POUM SANTA MARIA DE MARTORELLES - Ajuntament de Santa ...

PLA
SAANTA
MARIA A DE
PART
D’ORDENA ACIÓ
URBANÍST TICA
MUNICIPAL
DE
MARTORELLES
DOCUMENT 1| ME EMÒRIA
4: MEMÒRIA D’ORDE ENACIÓ
Document per aprovació inic cial | Maig 2011
Ajuntame ent de
Santa Maria de Marto orelles

Santa Maria de Martorelles Pla d’Ordenació Urbanística Municipal| Document per a l’ aprovació inicial
Memòria| Part 4: Memòria d’Ordenació
ÌNDEX
1. OBJECTIUS I CRITERIS ........................................................................................................ 1
1.1. OBJECTIUS I CRITERIS GENERALS ................................................................................ 1
1.2. SÍNTESI D'ALTERNATIVES I JUSTIFICACIÓ .................................................................... 1
1.3. DESCRIPCIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES ................................................ 3
1.4. JUSTIFICACIÓ EN RELACIÓ A LA CAPACITAT DEL MUNICIPI ...................................... 3
1.5. JUSTIFICACIÓ EN RELACIÓ AL PLANEJAMENT TERRITORIAL I SECTORIAL ............ 3
2. PROPOSTES URBANÍSTIQUES ESPECÍFIQUES ................................................................ 3
2.1. SISTEMES I PROTECCIONS ..............................................................................................3
2.1.1. Sistema viari ................................................................................................................ 4
2.1.2. Sistema hidrogràfic ..................................................................................................... 4
2.1.3. Sistema espais lliures i zones verdes ........................................................................ 5
2.1.4. Sistema d’habitatge dotacional públic ...................................................................... 5
2.1.5. Sistema d’equipaments .............................................................................................. 5
2.1.6. Sistema de Serveis Tècnics........................................................................................ 6
2.2. SÒL NO URBANITZABLE .................................................................................................. 6
2.3. PROPOSTES EN SÒL URBANITZABLE ............................................................................6
2.4. PROPOSTES EN SÒL URBÀ ............................................................................................. 8
2.5. CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS ........................................................................ 9
2.5.1. Criteris i justificació de catalogació ...........................................................................9
2.5.2. Tipologies d’edificació .............................................................................................. 10
2.5.3. Estat conservació ...................................................................................................... 10
2.5.4. Criteris d’intervenció................................................................................................. 10
2.5.5. Exclusions ................................................................................................................. 10
2.5.6. Llistat de masies i cases rurals catalogades .......................................................... 10
2.6. INVENTARI D'HABITATGES EN SÒL NO URBANITZABLE ........................................... 10
2.7. CATÀLEG DE BÉNS PROTEGITS ................................................................................... 11
2.7.1. Classificació de béns segons la seva tipologia ...................................................... 11
2.7.2. Classificació de béns segons la categoria de protecció ........................................ 11
2.7.3. Classificació de béns segons el seu nivell de protecció ........................................ 12
2.7.4. Llistat de béns a protegir .......................................................................................... 13
2.7.5. Intervencions ............................................................................................................. 13
2.8. QUADRE DE CARACTERÍSTIQUES ................................................................................ 13

Santa Maria de Martorelles Pla d’Ordenació Urbanística Municipal| Document per a l’ aprovació inicial
1. OBJECTIUS I CRITERIS
1.1. OBJECTIUS I CRITERIS GENERALS
El municipi de Santa Maria de Martorelles, com s'ha exposat a la memòria informativa, està
format per tres petits nuclis urbans, Santa Maria, El Colomer i Can Girona, força aïllats (només
s'hi accedeix a través de Martorelles) tot i la seva proximitat a l'entorn metropolità, i per una
extensa superfície de sòl forestal i agrícola. Aquest caràcter de municipi petit rodejat d'un
interessant entorn natural, però proper a ciutats importants és el tret més rellevant d'aquest
municipi, i el que més es valora per part dels seus habitants segons es desprèn dels resultats del
procés de participació ciutadana realitzat.
Aquesta voluntat de no créixer en excés no és contradictòria amb el planejament territorial, doncs
no preveu per aquest municipi cap actuació estratègica ni la voluntat de reforçar el seu
creixement. No obstant, el planejament urbanístic vigent sí que preveu àmbits extensos de sòl
urbanitzable, especialment els tres sectors encara no desenvolupats -dos d'ells residencials de
baixa densitat i un d'activitat industrial- a l'entorn del nucli antic de Santa Maria de Martorelles.
El municipi degut a la comentada proximitat amb grans ciutats i a l’escasa oferta comercial i de
serveis i a un transport públic que no arriba a tots els nuclis obliga pràcticament a utilitzar el
vehicle privat per qualsevol necessitat, inclús per a les gestions i compres del dia a dia, per anar a
les ciutats properes amb el conseqüent problema de sostenibilitat que implica per l’alt consum
d’energia no renovable i els sorolls i gasos emesos.
A la vista d'aquests factors, l'objectiu principal del POUM no és permetre un major creixement (de
fet la motivació de la revisió del planejament vigent no respon a que aquest estigui esgotat) sinó
proposar un nou model urbanístic, no tan extensiu, que admeti altres tipologies d'habitatge més
assequibles i compactes, redueixi la superfície a urbanitzar, confereixi major estructura al sòl no
urbanitzable i en potenciï els seus valors, i millori la connectivitat i la mobilitat entre les diverses
parts del poble.
L'informe emès per part de la Generalitat relatiu a l'Avanç de planejament és coherent amb
aquest objectiu general, i indica alguns criteris o recomanacions que enllacen perfectament amb
les propostes que es plantegen a nivell urbanístic, que es descriuran més endavant.
A més, durant el període d’exposició pública del document d’avanç del Pla d’ordenació
urbanística municipal es reberen un total de 37 suggeriments per part de veïns i entitats.
A l’annex 3 d’aquest document s’inclouen l’informe de la Generalitat i els suggeriments a l’Avanç.
En base a la diagnosi proposada s'estableixen doncs els següents objectius generals:
- Estructurar el territori, reconeixent les preexistències i reforçant els seus valors.
- Vertebrar els sistemes de comunicacions, hidrografia i infraestructures de serveis,
completant les xarxes i assegurant-ne la continuïtat.
- Preveure un model de creixement sostenible que eviti l'ocupació extensiva de sòl i procuri
la viabilitat tant de la seva execució com del manteniment posterior, tant pel que fa a
urbanització com de consum d'energia o de recursos naturals.
- Proposar tipologies edificatòries que permetin adequar l’oferta d'habitatge i de locals
d'activitat a les necessitats detectades, tant pel que fa a dimensió com a preu, i que
afavoreixin la cohesió social.
- Preveure les reserves suficients quantitativament i adequades qualitativament i pel que fa
al seu emplaçament, per atendre les necessitats d'equipaments i espais lliures.
- Garantir la preservació dels valors naturals, patrimonials i paisatgístics del municipi, tant
del sòl no urbanitzable com dins del nucli urbà.
Per aconseguir aquests objectius, es proposen els següents criteris generals:
- Reconèixer l'estructura territorial del sòl no urbanitzable en el planejament, identificant-ne
els elements vertebradors (carreteres, camins, torrents, masies) i identificant les àrees
amb diferents valors, per garantir la seva preservació.
- Definir noves connexions viàries i de camins que permetin relligar els diferents àmbits de
sòl urbà. Relligar i completar els teixits urbans redefinint si cal els sectors que presentin
incoherències respecte la realitat física.
- Reduir la superfície de sòl urbanitzable i el sostre pendent d'executar, i preveure un canvi
de model que permeti obtenir tipologies més compactes i coherents amb el criteri de
desenvolupament sostenible, permetent concentrar l'edificabilitat en zones properes al sòl
urbà alliberant el màxim d'espai lliure en la resta de sòl.
- Preveure alguna zona destinada a activitats en el lloc més adequat des del punt de vista
de mobilitat i de viabilitat de les mateixes activitats.
- També en aquests sectors, proposar canvis tipològics de les edificacions que permetin
ajustar el producte resultant a la demanda detectada, en quant a dimensió i preu. Aquesta
redefinició de paràmetres es farà atenent els següents criteris:
a. El canvi de tipologia d'habitatge permet plantejar una reducció del sostre edificable
dels sectors.
b. Aquesta reducció de l'edificabilitat, implica així mateix una reducció del nombre
total d'habitatges lliures però sempre garantint cobrir la demanda estimada, per a
un creixement moderat previsible degut a l’actual situació econòmica, gràcies al
canvi tipològic dels habitatges.
c. S'introdueixen les reserves d'habitatge de protecció pública previstes a la legislació
urbanística vigent.
1.2. SÍNTESI D'ALTERNATIVES I JUSTIFICACIÓ
Respecte l'estructura territorial i ordenació del sòl no urbanitzable:
S'han analitzat dues propostes generals, la de mantenir l'ordenació del PGO vigent (que no entra
en contradicció amb el planejament territorial) afegint estrictament els sistemes que es deriven de
la legislació actualment vigent (sistema hidràulic, etc.) i la de fer una nova proposta que reguli de
manera més detallada els diferents sistemes i tipus de sòl no urbanitzable.
Memòria| Part 4: Memòria d’Ordenació 1

