Untitled - a la

Anuari socioeconòmic de la comarca d’Osona 2003:
Estructura i dinàmica econòmica
Octubre 2003
© Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona
Elaboració de continguts:
Cambra de Comerç de Barcelona
Col·laboradors:
Miquel Codina, Albert Espona, Cristina Font,
Pere Girbau, Josep Jutglar, Eva Miñarro,
Ferran Pelegrina, David Poudevida, Mireia Rosès
Supervisió lingüística:
LinguaCom, SL i Cambra de Barcelona
Direcció editorial:
Cambra de Comerç de Barcelona
Els textos signats expressen l’opinió dels autors
Disseny gràfic:
Toni Fresno
Coberta:
Toni Fresno
Autoedició:
Ivan Muñoz
Impressió i Producció:
Eumogràfic
Dipòsit legal: B-43809

Agraïments
Des de la Cambra de Comerç de Barcelona volem agrair la col·laboració d’Assela
Bosch, Martí Castells, Beth Codina, Miquel Codina, Albert Espona, Jordi Espona,
Cristina Font, Pere Girbau, Josep Jutglar, Joan Carles Martori, Eva Minarro, Gemma
Morelló, Betlem Parés, Alfred Paz, Ferran Pelegrina, Anna Perea, Santi Ponce, Anna
Portet, David Poudevida, Marc Prat, Marta Presseguer, Mireia Rosés, Xavier Segura,
Mercé Sucarrat, Eva Torrents i Joan Vera. Moltes gràcies a tots.

Índex
Presentacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
1. Definició i delimitació del territori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
2. Evolució i perspectives econòmiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
2.1 Població . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
La immigració a Osona: un repte de futur . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
2.2 Activitat i renda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
2.3 Ocupació i mercat laboral. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
Condicions per a promoure la inserció laboral
de les donesa la comarca d’Osona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
2.4 Indicadors socials i de qualitat de vida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38
3. Pautes de localització de l’activitat econòmica al territori . . . . . . 45
3.1 Estructura econòmica: trets principals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
3.2 Agricultura i ramaderia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
3.3 Indústria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
Curtidos Codina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
Divasa - Farmavic. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58
Girbau . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60
3.4 Comerç, turisme i altres serveis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
Bon Preu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
El turisme a Osona en els darrers cinc anys:
característiques i evolució . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66
4. Factors determinants de la localització de l’activitat . . . . . . . . . . 69
4.1 Especialització i diversitat del teixit productiu. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69
El teixit productiu: trets característics. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70
4.2 Disponibilitat de sòl . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72
4.3 Inversió pública i dotació d’infraestructures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79
4.4 Disponibilitat de mà d’obra qualificada i capital humà . . . . . . . . . . . . 86
4.5 Entitats i polítiques de promoció econòmica territorial . . . . . . . . . . . . 94
5. Estudi Monogràfic: Reflexions sobre la construcció
d’habitatges a la comarca d’Osona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103
6. Síntesi i principals conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115

De la tasca de la Cambra de Comerç de Barcelona, destaca la de dur a terme
actuacions d’interès general que afavoreixin la promoció de l’activitat econòmica i
empresarial a la seva demarcació. En el marc d’aquest objectiu general, la Cambra
assumeix el compromís d’analitzar el context econòmic en què es mouen les
empreses, de fer propostes sobre la política econòmica més favorable a l’interès
econòmic general i de posar la informació elaborada a l’abast dels agents econòmics
i socials dels diferents àmbits territorials que integren la demarcació. Cal destacar que
les necessitats d’informació de les nostres empreses i dels nostres ciutadans s’estan
ampliant i exigeixen una anàlisi més aprofundida i detallada de l’àmbit territorial més
proper en el qual desenvolupen l’activitat econòmica. Amb el propòsit de donar
resposta a aquesta necessitat creixent, la Cambra de Barcelona ha iniciat una nova
col·lecció d’estudis econòmics territorials, que comença amb aquest volum sobre la
dinàmica i estructura econòmica de la comarca d’Osona.
Aquest volum que inicia la sèrie impulsada per la Cambra de Barcelona és, a la
vegada, part integrant de l’Anuari socioeconòmic de la comarca d’Osona, en dos
volums, que neix de la col·laboració de la Cambra de Comerç de Barcelona amb el
Consell Comarcal d’Osona, la Universitat de Vic, Caixa de Manlleu i l’Observatori del
Mercat de Treball d’Osona. En aquest volum, elaborat pels serveis tècnics de la
Cambra i que enceta la sèrie d’estudis territorials, es presenta una anàlisi global de la
situació i l’evolució econòmica recent de la comarca en conjunt, amb una perspectiva
de mitjà termini; mentre que el volum titulat "Estadística municipal", elaborat sota la
direcció dels professors Santi Ponce i Joan Carles Martori de la Universitat de Vic,
complementa la visió de l’economia comarcal amb un recull sistematitzat de les fonts
estadístiques existents, referides a l’últim any amb informació disponible, i amb
especial atenció a l’àmbit municipal. Espero que aquest estudi en dos volums
complementaris contribueixi a la difusió i l’aprofundiment del coneixement de
l’economia d’Osona, i que faciliti la presa de decisions dels agents econòmics i socials
a la comarca, en benefici del progrés econòmic d’Osona i del conjunt del nostre país.
Miquel Valls i Maseda
President de la Cambra Oficial
de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona
Presentacions
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
7

8
ANUARI SOCIOECONÒMIC
DE LA COMARCA D’OSONA 2003
Des de la Caixa de Manlleu tenim un ferm compromís amb la societat civil i el teixit
associatiu i empresarial de la comarca, i tenim la convicció que cal donar suport als
projectes econòmics i socials. Ens interessa el desenvolupament econòmic de la
comarca d’Osona, -molt vinculat a la qualitat de vida dels seus ciutadans-, que
s’assoleix quan s’estableix una relació equilibrada entre tots els àmbits, sectors,
infraestructures i persones que configuren el nostre territori.
L’Anuari socioeconòmic de la comarca d’Osona, doncs, és un instrument que ens
proporciona un coneixement de la realitat comarcal en l’àmbit econòmic i social que
ens ha d’ajudar a la presa de decisions de futur. Però també pot tenir una lectura
complementària: el benestar general no es mesura per la generació de riquesa, sinó
pel repartiment d’aquesta riquesa; en altres paraules, el progrés, si no es comparteix,
és un progrés limitat. S’ha de buscar el diàleg entre el mercat competitiu, l’ètica i la
solidaritat, i evitar situacions d’exclusió.
Ens complau participar en l’edició d’aquest Anuari socioeconòmic de la comarca
d’Osona perquè en compartim plenament els objectius. Per saber on anem hem de
saber primer on som, i a partir d’aquí projectar-nos amb més seguretat cap a un futur
més pròsper, solidari i humanitzat.
Pere Rifà Ferrer
President de Caixa de Manlleu
La publicació d’aquest Anuari socioeconòmic de la comarca d’Osona és un
projecte mancomunat que aporta documentació econòmica de la comarca al servei
dels diferents àmbits: polític, econòmic, social i cultural.
És una suma de voluntats a partir d’una idea conjunta de l’Observatori del Mercat de
Treball i del Consell Comarcal d’Osona, amb un gran suport entusiasta de la Caixa de
Manlleu i de la Delegació a Osona de la Cambra Oficial de Comerç, indústria i
Navegació de Barcelona, i amb una aportació acadèmica, imprescindible, de la
Universitat de Vic.
Desitjo que aquest Anuari socioeconòmic de la comarca d’Osona esdevingui una eina
útil i sigui l’inici i l’estímul perquè els estudis i els treballs realitzats amb cura no
esdevinguin una publicació més.
Un agraïment per a tots els que l’han fet possible i per a tots els que en faran una eina
útil i de treball.
Jaume Mas i Coll
President del Consell Comarcal d’Osona

Les institucions i les organitzacions que formen part de l’Observatori del Mercat de
Treball d’Osona (MTO), els quatre pactes territorials per a l’ocupació d’Osona, el
Consell Empresarial d’Osona, Comissions Obreres, la Unió General de Treballadors i el
Consell Comarcal d’Osona, amb aquesta publicació volem assolir un dels objectius:
mostrar les diferents realitats i facilitar la informació actualitzada de l’àmbit
socioeconòmic de la comarca.
Aquesta unió d’esforços ha estat un bon resultat: professionalitat, coneixements,
experiència i il·lusió amb un únic objectiu, la nostra comarca.
Esperem que aquesta publicació us sigui útil.
Filo Tió i Pratdesaba
Observatori del Mercat de Treball d’Osona
Haver participat en l'elaboració de l'Anuari socioeconòmic de la comarca d’Osona
és per a la Universitat de Vic un gran motiu de satisfacció, perquè es tracta d'una eina
indispensable que ens permetrà, a partir de l'estudi del passat i del present de la
nostra comarca, conèixer on som i cap a on volem anar.
El fet que la tasca de recollir i elaborar la informació de l'Anuari hagi recaigut en la
Universitat de Vic, ens permet de complir amb un dels objectius més cabdals de tota
institució universitària: esdevenir un referent en el sistema socioeconòmic del nostre
entorn. No cal dir que col·laborar a fer l'Anuari socioeconòmic de la comarca d’Osona
és una oportunitat singular.
Destijo continuïtat al projecte i felicito tots els col·laboradors.
Dr. David Serrat i Congost
Excel·lentíssim i Magnífic Rector de la Universitat de Vic
Vic, octubre de 2003
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
9

1. Definició i delimitació del territori
La comarca d’Osona és part de l’antic comtat d’Osona, a l’anomenada Catalunya
Vella. És situada a l’extrem nord-oriental de la Depressió Central Catalana, entre els
Prepirineus i la Serralada Prelitoral. Aquesta situació fa de la comarca un enllaç natural
entre els Pirineus i la regió metropolitana de Barcelona, de nord a sud, i entre les zones
costaneres i l’interior de Catalunya, d’est a oest.
Osona limita al nord amb la comarca del Ripollès, al nord-est amb la Garrotxa, a l’est
amb la Selva, al sud amb el Vallès Oriental, al sud-oest amb el Bages i al nord-oest
amb el Berguedà.
Osona. Mapa Comarcal
Font: Consell Comarcal d’Osona
1 Alpens
2 Balenyà
3 Brull, el
4 Calldetenes
5 Centelles
6 Collsuspina
7 Espinelves
8 Folgueroles
9 Gurb
10 Lluçà
11 Malla
12 Manlleu
13 Masies de Roda, les
14 Masies de Voltregà, les
15 Montesquiu
16 Muntanyola
17 Olost
18 Orís
19 Oristà
20 Perafita
21 Prats de Lluçanès
22 Roda de Ter
23 Rupit i Pruit
24 Sant Agustí de Lluçanès
25 Sant Bartomeu del Grau
26 Sant Boi de Lluçanès
27 Sant Hipòlit de Voltregà
28 Sant Julià de Vilatorta
29 Sant Martí d'Albars
30 Sant Martí de Centelles
31 Sant Pere de Torelló
32 Sant Quirze de Besora
33 Sant Sadurní d'Osormort
34 Sant Vicenç de Torelló
35 Santa Cecília de Voltregà
36 Santa Eugènia de Berga
37 Santa Eulàlia de Riuprimer
38 Santa Maria de Besora
39 Santa Maria de Corcó
40 Seva
41 Sobremunt
42 Sora
43 Taradell
44 Tavèrnoles
45 Tavertet
46 Tona
47 Torelló
48 Vic
49 Vidrà
50 Viladrau
51 Vilanova de Sau
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
11

12
ANUARI SOCIOECONÒMIC
DE LA COMARCA D’OSONA 2003
El Ter és el principal eix fluvial de la comarca i una bona part dels cursos que drenen
les terres d’Osona són de la seva conca. En segon terme destaquen el Congost i
afluents, que formen part de la conca del Besòs, i les rieres del Lluçanès, que
pertanyen a la conca del Llobregat. El Ter és un dels rius més importants de Catalunya
i, juntament amb el Llobregat, constitueixen les dues conques industrials del país. Al
llarg del seu curs s’hi van aixecar indústries que aprofitaven l’energia generades pels
salts d’aigua del riu.
Osona té una superfície de 1.264 km 2 . La comarca presenta una orografia variada que
permet de diferenciar cinc subcomarques: la plana de Vic, al bell mig de la comarca,
que comprèn una extensió de 566,4 km 2 ; les Guilleries, regió muntanyosa que ocupa
157,3 km 2 ; el Cabrerès o Collsacabra, de 114,9 km 2 d’extensió; el Lluçanès, situat a
l’altiplà central de Catalunya, en una extensió de 326,5 km 2 , i el Vidranès, incorporat
més darrerament i situat al sector septentrional de la comarca, que ocupa una
extensió de 72,4 km 2 . 1
La plana de Vic constitueix el nucli central de la comarca i s’estén uns 30 km en
direcció nord-sud i 10 km en direcció est-oest, concentra quasi la meitat de la
superfície d’Osona i forma un canal de pas entre els Pirineus i la Depressió Litoral,
amb la qual comunica pel Vallès Oriental. Hi abunden els petits turons entre extensos
camps de conreu. A més, la plana de Vic concentra 28 dels 51 municipis de la
comarca, entre els quals es troben els més poblats d’Osona, com Vic, capital de la
comarca, Manlleu i Torelló.
Les Guilleries la formen els municipis de Vilanova de Sau, Sant Sadurní d’Osormort,
Espinelves i Viladrau. És una regió muntanyosa constituïda en bona part per un massís
granític amb alçades que superen els 1.000 m. El Collsacabra comprèn els municipis
de Santa Maria de Corcó, Tavertet i Rupit i Pruit i, juntament amb terres de les
comarques de la Garrotxa i la Selva, constitueix una unitat que forma part del nucli
central de la Serralada Transversal Catalana. El Lluçanès és una zona de transició
entre la plana de Vic i el Berguedà i comprèn 12 municipis. Finalment, el Vidranès, que
és situat al sector septentrional de la comarca, comprèn els municipis de Sant Quirze
de Besora, Montesquiu, Santa Maria de Besora i Vidrà.
Aquesta variada orografia permet de distingir, en general, dos tipus de clima a la
comarca: d’una banda, un clima mediterrani de muntanya mitjana amb tendència
continental a les zones situades als vessants del Montseny, la plana de Vic i les
contrades interiors del sector ponent, i, de l’altra, un clima mediterrani de muntanya
mitjana amb influència marítima al sector de llevant
1 Algunes d’aquestes subcomarques inclouen municipis situats fora d’Osona

2. Evolució i perspectives econòmiques
2.1 Població
Evolució demogràfica: trets principals
Segons l’última revisió del padró disponible en la data de publicació d’aquest informe,
corresponent a l’any 2002, la comarca d’Osona tenia 132.601 habitants, distribuïts
en 51 municipis. Destaquen Vic, Manlleu i Torelló, on es concentra prop de la meitat
de la població de la comarca. Amb relació al padró de 1996, Osona guanya 9.678
habitants i augmenta el pes relatiu respecte del conjunt de Catalunya. Aquest
increment demogràfic és degut sobretot a l’entrada d’immigrants, ja que el creixement
natural o vegetatiu (la diferència entre els naixements i les defuncions) representa una
aportació poc significativa a l’increment de la població.
El motor que ha impulsat l’expansió demogràfica catalana entre els anys 1996 i 2001
–any aquest darrer del qual es disposa d’informació detallada dels moviments
demogràfics- ha estat la immigració estrangera –en contrast amb altres períodes
històrics, en què dominava la immigració procedent d’altres regions peninsulars. De
fet, el 90,8 % del creixement de la població catalana durant aquest període, equivalent
a 229.788 persones, s’explica pels fluxos migratoris, en contrast amb el 9,2 % restant,
atribuïble a un creixement natural de 23.282 habitants (resultat de la diferència entre
326.591 naixements i 303.309 defuncions). Aquest tret característic s’observa a tots
els àmbits del territori català, i en particular a l’àrea metropolitana de Barcelona, a les
comarques gironines i al Camp de Tarragona, on el saldo migratori és sistemàticament
i significativament superior al creixement natural. Pel que fa a la comarca d’Osona, de
les 6.620 persones que va augmentar la població entre 1996 i 2001, 5.744 provenen
del saldo migratori net (el 87 % de l’augment total), i els 876 restants (13 %) del
creixement natural al territori. La contribució de la immigració d’origen estranger a
aquest saldo migratori net va ser del 60,8 % des de l’any 1997 fins al 2000, període
del qual es té aquesta informació.
Taula 2.1.1 Fluxos de població (1990-2001). Osona. Nombre de Persones
1990 1.165 1.020 145 152 41 193 19 9 3 4 35 228 373
1991 1.188 987 201 nd nd nd nd nd nd nd nd nd nd
1992 1.140 985 155 147 -78 69 262 9 11 0 282 351 506
1993 1.116 1.090 26 295 -140 155 94 2 17 0 113 268 294
1994 1.155 1.017 138 386 -175 211 40 7 9 0 56 267 405
1995 1.137 1.054 83 246 -35 211 73 5 12 4 94 305 388
1996 1.209 1.078 131 nd nd nd nd nd nd nd nd nd nd
1997 1.259 1.144 115 173 -67 106 177 6 19 0 202 308 423
1998 1.239 1.182 57 207 -17 190 187 23 35 5 250 440 497
1999 1.278 1.084 194 298 -44 254 258 22 33 4 317 571 765
2000 1.301 1.078 223 353 81 434 543 135 86 11 775 1.209 1.432
2001 1.313 1.147 166 372 111 483 nd nd nd nd nd nd nd
1990-2001* 14.500 12.866 1.634 2.629 -323 2.306 1.653 218 225 28 2.124 3.947 5.581
En % s/total - - 29,3 114,0 -14,0 100 77,8 10,3 10,6 1,3 100 70,7 100
* Acumulat
Font: IDESCAT
Moviment natural
Naixements
Defuncions
Saldo natural
Migracions internes
Resta de
Catalunya
Resta
d’Espanya
Saldo
migrac.
Int.
Moviment migratori
Immigracions internes
Àfrica
Amèrica
Europa
Altres
Total
inmigraci
ons ext.
Saldo
Migracions
Saldo total
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
13

14
ANUARI SOCIOECONÒMIC
DE LA COMARCA D’OSONA 2003
La immigració a Osona: Un repte de futur
En pocs anys, l’Estat espanyol ha viscut un procés en el qual la immigració estrangera
ha passat de ser un fenomen molt minoritari a convertir-se en una realitat palpable
que, tot i no arribar encara globalment als índexs d’altres països europeus, ocupa avui
un lloc preeminent en el debat polític i social. En aquest context general, Catalunya és
una de les comunitats autònomes en què aquest fenomen té un pes més important, i
dins de Catalunya és especialment significatiu el cas d’Osona, en què la proporció de
nouvinguts a l’inici de l’any 2003 arribava, segons dades del Pla comarcal d’integració
dels immigrants, al 8,9 %.
Una simple observació al carrer posa en evidència que la immigració està transformant
ràpidament la vida quotidiana de molts municipis de la comarca, amb aquesta arribada
de gran quantitat de persones que provenen, a més, de llocs cada vegada més
diversos. Si cerquem una aproximació més estrictament quantitativa a aquesta realitat,
ens adonarem de seguida que és només a partir de l’anàlisi comparativa de dades
obtingudes en diferents moments que podem comprovar fins a quin punt no val a
parlar d’una realitat ja fixada, sinó que el que ens correspon és, més aviat, assenyalar
tendències, tant pel que fa a la incorporació gradual de nouvinguts a la societat
osonenca com pel que fa al pas d’una situació inicial (la de fa uns anys) marcada
essencialment per la contraposició d’autòctons a immigrants d’origen marroquí a una
situació més multicultural.
Per entendre aquestes tendències és especialment significatiu el fet que en el
període de poc més d’un any que va de l’octubre de 2001 al gener de 2003 el
nombre d’estrangers en el conjunt de la comarca havia passat, sempre segons
dades del Pla comarcal d’integració dels immigrants, de 8.880 a 12.150, la qual
cosa suposa una variació del 6,7 % al 8,9 % sobre el total de la població. Vic va
passar en aquest mateix període de l’11,6 % al 15,1 % d’immigrants; i a Manlleu, la
variació va ser de l’11,15 % al 14,5 %. Pel que fa al pas a una situació cada vegada
més multicultural, aquest fet es constata d’una manera molt clara en el cas de Vic,
en què el col·lectiu originari del Marroc, tot i continuar sent el majoritari, ha passat
de representar el 75 % del total d’estrangers el mes de desembre de 2002 al 57 %
a l’inici de 2003. En el conjunt d’Osona, el col·lectiu marroquí representava, l’inici del
2003, el 64 % del total d’immigrants.
Dels marroquins que viuen a Osona, la majoria pertanyen a l’ètnia amazigh i
procedeixen de la província de Nador, a la zona del Rif. A part del marroqui, els
col·lectius d’immigrants més significatius en nombre de persones són el
llatinoamericà, que representava el 15,7 % del total d’estrangers l’inici de 2003, i el
subsaharià, que representava el 10,2 %. Els llatinoamericans provenen majoritàriament
d’Equador i de Colòmbia, mentre que els subsaharians són sobretot de Ghana i
Nigèria. A més distància hi ha els europeus de l’est (el 4,9 % dels estrangers) i els
asiàtics (l’1,8 %).
Per a les persones de fora de la Unió Europea, les úniques vies oficials per establirse
a l’Estat són la política de contingents, que exigeix que aquells que volen venir
hagin rebut una oferta de treball en el seu país d’origen en funció d’un nombre de
places que el Govern pacta anualment amb els diversos sectors productius, o el
reagrupament familiar. Val a dir, però, que una part important dels estrangers que

arriben a l’Estat i, per tant, també a Osona, no ho fan per cap de les dues vies
oficials esmentades, és a dir que no tenen ni una oferta de treball ni permís de
residència. Es tracta dels immigrants “irregulars”, que a la comarca, igual que en el
conjunt de Catalunya, representen entorn del 20 % del total de nouvinguts. Per
col·lectius, el que té un nombre més significatiu de persones en situació irregular és
el dels llatinoamericans, que es beneficien en molts casos dels convenis bilaterals
que els permeten fer el viatge com a turistes i, per tant, venir sense visat.
L’assentament dels immigrants no és fàcil. Després d’una situació inicial en la qual
s’ha de refiar dels seus contactes o de la bona voluntat d’altres persones, la primera
residència de tot immigrant que arriba a Osona és, sempre, un pis de lloguer.
Habitualment, es tracta d’un pis vell que el nouvingut comparteix amb altres persones
del seu mateix col·lectiu. L’accés al mercat de l’habitatge no és sempre fàcil ni
transparent, la qual cosa fa que els preus siguin sovint molt alts. Quan han arribat a
una situació de lleugera estabilitat i han pogut portar a terme el reagrupament familiar,
hi ha molts immigrants que passen del règim de lloguer a la compra del pis.
Pel que fa a la feina, el sector que ocupa més persones nouvingudes és el de les
indústries càrnies, seguit de la construcció. També hi ha immigrants a les indústries de
la pell, el metall o la torneria, i de manera cada vegada més significativa en el sector
de l’hostaleria, en què troben feina molts llatinoamericans. També destaca, finalment,
el sector dels serveis personals.
Per molt que vulgui ser coartada i limitada legalment, la immigració és un fenomen
inqüestionable, lligat a una conjuntura global que no permet que cap societat es vegi
a si mateixa com una realitat aïllada. En aquest sentit, encara que estigui sotmès a
una jerarquia institucional i legal que li ve de més amunt, és l’àmbit local el qui té en
bona part el repte d’aconseguir que els nouvinguts deixin enrere la consideració de
persones “de fora” i esdevinguin partícips, en la màxima mesura del possible, de la
dinàmica social.
Des de fa uns anys destaquen a Osona, tant des de l’àmbit institucional com des de
la mateixa societat civil, inciatives destinades a facilitar la incorporació normalitzada
dels nouvinguts. A Vic, l’Ajuntament ha intervingut decisivament en l’àmbit escolar,
impulsant la fusió d’escoles públiques i portant a terme una experiència pionera de
repartiment escolar en tots els centres de primària i secundària; i ha destacat també
per la tasca de mediació i la creació d’un Fòrum Intercultural. A Manlleu s’ha
impulsat, des de fa uns anys, un servei de mediació en els àmbits de l’ensenyament
i els serveis socials; i a Osona nord diversos municipis impulsen des de fa anys el
programa Icària, que actualment porta a terme tallers d’acollida per a persones
nouvingudes i té també un servei de mediació. S’ha de destacar, a més, l’existència
d’entitats interculturals i la proliferació, en tot l’àmbit comarcal, d’associacions
d’immigrants de diversos orígens.
Actualment, el Pla comarcal d’integració dels immigrants treballa en col·laboració amb
els ajuntaments per tal de materialitzar accions en diversos fronts en el marc d’una
estratègia general destinada tant a una normalització de la situació dels nouvinguts en
diversos àmbits (habitatge, feina, escola, lleure, etc.) com a l’acostament entre
aquests i els autòctons, i a la sensibilització del conjunt de la població sobre la realitat
de la immigració. En aquest sentit, destaquen la creació d’un servei de traducció en
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
15

16
ANUARI SOCIOECONÒMIC
DE LA COMARCA D’OSONA 2003
els àmbits d’ensenyament, sanitat i serveis socials; la realització de tallers per a pares
i mares autòctons i immigrants a les escoles; la creació de diversos grups de treball;
els cursos preparatoris de l’examen teòric del permís de conduir; el manteniment d’un
observartori de la immigració i l’exposició Itineraris, un cop d’ull sobre la vida
quotidiana dels immigrants d’Osona.
Albert Espona i Mireia Rosés
Pla comarcal d’integració dels immigrants d’Osona
Des d’una perspectiva temporal més àmplia, la població d’Osona ha augmentat de
17.601 persones en 21 anys, dels 115.000 habitants censats el 1981 als gairebé
133.000 el 2002. Aquest augment representa una diferència relativa del 15,3 % entre
els dos anys de referència, equivalent a un creixement anual acumulatiu del 0,7 %.
Durant aquest període de 21 anys el ritme de creixement de la població osonenca s’ha
anat accelerant, des del 0,22 % del subperíode 1981-1986, fins al 7,9 % del
subperíode 1996-2002, sense que es detectin signes d’estancament o de pèrdua de
població en cap dels anys considerats.
De fet, la població d’Osona ha tendit a guanyar pes en relació amb el conjunt de
Catalunya, i ha passat de representar l’1,93 % el 1981 al 2,04 % el 2002, fet que
reflecteix un creixement més ràpid de la població de la comarca en relació amb la
mitjana catalana, que ha estat del 0,4 % acumulatiu anual durant el mateix període.
Aquest tret diferencial es manté durant el període més recent, entre 1996 i 2002, en
el qual s’observa un increment relatiu de la població de Catalunya del 6,8 %
(equivalent al 0,82 % de taxa anual acumulativa), més d’un punt percentual per sota
d’Osona. Aquestes xifres suggereixen unaa acceleració notable del creixement
demogràfic, tant a Osona com al conjunt de Catalunya, en el curs dels últims sis anys.
Per comarques, entre 1996 i 2001, 32 comarques augmenten població, i només 9 en
perden. De fet, aquest augment de la població resident a Catalunya, impulsat per la
immigració d’origen estranger, ha estat el més important des de l’any 1981.
Per valorar l’evolució demogràfica d’Osona en relació amb altres comarques catalanes, cal
tenir en compte el procés de reequilibri territorial de la població catalana que va començar
en la dècada dels vuitanta. Aquest procés s’ha caracteritzat per una pèrdua de pes relatiu
del nucli central de l’entorn de Barcelona i del Barcelonès, mentre que els augments màxims
de la població es localitzen a les zones de l’àmbit metropolità. En nivells absoluts,
destaquen els augments demogràfics de les comarques centrals, les comarques gironines
i el Camp de Tarragona. Durant l’últim subperíode 1996-2001, les comarques centrals, amb
l’excepció d’Osona, mantenen el pes relatiu respecte del conjunt de Catalunya, mentre que
el territori metropolità de Barcelona, les comarques gironines i el Camp de Tarragona en
guanyen. En conjunt, les zones de màxima expansió demogràfica de la població catalana
es concentren al llarg d’un corredor litoral i prelitoral que s’estén des de l’Alt Empordà al
nord, fins al Baix Camp al sud, amb penetracions cap a l’Anoia i Osona. L’excepció dins
d’aquest corredor és la comarca del Barcelonès. 2
2 Vegeu l’article de Joaquim Capellades "Població i territori a Catalunya",
a la Memòria econòmica de Catalunya de l’any 2002, publicada pel Consell General de Cambres de Catalunya.

Taula 2.1.2 Població (1981-2002). Nombre de persones
Osona Catalunya Osona/Cat.( %)
1981 115.000 5.956.414 1,93
1986 115.258 5.978.638 1,93
1991 117.442 6.059.494 1,94
1996 122.923 6.090.040 2,02
2001 129.543 6.343.110 2,04
2002 132.601 6.506.440 2,04
creix. 86/81 0,22 0,37
creix. 91/86 1,89 1,35
creix. 96/91 4,67 0,50
creix. 01/96 5,39 4,16
creix. 02/01 2,36 2,57
Font: IDESCAT, padrons municipals d'habitants 1986, 1996 i 2002, i censos de població 1981, 1991 i 2001
Tenint en compte que el territori d’Osona representa el 3,96 % del territori català, la
densitat demogràfica de la comarca se situa a l’entorn d’un 50 % per sota de la mitjana
catalana: 105 h./km 2 d’Osona, davant dels 204 h./km 2 de Catalunya. No obstant això,
cal tenir en compte les importants diferències de densitat demogràfica de la comarca,
fruit d’una elevada concentració a la plana de Vic, en detriment de les altres zones.
Taula 2.1.3 Densitat de població (2002)
Osona Catalunya Osona/Cat.( %)
Població 132.601 6.506.440 2,0
Superfície (km 2 ): 1.264 31.895 4,0
Densitat de població (hab/km 2 ): 105 204 51,4
Font: IDESCAT
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
17

18
ANUARI SOCIOECONÒMIC
DE LA COMARCA D’OSONA 2003
Evolució demogràfica per municipis
En línies generals, el creixement de la població catalana en el període 1996-2002 s’ha
localitzat fonamentalment en els àmbits municipals de dimensió mitjana, en termes de
població, seguint una tendència ja manifestada clarament en el quinquenni anterior. A
Osona, les zones més dinàmiques des del punt de vista demogràfic durant aquest
últim subperíode han estat els municipis mitjans i grans de la comarca, localitzats al
voltant de l’eix nord-sud de la plana de Vic, i, en particular, els municipis més propers
a Vic, un fet que en reforça la capitalitat.
Des d’una perspectiva temporal més àmplia, els municipis mitjans i grans són els que
han tendit a un dinamisme demogràfic més destacat durant el període de 21 anys
comprès entre els censos de 1981 i de 2002. Pel que fa a la comarca d’Osona, cal
assenyalar que només 16 dels 51 municipis han perdut població en aquest període,
mentre que en els 35 restants ha augmentat el nombre d’habitants. En general, els
municipis que han patit una pèrdua neta de població durant aquest període són petits,
per sota dels 850 habitants, a excepció de Sant Hipòlit de Voltregà i Sant Quirze de
Besora. En el grup constituït pels 16 municipis de dimensió mitjana (entre 1.000 i
5.000 habitants) és on la població ha augmentat més (el 24,4 % entre 1981 i 2002),
per sobre de l’augment del grup dels set municipis més grans (més de 5.000
habitants), que ha estat del 14,2 %. Aquestes dues dades contrasten amb el descens
del 2 % del grup de municipis més petits (menys de 1.000 habitants).

Taula 2.1.4 Població per municipis. Nombre de persones
1981 1986 1991 1996 2001 2002 1981-2002
diferència
Alpens 255 252 249 256 278 277 22
Balenyà 2.948 3.166 3.231 3.025 3.213 3.208 260
Brull, el 187 182 182 196 186 193 6
Calldetenes 1.229 1.408 1.472 1.802 1.998 2.083 854
Centelles 5.621 5.632 5.682 5.771 5.822 5.939 318
Collsuspina 350 220 214 246 268 273 -77
Espinelves 254 239 191 175 184 182 -72
Folgueroles 1.016 1.066 1.160 1.322 1.693 1.724 708
Gurb 1.509 1.625 1.674 1.823 1.955 1.993 484
Lluçà 298 299 282 272 267 269 -29
Malla 283 257 247 255 239 258 -25
Manlleu 15.962 16.190 16.148 17.035 17.532 18.229 2.267
Masies de Roda, les 569 612 624 637 710 717 148
Masies de Voltregà, les 2.379 2.455 2.479 2.585 2.873 2.883 504
Montesquiu 1.002 932 855 850 822 854 -148
Muntanyola 199 163 171 242 341 347 148
Olost 961 948 960 1.204 1.158 1.170 209
Oristà 963 912 922 665 633 624 -339
Orís 268 229 226 230 248 236 -32
Perafita 356 362 338 319 356 366 10
Prats de Lluçanès 2.266 2.470 2.625 2.790 2.687 2.715 449
Roda de Ter 4.562 4.702 5.015 5.002 5.210 5.294 732
Rupit i Pruit 414 370 343 357 341 328 -86
Sant Agustí de Lluçanès 132 130 123 105 105 107 -25
Sant Bartomeu del Grau 1.034 1.081 1.121 1.215 1.106 1.134 100
Sant Boi de Lluçanès 520 522 530 565 566 572 52
Sant Hipòlit de Voltregà 3.160 3.022 2.981 2.909 3.047 3.087 -73
Sant Julià de Vilatorta 1.518 1.721 1.934 2.063 2.414 2.473 955
Sant Martí d'Albars 162 139 125 125 134 132 -30
Sant Martí de Centelles 738 715 642 683 772 784 46
Sant Pere de Torelló 2.006 2.089 1.996 2.135 2.188 2.230 224
Sant Quirze de Besora 2.074 2.017 2.028 2.011 1.970 1.986 -88
Sant Sadurní d'Osormort 79 79 74 74 81 83 4
Sant Vicenç de Torelló 1.785 1.783 1.702 1.725 1.806 1.833 48
Santa Cecília de Voltregà 194 188 187 199 206 207 13
Santa Eugènia de Berga 1.129 1.313 1.590 1.905 1.973 1.999 870
Santa Eulàlia de Riuprimer 783 809 844 845 863 869 86
Santa Maria de Besora 209 200 201 166 178 180 -29
Santa Maria de Corcó 1.895 1.961 1.997 2.038 2.165 2.139 244
Seva 1.487 1.610 1.765 2.238 2.578 2.662 1.175
Sobremunt 63 77 91 90 87 93 30
Sora 268 228 211 181 182 189 -79
Taradell 4.114 4.259 4.593 4.755 5.270 5.330 1.216
Tavertet 97 114 132 133 146 137 40
Tavèrnoles 187 214 208 241 273 270 83
Tona 5.124 5.289 5.522 5.765 6.072 6.183 1.059
Torelló 10.941 11.132 11.460 11.952 12.286 12.454 1.513
Vic 30.155 28.583 28.736 30.397 32.703 33.935 3.780
Vidrà 197 178 171 172 163 163 -34
Viladrau 757 802 883 866 863 879 122
Vilanova de Sau 341 312 305 311 332 329 -12
Osona 115.000 115.258 117.442 122.923 129.543 132.601 17.601
% s/Catalunya 1,93 1,93 1,94 2,02 2,04 2,04 3,2
Catalunya 5.956.414 5.978.638 6.059.494 6.090.040 6.361.365 6.506.440 550.026
Font: IDESCAT
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
19

20
ANUARI SOCIOECONÒMIC
DE LA COMARCA D’OSONA 2003
En termes absoluts, els municipis que més han incrementat la població (per sobre dels
1.000 habitants) els últims 21 anys han estat: Vic (3.780 h.); Manlleu (2.267 h.); Torelló
(1.513 h.); Taradell (1.216 h.), Seva (1.175 h.) i Tona (1.059 h.). En termes relatius, els
municipis on el dinamisme demogràfic ha estat més acusat es localitzen al voltant de
la capital comarcal: Santa Eugènia de Berga, Seva, Muntanyola, Folgueroles,
Calldetenes, Sant Julià de Vilatorta i Gurb. En sentit contrari, els municipis que més
població han perdut en termes absoluts són: Oristà (339 h.), Montesquiu (148 h.),
Rupit i Pruit (86 h.) i Sant Quirze de Besora (88 h.).
Superior al 2 %
De l’1 % al 2 %
Del 0 % al 1 %
Inferior al 0 %
Mapa 2.1.1 Taxa de creixement anual acumulatiu de la població 1981-2002 per trams
Font: IDESCAT i elaboració pròpia
En conclusió: es consolida un model de creixement demogràfic que reforça la funció
residencial dels municipis mitjans i grans, que atrauen població dels nuclis urbans i
semiurbans més propers. Aquesta pauta de creixement demogràfic ha anat
acompanyada d’un increment significatiu dels desplaçaments diaris de població des
del lloc de residència fins al lloc de treball. A Vic, per exemple, l’any 1996 entraven
cada dia per raó de treball unes 7.514 persones de mitjana, que provenien
majoritàriament dels municipis limítrofs.
Estructura de la població per sexes i per edats
En primer lloc, cal destacar que durant els últims anys s’ha accentuat el procés
d’envelliment progressiu de la població d’Osona –un tret comú amb el conjunt de
Catalunya–, alhora que s’observa una tendència a l’augment del nombre de
naixements a partir de 1996 –amb l’excepció de 1998. L’any 2001 la taxa de
creixement vegetatiu a Osona va ser de l’1,28 per mil (1,41 per mil a Catalunya),
davant del 0,7 per mil de l’any 1995. Aquesta taxa de creixement natural representa
la diferència entre una taxa de natalitat del 10,1 per mil (10,2 per mil a Catalunya),
davant del 9,3 per mil de l’any 1995, i de mortalitat del 8,9 per mil (8,8 per mil a
Catalunya). L’índex d’envelliment, que relaciona el total de població més gran de 64
anys amb la de menys de 15 anys, té un valor de 124 % el 2001, lleugerament inferior
al de la mitjana de Catalunya (126 %). Això significa que per cada cinc persones més
grans de 64 anys només hi ha quatre persones menors de 15.

