iSOCIETAT - Societat d'Història Natural de les Illes Balears

SOCIETAT O'HISTORIA NATIJRAL
DE LES 8ALEARS
Circular de la SHNB núm 11,
DL PM 1251-94
Societat d'História Natural de Balears
Carrer Sant Roe, 4,
\ Palma de Mallorca 07001, (TellFax 719667)
NATURALESA
iSOCIETAT
"/
Setembre 1997
La Societat guardoríada amb el premi Alzina 1997
L'organització , ecologista i de defensa de la naturalesa GOS va concedí el
" - \
premi Alzina de 1997 a la Societat d'História Natural de les Salears per la seva
contribució informativa mitjan

SOCo Hist. Nat. Balears 2
un repre~entant de I'Institut d'Estudis del Baix Cinca(Guillem Xacó), i, a títol
particuiar, dos naturalistes d'Elx, En Vicent SanSanoi N'Esperan98 Valera. Per
part de la SHNB hi assistirenel President (Antoni Alcover) i el Tresorer (Antoni
M. Grau). La reunió tenia com a objecte refor9ar els IIigams d'unió entre totes
aquestes societats, tractar d'alguna manera de tirar endavant projectes
comuns..
La reunió es va celebrar en un ambient de gran cbrdialitat. En primer'lIoc es
va fer una presentacióde les soc:ietats¡persones participants¡ posant emfasi en
els projectes que en aquests moments s'estan duenta terme. Es va constatar la
gran manca'n98d;entitats del nost~eestil al País Valencia. Practicament I'única
entit~t que hi funciona és la Deleg~ció en el País Valencia de la Societat
Catalana de Biologia, que realitza activitats, sovint en col.laboració amb les
, ,
oiverses universitatsvalencianes, que moltes vegades tenen alguna oposició,
, .
més aviatariecdotica, de grups "ultres". Tots varem acordar tractar de pOÍE,::nciar'
alguna activitat comuna al "País Valencia, si bé es va deixar en mans de Martí
Domínguez la seva possible erganització. Aquesta activítat podria ser la
realització de seminaris de gestió ambiental, alguna reunió conjunta"o realitzar
desde Valencia un debat sobre els espais Naturals deis Pa"isosCatalans (es va
contemplar fins itot la possible reedícióde I'obra "Els Espais Naturals deis
Palsos Catalans", apareguda fa uns anys com a apendix de I'Historia Natural
deis Pa"isosCatalans).
La Institució Catalana d'História Natural. I'entitat amfitriona. en aquests
moments compta amb prop d'un milenar de socis. La implantació és
"essencialment catalana. Actualment es troba embarcada en un projecte per
'. .; . .
definir"L'estrategia catalanaper a la conservació ¡'~s sosteniblede la diversitat
bioI09i'ca".Aquest projecte téuh fert finan98mentde la'Generalitat de Catalunya
i un ambit,restringit a Catalunya.
PER UN MUSEU DE LA
NATURALESA A CIUTAT

Soco Hist. Nat. Balears 3
A la Franja de Ponent, l'lnstitut d'Estudis del Baix Ci[1ca té 300 socisi una
activa secció' d'histórianatural. Dintre de les ciencies naturals les seves
, .
activitats principals 'es centren en els ~~studis ornitológics, béque també
realitzen actívitats destinades a la conservació del territorio
la presentació de la Societat d'História Natural de les Balears i' de les,
nostres activitats va resultar d'interes per a tots els participants. Tot i no tenir
tants de socis com altres societats el nostre nivell d'actívitats es
considerablement bo. la $ocietat d'História Natural de les Balears és' més
chissica que altres societats germanes, i el ,que tal volta més va destacar és la
manca d'i.m major suport institucional, per part de les autoritats de la nostra
Comunitat Autónoma. No obstant, aquesta manca de, suport institucional ,és ,
suplida per nl.lusió i entusiasme del seus socis.
;~
Esperem que aquesta reunió tengui continu'itat.
'~ ,~' 't.-".""" ,
NATURALESA I SOCrETAT
Redescobriment d'un pare senglar a I'Indoxina'
-":~ ..::.-::;-- ..
Crani de Sus buccuientus (adalt), S.scrofa (a sota)
Fa més d'un segle es va descriure -un
porc senglar d'lndoxina ,amb el, r}om, de
Sus buccu/entus, Pus mai més se'n'
varen trobar, de manera que aquest pore
senglar va romandre com a un misteri
zoológic, Només se'n, conservaven dos
, ,
cranis. Ara fa poc s'ha trobat aquesta
especie vivint a les muntanyes
Annamites, a laos. l~ troballa, tot ¡que
es basa en exemplars capturats el 1995,
s'ha donat a coneixer aquest darrer mes
de manto