Santa Maria de Martorelles Pla d’Ordenació Urbanística Municipal| Document per a l’ aprovació inicial
S'ha optat per aquesta última, atès que comporten una millora significativa a nivell ambiental: és
convenient delimitar una zona de "pre-parc" amb una major protecció que la resta de sòl no
urbanitzable; cal regular el sistema de camins, els sòls agrícoles i els forestals de manera més
acurada per tal d'estructurar el territori i reforçar la preservació dels seus valors; i d'acord amb la
legislació actual cal reconèixer el sistema hidràulic i delimitar les zones inundables, així com
identificar les masies i construccions en sòl no urbanitzable.
Respecte l'estructura de comunicacions:
S'han valorat diferents alternatives: la de mantenir l'actual estructura de vials, la de connectar les
tres àrees de sòl urbà i també el nucli antic amb Sant Fost mitjançant vies locals de caràcter bàsic
urbanitzades com a tals; finalment s’ha considerat més idoni, preveure aquestes connexions però
com a vials tous, amb un grau d'urbanització més propi del sòl no urbanitzable però que permeti
el passeig i si és el cas, l'evacuació.
S'ha optat per aquesta darrera opció, atès que permet acomplir els requeriments tècnics i s'ajusta
més a les voluntats expressades en el procés de participació ciutadana. D'altra banda,
transformar en una via bàsica la connexió amb Sant Fost (segona opció valorada) comportava
també dificultats en l'entroncament amb aquest altre municipi.
Dins d'aquesta opció escollida, també s'han analitzat tres alternatives de traçat pel que fa a la
connexió des del carrer Camí de Can Girona fins al nucli antic de Santa Maria de Martorelles:
- Per l'extrem més oriental, amb un traçat que passaria entre Can Girona i Castell Foix:
aquesta opció tindria l'avantatge que eliminaria totalment el cul-de-sac actual del carrer
Camí de Can Girona.
- Per la part central, donant continuïtat al carrer de Can Flor que actualment resta sense
sortida.
- Per la part més occidental i propera a la carretera BV-5006, a partir dels vials del PAU
c/Pau Casals i c/Carme.
S'ha considerat més viable la segona opció gràcies també a que alguns dels nous sectors poden
contribuir a la seva execució. Tanmateix també es preveu una pista forestal de 4m d’ample que
uneixi Can Bernades amb Can Girona amb la finalitat de potenciar la integració entre nuclis,
afavorir la mobilitat sostenible potenciant recorreguts per a vianants i bicicletes i integrant el camí
el màxim possible al terreny.
Respecte els nous sectors de creixement:
S'han analitzat diferents opcions, que podríem englobar en quatre grups:
- Mantenir el mateix model de creixement previst en el planejament vigent (baixa densitat) si
bé reconsiderant alguns dels paràmetres,
- ansformar les característiques dels sectors cap a un nou model més compacte, amb
noves tipologies d'habitatge, més varietat de dimensions i preus, aproximant l'edificació a
la part més propera al nucli i alliberant el màxim de sòl.
- Reduir la superfície dels sectors, deixant com a sòl no urbanitzable la part que es
desclassifica.
- Passar l'actual sòl urbanitzable delimitat a sòl urbanitzable no delimitat, condicionant el
seu desenvolupament a la consolidació dels altres àmbits i a haver-se executat les
infraestructures necessàries.
S'ha considerat adient la segona opció per al sector de Can Coll (antic SPP4), doncs aquest
sector és el que té un major grau de desenvolupament, havent cedit ja el terreny destinat a
equipaments (actualment ja executats i en ús), i és el que te una situació i una topografia més
adequada per aquest tipus d'actuació (permet situar l'edificació en l'àrea més propera al nucli, en
uns terrenys més planers, i una millor posició per a les activitats des del punt de vista de
mobilitat).
S'ha considerat la segona opció per al cas del sector Escoles (antic SPP3), excloent part del
sector que quedaria com a sòl no urbanitzable per preservar els seus valors naturals. En
conseqüència es redueix l'edificabilitat i la superfície a urbanitzar d'aquest àmbit.
S'ha optat també per eliminar el PA3 definit al PGO per les seves condicions ambientals
negatives i també des del punt de vista tècnic (pendent, mobilitat, etc.). També es proposa
suprimir el PA 6 definit al PGO perquè està afectat per la zona inundable del torrent i per tant no
té condicions per esdevenir sòl urbà. Aquests dos àmbits per tant també esdevindrien sòl no
urbanitzable.
Finalment, s'ha considerat que l'antic sector SPP5 (àmbit proper a la Font Sunyera) passi a sòl
urbanitzable no delimitat, doncs per la seva posició no té sentit desenvolupar aquests terrenys en
tant no s'executin les infraestructures del qual depèn, ni s'hagin desenvolupat altres àmbits que
per situació o mobilitat són prioritaris.
Respecte la zona de petita indústria:
S'han valorat quatre alternatives en referència a l’antic SPP5 definit al PGO; la de mantenir-la en
l'emplaçament actual, la de traslladar-la al costat de la carretera, a prop de Can Coll; la de
traslladar-la a la zona de les Escoles en una ubicació propera a la carretera però sense que hi
doni front; i la d'eliminar aquest ús en el municipi.
L'opció que s'ha considerat més adequada és la segona, plantejar una certa activitat comercial o
de tallers en el sector de Can Coll, doncs evita que el trànsit de camions i mercaderies hagi de
transcórrer a través del nucli antic, i a la vegada és un emplaçament de pas que pot fer viable
activitats de caràcter comercial.
L'opció de mantenir l'ús industrial on està actualment -tot i que una part dels participants en el
procés de participació la defensaven- s'ha descartat pels problemes de mobilitat i molèsties que
podria ocasionar. L'opció de situar les activitats directament a la carretera implicaria que fossin
excessivament visibles a l'entrada al poble, opció que a més no va tenir suficient consens. L'opció
d'eliminar l'ús industrial del municipi va descartar-se atès que això anava en contra de la diversitat
funcional i d'usos que ha de garantir l'activitat del municipi i evitar que esdevingui una "poblaciódormitori".
Memòria| Part 4: Memòria d’Ordenació 2