Taula 2.1.5 Indicadors d'estructura d'edats (2001)
Osona Catalunya
Índex d'envelliment 1 124 126
Índex d'infantesa 2 15 14
Índex de dependència juvenil 3 22 20
Índex de dependència senil 4 27 25
Índex de recanvi de la població d'edats actives 5 72 85
Relació de nens per dones en edat fèrtil 6 20 19
Font: IDESCAT, estimacions de població postcensals per Catalunya i elaboració pròpia
1
Habitants de 65 anys i més per 100 habitants de menys de 15 anys
2
Habitants de 0 a 14 anys per 100 habitants del total de població
3
Habitants de menys de 15 anys per 100 habitants de 15 a 64 anys
4
Habitants de 65 anys i més per 100 habitants de 15 a 64 anys
5
Habitants de 60 a 64 anys per 100 habitants de 15 a 19 anys
6
Habitants de 0 a 4 anys per 100 dones de 15 a 49 anys
En termes generals, l’estructura de la població osonenca per trams d’edat i per sexes
és força similar a la mitjana de Catalunya. No obstant això, s’observen petites
diferències en la població de 0 a 15 anys i en la de més de 65 anys, que tenen un pes
superior a Osona en comparació amb la mitjana de Catalunya, i en la distribució per
sexes, que és lleugerament més equilibrada a Osona que a Catalunya (la proporció de
dones supera la d’homes en 4,1 punts percentuals a Catalunya, i només en 1,5 punts
a Osona).
Edat
>85
80-84
75-79
70-74
65-69
60-64
55-59
50-54
45-49
40-44
35-39
30-34
25-29
20-24
15-19
10-14
5-9
0-4
5
4
3
2
1
0 0 1 2 3 4 5
% Homes % Dones
Gràfic 2.1.1 Estructura de la població per sexes i edats (2001). Osona
Font: IDESCAT
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
21

22
ANUARI SOCIOECONÒMIC
DE LA COMARCA D’OSONA 2003
2.2 Activitat i renda
Evolució de l’activitat
Durant el període 1995-2002, la comarca d’Osona va enregistrar un creixement mitjà
del 2,9 % interanual, segons les estimacions comarcals de la Caixa de Catalunya, un
ritme lleugerament inferior al del conjunt de Catalunya durant el mateix període –que
va ser del 3,2 %. Per tant, Osona ha participat plenament de la fase expansiva del
cicle econòmic de l’economia catalana al llarg del període de referència, malgrat que
hagi patit una lleugera pèrdua de pes en relació amb el Principat –la comarca ha
passat de representar l’1,72 % del PIB català el 1995, a l’1,67 % el 2002.
Taxes de variació interanual ( %)
4,50
4,00
3,50
3,00
2,50
2,00
1,50
3,3
2,5
3,8 3,8
3,7
3,4
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002
Osona Catalunya
4,2
Gràfic 2.2.1 Creixement del PIB
Font: Caixa de Catalunya
Cal destacar que durant el període 1995-2002 el sector industrial va mostrar una
capacitat de creixement relativament baixa, en comparació amb Catalunya i també en
relació amb les taxes assolides pel sector primari i pel sector serveis de la comarca.
Aquest menor dinamisme de la indústria osonenca, molt influenciat per la crisi que
pateix bona part del sector tèxtil, és el principal factor explicatiu del diferencial entre
les taxes de creixement d’Osona i de Catalunya durant el període considerat. Aquesta
pauta també es va complir l’últim any de referència, el 2002, en què el PIB de la
comarca va créixer l’1,8 %, 0,4 punts menys que la mitjana de Catalunya (2,2 %),
fonamentalment a causa del menor dinamisme del sector industrial. Durant aquest
últim any el creixement econòmic de la comarca es va fonamentar en un augment
important del sector primari (5,3 %) i dels serveis –que el 2002 van créixer el 2,9 % i
expliquen el 81 % del creixement comarcal d’aquest any–, mentre que el creixement
industrial va patir una contracció (-0,2 %). La construcció, per la seva part, també va
mantenir un bon ritme d’avenç (2,8 %).
2,8
3,6
3,2
2,4
1,9
2,2
1,8

Taula 2.2.1 PIB sectorial i pes de cada sector (2002)
Osona Catalunya Osona / Cat. Osona Catalunya
milers d'euros en % Pes sector / total
Primari 60 1.606 3,76 3,8 1,7
Indústria 627 29.389 2,13 39,3 30,8
Construcció 123 7.116 1,72 7,7 7,5
Serveis 785 57.175 1,37 49,2 60,0
Total 1.595 95.286 1,67 100,0 100,0
Font: Caixa de Catalunya
Producció i renda per habitant
El PIB per càpita a la comarca d’Osona l’any 2002, calculat a partir de les estimacions
de PIB de la Caixa de Catalunya, era de 12.031 euros, un 17,8 % menys que la mitjana
catalana del mateix any (14.645 euros). Aquest diferencial s’ha anat eixamplant al llarg
dels últims anys, ja que des de 1996 el PIB per càpita a la comarca ha tendit a créixer
per sota de la mitjana de tot Catalunya.
Índex Catalunya = 100
86
85
84
83
82
85,3
85,7
85,2
84,7
1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002
83,6
Gràfic 2.2.2 PIB per càpita d’Osona (Catalunya=100)
Font: Caixa de Catalunya
82,8
82,4
82,2
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
23

24
ANUARI SOCIOECONÒMIC
DE LA COMARCA D’OSONA 2003
Taula 2.2.2 Evolució del PIB (1995-2002). euros constants de 1995
Osona Catalunya Osona/Cat. Osona Catalunya Osona
PIB (milions d'euros) % PIB PIB per càpita PIB per càpita
(milers €/hab.) (índex Cat.=100)
1995 1.309,1 76.274,5 1,716 10,7 12,5 85,3
1996 1.352,3 78.189,5 1,729 11,0 12,8 85,7
1997 1.398,2 81.192,5 1,722 11,3 13,3 85,2
1998 1.450,3 84.587,4 1,715 11,7 13,8 84,7
1999 1.491,3 87.812,7 1,698 11,9 14,3 83,6
2000 1.538,3 91.009,5 1,690 12,2 14,7 82,8
2001 1.567,8 93.205,6 1,682 12,1 14,7 82,4
2002 1.595,3 95.286,4 1,674 12,0 14,6 82,2
mitjana 1995-2002 1.462,8 85.944,8 1,703 11,6 13,8 84,0
Font: Elaboració pròpia a partir de Caixa de Catalunya i IDESCAT
Per al conjunt del període 1995-2002 aquest diferencial en termes de creixement del
PIB per càpita entre Osona i Catalunya s’explica, en primer lloc, pel ritme de
creixement menor del PIB a Osona (2,9 %) en relació amb Catalunya (3,2 %) i, en
segon lloc, pel creixement demogràfic més elevat de la comarca d’Osona (1,14 %) en
comparació amb el conjunt de Catalunya (0,96 %). Ara bé, s’ha de tenir en compte
que quan la unitat territorial és reduïda, com és el cas de la comarca, les
transferències interterritorials i els desplaçaments diaris dels habitants poden tenir un
pes decisiu que desvirtua parcialment els càlculs del PIB per càpita com a indicador
del nivell econòmic d’un territori. Així, si es fa la comparació entre Catalunya i Osona
en termes de renda bruta familiar disponible (RBFD) i no de PIB per càpita, els
resultats són uns altres.
Taula 2.2.3 Renda familiar bruta disponible (RFBD) (1986-1996)
OSONA CATALUNYA
Any RFBD RFBD/hab RFBD/hab. RFBD milions RFBD/hab
milions de PTA milers de PTA índex Cat=100 de PTA milers de PTA
1986 77.934 674,94 103,2 3.915.901 654
1987 87.483 754,75 103,5 4.377.934 729
1988 96.297 827,56 102,4 4.867.049 808
1989 106.419 911,17 103,3 5.325.084 882
1990 121.634 1.037,93 99,8 6.294.590 1.040
1991 140.098 1.189,59 103,2 7.001.490 1.153
1992 148.897 1.257,26 102,8 7.450.006 1.223
1993 160.641 1.351,86 103,3 7.974.695 1.308
1994 168.838 1.416,70 105,1 8.218.291 1.348
1995 185.368 1.550,35 106,3 8.892.020 1.458
1996 206.667 1.681,27 107,4 9.531.731 1.565
Font: IDESCAT

En primer lloc, s’observa que entre 1986 i 1989 l’índex de renda per càpita a Osona
es va mantenir pràcticament constant uns tres punts per sobre de la mitjana de
Catalunya, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT). L’any
1990, aquest índex va enregistrar una caiguda intensa, però des de 1991 fins a 1996
Osona va assolir un creixement de la renda per càpita superior al de Catalunya, fins
a superar en 7,4 punts el nivell mitjà català (lamentablement no es disposa de dades
de renda per càpita comarcal més enllà de 1996). Per tant, quan el criteri per mesurar
el nivell de riquesa relativa de la població resident en un territori determinat es mesura
en termes de PIB per càpita, Osona se situa en un nivell inferior a la mitjana catalana,
però quan es mesura en termes de renda familiar disponible per càpita, Osona se
situa en una posició relativa superior. La discrepància s’explica, fonamentalment, pel
fet que una part important de la renda de les famílies residents en el territori d’Osona
no és produïda a la comarca, tal com posa de manifest l’elevada mobilitat laboral
característica del territori. Com es pot veure a la taula 2.2.4, un percentatge
important de població resident a la comarca, on s’enregistra la RBFD, treballa en una
comarca veïna, on s’enregistra la seva aportació al PIB. Per exemple, l’any 1996
sortien per motius de treball 4.344 residents a Osona –el 63 % amb destí al
Barcelonès i al Vallès Oriental – i entraven només 2.810 residents d’altres comarques.
Aquesta asimetria en la mobilitat intercomarcal ajuda a entendre per què Osona té
una renda per càpita superior a la del conjunt de Catalunya, mentre que el seu PIB
per càpita relatiu és bastant inferior.
Taula 2.2.4 Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball (1996)
Entren a Osona Surten d'Osona
Total desplaçaments entre comarques 2.810 4.344
Barcelonès 564 1.672
Vallès Oriental 561 1.065
Ripollès 362 307
Berguedà 278 61
Bages 272 229
Vallès Occidental 205 256
Altres 568 754
Font: IDESCAT
Un altre indicador disponible per estudiar la convergència en renda per càpita
territorial és el que s’inclou a l’Anuario Económico de España, editat pel Servei
d’Estudis de la Caixa d’Estalvis i Pensions. En aquest anuari s’estima un índex de
nivell econòmic per a tots els municipis de més de 1.000 habitants, que va d’1 a 10.
La taula 2.2.5 presenta les estimacions d’aquest indicador per als 23 municipis de la
comarca d’Osona que tenen més de 1.000 habitants, i que corresponen als anys
1997, 1998, 1999, 2000 i 2001.
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
25

26
ANUARI SOCIOECONÒMIC
DE LA COMARCA D’OSONA 2003
Taula 2.2.5 Evolució de la RFBD als municipis de més de 1000 hab. (1997-2001)
1997 1998 1999 2000 2001 canvi relatiu
Balenyà 6 6 6 7 5 -
Calldetenes 6 5 6 6 4 -
Centelles 7 6 7 7 5 -
Folgueroles 6 6 6 7 5 -
Gurb 6 6 7 7 8 +
Manlleu 6 6 6 7 5 -
Masies de Voltregà, les 6 5 6 7 5 -
Olost 6 6 6 6 4 -
Prats de Lluçanès 6 6 6 6 4 -
Roda de Ter 7 6 6 7 5 -
Sant Bartomeu del Grau 6 6 6 6 4 -
Sant Hipòlit de Voltregà 6 6 7 7 5 -
Sant Julià de Vilatorta 6 7 7 7 5 -
Sant Pere de Torelló 6 6 6 6 5 -
Sant Quirze de Besora 6 6 6 7 5 -
Sant Vicenç de Torelló 6 6 6 7 5 -
Santa Eugènia de Berga 6 6 6 7 5 -
Santa Maria de Corcó 6 6 6 7 5 -
Seva 6 6 7 7 6 =
Taradell 6 6 7 7 5 -
Tona 7 6 7 7 5 -
Torelló 7 6 7 7 5 -
Vic 7 7 8 8 8 +
Osona 6,2 6,0 6,4 6,8 5,1 -
Nota: Els equivalents en pessetes als índex econòmics creixen lleugerament cada any. A l'any 2001 els índexs
econòmics a la taula corresponen als valors següents (euros de 2001)
4: Renda familiar bruta disponible per habitant entre 8.225 i 8.800 euros
5: Renda familiar bruta disponible per habitant entre 8.800 i 9.700 euros
6: Renda familiar bruta disponible per habitant entre 9.700 i 10.650 euros
7: Renda familiar bruta disponible per habitant entre 10.650 i 11.500 euros
8: Renda familiar bruta disponible per habitant entre 11.500 i 12.500 euros
La mitjana de la comarca d'Osona és una mitjana aritmètica, no ponderada.
Font: Anuario Económico de Espanya, “la Caixa”
Segons aquestes dades, dos municipis milloren la posició relativa entre 1997 i 2001,
mentre que només un municipi manté el mateix nivell relatiu, i els 20 restants cauen de
nivell. S’ha de destacar que només Vic i Gurb tenen un índex de nivell econòmic de 8,
Seva té un nivell 6 i, de la resta, 16 municipis tenen un índex de 5, i 4 tenen un nivell
econòmic de 4. Per valorar aquestes dades en relació amb el conjunt de Catalunya,
cal tenir en compte que en termes d’aquest índex de nivell econòmic el Principat ha
passat d’un nivell 7 el 1997 a un de 8 el 2001 –el valor màxim a la comarca, assolit
als municipis de Gurb i de Vic.

Finalment, cal fer esment de la informació relativa a ingressos i condicions
econòmiques de l’Enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona, elaborada per
l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. En l’edició corresponent a
l’any 2000 aquesta enquesta conté informació desagregada per comarques, entre les
quals s’inclou Osona.
Taula 2.2.6 Nivell d'ingressos nets anuals (l'any anterior a l'Enquesta)
de tots els membres de la llar i per tots els conceptes. (2000)
Osona RMB Província
Menys de 250.000 PTA/any 0,0 0,1 0,0
de 250.000 a 500.000 PTA 0,0 0,2 0,3
de 500.001 a 1.000.000 PTA 0,7 4,4 4,4
de 1.000.001 a 1.500.000 PTA 4,6 8,4 8,2
de 1.500.001 a 2.500.000 PTA 17,9 18,4 18,5
de 2.500.001 a 3.500.000 PTA 24,3 19,7 20,1
de 3.500.001 a 5.000.000 PTA 18,2 18,0 17,9
de 5.000.001 a 7.000.000 PTA 15,7 8,5 8,6
de 7.000.001 a 9.000.000 PTA 5,0 3,4 3,3
més de 9.000.000 PTA 2,5 2,1 2,1
NS/NC 11,1 16,8 16,4
Font: Enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona. Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
En termes generals, a la taula anterior es reflecteix un nivell més elevat d’ingressos
nets anuals familiars a Osona, respecte del conjunt de la província i de l’àrea
metropolitana de Barcelona. Una altra dada interessant inclosa en l’apartat “Ingressos
i condicions econòmiques” de l’Enquesta és la major predisposició a l’estalvi dels
residents a Osona en relació amb els residents al conjunt de la província i a l’àrea
metropolitana.
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
27

28
ANUARI SOCIOECONÒMIC
DE LA COMARCA D’OSONA 2003
2.3 Ocupació i mercat laboral
Estructura i evolució de l’ocupació
Durant els últims anys l’increment de l’activitat econòmica a la comarca d’Osona s’ha
traduït en un augment considerable de l’ocupació. En concret, durant el període 1999-
2002 el nombre d’assalariats a la comarca ha augmentat el 10,7 % acumulat, una taxa
similar a l’11,3 % del conjunt de Catalunya. Aquesta evolució contribueix a explicar
que el percentatge d’afiliats al règim general de la Seguretat Social a la comarca
d’Osona en relació amb el total de Catalunya no hagi variat gaire durant aquest
període (l’1,8 % respecte del total de Catalunya). En nombre de treballadors, Osona
ha guanyat 4.057 afiliats entre 1999 i 2002, que representa l’1,7 % de l’augment del
conjunt de Catalunya (239.846 afiliats).
Nombre d’afiliats
44.000
42.000
40.000
38.000
36.000
34.000
38.006
40.006
Gràfic 2.3.1 Afiliats al règim general de la Seguretat Social. Osona
Font: Registre d’afiliats de la Seguretat Social. Dpt. de Treball de la Generalitat de Catalunya
Els sectors econòmics 3 que han guanyat més ocupació en termes absoluts durant el
període de referència han estat: el comerç a l’engròs (879 afiliats); el comerç al detall
(550); la construcció (456); la indústria alimentària (488); l’ensenyament (322), i la
sanitat (341). En canvi, els sectors que més ocupació han perdut en termes absoluts
han estat, en primer lloc, la indústria tèxtil (1.241 afiliats) i, a molta distància, la
fabricació de vehicles de motor (62 afiliats) i el cuir (28 treballadors). Cal assenyalar
que dels 52 subsectors analitzats, només 11 han perdut ocupació.
Com a resultat, el pes relatiu de cada branca econòmica en el total dels assalariats ha
variat considerablement per a subsectors determinats. El cas més destacable és el de
la indústria tèxtil, que ha perdut 3,8 punts percentuals del seu pes relatiu respecte del
total d’assalariats a la comarca. El cas contrari és el del comerç, a l’engròs i al detall,
que ha augmentat significativament la participació en l’ocupació de la comarca (1,3
punts percentuals el comerç a l’engròs i 0,7 punts el comerç al detall, respectivament).
40.90
42.063
1999 2000 2001 2002
3 Sectors econòmics a dos dígits de la classificació econòmica CNAE-93

Taula 2.3.1 Treballadors afiliats al Règim General de la Seguretat Social
per subsectors (1999-2002). Dades del quart trimestre de cada any
Sector 1999 2000 2001 2002 Dif. Pes 1999 Pes 2002 Dif. %var.
99-02 99-02 acum.
(nombre) (punts) 02-99
Agricultura, ramaderia, caça 517 498 548 557 40 1,4 1,3 0,0 7,7
Silvicultura i explotació forestal 44 46 47 47 3 0,1 0,1 0,0 6,8
Extracció de petroli i de gas natural 6 6 4 4 -2 0,0 0,0 0,0 -33,3
Extracció de minerals metàl·lics 6 1 6 7 1 0,0 0,0 0,0 16,7
Extracció de minerals no metàl·lics ni energètcs 55 56 54 59 4 0,1 0,1 0,0 7,3
Indústries de productes alimentaris i begudes 3.813 3.926 4.259 4.301 488 10,0 10,2 0,2 12,8
Indústries tèxtils 3.504 3.211 2.506 2.263 -1.241 9,2 5,4 -3,8 -35,4
Indústries de la confecció i de la pelleteria 723 761 778 755 32 1,9 1,8 -0,1 4,4
Cuir, marroquineria i viatge, i sabateria 928 1.007 922 900 -28 2,4 2,1 -0,3 -3,0
Indústries de la fusta i del suro 767 803 785 817 50 2,0 1,9 -0,1 6,5
Indústries del paper 81 84 84 85 4 0,2 0,2 0,0 4,9
Edició, arts gràfiques i reproducció
de suport enregistrats 332 374 329 360 28 0,9 0,9 0,0 8,4
Indústries químiques 364 414 466 471 107 1,0 1,1 0,2 29,4
Fabricació de productus de cautxú i
matèries plàstiques 316 412 356 366 50 0,8 0,9 0,0 15,8
Fabricació d'altres productes no metàl·lics 315 351 361 392 77 0,8 0,9 0,1 24,4
Metal·lúrgia 134 132 135 112 -22 0,4 0,3 -0,1 -16,4
Fabricació de productes metàl·lics,
llevat de maquinària i equips 1.999 2.303 2.207 2.220 221 5,3 5,3 0,0 11,1
Construcció de maquinària i equips mecànics 1.601 1.674 1.742 1.772 171 4,2 4,2 0,0 10,7
Fabricació de màquines d'oficina
i equips informàtics 0 0 1 3 3 0,0 0,0 0,0 -
Fabricació de maquinària i materials elèctrics 406 438 452 469 63 1,1 1,1 0,0 15,5
Fabricació de materials electrònics, d'equips
i aparells de ràdio, televisió i comunicacions 573 652 674 684 111 1,5 1,6 0,1 19,4
Fabricació d'equips i instruments
medicoquirúrgics, de precisió, òptica i rellotgeria 97 102 123 131 34 0,3 0,3 0,1 35,1
Fabricació de vehicles de motor,
remolcs i semiremolcs 242 211 203 180 -62 0,6 0,4 -0,2 -25,6
Fabricació d'altres materials de transport 43 48 46 49 6 0,1 0,1 0,0 14,0
Fabricació de mobles i altres ind. manufactureres 1.027 1.114 1.100 1.109 82 2,7 2,6 -0,1 8,0
Reciclatge 1 0 0 0 -1 0,0 0,0 0,0 -100,0
Producció i distribució d'energia elèctrica,
gas vapor i aigua calenta 43 33 51 25 -18 0,1 0,1 -0,1 -41,9
Captació, depuració i distribució d'aigua 23 23 24 24 1 0,1 0,1 0,0 4,3
Construcció 3.316 3.497 3.553 3.772 456 8,7 9,0 0,2 13,8
Venda, manteniment i reparació
de vehicles de motor 903 936 957 971 68 2,4 2,3 -0,1 7,5
Comerç a l'engròs i intermediaris del comerç,
llevat de vehicles de motor 3.207 3.506 3.817 4.086 879 8,4 9,7 1,3 27,4
Comerç al detall, llevat del comerç
de vehicles de motor 2.461 2.554 2.978 3.011 550 6,5 7,2 0,7 22,3
Hoteleria 1.137 1.306 1.263 1.353 216 3,0 3,2 0,2 19,0
Transport terrestre i transport per canonades 851 962 997 1.060 209 2,2 2,5 0,3 24,6
Activitats afins al transport; Agències de viatges 123 120 121 128 5 0,3 0,3 0,0 4,1
Correus i telecomunicacions 15 29 23 31 16 0,0 0,1 0,0 106,7
Mediació financer, llevat d'assegurances
i plans de pensions 389 378 404 416 27 1,0 1,0 0,0 6,9
Assegurances i plans de pensions,
llevat de la Seguretat Social 30 27 28 27 -3 0,1 0,1 0,0 -10,0
Activitats auxiliars de la mediació financera 63 60 62 52 -11 0,2 0,1 0,0 -17,5
Activitats immobiliàries 156 183 192 209 53 0,4 0,5 0,1 34,0
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
29

30
ANUARI SOCIOECONÒMIC
DE LA COMARCA D’OSONA 2003
Sector 1999 2000 2001 2002 Dif. Pes 1999 Pes 2002 Dif. %var.
99-02 99-02 acum.
(nombre) (punts) 02-99
Lloguer de maquinària i equips sense operari,
d'efectes personals i estris domèstics 44 49 49 51 7 0,1 0,1 0,0 15,9
Activitats informàtiques 37 75 106 117 80 0,1 0,3 0,2 216,2
Recerca i desenvolupament 5 6 5 7 2 0,0 0,0 0,0 40,0
Altres activitats empresarials 1.252 1.430 1.573 1.674 422 3,3 4,0 0,7 33,7
Administració pública, defensa
seguretat social 1.356 1.276 1.330 1.373 17 3,6 3,3 -0,3 1,3
Educació 1.437 1.462 1.592 1.759 322 3,8 4,2 0,4 22,4
Activitats sanitàries i veterinàries,
serveis socials 1.619 1.697 1.805 1.960 341 4,3 4,7 0,4 21,1
Activitats de sanejament públic 181 214 224 249 68 0,5 0,6 0,1 37,6
Activitats associatives 762 755 744 716 -46 2,0 1,7 -0,3 -6,0
Activitats recreatives, culturals i esportives 343 393 401 413 70 0,9 1,0 0,1 20,4
Activitats diverses de serveis personals 348 400 411 455 107 0,9 1,1 0,2 30,7
Llars que ocupen personal domèstic 4 3 3 2 -2 0,0 0,0 0,0 -50,0
No Classificats 7 8 8 9 2 0,0 0,0 0,0 28,6
Total Osona 38.006 40.006 40.909 42.063 4.057 100,0 100,0 0,0 10,7
% afiliats Osona/Catalunya 1,79 1,79 1,78 1,78 1,69
Total Catalunya 2.120.476 2.232.655 2.298.471 2.360.322 239.846 11,3
Font: Registre d'afiliats a la Seguretat Social. Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya
Distribució i evolució de l’atur
Les dades d’atur registrat a les oficines de l’INEM assenyalen que a la comarca d’Osona hi
havien 3.698 persones aturades al desembre de 2002, fet que representa l’1,8 % del total
català –lleugerament per sota del 2,04 % que representa la població d’Osona en el total català.
En línies generals, durant els últims anys l’atur registrat a Osona ha tendit a convergir amb la
taxa mitjana de Catalunya. L’any 2000 es va assolir un nivell mínim històric de 3.038 aturats
registrats a Osona, mentre que l’evolució econòmica menys expansiva dels anys 2001 i 2002
es va reflectir en un augment significatiu de l’atur registrat a la comarca.

Taxes de variació interanual ( %)
60
50
40
30
20
10
0
-10
-20
-30
1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002
Osona Catalunya
Gràfic 2.3.2 Atur Registrat
Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya
Pel que fa a la distribució de l’atur per sexes, amb dades de desembre de 2002, a
Osona hi havia 1.121 homes en situació d’atur registrat, mentre que les dones
aturades més que doblaven aquesta xifra, amb 2.577 persones. Val a dir que el pes
de l’atur femení a Osona supera significativament la mitjana de Catalunya. Així, el
percentatge que representen les dones sobre el total d’aturats registrats era del 70 %
l’any 2002, mentre que a Catalunya la relació era del 57 %. El fet que l’atur femení
superi significativament l’atur masculí és una pauta habitual tant a Osona com al
conjunt de Catalunya i de l’Estat espanyol. Però en el cas d’Osona s’afegeix la
importància del sector tèxtil a la comarca, una activitat en regressió i amb una
marcada presència femenina. Aquest tret diferencial ajuda a explicar l’absència d’un
procés de convergència entre les taxes d’atur femenina i masculina els darrers anys a
Osona, a diferència de Catalunya en conjunt.
Pel que fa a la composició de l’atur per nivell d’estudis, el gruix dels aturats a Osona
–més del 80 %– el constitueixen persones amb un nivell educatiu equivalent al
certificat o graduat escolar (EGB), per sobre del percentatge que representen aquests
col·lectius en la composició de l’atur a Catalunya en conjunt.
Per sectors d’activitat econòmica, l’atur es concentra als sectors industrial i de
serveis, que sumen el 92 % de l’atur total a la comarca. En particular, durant els anys
2001 i 2002 els aturats als serveis van augmentar de 397 persones, i a la indústria, de
264 persones. Analitzant la distribució sectorial de l’atur entre Osona i Catalunya
s’observen algunes diferències significatives, com el fet que els aturats del sector
industrial representen més del 52 % de l’atur total de la comarca, mentre que a
Catalunya aquesta categoria d’atur només representa el 26 %. En contrapartida, el
pes de l’atur al sector serveis és inferior a Osona (40 %) quan es compara amb el
conjunt del Principat (57 %). Aquestes xifres reflecteixen en bona mesura la distribució
diferent de la població activa per sectors a Osona i Catalunya.
En resum: el perfil característic de la persona aturada a la comarca d’Osona és el
d’una dona, amb un nivell educatiu equivalent al de graduat escolar i que anteriorment
ha estat ocupada al sector industrial.
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
31

32
ANUARI SOCIOECONÒMIC
DE LA COMARCA D’OSONA 2003
Taula 2.3.2 Atur registrat per sexe, per nivell de formació
i per sector d'activitat econòmica (1998-2002). Nombre de persones
Osona Catalunya
1998 1999 2000 2001 2002 1998 1999 2000 2001 2002
desembre desembre
Aturats 3.204 3.092 3.038 3.421 3.698 198.311 174.175 166.994 186.841 203.532
Per sexe
Homes 969 900 929 1.033 1.121 85.142 72.233 67.930 79.136 87.551
Dones 2.235 2.192 2.109 2.388 2.577 113.169 101.942 99.064 107.705 115.981
Per nivells de formació
Estudis primaris 10 13 14 16 14 4.011 3.667 3.576 4.123 4.916
Certificat escolar
EGB/Batx. Elem/
1.656 1.611 1.559 1.794 1.947 85.559 73.807 68.186 74.783 80.054
Grad escolar 882 861 896 1.020 1.105 58.975 52.826 52.940 61.802 67.976
BUP/Batx. Superior/COU 228 185 190 197 247 18.514 17.028 17.151 19.281 16.503
FP 240 250 212 220 219 19.278 15.889 14.688 15.563 21.649
Titulat de grau mig 104 81 95 107 88 5.356 4.826 4.621 4.873 5.079
Titulat grau superior 84 91 72 67 77 6.430 6.011 5.730 6.297 7.225
Per sector d'activitat econòmica
Agricultura 32 26 26 24 34 1.750 1.378 1.154 1.205 1.333
Indústria 1.705 1.726 1.656 1.894 1.920 264 59.636 50.889 46.578 50.749 52.643
Construcció 135 137 150 154 172 15.361 13.375 13.162 15.949 17.581
Serveis 1.170 1.083 1.074 1.212 1.471 397 103.227 93.950 93.662 105.559 116.752
Sense ocupació anterior 162 120 132 137 101 18.337 14.583 12.438 13.379 15.223
Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya
A un nivell superior de desagregació territorial, els municipis que l’any 2002
presentaven una taxa d’atur més elevada –per sobre del 7 %–, eren, en ordre
decreixent: Roda de Ter (10,8 %), Sant Vicenç de Torelló (8,4 %), Seva (8,4 %), les
Masies de Roda (8,4 %), Orís (8,3 %), Manlleu (8,3 %), les Masies de Voltregà (8 %),
Folgueroles (7,9 %), Sant Hipòlit de Voltregà (7,4 %) i Sant Quirze de Besora (7 %). En
alguns d’aquests municipis l’augment de l’atur està estretament vinculat amb la crisi
del tèxtil, i més en concret d’algunes empreses especialment significatives pel seu pes
en l’ocupació de la zona.

Taula 2.3.3 Atur registrat per municipis. Nombre de persones
1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 Taxa
atur 2002
Alpens 6 9 7 6 4 - 0 0 0 1 0,81
Balenyà 191 248 209 164 152 110 104 98 101 101 6,97
Brull, el 2 1 2 - 2 2 2 0 1 1 1,05
Calldetenes 50 83 69 76 50 44 44 36 39 38 4,41
Centelles 258 365 299 295 236 164 161 139 158 160 6,34
Collsuspina 5 5 12 10 8 8 8 5 6 8 6,72
Espinelves 4 3 4 4 5 2 0 1 1 2 2,53
Folgueroles 29 55 39 34 39 37 42 37 47 49 7,90
Gurb 36 51 42 33 33 23 23 27 23 31 3,69
Lluçà 3 6 5 6 7 3 4 2 4 5 3,88
Malla 2 3 3 6 5 5 1 1 1 3 2,52
Manlleu 873 1.150 887 764 675 538 508 495 595 657 8,28
Masies de Roda, les 30 28 30 18 15 12 14 20 17 24 8,36
Masies de Voltregà, les 94 121 102 134 117 90 79 75 101 105 8,04
Montesquiu 24 43 26 22 29 18 14 20 21 3 6,50
Muntanyola 1 5 3 - 4 4 5 5 5 24 2,26
Olost 34 41 43 52 33 20 25 27 29 29 5,71
Oristà 30 31 17 16 12 10 10 9 11 11 3,83
Orís 6 6 6 7 6 2 1 5 4 9 8,33
Perafita 6 9 5 5 5 5 8 10 5 7 4,90
Prats de Lluçanès 61 64 55 39 34 37 36 39 61 66 5,04
Roda de Ter 221 300 234 197 178 145 170 152 192 248 10,80
Rupit i Pruit 3 3 4 3 6 1 2 1 0 2 1,34
Sant Agustí de Lluçanès 1 2 1 2 5 2 2 0 2 2 3,77
Sant Bartomeu del Grau 13 27 20 22 9 15 9 13 27 26 4,55
Sant Boi de Lluçanès 12 16 4 3 8 6 4 1 9 5 2,02
Sant Hipòlit de Voltregà 110 156 105 121 123 99 78 75 98 96 7,41
Sant Julià de Vilatorta 67 89 81 62 52 44 33 51 46 40 4,20
Sant Martí d'Albars 2 3 1 5 2 - 1 2 20 18 5,42
Sant Martí de Centelles 33 43 35 38 32 21 20 18 3 3 4,84
Sant Pere de Torelló 60 85 75 67 74 64 55 58 70 65 6,32
Sant Quirze de Besora 51 84 36 42 56 53 59 46 62 63 7,09
Sant Sadurní d'Osormort - - - 2 1 1 0 0 2 0 0,00
Sant Vicenç de Torelló 46 74 55 56 58 39 39 56 57 65 8,39
Santa Cecília de Voltregà 2 3 1 2 2 - 0 0 0 3 3,16
Santa Eugènia de Berga 50 127 110 69 53 46 44 39 42 39 4,57
Santa Eulàlia de Riuprimer 27 37 26 21 25 16 17 17 15 15 3,78
Santa Maria de Besora 4 5 4 2 4 1 2 2 4 4 5,00
Santa Maria de Corcó 63 61 69 61 51 38 42 45 45 51 5,44
Seva 39 66 64 44 48 39 30 44 44 49 8,39
Sobremunt 1 - 1 1 1 1 1 0 0 1 2,38
Sora 8 7 4 5 1 1 1 2 2 2 2,90
Taradell 181 255 206 195 169 132 119 118 98 132 5,79
Tavertet 3 4 2 4 4 2 2 1 1 0 0,00
Tavèrnoles 4 5 5 6 3 3 2 4 2 3 2,63
Tona 200 281 255 229 181 148 133 129 146 168 6,09
Torelló 503 668 520 475 476 391 368 346 380 390 6,92
Vic 1.025 1.426 1.234 1.138 1.012 751 756 746 813 854 6,12
Vidrà 7 4 3 2 1 - 0 2 1 4 5,48
Viladrau 17 17 10 14 12 5 7 7 5 8 2,13
Vilanova de Sau 5 9 6 14 12 6 7 12 5 8 5,71
Osona 4.503 6.184 5.036 4.593 4.130 3.204 3.092 3.038 3.421 3.698 6,50
Font: Anuari del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya fins l’any 2000,
Observatori d’Osona per als anys 2001-2002.
Les dades es refereixen al març de cada any per al període 1993-1997 i al desembre per al període 1998-2002
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
33

34
ANUARI SOCIOECONÒMIC
DE LA COMARCA D’OSONA 2003
Dinàmica de la contractació
L’any 2002 es van formalitzar 32.362 contractes a Osona, amb un augment del 2,6 % en
relació amb l’any anterior. Aquesta xifra representa un nivell màxim històric del nombre de
contractes signats a la comarca. En contrast, a Catalunya la contractació va disminuir el 3
% el 2002, després d’haver assolit un nivell màxim històric l’any 2000. Per situar aquestes
dades en el seu context, cal tenir en compte que la comarca d’Osona s’ha caracteritzat pel
gran nombre de contractes temporals que es formalitzen.
Taula 2.3.4 Contractació per tipus. Nombre de contractes
Indefinits Temporals Total % Indefinits % Temporals
Osona
1998 4.259 23.701 27.960 15,2 84,8
1999 5.846 25.723 31.569 18,5 81,5
2000 4.941 27.036 31.977 15,5 84,5
2001 5.452 26.099 31.551 17,3 82,7
2002 5.438 26.924 32.362 16,8 83,2
Catalunya
1998 231.378 1.727.683 1.959.061 11,8 88,2
1999 300.107 1.915.141 2.215.248 13,5 86,5
2000 284.709 1.957.274 2.241.983 12,7 87,3
2001 301.808 1.892.222 2.194.030 13,8 86,2
2002 290.507 1.838.366 2.128.873 13,6 86,4
Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya
Expedients de regulació d’ocupació
El nombre d’expedients de regulació d’ocupació autoritzats a Osona ha anat
disminuint des de l’any 1993, que assenyala el punt més baix de la crisi econòmica,
fins a arribar a la xifra de 13 l’any 2002, en línia amb la tendència seguida al conjunt
de Catalunya. Pel que fa al nombre de treballadors afectats per expedients de
regulació d’ocupació, l’evolució ha estat més erràtica. Així, l’any 2002 s’han vist
afectats 1.165 treballadors, davant dels 294 de l’any 2000.