SOCo Hist.Nat. Balears 4
Les muntanyes Annamites, .que constilueixen una zona fronterenca entre
Laos i Vietman, estan resultant una area pl~na de sorpreses zoológiques. Ja a
la primera circular "N,aturalesa i Soci~tat" ens,varem referir:a un antílop nou per
a ,la ciencia, Pseudoryx nghefinhensis, \emparentat aparentment amb els
rupicaprjns (i, per tant, amb Myotragus) que ha estatuna de les troballes
zoológiques més espectaculars deis darrers anYs. Posteriorment s'hi va trobar
un cervid'. de talla gran, Megamuntiacus vuquangensis. Ara, aquest porc
senglar. Aquestes troballes, fan pensar que les r:nuntanyes Annamites són una
) , ' .
regió única, onmoltes d'especies que s'han extingita ,altres bándes encara hi
sobreviuen. S,iesta~ apareixent especies noves de talla gran, és ben segur que
, " ~ I J
se'n trobaran'moltes q,e petites.
)
!
Olher squamates
Descobriment deis ancestres de les serps (serps amb potes)
• ("Iizards") Pachyrhachls Scolecophidia Alethinophidia
Squamala: A1-25
\
Filograma que mostra la relació de Pachyrhachis.
amb les serp modernes .
Les s~rps (Ophidia) són tal voltaels
mernbres més derivats de r ordre
Squamata (ordre que també inc\ou els
lIargandaixos i els amfisbenids).Ha
estat· mal d'esbrinar, d'on proveníen;
peró finalment sembla que ja s'ha
aclarit. Fins ara se suposavaque
provenien d'un grup de, Squamata
fossorials, ,subterranis. De fet, hi ·ha
algunes serps' primitives (tals com els
Typholpids, 'les eolobres cegues) que
són fossorials.

Fins ara se cercaven els ancestres
de les serps principalment entre altres
> Squamata . 11serpentiformes" ,
, sense
cames o amb carnes redu'ides, i amb
els ,cossos allargats. Uns candidats
bons, díntre d'aquesta forma de,
pensar, són els, anguids,' les
anomenades "serps de yidre", que, en
-realitat, són sargantanes sense potes.
•
SOCo Hist. Nat. Balears 5
. Vista dorsal de I'esquelet de Pachyrhachis
. problematicus
De fet, si les serps derivaven de sargantanes sense potes, una serp amb
potes sería una aberració, qualcom impossible, No obstant, fins i tot els altres
\
Squamats sense potes solen tenir traces de cintura pelviana, o fins i tot reste-s,
no ~parents externament, deis membres. A més a més, totes les boes vivents
tenen també restes de pelvis i de vegades deIs ossos deis membres. Per aixó ja
es podía pensar que les serps tal voltaderivaven d'altr~sSquamats amb potes,
Pachyrhachis problematicus cisso~ de la pelvis
Ara els Drs Caldwell i Lee han estudiat
un reptil marí trabat fa 20 anys a Israel, -el
Pachyrhachis problematícus, del Cretaci
Mitjá Consideren que pot tractar-se d.e la .
serp més primitiva coneguda, sena una
serp marina amb potes.
Aquesta serp seria el que Archaeoptéryx és perals ocells, I'esglaó perdut
. que pot donar lIum sobre I'origen del .grup. Les primeres anal'isis realitzades
suggereixen que pot derivar d'uns Squamata extingits, els Mosos9uroides, tots

SOCo Hist. Nat. Balears 6
marins.' Pachyrachis problematicus ~embla ser el taxon germa de totes les
altres serps. El seu crani presenta les caractedstiques més derivades de les
se~ps, modernes, i el seu cos és prim i allarga!. Pero, a diferencia de les altres
serps, Pachyrachys té un sacrum molt ben desenvolupat,' pelvis membre
posterior (femur, tíbia, f~bula i tarsals) ..
Una nova especie d'home
El passat mes de maig. un grup de
científics entre éls que es troben els Drs
José María Sermúdez de Castro (del
Museo Nacional de Ciencias Naturales) i
el Dr Eudald Carbonell (de la Universitat
Rovira i Virgili de Tarragona), t6ts dos
participants als Cicles de Conferencies de
,la nostra Societat, varen descriure una
,
nova especie d'homínid del genere Homo
provinent, del ja famós jacimenf
d'Atapuerca (Surgos) ..
Present ­
0.1
0.3
0.5
o
Ol
11l
l/I ~
11l
C1l
>o
1.0
l/I
c:
.2
1.5
?!1
H. heidelbergensis
Homo antecessor
I
.1 .
1
( I
. , I
? I
'IJ. :
,H. ergaster
Aquesta especie ha esta! baptiada amb e'lnom d' Horno aritecessor. La nova
especie es considera diferent de, la coetania Horno erectus, per a la qual
s'assumeix una distribució restringida a Asia.
H. erectus
H. antecessor seria I'ancestre tant d' Horno neanderlhalensis com de Horno
. .
sapiens. La troballa d'aquestaespecie, de fa 780.000 anys, omple el buit que hi
havia entre fa 1,8 milions d'anys en que els humans varen comengar a sortir
d'Africa, i 500.000 anys, períodedurant el qual no s'havia trobatni un sois os
huma a Europa.
.~

