Les cavitats de la Serra de na Burguesa. Zona 8 - Federación ...
Les cavitats de la Serra de na Burguesa. Zona 8 - Federación ...
Les cavitats de la Serra de na Burguesa. Zona 8 - Federación ...
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
més alta. A <strong>la</strong> part més meridio<strong>na</strong>l, en u<strong>na</strong> zo<strong>na</strong> un poc<br />
resguardada, es trobaren excrements <strong>de</strong> geneta<br />
(Genetta genetta). En tota <strong>la</strong> part SE <strong>la</strong> zo<strong>na</strong> <strong>de</strong>l Clot<br />
<strong>de</strong>limita amb un escarpament vertical d’uns 3 m.<br />
Per accedir al sector <strong>de</strong>l Balcó hem <strong>de</strong> pujar per<br />
uns blocs que ens conduiran a aquestes sales <strong>na</strong>turals.<br />
Es troben a <strong>la</strong> part NO <strong>de</strong> <strong>la</strong> cavitat un poc per sobre <strong>de</strong>l<br />
nivell <strong>de</strong> <strong>la</strong> base <strong>de</strong> <strong>la</strong> zo<strong>na</strong> <strong>de</strong>l Clot. La primera <strong>de</strong> les<br />
sales que trobam té u<strong>na</strong> p<strong>la</strong>nta <strong>de</strong> forma triangu<strong>la</strong>r,<br />
al<strong>la</strong>rgada cap al N i amb 14 m <strong>de</strong> longitud. En aquesta<br />
sa<strong>la</strong> el sòl està cobert <strong>de</strong> blocs i es po<strong>de</strong>n veure alguns<br />
espeleotemes (columnes, esta<strong>la</strong>ctites i esta<strong>la</strong>gmites). A<br />
<strong>la</strong> part més profunda d’aquesta sa<strong>la</strong> és veu un bloc <strong>de</strong><br />
guix <strong>de</strong> dimensions mètriques. Per sota <strong>de</strong>l bloc s’acce<strong>de</strong>ix<br />
a u<strong>na</strong> sa<strong>la</strong> inferior <strong>de</strong> sostre baix (1 m). En <strong>la</strong> sa<strong>la</strong><br />
inferior el terra està completament cobert <strong>de</strong> blocs que<br />
tapen les possibles continuacions. Al sostre es po<strong>de</strong>n<br />
apreciar algunes morfologies que ens podrien indicar<br />
que en aquesta sa<strong>la</strong> es produí dissolució formant conductes,<br />
encara que aquest procés no s’acabi d’apreciar<br />
c<strong>la</strong>rament <strong>de</strong>gut a l’emmascarament per processos<br />
clàstics posteriors.<br />
COVA DES COALS<br />
Coor<strong>de</strong><strong>na</strong><strong>de</strong>s UTM: 465837 / 4384925 -200<br />
Historia <strong>de</strong> les exploracions<br />
La cova <strong>de</strong>s Cavall i <strong>la</strong> cova <strong>de</strong>s Coals, són dues <strong>de</strong><br />
les <strong>cavitats</strong> que van ser explora<strong>de</strong>s i topografia<strong>de</strong>s<br />
durant els anys 1955 i 1956 per l’Equip Mallorquí d’Espeleologia<br />
(EME), grup que va néixer en el si <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />
Societat d’Història Natural <strong>de</strong> les Balears. Durant<br />
aquests dos anys el grup EME va topografiar aquestes<br />
i altres <strong>cavitats</strong> però no en va publicar mai els resultats.<br />
Si més no les topografies les varen publicar anys més<br />
110<br />
tard VICENS i PLA (2001b). Al començament <strong>de</strong>ls anys<br />
setanta també van explorar aquestes <strong>cavitats</strong> membres<br />
<strong>de</strong>l grup EST (Foto 5). Fi<strong>na</strong>lment ambdues <strong>cavitats</strong><br />
s’han topografiat <strong>de</strong> bell nou, durant els anys 2005 i<br />
2006, per membres <strong>de</strong>ls grups EST i GEM.<br />
Denomi<strong>na</strong>ció <strong>de</strong>l lloc<br />
Segons les notes d’en Josep M. Pa<strong>la</strong>u el nom<br />
correcte hauria <strong>de</strong> ser Es Covals, com a augmentatiu <strong>de</strong><br />
coves, en comptes d’Es Coals com es coneguda actualment<br />
<strong>la</strong> cavitat, hipòtesi que compartim els autors d’aquest<br />
treball. U<strong>na</strong> altra prova que ens pot servir per a<br />
ratificar aquesta teoria <strong>de</strong>l nom és <strong>la</strong> disposició <strong>de</strong> les<br />
entra<strong>de</strong>s. La cavitat té dues entra<strong>de</strong>s molt properes, <strong>la</strong><br />
qual cosa fa pensar també en dues <strong>cavitats</strong> properes<br />
que van acabar sent u<strong>na</strong> so<strong>la</strong> i d’aquí el nom <strong>de</strong> Es<br />
Covals però que amb el temps va <strong>de</strong>rivar cap a Es<br />
Coals.<br />
Descripció i morfologia<br />
Foto 8: Sa<strong>la</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> Trinxera <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />
cova <strong>de</strong>s Coals, on es<br />
pot apreciar <strong>la</strong> trinxera i<br />
les obres fetes per condicio<strong>na</strong>r<br />
<strong>la</strong> sa<strong>la</strong> per a les<br />
explotacions mineres (A.<br />
Gi<strong>na</strong>rd).<br />
Photo 8: Sa<strong>la</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> Trinxera of<br />
Cova <strong>de</strong>s Coals, we can<br />
see the trench and work<br />
done to condition this<br />
chamber for mining (A.<br />
Gi<strong>na</strong>rd).<br />
La cavitat es troba situada a <strong>la</strong> vora <strong>de</strong>l camí que<br />
parteix <strong>de</strong>l cementiri <strong>de</strong> <strong>la</strong> Vileta i va cap al coll <strong>de</strong>s<br />
Vent. Poc <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> passar el coll <strong>de</strong>s Vent es po<strong>de</strong>n<br />
trobar dues entra<strong>de</strong>s i un pou <strong>de</strong> venti<strong>la</strong>ció just a <strong>la</strong> vora<br />
<strong>de</strong>l camí.<br />
La cavitat s’ha format per diversos col·<strong>la</strong>pses d’un<br />
antic sistema càrstic. Posteriorment ha experimentat<br />
processos <strong>de</strong> concrecio<strong>na</strong>ment i també el reompliments<br />
amb bretxes. A més <strong>la</strong> cavitat ha estat força modificada<br />
a causa <strong>de</strong> l’explotació <strong>de</strong> guix que ha sofert.<br />
El recorregut <strong>de</strong> <strong>la</strong> cavitat és d’uns 220 m. És un<br />
recorregut fàcil, en part a causa <strong>de</strong> les modificacions<br />
que ha sofert per l’explotació. La cavitat té dues entra-