Taula 2.3.5 Expedients de regulació d'ocupació autoritzats
Osona Catalunya
Expedients Treballadors Expedients Treballadors
autoritzats afectats autoritzats afectats
1991 32 642 1.890 33.764
1992 48 1.075 2.258 50.960
1993 90 2.291 5.102 131.280
1994 47 842 2.960 33.443
1995 21 619 1.007 31.858
1996 12 321 818 17.077
1997 24 1.103 702 29.499
1998 10 360 523 13.607
1999 10 149 500 7.801
2000 8 294 542 8.354
2001 14 1.319 654 18.717
2002 13 1.165 720 15.394
Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya
El nombre de treballadors afectats per regulació d’ocupació per cada expedient
autoritzat el 2002 ha estat més elevat a Osona que al conjunt de Catalunya. De fet, el
nombre d’expedients autoritzats a Osona representa l’1,8 % del total de Catalunya,
mentre que el nombre de treballadors afectats representa el 7,6 %.
CONDICIONS PER PROMOURE LA INSERCIÓ LABORAL
DE LES DONES A LA COMARCA D’OSONA
L’interès de l’Observatori del Mercat Laboral d’Osona per fer un estudi relacionat amb
l’ocupació de les dones a la comarca ha esdevingut una oportunitat per aproximar-se
a la realitat social d’un segment de la població del qual se saben poques coses: el de
les dones entre 16 i 64 anys potencialment actives d’Osona que no estan
enregistrades com a aturades a les oficines de treball de la Generalitat. El repte més
important d’aquest estudi ha estat l’aproximació per primera vegada, mitjançant la
investigació social, a les dones de la comarca i el fet de descriure la realitat d’un
segment de la població femenina que es considera inactiu oficialment, sense ser-ho
realment.
A la comarca d’Osona, les dones s’ocupen majoritàriament a la indústria
manufacturera, al comerç, a l’educació, a la sanitat i als serveis socials; i
minoritàriament, al servei domèstic i als serveis col·lectius. La taxa registrada d’atur
femení està molt per damunt de la masculina. El 70 % de les persones desocupades
són dones, majoritàriament amb estudis primaris i que han treballat a la indústria. Pel
que fa a la mobilitat femenina, els nuclis d’atracció importants de la comarca eren fins
avui Vic, Roda de Ter, Manlleu i Torelló. El Pacte Territorial amb les taxes
d’autosuficiència i autocontenció més elevades i amb l’indicador d’atracció/expulsió
més alt era el d’Osona Sud i Alt Congost.
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
35

36
ANUARI SOCIOECONÒMIC
DE LA COMARCA D’OSONA 2003
De 16 a 17 anys
De 18 a 26 anys
De 27 a 35 anys
De 36 a 45 anys
De 46 a 55 anys
De 56 a 65 anys
12 %
13 %
Distribució de les dones per grups d’edat
Al gràfic adjunt es detalla la distribució per edats de les dones potencialment actives
de la comarca entrevistades. El percentatge de dones que treballaven en l’economia
submergida més rellevant va resultar ser el col·lectiu de dones entre 27 i 45 anys. Cal
destacar que les dones que treballaven en l’economia submergida o es consideraven
aturades sense estar registrades a l’OTG (Oficina de Treball de la Generalitat)
representen el 21 % de les dones entrevistades. Les dones nascudes a l’estranger
eren majoritàriament africanes (el 72 % marroquines) i de l’Amèrica Llatina. Aquestes
darreres són les més actives pel que fa a la recerca de feina, mentre que les dones
marroquines anteposen les tasques de la llar i l’atenció a la família al treball. Segons
l’anàlisi estadística de les respostes a l’enquesta, el percentatge de dones
potencialment actives d’Osona que en termes generals estarien disposades a
acceptar un lloc de treball remunerat varia en funció de la situació d’inactivitat. Però
són les dones que es consideren aturades no registrades o les que treballen
informalment les que tenen una actitud més activa pel que fa a la recerca de feina. De
fet, el 28 % de les dones entrevistades van manifestar haver treballat o haver buscat
feina la setmana anterior a l’entrevista. El 15 % de les dones entrevistades entre 16 i
45 anys van afirmar haver treballat de manera informal i sense assegurar anteriorment.
Les dones entrevistades que van manifestar tenir experiència laboral eren
treballadores de serveis o obreres qualificades i no qualificades.
La recerca activa de feina està condicionada per l’atenció a les persones grans i
adolescents i també per la formació i l’edat. Al gràfic següent es mostren els motius
pels quals les dones no accepten una feina remunerada. El 67 % de les dones que van
participar en l’estudi volien treballar, encara que els motius eren diversos
–predominaven, indiscutiblement, els motius econòmics. El 40 % de les dones que
volien treballar no disposen de vehicle propi per desplaçar-se, i per tant d’autonomia,
d’aquí la preferència de moltes dones de treballar al municipi o a municipis propers. El
col·lectiu de dones entrevistat està disposat a treballar a temps complet, tot i que el
40 % de les dones va manifestar la preferència de treballar a temps parcial; és a dir, 4
o 5 hores diàries, sobretot les dones del Lluçanès. Prefereixen treballar en torns
intensius de matí o tarda per fer compatible la vida laboral i familiar; tanmateix, el 36
% d’aquestes dones treballaria de matí i tarda sense cap problema.
11 %
16 %
13 %
35 %

En percentatge
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
43,0
Motius
familiars
27,3
Manca de
temps
1,6 1,6
Pèrdua de
prestació
Treballa sense
assegurar
No li cal Salut
Motius pels quals no acceptarien una feina remunerada
Les condicions laborals que posaven les dones disposades a treballar no eren massa
exigents. Són dones que acceptarien retribucions mínimes a temps complet de 540 a 840
€ i contractes inferiors a 6 mesos en el 40 % dels casos. La majoria de dones va donar
molta importància a l’estabilitat laboral, a les possibilitats de formació i a l’existència de
transport públic per arribar a la feina; per això, el 20 % de les dones posava com a
condició per treballar que la contractació en un moment o altre fos indefinida.
Les dones potencialment actives d’Osona, en general, no pensen en l’auto-ocupació
com a manera d’incorporar-se al mercat laboral. Les que ho fan són les més joves o
les adultes ja madures i més formades. Només el 28 % de les entrevistades ha pensat
a crear el seu propi negoci, relacionat principalment amb el comerç, seguit de
l’educació, la salut o els serveis col·lectius.Després de contrastar les hipòtesis de
l’estudi mitjançant el treball de camp i com a conseqüència de l’anàlisi estadística de
les dades obtingudes, s’ha arribat a les conclusions següents:
Cal incrementar el nivell de qualificació de les dones més grans de 40 anys
mitjançant una formació pràctica i específica -del tipus taller d’ocupació- i cal
acompanyar aquesta formació amb processos d’orientació i inserció professional
que reforcin l’autoestima i la motivació.
Es detecta la necessitat de formació relacionada amb el turisme, l’hostaleria, la
gestió de residus, les noves tecnologies i el màrqueting i la publicitat. Cal
potenciar la transició de la indústria al sector serveis.
A les dones potencialment actives de la comarca els fa falta més informació,
formació i punts de referència, sobretot al col·lectiu de dones adultes més grans.
Cal fer emergir les activitats que es realitzen a l’economia submergida,
mitjançant cooperatives de serveis o altres formes organitzatives, sobretot de les
dones menors de 45 anys.
Cal crear una xarxa d’assistència social a domicili i d’atenció a la infància a la
qual es puguin incorporar dones amb formació o experiència en aquest àmbit.
Crear serveis d’atenció a la infància perquè les dones que volen treballar a temps
complet puguin fer-ho.
21,1
10,2
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
37

38
ANUARI SOCIOECONÒMIC
DE LA COMARCA D’OSONA 2003
També es detecta la necessitat de proporcionar ajut tècnic i orientació a les
dones interessades a crear el seu negoci, tot cercant línies de crèdits tous, i
fomentar la difusió i promoció dels serveis de suport a emprenedors/res.
S’han d’iniciar campanyes de sensibilització social per incentivar la
contractació de dones, sobretot de les més grans de 40 anys. També s’ha de
fomentar la contractació a temps parcial de les dones que volen compaginar la
feina amb la família o els estudis.
S’han de realitzar accions dirigides al 67 % de dones potencialment actives que
volen treballar, de tipus informatiu, formatiu i d’acompanyament en la recerca de feina.
Les dones no volen invertir massa temps per anar a treballar, s’han de buscar
solucions properes a cada territori, per facilitar la mobilitat.
Eva Miñarro i Acosta
Departament d’Estudis. CRESC.
Centre de Recerca Econòmica i Social de Catalunya
2.4 Indicadors socials i de qualitat de vida
En aquest apartat s’analitza un conjunt d’indicadors que, més enllà de les dades
d’activitat, de renda i d’ocupació, i considerats en conjunt, contribueixen a determinar
la qualitat de vida de la població resident al territori: ensenyament, cultura i esport,
sanitat i serveis socials, habitatge, seguretat pública i parc de vehicles. L’anàlisi
d’aquests indicadors permet de concloure que, en termes generals, la població
d’Osona gaudeix d’un nivell de qualitat de vida força satisfactori en relació amb la
mitjana de Catalunya. És significatiu, per exemple, que l’únic dèficit important detectat,
en termes relatius, és la baixa dotació de la plantilla de policies locals a la comarca.
La informació sobre qualitat de vida en l’edició de l’any 2000 de l’Enquesta de la Regió
Metropolitana de Barcelona (ERM), elaborada per l’Institut d’Estudis Regionals i
Metropolitans de Barcelona, reforça la conclusió anterior. Així, els residents a Osona
fan una valoració elevada del nivell de qualitat de vida al seu municipi de residència
(7,2), en el rang superior de les valoracions dels residents a les altres comarques de
la província de Barcelona (6,7 de valoració mitjana per al conjunt de la província).
Taula 2.4.1 Valoració que fan les persones entrevistadessobre
el nivell de qualitat de vida existent al seu municipi de residència (2000)
Osona RMB Província
Qualitat de vida molt elevada 41,6 29,9 30,9
Qualitat de vida elevada 55,8 61,1 60,7
Qualitat de vida baixa 0,7 5,5 5,2
Qualitat de vida molt baixa 0,4 1,2 1,1
NS/NC 1,5 2,3 2,1
Valoració mitjana 1 7,2 6,6 6,7
La valoració s'ha obtingut a partir d'una escala de l'1 al 9: qualitat de vida molt elevada (8,9), elevada (6,7)
baixa (3,4), molt baixa (1,2) I NS/NC, desestimant els que han contestat 5
1 La valoració mitjana s'ha obtingut a partir d'una escala de l'1 al 9
Font: Enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona. Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona

D’altra banda, segons la mateixa enquesta, el 87,5 % dels entrevistats residents a
Osona opinen que es viu millor al seu municipi que a la ciutat de Barcelona (taula
IX.4.7., pàg. 195 ERM).
Ensenyament no universitari
En el curs 2000-2001 a Osona hi havia 102 centres d’ensenyament no universitari, un
menys que l’any anterior i quatre menys que dos anys abans. El curs 2000-2001 es
va obrir un nou centre d’ensenyament públic (d’educació només infantil), mentre que
es van tancar tres centres privats (dos d’ensenyament només infantil i un
d’ensenyament infantil, primari i secundari). Aquesta evolució del nombre de centres
en raó de la titularitat, pública o privada, fa que s’ampliï la diferència que hi ha entre
el nombre de centres públics (63 centres, el 62 % del total, la mateixa xifra relativa que
per al conjunt de Catalunya) i privats (39 centres, el 38 % del total).
Taula 2.4.2 Centres, segons tipus d'ensenyament (1995-2000). Osona
1995 1996 1997 1998 1999 2000
Només infantil 7 7 7 7 7 8
Infantil i primària 48 47 43 44 44 44
Només secundària 9 9 10 11 11 11
Infantil, primària i secundària 0 0 1 0 0 0
Només E. Especial n.d 0 0 0 0 0
Total Públic 64 63 61 62 62 63
Només infantil 17 20 20 20 19 17
Infantil i primària 9 5 7 7 6 6
Només secundària 4 5 5 5 3 4
Infantil, primària i secundària 9 13 11 11 12 11
Només E. Especial n.d 1 1 1 1 1
Total Privat 39 44 44 44 41 39
TOTAL centres 103 107 105 106 103 102
Font: IDESCAT
D’altra banda, el nombre d’alumnes que estudien en centres públics és superior al
dels centres privats Dels 20.889 estudiants que hi havia el curs 2000-2001, 11.544
eren alumnes de centres públics (el 55 %, lleugerament per sota del 58 %
corresponent al conjunt de Catalunya) i 9.345 ho eren de centres privats (el 45 %
restant).
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
39

40
ANUARI SOCIOECONÒMIC
DE LA COMARCA D’OSONA 2003
Taula 2.4.3 Alumnes, per tipus d'ensenyament i per sectors (1990-2000). Osona
Sector públic Sector privat Privat+Públic
Educ. Educ. Educ. Educ. Educ. Educ.
infantil primària Sec. 1 Total infantil primària Sec. 1 Total Total
1990 1.426 6.752 nd 8.178 1.924 6.747 nd 8.671 16.849
1991 1.457 6.491 7 7.955 2.349 6.355 71 8.775 16.730
1992 1.664 5.858 24 7.546 2.356 5.433 141 7.930 15.476
1993 1.949 5.858 18 7.825 2.504 5.433 457 8.394 16.219
1994 2.037 5.580 173 7.790 2.267 5.203 706 8.176 15.966
1995 2.243 5.425 808 8.476 2.327 4.931 1.237 8.495 16.971
1996 2.260 4.689 2.394 9.343 2.486 4.166 2.299 8.951 18.294
1997 2.275 4.011 3.803 10.089 2.520 3.497 3.269 9.286 19.375
1998 2.309 4.043 4.352 10.704 2.496 3.414 3.571 9.481 20.185
1999 2.430 4.150 4.666 11.246 2.443 3.359 3.673 9.475 20.721
2000 2.567 4.240 4.737 11.544 2.435 3.288 3.622 9.345 20.889
1 ESO, Batxillerat, CFGM i CFGS
Font: IDESCAT
En termes globals, el nombre d’estudiants a la comarca ha anat creixent
ininterrompudament des de l’any 1994. La distinció d’alumnes per tipus
d’ensenyament mostra que els alumnes que reben algun ensenyament obligatori
–primària o ESO– són el 62 % dels alumnes. Quant als ensenyaments no obligatoris,
destaca la preponderància del nombre d’alumnes d’educació infantil (el curs 2000-
2001 hi ha via 5.002 alumnes d’educació infantil, el 24 % del total) i la del nombre
d’alumnes que estudien batxillerat, ja que el 71 % dels alumnes que continuen
estudiant després de l’educació obligatòria fan batxillerat i només el 30 % segueix
estudis dels cicles formatius, que substitueixen l’antiga formació professional.
Equipaments culturals i esportius
L’any 2000 a Osona hi havia 28 biblioteques, 2 de les quals depenien de la Generalitat,
18 dels ajuntaments, i 5 eren de titularitat privada. Això representa un percentatge de
0,22 biblioteques per cada 1.000 habitants, un índex que gairebé duplica el de la
mitjana de Catalunya (0,14). També cal remarcar que la comarca d’Osona té 6 arxius,
18 museus o col·leccions, 12 sales de cinema i 3 teatres o auditoris. En comparació
amb el conjunt de Catalunya, Osona gaudeix d’una millor dotació de museus i
col·leccions, mentre que a la resta d’àrees culturals l’índex per 1.000 habitants és
bastant similar al del conjunt del Principat.
Taula 2.4.4 Indicadors socials i de qualitat de vida
Nombre % Per 1.000 hab.
Any Osona Catalunya Osona/Cat Osona Catalunya
Equipaments culturals
Biblioteques 2000 28 865 3,2 0,22 0,14
Arxius 2001 6 225 2,7 0,05 0,04
Museus i col·leccions 2001 18 357 5,0 0,14 0,06
Sales de cinema 2001 12 667 1,8 0,09 0,10
Teatres i auditoris 2001 3 131 2,3 0,02 0,02

Nombre % Per 1.000 hab.
Any Osona Catalunya Osona/Cat Osona Catalunya
Equipaments esportius i de lleure
Pistes poliesportives a l'aire lliure (>400 m2 ) 2001 95 3.814 2,5 0,73 0,60
Pistes de tennis (>400 m2 ) 2001 96 3.399 2,8 0,74 0,53
Camps de frontons (>200 m2 ) 2001 6 483 1,2 0,05 0,08
Pistes futbol, rugbi, hoquei, etc. (>4000 m2 ) 2001 55 1.172 4,7 0,42 0,18
Poliesportius en pavellons (>400 m2 ) 2001 26 637 4,1 0,20 0,10
Espais esportius en sales (>50 m2 ) 2001 98 3.912 2,5 0,76 0,61
Piscines a l'aire lliure (>50 m2 ) 2001 77 3.273 2,4 0,59 0,51
Piscines cobertes (>50 m2 ) 2001 4 360 1,1 0,03 0,06
Pistes d'atletisme (200, 300 i 400m)
Altres pistes convencionals
2001 6 106 5,7 0,05 0,02
(esquaix, petanca, etc.)
Altres pistes singulars
2001 116 5.092 2,3 0,90 0,80
(esquí, camps de golf, etc.)
Equipaments sanitaris
2001 36 1.858 1,9 0,28 0,29
Oficines de farmàcia 2001 59 2.917 2,0 0,47 0,47
Centres hospitalaris 2001 5 208 2,4 0,04 0,03
Llits hospitalaris
Equipaments de serveis socials
2001 576 31.265 1,8 4,59 5,04
Places en residències per a gent gran, segons naturalesa jurídica
Iniciativa Pública 2002 137 6.710 2,0 1,03 1,03
Iniciativa Social 2002 703 12.040 5,8 5,30 1,85
Iniciativa Mercantil 2002 354 22.937 1,5 2,67 3,53
Total
Centres de dia per a gent gran
2002 1.194 41.687 2,9 9,00 6,41
Entitat privada d'iniciativa mercantil 2002 2 313 0,6 0,02 0,05
Entitat privada d'iniciativa mercantil 2002 6 82 7,3 0,05 0,01
Entitat pública 2002 4 123 3,3 0,03 0,02
Total centres 2002 12 518 2,3 0,09 0,08
Nombre de places en centres de dia per a gent gran
Entitat privada d'iniciativa mercantil 2002 32 4.094 0,8 0,24 0,63
Entitat privada d'iniciativa mercantil 2002 87 1.695 5,1 0,66 0,26
Entitat pública 2002 110 2.586 4,3 0,83 0,40
Total places 2002 229 8.375 2,7 1,73 1,29
Centres residencials per a persones amb disminució
Entitat privada d'iniciativa mercantil 2002 0 5 0,0 0,00 0,00
Entitat privada d'iniciativa mercantil 2002 0 43 0,0 0,00 0,01
Entitat pública 2002 1 19 5,3 0,01 0,00
Total centres 2002 1 67 1,5 0,01 0,01
Nombre de places en residències per a persones amb disminució
Entitat privada d'iniciativa mercantil 2002 0 480 0,0 0,00 0,07
Entitat privada d'iniciativa mercantil 2002 0 1.576 0,0 0,00 0,24
Entitat pública 2002 56 843 6,6 0,42 0,13
Total places
Habitatge
2002 56 2.899 1,9 0,42 0,45
Habitatges iniciats2 2002 1.923 74.498 2,6 14,9 11,7
Habitatges acabats2 2002 1.247 65.538 1,9 9,6 10,3
Preu del m2 d'habitage nou construït
Seguretat pública
2002 1.090 1.393 78,2 - -
Plantilla orgànica de les policies locals
Parc de vehicles
2000 95 8.913 1,1 0,76 1,44
Turismes 2001 63.706 2.935.388 2,2 492 463
Motocicletes 2001 7.113 417.754 1,7 55 66
Camions i furgonetes 2001 18.624 661.094 2,8 144 104
Tractors industrials 2001 469 21.893 2,1 4 3
Autobusos i altres 2001 2.698 85.948 3,1 21 14
Total
Entitats financeres, per tipus
2001 92.610 4.122.077 2,2 715 650
1
Caixes 2001 95 4.767 2,0 0,73 0,73
Bancs 2001 51 2.293 2,2 0,39 0,42
Total 2001 146 7.235 2,0 1,13 1,15
1
IDESCAT només fins a l'any 2000. Informe de la provincia de Barcelona per al 2001.
Les dades de Catalunya són del Banc d'Espanya
2
Projectes visats del Col·legi d'Aparelladors
Font: IDESCAT i Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
41

42
ANUARI SOCIOECONÒMIC
DE LA COMARCA D’OSONA 2003
Dintre del camp esportiu, destaca l’elevat nombre d’instal·lacions esportives: pistes
poliesportives a l’aire lliure (95), pistes de tennis (96), pistes de futbol (55), espais
poliesportius en pavellons (26), esportius en sales (98), piscines a l’aire lliure (77) i
cobertes (4), i camps de frontons (6). En tots els tipus d’equipaments esportius –a
excepció de piscines cobertes i camps de frontons–, Osona té una dotació per
habitant superior a la mitjana de Catalunya.
Sanitat i serveis socials
L’any 2001 hi havia a Osona 59 farmàcies, cinc més que l’any 1996, que representa
un índex de 0,47 farmàcies/1.000 h., xifra idèntica a la mitjana de Catalunya (vegeu la
taula 2.4.4). D’altra banda, a la comarca hi ha 5 hospitals, amb 576 llits, que
representa un índex de 4,6 llits/1.000 h., un percentatge lleugerament inferior al de
Catalunya (5 llits/1.000 h.). Cal dir que tot i que el nombre de centres hospitalaris no
ha variat els darrers 10 anys, el nombre de llits s’ha reduït en 22 places. En canvi, l’any
2001 hi havia 52 llits més que l’any anterior, xifra que representa un augment de l’índex
de llits/1.000 h. i, en conseqüència, una millora de la dotació sanitària.
L’any 2002 hi havia a Osona 1.194 places de residència per a la gent gran, 101 més
que l’any 1999. Aquest augment correspon principalment a places en centres
d’iniciativa mercantil (56 més) i d’iniciativa social (43 més), mentre que el nombre de
places disponibles en centres d’iniciativa pública gairebé no ha variat en aquest
període. El nombre de places/1.000 h. en residències per a la gent gran és de 9, molt
superior al 6,4 de Catalunya. El nombre de centres de dia per a la gent gran era de
12, amb 229 places. Com en el cas de les places en residències, en calcular l’índex
del nombre de places/1.000 h. en centres de dia, Osona està millor dotada que la
mitjana de Catalunya, amb un valor de l’1,7, davant de l’1,3 de mitjana per a
Catalunya.
Finalment, a la comarca d’Osona l’any 2002 hi havia un únic centre residencial per a
persones amb disminució, d’iniciativa pública, amb 56 places. En aquest cas, l’índex
de centres i de places / 1.000 h. de la comarca és similar al conjunt del Principat.
Habitatge
L’any 2002 es va iniciar la construcció de 1.923 habitatges a la comarca d’Osona, 500
més que l’any anterior, després de la caiguda del 16 % de l’any 2000. De fet, el
creixement del nombre d’habitatges iniciats a Osona (el 35 % en termes interanuals),
va ser significativament superior a la mitjana de Catalunya (10 %). Cal destacar que el
nombre d’habitatges iniciats a Osona el 2002 va representar més del doble dels
iniciats l’any 1992 (906 habitatges).
D’altra banda, l’any 2002 va finalitzar la construcció de 1.247 habitatges a la comarca,
52 més que l’any anterior. En aquest cas, Osona també enregistra un creixement més
elevat de l’acabament d’habitatges (4,4 %), en relació amb el total català, on es va
estancar l’acabament d’obra.

Segons les dades de la Direcció General d’Arquitectura i Habitatge, l’any 2002 el preu
del metre quadrat d’habitatge nou construït a Vic va ser de 1.090 euros, el mateix preu
d’un any abans. Els habitatges tenen una superfície mitjana entorn dels 120 m 2 , fet
que implica un preu mitjà per pis nou de gairebé 130.000 euros. En comparació amb
la mitjana de Catalunya, excloent-hi la conurbació de Barcelona, 4 el preu mitjà del
metre quadrat a Osona és un 22 % inferior (vegeu la taula 2.4.4); cal tenir en compte
que l’any 2002 els preus a Catalunya van augmentar l’11 %, mentre que a Osona es
van mantenir estables.
Seguretat
L’any 2000 hi havia a Osona 95 policies locals, davant dels 81 de l’any 1993, que
significa una relació de 0,8 policies locals/1.000 h., (vegeu la taula 2.4.4) un índex
considerablement inferior a l’1,4/1.000 h. del conjunt de Catalunya i que coincideix
amb el desplegament dels mossos d’esquadra al territori osonenc.
Parc de vehicles
El parc de vehicles a Osona era de 92.610 unitats el 2001, pràcticament el mateix
nombre que l’any anterior. L’índex de motorització/1.000 h. l’any 2001 va ser de 715,
davant de 650 a Catalunya. Aquest any és el primer que l’índex es manté constant,
després de sis anys consecutius d’augments importants. Segons la tipologia del
vehicle, s’observa que l’índex de motorització més alt es dóna en la categoria de
turismes (492 turismes/1.000 h.), seguit dels camions i de les furgonetes (144) i de les
motocicletes (55). Cal destacar que l’índex de motorització és mes alt a la comarca
que a Catalunya per a tots els tipus de vehicles, excepte per a les motocicletes (vegeu
la taula 2.4.4)
4 Se n’exclouen 18 municipis: Badalona, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cornellà del Llobregat, Gavà, l'Hospitalet de
Llobregat, el Masnou, Montcada i Reixac, el Prat de Llobregat, Ripollet, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès,
Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Santa Coloma de Gramenet, Sitges i Viladecans.
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
43

3.1 Estructura econòmica: trets principals
L’activitat productiva a la comarca d’Osona es caracteritza per quatre trets principals:
Un sector primari amb un pes elevat i en creixement
Un teixit industrial molt important i motor de l’economia,
però en retrocés relatiu
Un sector de la construcció amb un pes relatiu comparable
al del conjunt de Catalunya
Un sector serveis relativament menys desenvolupat,
però en expansió constant.
La població assalariada i l’estructura del PIB a Osona l’any 2002 reflecteixen la
importància que el sector industrial té actualment a la comarca. El 39,3 % del PIB i el
41,7 % dels assalariats pertanyen a aquest sector, mentre que els serveis ocupen el
47,9 % dels assalariats, el sector de la construcció, el 9 %, i el sector primari, l’1,4 %.
En comparació amb el conjunt de Catalunya, Osona té una proporció més gran
d’assalariats i de PIB a la indústria i al sector primari, mentre que succeeix el contrari
als serveis, i és similar en el cas de la construcció.
Taula 3.1.1 Estructura sectorial del PIB (1991, 1996 i 2001).
Pes sobre el total del PIB, en %
1991 1996 2002 canvi 1991-2002
Osona
Primari 4,6 5,9 3,8 -0,8
Indústria 45,1 38,7 39,3 -5,8
Construcció 7,6 7,8 7,7 0,1
Serveis 42,7 47,7 49,2 6,5
Total 100 100 100 0,0
Catalunya
Primari 2,2 2 1,7 -0,5
Indústria 34,1 31 30,8 -3,3
Construcció 8,3 6,8 7,5 -0,8
Serveis 55,5 60,2 60,0 4,5
Total 100 100 100 0,0
Font: Caixa de Catalunya i IDESCAT
3. Pautes de localització
de l’activitat económica al territori
Quan s’analitza l’evolució dels diferents sectors al llarg de la dècada dels noranta,
s’observa una tendència clara cap a l’especialització comarcal en el sector primari,
amb una taxa d’increment de la producció ramadera –motor de l’agricultura a la zona–
que se situa molt per sobre de la mitjana de Catalunya durant el període 1996-1998
(el 3,9 % de creixement anual mitjà). Contràriament, el sector industrial ha mostrat,
durant aquest període, una baixa capacitat de creixement en comparació amb el
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
45

46
ANUARI SOCIOECONÒMIC
DE LA COMARCA D’OSONA 2003
conjunt de Catalunya, inferior a les taxes assolides pel sector agrícola i pels serveis.
Finalment, el sector serveis ha aconseguit una evolució molt positiva els darrers anys,
similar a la del conjunt de Catalunya, un fet que ha permès d’aproximar l’estructura
productiva de la comarca a la del Principat.
Taula 3.1.2 Creixement sectorial del PIB (1996-2002).
Taxes mitjanes de variació interanual, en %
Osona Catalunya
Primari
1996-1998 9,0 4,6
1999-2002 0,0 0,2
1996-2002 3,9 2,1
Construcció
1996-1998 4,7 3,9
1999-2002 4,7 4,7
1996-2002 4,7 4,3
Indústria
1996-1998 3,4 4,1
1999-2002 1,3 2,5
1996-2002 2,2 3,2
Serveis
1996-1998 3,0 3,1
1999-2002 3,2 3,2
1996-2002 3,1 3,2
Font: Caixa de Catalunya
La distribució del valor afegit brut (VAB) per sectors econòmics en els sis municipis de
més de 5.000 habitants (Centelles, Manlleu, Roda de Ter, Tona, Torelló i Vic, que
representen el 61,5 % de la població de la comarca), permet de fer les apreciacions
següents. En primer lloc, aquests municipis tenen una especialització industrial
bastant superior a la del conjunt de la comarca, a excepció de Vic, on predomina
clarament el sector serveis. En segon lloc, tots aquests municipis es caracteritzen pel
fet de tenir un pes del sector agrícola inferior al del conjunt de la comarca. Per tant,
es pot concloure que els municipis petits es caracteritzen per una especialització
agrària superior a la dels municipis grans i per una especialització industrial inferior.

En la distribució de l’ocupació a Osona per dimensió d’empresa, mesurada en relació
amb el conjunt de Catalunya, hi ha hagut alguns canvis significatius entre 1995 i 2002.
Aquests canvis es poden resumir, en primer lloc, en la reducció a la meitat del pes de
l’ocupació en grans empreses (> 500 treballadors) sobre el total de Catalunya els
darrers set anys. En canvi, l’ocupació en les empreses petites (d’11 a 50 treballadors)
a la comarca ha perdut una dècima en termes de pes relatiu respecte del conjunt de
Catalunya, que ha quedat compensat per un guany de magnitud similar de les
empreses molt petites (de fins a 10 treballadors). Finalment, les empreses mitjanes no
han enregistrat cap variació relativa respecte al total de Catalunya en el mateix període.
Taula 3.1.4 Distribució comarcal de l'ocupació per grandària d'empresa (1995-2002)
Pes dels afiliats sobre el total de Catalunya a cada tram de grandària d'empresa, en %
Osona Barcelonès
Gran empresa (+de 500 treb.)
Pes comarcal 1995 1,5 70,9
Pes comarcal 2002 0,7 66,4
Canvi 1995-2002 -0,8 -4,5
Empresa mitjana (de 51 a 500 treb.)
Pes comarcal 1995 1,7 41,1
Pes comarcal 2002 1,7 40,2
Canvi 1995-2002 0,0 -0,9
Empresa petita (d'11 a 50 treb.)
Pes comarcal 1995 2,1 38
Pes comarcal 2002 2,0 34,3
Canvi 1995-2002 -0,1 -3,7
Empresa molt petita (de 0 a 10 treb.)
Pes comarcal 1995 2,2 38,4
Pes comarcal 2002 2,3 34,3
Canvi 1995-2002 0,1 -3,6
Font: Caixa de Catalunya
Taula 3.1.3 Distribució del VAB a preus de mercat per sectors
dels municipis de més de 5.000 hab. (1996). En % sobre el total
Agricultura Indústria Construcció Serveis Total
Centelles 3,5 50,5 6,2 39,8 100
Manlleu 2,7 41,3 6,7 49,3 100
Roda de Ter 1,6 53,1 6,7 38,7 100
Tona 5,1 39,5 9,1 46,3 100
Torelló 2,0 43,4 9,9 44,8 100
Vic 1,4 29,7 6,4 62,5 100
Osona 5,9 38,7 7,8 47,7 100
Font: IDESCAT (només disponible per als municipis de +5000 hab.)
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
47

48
ANUARI SOCIOECONÒMIC
DE LA COMARCA D’OSONA 2003
El futur de l’activitat econòmica a Osona requereix una potenciació del sector serveis.
Cal destacar, en particular, el ràpid creixement del sector turístic, així com la influència
que ha tingut la Universitat de Vic, amb un impacte sobre el teixit econòmic de la
comarca que va més enllà de l’aportació directa en termes de lloc de treball directes
generats. D’altra banda, el sector primari a Osona requereix una transformació
important, associada probablement amb els límits al creixement en subsectors
determinats, com el porcí, amb problemes ambientals derivats de la producció i la
disposició de residus. Val a dir que a Osona s’està desenvolupant un conglomerat
(cluster) productiu del sector agroalimentari molt actiu i amb perspectives de
creixement importants. Finalment, pel que fa al sector tèxtil, d’una gran importància
històrica en el desenvolupament industrial de la comarca, la crisi que pateix podria
continuar i conduir a més reestructuracions durant els propers anys –sobretot en les
branques d’activitat que produeixen béns poc diferenciats i amb poc contingut
tecnològic o de disseny. El tancament d’Hilados y Tejidos Puigneró, SA l’any 2003 ha
marcat un punt d’inflexió emblemàtic en aquest sentit, per la importància de l’empresa
a la comarca en termes d’ocupació.
3.2 Agricultura i ramaderia
L’any 2002, l’activitat agrària i ramadera de la comarca d’Osona ocupava 604
persones, l’1,4 % dels assalariats. La importància d’aquest sector dins l’economia
osonenca és clarament superior a la que té en el conjunt de Catalunya, on ocupava
només el 0,4 % dels assalariats. En termes de PIB, el sector primari representava a
Osona el 3,8 % del total el 2002, més del doble del pes que té al conjunt del territori
català (l’1,7 % del PIB).
El sector primari de la comarca ha seguit dues tendències clares els darrers anys: en
primer lloc, s’ha especialitzat clarament en l’activitat ramadera, sobretot en la cria i
l’engreix de bestiar porcí i boví de llet; i, en segon lloc, l’agricultura ha passat a ser
subdsidiària de la ramaderia, sobretot del sector boví, alhora que s’ha vist
acompanyada d’un fort desenvolupament de la indústria agroalimentària. En
conclusió, la importància del sector primari es concentra bàsicament en l’àrea
ramadera, mentre que l’aportació agrària és relativament poc significativa,
contràriament al que succeeix al conjunt del territori català.
Dins de les activitats ramaderes, predominen les relacionades amb el porcí (aquest
representava el 83,3 % de la cabana i el 50 % de les explotacions ramaderes el 2000),
el boví (amb el 9 % dels caps de bestiar i el 39 % de les explotacions) i la producció
de llet. Aquestes tres modalitats de producció aporten conjuntament més del 84,5 %
del PIB primari d’Osona, mentre que aquest percentatge baixa fins al 25,2 % en el
conjunt de Catalunya. Aquesta especialització ha comportat que Osona hagi
esdevingut la comarca més ramadera de Catalunya, conjuntament amb el Segrià.

