Les cavitats de la Serra de na Burguesa. Zona 8 - Federación ...
Les cavitats de la Serra de na Burguesa. Zona 8 - Federación ...
Les cavitats de la Serra de na Burguesa. Zona 8 - Federación ...
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Des <strong>de</strong> <strong>la</strong> sa<strong>la</strong> <strong>de</strong>l Pou <strong>de</strong> Venti<strong>la</strong>ció po<strong>de</strong>m accedir<br />
a totes les altres parts <strong>de</strong> <strong>la</strong> cavitat. A través d’uns<br />
blocs i en direcció NE po<strong>de</strong>m pujar cap a <strong>la</strong> sa<strong>la</strong> Superior<br />
que té u<strong>na</strong> sortida <strong>na</strong>tural però només accessible<br />
emprant cor<strong>de</strong>s. Abans d’arribar a aquesta sa<strong>la</strong> superior<br />
i entre els blocs hi ha un crull a través <strong>de</strong>l qual és possible<br />
continuar uns metres fins que es fa impenetrable i a<br />
dins <strong>de</strong>l qual hi hem observat un petit gorg. U<strong>na</strong> altra<br />
vegada <strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>la</strong> sa<strong>la</strong> <strong>de</strong>l Pou <strong>de</strong> Venti<strong>la</strong>ció i també en<br />
direcció NE po<strong>de</strong>m accedir a <strong>la</strong> sa<strong>la</strong> Inferior, <strong>de</strong> dimensions<br />
discretes 8,25x7,5 m, on hi ha mostres evi<strong>de</strong>nts <strong>de</strong><br />
l’explotació <strong>de</strong> <strong>la</strong> cavitat i en <strong>la</strong> qual encara hi ha restes<br />
consi<strong>de</strong>rables d’espelotemes <strong>de</strong> guix (Fotos 1 i 2), a<br />
més <strong>de</strong> guix en blocs, que s’extreia <strong>de</strong> <strong>la</strong> cavitat.<br />
Des <strong>de</strong> <strong>la</strong> sa<strong>la</strong> <strong>de</strong>l Pou <strong>de</strong> Venti<strong>la</strong>ció també es pot<br />
accedir a l’altra part <strong>de</strong> <strong>la</strong> cova (sa<strong>la</strong> <strong>de</strong>ls Coral·loi<strong>de</strong>s,<br />
Foto 11), u<strong>na</strong> sa<strong>la</strong> que s’estructura seguint <strong>la</strong> direcció<br />
<strong>de</strong>l crull NE-SO. Té uns 20,25 m. A <strong>la</strong> zo<strong>na</strong> alta <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />
sa<strong>la</strong> hi ha co<strong>la</strong><strong>de</strong>s parietals i al terra un concrecio<strong>na</strong>ment<br />
<strong>de</strong> tipus coral·loi<strong>de</strong>, que donen nom a <strong>la</strong> sa<strong>la</strong>. La<br />
sa<strong>la</strong> està separada en dues per uns grans blocs. Aquesta<br />
part <strong>de</strong> <strong>la</strong> cova ens duu cap a <strong>la</strong> part més inferior <strong>de</strong><br />
<strong>la</strong> cavitat on hi ha u<strong>na</strong> saleta <strong>de</strong> petites dimensions, que<br />
anoma<strong>na</strong>m sa<strong>la</strong> <strong>de</strong>ls Paleonivells, en <strong>la</strong> què hi trobam<br />
uns espeleotemes epiaqüàtics (Foto 3) i uns espeleotemes<br />
pavimentaris amb morfologia còncava (Foto 4) que<br />
<strong>la</strong> converteixen sens dubte en <strong>la</strong> part més interessant<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> cavitat.<br />
114<br />
GALERIA DE SA TRINXERA<br />
(Palma, Mallorca)<br />
TOPOGRAFIA<br />
P. BOVER, M. VADELL,<br />
D. CRESPÍ, M.A. BARCELÓ<br />
GEM, EST Gener-2005<br />
GALERIA DE SA TRINXERA<br />
Coor<strong>de</strong><strong>na</strong><strong>de</strong>s UTM: 464756 / 4383755 - 250<br />
La trinxera està situada només a 36 m al S <strong>de</strong> l’entrada<br />
E-2 <strong>de</strong> les coves <strong>de</strong>l Pi<strong>la</strong>r (VICENS et al., 2005).<br />
Es tracta <strong>de</strong> dues galeries distribuï<strong>de</strong>s en dos nivells i<br />
excava<strong>de</strong>s inicialment dins material calcari <strong>de</strong>l Lias inferior<br />
fins que <strong>la</strong> inferior arriba als guixos <strong>de</strong>l Triàsic. La<br />
inferior té un recorregut total d’uns 36 m en <strong>la</strong> zo<strong>na</strong><br />
coberta i u<strong>na</strong> galeria <strong>de</strong>scoberta d’entrada <strong>de</strong> 48 m <strong>de</strong><br />
longitud, mentre que <strong>la</strong> superior només té uns 15 m <strong>de</strong><br />
recorregut. La mi<strong>na</strong> superior està situada en <strong>la</strong> mateixa<br />
trinxera d’entrada que <strong>la</strong> inferior però a 17 m d’alçada<br />
sobre el<strong>la</strong>. Ambdues mines són més o menys homogènies<br />
en el seu recorregut i <strong>de</strong> mesures simi<strong>la</strong>rs, sobre<br />
els 2 m d’alçària i 1,80 d’amplària.<br />
La mi<strong>na</strong> inferior acaba en u<strong>na</strong> saleta <strong>de</strong> 7,5x8 m,<br />
amb u<strong>na</strong> alçada màxima <strong>de</strong> 4,5 m. La formació d’aquesta<br />
sa<strong>la</strong> és c<strong>la</strong>rament antròpica. A <strong>la</strong> sa<strong>la</strong> s’hi acce<strong>de</strong>ix<br />
per u<strong>na</strong> mi<strong>na</strong> que és en un tram folrada <strong>de</strong> pedres<br />
(4,5 m), i en un altre encimentat (6 m). Al fi<strong>na</strong>l <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />
galeria d’accés a <strong>la</strong> sa<strong>la</strong> i ja dins l’interior d’aquesta hi<br />
trobam un muret <strong>de</strong> contenció d’u<strong>na</strong> alçada <strong>de</strong> 1,7 m.<br />
La sa<strong>la</strong> presenta diferents petites cambres, algu<strong>na</strong><br />
d’elles totalment i<strong>na</strong>ccessibles, no sols per <strong>la</strong> seva<br />
reduïda mida, sinó també per <strong>la</strong> inestabilitat d’algu<strong>na</strong> <strong>de</strong><br />
les zones.