Ciències Naturals, al costat de la finestra. Cal que t’hi acompanyi un
professor.
Data:
BUTLLETÍ METEOROLÒGIC
Temperatura mínima: ºC
Temperatura màxima: ºC
DADES ACTUALS
Temperatura: ºC
Humitat: %
Pressió: hPa
Hora:
Precipitació: l / m 2
Vent (direcció): º
Vent (intensitat): m / s
Com podem saber el temps que farà
demà?
Segons com es comportin les diferents
variables mesurades, podem provar de
predir quin temps farà demà. Així:
Pressió atmosfèrica: si està pujant, farà
bon temps; si està baixant, empitjorarà;
si baixa bruscament, hi haurà un
temporal.
Humitat: si puja, farà mal temps; si baixa,
el temps serà més sec i més estable.
Direcció del vent: sí és Llevant o Xaloc,
mal temps; si és Ponent o Mestral,
segurament no plourà; si es Tramuntana
o Gregal, farà més fred; si és Migjorn o
Garbí, farà més calor.
Núvols: si són cúmuls: si es desfan al matí
millorarà, i si es formen a la tarda caurà
un xàfec; si són cirrus, empitjorarà el
temps; si són estrats, millorarà el
temps.
D’acord amb les mesures que has pres i les condicions meteorològiques durant la visita, fes una
previsió del temps per a demà:
Compara-la amb les prediccions dels homes del temps per demà, que pots consultar al web
www.meteo.cat. L’has encertat?
45

L a S e c c i ó S o l a r
Un eclipsi de Sol es produeix quan la Lluna es situa entre l’astre ¡ la Terra, tapant-nos així la
seva visió. El 1.905 va haver-hi un eclipsi de Sol que a la zona de Roquetes va ser de caràcter
total. D’aquí que es fes coincidir la inauguració oficial de l’Observatori amb aquest
esdeveniment. L’instrument emblema de la secció solar és el telescopi equatorial Mailhat, que
està en funcionament d’ençà la inauguració del centre. A més, l’Observatori disposa d’un
Heliògraf Lyot, que actualment es troba fora de servei.
La part exterior del sol té tres capes: la fotosfera, la cromosfera i la corona. La cromosfera ¡ la
corona només les podem veure durant els eclipsis de Sol. En canvi, la fotosfera és visible per
l’ull humà. No hem de mirar mai el Sol a ull nu, perquè podríem quedar-nos cecs. Per això a
l’Observatori projectem la imatge del Sol sobre paper ¡ en fem fotografies.
A baix podràs veure un exemple de les fotografies del Sol que fem a l’Observatori. Es
corresponen amb la fotosfera. La característica més important d’aquesta capa es l’aparició de
taques solars.
Dia a dia, el personal de l’Observatori fa un recompte de les taques, individuals ¡ en grups, que
apareixen sobre la superfície solar, trobant el que s’anomena nombre de Wolf. Aquestes dades
s’envien a un centre que s’encarrega de recollir els nombres de Wolf de tots els observatoris
mundials. Així s’obté un nombre que dóna idea de l’activitat solar: a més taques, major activitat,
amb els canvis que això provoca a la Terra. D’aquí la importància de seguir amb atenció
l’evolució de la superfície del Sol.
11
Respon:
a) Habitualment els telescopis es situen en llocs enlairats. Perquè?
b) Escull la paraula adequada:
• El Sol és l’estrella més..........................................(brillant / propera a la Terra / grossa).
• L’important d’un telescopi és.......................................(el diàmetre / la llargada / el pes).
• El Sol es troba en estat................................................................(sòlid / gasós / líquid).
• L’edat del Sol és d’uns..........................(5.000 anys / 2.500 anys / 5.000 milions d’anys).
• Per observar el Sol hem de.................................................................(mirar-lo a ull nu /
mirar-lo tancant una mica els ulls / projectar la seva imatge sobre paper).
c) Quines capes té la part externa del sol?
d) Explica perquè a l’observatori sempre es projecta el sol sobre un paper.
46