Taula 3.2.1 Estructura del PIB al sector primari per productes (2002)
Pes s/Osona Pes s/Cat.
Agricultura i ramaderia 100,0 100,0
Cereals 5,5 7,9
Lleguminoses 0,5 0,4
Tubercles per consum humà 0,1 0,2
Cultius industrials herbacis 0,4 0,6
Farratges 0,0 1,7
Hortalisses 0,8 11,4
Fruita fresca (no cítrics) 0,0 13,5
Fruita seca 0,0 4,4
Cítrics 0,0 1,6
Vi i subprod. 0,0 8,7
Oli d'oliva i subproductes 0,0 5,9
Flors i plantes ornamentals 0,0 5,0
Llavors i planters 0,6 1,6
Altres prod. Agrícoles 0,0 0,3
Boví 14,9 6,8
Oví i cabrum 0,9 0,4
Porcí 53,9 15,3
Aviram 0,3 0,9
Altres animals 0,2 0,2
Llet 15,7 3,1
Ous 0,1 0,3
Altres prod. Ramaders 0,1 0,2
Fusta 5,5 4,1
Pesca marítima i continental 0,6 5,6
Font: Caixa de Catalunya
La cabana porcina ubicada a Osona, concentrada fonamentalment a la plana de Vic,
tenia 846.299 caps el 2000, que representa més del 14 % del total de Catalunya. Tot
i que Osona comparteix el lideratge del cens porcí al Principat amb la comarca del
Segrià, Osona disposa de més explotacions. Així, de les 11.371 explotacions de
porcins que hi han registrades a Catalunya, 2.036 estan ubicades a Osona (18 %). Cal
destacar que la cabana porcina s’ha més que duplicat entre 1982 i 2000, i ha passat
de 277.786 caps el 1982 a 846.299 caps el 2000, malgrat que el nombre
d’explotacions s’ha reduït. No obstant això, es detecta un cert punt de saturació en la
producció porcina a la comarca des de l’any 1988, que estan aprofitant comarques
veïnes, en especial el Bages, per incrementar el cens porcí. Paral·lelament, ha sorgit
un subsector industrial molt lligat al porcí, com són les sales de desfer, els escorxadors
i les fàbriques d’embotits. La vessant negativa d’aquesta elevada concentració
d’explotacions porcines són els problemes mediambientals, i en especial la
contaminació de purins de les aigües subterrànies.
Vista la importància econòmica que té el sector del porcí a Osona, no es pot deixar de
mencionar el problema de la pesta porcina clàssica (PPC), que la comarca ha patit
amb virulència, i de les conseqüències que se’n poden derivar. Des del punt de vista
estadístic, la pesta ha alterat significativament totes les dades del cens de la cabana
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
49

50
ANUARI SOCIOECONÒMIC
DE LA COMARCA D’OSONA 2003
porcina, i tindrà un impacte notable en les dades del PIB sectorial primari
corresponents a l’any 2002. El 6 de desembre de 2001 es va confirmar de manera
oficial el primer focus de PPC a Osona, i fins al 30 d’abril de 2002 (data de l’últim
focus), n’hi va haver 20, que han afectat pràcticament tota la comarca. Fins al 31 de
juliol de 2002 la Comissió Europea no va aixecar les últimes restriccions. La PPC ha
obligat a sacrificar una quarta part del bestiar porcí que hi havia a Osona, és a dir, el
12 % de les 2.036 explotacions que el Departament d’Agricultura tenia registrades a
la comarca es van veure obligades a sacrificar els seus animals com a mesura
obligatòria per combatre la PPC.
Quant a l’impacte econòmic de la PPC, tot i la dificultat d’establir una valoració
precisa, el sindicat Unió de Pagesos estimava en 71 MEUR el valor de les actuacions
de l’Administració per fer front als sacrificis i a la compra d’animals. Els costos
indirectes, en canvi, serien molt més difícils de calcular. En el futur, una de les
conseqüències de la PPC serà una reducció de la cabana porcina, atesos els
problemes que ha comportat l’alta densitat de porcí. Així mateix, la PPC hauria
provocat el tancament d’algunes explotacions ramaderes familiars, fet que ha afavorit
de manera indirecta la tendència a la concentració del sector en grans grups
empresarials.
La segona activitat ramadera en importància a Osona és l’explotació del bestiar boví
(91.020 caps i 1.602 explotacions el 2000), tant per a la producció de llet com per a
la de carn, que representa el 12,7 % de la producció catalana i el 18 % de les
explotacions de boví del Principat. En aquest cas, la comarca del Segrià supera Osona
en nombre de caps de boví, però no en nombre d’explotacions. Val a dir que la cabana
bovina s’ha incrementat el 67,5 % entre 1982 i 2000, i és l’espècie ramadera que
menys ha crescut a la comarca d’Osona. La concentració més elevada de caps de
boví també es dóna a la plana de Vic.

Nombre d’explotacions per espècies
Taula 3.2.2 Nombre d'explotacions ramaderes per espècies
1982 1989 2000 Dif. 1982-2000
nombre % nombre % nombre % nombre %
Osona
Total 4.486 100,0 3.481 100,0 4.099 100,0 -387 -8,6
Bovins 1.912 42,6 1.482 42,6 1.602 39,1 -310 -16,2
Oví i cabrum 287 6,4 391 11,2 461 11,2 174 60,6
Porcins 2.287 51,0 1.608 46,2 2.036 49,7 -251 -11,0
Catalunya
Total 41.459 924,0 31.159 895,0 25.676 626,0 -15.783 -38,1
Bovins 13.727 306,0 10.018 287,8 8.903 217,2 -4.824 -35,1
Oví i cabrum 6.755 150,6 6.999 201,1 5.402 131,8 -1.353 -20,0
Porcins 20.977 467,6 14.142 406,3 11.371 277,4 -9.606 -45,8
Nombre de caps per espècies
1982 1989 2000 Dif. 1982-2000
nombre % nombre % nombre % nombre %
Osona
Total 357.576 100,0 627.811 100,0 1.016.409 100,0 658.833 184,2
Bovins 54.351 15,2 79.040 12,6 91.020 9,0 36.669 67,5
Ovins 24.191 6,8 60.674 9,7 73.009 7,2 48.818 201,8
Cabrum 1.248 0,3 3.358 0,5 6.081 0,6 4.833 387,3
Porcins 277.786 77,7 484.739 77,2 846.299 83,3 568.513 204,7
Catalunya
Total 3.672.502 100,0 5.435.159 100,0 7.873.922 100,0 4.201.420 114,4
Bovins 388.942 10,6 577.498 10,6 716.414 9,1 327.472 84,2
Ovins 645.370 17,6 965.672 17,8 1.174.532 14,9 529.162 82,0
Cabrum 33.167 0,9 64.357 1,2 97.592 1,2 64.425 194,2
Porcins 2.605.023 70,9 3.827.632 70,4 5.885.384 74,7 3.280.361 125,9
Font: IDESCAT a partir de les dades del Cens Agrari per al 1982 i el 1989, i Departament d'Agricultura,
Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya per al 2000
D’altra banda, Osona és la comarca catalana que lidera l’activitat lletera, amb una
producció de 109.737 t el 2000 (el 17,1 % de la producció catalana), seguida de lluny
per l’Alt Empordà, amb una producció 65.200 t (el 10,2 % del total de Catalunya)
Taula 3.2.3 Producció de llet (1996-2000). Tones
Osona Catalunya %
1996 112.004 592.395 18,9
1997 118.025 617.121 19,1
1998 116.315 639.875 18,2
1999 134.273 694.160 19,3
2000 109.737 641.542 17,1
Font: IDESCAT a partir de les dades del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
51

52
ANUARI SOCIOECONÒMIC
DE LA COMARCA D’OSONA 2003
El sector oví és el tercer en importància, però se situa a molta distància del porcí i del
boví. L’any 2000 hi havia 73.009 caps, el 6,2 % del total de caps ovins de Catalunya.
Els altres sectors ramaders, el cabrum i l’aviram, tenen un pes més reduït dins del
conjunt comarcal.
Per la seva banda, l’agricultura s’està adaptant al predomini de la ramaderia i s’està
convertint en auxiliar. Aquest fet ha provocat una nova orientació dels conreus, ja que
bona part de les terres que abans es dedicaven a producció de blat i patates ara es
destinen a farratge per al bestiar, bàsicament el de llet. Alhora, l’agricultura s’està
vinculant cada vegada més a altres sectors econòmics, com és la indústria
agroalimentària. Segons dades del cens agrari de 1999, a Osona hi havia 94.213 ha
de superfície agrària. D’aquesta superfície, el 38 % eren explotacions agràries (el 70
% per a conreus i l’altre 30 % per a pastures permanents), el 59 %, forestals, i la resta,
el 3 %, eren terres d’erm, matoll i altres. Si es comparen aquestes dades amb les del
cens de 1982, s’observa que la superfície total conreada ha augmentat els darrers 16
anys. Les necessitats creixents d’alimentació del bestiar han obligat a recuperar terres
de conreu abandonades per convertir-les en pastures. A més, dins de la superfície
agrària utilitzada, també s’ha produït una pèrdua d’importància de les terres llaurades
(conreus) a favor de les pastures permanents, fet que en confirma el paper com a
auxiliar de l’activitat primària principal, la ramaderia.
Taula 3.2.4 Superfície agrària per tipus (hectàrees)
Osona Catalunya
1982 % 1989 % 1999 % 1982 % 1989 % 1999 %
Sup. agrària utilitzada (SAU) 30.553 27,3 33.649 30,4 35.383 37,6 1.089.600 42,5 1.106.914 44,8 1.156.828 50,2
terres llaurades (conreus) 27.261 89,2 25.361 75,4 24.648 69,7 936.743 86 836.992 75,6 817.031 70,6
secà 26.957 98,9 24.563 96,9 24.076 97,7 727.877 77,7 625.679 74,8 588.400 72
regadiu 302 1,1 799 3,2 572 2,3 208.866 22,3 211.321 25,2 228.631 28
pastures perm. 3.292 10,8 8.288 24,6 10.735 30,3 152.857 14 269.922 24,4 339.797 29,4
Superfície forestal 53.963 48,2 59.694 54 55.693 59,1 952.132 37,1 981.364 39,7 838.663 36,4
Altres terres
(erm, espartar, matoll, etc.) 27.472 24,5 17.262 15,6 3.137 3,3 521.399 20,3 383.303 15,5 308.488 13,4
Total 111.988 100,0 110.605 100,0 94.213 100,0 2.563.131 100,0 2.471.581 100,0 2.303.979 100,0
Font: IDESCAT
Al llarg dels anys, les explotacions agràries han tendit a concentrar-se i a augmentar
la superfície mitjana, un procés que ha anat acompanyat de la mecanització del sector
i del reagrupament de les masoveries, que s’exploten des de la casa pairal
directament –al mateix temps que creix el nombre de cases de pagès deshabitades o
reconvertides per al turisme rural. Aquesta tendència s’ha de valorar dins del procés
de reforma de la política agrària comunitària (PAC), que precisament té com a
objectius el redimensionament i la modernització de les explotacions agràries.

3.3 Indústria
El sector econòmic més important a la comarca d’Osona és la indústria, tot i que els
darrers anys ha anat perdent pes a causa, d’una banda, de la crisi de la indústria tèxtil
i, de l’altra, de la progressió relativa del sector terciari. A Osona el sector secundari
representava el 39,3 % del PIB l’any 2002, per sobre del 30,8 % de l’economia
catalana. En nombre d’assalariats, l’any 2002 la indústria ocupava 17.558 persones,
el 41,7 % del total, molt superior també al 24,6 % del conjunt de Catalunya (taules
3.3.1 i 3.3.2). En termes de distribució territorial, es poden definir dues àrees
preferents de localització industrial a la comarca. La primera és formada per les
poblacions de Vic, Manlleu i Torelló i, en segon lloc, per Roda de Ter i les Masies de
Voltregà. La segona és situada al sector meridional de la comarca, i té com a localitats
centrals Centelles, Balenyà i Tona.
Taula 3.3.1 Estructura del PIB als sectors industrial i de serveis (2002)
Osona Catalunya
Creixement Pes s/Osona Creixement Pes s/Cat.
Indústria -0,2 100,0 1,3 100,0
Energia, aigua i extractives 8,8 2,0 2,4 11,4
Aliments, begudes i tabac 3,6 19,9 4,0 11,1
Tèxtil, cuir i calçat -5,0 24,6 -4,6 8,3
Fusta i suro -1,0 3,6 -3,3 1,6
Paper i arts gràfiques 2,7 2,3 4,4 8,7
Química 7,8 6,9 7,7 14,5
Cautxú i plàstic -1,6 4,7 -1,5 5,4
Altres minerals no metàl·lics 1,6 2,1 1,3 4,9
Metal·lúrgia i productes metàl·lics 0,5 12,2 2,0 7,5
Maquinària i equipament mecànic -2,7 7,4 -2,9 5,8
Equipament elèctric, electrònic i òptic 1,1 7,3 0,4 7,8
Material de transport -3,5 2,4 -2,4 9,8
Indústries manufactureres diverses -1,7 4,4 -2,1 3,2
Serveis 2,9 100,0 2,5 100,0
Comerç i reparació 3,9 28,1 2,8 20,0
Hoteleria 3,2 11,2 3,6 12,0
Transports i comunicacions 1,7 5,8 1,2 13,3
Intermediació financera 1,7 2,6 1,5 2,5
Immobiliàries i serveis a empreses 2,2 21,0 2,7 24,6
A.P, sanitat i educació pública i privada 3,0 25,7 2,5 20,8
Altres activitats socials i serveis 1,6 5,5 1,5 6,8
Font: Caixa de Catalunya
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
53

54
ANUARI SOCIOECONÒMIC
DE LA COMARCA D’OSONA 2003
Taula 3.3.2 Assalariats per sectors econòmics (2002). Dades del quart trimestre
Osona Catalunya
2002 Pes s/total 2002 Pes s/total
Total assalariats 42.063 100,0 2.360.317 100,0
Agricultura 604 1,4 9.295 0,4
Indústria 17.558 41,7 581.144 24,6
Act. Extractives, energia i aigua 119 0,3 15.420 0,7
Alimentació, begudes i tabac 4.301 10,2 63.855 2,7
Tèxtil, confecció, cuir i calçat 3.918 9,3 79.785 3,4
Fusta i suro 817 1,9 13.807 0,6
Paper, edició i arts gràfiques 445 1,1 52.477 2,2
Química 471 1,1 59.178 2,5
Cautxú i plàstic 366 0,9 29.814 1,3
Minerals no metàl·lics 392 0,9 22.800 1,0
Metal·lúrgia i prod. Metàl·lics 2.332 5,5 82.546 3,5
Maquinària i equips mecànics 1.772 4,2 38.120 1,6
Equip elèctric, electrònic i òptic 1.287 3,1 47.380 2,0
Fabr. Material de transport 229 0,5 53.241 2,3
Fabr. Manufactures diverses 1.109 2,6 22.721 1,0
Construcció 3.772 9,0 219.121 9,3
Serveis 20.129 47,9 1.550.757 65,7
Comerç i reparació 8.068 19,2 429.520 18,2
Hoteleria 1.353 3,2 117.035 5,0
Transports i comunicacions 1.219 2,9 119.083 5,0
Intermediació financera 495 1,2 71.610 3,0
Educació 1.759 4,2 138.026 5,8
Sanitat 1.960 4,7 95.305 4,0
Adm. Públiques 1.373 3,3 138.208 5,9
Altres serveis 3.902 9,3 441.971 18,7
Font: Registre d'afiliats a la Seguretat Social. Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya
El sector industrial a Osona es caracteritza per un grau de diversificació elevat, amb
gairebé tots els sectors representats. No obstant això, cinc subsectors destaquen sobre
la resta, tant en nombre de treballadors com en volum de producció: el tèxtil i cuir,
l’alimentació, el del metall i mecànic i, finalment, la torneria de fusta (taules 3.3.1 i 3.3.2).
El sector industrial més important i amb més tradició a la comarca agrupa les
activitats del tèxtil i de l’adoberia, amb un pes destacat de la filatura i del tissatge
de cotó. L’any 2002 aquest sector ocupava al 22,3 % dels treballadors a la indústria
i concentrava el 24,6 % del PIB industrial (que la crisi de l’empresa tèxtil Puigneró
deu haver alterat significativament a l’hora del tancament d’aquest informe). El
sector està dispers per gairebé tota la comarca, però les localitats que concentren
la major part de l’activitat són Vic, Manlleu, Torelló i Roda de Ter i, al Lluçanès, Sant
Boi, Prats i Olost.

Algunes empreses destacades del sector tèxtil, per nombre de treballadors, són
Estabanell i Pahisa, a Centelles, i Enrique Ballús, a Sant Boi de Lluçanès. Actualment, el
sector tèxtil de la comarca pateix una profunda crisi que s’ha traduït en el tancament o
la reducció de plantilles de molts establiments, alguns de molt significatius en termes
d’ocupació per a determinats municipis. Cal destacar que aquesta crisi ha afectat amb
una intensitat especial plantes productives instal·lades al municipi de Manlleu. La causa
més directa d’aquesta crisi és la competència de les importacions de baix preu
procedents de països no europeus. El procés de reestructuració continuat del sector
tèxtil ha fet que les diferents empreses de la comarca s’hagin anat adaptant de manera
progressiva a les noves condicions que marca la competència mundial, cercant nous
factors competitius, com el desenvolupament de nous productes i fibres, l’aplicació de
les tecnologies de la informació, una integració més gran amb la distribució, o la
implantació de tècniques d’adaptació ràpida als canvis en la demanda. No obstant això,
el subsector de la filatura de cotó segueix sent un dels sectors més afectats per la
competència internacional, en què el preu de la primera matèria i les fluctuacions dels
tipus de canvi tenen uns efectes directes molt importants. Precisament, aquest procés
de reestructuració ha provocat el tancament definitiu d’Hilados y Tejidos Puigneró a
Prats de Lluçanès, Roda de Ter i, finalment, a Sant Bartomeu de Grau el 21 de maig de
2003, quan ocupava 500 treballadors. Aquesta empresa, de 47 anys d’història, s’havia
destacat com la principal empresa tèxtil d’Espanya, amb més de 2.000 empleats.
Un altre sector emblemàtic a la comarca és la indústria del cuir de Vic, on es concentra
una bona part de la producció d’adobatge de pell petita (ovella, cabra i porc) del
Principat. Entre les empreses més destacades hi ha el Grup Industrial Colomer (amb
gairebé 700 treballadors), Genís Antel (amb poc menys de 200 treballadors), Curtidos
Codina i Curtits Centelles (amb uns 150 i 100 treballadors, respectivament); les tres
primeres establertes a Vic, i l’última, a Centelles.
CURTIDOS CODINA
Curtidos Codina, SA és continuadora d’un negoci de pells que va iniciar Joan Codina
a títol individual el 1941, tot just acabada la Guerra Civil. Joan Codina, un comerciant
de cereals i productes agrícoles de Santa Eulàlia de Riuprimer, es va casar amb
Miquela Genís, la filla gran de la saga Genís i Rius, pellaires acreditats, instal·lats a
Vic i que ja passaven per la tercera generació en el món de la pell.
Els inicis del negoci van ser difícils, emmarcats en una postguerra on faltava de tot.
Un cop de mà de la sogra, un préstec de 300.000 PTA, va fer possible adquirir una
vella fàbrica al carrer de les Adoberies de la ciutat, que llavors tenia una trentena
d’afiliats al gremi de la pell. Els primers 15 o 20 anys, el negoci era més un comerç
que una indústria. Com que la llana que porten les pells ovines tenia més valor que
la mateixa pell, el primer creixement es va fer a cavall de la indústria tèxtil llanera, que
tenia a Sabadell i Terrassa algunes grans empreses que competien amb èxit amb les
filatures de Manchester.
L’any 1972, l’empresa, amb els dos fills grans del fundador ja incorporats, l’un enginyer
i l’altre advocat, es transforma en societat anònima i comença una segona etapa que
dura pràcticament fins al 2001, quan la tercera generació pren les regnes de l’activitat,
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
55

56
ANUARI SOCIOECONÒMIC
DE LA COMARCA D’OSONA 2003
de la mà d’un conseller delegat professional extern a la família. És l’etapa que defineix
la situació actual.
La tradició adobera de la ciutat està centrada en la pell petita, és a dir en xais i cabres.
Amb aquestes primeres matèries es poden fabricar productes diversos segons que
vagin destinats al calçat, a la confecció o a la marroquineria. A l’apartat de la
confecció, s’hi troben productes acabats per la banda de la flor (napes), per la banda
de la carn (dant o vellut), i també es fan peces de pell per vestir amb doble faç: llana
o pèl per una banda i napa o dant per l’altra. L’empresa, en el decurs d’aquesta
segona generació, ha competit en totes les àrees, però després d’una incursió poc
afortunada en el camp del doble faç s’ha centrat en les pells per a sabata i ha sabut
fer-se un lloc en aquest mercat.
La ubicació osonenca no és la més adequada per desenvolupar el negoci de la pell,
ja que està relativament lluny dels proveïdors (més de la meitat de les pells que es
treballen vénen de l’estranger) i dels clients (el 90 % de la venda de doble faç és per
a l’exportació, i també s’exporten més de la meitat de les sabates que es fabriquen a
Espanya). A més, els costos actuals a Occident no afavoreixen un negoci tant intensiu
en mà d’obra, i la manca d’aigua l’encareix exageradament (el conjunt de les
adoberies de Vic consumeix uns 5.000 m 3 d’aigua per dia). Tampoc no es disposa
d’un abocador industrial a prop que permeti minimitzar el cost d’abocament dels
residus. Aquests problemes, comuns a diversos països, s’expliquen en bona part
perquè les adoberies estan pràcticament extingides al nord dels Pirineus i dels Alps.
Però, en canvi, es mantenen a Itàlia i a Espanya perquè son centres creadors de moda
i tenen una mà d’obra tradicional i qualificada. Aquest és un dels avantatges d’Osona
com a comarca tradicionalment adobera.
La globalització, la llunyania de proveïdors i clients i els elevats costos de la mà d’obra
intensiva, van empènyer Codina a treballar en altres indrets. En el sector de la
producció, l’empresa es va instal·lar al nord del Brasil l’any 1980, i al sud l’any 2002.
Brasil és un bon exportador de sabates, cap a 300 milions de parells per any, i té
algunes primeres matèries interessants. També a les primeries dels noranta es van fer
implantacions industrials a Nigèria i a la Xina, els dos països capdavanters en la
producció de bestiar de l’Àfrica i l’Àsia; però la falta d’experiència, la idiosincràsia tan
peculiar d’aquests països i alguns errors en l’emplaçament de les fàbriques van obligar
a reconduir aquests projectes. Actualment, la reimplantació a Nigèria s’ha fet a Kano
i està funcionant satisfactòriament. També el projecte de retornar a la Xina està madur
i es durà a terme aquest any o el proper.
A l’àrea comercial, Codina es va implantar a Itàlia, on va muntar una xarxa de delegats
ben estructurada, i més tard a Mèxic i Portugal. Avui, amb les fronteres més obertes i
amb més facilitats de tràfic, aquestes filials tendeixen a desaparèixer i la
comercialització a fer-se directament des de la central.
La conjuntura global ha estat favorable per a l’expansió del consum de productes de
pell. Avui la humanitat consumeix uns deu mil milions de parells de sabates per any
(1,8 parells per persona), dels quals la meitat es fabriquen a la Xina i el 15 %,
justament les qualitats més altes, es fabriquen entre Itàlia, Espanya i el Brasil. La pell
espanyola és prestigiada arreu del món, tant per les seves característiques com pel
treball que duu incorporat. Tenim la tecnologia punta i París, Milà o Nova York a prop.

Passarà temps abans l’Àsia no ens pugui arrabassar el “pronto moda” i l’alta moda.
Caldria que les administracions prenguessin una posició realista davant del tema, però
no defensant un proteccionisme que, d’altra banda, fóra inviable. Ara bé, hi ha un
seguit de mesures que ajudarien a mantenir aquest sector a casa nostra, i
especialment a la comarca d’Osona. Una d’elles seria prohibir la conservació de les
pells en brut amb sal a la sortida dels escorxadors, eliminant així un bon nombre
d’intermediaris i resolent problemes ecològics que a les fàbriques són pràcticament
insolubles. Una altra, fóra construir un abocador industrial a les comarques
d’Osona/Ripollès que agilités la gestió dels residus. També caldria potenciar la creació
de moda, les passarel·les i la imatge de “pell d’Espanya” per tal d’aconseguir una
diferenciació del producte, tant en qualitat com en disseny, que ajudarien a consolidar
la posició del producte en el mercat mundial.
Pel que fa a les produccions massives, és fàcil que siguin ateses des de tercers
països, en els quals Codina hi és i hi serà present. Però creiem que a la faixa de mercat
dedicada als productes més nous i sofisticats, la fàbrica de Codina a Vic hi podrà
seguir durant uns anys, i que les mesures abans esmentades ajudarien perquè es
pogués mantenir i desenvolupar aquesta indústria a la comarca osonenca.
Miquel Codina
Membre del Consell d’Administració
L’alimentació també és un sector destacat (amb el 19,9 % del PIB industrial i el 24,5
% dels assalariats al sector industrial), per la relació directa amb la producció agrícola
i ramadera. Això explica que sigui el sector industrial de la comarca que més ha
crescut els darrers anys, utilitzant l’obertura cap als mercats exteriors com a via
d’expansió, amb uns resultats molt positius, i alhora que hagi estat el motor de
l’economia de la comarca els darrers anys. De fet, les empreses industrials
alimentàries són les que han mostrat una taxa de creixement més elevada en la
segona meitat dels noranta. Les activitats més importants dins d’aquest sector són les
dedicades a la preparació d’embotits, carn fresca i altres derivats del porc, les làcties
i les de pinsos. Entre les empreses més importants del sector de la indústria
alimentària, destaquen les dedicades a la fabricació d’embotits i, més recentment,
altres aliments i menjars precuinats, com, per exemple, a Manlleu, La Piara (fabricant
de patés, del grup Nutrexpa), amb gairebé 300 treballadors; a Gurb, Casa Tarradellas
(de menjars precuinats, a més d’embotits), amb 260 treballadors; a Balenyà, Embotits
Monells, amb 200 treballadors, i a Vic, Embotits Espina, amb 105 treballadors.
Dins de la indústria càrnia cal afegir un conjunt d’empreses prèvies en el procés
productiu com són els escorxadors i les sales de desfer. Entre aquestes destaquen
Patel, a Santa Maria de Corcó, amb 333 treballadors; Càrniques Toni Josep, a Vic,
amb 180 treballadors; Mafriges, a Sant Vicenç de Torelló, amb 162 treballadors;
Càrniques Solà, a Gurb, amb 150 treballadors, i Esfosa, a Vic, amb 140 treballadors.
En la fabricació de pinsos compostos l’empresa de més dimensió, amb 150
treballadors, és Pinsos Baucells, situada a Tona. Les empreses de pinsos compostos
tenen un àmbit de mercat bàsicament local, atès el baix valor afegit de les seves
produccions i l’elevat cost de transport. D’altra banda, cal destacar l’elevat grau
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
57

58
ANUARI SOCIOECONÒMIC
DE LA COMARCA D’OSONA 2003
d’integració a la indústria, mitjançant la participació de control dels fabricants de
pinsos en les mateixes explotacions ramaderes.
Finalment, cal esmentar diverses empreses industrials vinculades indirectament amb
la cadena productiva de la carn, com Divasa-Farmavic, a Gurb, amb gairebé 100
treballadors, especialitzada en productes veterinaris, o Agric-Bemvig, a les Masies de
Voltregà, amb 100 treballadors, que fabrica material de ferro per a les granges.
DIVASA-FARMAVIC
DIVASA-FARMAVIC, SA va néixer a Osona com una empresa de comercialització de
productes farmacològics i d’instrumental veterinari per cobrir una necessitat creixent
del sector ramader de la comarca. Actualment a la seu central de Vic es desenvolupa
la fabricació, la gestió i la logística, tant per al mercat espanyol com per a la resta del
món. En el moment de la constitució, l’any 1970, l’equip directiu va tenir molt clars tres
conceptes bàsics per consolidar l’empresa en un sector molt competitiu i dominat per
les grans companyies multinacionals: la qualitat, la internacionalització i la
informatització de la gestió.
Es va construir una planta de producció que s’anticipava a les futures exigències
normatives que s’han implantat en els productes elaborats pel sector ramader. En
l’actualitat, l’empresa disposa d’un grau d’especialització en la producció de les
diferents formulacions, sense oblidar els estrictes requeriments que les autoritats
sanitàries exigeixen als laboratoris de veterinària. La internacionalització va néixer del
desig de participar activament en els mercats internacionals, important i exportant
productes del sector ramader. Aquest fet va permetre contrastar la competitivitat a
nivell real en qualitat i preus, en un moment en què encara moltes empreses del sector
preferien mantenir el mercat tan tancat com fos possible. DIVASA-FARMAVIC, SA va
ser en el seu moment el primer laboratori farmacèutic veterinari a crear subsidiàries a
l’estranger. Ara és present a més de 50 països i té cinc filials comercials a Portugal,
Hongria, Equador, Mèxic i Veneçuela. Aquesta activitat comercial es complementa
amb una xarxa de més de 90 distribuïdors, repartits per tot el món, que importen i
promocionen els productes de l’empresa. L’estratègia actual de desenvolupament
internacional es basa en la consolidació de les filials, incrementant la presència a
l’Amèrica Llatina, l’Àsia i els països d’Europa que pròximament entraran a formar part
de la Unió Europea.
El fet que l’empresa nasqués totalment informatitzada n’ha marcat el
desenvolupament i s’ha vist reflectit tant en la gestió com en la planta de producció,
on s’han fet importants inversions per obtenir fabricacions altament robotitzades. Les
diferents línies d’activitat de l’empresa es basen en la producció de medicaments per
a animals de producció, productes d’higiene, nutricionals i medicaments per a animals
de companyia, material i instrumental veterinari per a ramaderia, aparells i productes
de diagnòstic i equipament en general per a clíniques veterinàries. La divisió de la
xarxa comercial per àrees d’activitat permet una major especialització que, juntament
amb la professionalització i l’elevat nivell tècnic i formatiu dels integrants de l’equip
comercial, fa que es puguin afrontar els reptes d’un mercat cada cop més tecnificat.