Santa Maria de Martorelles Pla d’Ordenació Urbanística Municipal| Document per a l’ aprovació inicial
1.3. DESCRIPCIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES
En resum, la nova proposta d'ordenació té les següents característiques:
- Nova estructura de sòl no urbanitzable, ampliant àrea de protecció a l'entorn del parc
natural, reconeixent sistema hidràulic i de camins, identificant masies i altres béns de
valor.
- Nova estructura viària, amb la finalitat de tancar anells de circulació: a l'entorn del nucli
antic, entre aquest i l'àmbit nord de sòl urbà (carrer Camí de Can Girona), entre el nucli i el
municipi de Sant Fost.
- Nous models de creixement més compactes en els sectors i polígons pendents de
desenvolupar. Això comporta la reducció de sòl ocupat per la urbanització i l'edificació,
l'aparició de noves tipologies d'habitatges més assequibles i de menor dimensió, i
l'increment del potencial d'habitatges (per fer front al creixement futur) fent la suma total
d’habitatges lliures i protegits.
- Nou emplaçament de la zona d'activitats (petits tallers), en un àmbit proper a l'entrada al
nucli, per afavorir la mobilitat i també la pròpia activitat.
1.4. JUSTIFICACIÓ EN RELACIÓ A LA CAPACITAT DEL MUNICIPI
La capacitat del municipi respecte aquests nous creixements queda garantida:
- Des del punt de vista ambiental i paisatgístic, es redueixen les afectacions del PGO vigent,
atès que s'ocupa menys sòl i la urbanització és menor, es dota de major protecció el sòl
no urbanitzable, es cataloguen els béns naturals, arquitectònics, etc.
- Des del punt de vista de les infraestructures i serveis, s'ha justificat que aquests són
suficients per al potencial actual del planejament vigent, i més endavant es justifiquen les
actuacions associades a les propostes de nous desenvolupaments, que no comprometen
la capacitat de les xarxes de subministrament.
- Des del punt de vista econòmic, en l'informe de sostenibilitat econòmica es justifica que
els ingressos que generarà el desenvolupament del nou planejament (IBI’s, impost de
circulació, etc.) permet a l'Ajuntament assumir les noves despeses generades (de
manteniment del nou espai públic, etc.). Pel que fa al cost d'urbanització dels nous
creixements, aquests son totalment a càrrec dels propietaris dels sectors respectius, i per
tant no comprometen els pressupostos municipals. Les úniques actuacions no
autofinançables són algunes infraestructures externes als sectors; rotonda d’accés al
nucli, arranjament de la pista forestal fins a Can Girona a part de la reurbanització i
manteniment del nucli urbà de Santa Maria. Aquestes actuacions caldrà concertar-les amb
altres administracions.
- Des del punt de vista social, amb el nou planejament el municipi obtindrà capacitat per a
cobrir una demanda d'habitatge més diversa i disposarà de reserves d'equipaments
suficients per atendre la població derivada dels nous sectors de creixement tal com es
justifica a la memòria social.
1.5. JUSTIFICACIÓ EN RELACIÓ AL PLANEJAMENT TERRITORIAL I SECTORIAL
Tal com s'ha justificat en apartats anteriors, els planejaments territorials i sectorials no imposen
condicionants especialment rellevants al Terme Municipal de Santa Maria de Martorelles.
En concret, els dos plans amb major incidència sobre aquest municipi, són:
- Pla Territorial Metropolità de Barcelona
- Pla Especial de Protecció i Millora del Sector Sud de la Serralada de Marina
Aquests, bàsicament indiquen la necessitat de preservar els valors naturals de l'àmbit situat més
al sud del Terme Municipal, cosa que la nova proposta d'ordenació recull i reforça, incorporant les
prescripcions del Pla Especial del parc, i ampliant-ne el grau de protecció mitjançant la creació
d'una nova zona de sòl no urbanitzable en la zona adjacent a aquest parc.
Respecte el creixement previst, aquest encaixa amb les indicacions del PTMB, que reconeixen
aquest nucli però no li atribueixen cap estratègia específica de desenvolupament ni tampoc pel
que fa a infraestructures de comunicació a nivell supramunicipal.
2. PROPOSTES URBANÍSTIQUES ESPECÍFIQUES
2.1. SISTEMES I PROTECCIONS
El POUM, mitjançant les disposicions normatives i la documentació gràfica corresponent,
estableix les següents determinacions respecte els sistemes:
- Definir el sistema hidrogràfic o hidràulic format per rieres i torrents: A partir de l'estudi
d'inundabilitat que forma part d'aquest mateix pla, i d'acord amb les disposicions del
Reglament de la Llei d'urbanisme, es defineix el sistema hidràulic (corresponent a la zona
fluvial, equivalent a la zona inundable d'acord amb l'avinguda per al període de retorn de
10 anys), la zona de sistema hídric (avinguda per al període de retorn de 100 anys), i la
zona inundable per episodis extraordinaris (avinguda de període de retorn de 500 anys).
En la normativa es defineixen les condicions urbanístiques del sistema hidrogràfic o
hidràulic i les determinacions per aquells terrenys afectats per aquestes dues darreres
zones.
- Definir el sistema de camins en sòl no urbanitzable: Per millorar la seguretat en la
prevenció de possibles incendis forestals al mateix temps que es promou una mobilitat
més sostenible. El sistema de camins queda definit gràficament als plànols d'ordenació, i
les seves condicions respecte tractament, ús, etc. es determina a la normativa, amb les
característiques pròpies dels camins rurals. En concret el pla d’ordenació urbanística
municipal preveu dos camins de nova execució per donar acompliment als criteris i
objectius descrits:
- Camí per a vianants i bicicletes de connexió del nucli urbà de Santa Maria,
des de Can Bernades, amb la zona d’activitats de Can Girona.
- Camí per a vianants i bicicletes de connexió del municipi de Santa Maria de
Martorelles amb Martorelles.
Memòria| Part 4: Memòria d’Ordenació 3

Santa Maria de Martorelles Pla d’Ordenació Urbanística Municipal| Document per a l’ aprovació inicial
- Definir la xarxa bàsica de comunicacions: La xarxa bàsica de comunicacions queda
definida per l'actual carretera BV-5006 (s'estableixen les zones de servitud i línies
d'edificació corresponents), l'anell de circulació a l'entorn del nucli antic, i les connexions
entre els diferents nuclis de sòl urbà:
2.1.1. Sistema viari
- Anell de circulació a l'entorn del nucli, creuant en part el sector de Can Coll,
el polígon Font de Baix i fins al sòl urbanitzable no delimitat, que permetrà
alliberar de trànsit rodat l'interior del nucli antic, restringint la circulació de
vehicles i refent els criteris d'urbanització per millorar l'accessibilitat.
- Connexió dels dos nuclis de sòl urbà mitjançant un vial integrat, des del
camí de Can Girona fins al Cementiri. L'execució d'aquest tram quedarà
vinculada al desenvolupament dels dos àmbits adjacents, sector Escoles i
polígon Can Flor que n’hauran d’assumir l’execució.
- Connexió del nucli antic amb Sant Fost de Campsentelles. Millora de la
pista existent com a possible via alternativa per a prevenció d’incendis
forestals, tot conservant la seva integració amb l'entorn rural.
- Arranjament de la pista forestal fins a Can Girona per permetre la circulació
de transport públic fins a la zona d’activitats i possibilitar una zona de gir.
S’estableixen les següents categories de vies:
- Xarxa territorial bàsica (clau x1): Carreteres, no incloses en el Pla d’Infraestructures i
Transports de Catalunya, que aquest POUM considera necessàries per a l’estructuració
interna del tràfic rodat. En el cas concret del municipi de Santa Maria de Martorelles
correspon a la carretera BV-5006. Seguint la filosofia del POUM de preveure un
creixement moderat del municipi es preveu mantenir la carretera sense ampliar però
reconvertint-la en travessera urbana als nuclis de població per dotar-la d’un ús més social
i vertebrador.
- Xarxa bàsica local (clau x2). Carrers que aquest POUM considera necessaris per a
l’estructuració bàsica del trànsit rodat urbà i amb l’objectiu de millorar la circulació interna
del municipi, per evitar els desplaçaments diaris per la falta de serveis, i facilitar el
desplaçament de vianants i bicicletes per cohesionar el municipi.
- Xarxa complementària local (clau x3). Xarxa general de carrers urbans de caràcter rodat
delimitats per aquest POUM incloses les àrees específicament destinades a l’aparcament
de vehicles a l’aire lliure.
- Trànsit restringit – prioritat invertida (Clau Xr). Carrers amb prioritat per al vianant per
millorar el centre del nucli de Santa Maria per potenciar l’activitat comercial i de serveis
evitant desplaçaments massius als municipis veïns.
- Xarxa camins principals (Clau Xc1). Camins, pavimentats o no, que aquest POUM
considera necessaris per a l’estructuració bàsica del sol rústic, facilitar la lluita contra
incendis forestals i potenciar les activitats, complementant la xarxa local de carreteres. La
seva titularitat correspon a l’Ajuntament de Santa Maria de Martorelles.
En aquest cas es considera la connexió amb Sant Fost de Campsentelles i el camí de
connexió amb Can Girona. La connexió amb Sant Fost de Campsentelles és l’únic
recorregut de comunicació amb l’exterior, a part de la carretera BV-5006 i cal permetre,
sempre i en qualsevol circumstància, la circulació viària per possible sortida d’emergència.
- Xarxa camins secundària (Clau Xc2). Camins públics existents no inclosos en la categoria
anterior, i els que aquest POUM consideren necessaris per a garantir l’accessibilitat a les
parcel·les rústiques i serveis tècnics del Terme Municipal. La seva titularitat correspon a
l’Ajuntament de Santa Maria de Martorelles.
Comprèn els camins secundaris segons el PEIN del Parc de la Serralada de Marina i els
punts de creuament freqüents i camins de la xarxa viària bàsica segons Pla d’actuació
municipal contra incendis.
- Xarxa camins vianants i bicicletes (Clau Xc3) Camins, pavimentats o no, que aquest
POUM considera necessaris per a afavorir el gaudiment de les característiques naturals
d’aquest terme municipal, i que per les seves condicions específiques convé mantenir
tancats al tràfic rodat o bé restringir-lo als veïns i vehicles d’emergències i protecció del
Parc. La seva titularitat correspon a l’Ajuntament de Santa Maria de Martorelles o la
Diputació de Barcelona.
S’inclouen en aquesta categoria els camins de nova obertura de connexió del nucli urbà
de Santa Maria de Martorelles des de Can Bernades fins a Can Girona, amb l’objectiu de
posar a disposició del municipi l’activitat de Can Girona i viceversa potenciant una
mobilitat més sostenible, i el camí de connexió del nucli i sectors PPr1 i 2 amb el Colomer
i municipi de Martorelles per facilitar l’accés a Santa Maria des de El Colomer i els
municipis veïns.
També s’inclouen en aquesta categoria els Senders de Gran Recorregut GR 92 i GR 97.3.
2.1.2. Sistema hidrogràfic
L’objectiu bàsic del sistema és el de determinar les possibles zones inundables per evitar
qualsevol activitat urbanística i constructiva amb perill d’inundació i que l’actual Pla general
d’ordenació no preveia. També es pretén mantenir i protegir les condicions naturals d’aquests
espais.
D’acord amb l’article 6 del Reglament de la llei d’urbanisme la zona inundable està constituïda per
la llera dels rius i rieres i per aquelles franges de terreny vinculades a la preservació del règim de
corrents i de les planes d’inundació per a episodis extraordinaris. En aquesta zona cal distingir la
zona fluvial, la zona de sistema hídric i la zona inundable per a episodis extraordinaris.
Es defineixen a continuació cadascuna d’aquestes zones:
- El sistema hidrogràfic o hidràulic: D’acord amb l’article 6.2 del Reglament de la Llei
d’urbanisme, és la part inundable que inclou la llera del riu i les seves riberes i que
l’instrument de planificació hidrològica corresponent delimita d’acord amb l’avinguda per al
període de retorn de 10 anys, tenint en compte els requeriments hidràulics i ambientals i
respectant la seva continuïtat.
Memòria| Part 4: Memòria d’Ordenació 4