:'!
Soco Hist. Nat. Balears 7
Conseqüencies ecológiques i climatiques deis canvis·
provocats per I'home sobre I'equilibri global del nitrogen
Encara que un 80% de,l'atmosfera de la Terra esta composta pernitrogen
molecula~ (N2), només una petita fracció d'ell, encara que moltimportant, és
susceptible de ser transformada en una forma química que'pot ser utilitzada par'
. les' plantes i els animals. Aquesta forma de nitragen esconeix com a "nitrogen
! , . //' "
fixat". Fins fa poc el nitrogen atmosféric "fixat'" es considerava beneficiós per a
. )
tot els é$sers vius. Empero, les tonts industrials de nitrogen fixat i les derivades
d'altras activitats humanes han multiplicat per dos la quantitat disponible a
I'atmosferad'aquest ele.ment.
I
La sobrecarregaglobal de nitragen fixat; adhuc aquest sigui un deis nutrients
essencials per a la vida i també limitador d'ella, su posa actualment tota una
serie de problemes mediambientals molt seriósos. Per exemple,massa nitrogen
'a - I'atmostera pot ser causant de: 1) perdua de reserves d~ peixos
/ / ¡
comercialment importants i d'ecosistemes a causa de a "booms" d'algues que
provoquen mancanc;a d'oxigen i eScassessa de lIum als ecosistemes costaners i
.. \
aquatics; 2) extincions locals de plantes i animals terrestres i d'espécies
. ,
.microbianes, amb la conseqüent reducció de la biodiversitat i la salvt ambiental;
3) augment del gas responsable de ¡'efecte hivernacle, N20, el qualcontribueix
,a I'escalfamentglobal del planeta; i 4) augment de la dmcentració d'óxid nítriC,
que esta relacional artlb la pluja acida i el boirum (anomenat smog).
,
\. ,-
El cicle global del nitrogan: condicions .naturals i condicioris alterades
pels humans'
El nitrogen molecular(N2) és el gas més abundant de I'atmostera terrestre.
. "
Peró per a qué el nitrogen. sigui útil- per a la vida hé de ser previament
transformat, naturalment, en formes aptes per als organismes, mitjane;anf el
procás conegut coma "fixació del nitrogen':. La vida depén del nitrogenfixat que
i 'pot ser absorvit per les plantes i,' per tant, emprat pels animals que formen '

part de la cadena trófica.
SOCo Híst. Nat, Balears 8
La quantitat de nitrogen disponible en un moment donat i en un 1I0cqualsevol
té un efecte directe sobre el creixement d~ les plantes - tant a la terra com a la
mar - ja que el nitrpgen, fixat n'és un nutrient simultaniament imprescindible i
limitador de la vida. Per aixó, la salut de la biosfera és fortament depenent de la ,
, disponibilitat de nitrogen sóta una forma química aptá per a la vida.
Sota condidons naturals una petita quantitat del nitrogen es fixa gracies a
, ' 7'
processos químics cor'n els raigs solars. Una quantitat molt major del nitrogen
és fixat per processos biológics on intervenen bacteris fixadors de nitrogen
presents al sól i a les arrels de certes plantes. Quan les plantes moren, el
nitrogen fixat retorna a I'atmosfera per descomposició deis teixits morts' i és
I
després reciclat per a usos posteriors.
Per augmentar la disponibilitat denitrogen respecte R coses vives tals com
aliments i productes de fibra, I'home produeix fertilitzants de nitrogen. A caus~
del gran desenvqlupament de I'agricultura, la· meitat de tots, els fertilitzants'
industtials de nitrogen' emprats al lIarg de la história humana s'han em~prat
només des de 1984. Apart de la creació intencionada de nitrogen. fixat, I'home.
ha produH també, sense adonar-se, nitrogen fixat a través de la combustió de
combustibles fóssils. A una escala global, la fixació de nitrógen per part deis
humans és quasi equivalent a la resultant de 1"activitat de tots els bacteris
terrestres. En altres paraules,la nostra societat ha duplicat la quantitat de
nitrogen fixat disponible per als sers vius.
Quantitats ascendents· de nitrogen fixat es registren inclús a 1I0es remots,
, ,',
aixó dóna una idea del seu impacte. La concentració d'óxid .nitrós (N20) a
I'atmosfera augmenta a.raó.d'un 0,3% any. I el que és més re1levant, el N20 té