La conjuntura econòmica i competitiva actual fa necessària de realitzar una producció
d’alta qualitat, eficient, flexible i amb connexió amb les altres parts de l’organització.
Tota la producció queda sotmesa a la inspecció exhaustiva des de l’inici del procés de
fabricació. Es requereixen costoses instal·lacions de fabricació, dissenyades per tal de
garantir una absoluta asèpsia en cadascun dels processos productius, i a la vegada
també es necessita un personal de planta molt especialitzat en la preparació i
manipulació, com un personal tècnic altament qualificat, per garantir la qualitat
química i microbiològica dels lots fabricats. Aquest és un dels motius pel qual cada
vegada hi ha menys plantes de fabricació homologades en el sector veterinari, tant a
Catalunya com a la resta de l’Estat i fins i tot a la UE.
El futur d’una empresa farmacèutica es basa en la capacitat d’investigar i d’innovar
per tal de poder disposar de nous fàrmacs. En aquest context, DIVASA-FARMAVIC,
SA inverteix de forma important en recursos humans, materials i evidentment en
R+D+I. L’objectiu bàsic és disposar de noves formes farmacèutiques a nivell de
laboratori, que hauran de ser avaluades clínicament mitjançant proves de camp, que
permetin quantificar-ne l’eficàcia i l’absència d’efectes indesitjats. També cal la
participació d’experts en galènica i en producció, per poder garantir la qualitat del
fàrmac i optimitzar-ne la producció. La recerca es coordina mitjançant un equip
multidisciplinari de llicenciats i doctors en diferents especialitzacions, i a la vegada es
mantenen projectes de recerca concertada amb diferents universitats i centres de
recerca nacionals i estrangers.
Actualment DIVASA-FARMAVIC,SA disposa d’un equip humà altament qualificat, el 36
% del total són titulats superiors i amb una formació complementària específica
relacionada amb la seva activitat a l’empresa. El capital humà és l’actiu més important
de l’empresa, i per això en tot moment es procura trobar les millors formes d’integrar
i mantenir-lo dintre de l’organització. Per aconseguir aquests objectius, es busquen
noves formes de motivació, es té cura de les promocions internes, es fomenta el
treball en equip i es mantenen al dia els coneixements dels treballadors amb diferents
cursos de formació.
Josep Jutglar Iglesias
Director general
El sector metal·lúrgic en conjunt representa el 12,2 % del PIB industrial i ocupa l’13,3
% dels assalariats a la indústria. Aquest sector es dedica, fonamentalment, a la
metal·lúrgia bàsica i als productes metàl·lics, i es concentra sobretot a Manlleu, Vic,
Torelló, les Masies de Voltregà, Tona i Sant Hipòlit de Voltregà. Pel volum d’ocupació,
destaquen les empreses següents: Diemen, a Sant Hipòlit de Voltregà, amb 421
treballadors; Vitri, a Torelló, amb 216 treballadors, i La Farga Lacambra, a les Masies
de Voltregà, amb més de 100 treballadors.
A continuació, cal esmentar el sector de la maquinària i equipament mecànic, que
representa el 7,4 % del PIB industrial de la comarca i el 10,1 % dels assalariats a la
indústria. Aquest sector, igual com el sector metal·lúrgic, es caracteritza en general
per una atomització elevada dels establiments empresarials, en el qual fins fa poc
havien predominat els petits tallers de caire familiar especialitzats en maquinària i
material auxiliar de la indústria tèxtil. La vinculació del sector metal·lúrgic i del sector
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
59

60
ANUARI SOCIOECONÒMIC
DE LA COMARCA D’OSONA 2003
de la maquinària amb el tèxtil ha comportat que algunes empreses d’aquests sectors
de dimensió mitjana o gran es veiessin obligades a tancar com a conseqüència de la
crisi del tèxtil. Tanmateix, es tracta d’un sector complex que abasta construccions
mecàniques molt diverses, amb empreses destacades com Girbau, a Vic, dedicada a
bugaderia industrial, amb 320 treballadors; Covit, a Torelló, amb 247 treballadors;
Pedro Roquet, a Tona, amb més de 200 treballadors i dedicada a la fabricació de
cilindres hidràulics i similars; Chapón Alu, a Sant Pere de Torelló, amb gairebé 200
treballadors; TESEM, a Torelló, amb 150 treballadors; Some, a Sant Quirze de Besora,
amb més de 100 treballadors, dedicada a l’encunyació de peces metàl·liques, i Vem
Tapas Metálicas (del grup VEMSA), a Torelló, amb 110 treballadors.
GIRBAU
GIRBAU, SA es va constituir en societat anònima el 31 de desembre de 1971, com a
continuació de les activitats del Sr. Joan Girbau i Vilageliu iniciades els anys vint. És
una empresa familiar sense socis estrangers, que es dedica a la fabricació i venda de
maquinària per a bugaderies de roba i acabats tèxtils. És una societat capacitada per
realitzar instal·lacions de bugaderia industrial de qualsevol model i dimensió.
L’empresa disposa de tres centres de producció a Vic (el més recent inaugurat el
febrer del 2003) i un a França. Té delegacions comercials repartides per tot Espanya i
disposa de filials a Alemanya (també inaugurada el 2003), l’Argentina, el Brasil, Cuba,
França, els Emirats Àrabs Units, Gran Bretanya i els Estats Units, que són alguns dels
seus principals mercats.Té 320 empleats, que passen a ser més de 500 si incloem el
personal de les filials.
L’avantatge competitiu del Grup Girbau se centra en dos factors: el fet de que tota la
producció sigui pròpia permet exercir un control total sobre aquesta, i la gran inversió
en R+D comporta un excel·lent equip d’investigadors que disposa dels recursos
necessaris per poder tirar endavant la recerca i assegurar una posició capdavantera
en el desenvolupament de nous productes, així com la millora contínua dels ja
existents.
La gran inversió en R+D és possible gràcies a la política financera del Grup Girbau,
que potencia la reinversió dels beneficis. Més del 4 % de la facturació es destina a
R+D i a formació del personal, cosa que permet que tota la tecnologia dels productes
sigui pròpia i no calgui disposar de llicències d’altres fabricants. La investigació també
es potencia establint convenis amb diferents universitats.
La vinculació de Girbau a la comarca ha estat una constant des dels seus orígens fins
a l’actualitat. Tot i que l’estratègia del grup empresarial es fonamenta en la
internacionalització, no s’ha dubtat a establir i potenciar els centres de producció a la
comarca per tal d’aprofitar-ne els avantatges.
La proximitat d’Osona al port de Barcelona és vital per mantenir l’estratègia
d’internacionalització de l’empresa, ja que aquesta proximitat dels centres de
producció es tradueix en un increment clar de la competitivitat. L’estratègia de
l’empresa és oferir una gamma de productes de bugaderia industrial que doni

esposta a qualsevol tipus d’instal·lació a qualsevol punt del món. Com que la major
part de la producció de Girbau es destina a l’exportació (el 90 % de la producció de
la nova factoria inaugurada aquest any s’exporta), un dels elements que marca la
competitivitat és el cost del transport. La proximitat d’Osona al port de Barcelona
permet utilitzar majoritàriament el transport marítim (l’any 2002 més del 80 % de les
vendes a l’exterior es van exportar utilitzant la via marítima) i abaratir els costos de
transport. Des de Girbau, doncs, es considera vital potenciar el port de Barcelona com
a centre neuràlgic d’exportació, i ampliar la freqüència d’arribada i sortida de vaixells.
Un altre dels actius fonamentals que afavoreix la competitivitat del Grup Girbau és la
qualitat professional i humana dels recursos humans de què disposa la comarca
d’Osona. Les escoles tècniques, com per exemple La Salle o l’IES Vic, permeten a
l’empresa de disposar de personal amb una bona preparació tècnica per incorporarse
als centres de producció. La política de recursos humans de Girbau potencia
l’establiment d’una cultura de vinculació a l’empresa i al territori. La creació de llocs
de treball estables amb condicions dignes i una formació continuada permet disposar
d’uns excel·lents recursos humans que se senten vinculats a l’empresa.
A més de primar la contractació de personal d’Osona, Girbau també ha potenciat
l’establiment d’una xarxa de proveïdors de la comarca. Més de 30 empreses auxiliars
del sector metal·lúrgic d’Osona dedicades als mecanitzats, planxisteria industrial,
estampació de metalls, automatismes, electrònica, etc. subministren a Girbau
diversos elements per a la producció. La política de compres, doncs, també es regeix,
entre d’altres aspectes, pel criteri de proximitat geogràfica dels proveïdors.
La competitivitat d’empreses com Girbau passa per potenciar una xarxa ferroviària de
mercaderies. Fins ara el Ministeri de Foment ha potenciat una xarxa ferroviària radial
de gran velocitat, en detriment del tràfic de mercaderies, de les línies de rodalies o del
manteniment de les infraestructures. En els propers anys s’hauria d’invertir en la resta
de la xarxa ferroviària, per tal de millorar el transport de mercaderies arreu del territori
i no només fins a la capital.
Cal potenciar un eix ferroviari d’entrada de mercaderies al port de Barcelona. Si no
s’afavoreix un traçat de transport de mercaderies de Tolosa al port de Barcelona, i si
no es potencia la freqüència d’arribada i sortida de vaixells d’aquest port, el gran
beneficiat serà el port de València via la línia ferroviària de Saragossa. Aquest fet
incidiria molt negativament en la competitivitat de les nostres empreses. També caldria
millorar i potenciar el traçat de la línia Barcelona-Puigcerdà, per establir una via de
transport de mercaderies que permetés assegurar el futur de Catalunya com a porta
sud d’Europa.
Pere Girbau i Bover
President del Grup Girbau
Finalment, el sector de la fusta representa el 3,6 % del PIB industrial de la comarca i
el 4,7 % dels assalariats a la indústria. Destaquen empreses com Masco Mobiliario, a
Vic, amb 517 treballadors, i Carré Hulsta, a Torelló, amb 178 treballadors. En general,
aquest sector es reparteix en empreses de dimensions reduïdes i de caire familiar, i en
destaca el subsector de la torneria de fusta establert a la vall del Ges.
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
61

62
ANUARI SOCIOECONÒMIC
DE LA COMARCA D’OSONA 2003
Altres sectors industrials amb presència significativa són el químic, amb empreses
com Proquímia, a Vic, amb 206 treballadors, i l’elèctric i electrònic, on destaquen les
empreses Tecno Automàtica Industrial, a Vic, amb 210 treballadors; Madel Air
Technical, a Centelles, amb 100 treballadors, i Rodin, a Manlleu, amb 96 treballadors.
3.4 Comerç, turisme i altres serveis
En termes d’ocupació, el sector serveis ocupa al 47,9 % dels assalariats a la comarca,
molt per sota del 65,7 % del conjunt de Catalunya (taules 3.3.1 i 3.3.2), però mostra
un potencial de creixement molt important. De fet, els serveis han guanyat pes dins de
l’economia osonenca els darrers anys, tant en termes d’ocupació com en termes del
PIB. L’any 1991 el sector terciari representava el 42,7 % del PIB, i 11 anys després ja
representa més del 49,2 % del PIB d’Osona. El conjunt del sector ha mostrat una
evolució molt positiva durant el període 1995-2002, amb una taxa de creixement
mitjana anual del 3,1 %, similar a la del conjunt del Principat (3,2 %).
Dins de la branca dels serveis destaquen el comerç (el 40,1 % dels assalariats del
sector terciari el 2002) i l’ensenyament (8,7 %). En canvi, s’observa un nivell menor de
desenvolupament relatiu d’altres activitats de serveis, com l’hoteleria, els transports i
comunicacions, la intermediació financera, etc. Tanmateix, cal fer un esment especial
del sector turístic. Es tracta encara d’un sector amb poc pes relatiu dins del conjunt
de l’economia osonenca, però ha assolit un creixement important els darrers anys i
presenta unes bones perspectives de futur –en particular en camps com el turisme
rural i cultural.
Comerç
La capital de la comarca concentra una gran part de l’activitat comercial d’Osona,
gràcies a la gran tradició en aquest terreny i a la condició de mercat principal a la seva
zona d’influència. Més del 50 % del volum de negoci es mou amb compradors de fora
de la ciutat. De fet, la influència de Vic com a centre comercial sobrepassa l’àmbit
comarcal. El sector comercial d’Osona supera la mitjana de Catalunya tant en termes
de superfície de venda com en nombre d’establiments detallistes per habitant. Cal
destacar, especialment, l’evolució molt dinàmica en aquest sector de Bon Preu SA,
que té uns 1.200 treballadors i és una de les empreses més grans de la comarca, i té
una presència notable arreu de Catalunya.
BON PREU
Els inicis de Bon Preu es produïren a la comarca d’Osona en el marc de la tradició
d’una família de comerciants. La família Font desenvolupava, al principi del segle XX,
una activitat comercial a les places i mercats d’Osona; aquests principis han donat al
grup un coneixement real i proper de les necessitats dels consumidors que ha ajudat
a l’empresa a reaccionar amb celeritat als canvis, a innovar constantment i a vetllar
pels trets i valors d’identitat de la societat civil.

El 7 de setembre de 1974 s’obre al públic el primer establiment en règim d’autoservei
a Manlleu (Barcelona). En aquest punt s’inicia el desenvolupament d’una activitat
empresarial, primer dins la comarca d’Osona i ben aviat a altres comarques de
Catalunya, fins a assolir les 89 botigues actuals. La innovació i la recerca han estat una
constant de l’empresa i així ho demostra la seva trajectòria. El 1988 obre el primer
hipermercat de Catalunya que comporta la línia d’hipermercats Esclat. La creació de
la primera gasolinera Esclatoil a Malla, l’any 1995, és el detonant de l’anomenada
“guerra de la benzina”. L’any 1998 crea els supermercats Orangutan. En el període
1999-2001 va llançar un nou concepte de targeta client amb avantatges innovadors
i crea la marca de productes «bonpreu». Al final de l’any 2001, el Grup Bon Preu porta
a terme una de les operacions més importants dels últims anys: la compra de 12
botigues al grup Carrefour, fet que li permet desembarcar a les comarques de Lleida i
així tenir presència a tot Catalunya.
Tot aquest desenvolupament empresarial s’ha fet sense oblidar els lligams amb la
societat. Aquesta sensibilitat social ha portat a l’empresa a activitats tan diverses com
col·laborar amb institucions relacionades amb el Tercer Món, patrocinar un cicle de
música juntament amb el Patronat del Teatre Cirviànum de Torelló o obtenir el
reconeixement públic pel seu suport a la llengua catalana.
La trajectòria de Bon Preu està estretament lligada a la societat catalana. La realitat
del grup és fruit de la confiança que el seu entorn li ha dipositat al llarg dels anys. El
teixit comercial osonenc i català ha de continuar essent un punt de referència que
encapçali la diversitat d’iniciatives socials i culturals, i, en aquest sentit, el grup treballa
per mantenir el referent de les associacions comercials autòctones, capitalitzant i
fomentant la societat, la cultura i el país.
El futur de Bon Preu té com a horitzó una realitat supracomarcal en els propers anys,
que és bàsica per mantenir la competitivitat. No obstant això, Bon Preu vol continuar
mantenint els centres de decisió a la comarca d’Osona. Aquest és un factor diferencial
clau en el sector, del tot compatible amb un projecte de futur, de creixement i
d’expansió. L’àmbit de decisió condiciona l’estil de direcció de les empreses i en
aquest sentit el grup dóna molta importància al factor humà i a la proximitat al ciutadà.
El caràcter innovador del grup és el resultat d’establir un vincle estret i proper amb el
mercat i el consumidor individual.
De la gestió diària de Bon Preu es desprenen alguns avantatges competitius que
condicionen el desenvolupament de l’activitat. L’agilitat a l’hora de prendre decisions,
fruit d’una estructura petita, el mateix coneixement del mercat o la capacitat
d’adaptació a aquest són elements claus de l’organització.
Bon Preu gestiona la seva activitat amb un equip de professionals amb una dilatada
experiència en àrees tan diverses com la comercial, la logística o la de negociació amb
proveïdors. La direcció estratègica va estretament enllaçada amb la importància del
capital humà, i es fa totalment imprescindible que els treballadors de l’empresa tinguin
el suport de mitjans i elements formatius perquè puguin realitzar la seva feina amb un
alt nivell de qualitat professional.
Però hi ha alguns factors que a mig termini poden obstaculitzar el desenvolupament
futur de l’activitat. Un d’aquests és, sens dubte, la mà d’obra. La comarca destaca per
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
63

64
ANUARI SOCIOECONÒMIC
DE LA COMARCA D’OSONA 2003
tenir un atur molt reduït que dificulta força la recerca i disponibilitat de mà d’obra
qualificada. Altres elements, com les infraestructures i la xarxa de comunicacions, han
anat millorant amb el transcurs dels anys amb exemples clars, com ara el
desdoblament de l’actual C-17 o la construcció de l’Eix Transversal, que han suposat
un fort impuls per a la millora i l’optimització de la logística. Finalment, un factor que
ha dinamitzat l’estructura socioeconòmica de la comarca ha estat la Universitat de Vic,
que ha esdevingut un centre de formació de qualitat per al jovent local i una porta
d’entrada per a futurs professionals provinents del conjunt de la geografia catalana.
En aquesta mateixa línia, hi ha altres factors en l’àmbit econòmic que a mig termini
exigeixen la definició de polítiques concretes, molt necessàries per assegurar la
competitivitat de les empreses de la comarca en el futur més immediat. A títol
d’exemple podríem destacar la incentivació de la mobilitat laboral amb l’arribada de
professionals de l’àrea metropolitana o de la comarca; el greu dèficit en plans de
formació i la necessitat de potenciar noves fornades de professionals d’oficis
tradicionals molt escassos en el sector de la distribució alimentària; el fet de facilitar
l’accés dels ciutadans a les noves tecnologies, per tal d’enfortir les possibilitats de
nous canals de distribució, com el de la botiga virtual o la millora de la normativa fiscal
vigent pel que fa als rendiments de les empreses que són reinvertits.
El Grup Bon Preu és, en definitiva, una empresa que ha sabut combinar la tradició amb
la modernitat, la manera de fer i el tarannà de la gent del nostre país amb els nous
avenços tecnològics i les noves tendències i necessitats de la població; és una
empresa compromesa amb el seu entorn, que no ha volgut deslligar-se dels seus
orígens, sinó aprofitar-los per fer-se un lloc en el futur i en tota la geografia catalana.
David Poudevida
Director financer, Grup Bon Preu
L’evolució positiva del sector durant els últims anys s’ha beneficiat de la millora de les
comunicacions (Eix Transversal), que ha permès de reduir el temps de viatge des de
Girona i Manresa, ha fet augmentar els visitants d’un sol dia a Vic i ha reforçat el
caràcter supracomarcal del comerç osonenc. També ha impulsat el comerç a la
comarca el fet que Osona estigui envoltada d’altres territoris, com el Ripollès, amb un
sector comercial comparativament menys dinàmic.
Osona és una comarca amb una gran tradició de mercats i de fires. Es fan 28 fires
anuals, amb 2.004 expositors, durant 74 dies a l’any. La majoria de les poblacions
tenen mercat setmanal i fires, però les fires més importants es fan a Vic. El mercat
bisetmanal de Vic té una gran significació econòmica, social i turística, on també es
fan transaccions comercials, agrícoles i ramaderes. D’altra banda, el tradicional
Mercat del Ram és una cita anual del sector agrícola i ramader, que darrerament ha
anat ampliant l’oferta cap a altres activitats, com exposicions ramaderes, maquinària
agrícola, gastronomia, moda, tecnologia, cultura, lleure, etc. Per desenvolupar
aquesta important activitat comercial i firal, Vic disposa d’una llotja ramadera i d’un
recinte firal específic, ampli i ben comunicat, El Sucre.

Turisme
La comarca d’Osona gaudeix d’un gran nombre d’atractius turístics, tant per la
geografia privilegiada com per la història i el patrimoni arquitectònic. Però aquests
atractius turístics només s’han explotat parcialment, amb un gran potencial encara
pendent de desenvolupament. La proximitat amb Barcelona, la millora de les
comunicacions i l’aparició de noves formes de turisme, com el turisme rural,
l’agroturisme i els esports d’aventura, permeten d’esperar un creixement important del
turisme a la comarca. De fet, durant els darrers anys hi ha hagut una important expansió
de la infraestructura turística: càmpings, hotels, agroturisme, turisme rural, etc. L’any
2002 Osona tenia 49 establiments hotelers amb 1.767 places, 8 càmpings, 283
restaurants i 53 residències-cases de pagès, amb 485 places. Respecte a l’any 1996,
ha augmentat el nombre de cases de pagès o cases rurals i de restaurants, mentre que
el nombre de places hoteleres i el de càmpings no ha variat els darrers cinc anys.
Taula 3.4.1 Establiments turístic, per tipus (1996-2002). Nombres i places
Establiments hotelers Càmpings Restaurants Cases de pagès
establiments places establiments places nombre nombre places
Osona
1996 54 1.748 8 2.002 223 21 216
1997 54 1.743 8 2.117 230 25 234
1998 55 1.759 8 2.117 240 28 278
1999 53 1.757 8 2.117 251 30 295
2000 48 1.688 8 2.117 259 34 316
2001 48 1.748 8 2.215 270 46 417
2002 49 1.767 8 2.217 283 53 485
Catalunya
1996 2.820 230.529 362256.264 13.001 433 4035
1997 2.776 230.275 366256.091 13.176 464 4330
1998 2.719 230.955 373254.625 13.056 534 4730
1999 2.638 230.878 372254.855 13.800 591 5232
2000 2.557 231.938 370256.767 13.986 645 5.558
2001 2.570 235.075 362250.696 14,457 820 6.801
2002 2.600 239.872 368247.423 15,020 951 7.774
Font: IDESCAT i Departament de Turisme de la Generalitat de Catalunya
El medi natural és el primer atractiu turístic de la comarca d’Osona. El Parc Natural del
Montseny és un marc idoni per a moltes activitats de lleure, a l’igual que les Guilleries
o els boscos de Collsacabra. A més, Osona té un conjunt de poblacions amb un gran
interès turístic, per exemple: Rupit, Vidrà, Viladrau, Sant Julià de Vilatorta, Folgueroles,
Taradell, Espinelves, Lluçà, Tona, etc. L’arquitectura romànica que hi ha disseminada
per tota la comarca és un altre dels grans atractius de la comarca. S’hi troben més
d’un centenar d’edificis romànics o amb elements romànics que permeten de veure
l’evolució d’aquest estil. Els importants museus de la comarca i l’oferta gastronòmica
de qualitat i variada complementen l’oferta turística. Finalment, la capital, Vic, també
té molts atractius per ser visitada: la catedral, el casc antic, el Museu Episcopal, el
mercat del dissabte, les fires, l’oferta comercial, etc.
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
65

66
ANUARI SOCIOECONÒMIC
DE LA COMARCA D’OSONA 2003
EL TURISME A OSONA EN ELS DARRERS CINC ANYS:
CARACTERÍSTIQUES I EVOLUCIÓ
La comarca d’Osona no ha estat una excepció en el desenvolupament de l’anomenat
“turisme d’interior”, com la majoria de territoris sense massa tradició turística. El
desenvolupament de l’activitat turística en zones d’interior presenta sis característiques
principals i diferents d’altres zones turístiques: la importància de desenvolupar una oferta
turística bàsica i, sobretot, una rellevant oferta complementària (restaurants, oficines de
turisme, camps de golf, empreses d’activitats i d’esports d’aventura...); la necessitat
d’adaptar els recursos culturals i naturals per poder ser visitats; l’estructuració de
productes turístics; l’organització i la coordinació d’un sector, en molts casos, incipient;
la determinació del paper de l’Administració pública en el foment d’aquest turisme i,
finalment, la incorporació de mà d’obra qualificada, jove i molt emprenedora en el sector
turístic.
A partir d’aquestes característiques, pot ser interessant observar l’evolució del
desenvolupament d’aquest turisme a Osona en els darrers cinc anys. En primer lloc, i
tenint en compte que el sector turístic d’Osona està integrat per l’oferta i la demanda
turística, analitzarem l’oferta, que inclou tant els recursos turístics d’Osona com les
infraestructures necessàries per al desenvolupament del turisme -allotjament,
transports, infraestructures viàries, oferta complementària...
L’evolució de l’oferta turística d’Osona en els darrers cinc anys presenta els trets següents:
Pel que fa a l’oferta turística bàsica centrada en diferents tipus d’allotjament (allotjament
hoteler, càmpings i residències-cases de pagès) podem observar a partir de la taula
3.4.1, en la qual figuren les dades disponibles dels anys 1996-2002, com des del punt
de vista quantitatiu l’oferta d’allotjament que més s’ha incrementat en aquests anys ha
estat l’oferta de residències-cases de pagès, vinculada al desenvolupament del turisme
rural. La resta de tipologies d’allotjament no han presentat cap canvi significatiu des de
l’òptica quantitativa. Un aspecte valuós seria saber si hi ha hagut un increment qualitatiu
d’aquesta oferta d’allotjament. No obstant això, tot el que podem dir és que, tot i que hi
ha iniciatives concretes d’alguna empresa del sector turístic que ha iniciat processos de
millora de la seva oferta a través de l’obtenció de certificacions de qualitat 5 , aquest és
un repte en què treballa el Consorci de Turisme d’Osona per afrontar sobretot en l’oferta
d’allotjament rural.
Pel que fa a l’oferta complementària, en els darrers cinc anys hi ha hagut un augment 6 .
Aquest fet ens permet constatar la consideració d’aquest tipus d’oferta per al
desenvolupament del turisme en comarques d’interior molt variades. És oportú remarcar
que fa cinc anys que a la comarca d’Osona s’ofereix una oferta formativa universitària
especialitzada en turisme de qualitat 7 , la qual està integrada a la Universitat de Vic, fet
que contribueix a augmentar el capital humà especialitzat en turisme que pot treballar
per al desenvolupament d’aquest sector.
S’ha realitzat l’esforç d’inventariar els recursos turístics i, alhora, a partir d’una estratègia
més intervencionista de diferents òrgans i nivells de l’Administració pública (ajuntaments,
Consell Comarcal d’Osona, Diputació de Barcelona i Generalitat de Catalunya), s’ha
iniciat un procés d’adaptació dels recursos culturals i naturals per a usos turístics 8 .
5
Com el Càmping La Vall de Taradell que ha obtingut el distintiu garantia de qualitat ambiental atorgat pel Departament
de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.
6
Sobretot de les empreses d’esports, aventura i activitats de lleure i oci com Anigami, Al.lot, el Venívol, Cau de l’aventura, etc.
7
Obtenció de la certificació de qualitat TEDQUAL, de l’Organització Mundial del Turisme, el febrer de 2002,
que suposa el reconeixement internacional de la diplomatura de turisme que s’imparteix a la Universitat de Vic.
8
Per exemple, la preservació i adequació de patrimoni cultural com el monestir de Sant Pere de Casserres, la construcció de la
nova seu del Museu Episcopal de Vic, l’adequació de rutes i itineraris senyalitzats a zones de gran interès natural com
a Vall de Sau, Collsacabra i un llarg etcètera.

En els darrers cinc anys s’ha dut a terme un procés d’estructuració i disseny de
productes turístics important, amb la finalitat d’incrementar tant en nombre com en
qualitat l’oferta de productes turístics a Osona 9 .
Quant a la demanda turística dels darrers cinc anys, és realment difícil obtenir dades
fiables i homogènies, tant pel que fa al nombre de visitants com del perfil d’aquests,
per la inexistència d’un model adequat i consensuat de sistematització de la recollida
i l’anàlisi de les dades sobre la demanda turística comarcal. Precisament, aquest és
un dels reptes a assolir en els propers anys. Aquest fet dificulta la possibilitat de fer
una aproximació fiable i empírica sobre la demanda turística dels darrers cinc anys a
Osona, però el que sí que podem afirmar, a partir de les entrevistes amb professionals
del sector, és que hi ha hagut un augment del nombre de visitants a Osona, i que és
un tipus de turisme principalment català, que procedeix de l’àrea de Barcelona i es
reparteix durant tot l’any. Amb això podem afegir que el fenomen d’estacionalitat
característic de les zones del litoral no es produeix a zones d’interior com Osona.
En segon lloc, durant aquests anys s’ha produït un procés d’organització de la gestió
del sector turístic bàsicament a través d’organismes mixtos que han permès establir
una línia de col·laboració entre tots els agents turístics públics i privats implicats en el
territori, a través de la figura del Consorci. Al final de l’any 1998, es va crear el
Consorci de Turisme d’Osona, amb la finalitat de gestionar i coordinar els agents
turístics d’Osona. Aquesta iniciativa comarcal també s’ha estès a altres territoris de la
comarca a través dels consorcis de promoció turística Vall de Sau-Collsacabra, el
Lluçanès, Portes del Montseny, els Meandres del Ter, etcètera. Aquests organismes de
gestió i promoció del turisme duen a terme principalment una estratègia de suport als
agents turístics (promoció i difusió, dinamització del sector, assessorament al sector
privat...) i, en segon terme, una estratègia més intervencionista. En aquesta primera
fase han realitzat accions dirigides a inventariar els recursos, a organitzar la informació
i a promocionar el turisme 10 . El balanç de la feina feta durant aquests anys és positiu,
sobretot pel que fa a l’organització i la col·laboració dels agents turístics privats. El
proper repte va dirigit a aconseguir la coordinació, més política que no pas tècnica,
entre aquests organismes de gestió i la promoció turística de diferents nivells
territorials, amb la finalitat de solventar la concurrència de competències i el
malbaratament de recursos com a conseqüència de la descentralització dels centres
de decisió.
En tercer lloc, durant aquests darrers cinc anys i a partir del desenvolupament del
turisme a Osona, s’han creat nous llocs de treball en aquest sector que han permès
rendibilitzar el capital humà especialitzat en turisme que prové de la formació
universitària en turisme a Osona i, alhora, que empreses i organismes del sector
puguin disposar de bons professionals joves i emprenedors; fet que permet, en
definitiva, una millora dels serveis al client.
Observem que a Osona s’ha treballat i s’està treballant de forma constant en els sis
elements principals que caracteritzen el desenvolupament del turisme d’interior que
hem anunciat anteriorment. En els propers anys el repte recau en la superació de les
mancances actuals i la potenciació dels punts forts que caracteritzen el sector turístic
osonenc: la millora de la coordinació entre els organismes de gestió del turisme, l’inici
d’un procés de millora continua de l’oferta turística bàsica i complementària i la
continuïtat a destinar recursos per a la conservació, l’adequació i la difusió del
9
Per exemple, la creació del catàleg Osona Turisme Actiu o els productes turístics del Consorci de Promoció Turística
Portes del Montseny, Alt Congost , La Plana de Vic.
10
Assistència a fires com SITC (Saló Internacional de Turisme de Catalunya), Agrotur, Fitur... així com altres iniciatives com
l’organització d’exposicions itinerants, la creació de pàgines web, edició de fullets, etcètera. Convé destacar que moltes
iniciatives es van poder dur a terme gràcies als recursos disponibles del programa ADAPT que va gestionar IMPEVIC
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
67

68
ANUARI SOCIOECONÒMIC
DE LA COMARCA D’OSONA 2003
patrimoni cultural i natural. I si no es valoren únicament els arguments econòmics i es
tenen en compte altres arguments com la rendibilitat social que el turisme pot generar
a través de l’enriquiment cultural de la població autòctona i la preservació del medi
ambient, tenim un futur esperançador i engrescador assegurat.
Cristina Font
Coordinadora de la diplomatura de Turisme de la Universitat de Vic
Ensenyament
El sector de l’ensenyament, la recerca i la cultura ha estat una de les branques
d’activitat amb una taxa de creixement més ràpida durant els darrers anys. L’evolució
positiva del nombre d’assalariats en activitats vinculades amb l’educació es pot
atribuir, en bona part, a l’impacte positiu que té la Universitat de Vic, que ocupa
directament a l’entorn de 400 professionals. A banda de l’ocupació directa, quasi tots
titulats superiors, la Universitat també genera ocupació en altres activitats
econòmiques relacionades amb la restauració, l’àmbit immobiliari, el lleure i el comerç.
Cal tenir en compte que la Universitat té més de 4.000 estudiants distribuïts en una
àmplia gamma d’ensenyaments universitaris, i que un percentatge significatiu dels
estudiants procedeix de fora de la comarca.
Serveis financers
Finalment, l’any 2001 a Osona hi havia 146 entitats financeres, 95 de les quals eren
caixes i 51, bancs. El nombre d’oficines bancàries ha anat disminuint des de l’any
1997, quan hi havia 66 oficines. En canvi, el nombre d’oficines de caixes s’ha anat
ampliant des de les 92 que hi havia el 1993, fins al nombre màxim de 108 que es va
assolir l’any 2000. En canvi, l’any 2001 el nombre d’oficines de caixes es va reduir de
8, fins a les 95 actuals. A Osona hi ha 1,1 oficines bancàries/1.000 h., un índex similar
al del conjunt del Principat (vegeu la taula 2.4.4).
Cal fer especial referència a la Caixa d’Estalvis Comarcal de Manlleu, que també actua
sota el nom comercial de Caixa de Manlleu, i que és la única entitat financera que té
la seva seu central i centre de decisions a la pròpia comarca. Caixa de Manlleu tenia
a 31 de desembre de 2002 uns recursos propis de 78,9 MEUR amb un creixement
respecte l’any 1997 del 59 % i un nombre de 85 oficines, de les que 41 oficines es
troben ubicades en municipis de la comarca d’Osona. Els darrers cinc anys Caixa de
Manlleu ha tingut un creixement important, del 50 % pel que fa als recursos obtinguts
dels clients, i del 127 % dels crèdits als clients. L’existència d’una caixa autòctona de
la comarca té una incidència important en el seu desenvolupament social i cultural,
representat per l’obra social i cultural, que Caixa de Manlleu du a terme directament i
a través de la Fundació Mil·lenari-Centre d’Estudis. Per exemple, en els tres darrers
exercicis –2000, 2001 i 2002– l’import total invertit en activitats socials i culturals per
Caixa de Manlleu a la comarca d’Osona ha estat de 4.297.566 euros

4. Factors determinants de la localització de l’activitat
4.1 Especialització i diversitat del teixit productiu
Els epígrafs anteriors han posat de manifest els importants canvis que han afectat
l’estructura productiva de la comarca d’Osona durant els darrers anys. Els factors que
poden explicar aquests canvis són de caire molt divers i, en general, tenen a veure
amb la capacitat de la comarca d’atraure noves activitats econòmiques o ampliar i
transformar les existents. La tercera part d’aquest estudi selecciona i valora cinc
factors que han contribuït a determinar les pautes de localització de l’activitat i
l’ocupació a la comarca durant els últims anys, i que condicionen les perspectives de
futur: l’especialització i la diversificació del teixit productiu; la disponibilitat de sòl; la
dotació d’infraestructures; la disponibilitat de mà d’obra qualificada i capital humà i,
finalment, la xarxa institucional de promoció econòmica i suport empresarial.
El primer factor que es tracta són els avantatges competitius associats amb els
processos d’especialització i diversificació de les activitats productives en un territori.
En general, es considera que els teixits empresarials ubicats a un determinat territori
poden obtenir avantatges de localització per la via de l’especialització o,
alternativament, de la diversificació d’activitats. L’especialització, per exemple,
afavoreix les economies d’escala i les sinergies entre empreses localitzades en un
mateix territori, així com la difusió dels avenços tècnics. Segons les conclusions d’un
estudi recent de la professora Elisabet Viladecans, 11 Osona presenta una marcada
especialització productiva en el sector agrícola i, dins de la indústria, en les activitats
més tradicionals, com són l’alimentació, el tèxtil i la pell adobada. La comarca també
presenta un índex d’especialització superior a la mitjana de la província de Barcelona
–tot i que no tan destacat com en el primer cas– en el terreny de les manufactures
avançades, sobretot per les activitats relacionades amb el material electrònic. Per
contra, no presenta especialització relativa en les indústries intermèdies i en els serveis
basats en el coneixement.
Com a contrapartida, Osona és una de les àrees de Catalunya amb un grau menor de
diversitat productiva. De fet, si s’analitzen els canvis que s’han produït en
l’especialització productiva d’Osona els últims 10 anys, s’observa que és l’única àrea
geogràfica dins la província de Barcelona que, estant especialitzada en el sector
agrícola l’any 1991, ha augmentat aquesta especialització l’any 2001. Mentre que en
el sector industrial, en el qual també estava especialitzada l’any 1991, el grau
d’especialització no ha variat. En general, la tendència de l’economia osonenca en els
curs dels darrers 10 anys ha estat cap a una especialització productiva més gran en
un grup limitat d’activitats.
Una altra tècnica utilitzada en l’anàlisi econòmica regional és l’anàlisi shift-share, que
permet de caracteritzar els sectors productius de les àrees econòmiques en funció de
si el seu creixement és més o menys elevat que el del conjunt del territori. Així, un
sector d’una comarca es considera més competitiu si el seu creixement és superior al
del mateix sector en el conjunt de la unitat territorial superior: la província o el país en
conjunt. Amb aquesta tècnica es pretén contrastar si l’especialització productiva
territorial condiciona la competitivitat. Dels resultats de l’anàlisi shift-share efectuat en
l’estudi esmentat, i referit a la comarca d’Osona, es comprova que, dels quatre grans
sectors d’activitat que s’analitzen (indústries avançades, indústries intermèdies,
indústries tradicionals i serveis basats en el coneixement), Osona es mostra més
competitiva que la mitjana de la província de Barcelona en els tres primers. En
11 E. Viladecans, La localització de l’activitat econòmica als mercats locals de treball de la província de Barcelona:
canvis recents en el model territorial. Informe territorial de la província de Barcelona 2001. Cambra de Comerç de Barcelona
i Diputació de Barcelona 2003
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
69

70
ANUARI SOCIOECONÒMIC
DE LA COMARCA D’OSONA 2003
particular, és interessant comprovar que Osona és més competitiva en les indústries
intermèdies, mentre que, com hem vist, no està especialitzada en aquesta activitat.
Finalment, cal observar que l’especialització en indústries tradicionals o madures, com
el tèxtil, pot continuar sent un factor de competitivitat sempre que vagi acompanyada
de l’adopció de nous mètodes de producció que impulsin el canvi tècnic i organitzatiu
en aquests sectors, orientant-los cap a una producció de més valor afegit, i per tant
més intensiva en qualitat, disseny i tecnologia. Així, encara que aquests sectors perdin
pes relatiu en termes d’ocupació, no estan condemnats necessàriament a perdre pes
en termes de producció, sempre que els augments de productivitat avancin en
paral·lel amb la reducció i la requalificació de les plantilles.
EL TEIXIT PRODUCTIU: TRETS CARACTERÍSTICS
El primer tret característic del teixit productiu osonenc és el relativament elevat nombre
d’empreses instal·lades a la comarca. En concret, hi ha registrades més de 5.600
empreses (persones jurídiques, no autònoms), que representen gairebé el 3 % del total
d’empreses catalanes. D’aquestes, 370 són agrícoles, 1.231 són industrials, 715
pertanyen al sector de la construcció, i 3.336, al sector serveis. Es tracta d’un teixit
empresarial amb una forta presència del sector industrial (22 %), però amb un pes
creixent dels serveis (entorn al 60 %).
Vic ha anat perdent importància dins del teixit industrial de la comarca, en la mesura
que ha tendit a especialitzar-se com a centre de prestació de serveis comarcals,
aplegant serveis administratius, sanitaris i docents, entre d’altres. En particular, Vic
aplega 1.913 empreses al seu territori, el 34 % del total de la comarca, prop del 74 %
de les quals són de serveis, mentre que les industrials i agrícoles tenen un pes bastant
inferior al de la mitjana comarcal (el 2 % les agrícoles i el 14,4 % les industrials). La
indústria comarcal està concentrada bàsicament a les localitats de Vic, Manlleu,
Torelló, Centelles i Roda de Ter, en primer lloc, i Balenyà i Tona, situades a l’eix
meridional de la comarca, en segon lloc, atès que aquestes últimes localitats també
destaquen pel pes important de les empreses agrícoles i ramaderes.