Santa Maria de Martorelles Pla d’Ordenació Urbanística Municipal| Document per a l’ aprovació inicial
Formen part d’aquest sistema tots els rius, rieres, torrents i cursos d’aigua de superfície o
subterranis que trobem al subsòl del municipi, així com les seves proteccions, que es
delimiten a la normativa d’aquest POUM i en la pròpia Llei d’Aigües.
En aquest POUM s’han identificat tres torrents principals: torrent de la Font de Baix,
torrent de La Torrentera i torrent de Can Girona. El Torrent de la Font de Baix transcorre
per l’extrem sud del terme municipal de Santa Maria de Martorelles, té una longitud total
de 2.943,39 m des del punt més alt de la conca, situat dins el Parc de la Serralada Litoral,
fins al punt final de la conca. En aquest punt, s’incorpora el torrent de Can Girona que
transcorre per l’extrem nord del terme municipal, té una longitud total de 3.671,66 m. El
Torrent de la Torrentera transcorre entre el torrent de Can Girona i el torrent de la Font de
Baix, té una longitud total de 1.285 m.
En la definició d’aquest sistema el POUM ha pres una de franja mínima de Domini Públic
Hidràulic de 5 metres a cada banda de l’eix dels torrents, tal i com es redacta a l’article 6
de la del reial decret 1/2001 pel qual s’aprova el text refós de la llei d’Aigües, aquesta
franja de protecció s’augmentarà en el cas que un estudi hidràulic defineixi una zona
d’inundació a un període de retorn de 10 anys superior a aquests 5 metres.
- Zona de sistema hídric: D’acord amb l’article 6.3 del Reglament de la Llei d’urbanisme, és
la part de la zona inundable que l’instrument de planificació hidrològica corresponent
delimita d’acord amb l’avinguda per al període de retorn de 100 anys, tenint en compte els
requeriments hidràulics i ambientals i respectant la seva continuïtat.
A diferència del sistema Hidràulic de caràcter públic, aquest qualificació té característiques
d’espai privat.
- Zona inundable per a episodis extraordinaris: D’acord amb l’article 6.4 del Reglament de la
Llei d’urbanisme, és la part de la zona inundable que l’instrument de planificació
hidrològica corresponent delimita d’acord amb l’avinguda de període de retorn de 500
anys.
A diferència del sistema Hídric de caràcter públic, definit en aquesta normativa, aquest
qualificació té característiques d’espai privat.
2.1.3. Sistema espais lliures i zones verdes
En el present Pla d’actuació urbanística municipal es pretén fomentar i potenciar al màxim el
sistema d’espais actuals de ribera i de vinya com a gran atractiu del municipi. Per aquest motiu, si
bé es preveuen zones verdes per esbarjo als nuclis urbans, als sectors de nou desenvolupament
es primarà la preservació dels valors naturals.
Aixó totes les zones verdes en sòl urbà però únicament el mínim necessari de zona verda en sòl
urbanitzable segons legislació vigent, hauran de ser aptes per l’estada i el joc. Un espai lliure per
poder ser considerat en aquesta categoria haurà de complir les següents condicions:
- Que el 50% de la superfície, una vegada urbanitzat tingui pendents inferiors al 10%.
- Que es pugui inscriure un cercle mínim de 18 metres de diàmetre amb una superfície
mínima de 500m².
- Presentaran forma regular i sense estretaments excessius.
- Es podrà adscriure una superfície no superior al 15% per a instal·lacions esportives.
- No estar inclosos en les franges de servitud de vies de comunicació.
- Es procurarà que coincideixin amb zones arbrades i amb les zones de millor qualitat
ambiental.
- No seran relegats a zones no transitables o inadequades per a l’ús a que van destinades.
Com s’ha comentat, en sòl urbanitzable, els espais lliures podran no acomplir els criteris
anteriors, mantenint sempre el percentatge mínim necessari, dels espais lliures urbans quan la
seva finalitat sigui protegir entorns de vies de comunicació o cursos d’aigua o terrenys que per la
seva pendent no són aptes per a altres usos, com són:
- Superfícies incloses en les franges de servitud de vies de comunicació.
- Superfícies incloses en àrees inundables.
- Superfícies que per raó del seu pendent no poden incloure’s en el subsistema de places i
parcs urbans.
- Superfícies amb alt valor natural.
2.1.4. Sistema d’habitatge dotacional públic
El sistema d’habitatge dotacional comprèn les actuacions públiques d’habitatge destinades a
satisfer els requeriments temporals de col·lectius de persones amb necessitats d’assistència o
d’emancipació, i dels altres col·lectius socials assenyalats en l’article 3 de la Llei 18/2007, de 28
de desembre, del dret a l’habitatge.
Formen el Sistema d'Habitatges Dotacionals, aquelles zones que així queden qualificades als
plànols d'aquest POUM i aquells que sorgeixin del desenvolupament del planejament diferit per
complir els objectius previstos en el DL 1/2010 en quant a la política d’habitatge. A part dels
equipaments previstos en el POUM, la iniciativa pública podrà destinar diferents solars en zones
d'edificació d’habitatges a ampliar la dotació d’habitatges de titularitat pública de lloguer.
L’ús principal serà únicament el d’habitatge de titularitat pública règim de lloguer o de cessió
temporal d’ús, tal i com queda definit en els articles 34.3 del DL 1/2010 i 33.4 del RLUC.
2.1.5. Sistema d’equipaments
El sistema d'equipaments comunitaris comprèn els centres públics, els equipaments de caràcter
religiós, cultural, docent, esportiu, sanitari, assistencial, escorxador, cementiri, de serveis tècnics i
de transport i els altres equipaments que siguin d’interès públic o d'interès social. Els sòls afectats
a aquest sistema s'identifiquen amb la clau E.
Els sòls qualificats d’equipaments comunitaris tenen una clara vocació pública. No obstant això,
els sòls qualificats d’equipaments comunitaris que avui són de titularitat privada podran mantenir
aquesta condició, si bé podran passar a titularitat pública en cas de tancament dels usos actuals.
En tot cas, l’Administració podrà adquirir els sòls qualificats d’equipaments comunitaris
mitjançant l’expropiació forçosa.
Memòria| Part 4: Memòria d’Ordenació 5

Santa Maria de Martorelles Pla d’Ordenació Urbanística Municipal| Document per a l’ aprovació inicial
Els equipaments previstos en el present Pla d’ordenació urbanística municipal són:
- Equipament docent: Comprèn l’ús educatiu definit a l’article 82.
- Equipament sanitari – assistencial.
- Equipament administratiu / mercat i proveïments que inclou els usos administratiu i
d’abastament i serveis urbans.
- Equipament cultural, social i religiós: Comprèn els usos d’espectacle, sales de reunió,
religiós, cultural i associatiu.
- Equipament esportiu.
- Equipament funerari – cementiri.
- Equipament transport: Comprèn l’ús d’aparcament.
- Es preveu també espai de reserva d’equipaments per a possibles necessitats futures que
sorgeixin al municipi de Santa Maria de Martorelles.
2.1.6. Sistema de Serveis Tècnics
El sistema de serveis tècnics es composa de:
- El sistema bàsic d’abastament d’aigües. Comprèn l’origen de les captacions, les línies de
conducció, els dipòsits reguladors i les seves instal·lacions auxiliars, així com la xarxa
fonamental de distribució urbana.
- El sistema bàsic d’evacuació d’aigües residuals. Comprèn la xarxa en alta actual de
clavegueram que connecta amb Martorelles per conduir les aigües residuals fins a la
depuradora de la Llagosta, les seves ampliacions i les possibles estacions depuradores.
- Les instal·lacions de subministrament d’energia elèctrica. Comprèn les àrees que resultin
destinades a estacions de distribució i transformació, així com les xarxes de transport
d’alta i mitjana tensió.
- Enllumenat públic
- Telefonia.
- Gas
- Recollida de residus.
- Antenes de telefonia mòbil i repetidors de ràdio i televisió.
2.2. SÒL NO URBANITZABLE
El POUM, mitjançant les disposicions normatives i la documentació gràfica corresponent,
estableix les següents determinacions respecte estructura general del sòl no urbanitzable:
- Reconèixer masies i construccions del sòl rústic i definir condicions d'intervenció en el
corresponent catàleg.
- Reconèixer i preservar els valors naturals, patrimonials i paisatgístics del municipi, tant del
sòl no urbanitzable com dins del nucli urbà. El catàleg de béns protegits recull aquests
edificis, àmbits o elements.
- Delimitar zones de sòl no urbanitzable coherents amb els seus valors i ús. D'aquesta
manera es reconeix el valor i característiques específiques de cada tipus de sòl (agrícola,
forestal, espais naturals protegits, etc.).
- Reconèixer l'àmbit destinat a equipament (ja recollit en el planejament anterior), però
ajustant la seva delimitació i característiques, i en l'àmbit concret de Can Girona, delimitar
un sector a regular mitjançant Pla especial, per tal de poder definir amb major precisió les
actuacions que afectin la masia existent i el seu entorn, vinculades a l'interès social
d'acord amb les determinacions de la Llei d'urbanisme.
- Reajustar i actualitzar la classificació del sòl del Terme Municipal, en base a les
modificacions que es descriuen, de manera que, tot i que es prevegi un cert creixement en
nombre d'habitatges, coherent amb les projeccions demogràfiques, la superfície de sòl
urbà i urbanitzable, en conjunt, disminueix, i per contra s'incrementa el sòl no urbanitzable
unes 6 hectàrees.
Classificació del sòl
Pla proposta
(m² sòl) (Ha)
Sòl urbà 247.958 24,80
Sòl urbanitzable 164.846 16,48
Sòl no urbanitzable 4.130.834 413,08
Total terme municipal 4.543.638 454,36
2.3. PROPOSTES EN SÒL URBANITZABLE
- Modificar els paràmetres i delimitació del sector Escoles, PPr1 (antic SPP3), perquè amb
l'ordenació d'aquest sector s'assoleixin els següents objectius:
- Reduir la superfície del sector respecte el planejament anterior per
preservar els valors naturals del nord-est de l'àmbit, i a la vegada
incrementar la reserva d'espais lliures del sector: una franja al llarg del
torrent i la carretera, un espai lliure a l'entorn del cementiri, d'acord amb la
legislació sectorial vigent, i en aquells altres àmbits on, des del punt de vista
ambiental o topogràfic sigui aconsellable.
- Edificació més compacta en bona part del sector, alliberant una major
proporció d'espai lliure (el sòl de cessió mínim passa a ser del 60%, del qual
el 35% com a mínim seria espai lliure públic).
- Proposar noves tipologies d'habitatge que admetin habitatges agrupats amb
volumetries diverses, que permetin construir tant plurifamiliars en petites
agrupacions compactes com habitatges unifamiliars en filera o agrupacions.
- Introduir una reserva del 30% d'habitatge protegit de règim general i del
15% d'habitatge de preu concertat.
Memòria| Part 4: Memòria d’Ordenació 6