SOCo Hist. Nat. Ba/ears 9
practicament 200 vegades més potencial' d'escalfament que el dióxid -de
carboni, i roma n a I'atmosfera de la Terra durant uns 150 anys, aixó fa qu.e es
converteixi en un problema fort i de lIarga durada. L'óxid nitrós esta també
" ,
implicat en la pérdua d'ozó estratosféric.
. .
L'augment de les emissions d'óxid nítric a causa de la combustió de carbÓ~i
petrolis també, contribueix directament a elevar el nombre de pluges acides i els
" \
nivells d'ozó ("smogtl) a I'atmosfera inferior. La deposici6 de nitrogen és la'"
principal tont de nitrogen antropogénic existent a les aigües costaneres d~ I'est
qels Estats Units. Actualment, en el nord~st deis Estats Units i nord d'Europa,
,-
arriver) a la costa pels rius 10-20 vegades més nitrogen que en els temps
preindustrials.
L'excés de nitrogen prov'inent de les granges fertilitzades, de les depuradores
·í de la combustió de derivats del petroli acaba, en darrer extrem, sempre als
torr~nts, rius i aigües costaneres, on provoca i augmenta el creixement de
plantes microscopiques que ~ón ·Ia base de la cadena trofica de la qual plantes i
animals m~s complexes sialimenten. Empero, resulta que al lIarg d'aquest
prolífic ciele vital induH pel nitrogen, aquestes plantes micros.copiques marines i
aquatiques tendeixen a enterbolir les aigües, impedint I'arrivada de la lIum solar
a altres plantes. Endemés,. darrere la mort de les plantes, tant les
. .
microscopiques com les més,grans, els seus teixits són consumits pels bacteris,
els quals proliferen per culpa de I'excés de nitrogen, i esgoten I:oxigen existent a
les aigües circumdants que és necessari pels proc6ssos metabolics deis'
animals marins i aquatics, incloent reserves de peixos i mol.luscs comercialtnent
importants.
PER UN MUSEU DE LA
ViTUR,·JLESA A C1urn

SOCo Hist. Nat. Balears 10
'Impactes de la deposició del nitragen sobre els ecosistemes terrestres
Des de 1982 el Dr. Tilman i' els seus col.laboradors duen a terme un
experiment dins el qual el 'nitrogen fixat és afegit sistematicament a 207
porcions de pradera i d.e sabana localitzades a I'estat de Minnesota.· En cada
prova, s'afegeixen quantitats de nitrogen com les que són abocades a altres
IIoes' del món, de manera que s'imiten i aconsegueixen nivells de deposició de·
nitrogen equivalents. Els resultats d'aquests 12 anys d'experiment 'revelen que
elevats nivells de nitrogen poden tenir tota una' serie d'impactes negatius sobre
, .
els ecosistemes, qué inclouen:
1. En afegir nitrogen a les plantes es produeixen grans canvis en la composició
de les comunitats vegetals, deIs', insectes ¡deis fongs edafics. Alts nivells de
.nitragen pradueixen una reducció de I'abundancia' de plantes autóctones i un
.¡ncrement de les al./óctones,especialment d'un tipus determinat de plantes,
, '
2. El nitrogen afegit causa, per tant, una reducció significativa de la diversitatde
les' plantes, El.descen's de diversitat en les praderes experimentals, es
. "
·correspon amb una baixa estabilitat de la producció primaria en front de grans
alteracions, com poden ser sequeres o inundadons.
3. Qual.1el nitrogen s'afegeix' en petites quantitats a porcions de terra onles
, .
plantes de' pradera autóctones són domimrnts, la major part del nitragen és
retingut dintre de I'ecosistema. Peró, quan s'afegeixen grans quantitatsde
nitrogen les especies autóétones són substituIdes perespecies aLlóctones i la
major part del nitrogen, afegit percola cap a I'aigua subterrania. En darrer
,
extrem, elevats nivells de nitrogen a les aigües subterranies (en' forma de
, . I
nitrats) poden provocar "booms" d'algues tóxiques en els cursos d'aigües
alterar seriosament la qualitat de I'aigua potable,

SOCo Hist. Nat. Balears 11
.4. Els majors nivells de carboni em~agatzemats es donaren quan les quantitats
de n~trogen afegit eren baixes, en clara contradicció amb el que es va pensar a
priori. En les proves on la disponibilitat de nitrogen era molt alta, la capacitat de .
les plantes per a emmagatzemar eficientment el carboni es veía r,edu'ida. També'
.s'observa el canvi de la composició de la comunitalt vegetal en els experifllents
on s'afegia grans quantitats de nitrogen~ S'hi donan:m baixos índexs de carboni
emmagatzemat donat que aquelles especies veglHtals morien abans d'ésser
capaces d'acumular-Io amb efectivitat.
5. Alts nivells de deposició del nitrogen són susceptibles de tenir un fort impacte
negati'u sobre la composició, el funcionament i I'estabilitatde' molts
d'ecosistemes terrestres, . aquatics marins, amb les subsegüents
conseqü~ncies sobre les fonts d'aliment i altresserveis que els ecositemess
donen a I'home ..
Extracció d~ADNde Myotragl.!~)balearicus
RecenÜnent el Dr Cales" Lalueza Fox ha. aconseguit extraure DNA
. . .
mitocondrial. de dues dents de Myofragus balearícus provinentp del jaciment de
la 'Cova Estreta (Pollen