Taula 4.1.1 Nombre d'empreses (2001). Entitats jurídiques 1
Vic Manlleu Torelló Centelles Roda de Ter Balenyà OSONA
Agricultura i ramaderia 40 29 11 0 3 11 370
Indústria
Extracció i producció d'energia i aigua 7 1 0 0 0 0 19
Minerals, mat. primeres, ind. ceràmica,
química i farmacèutica 25 10 5 8 0 0 95
Metal·lúrgia, construcció de maquinària,
electrotècnia, mitjans de transport i de precisió 85 66 42 15 7 9 390
Agroalimentari, tèxtil, calçat, fusta, paper,
plàstic i altres ind. manufactureres 159 80 69 35 17 6 727
Construcció 187 87 84 22 21 21 715
Serveis
Comerç, hosteleria i reparació 716 194 126 50 28 34 1.746
Logística, transport i comunicacions 74 30 11 5 10 1 225
Finances, assegurances, promoció immobiliària,
lloguers i serveis d'empreses 393 92 68 25 17 10 841
Educació, sanitat, cultura i esport 227 57 36 19 9 12 524
Total empreses 1.913 646 452 179 112 104 5.652
1 No inclou entitats físiques (autònoms)
Font: Camerdata
Un segon tret característic del teixit productiu osonenc és l’elevada densitat
empresarial. Catalunya en conjunt és la segona comunitat de l’Estat en termes de
densitat empresarial (amb 3,1 empreses/100 h el 2001), i supera àmpliament la
mitjana espanyola. La comarca d’Osona se situa significativament per sobre de la
mitjana catalana, amb 4,4 empreses per cada 100 habitants.
Taula 4.1.2 Densitat empresarial (2002)
Empreses Població nº empreses/ 100 hab.
Osona 4.960 132.601 3,7
Catalunya 196.235 6.506.440 3,0
Font: IDESCAT i Camerdata
Un tercer tret important és l’obertura exterior. Cal destacar que amb dades de l’any
2002, el 29,2 % de les empreses de la comarca d’Osona tenien relacions comercials
amb l’exterior (importació i exportació), un percentatge molt superior al 19,4 % de
Catalunya.
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
71

72
ANUARI SOCIOECONÒMIC
DE LA COMARCA D’OSONA 2003
Taula 4.1.3 Empreses amb relacions comercials exteriors (2002)
Finalment, també cal destacar que la comarca d’Osona té set empreses amb
establiments productius a l’estranger: cinc amb seu a Vic, una a Torelló i una altra a
Manlleu. Els establiments que aquestes empreses tenen a l’estranger estan situats a
Europa (França, Grècia i el Regne Unit), a l’Amèrica Llatina (el Brasil i Cuba), als EUA
i a la Xina. La majoria d’aquestes empreses amb establiments a l’exterior són del
sector de l’adoberia i acabat de pell i, en segon terme, del sector de la metal·lúrgia,
maquinària i electrodomèstics. Del sector de la pell hi ha Colomer Munmany, Curtidos
Codina i Genís Antel, totes amb seu a la capital. Del sector de maquinària hi ha
l’empresa Girbau (Vic); del sector d’electrodomèstics, Electromecànica Cata (Torelló),
i del sector metal·lúrgic, Fundició Dúctil Benito (Manlleu). També hi ha una empresa del
sector químic amb establiments a l’exterior, Proquimia, situada a Vic.
4.2 Disponibilitat de sòl
Osona Catalunya
Empreses exportadores i importadores 1.447 38.113
Total empreses 4.960 196.235
% empreses exp/imp 29,17 % 19,42 %
Font: Camerdata
Taula 4.1.4 Multinacionals industrials catalanes a Osona (2001)
Ciutat Empresa Activitat Establiments a l'estranger
Vic Colomer Munmany Adob i acabat de pell 1 Grècia i 1 Regne Unit
Vic Curtidos Codina Adob i acabat de pell 1 Brasil i 1 Nigèria
Vic Genís Antel Adob i acabat de pell 1 Brasil
Vic Girbau Rentadores industrials 1 França
Vic Proquimia Detergents industrials 1 Cuba
Torelló Electromecànica cata Extractors i electrodomèstics 1 Brasil i 1 Xina
Manlleu Fundició Dúctil Benito Tapes i reixes de fosa, mobiliari urbà 1 Xina
Font: Les multinacionals industrials catalanes 2001. Dept. Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya
La dotació de sòl per a usos productius és un factor determinant de la capacitat de
creixement d’una àrea geogràfica. Més superfície de sòl disponible va associada amb
més possibilitats d’atracció d’activitats productives i d’usos residencials a uns costos
relativament menors, en comparació amb altres àrees més congestionades. En aquest
sentit, les dificultats creixents de l’àrea metropolitana de Barcelona per oferir nova
superfície on ubicar nous projectes de naus industrials representen una oportunitat per
a les comarques limítrofes. L’encariment relatiu del sòl a la zona metropolitana tendeix a

expulsar d’aquest territori les activitats que requereixen un ús més intensiu d’aquest
input, com les industrials i, dins d’aquestes, les més tradicionals. Al mateix temps,
l’edificació de nous polígons industrials ha augmentat notablement en comarques
properes a la corona metropolitana de Barcelona, com la mateixa Osona. A menor
escala, també s’aprecia una reorientació de l’activitat des de les capitals de comarca
cap al seu entorn més proper.
Les competències en matèria d’ordenació urbanística corresponen als ajuntaments i, per
tant, han estat aquests els impulsors principals dels polígons industrials situats al seu
territori, amb els objectius de descongestionar els nuclis urbans, atreure nous projectes
empresarials i arrelar la població al municipi, amb els corresponents efectes beneficiosos
des del punt de vista de les hisendes locals. No obstant això, la planificació de l’oferta
de sòl industrial amb una perspectiva exclusivament municipal no necessàriament té en
compte altres factors estratègics d’escala supramunicipal, i per tant pot generar
ineficiències i desaprofitar possibles sinergies entre localitats d’una mateixa comarca.
Inventari dels polígons industrials
Hi ha un ampli consens en el fet que cal avançar cap una millor coordinació de l’oferta
de sòl industrial a escala supramunicipal. En primer lloc, cal inventariar els polígons
industrials existents. En aquesta línia, el Consell Comarcal d’Osona ha identificat 92
polígons industrials, repartits entre 32 municipis dels 51 considerats. També s’ha
elaborat un mapa de localització d’aquests polígons amb l’ajut de plànols municipals.
En general, els polígons de la comarca d’Osona es caracteritzen pel fet de tenir una
dimensió mitjana més aviat reduïda, d’entre 5 i 10 empreses –si bé alguns
sobrepassen les 100 empreses–, i una elevada dispersió territorial. Tanmateix,
s’observa una certa tendència a la concentració als municipis més importants (Vic,
Manlleu, Torelló, Centelles o Prats de Lluçanès), seguint les principals vies de
comunicació (eix de la C-17, C-154, eix Torelló-Manlleu-Roda de Ter, i eix Calldetenes-
Santa Eugènia de Berga-Taradell). L’Eix Transversal, de construcció recent, no sembla
que hagi incidit encara sobre les pautes de localització dels polígons industrials a
Osona.
Hi ha 1.303 empreses localitzades als 92 polígons, amb una superfície total de 1.263
km 2 , que ocupen 17.977 treballadors, xifra que representa una mitjana de 195
treballadors per polígon. Ara bé, aquestes xifres amaguen una dispersió important,
amb molts polígons ocupats per una única empresa i, a l’altre extrem, 14 polígons
amb més de 400 treballadors. Cal tenir en compte que aquesta atomització dificulta la
possibilitat que el transport col·lectiu arribi als polígons industrials, tal com posa de
manifest un estudi elaborat sobre aquesta qüestió. 12 Segons les conclusions, seria
recomanable la localització i el disseny dels polígons industrials d’acord amb un patró
de planejament territorial i urbanístic que tingui en compte els efectes negatius
d’aquesta atomització, en termes d’eficiència econòmica i mediambientals.
12 Anàlisi de la mobilitat laboral dels polígons industrials d’Osona, informe elaborat per l’Institut d’Estudis Regionals
i Metropolitans de Barcelona, a demanda de l’Observatori del Mercat de Treball d’Osona,
sota la direcció de Joan López i Joan Miquel Piqué, febrer de 2003, p. 42-46.
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
73

74
ANUARI SOCIOECONÒMIC
DE LA COMARCA D’OSONA 2003
Taula 4.2.1 Identificació dels polígons industrials d’Osona
Municipi Polígon n. Nombre Nombre Transport
empreses treballadors col·lectiu
propi (Resp. Fixa)
Alpens - - - -
Balenyà Bòbila 1 20 216 No
Illa Càrnia 2 0 - No
N-152 3 20 77 No
Brull, el - - - -
Calldetenes Illa Gran-Balmes-Gorcs 4 1 1 ?
Illa Carders-Guilleries-... 5 3 25 ?
Illa França-Unió 6 1 11 ?
Illa Gran-Mercè-... 7 7 75 ?
Illa Sant Martí-Mercè-... 8 6 Nota 1 ?
Adoberies Oest 9 0 - ?
Centelles La Gavarra 10 37 214 No
Congost 11 10 147 No
Puigxoriguer 12 8 65 No
Els Casals 13 11 865 No
Riumundé 14 9 39 No
Collsuspina - - - -
Folgueroles La Fàbrica 15 16 73 No
Gurb Sector Sant Roc 16 12 57 No
Mas Galí (Antic) 17 57 452 No
Mas Galí (Nou) 18 0 0 No
Crta. Sant Hipòlit 19 18 175 No
Osona Parc 20 4 494 No
Carrer Sant Jordi 21 6 32 No
Lluçà - - - -
Malla - - - -
Manlleu La Coromina 22 114 1,193 ?
El Verdaguer (Fase 1, 2A) 23 115 578 ?
El Verdaguer (Fase 2B) 24 9 18 ?
Zona Font Tarrés 25 28 54 ?
Bicc General Cable 26 2 563 ?
La Piara 27 1 183 ?
Masies de Roda, les - - - -
Masies de Voltregà, les C/ Indústria 28 10 45 No
Talamanca 29 14 56 No
Can Valentí I 30 1 1 No
Sabrosa 31 1 6 No
Muntanyola - - - -
Montesquiu - - - -
Olost Velluts 32 3 32 ?
Pont 33 2 60 ?
Orís Colònia la Mambla 34 1 40 No
Colònia Ymbern 35 2 192 No
Oristà - - - -
Perafita Zona Industrial 36 5 ? ?
Prats de Lluçanès Les Saleres 37 4 10 ?
Puigneró S.A. 38 1 600 ?
Ausa S.A. 39 1 28 ?
Manipulació de Fusta S.L. 40 1 16 ?
Obradors S.A. 41 ? ? ?
Mat.Construcció S.A. 42 ? ? ?
Fustes Serrat S.A. 43 1 7 ?
Fustes Solà S.A. 44 1 27 ?
Roda de Ter Crta.Malars (R i M) 45 6 60 No
Fontanelles 46 8 45 No
Cases Noves 47 4 25 No
H.T. Puigneró 48 1 980 ?
Sant Agustí de Lluçanès - - -
Sant Bartomeu del Grau Zona Industrial 49 2 700 Sí
Sant Boi de Lluçanès Devallans-Font dels Plàtans 50 1 37
Lluçanès-Font de la Presa 51 4 119

Municipi Polígon n. Nombre Nombre Transport
empreses treballadors col·lectiu
propi (Resp. Fixa)
Sant Hipòlit de Voltregà 1 52 1 250 No
2 53 1 10 No
Sant Julià de Vilatorta La Quintana (PP) 54 12 56 No
La Quintana (SU) 55 Nota 2 Nota 2 No
Sant Martí de Centelles Indústria 56 10 180 No
Sant Martí d'Albars - - - -
Sant Pere de Torelló Fontsanta 57 30 600 No
Sant Quirze de Besora El Serradet 58a 6 114 ?
Can Guixà 58b 9 183 ?
Sant Sadurní d'Osormort - - - -
Santa Cecilia de Voltregà - - - -
Santa Eugènia de Berga Explasa-Tramontana 59 6 30 No
Explasa-Mestral 60 6 25 No
Explasa-Indústria 3 150 No
Bulló 62 8 35 No
Santa Eulàlia de Riuprimer - - - -
Santa Maria de Besora - - - -
Santa Maria de Corcó Zona Industrial l'Esquirol 63 15 71 No
Can Patel 64 1 291 No
Sant Vicenç de Torelló Vila-Seca I 65 12 92 No
Toll 66 8 163 No
C/ Indústria 67 4 13 No
Seva Avellanet 68 7 96 No
Montmany 69 9 69 No
La Plana 70 4 17 No
Sobremunt - - - -
Sora La Teuleria 71 22 90 No
Tavèrnoles - - - -
Taradell El Vivet 72 46 227 No
Els Castellets 73 20 203 No
Tavernet - - - -
Tona Goules 74 13 142 No
Verinal 75 7 60 No
El Gelec 76 2 17 No
Torelló Matabosch 77 12 95 ?
La Campaneria 78 5 532 ?
Mas les Vinyes 79 37 205 ?
Av. Del Castell 80 22 333 ?
Carrer del Ter 81 15 120 ?
Vic Malloles 82 148 2,591 ?
Sort dels Pradals 83 23 222 ?
Parc Activitats Econòmiq. 84 79 438 ?
Bigas 85 2 29 ?
Beuló 86 137 1170 ?
Vilanova de Sau La Fàbrica 87 2 ? No
Rupit i Pruit - - - -
Espinelves - - - -
Vidrà - - - -
Viladrau Sot de Can Jan 88 2 30 No
Aiguafreda N-152 89 28 291 No
Sant Feliu Sasserra Crta. Oristà 90 3 30 ?
Crta. Manresa 91 1 14 ?
Font: Fitxes ajuntaments Font: INSS Completats amb REIC
Nota (1): Ajuntats amb po. 7
Nota (2): Ajuntats amb pol.54
Font: Anàlisi de la mobilitat laboral dels polígons industrials d’Osona. Observatori d’Osona del mercat de treball.
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
75

76
ANUARI SOCIOECONÒMIC
DE LA COMARCA D’OSONA 2003
Mapa 4.2.1 Polígons industrials de la comarca d’Osona
Font: Anàlisi de la mobilitat laboral dels polígons industrials d’Osona.
Observatori d’Osona del mercat de treball.
Política de sòl industrial de l’Institut Català del Sòl
L’Institut Català del Sòl (INCASOL) és l’organisme autònom del Departament de
Política Territorial i Obres Publiques de la Generalitat de Catalunya amb competència
en la creació de sòl urbanitzat per a ús residencial, industrial i de serveis. Les
actuacions es desenvolupen, principalment, amb recursos propis, tot i que també
s’utilitzen altres sistemes d’execució que permeten de compartir els costos de la
urbanització, com les juntes de compensació, consorcis, sistemes de cooperació i
sectors d’urbanització prioritària.

Taula 4.2.2 Sòl industrial (1992-2001)
Adquisició (en €) Urbanització (en €) Venda (en €) Venda (en m 2 )
Osona Cat.alunya %* Osona Catalunya %* Osona Catalunya %* Osona Catalunya %*
1992 4.086.281 24.533.014 16,7 188.730 31.011.203 0,6 61.441 23.109.030 0,3 1.200 256.751 0,5
1993 38.873 14.113.159 0,3 2.611.049 28.674.275 9,1 472.305 3.963.254 11,9 11.525 60.777 19,0
1994 260.449 8.245.934 3,2 2.828.567 21.436.233 13,2 2.845.852 19.628.394 14,5 56.285 277.841 20,3
1995 767.492 10.720.565 7,2 1.220.836 15.607.671 7,8 843.502 13.571.803 6,2 20.683 204.510 10,1
1996 25.812 5.340.049 0,5 1.247.125 20.717.431 6,0 1.065.290 32.782.818 3,2 24.734 488.345 5,1
1997 164.100 11.957.388 1,4 723.240 23.113.699 3,1 3.969.939 62.848.372 6,3 86.760 669.920 13,0
1998 141.484 12.225.085 1,2 624.265 14.727.736 4,2 6.711.875 48.562.487 13,8 152.987 849.264 18,0
1999 1.543.387 12.578.997 12,3 206.712 20.968.657 1,0 2.182.545 75.911.579 2,9 49.604 1.018.597 4,9
2000 539.565 11.503.053 4,7 83.775 12.239.726 0,7 499.525 71.545.851 0,7 6.080 990.450 0,6
2001 25.190 31.434.846 0,1 559.688 14.105.926 4,0 176.645 68.355.550 0,3 6.067 1.205.599 0,5
* Osona/Catalunya
Font: INCASOL
La taula 4.2.2. presenta l’import en euros de les operacions d’adquisició,
d’urbanització i de venda de sòl industrial efectuades per l’INCASOL a la comarca
d’Osona i al conjunt de Catalunya, durant el període 1992-2001. Al llarg d’aquest
període, l’import de les adquisicions de sòl industrial de l’INCASOL a Osona
representen el 5,3 % del total de Catalunya; les obres d’urbanització, el 5,1 %, i el sòl
industrial venut, el 4,5 % en valor i el 6,9 % en superfície. Cal valorar aquestes xifres
tenint en compte que l’extensió de la comarca d’Osona representa el 4 % del total
català, i la superfície de sòl urbanitzable, el 3,2 %, amb dades de l’any 2002. D’altra
banda, la superfície del sòl no urbanitzable a la comarca d’Osona representa el 4 %
del conjunt de Catalunya.
Taula 4.2.3 Classificació del sòl. En hectàrees (2002)
Osona Catalunya % Osona/Cat.
Superfície total 126.361 3.189.430 4,0
Sòl urbà 3.862 110.899 3,5
Sòl urbanitzable 1.763 54.942 3,2
Programat 1.577 35.816 4,4
No programat 186 9.988 1,9
Sòl no urbanitzable 120.736 3.019.589 4,0
Font: INCASOL
El programa de sòl industrial de l’INCASOL per al període 2001-2004 preveu 147
actuacions, amb una superfície total de 65.056 ha. La inversió prevista és de 1.508,5
MEUR, 312,5 dels quals els aporta l’INCASOL i, la resta, els ajuntaments i els
promotors privats. La taula 4.2.4 presenta una relació de les operacions de sòl
industrial de l’INCASOL que actualment estan en marxa a la comarca d’Osona, per
municipis.
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
77

78
ANUARI SOCIOECONÒMIC
DE LA COMARCA D’OSONA 2003
Taula 4.2.4 Actuacions programades de sòl industrial a Vic i Manlleu
Nom de l'actuació Municipi Tipus Estat de l'actuació
El Parc Activitat Ec. Osona Vic Industrial Exhaurit
El Polígon Malloles Vic Industrial Exhaurit
Ampliació Parc Activitat Ec.Osona Vic Industrial En obres
Les Cassasses Vic Industrial En preparació
El Verdaguer Manlleu Industrial En preparació
Nou sector industrial de Manlleu Manlleu Industrial En preparació
Font: INCASOL
Alguns projectes destacats d’àmbit municipal
Nou polígon industrial a Vic
L’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Vic (Impevic), en col·laboració amb el
Departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Vic, està impulsant l’ampliació del polígon
“Parc d’Activitats Econòmiques”. Aquest polígon es troba situat entre la carretera de
Manlleu i la carretera de Roda i és de gestió pública de l’Incasòl. L’ampliació suposarà
disposar d’uns 192.180,8 m 2 totals i de les obres se’n preveu l’acabament per al proper
mes d’octubre de 2003. A partir d’aquesta data, l’Incasòl obrirà convocatòria pública i
establirà les bases d’adjudicació.
Polígon especialitzat en la indústria de la pell a Vic
Un estudi encarregat per l’Ajuntament de Vic i el Gremi d’Adobadors d’Osona, fet públic
el 18 de març de 2003, avala la construcció d’un polígon especialitzat en la indústria de
la pell a Vic. Es dóna el cas que aquest municipi té la concentració més gran d’empreses
de pell petita –xai, cabra i conill– de tot Europa, amb 22 empreses entre adoberies i
indústries auxiliars, que ocupen una superfície de més de 200.000 m 2 al municipi de Vic.
La idea d’agrupar les empreses d’aquest sector en un únic polígon pot contribuir a reduir
costos –en la mesura que es comparteixen serveis comuns com el manteniment o la
depuració d’aigües–, obre la possibilitat de fer reserves de sòl per a futures ampliacions,
permet de compartir una central de cogeneració, pot estalviar el consum de l’aigua i del
productes químics fins al 50 %, i facilita la instal·lació de sistemes moderns de
telecomunicacions. Aquest projecte té el suport pràcticament unànime del sector. Aquest
complex tindria una superfície total de més de 274.000 m 2 , amb 140.000 m 2 de superfície
construïda, i donaria treball a unes 1.300 persones. 13
Projecte d’ordenació de la zona nord de Manlleu
Amb data 1 d’abril de 2002, l’Ajuntament de Manlleu va aprovar la planificació
urbanística de la zona nord del municipi, en un espai de 666 ha, 110 de les quals
corresponen a sòl urbanitzable, a una banda i a l’altra de l’actual carretera de Torelló, i
que representa més d’una tercera part de la superfície d’aquest terme municipal. Aquest
projecte pretén donar resposta a la falta de sòl industrial i de terreny residencial de
qualitat, i preveu la construcció d’una ronda de circumval·lació que enllaçaria els nous
eixos viaris amb els polígons. 14
13 Vegeu Dossier Econòmic de Catalunya, 22-28 de març del 2003, p.13.
14 Vegeu La Marxa, 7 d’abril de 2003.

4.3 Inversió pública i dotació d’infraestructures
La dotació d’infraestructures de transport i comunicacions –carreteres, ports, aeroports,
xarxes de telecomunicacions– constitueix un dels principals factors determinants en les
decisions de localització d’activitats productives en el territori. Un bon nivell
d’infraestructures eleva les expectatives de rendibilitat de les inversions projectades pels
agents privats, i té un impacte molt significatiu sobre el desenvolupament econòmic i
social d’una àrea. La major part de la dotació d’infraestructures d’un territori és resultat,
d’una banda, dels fluxos d’inversió pública que tenen com a destí aquest territori i, de
l’altra, de l’acumulació d’inversió pública, una vegada descomptada la depreciació
sobrevinguda dels actius acumulats, que genera un estoc net de capital públic localitzat
al territori i mesurable en termes per càpita. En principi, cal esperar una correlació elevada
entre el nivell assolit per l’estoc de capital públic per habitant en un territori determinat i
els nivells de productivitat i renda per càpita de la població establerta al territori.
Esforç inversor de l’Administració central
La taula 4.3.1 mostra el detall dels projectes d’inversió directa finançats per l’Estat, i
executats per l’Administració central, que es poden assignar a municipis de la
comarca d’Osona, durant cada un dels exercicis del període 1997-2000, amb l’import
i el concepte de despesa. 15 L’import total d’aquests projectes d’inversió durant el
període considerat va ser de 14.875 milers d’euros, que representa el 3,8 % de tots
els projectes regionalitzables per províncies fets a la província de Barcelona (394.769
milers d’euros), en el mateix període. En termes per càpita, aquestes xifres
representen 115 euros/h. a la comarca d’Osona, que es comparen favorablement amb
una mitjana de 82 euros/h. per al conjunt de la província de Barcelona. 16
Taula 4.3.1 Projectes d’inversió de l’Administració Central a la comarca d’Osona (1997-2000)
Any Concepte Sector de despesa Municipi Import
(en milers d'€)
1997 - - - 0
1998 Integració del ferrocarril en Vic Min. Foment Vic 60
1999 Integració del ferrocarril en Vic Min. Foment Vic 6.010
2000 Integració del ferrocarril en Vic Min. Foment Vic 8.715
2000 Restauració Catedral de Vic Min. d'Educació i Cultura Vic 60
2000 Restauració muralles de Vic Min. d'Educació i Cultura Vic 30
Total 14.875
Font: La inversió de l'Administració Central a la província de Barcelona en el període 1995-2000,
Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
Segons l’estudi esmentat a peu de pàgina (Piqué, 2002), durant el mateix període
1997-2000 l’Administració central va transferir a la Generalitat de Catalunya 721.215
milers d’euros, 66.110 dels quals, aproximadament (gairebé el 10 % del total), són
directament assignables a la província de Barcelona. Aquestes inversions
corresponen, majoritàriament, a operacions urbanístiques de rehabilitació urbana i
subvencions a l’habitatge (Barcelona, el Prat de Llobregat, Santa Coloma de
Gramenet, Sant Vicenç dels Horts, Sant Adrià de Besòs, Sant Boi de Llobregat, Vilobí
15 Font: La inversió de l’Administració Central a la província de Barcelona en el període 1995-2000,
Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, coordinació i continguts de Joan Miquel Piqué Abadal
gener 2002, p. 53-59.
16 Font: IDESCAT. Càlculs segons dades de població de l’any 2001.
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
79

80
ANUARI SOCIOECONÒMIC
DE LA COMARCA D’OSONA 2003
del Penedès, Terrassa, Granollers i Manresa). Entre les despeses transferides per
l’Administració central a la Generalitat, no regionalitzables per províncies però que han
tingut una incidència important a Osona, destaca la partida de 107.064 milers d’euros
assignada a l’Eix Transversal durant l’any 1999.
Cal, finalment, fer referència a la inversió efectuada per l’Administració central via
Administració local, que representa una quantia molt menor. En concret, durant el
període 1997-2000 els ajuntaments de la província de Barcelona van rebre
aproximadament el 3 % de la inversió executada per la Generalitat i poc més del 4 %
de la inversió executada directament per l’Administració central. En general,
l’Administració central finança una part poc important de la inversió dels municipis,
que representa el 0,15 % del pressupost total dels ajuntaments.
Aquests fluxos cal situar-los i valorar-los en el context de la inversió efectuada per
l’Administració central a Catalunya i a la província de Barcelona, en particular. Val a dir que
Barcelona, amb 811 MEUR, va ser la quarta província receptora d’inversió durant el període
1995-2000, darrere de Madrid (6.694 MEUR), Múrcia i Astúries. Però quan aquest flux
d’inversió es mesura per habitant, la província de Barcelona resulta ser la quarta per la cua,
amb aproximadament 168 euros/h. En comparació, les altres províncies catalanes es van
situar significativament per sobre de Barcelona en termes de recursos per habitant al llarg
del període considerat. Tal com s’afirma a l’estudi esmentat “les dades mostren que un
habitant de la província de Barcelona va rebre, al llarg del període 1995-2000, el mateix que
un habitant mitjà de l’Estat espanyol rep en un any” (p. 34).
Esforç inversor de la Generalitat de Catalunya
La taula 4.3.2 recull les inversions reals (capítol 6) de la Generalitat de Catalunya
(departaments, ens autònoms administratius i empreses públiques), total i per càpita,
de 1994 a 2000. Les inversions totals a la comarca d’Osona durant aquest període
sumen 247,82 MEUR, fet que representa el 3,8 % del total comarcalitzat d’aquestes
inversions a Catalunya (6.443,88 MEUR). En termes per càpita, la comarca d’Osona
ha rebut durant aquest període un volum d’inversions de la Generalitat de Catalunya
equivalent a 2.049 €/h., significativament superior als 1.058 €/h. del conjunt del país.
Taula 4.3.2 Inversions reals (cap.6) de la Generalitat de Catalunya:
Departaments, EA i EP (1994-2000)
Any Osona Catalunya % Osona Catalunya Oso./Cat.
(milers d'€) (milers d'€) Osona/Cat. (€/hab.) (€/hab.) (€/hab.)
1994 58.558 1.042.462 5,6 499 171 2,9
1995 27.376 1.023.049 2,7 233 168 1,4
1996 39.571 855.439 4,6 322 140 2,3
1997 53.184 917.830 5,8 433 151 2,9
1998 31.486 795.519 4,0 256 131 2,0
1999 19.394 843.061 2,3 158 138 1,1
2000 18.250 966.516 1,9 148 159 0,9
Total 247.818 6.443.876 3,8 2.049 1.058 1,9
Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya

El gràfic 4.3.1 reflecteix l’evolució de la inversió real per càpita de la Generalitat a
Osona en relació amb la mitjana catalana durant cada un dels anys del període
considerat. Es pot observar una certa disminució d’aquesta relació durant els anys
1998, 1999 i 2000.
En % Osona / Catalunya
3,5
3,0
2,5
2,0
1,5
1,0
0,5
0,0
2,9
1,4
2,3
1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000
Gràfic 4.3.1 Inversió real per habitant de
la Generalitat de Catalunya a Osona, en % sobre Catalunya
Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya
Més específicament, la taula 4.3.3 recull les inversions del Departament de Política
Territorial i Obres Públiques (DPTOP) a la xarxa de carreteres de la Generalitat de
Catalunya, durant el període 1991-2001. Cal dir que, amb data 31 de desembre de
2001, a la xarxa de carreteres de la Generalitat de Catalunya a la comarca d’Osona es
comptabilitzaven 57,286 km de vies preferents (gairebé la meitat, 27,333 km, de
calçada doble) i 182,551 km de vies convencionals, tots de calçada única. En total,
239,837 km, que representa el 4,3 % dels 5.559 km d’aquesta xarxa, en línia amb el
4 % que representa la superfície de la comarca en relació amb el conjunt de
Catalunya. Les inversions del DPTOP a la comarca d’Osona de 1991 a 2001 són de
209.609 milers d’euros, que representa el 9,7 % dels 2.165.160 milers d’euros de la
despesa comarcalitzada per aquest concepte al conjunt de Catalunya. Per tant, la
inversió de la Generalitat de Catalunya en la xarxa de carreteres a la comarca d’Osona,
durant el període de 10 anys de referència, ha estat significativament superior al pes
que representa la xarxa viària de la comarca dins del conjunt català.
2,9
2,0
1,1
0,9
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
81

82
ANUARI SOCIOECONÒMIC
DE LA COMARCA D’OSONA 2003
Taula 4.3.3 Inversions a la xarxa de carreteres de la Generalitat
de Catalunya (1991-2001). Valors liquidats, en milers d'euros
Any Osona Catalunya % Osona/Cat.
1991 24.508 217.328 11,3
1992 19.535 242.809 8,0
1993 21.639 231.484 9,3
1994 42.380 326.021 13,0
1995 7.152 300.590 2,4
1996 31.734 191.813 16,5
1997 36.561 173.060 21,1
1998 14.852 84.578 17,6
1999 2.405 143.907 1,7
2000 1.826 128.648 1,4
2001 7.017 124.923 5,6
Total 209.609 2.165.160 9,7
Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya
Situació i desenvolupament de les infraestructures de transport
A Osona hi ha dos eixos bàsics de comunicació: la carretera comarcal C-17 (l’antiga
N-152) i el tren, que la travessen de nord a sud, i l’Eix Transversal (C-25), d’oest a est,
que conflueixen a Vic. Els darrers anys s’han construït noves infraestructures viàries a
la comarca, i s’han millorat les existents. Destaca, en particular, la posada en servei
de l’Eix Transversal, que ha tingut fonamentalment un efecte reequilibrador del territori.
La Generalitat de Catalunya ha anunciat que té previst començar el desdoblament de
l’Eix durant l’any 2003, amb un cost de 200 MEUR. Així, el 2010 s’hauria desdoblat la
meitat de l’Eix, de manera que es pugui anar de Vic a Manresa amb dos carrils per
cada sentit de circulació. Les obres es faran en tres fases. La primera comprèn el tram
de les circumval·lacions pel nord de Vic i Manresa, que començarà durant l’any 2003
i és previst que s’acabi el 2005. El tram de Vic són 7 km que van des del final del tram
comú amb la C-17 fins a l’enllaç de Calldetenes (un dels trams que no es desdoblarà
és el de les Guilleries –de Calldetenes fins a Santa Coloma de Farners–, ja que
l’orografia de la zona i la densitat de trànsit no ho fan necessari). La segona fase
afectarà els trams que van de Santa Coloma de Farners fins a la N-II (12 km) i de l’Eix
del Llobregat fins a Artés (4 km), que començarà el 2005 i acabarà el 2007. Finalment,
les obres de la tercera fase, que uniran el tram d’Artés fins a Vic, han de començar el
2007 i acabaran el 2010. També es reforçarà la senyalització de l’Eix, amb mesures de
reforç, com la supressió d’alguns trams d’avançament que són molt curts i la
substitució de la línia contínua de prohibició d’avançament per una de doble amb
ressalts sonors.
Una altra infraestructura viària important per a la comarca és l’anomenat eix Vic-Olot
(C-37), que enllaça amb l’eix pirinenc (N-260). Actualment està en servei el tram Vic-
Torelló de la C-37, amb calçada única, i està en execució el tram Torelló-Sant Esteve
d’en Bas, també amb calçada única, que inclou el túnel de Bracons. Les obres del
tram fins a Olot i de l’enllaç amb la variant nord d’aquesta població encara no han

estat adjudicades. És previst que es posi en servei la totalitat de l’Eix abans de l’any
2006. Més enllà d’Olot, s’han iniciat les obres de desdoblament de la N-260 fins a
Montagut (aquest tram inclou un túnel a Castellfollit de la Roca i un gran viaducte), i
de Montagut fins a Argelaguer. El tram Argelaguer-Besalú s’adjudicarà pròximament.
La posada en servei del tram sencer Olot-Besalú coincidirà previsiblement amb la
inauguració de l’Eix Vic-Olot, abans de l’any 2006.
Pel que fa a les comunicacions ferroviàries, un dels principals dèficits de la comarca
és l’estat deficient de la línia de RENFE que connecta Barcelona amb Puigcerdà, amb
traçat de via única a partir de Montcada-Bifurcació, que limita molt la capacitat de la
línia. La velocitat mitjana és de 51,4 km/h, que en alguns trams es redueixen a 30
km/h. Durant els mesos de març i abril de 2003 la circulació es va veure interrompuda
cinc vegades a causa dels esllavissaments de terra i les fallades del sistema elèctric
dels vehicles. Al principi d’abril d’aquest mateix any van descarrilar dos trens amb
poques hores de diferència. El servei de rodalies C-3 (l’Hospitalet-Barcelona-Vic), a
banda de la falta de confort i l’incompliment dels horaris provocat pel manteniment
deficient de la infraestructura, té una freqüència baixa (3 trens/h durant les hores punta
i 2 trens/h la resta del dia fins a Granollers, i encara més baixa fins a Vic). La freqüència
del servei es redueix significativament a partir de Vic, estació terminal del servei de
rodalies, ja que solament hi circulen els regionals (5 trens/dia cap a Puigcerdà i 6
trens/dia cap a Barcelona). La millora d’aquesta via ferroviària ha mobilitzat usuaris,
associacions empresarials, municipis, Generalitat i, finalment, el Parlament de
Catalunya. Amb data 5 de març de 2003, i amb el suport de tots els grups polítics, el
Parlament de Catalunya va aprovar una resolució no de llei en la qual s’insta el Govern
central a impulsar la millora de la línia, i es reclama que es proposi a la Unió Europea
la inclusió de l’eix Barcelona-Puigcerdà-La Tour de Carol-Tolosa-París entre les seves
prioritats. També es va aprovar que la línia sigui d’ample europeu abans del 2007 i que
s’estudiï un nou túnel de cota baixa a Toses. Arran de l’obertura d’una terminal a
Tolosa per captar negoci al sud de França, el port de Barcelona ha manifestat l’interès
per potenciar aquesta línia. No obstant això, el Pla director d’infraestructures 2000-
2007 del Govern central no preveu la utilització de la línia per transportar mercaderies,
que facilitaria el transport de cereals des de França per abastar les granges del sector
porcí de la comarca (de fet, hi ha un projecte per distribuir aquest producte des de
l’estació de Manlleu al conjunt de la comarca). Per la seva banda, RENFE ha aprovat
un pla d’actuacions urgents a la línia Barcelona-Puigcerdà per un valor de 4,2 MEUR,
que ja està en execució i que s’afegiran a les inversions ja previstes en aquesta línia,
les quals, conjuntament amb el Ministeri de Foment, se xifren en 43,6 MEUR. El 50 %
d’aquestes obres s’estan executant (per exemple, la millora de via en el tram Vic-
Balenyà) i la resta està en procés d’adjudicació (millores de via als trams Vic-Ripoll i
Ripoll-Puigcerdà).
A la taula 4.3.4 hi figura el nombre anual de viatgers a les quatre línies de rodalia de
RENFE en territori català, durant el període 1991-2001, en comparació amb el
nombre de viatgers a la línia de rodalia C-3, que connecta Vic amb Barcelonal’Hospitalet,
i el percentatge que representa l’últim sobre el primer. S’aprecia un salt
important d’aquest percentatge entre els anys 1996 i 1998, molt possiblement per
l’impacte de la transformació dels Estudis Universitaris de Vic en la Universitat de Vic,
que passa de representar al voltant del 5,2 % al 6,3 %, i es manté força estable a
partir d’aquest últim any.
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
83

84
ANUARI SOCIOECONÒMIC
DE LA COMARCA D’OSONA 2003
Taula 4.3.4 Nombre de viatgers a les línies de rodalia
de Renfe a Catalunya (1991-2001)
Any Viatgers Viatgers % C-3/total % var. % var.
línia C-3 total rodalies interanual C-3 interanual total
1991 3.360 63.972 5,3 - -
1992 4.015 72.562 5,5 19,5 13,4
1993 3.841 70.423 5,5 -4,3 -2,9
1994 3.964 75.014 5,3 3,2 6,5
1995 4.161 79.865 5,2 5,0 6,5
1996 4.249 82.115 5,2 2,1 2,8
1997 4.984 85.458 5,8 17,3 4,1
1998 5.588 88.517 6,3 12,1 3,6
1999 5.720 90.132 6,3 2,4 1,8
2000 6.012 95.148 6,3 5,1 5,6
2001 6.561 103.591 6,3 9,1 8,9
Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya
La taula 4.3.5 presenta el nombre anual de viatgers a les línies regionals de RENFE a
Catalunya, comparat amb el nombre anual de viatgers de la línia l’Hospitalet-Ripoll-
Puigcerdà, durant el període 1998-2001, i el percentatge que representa l’últim sobre
el primer. Es tracta de la sisena línia de les set que té RENFE a Catalunya, per trànsit
de viatgers. S’observa una pèrdua de pes lenta i gradual de la línia de Puigcerdà, que
ha passat de representar el 9,1 % al 7,8 % del moviment total de viatgers regionals,
entre el principi i el final de la sèrie.
Taula 4.3.5 Viatgers a les línies regionals de Renfe a Catalunya (1998-2001)
Any Línia Puigcerdà Total Regionals % Puigcerdà/ Total
1998 814.640 8.961.657 9,09
1999 786.936 9.286.624 8,47
2000 769.349 9.482.379 8,11
2001 781.512 10.070.634 7,76
Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya
17 El repte de la globalització a la Catalunya Central, PIMEC-SEFES, abril de 2003.