Santa Maria de Martorelles Pla d’Ordenació Urbanística Municipal| Document per a l’ aprovació inicial
PPr1
- Reduir el sostre edificable previst en el PGO vigent però incrementant el
nombre d’habitatges, cosa que és possible gràcies al canvi tipològic que
hem descrit que comporta un increment de la densitat (de 50 a 66
habitatges). Alhora, s’introdueixen les reserves d’habitatge protegit que hem
comentat, que són coherents amb les noves tipologies i dimensions
d’habitatge que es proposen.
- Permetre la connexió viària entre els dos àmbits de sòl urbà (nucli i Can
Girona), contribuint a la seva viabilitat (s'estableix normativament l'obligació
de contribuir en part de la connexió viària exterior al sector).
- Garantir un correcte tractament del marge del torrent que limita per l'oest
amb el sector, definint itineraris de passeig per a vianants entre la carretera
i aquest.
- Definir una nova reserva d'equipaments, en la part més propera al nucli i a
la zona d'equipaments existent (escola, esportiu...), així com també en un
petit àmbit discontinu que permetrà obtenir els terrenys que ocupa
l'Ajuntament, d'acord amb el conveni signat en el moment que es va
delimitar aquest sector de sòl urbanitzable.
- Establir una zona de reserva d’espai lliure a l’entorn del cementiri, i una
segona franja on no serà admissible l’habitatge plurifamiliar, d’acord amb
els criteris de la normativa vigent.
Clau Superfície Sostre Hab.
fitxa característiques TOTAL Lliure HPC HPO
V 21.040,95 2,10 35,00%
E 6.011,70 0,60 10,00%
X 9.017,55 0,90 15,00%
Públic 36.070,20 3,61 60,00%
residencial 24.046,80 2,40 40,00% 8.200,00 100,00% 66 29 12 25
Privat 24.046,80 2,40 40,00% 8.200,00 100,00% 66 29 12 25
Total 60.117,00 6,01 100,00% 8.200,00 100,00% 66 29 12 25
- Redefinir l'ordenació del sector Can Coll, PPr2 (antic SPP4), amb els següents objectius:
- Edificació més compacta en la zona més propera al nucli, alliberant una
major proporció d'espai lliure dins del sector (el sòl de cessió mínim passa a
ser del 60%, del qual el 35% com a mínim seria espai lliure públic).
- Proposar noves tipologies d'habitatge que admetin habitatges agrupats amb
volumetries diverses, que permetin construir tant plurifamiliars en petites
agrupacions compactes com habitatges unifamiliars en filera o agrupacions.
- Introduir una reserva del 30% del sostre residencial del sector destinada a
habitatge protegit de règim general i del 15% d'habitatge de preu concertat.
- Reduir el sostre edificable previst en el PGO vigent (de 17.389,58 m 2 es
passa a 12.500,25 m 2 ) i incrementar la densitat d'habitatges (de 41 a 60
habitatges), cosa que és possible gràcies al canvi tipològic que hem descrit,
introduint tipologies més compactes i adequades a l'habitatge protegit.
- Permetre tancar l'anell viari a l'entorn del nucli urbà, contribuint a la seva
viabilitat, cosa que permetrà un diferent tractament dels carrers del nucli
antic.
- Preveure una zona per a activitats (petits tallers compatibles amb
l'habitatge, amb possibilitat d'usos comercials), en una zona propera a
l'entrada al nucli urbà.
- Mantenir la reserva d'equipaments que preveu l'ordenació vigent, destinada
a ús esportiu.
Memòria| Part 4: Memòria d’Ordenació 7
PPr2
Clau Superfície Sostre Hab.
fitxa característiques
V 23.338,35 2,33 35,00%
E 10.002,15 1,00 15,00%
X 6.668,10 0,67 10,00%
Públic 40.008,60 4,00 60,00%
RE 11.335,77 1,13 17,00% 6.365,35 50,92% 55 19 12 24
IN 15.336,63 1,53 23,00% 6.134,65 49,08% 5 5 0 0
Privat 26.672,40 2,67 40,00% 12.500,00 100,00% 60 24 12 24
Total 66.681,00 6,67 100,00% 12.500,00 100,00% 60 24 12 24
- Redefinir l'àmbit de l'antic SPP5, classificant-lo com a Sòl urbanitzable no delimitat, amb
els següents objectius:
- Posposar el desenvolupament d'aquest àmbit fins que s'hagin executat els
altres sectors de sòl urbanitzable previstos al POUM, atès que amb aquests
ja es cobreix la demanda d'habitatge d'acord amb els escenaris de les
projeccions demogràfiques més versemblants.
- Condicionar la delimitació i d'aquest sòl a haver completat les
infraestructures que permetrien una correcta mobilitat i accessibilitat al
sector, connectant-lo correctament amb la resta de la trama urbana. Caldria
doncs executar primer el vial que envolta el nucli antic de Santa Maria de
Martorelles (que transcorre pel Sector de Can Coll i el polígon Font de