, Soco Hist. Nat. Balears 12
,de moes de Nova Zelanda (trobades a diposits molt secsJ freds), de la pell
momificada 'd'un peresós terrestre gegant de fa 13 000 anys trabat a Xile
(trabada a una cava molt freda·del Sud de Xile, la Cova del Milodon) i de restes'
momificades de mamuts de fa 50 000 anys de Siberia. L'extracció d'AON de
Myotragus entra díns d'aquest abast temporal de les troballes millor'
documentades. El q~e resultél particularment interessa'nt és haver pog"'ut
extraure, ONA fóssil de materíals pravinents d'una cova que no es troba a una
regió freda del món, sinó a un indret temperat. Aquesta troballa incideix en I~s .
particulars condícions de fossilill:aCió i conservació deis materíals que es donen
a la Cova Estreta.
La Sus1t.~ntabilíssima Trinitat
L'EstEttica Ambientalista
,
La situació ambiental actual imposa \!.;Inaetica de sustentabilitat en tots els
aspectes dé la vida: el cultural, I'empresárial, Téconómic, el·doméstic, el polític,
el qüotidia i també I'artístic. L'l3stética. de la sustentabilitat en el dísseny, o un
nou estil de vida fonamentat en ~asustentabilitat és el que es pretén defensar.
.•.. _,
Com hem arribat a les idees de! la sustentabilitat? .
. Oarwin, que entre altres coses era un gran escriptor, considera que I'evolució de
les especies es fonamentava en la supervivencia i reproducció privilegiada deis
més aptes. Aixó funciona almenys en plantes i animals.
Peró hi haanimals que no són tan animals. són els animals gregaris, els que tenen
pautes 'socíals . de comportament, sobre els quals' la selecció no actua
individualment sinó sobre' el gn.lp. La' supervivéncia de I'individu depén de la
f ,/ ,
supervivencia del grup, per tant es selecciona elgrup i els millors individus dins

el grup, sense que aixó impliqui I'a"illamentabsolut entre grups.
,
SOCo Hist. Nat. Balears 13
Uns altres animals, menys animals, són els que han espavilat, fins arribar a
gestionar ¡'habitat de les seves víctimes o preses, afavorint la seva supervivencia
fins a I'hora de la transformació de I'energia o del sacrifiCii la timba, per tant el grup
ja és poliespecífic. L'especie humana, entre d'altres, va corTlenyar així, afavorint
I'habitat i els productors primaris que els alimentaven a ells i a les seves preses per
acabar fent cadenes trófiques artificials destinades a augmentar al maxim 'la
. l' I 1
rendibilitat deis seus esglaons trófics immediatament inferiors.
Finalment una part d'aquests animals humans, no tan animals se n'adonen de
les limitacions que té la Natura . o de que els ,condicionants . per a la seva
supervivencia no depenen únicament d'ells, ni del seu grup sinó de la selecció
d'estr~ltegies sostenibles per a la supervivencia de totefs les especies, de I'ecosfara,
de la sorprenent Gaia.
Tot aixó no és gratu"it, ni s'arTiba a aquestes fOlmes de pensar de manera
, .
alt~uista. S'hi arriba des del moment en que es pot veure el Planeta des de
I'exterior 'i es"compren ,que s,i Gaia tus, tots ens ofl~gam o el que és el mateix,
, ,
arribem a una díscontinu"itatdihs I'equació vital de'tercHr grau. El punt crítico
,.¡ , ,
Amb tot aixó no es pot pensar que la benvolent Gaia no mantengui dinamiques
no sostenibles; la s.eminaturalitat deis ineendis forestals peremmagatzematgede
materia organica eixuta, les allaús de neu, I'explosió o alliberació catastrofica de·
gasos als lIacs africans Monoun (1984) i al Nyos (1986), el vulcanisme, ete. són
uns pocs exemples de processos d'emmagatzematge de materia combustible,
aigua o gasos que es poden alliberar de forma instantania i natural. Tot són
processos catastrófics endógens. És en paraules de Margalef, la cara sini~tra de la
no sempre tien~olent Gaia.