Vic, centre logístic de Catalunya
A Catalunya, una gran majoria de les empreses exportadores estan situades al voltant
de la N-II i de l’Eix Transversal, i el 70 % de les exportacions utilitzen el transport per
carretera. Un estudi de PIMEC-SEFES sobre la internacionalització de les empreses de
la Catalunya central 17 conclou que la zona de Vic s’hauria de posicionar com “un dels
principals centres modals i logístics (CIL) de Catalunya”. Hauria de ser un centre
d’àmbit regional i amb vocació internacional dedicat a la distribució per a les àrees
d’influència de Ripoll, Olot, Manresa, Vic i Granollers, amb accés al sistema ferroviari
d’ample europeu. En aquest sentit, a l’estudi se subratlla la importància de
transformar la totalitat de la línia Barcelona-Puigcerdà a l’ample europeu, per
possibilitar l’especialització d’aquest corredor en transport de mercaderies de llarga
distància, de manera que totes les empreses de les comarques centrals de Catalunya
tinguin la possibilitat d’aprofitar els beneficis de la intermodalitat, amb connexió
ferroviària directa amb el port de Barcelona i la Zona d’Activitats Logístiques del Baix
Llobregat. 18
Infraestructures de telecomunicacions
Les tecnologies de la informació i de les telecomunicacions cada vegada tindran un
paper més rellevant com a catalitzadors del desenvolupament econòmic territorial. A
la comarca d’Osona, cal esmentar l’exemple de l’Ajuntament de Vic, que ha elaborat
un pla director per a la societat de la informació al municipi. 19 L’objectiu principal
d’aquest pla és aprofundir en el desenvolupament de la societat de la informació i del
coneixement a la ciutat de Vic i, per extensió, a la comarca d’Osona. Els membres de
les comissions, que s’han constituït per redactar el Pla director, han elaborat un
conjunt de propostes que formaran part d’un document que marcarà les orientacions
i les prioritats d’actuació. La principal línia d’actuació és la creació de les
infraestructures tecnològiques necessàries per desenvolupar activitats intensives en
noves tecnologies, que garanteixi, per exemple, la capacitat i la rapidesa de la banda
ampla per al municipi de Vic. Així mateix, es pretén sensibilitzar i motivar els ciutadans
amb informació i assessorament tecnològic, i fins i tot amb la creació d’una central de
compres de maquinari i programari.
18 Vegeu El 9 Nou, 28 abril 2003, p. 20.
19 Segons el full informatiu del II Pla estratègic d’Osona XXI.
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
85

86
ANUARI SOCIOECONÒMIC
DE LA COMARCA D’OSONA 2003
Infraestructures mediambientals
Aigües
Dels 51 municipis de la comarca d’Osona, 22 tenen estacions depuradores d’aigües
residuals (EDAR) amb un tractament biològic. Això representa que el 75 % de la
població de la comarca depura les aigües residuals.
Residus
A la comarca d’Osona hi ha 23 instal·lacions de gestió de residus d’origen municipal,
runes i altres residus de la construcció i les dejeccions ramaderes (purins). Hi ha 5
basses de purins (Lluçà, Malla, Sant Agustí de Lluçanès, Santa Maria de Corcó i
Tavèrnoles), 2 plantes de tractament de purins (les Masies de Voltregà i Santa Maria
de Corcó), una planta de transvasament (Seva) i una planta de triatge (Malla), 8
deixalleries (Centelles, les Masies de Voltregà, Malla, Manlleu, Prats de Lluçanès,
Taradell, Torelló i Vic), 2 dipòsits controlats (Orís i Manlleu) i 4 plantes de compostatge
(Centelles, Tavèrnoles, Manlleu i Sant Martí d’Albars).
A Osona hi ha 36 gestors autoritzats per al tractament dels residus, el 5,9 % del total
de Catalunya (606 gestors a Catalunya). També hi ha 75 transportistes autoritzats, el
7,3 % del total del Principat (1.019 transportistes a Catalunya). Cal dir que Osona és
la cinquena comarca amb més transportistes autoritzats, després del Barcelonès, el
Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Vallès Oriental.
Per conèixer la consciència mediambiental dels habitants de la comarca d’Osona
envers la resta de Catalunya, s’analitzen dues variables rellevants: el tant per cent de
materials recuperats i seleccionats envers el total de residus i els quilos de deixalles
que fa un habitant per dia. El tant per cent de materials recuperats i seleccionats a
Osona és del 22,75 %, davant del 13,7 % de la mitjana de Catalunya. Osona és la
tercera comarca que més recicla després de l’Alt Urgell (34,8 %) i el Garraf (26,10 %),
i és la tretzena comarca de Catalunya que menys residus genera per habitant i dia: un
habitant d’Osona genera 1,39 quilos de deixalla al dia, inferior a l’1,55 de la mitjana de
Catalunya.
4.4 Disponibilitat de mà d’obra qualificada i capital humà
La dotació i el nivell de qualificació de la mà d’obra és un dels factors de localització
principals de les activitats econòmiques, especialment de les que tenen un valor afegit
més elevat per ocupat. Precisament aquestes activitats intensives en coneixement són
les que estan assolint uns increments relatius de l’ocupació més elevats. La
qualificació de la mà d’obra sovint es relaciona amb la presència de centres superiors
d’ensenyament o universitats. En aquest sentit, la transformació dels Estudis
Universitaris de Vic en Universitat el 1997 va ser un catalitzador de primer ordre per a
les possibilitats de desenvolupament d’Osona en conjunt. La presència de la
Universitat a Vic facilita la formació del capital humà a la zona, obre la possibilitat de
generar una interacció positiva amb el teixit empresarial radicat a la comarca
–desenvolupant la recerca aplicada, creant tecnologia i laboratoris– i té importants

efectes directes i indirectes sobre l’activitat econòmica del territori; en particular en el
comerç, el mercat immobiliari i l’hoteleria.
Estructura de la població per nivells d’instrucció
El gràfic 4.4.1 i la taula 4.4.1 mostren els percentatges de la població de 16 anys i més
resident en habitatges familiars a la comarca d’Osona per nivells d’instrucció, a partir
del cens de població de l’any 2001, en comparació amb els percentatges
corresponents al conjunt de Catalunya.
En % total de la població de 16 anys i més
35
30
25
20
15
10
5
0
Analfabets Sense estudis 1er. grau 2on. grau:
ESO, EGB
Osona Catalunya
Taula 4.4.1 Nivell d’instrucció de la població de 16 anys o més
resident en habitatges familiars (2001)
2on. grau: 2on. grau: 2on.
ESO, EGB Batxillerat grau: FP 2on. grau: 3er. grau: 3er. grau: 3er. grau:
Analfabets Sense estudis 1er. grau Superior Grau Mig Superior FP Grau Diplomatura Llicenciatura Doctorat Total
Osona 2.574 12.129 26.776 33.705 10.482 6.368 5.017 6.333 5.102 308 108.794
% Total 2,4 11,1 24,6 31,0 9,6 5,9 4,6 5,8 4,7 0,3 100,0
Catalunya 128.992 612.713 1.220.052 1.504.910 618.088 284.858 300.982 343.979 338.605 26.873 5.380.052
% Total 2,4 11,4 22,7 28,0 11,5 5,3 5,6 6,4 6,3 0,5 100,0
% Osona/Cat. 2,0 2,0 2,2 2,2 1,7 2,2 1,7 1,8 1,5 1,1 2,0
Font: Cens de població i habitatges, INE
2on. grau:
Batxillerat
2on. grau: FP
Grau Mig
2on. grau: FP
Grau Superior
3er. grau:
Diplomatura
3er. grau:
Llicenciatura
3er. grau:
Doctorat
Gràfic 4.4.1 Població per nivells d’instrucció (2001)
Font: Cens de població i habitatges, INE
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
87

88
ANUARI SOCIOECONÒMIC
DE LA COMARCA D’OSONA 2003
Complementàriament, el gràfic 4.4.2 mostra la proporció que representa cada un dels
segments de població per nivell d’instrucció a Osona, respecte del conjunt de Catalunya.
% Osona / Catalunya
2,5
2,3
2,1
1,9
1,7
1,0
2,00 1,98
2,19
2,24
Analfabets Sense estudis 1er. grau 2on. grau:
ESO, EGB
Gràfic 4.4.2 Població per nivells d’instrucció, Osona/Catalunya
Font: Cens de població i habitatges, INE
Per poder interpretar adequadament aquests gràfics cal tenir en compte que el pes de
la població de la comarca sobre el total català va ser aproximadament del 2 % l’any
de referència, el 2001; per tant, una proporció diferent del 2 % implica una dotació
diferent de nivells formatius a la comarca, en relació amb la mitjana de Catalunya. En
efecte, els gràfics mostren una presencia relativa més elevada a la comarca de la
població amb formació professional de primer nivell, en relació amb el conjunt de
Catalunya, fet que és congruent amb el pes relatiu més elevat del sector industrial a la
comarca. També s’observa una proporció relativa més elevada a Osona de persones
amb estudis primaris, en comparació amb la mitjana de Catalunya. Així mateix, Osona
presenta una proporció menor de persones amb estudis de segon grau (batxillerat
superior i FP de segon grau) i amb títols d’ensenyament superior (diplomatura,
llicenciatura i doctorat), una situació que hauria de canviar arran del desplegament de
la Universitat de Vic, que ofereix 24 titulacions homologades i 7 pròpies. En conjunt,
es pot concloure que l’any 2001 la comarca d’Osona tenia una acumulació menor de
capital humà associat amb els ensenyaments reglats no ocupacionals, en comparació
amb la mitjana de Catalunya.
Els estudis universitaris
1,70
2on. grau:
Batxillerat
Superior
Des dels inicis com a universitat, al curs 1997-1998, els estudiants de primer i segon cicle
a la Universitat de Vic representen una proporció significativa i creixent del sistema
universitari privat de Catalunya, que ha augmentat del 15 % al 20 % en quatre cursos, i una
part petita però també creixent del sistema universitari públic i privat en conjunt.
2,42
2on. grau: FP
Grau Mig
1,67
2on. grau: FP
Grau Superior
1,84
3er. grau:
Diplomatura
1,51
3er. grau:
Llicenciatura
1,15
3er. grau:
Doctorat

Taula 4.4.2 Estudiants universitaris (1997-2001)
Curs Universitat de VIC Universitats privades %Vic/ Total Universitats %Vic/
nombre % Var. nombre % Var. Univ. Priv. nombre % Var. Univ. Totals
Estudiants universitaris de primer i segon cicles
97-98 2.209 - 15.049 - 14,7 180.610 - 1,2
98-99 3.057 38,4 17.291 14,9 17,7 187.821 4,0 1,6
99-00 3.576 17,0 18.879 9,2 18,9 189.367 0,8 1,9
00-01 3.994 11,7 20.121 6,6 19,8 192.154 1,5 2,1
Estudiants universitaris de màsters, diplomes de postgrau i cursos d'especialització
97-98 499 - 2541 - 19,6 32.761 - 1,5
98-99 800 60,3 3.129 23,1 25,6 46.557 42,1 1,7
99-00 795 -0,6 3.574 14,2 22,2 45.788 -1,7 1,7
00-01 718 -9,7 4.612 29,0 15,6 48.820 6,6 1,5
Diplomats, enginyers tècnics i arquitectes tècnics
97-98 233 - 1.486 - 15,7 9.146 - 2,5
98-99 389 67,0 1.743 17,3 22,3 9.779 6,9 4,0
99-00 512 31,6 1.999 14,7 25,6 10.476 7,1 4,9
Llicenciats, enginyers i arquitectes
97-98 47 - 1.010 - 4,7 17.004 - 0,3
98-99 112 138,3 1.273 26,0 8,8 17.024 0,1 0,7
99-00 89 -20,5 1.525 19,8 5,8 17.285 1,5 0,5
Font: Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya
Durant els cursos 1998-1999, 1999-2000 i 2000-2001, la Universitat de Vic ha assolit
un creixement força ràpid dels alumnes de primer i segon cicle matriculats, superior
als increments observats en el sistema universitari privat i públic i privat en conjunt. La
taula 4.4.2 mostra els estudiants de màsters, diplomes de postgrau i cursos
d’especialització a la Universitat de Vic, i en relació amb el conjunt de Catalunya.
També mostra el nombre de titulats a Universitat de Vic en relació amb els titulats
totals als sistemes universitaris públics i privats, amb els percentatges corresponents.
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
89

90
ANUARI SOCIOECONÒMIC
DE LA COMARCA D’OSONA 2003
Pel que fa a la relació estudiants/professors, la taula 4.4.3 mostra el nombre
d’alumnes per professors a Vic, respecte a la mitjana dels sistemes privat i públic i
privat conjuntament. Des de l’inici de la Universitat de Vic, s’ha anat produint una
convergència en aquest aspecte, de manera que l’últim any de la sèrie no s’aprecien
diferències substancials entre Vic i el sistema universitari català en conjunt.
Taula 4.4.3 Relació d’estudiants per professors (1997-2001)
Universitat de Vic Total universitats Universitats privades
Estudiants Professors % Est./Prof. Estudiants Professors % Est./Prof. Estudiants Professors % Est./Prof.
97-98 2.209 260 11,8 180.610 13.509 7,5 15.049 1.111 7,4
98-99 3.057 293 9,6 187.821 13.874 7,4 17.291 1.408 8,1
99-00 3.576 337 9,4 189.367 14.213 7,5 18.879 1.590 8,4
00-01 3.994 329 8,2 192.154 14.653 7,6 20.121 1.797 8,9
Font: Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya
Finalment, la taula 4.4.4 mostra l’evolució dels fons econòmics destinats a recerca la
Universitat de Vic, en comparació al fons destinats a aquest objectiu al sistema
universitari privat i públic i privat en conjunt. En línies generals, la proporció de fons
econòmics per a la recerca dotats a la Universitat de Vic, en relació amb el conjunt del
sistema universitari català, mostra una tendència irregular però més aviat ascendent.
Amb dades del curs 2000-2001, el 16 % dels fons destinats a la recerca a la
Universitat de Vic procedien de la Generalitat de Catalunya, el 26 % eren els resultats
de diferents convenis de col·laboració, i la resta, de la mateixa Universitat.
Taula 4.4.4 Fons econòmics destinats a la recerca (1997-2001). Milers d’euros
Univ. % Vic/Univ. % Vic/Univ.
Univ. Vic Privades Privades Total Univ. Total
97-98 439 12.351 3,6 111.151 0,39
98-99 643 14.857 4,3 122.703 0,52
99-00 475 13.559 3,5 134.825 0,35
00-01 938 16.287 5,8 166.613 0,56
Font: Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya
El 14 de maig de 2003 es va signar un contracte-programa en el qual s’estableix un
nou marc de relació entre la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Vic. L’acord
preveu que la Generalitat augmenti progressivament l’aportació econòmica al
finançament de la Universitat, de manera que l’últim any del programa (2007) la
inversió pública hagi assolit els 6.010.000 euros –el 25 % del pressupost total del
centre, molt superior als 2.400.000 euros invertits l’any 2003. Això permetrà a la
Universitat de Vic de mantenir una política de preus equilibrada, així com una política

de beques més ambiciosa. En contrapartida, la Universitat de Vic es compromet a
complir uns objectius de qualitat preestablerts, que abasten aspectes docents i
aspectes relatius a la recerca, de gestió i d’organització de recursos.
La formació ocupacional
La taula 4.4.5 mostra els cursos, els alumnes, les hores impartides i l’import de les
subvencions rebudes de la Generalitat de Catalunya en concepte de formació
professional ocupacional, els anys 1997 a 2000, a la comarca d’Osona, en comparació
amb el conjunt de Catalunya. L’any 2000 el percentatge del nombre de cursos
impartits (2,4 %) i d’alumnes matriculats (2,5 %) en relació amb el conjunt català
s’apropava a la proporció que representa la població de la comarca en relació amb
Catalunya (2,7 %). No obstant això, en termes d’hores impartides i de subvencions
rebudes per càpita, Osona resta significativament per sota de la mitjana catalana.
Taula 4.4.5 Formació ocupacional: Cursos, alumnes, hores i subvenció (2000)
Cursos Alumnes Hores Subvenció (milions de PTA)
Osona Catalunya % Osona Catalunya % Osona Catalunya % Osona Catalunya %
1997 216 11.032 2,0 3.005 152.923 2,0 35.777 2.377.596 1,5 331,36 23.585,76 1,4
1998 145 9.461 1,5 2.075 138.346 1,5 25.695 2.058.114 1,2 237,89 20.124,13 1,2
1999 218 11.109 2,0 2.916 158.573 1,8 27.552 2.212.982 1,2 251,10 22.492,42 1,1
2000 215 8.996 2,4 3.160 127.655 2,5 28.599 1.883.972 1,5 309,05 18.939,03 1,6
Font: Anuari Estadístic, Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya
El gràfic 4.4.3 presenta l’evolució del nombre d’alumnes inscrits en cursos de formació
ocupacional a la comarca durant el període de referència, que mostra una trajectòria
ascendent des de 1998.
Nombre d’alumnes
3.500
3.000
2.500
2.000
1.500
1.000
500
0
3.005
2.075
2.916
3.160
1997 1998 1999 2000
Gràfic 4.4.3 Alumnes de formació professional ocupacional a Osona
Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
91

92
ANUARI SOCIOECONÒMIC
DE LA COMARCA D’OSONA 2003
La taula 4.4.6 mostra els cursos oferts i els alumnes inscrits l’any 2000 segons els
col·lectius a què van dirigits els cursos, en comparació amb el conjunt de Catalunya.
La majoria dels cursos impartits a Osona (76,7 %) van adreçats a col·lectius d’ocupats
en empreses de la zona, i el 22,5 %, a diferents col·lectius d’aturats. En general, la
inscripció als cursos per a ocupats respecte del conjunt català se situa per sobre del
pes demogràfic de la comarca a Catalunya, i a la inversa en el cas dels cursos per a
aturats. Les dades d’alumnes inscrits ofereixen uns resultats similars.
Taula 4.4.6 Formació professional ocupacional:
Cursos i alumnes segons el col·lectiu a que van dirigits (2000)
Cursos Alumnes
Osona % Catalunya % Osona % Catalunya %
Aturats/des menors de 25 anys 9 4,2 1.068 11,9 162 5,1 14.633 11,5
Aturats/des majors de 25 anys 24 11,2 1.513 16,9 331 10,5 21.486 16,8
Dones aturades majors de 25 anys 7 3,3 314 3,5 96 3,0 4.536 3,6
Ocupats/des PIME 59 27,4 1.681 18,7 879 27,8 24.943 19,5
Dones ocupades PIME 9 4,2 291 3,2 132 4,2 4.116 3,2
Aturats/des amb especials dificultats 7 3,3 540 6,0 100 3,2 6.930 5,4
Ocupats/des d'empreses
de més i menys de 250 treb. 97 45,1 2.723 30,4 1.420 44,9 39.906 31,3
Beneficiaris Programa Garantia Social 2 0,9 77 0,9 25 0,8 1.130 0,9
Aturats/des majors i menors de 25 anys 1 0,5 319 3,6 15 0,5 3.745 2,9
Total 215 100 8.966 100 3.160 100 127.655 100
Font: Anuari Estadístic, Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya
La taula 4.4.7 mostra els centres col·laboradors de la Generalitat en l’oferta de cursos
de formació professional ocupacional, segons el tipus d’entitat, a Osona i a Catalunya.
Taula 4.4.7 Formació professional ocupacional:
Centres col·laboradors segons el tipus d’entitat (2000)
Osona Catalunya Osona/Cat.
centres % centres % %
Ajuntaments 4 10,8 80 5,1 5,0
Altres entitats públiques 2 5,4 113 7,3 1,8
Centres de formació 7 18,9 750 48,1 0,9
Consells comarcals 0 0,0 1 0,1 0,0
Cooperatives i SAL 1 2,7 61 3,9 1,6
Empreses per als seus treballadors 0 0,0 18 1,2 0,0
Entitats sense ànim de lucre 18 48,6 358 23,0 5,0
Organitzacions empresarials 2 5,4 117 7,5 1,7
Organitzacions sindicals 3 8,1 60 3,9 5,0
Total 37 100 1558 100 2,4
Font: Anuari Estadístic, Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya

El gràfic 4.4.4 presenta la proporció que representen aquestes entitats sobre el total
a Osona i al conjunt de Catalunya. Destaca el pes de les entitats sense ànim de lucre
a Osona (48,6 %), molt per sobre de la mitjana catalana per a aquest tipus d’entitat
(23 %), i, en contrapartida, el menor pes relatiu dels centres de formació (el 18,9 %
versus el 48,1 %).
nombre de centres
35
30
25
20
15
10
5
0
Analfabets Sense estudis 1er. grau 2on. grau:
ESO, EGB
Osona Catalunya
2on. grau:
Batxillerat
2on. grau: FP
Grau Mig
2on. grau: FP
Grau Superior
3er. grau:
Diplomatura
3er. grau:
Llicenciatura
3er. grau:
Doctorat
Gràfic 4.4.4 Centres col·laboradors segons entitat
Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya
La formació d’adults
Finalment, la taula 4.4.8 mostra el centres, els professors i els alumnes destinats a la
formació d’adults a la comarca, en relació amb el total català. El nombre d’alumnes
inscrits a cursos de formació d’adults a Osona és proporcional al pes de la població
comarcal en el conjunt de Catalunya, però el nombre de professors assignats a
aquests centres se situa significativament per sota de la mitjana catalana.
Taula 4.4.8 Formació adults: Centres, professors i alumnes (2001)
Osona Catalunya % Osona/Cat.
Centres-aules 4 191 2,09
Professors 11 838 1,31
Alumnes 3.654 136.082 2,69
Font: IDESCAT
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
93

94
ANUARI SOCIOECONÒMIC
DE LA COMARCA D’OSONA 2003
4.5 Entitats i polítiques de promoció econòmica territorial
El fort increment de l’atur a Osona al principi de la dècada dels noranta va impulsar les
polítiques i els serveis de promoció econòmica local a la comarca, dirigides
principalment al foment de l’ocupació. Aquestes primeres iniciatives van néixer amb una
gran dependència d’institucions de nivell territorial superior i sense coordinació
comarcal. Amb el temps, l’àmbit d’actuació de la promoció local es va anar eixamplant
més enllà del foment de l’ocupació, incloent-hi serveis d’empresa, de promoció de la
ciutat, organització de fires, promoció turística, promoció de sòl industrial, etc. La
creació del Consell Comarcal d’Osona, en particular, constitueix una plataforma
representativa per debatre i coordinar les principals línies d’actuació per al
desenvolupament econòmic de la comarca. El Pla estratègic Osona XXI és l’eix
vertebrador d’aquestes iniciatives.
A la ponència sobre promoció econòmica local del II Pla estratègic s’assenyalen els
reptes de futur per al desenvolupament econòmic d’Osona:
Debatre l’àmbit d’actuació dels organismes de promoció econòmica
a escala local i comarcal aprofitant les sinergies positives existents.
Analitzar en profunditat les necessitats de desenvolupament dels sectors
econòmics existents i emergents sobre la base de: a) objectius realistes,
i b) eines disponibles i possibilitats.
Acceptar la dialèctica d’interessos (polítics, econòmics i socials) en la
determinació de prioritats a l’hora de definir necessitats i, sobretot, objectius.
Crear el marc comú entre la iniciativa pública i la privada a partir del qual
es puguin debatre i consensuar les línies d’actuació a l’àmbit comarcal.
Pla estratègic Osona XXI
El 17 de juliol de 1998 es va acordar iniciar el procés d’elaboració del II Pla estratègic
Osona XXI, i es va donar per acabat el primer pla, començat al gener de 1992. El Pla
estratègic és fruit de l’acció promotora del Consell Comarcal d’Osona, i reflecteix el
consens de gairebé tots els agents econòmics, polítics, socials, acadèmics i
professionals de la comarca, que van constituir una associació sense ànim de lucre a
aquest efecte el desembre de 1995. El Pla es defineix per un objectiu general, cinc
línies estratègiques i 149 mesures especifiques que estan impulsant cinc comissions,
una per línia. El màxim òrgan de l’associació és el Consell General. Durant 1999 i 2000
es van dur a terme el procés d’elaboració d’informes, debats i discussions en els
grups de treball, que van culminar en la redacció i l’aprovació del II Pla, que es va
començar a implantar a partir del dia de la signatura, el 6 de febrer de 2002.
Consell Comarcal d’Osona
El Consell Comarcal d’Osona, seguint amb la línia de propostes d’activitats del seu
Programa d’actuació comarcal (PAC), el 2002 va encetar una nova etapa en l’àmbit de
la promoció econòmica donant suport als municipis que no disposen de serveis de
promoció econòmica i col·laborant amb tots els ens locals existents i agents socials i

econòmics implicats de l’àmbit comarcal.
L’estructura organitzativa de l’àrea de promoció econòmica del Consell Comarcal es
basa en els àmbits següents:
Cooperació i planificació estratègica
Recerca i innovació, formació contínua i ocupació
Aprofitament dels recursos naturals i respecte al medi ambient
Desenvolupament econòmic i promoció del territori
Des de l’àrea de promoció econòmica s’estan portant a terme accions com la gestió
i la coordinació de l’Observatori del Mercat de Treball d’Osona, la participació en
iniciatives Equal; la col·laboració en els pactes territorials per a l’ocupació de la
comarca, la col·laboració en els plans estratègics de la comarca, el disseny d’un pla
especial d’implantació industrial a la comarca d’Osona, i l’anàlisi sobre la constitució
d’un consell de treball, econòmic i social de la comarca. També des de l’àrea s’ha
impulsat la creació de l’Agència de l’Energia i del Servei d’Assessorament Tecnològic.
L’Observatori del Mercat de Treball d’Osona
L’Observatori del Mercat de Treball forma part de la xarxa d’observatoris de la
província de Barcelona, impulsada per la Diputació de Barcelona, i té per objectiu
donar suport als ens locals i als agents socioeconòmics per a la presa de decisions
per planificar, gestionar i avaluar les polítiques actives en matèria de foment a
l’ocupació i promoció econòmica en l’àmbit local. La Comissió Tècnica de
l’Observatori és constituïda per vuit persones: un tècnic per part de cada un dels
pactes territorials de la Comarca, un tècnic del Consell Comarcal, i un tècnic per part
de cada sindicat i representant de les associacions empresarials.
Més específicament, l’Observatori fa un seguiment del mercat laboral i de l’evolució de
l’atur a la comarca, avalua les tendències de la demanda de treball, facilita dades de
contractació, fa el seguiment dels programes aprovats amb la participació del Fons
Social Europeu a la comarca d’Osona, facilita un cens de fluxos migratoris i d’altres
que puguin estar relacionats amb l’ocupació i la promoció econòmica, és un
instrument per definir polítiques actives d’àmbit local en matèria d’ocupació i, en
general, contribueix a potenciar i promoure el teixit socioeconòmic i productiu de la
comarca.
L’Observatori edita butlletins electrònics trimestrals sobre l’evolució del mercat de
treball, i elabora estudis sectorials sobre diferents aspectes socioeconòmics rellevants
per a la comarca d’Osona. Recentment ha publicat els estudis Anàlisi de la mobilitat
laboral als municipis de la comarca d’Osona i Anàlisi de les condicions necessàries per
a promoure la inserció laboral de les dones a la comarca d’Osona.
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
95

96
ANUARI SOCIOECONÒMIC
DE LA COMARCA D’OSONA 2003
Pactes territorials
Són l’instrument de concertació entre tots els actors del territori, mitjançant el qual
s’articulen totes les mesures i les accions locals de promoció econòmica i foment de
l’ocupació. A la comarca d’Osona actualment hi ha quatre pactes territorials: el Pacte
d’Osona, el Pacte d’Osona sud - Alt Congost, el Pacte de la vall del Ges, Orís i
Bisaura, i el Pacte del Lluçanès.
La Delegació a Osona de la Cambra de Comerç de Barcelona
Les delegacions són un instrument fonamental de la Cambra de Comerç de Barcelona
per apropar el conjunt de serveis i actuacions de la corporació a les empreses del
territori. La Cambra de Comerç de Barcelona té delegació a la comarca d’Osona des
de l’any 1969, centralitzada a Vic. Des d’aquella data, la Delegació s’ha anat
estructurant i ampliant per oferir a les empreses de la demarcació serveis de valor
afegit d’un marcat interès empresarial.
En primer lloc, la Delegació de la Cambra a Osona és un punt de referència per a la
difusió d’informació econòmica a l’àmbit comarcal. Es disposen de bases de dades
empresarials actualitzades, informació sobre ajuts, creació d’empreses i sòl industrial,
així com d’un recull d’estudis i notícies empresarials d’abast comarcal.
La Delegació ha participat activament en els plans de dinamització comercial que
afecten les principals poblacions de la comarca, ha afavorit l’associacionisme
comercial i ha donat suport a les actuacions que es fan de manera col·lectiva.
La Delegació presta un seguit de serveis que faciliten l’actuació de les empreses als
mercats internacionals. Per exemple, la Delegació signa els certificats d’origen per
exportar, facilita informació bàsica sobre comerç internacional i mercats exteriors i, a
través del servei d’informació i assessorament de la Cambra, es responen les
consultes tècniques d’una certa complexitat. Des de la Delegació s’ha dut a terme una
tasca de sensibilització notable envers les empreses amb l’objectiu d’afavorir la
presència d’empreses osonenques als mercats exteriors. Es difonen les actuacions de
la Cambra per afavorir la internacionalització de les empreses (participació en missions
i fires, partenariats), i es facilita informació sobre altres organismes relacionats amb la
internacionalització (COPCA, ICEX).
Periòdicament es fan jornades i seminaris de tipus tècnic a la seu de la Delegació
sobre temàtiques diverses d’interès empresarial, com el medi ambient, la fiscalitat, el
comerç exterior i interior, el turisme o aspectes diversos relacionats amb la gestió
empresarial.
La posada en funcionament el mes de març de 2002 de l’Oficina de Gestió Unificada
(OGU) a la Delegació de Vic permet la resolució immediata de tot un seguit de tràmits
relatius a la indústria i al comerç, i per tant es facilita la creació d’empreses i el foment
de l’activitat empresarial en general.
La Delegació organitza un seguit de cursos de formació empresarial. Aquests cursos
estan especialment dissenyats per satisfer les necessitats formatives de les petites i

mitjanes empreses. Durant l’any 2003 són un motiu d’especial atenció per a la
Delegació les sessions de treball sobre l’empresa familiar i el Programa d’actuació i
innovació i tecnologia (PAIT). Al marge dels cursos propis de la Cambra, l’establiment
d’acords entre la Cambra i la Universitat de Vic o amb el Centre Tecnològic d’Osona i
Ripollès (CTOR) han aconseguit ampliar l’oferta formativa.
La Llotja de Vic
La Delegació a Osona de la Cambra de Comerç és l’encarregada de gestionar la
Llotja i el Mercat en Origen de Vic. La Llotja és el punt de trobada setmanal dels
operadors relacionats amb el sector agrícola i ramader de tota la comarca i de les
zones d’influència limítrofes. La Llotja té lloc cada dissabte, i es fixen les cotitzacions
del porcí, del vacum, de la fusta (dos cops l’any), i de la tòfona (de novembre a març)
mitjançant taules de preus respectives. Es difonen periòdicament aquests preus a
tots els operadors interessats i als mitjans de comunicació.
La Delegació com a representant
dels interessos empresarials a la comarca
La presència de la Delegació permet de fer un seguiment en profunditat del conjunt de
problemes econòmics d’Osona. Aquest seguiment continuat permet de detectar les
inquietuds del col·lectiu empresarial osonenc, que posteriorment són traslladades als
òrgans de govern de la corporació.
Des dels inicis, la Delegació manté una estreta política de col·laboració amb el conjunt
d’entitats que fan tasques relacionades amb la promoció econòmica a la comarca. En
aquest sentit, és present a diferents entitats comarcals (entre d’altres, el Pla estratègic
Osona Segle XXI, la Universitat de Vic i l’Institut Municipal de Promoció i Economia de
Vic), i participa en diversos projectes (Centre Tecnològic d’Osona i Ripollès i creació
de la futura Fundació per a la Promoció de la Formació Professional).
D’altra banda, la Delegació ha tingut contactes periòdics amb les administracions
públiques amb competència sobre infraestructures amb vista a aconseguir una millora
de la xarxa viària i la ferroviària. Un cop aconseguit el desdoblament de la C-17 fins a
Manlleu, les actuacions prioritàries en aquest sentit són aconseguir la continuació del
desdoblament d’aquesta carretera fins a Ripoll. La Delegació també considera
essencial la construcció de la carretera Vic-Olot, la millora de l’accés a la zona del
Lluçanès i el desdoblament de l’Eix Transversal.
Pel que fa a la línia que va de Barcelona a Puigcerdà, amb un únic sentit de via, la
Cambra de Barcelona ha manifestat la preocupació pel lamentable estat actual
d’aquesta via fèrria, que limita el potencial de creixement de la comarca. S’urgeix, per
tant, l’inici del projecte del desdoblament i que el Ministeri de Foment es comprometi
en ferm al desdoblament fins a la població de la Garriga abans de 2010.
Finalment, a la Delegació de la Cambra s’han recollit les queixes de diverses empreses
relatives als serveis elèctrics i de telecomunicacions, per aconseguir una millora de la
qualitat d’aquests serveis.
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
97

98
ANUARI SOCIOECONÒMIC
DE LA COMARCA D’OSONA 2003
Entitats de promoció econòmica d’àmbit municipal
A continuació es presenta una relació no exhaustiva d’entitats que tenen per objectiu
la promoció econòmica des dels àmbits municipals, incloent els organismes de
promoció dels tres municipis més poblats de la comarca: Vic, Manlleu i Torelló.
L’Institut Municipal de Promoció i Economia de Vic (ImpeVic)
L’Institut Municipal de Promoció i Economia de Vic organitza i promou fires i mercats,
ofereix serveis a les empreses, fomenta l’ocupació, la formació i la iniciativa
empresarial, elabora estudis socioeconòmics, implanta programes europeus i promou
el turisme al municipi. També gestiona les infraestructures de l’àrea firal El Sucre, de
Vic, i impulsa i gestiona un conjunt d’iniciatives destinades específicament a afavorir i
fomentar l’ocupació i els negocis, amb l’objectiu d’incentivar la creació de noves
empreses i millorar la competitivitat del teixit empresarial.
En concret, l’ImpeVic col·labora en projectes específics de desenvolupament local i
comarcal dels diversos sectors econòmics. Per al sector de l’agricultura i ramaderia, les
activitats principals de l’ImpeVic estan vinculades al Mercat del Ram. Aquest Mercat
reuneix les principals novetats tecnològiques, científiques i sanitàries relacionades amb la
ramaderia porcina, bovina de llet i bovina de carn. Les jornades tècniques de l’any 2003
es van fer els dies 11, 12 i 13 d’abril, i van rebre 34.832 visitants. L’any 2002, amb el suport
d’ImpeVic, va tenir lloc el primer congrés virtual del porcí, EuroPorc. Aquesta nova iniciativa
es va repetir amb èxit l’any 2003, amb 485 participants, que va donar més dimensió a les
jornades del Mercat del Ram i va permetre als internautes de consultar directament els
ponents a través de la xarxa, participar en xats i disposar de les ponències en format vídeo,
àudio o en format paper. EuroPorc aplega les institucions competents en temes de
producció alimentària i ramaderia i experts en cadascuna de les matèries que s’hi tracten,
i a més és una via per al desenvolupament de l’activitat firal a Vic.
En el camp del comerç minorista, l’ImpeVic treballa en col·laboració amb les principals
institucions públiques (Generalitat de Catalunya, Cambra de Comerç de Barcelona,
Diputació de Barcelona i Administració de l’Estat) i les associacions de comerciants, per
a la promoció i el desenvolupament de l’activitat comercial al municipi. La política
comercial de la ciutat es vertebra a través de la Comissió Sectorial del Comerç, com a
òrgan consultiu de la Junta de Govern de l’ImpeVic, integrada per membres de les
associacions de comerciants, del Mercat Municipal de la ciutat i d’un representant de la
Delegació a Osona de la Cambra de Comerç de Barcelona. L’ImpeVic també col·labora
en els plans de dinamització del comerç urbà, impulsats des de la Direcció General de
Comerç de la Generalitat de Catalunya. A Vic formen part d’aquest programa el centre
urbà de Vic, aglutinat al voltant de CentreVic, i l’eix comercial del Remei i l’Estadi,
gestionat per la Unió de Botiguers del Remei i l’Estadi. Finalment, l’ImpeVic du a terme
estudis i anàlisis sobre l’evolució del comerç de Vic, tan dels aspectes d’oferta com dels
de demanda.
Pel que fa al sector de la construcció, l’ImpeVic va impulsar ARQUIMAT, primera fira
de l’habitatge i l’edificació de Vic, que va tenir lloc durant els dies 18, 19 i 20 d’octubre
de 2002 al recinte firal El Sucre, que va rebre 5.000 visitants. En el camp de la
indústria, l’ImpeVic col·labora amb el Departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de
Vic en la creació i la promoció pública de sòl industrial.