12
Mira el sol a través del telescopi de l’institut. Contesta:
a) Què son les taques solars?
b) Son sempre les mateixes?
c) Quina vida tenen?
d) Quina informació ens dónen quan en fem un seguiment?
ALGUNES DADES D’INTERÈS
Vols saber algunes de les dades meteorològiques extremes que s’han mesurat a
l’Observatori de l’Ebre durant la seva història?
Temperatura màxima:
43 ºC (7 de juliol de 1.982)
Temperatura mínima:
- 6.4 ºC (11 de febrer de 1.956)
Cop de vent màxim:
159 Km/h (7 de març de 1.983)
Any més plujós:
1.971, amb 1.054 litres recollits
Any menys plujós:
1.978, amb 251 litres recollits
Dia més plujós:
16 de setembre de 1.943, amb 265 litres en 24
hores
47

Anotacions:
48

Exposicio oral
Heu de preparar una exposició oral d’una durada aproximada de cinc minuts repartits entre els
membres del grup.
Els alumnes triareu un dels punts següents :
1. Dietari del que heu realitzat en el crèdit de síntesi. Resumireu cada un dels dies.
2. Explicació d’una activitat que hàgiu portat a terme aquests dies (costums, gastrono-
mia, festes, vida a la natura, coneixement de poblacions, visita concreta, taller).
Per això cal pensar bé què dirà cada component evitant repetir el que ha dit l’altre.
Per tal d’organitzar bé les idees escriureu un guió/esquema del punt que hàgiu triat.
Ho estructurareu en tres parts:
• Introducció
• Contingut/Cos
• Conclusions
Quan comenceu exposar, a la introducció, explicareu de què parlareu i perquè heu triat aquesta
activitat.
En el contingut/cos resumireu la vostra participació en l’activitat escollida.
A les conclusions explicareu, equitativament, allò que heu après de la vostra experiència.
Com ho fareu?
• Utilitzareu correctament aquell vocabulari que hàgiu après en l’activitat.
• Evitareu utilitzar paraules poc definides: cosa, allà, allò.
Com ho direu?
• Mantindrem una pronunciació correcta.
• El to de veu i l’entonació serà adequada. Els demés us han de sentir i entendre.
• Parlareu a poc a poc. Cal que el professorat us pugui seguir.
• Evitareu encallar-vos. Cal desterrar els mots “crossa“ ( és a dir...).
• Motivareu els que us escolten explicant la vostra activitat amb agilitat, com si expliquéssiu
una anècdota.
• Mostrareu seguretat tenint control del vostre cos: evitareu moure-us endavant i
endarrera, posar els peus a la paret. Quan les mans us molestin, podeu buscar un estri per tal
que us doni suport. Si és bolígraf evitareu fer sorolls.
49

Avaluacio del treball de sintesi
Per a l’avaluació del treball de síntesi es tindran en compte els aspectes següents:
A
B
C1
Què es puntua? Qui puntua?
Hàbits i actituds
durant la
realització del
crèdit
Presentació del
dossier
Exposició oral i
qüestions
C2 Material
addicional
Puntualitat, assistència, participació en les
activitats, col·laboració amb els companys,
respecte a les normes, capacitat d’organització,
respecte a les instal·lacions i al descans a
l’alberg
Netedat, dossier complet, correcció en
l’expressió, ortografia
Exposició organitzada de les idees: tema,
estructura (introducció, contingut i conclusió).
Correcció lèxica, fluidesa, entonació verbal i
llenguatge gestual.
Professors
acompanyants/
del centre
Puntuació
màxima
4
Tribunal 3
Tribunal
Maqueta, tríptic.... Tribunal 1
Nom i cognoms Curs Nota A Nota B Nota C Nota global
Nom i cognoms Curs Nota A Nota B Nota C Nota global
Observacions
Tribunal avaluador:
-
-
Arenys de Mar, 30 de març del 2012
1
1
50