La trinitat o la recepta de la sU~itentabilitat
SOCo Hist. Nat. BalearS 14
La sustentabilitat és necHssar~aper a la supervivencia, ja no podem tudar
, .
més coses, els recursos són lirnitats i el planeta és un hortus conclusus. En tront
. d'aquesta' situació, I'ecologia glljbal sois té una recepta, la que ha utilitZat la
Biosfera aquests darrers 3400 rnilions d'anys. Abans probablement no fU[1cionava
de manera perdurable, per tant :no sem.pre fou sostenible la vida sobre el 8laneta. .
. /
La fotosíntesi fou1'invent que conduí al'estrategia de la sustentabilitat, no sensa
crear greus situacions catélstrófiques. Actualment la sustentabilitat de la Biosfera
consisteix en qtilitzar majorment energia neta, la del Sol, reciclar la major part de la
. .
matetia necessaria per a la vida a través deis cicles biogeoquímics i seleccionar la
informació per a la supervivencia. Aquesta recepta ben. cuinada, amb els
ingredients de materia, ,energía i ,informació pot cc;>ntinuardonant perdurabilitat, per
tant cal aplicar-la, o intentar-ho almanco, des de la' qúotidianitat fins als grans
projectes, des de les teoríes a les poesies, des deis· cossiols als paisatges.
Aquesta és I'esperable resposta del'ecologia, a I'estil de Mr. Chance de ~osinsky,
.per a un nou ordre mundial deis homes dins la Biosfera o per a la necessaria
consp!ració civil de Duran Farrell o pel progrés progressistade Folch .
. Malgrat tot, la sustentabilitat no' deixade ser.una trivialitat,de fet ~ón moltsels
humans que sempre han actual de "única manera que poden fer-ho, reciclant al
100%, utilitzant I~energia existel1~ al \Ioc i deixant a les generacions futures un
territori capitalitzat amb potencialitats semblants a les que trobaren com a
estrategia . dé. supervivencia, , per aixó quan parles de sustentabilitat dins el món .
rural autentic és millor no pensar len el que estan Pensant de tu. No obstant aix6 la
índústria iles polítiques desénvolupistes i consumistes (de dreta, esquerra, de dalt i
de baix) s'han allunyat descaraclament, i en un temp~ record de la sustentabilitat,
tant que el problema actual és corn reconduir els processos productius, inclosa la
..demografia humana, cap a una sintonia perdurable amb el Planeta a través d'una
estabilitat de traject6ria desaccelarativa (els processos d'acceleració' són més facils
. .
decondL1ir que els de desaccelEiració). El problema no deixa de tenir semblances
. I . .
amb el pas suposadament traumaitic de la quimiosíntesi a la fotosíntesi.
I

------------------_.
\ , o
, 'SOCo Hist. Nat. Balears 15
Per a un humil ecóleg resulta difícil decomprendrE~ com'els Nobelsd'Economia
no s'han declarat sovint deserts, o perque la majoriade vots en les eleccions no
són d:un blanc del que anomenén nuclear, pero el 1'etés que el ciele tantat" de
producció-consLlm s'ha vist sobretot cam unprooés en que I'estimulació "del
consum estimllla la producció i vioeversa alliberant~sl3riquesa.·Aixó es fa obviant o
valorant alegrementel fet que la producció requereix uns recursos natyrals en
darrer terme per a transformar i que el cansum i la mateixa produoció allibera una
éxcreció.,
-El resultat d'aquest comportament és que ~Is lIoes il1dustrialitzat~ assolim I'es~oli
del recursos naturals al mateix temps que ens ofegam dins; les de,ixalles (C02,
residu$ urbans,' aigües eutrofitzades, oontaminants, reCéllcitrants, 03, etc.), no
sense contribuir al subdesenvolupament del tercer món amb la continua ¡mal
pagada compra de materies primeres i la ooncEmtracióde riquesa en els' senyors
o ' ,
de la guerra. Per on, guanyarem él punt crític? Hi ha qualcú per aquí que pugi
, I
posard(3 moda les asímptotes i,l'Etica Ambiental?
,
Un possible mol.lusc al Precambria .
\ , - 't /
Un estudi recent deis Drs Fedonkin i Waggoner, que han tQrnat a analitzar.,
o ,
unes \restes fóssils descohertes fa 35 anys ¡' que \es varer) , descriure com a
Kimberella, 'suggereix que aquest animal, pertanyent a una fauna de tipus
Ediacara, no era proper-als cnidaris, com inicialment es va suposar, sinó que
pot estar emparentat amb els mol.lus~. La interpretació que en fan es basa en
'la presencia de caracters sinapomÓrfics amb els moUuscs, tals corn' una clospa
i un peu, musculós.,Tanmatei)(, I'afinitat amb,els , mol.luscs, tot i queversemblant,
! encara no es pot dócumentar adequadament.