Santa Maria de Martorelles Pla d’Ordenació Urbanística Municipal| Document per a l’ aprovació inicial
Baix), com a condició per programar o delimitar un sector dins d'aquesta
reserva de sòl urbanitzable no delimitat.
- D'aquesta manera, la possibilitat de transformació d'aquest àmbit es
trasllada temporalment al moment en que es doni una demanda real (doncs
s'hauran consolidat la resta de sectors de creixement) i serà llavors quan es
podran definir quines han de ser les condicions i els paràmetres del sector o
sectors que es delimitin.
2.4. PROPOSTES EN SÒL URBÀ
Ajust i actualització dels límits del sòl urbà (consolidat i no consolidat), com a conseqüència
dels següents motius:
- Alguns sectors de sòl urbanitzable (SPP 7) o de sòl urbà no consolidat (PA 7) han
acomplert les seves obligacions tant de cessió com d'urbanització, amb la qual cosa en
l'actual revisió del planejament procedeix classificar-los com a sòl urbà consolidat. En el
cas del PAU4 (antic PMU 2+4), com que per acabar la seva transformació només falta
completar les obres d'urbanització, també es considera sòl urbà consolidat, tot i que es
manté la delimitació d'un polígon d'actuació per garantir la seva execució, d'acord amb el
que preveu la llei d'urbanisme.
- Alguns dels àmbits que el PGO vigent considerava com a sòl urbà no consolidat, inclosos
en polígons d'actuació encara sense desenvolupar es classifiquen com a sòl no
urbanitzable atès que no tenen les característiques físiques per poder esdevenir sòl urbà:
el PA3 degut a pendent (superior al 20%), accessibilitat i impacte ambiental, el PA6 degut
al traçat del Torrent de la Font de Baix, el PA8 que degut al relleu queda en part com a sòl
no urbanitzable i en part com a sòl urbà consolidat.
- Es modifiquen alguns dels paràmetres i delimitació d'algun polígon de sòl urbà, com del
PAU 1 (Font de Baix), per tal de fer viable les noves connexions viàries que se li vinculen
(obertura del carrer del Carme i l'enllaç amb el camí a Sant Fost) i també perquè admeti
les noves tipologies d'habitatge més compactes, i reserves de protegit. També al PAU 5
(Carrer de Can Flor), se li vinculen les obres de connexió de part del vial que condueix al
nucli antic a través del sector Escoles.
- Es manté algun dels polígons d'actuació encara no executats del planejament anterior,
com el PAU 3 (El Colomer), i també se'n delimita un de nou, el PAU2 (Carrer del Sol) per
ordenar un àmbit complex pel que fa a topografia, connexions viàries, i preexistències. La
nova ordenació d'aquest àmbit ha de permetre la seva transformació, admetent un cert
aprofitament que faci viable la cessió i execució del viari previst.
Redefinir les qualificacions detallades del sòl urbà per corregir desajustos que s'han identificat
o per adequar millor la regulació de zones respecte la realitat física existent:
- Redefinir la delimitació respecte zones verdes privades, alineacions, aparcaments, etc. del
nucli antic, per regularitzar el seu traçat però tenint en compte en cada illa les
preexistències. Es proposa també redefinir el límit d'algunes zones i sistemes per donar
continuïtat a torrents i espais lliures.
- Definir dues subzones diferents dins del nucli antic per tal de que la regulació de
paràmetres pugui ajustar-se millor a les dues tipologies que es donen en aquest àmbit: el
propi teixit de nucli antic i els grups de cases unifamiliars en filera.
- També es crea una subzona específica per determinats àmbits del nucli del Colomer, on
les edificacions existents tenen una disposició que no s'ajusta als paràmetres vigents per
als habitatges aïllats (la major part de les edificacions són adjacents a algun dels límits de
parcel·la o tenen superfície de parcel·la inferior a la mínima). En aquest cas s'ha optat per
una nova regulació que reconeix aquestes preexistències ja que són les dominants i a
més en moltes ocasions tenen un caràcter diferencial que li confereix un valor afegit.
Establir criteris d'urbanització i mobilitat a desenvolupar mitjançant posteriors projectes de
reurbanització o millora de l'accessibilitat. En aquest sentit, es planteja -un cop s'hagi executat
l'anell de circulació a l'entorn del nucli- tractar el centre urbà com una unitat ambiental amb
prioritat per a vianants, fent a nivell determinats trams o restringint la circulació de vehicles
estrictament als veïns. Alhora es definirien criteris unitaris per millorar el paisatge urbà i
l'accessibilitat d'aquest àmbit.
D’acord amb el que s’ha disposat anteriorment, es defineixen doncs quatre polígons
d'actuació en sòl urbà no consolidat, amb les següents característiques:
Memòria| Part 4: Memòria d’Ordenació 8
PAU1
Clau Superfície Sostre Hab.
fitxa característiques TOTAL Lliure HPC HPO
V 3.600,40 0,36 40,00%
E 0,00 0,00 0,00%
X 2.250,25 0,23 25,00%
Públic 5.850,65 0,59 65,00%
RE 1.1 2.250,25 0,23 25,00% 2.644,00 66,17% 6 5 10
RE 4 900,10 0,09 10,00% 1.352,00 33,83% 8 0 0
Privat 3.150,35 0,32 35,00% 3.996,00 100,00% 29 14 5 10
Total 9.001,00 0,90 100,00% 3.996,00 100,00% 29 14 5 10
PAU2
Clau Superfície Sostre Hab.
fitxa característiques TOTAL Lliure HPC HPO
X 807,95 0,08 55,00%
Públic 807,95 0,08 55,00%
RE 1.1 661,05 0,07 45,00% 874,00 100,00% 7 7 0 0
Privat 661,05 0,07 45,00% 874,00 100,00% 7 7 0 0
Total 1.469,00 0,15 100,00% 874,00 100,00% 7 7 0 0

Santa Maria de Martorelles Pla d’Ordenació Urbanística Municipal| Document per a l’ aprovació inicial
PAU3
Clau Superfície Sostre Hab.
fitxa característiques TOTAL Lliure HPC HPO
V 1.299,50 0,13 10,00%
E 0,00 0,00 0,00%
X 1.299,50 0,13 10,00%
Públic 2.599,00 0,26 20,00%
RE 6.3 10.396,00 1,04 80,00% 5.198,00 100,00% 13 0 0 0
Privat 10.396,00 1,04 80,00% 5.198,00 100,00% 13 0 0 0
Total 12.995,00 1,30 100,00% 5.198,00 100,00% 13 0 0 0
PAU5
Clau Superfície Sostre Hab.
fitxa característiques TOTAL Lliure HPC HPO
X 1.127,20 0,11 20,00%
V 845,40 0,08 15,00%
Públic 1.972,60 0,20 35,00%
RE 5 3.663,40 0,37 65,00% 3.112,00 100,00% 17 0 0 0
Privat 3.663,40 0,37 65,00% 3.112,00 100,00% 17 0 0 0
Total 5.636,00 0,56 100,00% 3.112,00 100,00% 17 0 0 0
- I un polígon en sòl urbà consolidat, a efectes estrictament de completar les obres
d'urbanització. El quadre següent per tant, s'indica a títol merament informatiu de quines
zones i sistemes s'inclouen en l'àmbit, doncs ja es va completar la tramitació dels
instruments de planejament i gestió urbanística (únicament falta executar la urbanització).
PAU4
Clau Superfície Sostre Hab.
fitxa característiques TOTAL Lliure HPC HPO
E 2.642,00 0,26 24,41%
X 2.572,00 0,26 23,76%
Públic 5.214,00 0,52 48,18%
RE 6.3 1.602,46 0,16 14,81% 700,00 17,50% 4 0 0 0
RE 3 4.006,54 0,40 37,02% 3.300,00 82,50% 20 0 0 0
Privat 5.609,00 0,56 51,82% 4.000,00 100,00% 24 0 0 0
Total 10.823,00 1,08 100,00% 4.000,00 100,00% 24 0 0 0
2.5. CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS
D'acord amb el que s’estableix en els articles 47.3 i 50.2 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost
pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme, el planejament urbanístic general o
especial ha d’identificar en un catàleg específic les masies i cases rurals susceptibles de
reconstrucció o de rehabilitació i justificar les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals,
paisatgístiques o socials que determinen la seva preservació i recuperació.
Amb la finalitat d’aconseguir l’efectivitat de les mesures urbanístiques de preservació de les
masies situades en el sòl qualificat com no urbanitzable del terme municipal de Santa Maria de
Martorelles, aquest POUM incorpora el catàleg de masies i cases rurals. La regulació dels usos i
intervencions que es permeten en les masies i cases rurals catalogades s’inclou en el document
de Normativa del present POUM.
En la realització del catàleg de masies s’han definit els diversos criteris que s’han tingut en
compte per la catalogació de les masies i cases rurals. Aquestes es definien segons la tipologia
d’edificació juntament amb les raons que justifiquin la seva catalogació a nivell arquitectònic,
històric, mediambiental, paisatgístic i/o social.
Definides les edificacions a catalogar, es determinen els criteris d’intervenció permesos sobre
aquestes. Aquests criteris venen determinats segons la tipologia d’edificació i l’estat de
conservació de cada una.
Totes les intervencions permeses venen regulades en la normativa del POUM.
2.5.1. Criteris i justificació de catalogació
Els criteris que s’han utilitzat per incloure les edificacions dintre del catàleg són les següents:
- Masies tradicionals i cases rurals destinades a l’habitatge vinculades en origen a una
activitat de tipologia agrària i forestal.
- Masies o cases rurals datades amb anterioritat a 1956. En el cas que existeixin evidències
físiques que permetin determinar l’emplaçament i la superfície que ocupava
originàriament.
- Masies o cases rurals en ruïnes que reuneixi tots els següents requisits:
- Sempre que es pugui identificar la planta original de l’assentament, les
característiques del volum, i conservi, almenys, dues parets formant angle d’alçada
mínima de 2m, i /o indicis de la coberta.
- Els vestigis aparents mesurables tinguin una superfície mínima de 75m².
- Implantació topogràfica adequada.
- Accés preexistent adequat per al trànsit rodat.
-
Les raons que justifiquen la reconstrucció o rehabilitació de les masies o cases rurals poden ser
algunes de les següents:
- Arquitectòniques: masies o cases rurals que totalment o parcialment tinguin un valor
arquitectònic per la seva composició o la presència d’elements arquitectònics singulars.
- Històriques: orígens i evolució de la tipologia de la masia; rellevància de l’ús en la història;
influència en la configuració dels assentaments en el territori, etc...
- Mediambientals: quan la seva existència determina un teixit rural amb característiques
ambientals pròpies.
Memòria| Part 4: Memòria d’Ordenació 9