ELS NOSTRES NATURALISTES
Miquel Oliver Massutí
SOCo Hist. Nat. Balears 16
Miquel Oliver Massutí (Barcelona 1918). Bióleg,
oceanógraf i polític. Fill de Pere Oliver Domenge. El
1923, la seva família es trasllada a Felanitx. Cursa
. estudis de ciencies natural's a la Universitat Central de
Barcelona (1935-36 i 1942-46), on es titula (1946)
Durant la Guerra Civil,fou arrestat (1936-37), a
, !
Felanitx, per pertanyer a les Juventuts d'Esquerra
Republicana Balear i int~rnat (1937-40) a diversos
camps de concentració de Mallorca, Madrid i Tetuan.
Fou bioleg-oceanograf (1947-52i), director del laboratori del Centre Oceanogra!.ic de
Balears (1953-68), cap del departament de Biologia Aplicada (1968-71), subdirector (1971-80)
i director (1980-82) de nnstitut Espélnyol.d'Oceanografia. Com a Secretari General de Pesca
Marítima (1982~87), intervingué en 113S negociacions pesqueres amb el Marroc i la Comunitat
Europea. Fou vice-president (1968-69) ¡president (1970-71) del Consell General de Pesca de
la Mediterrania i coordinador general a l'estl;Jdi del Mediterrani (1970-71).
Des de 1946, ha participat en 26 campanyes oceanografiques dedicades a qúasi totsles
aspectes de biologia marina, oceanografia física i aixecament de carte.s de pesca, de les
costes de les ¡lIes Baleaí"s, Catalunyai el País Valenciá.Així, j~nt amb els nombrasos treballs
i
sobre I'alatxa (Sardinel/a aurita)' i sardina ,(Sardina pilchardus sardina) a Mallorca, sobre la
pesca de les gambes de talús o les cartes de pesca, podem trobar d'altres de marcat caracter
. naturalístic com I'enregistrament de captures de Zu cristatus (fleuma) i Trachypterus
·trachypterus (faixa o cinta) a la badía de Palma (1955) o obres pioneres d'exploracions deis
. fons marins com la uBionomía de los fondos de 300 a 600 metros en el sur y suroeste de-
Mallorca" (1959). Des del punt de vista naturalístic cal destacar, especialment, la mag~ífica
. \. .
monografiasobre el raor (Xyrichthys novacula) que publica el 1952 juntament amb el seu cosí
I
Miquel Massutí. Ha publicat nombrósos treballs d'investigació oceanografica, En el Boletín del
Instituto Español de Oceanograffa i els Trabajos dellnstituo 'Español de Oceanografía i a altres
revistes especialitzades, sobretot dedicats a la problematica de la sardina.
Fou soci fundador i membre de la primera Junta de la nostra Societat.
. : .
Com a polítíc,' milita eri la Joventut d'Esquerra (1934-36). Ingressa en el Partít Socialista
obrer Espáflyol (1975) i en fou candidat al Congrés de Diputats (j 977) i al Senat (1979),
pero no obtengué I'escó, Fou diputat del Parlament de les IIles Balears (1987-91) i
portaveu dergrup socialista en t€~rnesde pesca. És des ge1991, director del Patronat del
Pare Nacion¿1 de Cabrera.
'.

, ..
NOTíCIES DE LA SOCIE:TAT
Conferencies
. Boc. Hist. Nat. Ba/ears 17
El passat mes de juny la Societat d'l1istória Natural de les Balears va organitzar·
dues conferencies. El Dr 13runoBRUDERER (Swiss Ornithological Union) va impartir
o, una xerrada molt interessant el dia 2 de juny sobre "The Influence of the Wind _andthe
Topography in the Migration of Birds". El Dr Bruderer est$ dirigínt Un equipd'ornitólegs
su'issos que estudien la illigració deis ocells amb múltiples tecniques, ¡nclós el
seguíment per radar. Treballa a Mallorca en col.laboració estreta amb els companys
del GOB.
El día 14 de maig el Dr Bienvenido MARTíNEZ, de la Universidad de Málaga, va
impartir una conferencia molt interessant sobre "Procesos Tafonómicbs en .el
Yacimiento de arce (Granada)". El Dr Bienvenido Martínez fou presentat pel Dr Camilo
José CELA-CONDE. a qui hem d'agraír aíxí mateix que es pogués fer aquesta
conferencia. El Dr Martínez ens va poder mostrar, i demostrar, com I'analisi acuradá
, .
de les restes fóssils trobades a un jaciment com és Orce pot lliurar una informaci6
valuossíssima sobre la identitat deis agents bioacumúladors deis 05505. En aquest
cas, sembla que almenys una part del depósit esta cor,lstitu"idaper les restes de les
menjades d'unes hienes fóssils., Pacycrocuta brevirostris. L'aproximació feta pel Dr
" -: -, .
Martínez és d'interes relle:v-ant,ja que permet esbrinar dades paleoetológiques d'una
especie extinta, una fita que poques vegades s'aconsegueix documentar
adequadament.
Anunci
Oferta de treball: la Conselleria de Cultura del COllsell Insular de Mallorca ha
concédid a la -Socíetat d'Historia Natural de les Balears una subvenció .de
500.000 ptes per a la catalogació de material palieontológic. A tal efecte la
SHNB prega als socis interessats que envi'in Eil curriculum vitae a Junta
. ,
. Directiva abans del 20 d'octubre. Es valoraran els coneixements informatics i
l'experiencia previa.