Santa Maria de Martorelles Pla d’Ordenació Urbanística Municipal| Document per a l’ aprovació inicial
- Paisatgístiques: aquelles edificacions que conformen un paisatge concret humanitat o no,
amb valor reconegut i que caracteritzen la imatge pròpia d’un territori determinat per raona
de al seva exposició i unitat amb l’entorn que pot formar part d’un recorregut paisatgístic.
- Socials: aquelles que afavoreixen el re equilibri territorial i econòmic i permeten la
recuperació de la població ja sigui com a primera residència o com a segona.
2.5.2. Tipologies d’edificació
El catàleg es limita a les edificacions situades en sòl no urbanitzable del terme municipal i que
tenen, o han tingut al llarg de la seva història, el caràcter d’edificis destinats a habitatge.
Es troben diferents tipologies entre els edificis amb caràcter diferents:
Masia. Construcció constituïda per un habitatge familiar i els seus annexos, vinculada en
origen a una explotació agropecuària i forestal.
Casa rural. Construccions d’habitatges com masoveries, cases de pagès i altres
construccions tradicionals, pròpies del sòl no urbanitzable, amb habitatge familiar no
vinculat a l’activitat agrícola ni a la ramadera.
Edificació de caràcter annex o auxiliar, les cabanyes, els masets, les pallisses, els coberts,
etc.. complementàries a la principal d’habitatge.
Ruïnes, es considera aquelles on es pot justificar que va tenir en els seus orígens un ús
de masia.
2.5.3. Estat conservació
El Catàleg classifica les masies, cases rurals o edificacions annexes existents en sòl no
urbanitzable en tres categories segons el seu estat de conservació:
Bon estat: correspon a aquelles edificacions que compleixen les condicions mínimes
d’habitabilitat o poden assolir-les amb l’execució d’obres menors. S’assigna aquest estat a
les edificacions que presenten façana i coberta en bon estat. Les masies, cases rurals i/o
edificacions annexes que estan en construcció o rehabilitació per obtenir les condicions
establertes a la data d’aprovació definitiva d’aquest POUM també es consideren en bon
estat.
Estat deficient: correspon a aquelles edificacions que no compleixen les condicions
d’habitabilitat pel que fa a estabilitat o estanquitat, i que per assolir-les cal una rehabilitació
que afecti a l'estructura, teulat o façanes. S’assigna aquest estat a les edificacions que
presenten façana i coberta en estat deficient.
Ruïna: correspon a aquelles edificacions que no poden ocupar-se sense una
reconstrucció que requereix almenys la consolidació de tota l’estructura, reconstrucció del
teulat o de part dels murs i façanes. Assignem aquest estat a les edificacions que
presenten façana i coberta en ruïnes.
2.5.4. Criteris d’intervenció
El tipus d’actuació que es permet realitzar a cada element depèn del seu estat actual de
conservació i de la tipologia d’edificació, seguint els criteris de la taula següent:
Tipus edificació
Masia o Casa
Rural
Edificació annexa
Estat
conservació
Tipus d'actuació
Reconstrucció Rehabilitació Ampliació Divisió
Bo - Permès Permès Permès
Deficient - Permès
Permès amb
rehabilitació
Permès amb
rehabilitació
Ruïna Permès - No permès No permès
Bo - - No permès No permès
Deficient - Permès No permès No permès
Ruïna Permès - No permès No permès
Les condicions i limitacions establertes per a la reconstrucció, rehabilitació, ampliació i divisió es
recullen en la normativa del POUM i en la fitxa individualitzada de cada element que forma part el
Catàleg.
2.5.5. Exclusions
Les edificacions que tot i disposar de les característiques anteriors queden situades pel POUM de
Santa Maria de Martorelles en sòl urbà o urbanitzable queden excloses del catàleg.
Les edificacions aïllades com poden ser les esglésies, capelles o ermites, barraques de vinya,
casetes d’eines, granges, naus industrials, coberts, magatzems, etc... i en general tot tipus
d’edificació destinada a usos agrícoles, ramaders o industrials, pròpies del sòl no urbanitzable
que no són o no han estat habitatge no poden incorporar-se al catàleg de masies amb aquesta
finalitat.
2.5.6. Llistat de masies i cases rurals catalogades
A continuació es presenta el llistat de masies i cases rurals catalogades en el document número 4
Catàleg de masies.
M01. Can Roda
M02. Can Bernades
M03. Can Gallemí (Ruïnes)
M04. Cal Mariano (Finca del Castell de Sant Foix)
M05. Casa del porxo (Finca del Castell de Sant Foix)
M06. Can Girona
M07. Ca n’Oliveres
2.6. INVENTARI D'HABITATGES EN SÒL NO URBANITZABLE
Totes les edificacions situades en sòl no urbanitzable estan incloses en el catàleg.
Memòria| Part 4: Memòria d’Ordenació 10

Santa Maria de Martorelles Pla d’Ordenació Urbanística Municipal| Document per a l’ aprovació inicial
2.7. CATÀLEG DE BÉNS PROTEGITS
Com s’esmenta en la llei 9/1993 del 30 de setembre del Patrimoni cultural català, “els béns que
integren el patrimoni cultural constitueixen una herència insubstituïble, que cal transmetre en les
millors condicions a les generacions futures. La protecció, la conservació, l’acreixement, la
investigació i la difusió del coneixement del patrimoni cultural és una de les obligacions
fonamentals que tenen els poders públics”.
Segons l’article 69 del decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la
Llei d’urbanisme, “per aconseguir l’efectivitat de les mesures urbanístiques de protecció de
monuments, edificis, jardins, paisatges o béns culturals, les administracions competents han
d’incloure en un catàleg els béns que calgui protegir”.
L’ instrument de protecció de patrimoni de Santa Maria de Martorelles serà el Catàleg de Béns
Protegits que inclourà les construccions, els jaciments arqueològics, les fonts, els espècimens
botànics i les zones d’interès que cal preservar.
El catàleg classifica els béns en funció de la seva tipologia, de la categoria de protecció i del seu
nivell de protecció:
2.7.1. Classificació de béns segons la seva tipologia
La proposta de classificació dels béns objectes de protecció de Santa Maria de Martorelles,
compresos dins del Catàleg de Béns Protegits és:
a. Patrimoni Arquitectònic (A).
Configuren el patrimoni arquitectònic català els elements o conjunts amb valor cultural, històric o
identitari del municipi. En Santa Maria de Martorelles s’hi troben els següents tipus:
Monument històric
Construcció o altra obra material produïda per l’activitat humana que configura una unitat
singular.
Edificis
Són els immobles d’interès pel seu valor arquitectònic, històric o social que ja sigui
globalment o en alguna de les seves parts. Pertanyen inequívocament al patrimoni cultural
del municipi i són mereixedores d’una especial protecció.
Obra civil
Són aquelles obres d’enginyeria civil o militar, com ponts, canals o torres de guaita o
defensa, que tenen un interès específic per raons històriques, arqueològiques,
científiques, culturals o socials.
b. Patrimoni Arqueològic (J).
El patrimoni arqueològic, el configuren el conjunt de jaciments o àrees que poden servir per al
coneixement de la història o cultura de l’ indret, sempre que per obtenir aquest coneixement
calgui estudiar-los amb metodologia arqueològica. En el municipi de Santa Maria es troba el
següent tipus:
Jaciments arqueològics
Elements que es conserven in situ i presenten interès arqueològic.
c. Patrimoni Natural (N).
El patrimoni natural conté els indrets i/o elements puntuals del municipi amb valor, els espais
geològics i els referents a la biodiversitat del territori. Al municipi de Santa Maria de Martorelles es
troben els següents tipus:
Arbres d’interès local
Són les unitats aïllades d’espècies forestals o cultivades que presenten un interès
remarcable per la seva mida, edat o valor històric, simbòlic o social.
Espais d’interès natural
Són aquelles parts del territori amb unes característiques biològiques o paisatgístiques
especials que la fan mereixedora d'una especial protecció, davant l'acció de l'home.
d. Patrimoni Ambiental (F).
El patrimoni paisatgístic el configuren les àrees, el valor de les quals és el resultat de la interacció
dinàmica de diversos factors resultants de la humanització de l’entorn, com els naturals i els
humans. Al municipi de Santa Maria de Martorelles es troba el següent tipus:
Fonts i dolls
Són els indrets d’on brolla o brollava aigua subterrània. Algunes disposen d’elements
arquitectònics que permeten canalitzar l’aigua per facilitar la seva recollida.
S’admetrà la recuperació i preservació dels béns inclosos dins aquest catàleg, amb les condicions
i limitacions d’actuacions, regulació d’usos i control en les activitats a realitzar-hi establertes en la
normativa general del POUM, la normativa específica del catàleg béns a protegir i en la fitxa
individualitzada de cada element que forma part d’aquest document.
2.7.2. Classificació de béns segons la categoria de protecció
El patrimoni objecte d’aplicació de la present normativa es classifica en les següents categories
de protecció:
a. Béns culturals d’interès nacional (BCIN).
Són aquells que ja tenen aquesta consideració d’acord amb la Llei 9/93 de 30 de setembre
del Patrimoni Cultural Català. La competència sobre aquests elements i els seus entorns és
de l’Ajuntament de Santa Maria de Martorelles i de la Comissió Territorial del Patrimoni
Cultural de Barcelona. L’Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, abans de concedir
llicències d’obra i activitats en aquests elements i entorns, haurà de disposar de la
corresponent autorització de la Comissió.
Aquest és:
El Castell Ruf (BCIN Monument històric // R-I-51-5530)
Memòria| Part 4: Memòria d’Ordenació 11

Santa Maria de Martorelles Pla d’Ordenació Urbanística Municipal| Document per a l’ aprovació inicial
b. Béns culturals d’interès local (BCIL).
Són els béns integrats del patrimoni cultural català que, tot i la seva importància, no
compleixen les condicions pròpies dels béns culturals d’interès nacional. Segon la disposició
addicional primera de la llei 9/93 de Patrimoni Cultural, tindran la consideració de béns
culturals d’interès local (BCIL), els béns immobles que en el moment de l’entrada en vigor de
llei 9/93 estiguin inclosos en el catàleg de patrimoni cultural incorporat en el plans urbanístics.
Aquest és:
Església de Santa Maria
(Protegit a nivell urbà en la Revisió i Adaptació del Pla General Municipal d’Ordenació de Santa
Maria de Martorelles aprovat per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona en sessió 28 de juliol
de 1993).
Segons l’article 17 de la llei 9/93 del Patrimoni Cultural Català, és el Consell Comarcal del
Vallès Oriental qui a proposta de l’Ajuntament de Santa Maria de Martorelles haurà d’aprovar
les propostes de catalogació de Béns culturals d’interès local (BCIL).
Una vegada aprovada aquesta catalogació la competència sobre aquests elements és de
l’Ajuntament de Santa Maria de Martorelles a excepció de la seva futura descatalogació,
modificació de les condicions de protecció o deconstrucció que serà de competència del
Departament de Cultura de la Generalitat.
c. Béns amb protecció urbanística (BPU).
Són els elements o conjunts inventariats que responen a un nivell suficient d’interès cultural
per al municipi i que requereixen un cert grau de protecció com a element d’identitat del
municipi. La seva protecció es regula a través de la normativa d’aquest POUM i és
competència de l’Ajuntament de Santa Maria de Martorelles.
2.7.3. Classificació de béns segons el seu nivell de protecció
La protecció dels elements individualment catalogats es precisa en relació al seu valor específic.
Aquesta es definirà en relació al nivell de protecció que es descriu a continuació.
a. Nivell de protecció Integral
Nivell de protecció total, aplicable a aquells béns que s’han de mantenir íntegrament, amb
especial respecte de les seves característiques específiques, i dels elements o parts que els
composen. Sols es permetran actuacions de restauració i consolidació que no malmetin,
perjudiquin o desvirtuïn el bé. De vegades s’haurà d’intervenir per garantir el manteniment del
bé.
És el nivell de protecció màxima del que gaudeixen tots els Béns Culturals d’Interès Nacional
de conformitat amb la llei 9/93 i alguns Béns Culturals d’Interès Local pel seu valor. També
es poden incloure elements classificats com a BCIL o BPU, que atenent als seus valors
arquitectònics, escultòrics o històrics, formen un tot indivisible.
b. Nivell de protecció Conservació
Nivell de protecció per als béns lliures de modificacions substancials que els desfigurin que
cal preservar i revalorar.
En termes generals són permeses les actuacions encaminades a la conservació i posta en
valor i a la recuperació d’aquells valors que s’hagin vist alterats
Aquest nivell de protecció afecta aquells edificis o elements de singular valor, BCIL o BPU,
bé perquè conserven la seva fesomia original, bé perquè, tot conservant-la en els aspectes
bàsics, han perdut la coherència unitària genuïna a causa d’intervencions sobre la
construcció original, d’un procés de degradació o d’un canvi d’ús.
En aquests edificis i elements, les actuacions permeses seran les de restauració dels seus
valors primitius mitjançant projectes unitaris de reforma i/o restauració. El grau de protecció,
en el cas dels edificis, afectarà la composició i elements constitutius de façanes principals i
secundàries visibles des del carrer, volums generals –és a dir, límits exteriors dels edificis,
cobertes, i aquells espais interiors que, en cada cas particular, tinguin un valor espacial i
artístic, com ara vestíbuls, escales, sales nobles, torres.
Aquest nivell de protecció implica també la conservació in situ dels elements d’interès que, es
troben en els edificis, com poden ser arcs, llindes, elements escultòrics, paviments, vidrieres,
elements ceràmics i pintures murals exteriors o interiors, etc.
c. Nivell de protecció Parcial
Nivell de protecció per als béns on interessa preservar i revaloritzar algun dels seus
elements. Són permeses obres sempre i quan no es perdin els valors dels elements que van
originar la protecció.
Aquesta protecció és aplicable a BCIL i BPU, els valors dels quals resideixen principalment
en la seva estructura tipològica, exteriorment reflectida en la façana, i en la disposició dels
elements comuns (vestíbuls i caixes d’escala), que serien les parts protegides; la resta de
l’edifici podrà ser afectat per actuacions de rehabilitació, sempre que mantinguin o revalorin
els esmentats elements comuns.
En el cas del patrimoni arqueològic i paleontològic el nivell de protecció parcial es pot aplicar
als jaciments, ja siguin BCIL o BPU, i a les AEA. Als jaciments arqueològics les intervencions
tenen per finalitat descobrir, documentar o investigar restes.
d. Nivell de protecció Ambiental
Nivell de protecció per a béns i/o conjunts, el valor dels quals resideix principalment en la
configuració paisatge urbà, rural, natural o paisatgístic de notable valor ambiental.
Quant als béns arquitectònics, aquest nivell protegeix els béns o conjunts BCIL i BPU, els
valors dels quals es troben fonamentalment a les façanes, per formar part d’un context
d’edificacions d’una mateixa tipologia que defineix un determinat ambient o paisatge urbà o
rural.
En aquest cas, independentment de l’obra a realitzar, fins i tot la substitució total o parcial de
l’edificació, caldrà una adequació ambiental, mantenir els trets tipològics de les façanes,
línies de coronament, així com parcel·lació en el nou projecte.
Quant als Béns naturals i ambientals-paisatgístic, aquest nivell protegeix àrees, entorns i
elements puntuals, que tinguin valor ecològic i mediambiental (ex.: boscos, miradors,
cingleres, abrics, jardins històrics, fonts naturals, arbres monumentals).
Memòria| Part 4: Memòria d’Ordenació 12

Santa Maria de Martorelles Pla d’Ordenació Urbanística Municipal| Document per a l’ aprovació inicial
2.7.4. Llistat de béns a protegir
Els béns a protegir que pertanyen al catàleg són els següents:
2.7.5. Intervencions
En la normativa del POUM i en les fitxes del catàleg de béns és regula les intervencions que es
poden realitzar a cada bé catalogat.
2.8. QUADRE DE CARACTERÍSTIQUES
El potencial d'aquesta nova proposta d'ordenació es resumeix en la taula següent, on s'indica el
nombre total d'habitatges potencials i d'edificabilitat màxima, així com les superfícies totals de
sistemes dels sectors i polígons del nou planejament.
Com pot comprovar-se, amb la nova proposta de POUM arribem a una capacitat màxima de 216
habitatges nous dins dels sectors previstos, que arribarien a cobrir la demanda de noves llars en
un escenari moderat. A part d’aquests, cal comptar amb els solars que queden en sòl urbà
consolidat, que poden representar uns 28 habitatges potencials més.
Memòria| Part 4: Memòria d’Ordenació 13

Santa Maria de Martorelles Pla d’Ordenació Urbanística Municipal| Document per a l’ aprovació inicial
Nom sector
o polígon
Superfíce total
residencial comercial industrial
PAU1 9.001,00 3.150,35 29 3.996,00 -
PAU2 1.469,00 661,05 7 874,00 -
PAU3 12.995,00 10.396,00 13 5.198,00 -
PAU5 5.636,00 3.663,40 17 3.112,00 -
PA-4 10.823,00 5.609,00 24 4.000,00 -
PPr1 60.117,00 24.046,80 66 8.200,00 -
PPr2 66.681,00 26.672,40 60 8.000,00 4.500,00 -
-
-
-
-
-
-
3.600,40 40,00% -
0,00 0,00% -
1.299,50 10,00% -
0,00% 2.250,25 25,00% 5.850,65 65,00%
0,00% 807,95 55,00% 807,95 55,00%
0,00% 1.299,50 10,00% 2.599,00 20,00%
Memòria| Part 4: Memòria d’Ordenació 14
845,40
-
15,00% -
1.127,20 20,00% 1.972,60 35,00%
2.642,00 24,41% 2.572,00 23,76% 5.214,00 48,18%
21.040,95 35,00% 6.011,70 10,00% 9.017,55 15,00% 36.070,20 60,00%
23.338,35 35,00% 10.002,15 15,00% 6.668,10 10,00% 40.008,60 60,00%
Totals 166.722,00 74.199,00 216 33.380,00 4.500,00 0,00 50.124,60 18.655,85 23.742,55 92.523,00
Solars buits en sòl urbà consolidat
Total habitatges potencials
Sòl
d'aprofitament
privat
Nombre
d'habitatges
28
244
Superfície de sostre
Dades
Cessions
zones verdes equipaments vialitat
TOTAL