Curs de didactica de la geologia /
SOCo Hist. Nat. Balears 18
S'esta preparant un curset de clidactica de la geologia organitzat perl'Asociación
Espanola para la enseñanza de la:5Ciencias Geológicas, el MuseU Balear deCiéncies
Naturals de Sóller i la nostra SociE~tat,coordinat per en J. Verct, per als propers mesos
, . .
d~octubre-novembre. Prest rebreu a ea vostra més informaCió ¡una fulla d'inscripció.
Curs de 50 hores.
Activitats:- Conferéncia "La formac:ió del professorat de geología". Leandro Sequeiros.
2 hores. L1oc: SocietatCfHistória Natural de les Balears (SHNB). Carrer Sant Roc, 4..
" ~. '
Taller.1- Treballar els fóssils. Leandro SequeirQs. 3 hores. L1oc:SHNB
Conferéncia " La história de la gE!ologia cóm 'a eina didactica". Emilio Pedrinaci. 2
hores.SHNB
Taller 2-A traversde la história. 4lhores. SHNB.
Ponénciai debat- Materials currieulars per a I'ensenyane;a de la geologia. Manuel
Rebollo. 3 hores. SHNB.
Taller 3- Treballs practics a I'aula i alllaboratori. Leonor Carrillo. 7hores. SHNB.
Taller 4- L' ordinador a I'aula degE!()logia. C. Oliv~r¡i M. LÓP~Z. 6 hores. Son Fuster.
Activitats de camp- Metodologia i ~)eqüenciació d'activitats dídactiques de geologia de
, • ,~ I
camp, Sortida al campo Enrique García de la Torre. 3 hores.SHNB í Campo
Ponéncia i debat - La geologia a rassignatura "Ciéncies de la Terra i del Medi
Ambient". Albert.Catalán. 3 hores. SHNB.
Aparació de l'Endins 21
. Aquest mesd'agost ha vist la lIum el número21 de la revista Endins, publicacióde
la Federació Balear d'Espeleorogia. Aquest número obre una nova etapa, ja que.és el
primer número' que ha estat publicat. per un nou equip editor, encap

, .
• ! ' .
Quotes 1997
SOCo Hist. Nat. BalearS 19
Per al proper any, com ja va aprovar l'Assemblea General, les quotes per als socis
I
tendran 'un petit augment passant de 4000 ptes a SOOO ptes. En canvi per als
estudiants la quota es veu redu"ldade' 4000 a 3000 ptes. En aquest darrer cas és
necessari que passeu o telefoneu a la Societat per donar les vostres dades.
Dades bancaries: la Societat es veu obligada un,~ vegada més a dem~nar­
vos les dades bancaries completes, ja que, alguns. deis rebuts són­
retornats per falta d'informació bancaria. Entre les mancances. més
freqüerlts ens trobem les deis digits de I'oficimt en que teniu domiciliat el.
, .
compte. Per tal d'arreglar el més aviat possible aquest petit problema vos
pregam que ens doneu les dades omplint i eoviant la fulla d'inscripci6
que vos adjuntam de nou en aquestacircular, passau per la Societat els
dilluns horabaixa o bé per telefon al 719667, abéllhs del. 10 d'oclubre.
BIBLIOTECA
-Adquisició de I'~tude phytogéographique' sur les l/es Baléares ". Del Dr. Herman
Knoch~. 1923. Université de Montpellier Faculté de Sciences.
- Fascicles t,2,3,4, del "Boletín de la Sociedad del-listoria Natural de Baleares".
Estudio General Luliano, Tom I i 11.
Donacions
- Oriol~deBoIÓs.1996."La vegetació de les lIIes Balears". Institut d"EstudisCatalans. 11.
. .
Titol 1. Vegetació-Taxonomia-Bálears.
ENHORABONA
En aquesta circular també-volem donar la benvinguda anous nadons.
Enhorabona pel naixement de ria LaiaRuiz Ponsell i també als seus pares Catalina í
f I "
CristianoSegur que sera unaexcel.lent.malacóloga.
Amb un poc de retard també volem donar I'enhorabona als nostres companys Jordi í
Ele~a pares de na Laura Lalucat García-Valdes.

SOCIElAT D'HISTORIA
NATURAl DE IlAl.fAAS
Estudi General Lul.liA .
Sant Roc,4
07001 Palma
. 'TIf. 719667 •
, CARTA D'ORD:m AL BANC
.~'
Nom: ~._ ',~~' ' ~ _
#'
.
ONI: ~ ~ "...............................•................................. "............•.......... -
Adrec;a: ; ~ ",; ;..... 0> , _... .
TIf.: : ~ J ••••••••••••••••••••••••••• ,.~ ••••••••••••• Fax: _ -
l·. ..
Data: ; .:. ~..~~._.
Entitat SucUrsal D.e.
C/C 'l.L.LLLLt.~
NV. Compte
I I I 1 1 1
Estlmats Srs.:
Els pregam que atenguin, fins a nouavís, amb carrec al meu co~pte, els rebuts
de la Sodetat d'Histbria Natural de les Balears.' .
Molt cordialmenr.
Signatura dcl Titular
.._ - __ ._ -_ ~ _.- _ _ _--
.'
CARTA A LA SOCIEf AT D'I-llSTORIA NATURAL DE LES BALEARS
Nom: : ~ __ .
DN1: , , ".., : , , .
Adrec;a: : ;............ CP ~ : :.
TI[.: : Fax: ~_.
Data: : , : : .
Entitat, Sucursal D.e:.
.CI C l...Lu...1...L._-L.LLJ
Estimats Srs.:
~
NI! Compte
1 I .1 I 1 I ' '
EI~pr~gam qtieatenguin,Jins a nou ayís, amb carree al meu compte, els rebuts'
de la Sodetat d'HistbriaNatural de les Balears.
,Molt cordialment:
Signatur3 del Titular