En el camp del turisme, l’ImpeVic actua a través del programa “Vic, el posicionament
d’un turisme singular”, que pertany a la iniciativa comunitària Adapt del Fons Social
Europeu (1998-2000). Actualment es prepara la redacció definitiva d’un pla estratègic
del turisme que ha comptat amb la participació d’agents dels àmbits públic i privat
(empresaris, restauració, agències de viatges, transports, serveis, etc.), per tal de
millorar l’oferta turística, crear nous productes i trobar noves formes d’actuació. Cal
destacar, finalment, la creació de la Ruta del Romànic, conjuntament amb els
municipis de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses, que se suma a la inauguració del
nou edifici del Museu Episcopal de Vic.
L’ImpeVic compta amb un viver d’empreses, ubicat a l’edifici El Sucre, que destaca
entre les eines de suport que posa a disposició dels emprenedors. També ofereix
assessorament personalitzat, en col·laboració amb el Servei d’Autoempresa i el Centre
d’Informació i Desenvolupament Empresarial del Departament de Treball, Indústria,
Comerç i Turisme de la Generalitat.
Oficina de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Manlleu
L’Oficina de Promoció Econòmica (OPE) de l’Ajuntament de Manlleu, treballa per el
desenvolupament social i econòmic del municipi i de la seva àrea d’influència, amb
l’objectiu d’aconseguir una bona qualitat de vida de la ciutadania i un
desenvolupament econòmic sostenible. L’OPE està estructurada en quatre serveis: el
Servei de Planificació Territorial i d’Empresa, el Servei de Promoció i Recursos, el
Servei de Recursos Humans i el Servei de Medi Ambient.
El Servei de Planificació Territorial i d’Empresa té com a objectiu general treballar per
a la planificació territorial i per al desenvolupament econòmic del sector empresarial
emergent i existent de Manlleu i la seva àrea d’influència. Les línies d’actuació
d’aquest Servei inclouen la planificació econòmica i territorial, la realització i
coordinació d’estudis econòmics i sectorials. La promoció de l’esperit emprenedor, el
desvetllament de noves activitats emergents, el suport, la informació i l’assessorament
per a la creació de noves empreses, la potenciació de la cultura d’empresa, el suport,
informació i assessorament per a les empreses existents que formen el teixit
empresarial, i la potenciació i col·laboració amb les associacions i entitats
relacionades amb el món empresarial. Aquest servei també gestiona el Centre
d’Iniciatives Empresarial (viver d’empreses) i el Centre de Serveis a les Empreses.
El Servei de Promoció i Recursos treballa en l’organització de diferents activitats amb
l’objectiu de donar a conèixer i potenciar els diferents sectors econòmics de Manlleu.
En particular, el turisme és un sector emergent a Manlleu que s’està desenvolupant a
partir de la riquesa patrimonial que té i que dóna sortida a la demanda creixent del
turisme industrial. L’OPE col·labora en la posada en marxa del Museu Industrial del Ter.
El Servei de Recursos Humans inclou les àrees de formació i d’inserció i orientació
laboral. Dins de l’àrea de formació, aquest Servei organitza i gestiona cursos amb la
voluntat de ser una eina de desenvolupament local, que ajudi a cobrir els buits
formatius i permeti ajustar l’oferta amb la demanda laboral del nostre territori. Des
d’aquest servei s’ofereixen cursos que potenciïn les actituds i les competències
professionals del treballadors en situació d’atur per facilitar-los la inserció laboral i
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
99

100
ANUARI SOCIOECONÒMIC
DE LA COMARCA D’OSONA 2003
cursos més d’especialització per actualitzar i millorar aquestes competències als
treballadors actius, que els possibiliti mantenir i/o millorar el seu lloc de treball. Les
especialitats dels cursos són fruit del resultat de la relació que l’OPE té amb les
empreses, amb els sindicats de l’anàlisi de la borsa de treball i de la relació amb altres
centres i organismes. Pel que fa a l’àrea d’inserció i orientació laboral, l’objectiu
principal és oferir a les persones que s’adrecen al Servei (aturats i persones que volen
una millora de la seva feina) les eines necessàries per poder trobar i mantenir el lloc
de treball a través de la formació, informació i la intermediació laboral. Des d’aquesta
àrea del Servei de Recursos Humans es coordinen els programes de polítiques actives
d’escola taller, tallers d’ocupació i plans d’ocupació.
Finalment, el Servei de Medi Ambient és un centre d’informació i assessorament
ambiental a les empreses, que promou la introducció de criteris ambientals en els
àmbits de gestió municipal. També és l’impulsor del procés d’Agenda 21 local i de
diferents projectes d’educació ambiental.
El Servei de Formació, Ocupació i Promoció Econòmica de Torelló
El Servei de Formació, Ocupació i Promoció Econòmica de Torelló, Gestiomat SAM, duu
a terme línies de treball en els terrenys de la formació, l’activitat econòmica, l’ocupació
i els plans estratègics. En l’àrea de formació destaquen els cursos i els programes de
formació bàsica (formació instrumental i bàsica, català per a adults i tallers de
comunicació), els programes de garantia social (plans de transició al treball, aula taller),
i la formació per al treball (formació per a persones en situació d’atur, formació
continuada per a treballador en actiu, pla de formació continuada dels treballadors de
l’Ajuntament).
En l’àrea d’activitat econòmica, Gestiomat ofereix un conjunt de serveis a les empreses
de la zona (punt d’informació CIDEM, bases de dades, cessió d’espais a associacions
empresarials de la vall del Ges, coordinació de la formació continuada adreçada a
treballadors i a empresaris, i servei d’atenció a emprenedors), participa en els consorcis
de turisme Meandres del Ter i d’Osona, desenvolupa les accions del Pla de dinamització
comercial (cens del comerç de Torelló, enquesta de formació, Programa Euro, campanya
de Nadal, publicació de l’Informatiu Empresarial i Comercial), organitza la Fira Natura, que
ofereix productes i serveis relacionats amb el món de la natura, i dóna suport als
programes europeus a les zones considerades objectiu 2, com el Programa Proder, que
afecta els municipis integrants del Pla estratègic de la vall del Ges, Orís i Bisaura.
En l’àrea d’ocupació, Gestiomat desenvolupa un conjunt d’actuacions que tenen com
a objectiu la promoció de les polítiques actives d’ocupació: programes d’inserció i
orientació laboral, plans d’ocupació, tallers d’ocupació, participació en l’Observatori
del Mercat de Treball d’Osona, accions de desenvolupament comunitari i d’inserció
laboral en el marc del Programa Icària, programes i accions de lluita contra l’atur i la
promoció de l’ocupació en el marc del Pla global d’ocupació, i accions en favor de la
conciliació de la vida familiar i laboral dins del marc de la iniciativa comunitària EQUAL.
Finalment, en l’àrea de planificació estratègica Gestiomat du a terme actuacions en el
marc del Pla estratègic de la vall del Ges, Orís i Bisaura, del Pla estratègic Osona XXI
i del Consorci Alba-Ter.

Servei de Promoció Econòmica i Ocupació
d’Osona Sud – Alt Congost
El Servei de Promoció Econòmica d’Osona Sud - Alt Congost ofereix suport al
desenvolupament local als municipis d’Aiguafreda, Balenyà, el Brull, Centelles, Malla,
Muntanyola, Sant Martí de Centelles, Santa Eulàlia de Riuprimer, Seva, Taradell, Tona
i Viladrau. El servei disposa d’oficines als ajuntaments de Taradell i Tona, i també
atenen als usuaris a tots als ajuntaments en horari concertat. Els objectius d’aquest
Servei són planificar la intervenció en el territori, facilitar la intermediació en el mercat
de treball, i donar suport a la promoció de l’activitat empresarial. Aquests objectius els
desglossem en dues àrees: Treball i Empresa.
L’àrea de Treball té per objectius la intermediació laboral entre l’oferta i la demanda
del mercat de treball, identificar les oportunitats del territori en l’àmbit de la
intermediació laboral, donar a conèixer i promoure la borsa de treball dels municipis a
les persones en situació d’atur o que cerquen una millora de feina, afavorir la
col·laboració entre les empreses del territori i el Servei de Promoció, assessorar sobre
tècniques de recerca de feina, informar i orientar sobre els recursos per buscar feina
a la zona, i participar en l’Observatori del Mercat de Treball d’Osona.
L’àrea d’Empresa, al seu torn, té per objectius donar suport a les petites i mitjanes
empreses: millora de la competitivitat del sector empresarial –informant i assessorant
sobre línies de finançament avantatjoses, ajuts i subvencions, informació sobre
normativa–, el suport i difusió del programa europeu PRODER, la dinamització de
sectors potencials del territori – comerç i turisme, a través de campanyes específiques
de difusió, formació, organització d’actes–, la promoció de l’esperit emprenedor
–recolzant i promocionant l’autoempresa, assessorant i ajudant en l’elaboració del pla
d’empresa–, ajudar, des del punt de vista tècnic, en la iniciació de projectes
empresarials per a la seva consolidació en empreses generadores de noves
ocupacions, i, finalment, la formació continuada.
Consorci per a la Promoció dels Municipis del Lluçanès
Aquest Consorci té per objectiu oferir serveis de desenvolupament local als municipis
del Lluçanès. Les línies de treball del Consorci inclouen el desenvolupament d’accions
turístiques (promoció i difusió de productes turístics, assessorament empresarial,
formació de guies locals, assistència a fires), el desenvolupament d’accions de
dinamització comercial (assessorament comercial, catàlegs de promoció, jornades de
sensibilització), i el suport a programes europeus que afecten als municipis del
Lluçanès, (Programes Proder i Equal).
El Consorci també desenvolupa un seguit de polítiques actives d’ocupació (programes
d´inserció i orientació laboral, plans d´ocupació, filons d´ocupació). Cal tenir present
que el Lluçanès està patint un procés de desindustrialització important, que inclou els
tancaments de les plantes que l´empresa “Hilados y Tejidos Puigneró” tenia a Prats de
Lluçanès i Sant Bartomeu del Grau. També s’ofereixen cursos de formació bàsica en
alguns del municipis del Lluçanès
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
101

5. Estudi Monogràfic: Reflexions sobre
la construcció d’habitatges a la comarca d’Osona
Introducció
El sector de la construcció d’habitatge nou ha experimentat un creixement accelerat
tant notable en els darrers anys que comentar-ne les causes i l’evolució s’ha convertit
en objecte d’anàlisi i de difusió mediàtica i en motiu de tertúlies socials. Per fer una
aproximació racional, cal demanar-nos si les dades objectives verifiquen aquesta
percepció pública. Efectivament, una primera ullada a les estadístiques disponibles 20
indicarien que, respecte als marcadors tradicionals d’activitat on es fixen 10
habitatges/1.000 persones i any, l’activitat de l’any 2002 a la comarca d’Osona és el
50 % superior; i observant Vic com a municipi puntual, fins al 300 %, ja que s’han
iniciat 30 habitatges /1.000 persones. Aquest fet és fàcilment constatable. Ara bé,
reflexionar sobre les causes i l’evolució dels comportaments esmentats pertany a un
terreny menys objectiu. Aquí, la prudència aconsellaria analitzar un a un els diferents
factors que incideixen sobre la producció immobiliària i tractar de fer pronòstics
individualitzats per tornar a formular una hipòtesi conjunta al final.
En general, el que caldria contestar d’alguna manera seria:
Respon aquest dinamisme a una necessitat real de la població
o és una bombolla especulativa?
Està justificada l’escalada dels preus?Tenen sostre? Què es pot fer per
contenir-los?
Quin és el nombre d’habitatges que es necessiten? De quina tipologia?
Les vendes actuals són una decisió inversora com a previsió
d’una futura demanda d’un bé escàs, i per tant un fet estratègic?
El sòl
El sòl urbà és la primera matèria del procés productiu immobiliari. S’assoleix per
transformació del sòl rústic inicial mitjançant un procés urbanístic fortament regulat per
diferents lleis, decrets i reglaments, estatals, autonòmics i locals. El cost actual
d’aquesta primera matèria sobre el producte final és molt variable i depèn en gran
manera de factors subjectius: centralitat, mirador privilegiat, qualitat de l’entorn,
classe social i distinció. També intervenen altres factors més objectius com les
facilitats d’accés, la capacitat de mantenir o incrementar el valor pel dinamisme
econòmic de la zona.
Però amb tot, no es poden justificar de cap manera les diferències de preu del sòl urbà
sense comprendre dos factors cabdals. Un és la voluntat humana de distingir-nos
privilegiadament de la resta de la població –noteu com influeix també aquesta voluntat
en la motivació de la compra dels automòbils–, i contra aquest crec que no s’hi pot
fer gaire bé res. Sobre l’altre factor, el càlcul del valor del sol pel mètode residual 21 , s’hi
podria incidir, i molt, però no hi ha hagut mai la voluntat política real de treballar-hi.
Aquesta “perversa” fórmula de càlcul del valor del sòl pel mètode residual és al meu
entendre l’origen de l’especulació urbanística. Cal dir que el cost de produir un metre
quadrat de sòl urbà partint del sòl rústic és pràcticament igual a Alpens, a Vic, a
Sabadell o a Platja d’Aro a primera línia de mar.
20 Informació publicada per IDESCAT, Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics, registres municipals,
cambres de contractistes, Generalitat de Catalunya, etc.
21 Mètode de càlcul pel qual el valor del sòl és el que queda, el residu, quan al preu de venda del producte acabat
se li resten totes les despeses de la producció i comercialització.
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
103

104
ANUARI SOCIOECONÒMIC
DE LA COMARCA D’OSONA 2003
Intentem entendre què significa això. Per simplificar-ho, considerarem uns paràmetres
urbanístics força habituals: un sòl urbà que està completament urbanitzat, que parteix
d’un sòl rústic, que generava rendes agràries, amb cessions del 50 % a sistemes i
aprofitament de 0,50 m 2 st/m 2 de sòl brut (2 m 2 de sòl brut permeten 1 m 2 de sostre)
i amb unes despeses d’urbanització totals de 100 €/m 2 .
Fins aquí tot igual. Noteu la diferència de venda:
Valor del sòl rústic per capitalització de les rendes (màxim 3 €/m 2 ); per tant, el cost de
producció d’1 m 2 de sòl urbà és:
Valor inicial del sòl de 2 m 2 de sòl brut x 3 € 6,00 €
Repercussió despeses d’urbanització d’1 m 2 100,00 €
Total cost de producció 106,00 €/m 2 sostre
Municipis Preus actuals de venda de sòl Benefici €/
que dóna dret a edificar 1 m 2 de sostre m 2 sostre
Alpens 62 - 44
Manlleu (Eixample) 180 74
Vic (Eixample) 275 169
Sabadell (Eixample) 820 714
Platja d’Aro (primera línia de mar) 1.850 1.744
Aquesta taula explica perfectament el fenomen de les grans tensions econòmiques que
es produeixen a l’entorn de les requalificacions urbanístiques dels terrenys rústics.
És difícil de pronosticar el preu futur del sòl urbà, però tot fa pensar que la política de
transformació del sòl per part de les entitats públiques no tindrà prou volum per
canviar la tendència del mercat lliure. Per altra banda, els beneficis del nou marc
urbanístic de Catalunya –pendent encara del reglament, que permetria més dotació de
sòl per a promoció d’habitatge protegit– estan per veure; més quan els ajuntaments
veuen minvada la seva capacitat de finançament obtinguda per la venda a preus de
mercat del 10 % de l’aprofitament que com a Administració actuant els pertoca.
En definitiva, el valor del sòl quedarà en mans de la llei del desig humà en el marc del
mercat de l’oferta i la demanda; amb la particularitat que els operadors tendeixen
actualment a elevar fins al límit els preus. Cada dia que un comprador està disposat a
pagar més per una propietat immobiliària, amb independència total del seu cost de
producció, incrementa el valor del sòl del voltant per aplicació de la ja esmentada
fórmula de valoració pel mètode residual, mètode que a més és d’aplicació en els
expedients d’expropiació. D’aquesta forma, les administracions públiques veuen com
disminueix la seva capacitat d’intervenció.

La construcció com a procés productiu d’habitatges
La necessitat humana d’un espai adaptat a la nostra fisiologia per descansar i
relacionar-nos està en el fons de la justificació del procés productiu d’habitatges.
Analitzar aquesta necessitat, encara que molt interessant, està totalment fora de
l’àmbit d’aquest escrit, tot i que podria aportar dades interessants per establir els
límits i la tipologia dels habitatges.
El cert és que actualment construir és una activitat productiva, que incorpora
processos industrials, amb l’objectiu de satisfer necessitats humanes. Aquest procés
de producció està fortament regulat per tota classe de normatives que tendeixen a
assegurar la idoneïtat del producte en tots els seus aspectes: utilitat, funcionalitat,
seguretat, durabilitat, acabats, garantia, etc.
En contra de la creença generalitzada, el cost de construcció unitari, és a dir per cada
metre quadrat, no és excessivament elevat. És pràcticament idèntic arreu de
Catalunya, amb diferències inferiors al 20 %, i s’ha mantingut amb un creixement
moderat en els darrers anys. Per comprendre millor aquesta afirmació cal, en primer
lloc, entendre què vol dir cost per metre quadrat construït, de qualitat mitjana, al
mercat lliure, en la modalitat de coneixement pel promotor però sense tenir en compte
l’IVA.
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
105

106
ANUARI SOCIOECONÒMIC
DE LA COMARCA D’OSONA 2003
Les taules següents indiquen què costa de construir un metre quadrat en total.
Cost per a un promotor per construir 1 m2 Promocions de més de 12 habitatges
El cost de construcció, desglossat per partides i per diferents tipologies, segons fonts
del Butlletí Econòmic de la Construcció de febrer de 2003, és:
Casa de Casa de Casa de Casa unifamiliar
renda de luxe renda normal renda social entre mitgeres
Moviment de terres 6,72 6,31 4,62 5,04
Fonamentació i murs soterranis 25,99 24,61 20,01 16,14
Estructura 92,25 77,09 83,22 71,83
Sanejament (horitzontal i vertical) 10,22 9,76 8,10 9,23
Treballs de paleta 123,69 108,37 74,71 118,86
Terrasses i impermeabilitzacions 18,52 14,70 9,62 **21,30
Acabats de façana 32,82 24,03 17,67 18,09
Paviments 55,61 30,88 25,37 25,81
Acabats interiors 33,25 28,44 19,23 22,37
Ajudes a industrials 18,33 15,27 12,49 5,51
Guixos i cels rasos 34,23 24,78 15,41 22,94
Serralleria 11,65 8,11 3,16 5,31
Fusteria exterior 34,58 24,73 11,43 13,55
Fusteria interior 53,34 31,31 12,17 13,81
Persianes 16,04 4,61 1,56 7,20
Llauneria 29,64 27,17 19,08 14,40
Material sanitari i aixetes 23,70 16,78 10,86 11,14
Electricitat 33,89 27,87 22,32 18,03
Calefacció 29,05 24,00 21,47 ---
Instal·lacions especials 6,34 2,62 1,53 ---
Extracció de fums i mobles de cuina22,34 17,48 *2,55 12,30
Ascensors 8,92 8,17 9,06 ---
Vidrieria 7,75 4,97 3,29 2,90
Pintura i estucats 22,92 21,27 15,91 23,59
TOTAL 751,79 583,33 424,84 459,35
Valor en € per m2 construït, incloent el 20 % de benefici industrial i despeses generals
* No inclou mobles de cuina
** Coberta, en aquest cas
Import %
Construcció 583,33 € 82,16
Serveis i desp. indirectes 126,67 € 17,84
COST TOTAL m2 710,00 €
La major complexitat de l’entorn constructiu, per dotar de més qualitat i seguretat
aquest sector, ha incrementat notablement el cost de la promoció, ja que els elements
bàsics tenen una gran estabilitat en els preus, com es pot veure en la taula adjunta.

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003
Mà d’obra 102,60 105,30 107,30 110,00 128,90 144,50 151,70 156,20 161,30
Ciment 103,60 103,80 103,50 104,00 105,30 106’40 108,30 110,30 112,80
Acer 103,30 104,30 104,40 112,30 117,20 120,80 124,30 126,40 133,70
Material ceràmic 103,60 114,30 109,90 114,50 144,40 194,40 176,70 168,00 164,50
Fusta 110,00 113,80 113,50 114,80 116,10 116,90 117,50 117,70 116,70
Coure 97,10 85,30 121,30 98,40 80,50 114,70 120,10 106,40 92,60
Alumini 95,10 82,00 95,70 94,60 83,10 85,00 87,90 77,40 87,30
Energia 103,40 106,00 108,20 102,40 101,30 140,50 140,90 136,50 156,20
IPC 104,36 108,41 111,54 113,72 115,47 118,80 123,14
Índex Catalunya base desembre 1994 = 100
Fonts: BEC i INE
El sector de l’activitat constructora s’ha organitzat en estructures productives cada
vegada més eficients i amb menor cost indirecte, amb més capacitat de producció. A
més, s’han incorporat mètodes, procediments i equips que a poc a poc condueixen
l’activitat a un procés més industrial, amb costos més controlats i productivitats més
altes i regulades.
Les eufòries de promoció no se solen traduir en beneficis per a les constructores, que
són contractades per unitats d’obra executada (partides) a preus sovint ajustats. Al
contrari, l’augment sobtat de l’oferta dificulta la normalització desitjada en aquesta
activitat, ja que es produeix una excessiva demanda de materials i mà d’obra puntual.
El fet comporta dificultats per mantenir les planificacions dels treballs contractades a
més d’increments de costos que normalment no es poden repercutir als promotors i
escassetat de mà d’obra qualificada, amb la conseqüent baixada de la producció i de
la qualitat.
La construcció, doncs, en el seu aspecte més directe d’activitat secundària
responsable de la materialització física dels habitatges que adquirim, activitat
efectuada per transformació dels materials bàsics de producció industrial mitjançant
treball i energia, és un sector estable i normalitzat. El cost de la construcció incideix
poc en el preu final de l’habitatge. La incidència és constant, uniforme en la major part
de Catalunya, i el creixement dels costos és moderat i ajustat a la mitjana de la resta
d’activitats secundàries.
Una consideració menys optimista tenen les despeses de serveis i altres aspectes
indirectes que acompanyen l’activitat de construir. Aquestes sí que s’han incrementat,
malgrat que de forma justificada i, aquests darrers anys, han incidit sobre els costos.
La LOE ha obligat la intervenció de companyies asseguradores i d’organismes de
control tècnic, ha exigit més qualitat a laboratoris d’assaig i ha obligat a redactar
estudis geotècnics, entre d’altres. Per altra banda, s’ha incrementat la complexitat
dels requeriments normatius als especialistes del projecte i de la direcció d’obres, per
exemple en telecomunicacions. Els marcs legals obliguen la intervenció d’assessors
jurídics, d’advocats, etc. La legislació mediambiental incideix en increments en la
gestió de les runes i altres residus de la construcció. La voluntat social de reduir els
riscos laborals també incrementa la despesa indirecta per mitjans auxiliars i costos
diversos amb imports de fins a l’1’5 % del cost d’execució. Els impostos i les taxes
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
107

108
ANUARI SOCIOECONÒMIC
DE LA COMARCA D’OSONA 2003
municipals s’han incrementat molt, s’han aplicat amb més rigor i sobre bases
impositives cada vegada més reals. Finalment, la imprevisió de companyies de serveis
urbans –energia elèctrica, aigua, gas, telecomunicacions–, poden donar alguna
darrera sorpresa sobre el cost final a la promoció.
Les tipologies d’habitatges
La promoció d’habitatges és un sector d’una certa inèrcia i de tendències
conservadores. Els promotors actuen com a caps de producte i defineixen el que
presumiblement el mercat voldrà adquirir. No hi ha gaire experimentació en l’evolució
tipològica, però de fet tampoc no és necessari perquè en tipologia està tot inventat.
En tot cas, podríem discutir sobre l’adequació del volum de producció d’una
determinada tipologia a la demanda d’aquesta en el mercat.
Aquesta adequació s’ha de fonamentar en estudis de sociologia, demografia, mobilitat
i hàbits. Algun treball s’ha començat a efectuar des del planejament urbanístic
municipal, però no s’han vist beneficis. Així, en aquest moment tot sembla indicar que
la producció tipològica és la d’un habitatge excessivament gran de superfície i car
d’adquisició o de lloguer.
S’espera, doncs, que els factors racionals s’imposin majoritàriament en els intents
d’adquisició d’habitatges i s’abandonin els factors de qualificació social, per
l’excessiva dependència econòmica que generen. Aquest aspecte i els derivats de
l’evolució del conflicte individu-família determinaran el marc de les necessitats
tipològiques, tant en dimensions com en quantitat.
De fet hom creu que és factible un futur no molt llunyà en què l’actual ràtio de 2,9
persones per habitatge davalli fins a valors per sota de 2 en una societat que, ens
agradi o no, està desestructurant la família i en què els valors de l’individu s’imposen
per sobre dels compromisos matrimonials.
Si en l’actualitat la tipologia majoritària és encara la de 76 a 90 m 2 (veg. Taula 6.7 del
volum Estadística municipal de l’Anuari socioeconòmic de la comarca d’Osona), tot fa
pensar que en el futur aquesta davallarà a l’habitatge de 46 a 60 m 2 de superfície, més
econòmic d’adquisició i de manteniment i amb perfectes prestacions funcionals per a
nuclis d’un a tres membres.
Aquesta predicció sí que té una gran transcendència, ja que ens situaria en un
escenari d’existència de client potencial per adquirir la producció d’habitatges, que és
una de les grans qüestions suscitades.
Per tant, és molt possible que en un mercat en què, segons diversos estudis, fins al
30 % dels habitatges estan desocupats, la correcta elecció tipològica per a una
promoció sigui una de les millors garanties d’èxit econòmic a mig termini. Aquesta
elecció pot trobar entrebancs en el planejament urbanístic, sovint massa rígid per
admetre variacions tipològiques o increments de densitats. Malgrat que la recent Llei
d’urbanisme de Catalunya ha augmentat les densitats fins als 100 habitatges per
hectàrea, la gran dificultat de modificar el planejament s’ha de considerar una dificultat
afegida a l’adaptació tipològica desitjable.

La promoció i els promotors
Sovint, la societat fa recaure sobre la figura del promotor, un sector amb un important
intrusisme professional, l’escalada dels preus de l’habitatge a causa del marge de
beneficis que obté.
En el sector de la promoció i al costat d’empreses de gran solvència i professionalitat
apareixen, atretes per beneficis fàcils, societats o persones físiques que es dediquen
puntualment a aquesta activitat i que distorsionen el mercat quan aquest ofereix
símptomes de demanda. Com que interessa únicament el benefici d’una operació
puntual i no la normalització i continuïtat del sector, ofereixen preus més alts pel sòl
urbà i forcen la capacitat productiva baixant indirectament la qualitat en fer escassa la
mà d’obra especialitzada. Alguns venen i obtenen grans beneficis i, finalment, saturen
el mercat. Altres, es retiren amb pèrdues importants, deixant el producte en mans
d’entitats de crèdit.
Aquest procés es repeteix cíclicament i no hi ha manera d’aturar-lo. La facilitat d’accés
a la promoció és un factor desfavorable per a la normalització del sector constructiu
de l’habitatge. És una de les principals causes de les acceleracions i desacceleracions
tant importants, que no tenen cap similitud amb altres sectors productius.
Cal també tenir en compte que comencen a operar promotors públics, fundacions
privades, patronats, etc., de gran solvència que, encara que en quantitats massa
petites per incidir en el mercat, situen habitatges protegits de qualitat a preus de
venda o lloguer molt avantatjosos, malgrat que l’adquisició del sòl no sempre la poden
efectuar a preus que permetin fer habitatge protegit.
Com es pot veure a la taula 6.1 del volum Estadística municipal, l’habitatge protegit
significa menys del 10 % del total de la producció efectuada l’any 2002, tant a Osona
com a la totalitat de Catalunya.
Preus de venda i lloguer i accés a l’habitatge
Com ja s’ha comentat, el preu de venda d’un habitatge no té relació directa amb el
seu cost de producció ja que determinats aspectes d’apreciació subjectiva i alguns
d’objectius incideixen molt més que qualsevol altre factor. Així, recuperant la nostra
taula anterior, per 1 m 2 construït d’habitatge amb, pràcticament, idèntic cost de
producció, no de promoció, podem trobar els preus de venda següents:
Municipis Preus venda 1 m 2 construït
Alpens 789 €
Manlleu (Eixample) 1.275 €
Vic (Eixample) 1.382 €
Sabadell (Eixample) 1.810 €
Platja d’Aro (primera línia de mar) 5.260 €
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
109

110
ANUARI SOCIOECONÒMIC
DE LA COMARCA D’OSONA 2003
La localització de l’habitatge que adquirim està molt influenciada per determinats
factors d’arrelament a nuclis socials que en dificulten la mobilitat, més enllà de
plantejaments racionals i d’estalvi econòmic.
Per tant, podem concloure que existeix en realitat una certa llibertat condicionada en
l’elecció de la localització de l’habitatge, i que aquesta té també efectes sobre la
demanda ja que difícilment, en principi, ningú no triarà l’adquisició d’un habitatge a
més de 30 km d’allà on realitza la part nucleica de l’activitat social i familiar, treball,
etc., malgrat que el preu d’adquisició sigui molt més avantatjós. Això significa que una
promoció efectuada a Manlleu, per exemple, en realitat tindrà una influència escassa
o nul·la sobre els preus de venda d’un mateix producte immobiliari a Vic.
Tal i com es desprèn de la taula 6.10 del volum Estadística municipal, l’oferta de
lloguer és escassa i, normalment, no representa una voluntat de permanència en
aquest règim, sinó més aviat una situació transitòria mentre s’espera d’accedir a la
propietat. Aquest fet està motivat per dos factors: l’un de tradició cultural i de
valoració social de la propietat com a bé transcendent; i l’altre, l’escassa diferència
econòmica que hi ha, amb l’actual preu del diner i altres aspectes fiscals, entre el
pagament mensual d’una hipoteca, que donarà accés en 15 o 20 anys a la total
propietat, i el lloguer a satisfer a un propietari que vulgui obtenir una rendibilitat mitjana
de la seva inversió, fent-se càrrec d’unes mínimes despeses de manteniment.
Els preus de lloguer d’habitatges en el mercat lliure són, per metre quadrat de
superfície útil:
Municipis Preu lloguer per m 2 superfície útil
Alpens 3,01 €
Manlleu (Eixample) 5,71 €
Vic (Eixample) 6,01 €
Sabadell (Eixample) 10,01 €
Platja d’Aro (primera línia de mar)
Temporada estiu 32,27 €
Resta de l’any 14,45 €
Com ja s’ha comentat, l’habitatge protegit, que té uns preus molt més ajustats, no té
prou volum en el mercat com per operar de regulador de preus. Malgrat la gran
diferència amb el mercat lliure, els preus fixats segons el Pla català d’habitatge 2002-
2007 d’ajudes per a l’adquisició d’habitatges de protecció oficial són:
Preus de venda Preus per m 2 de sup. útil Preus per m 2 de sup. útil
Habitatge règim general Habitatge règim especial
Zona A 1.362,31 € 1.002,09 €
Zona B 1.167,70 € 858,94 €
Zona C 1.070,39 € 787,36 €
Zona D 973,08 € 715,78 €

Els preus dels lloguers, agafant com a referència el municipi de Vic, diferencien entre
lloguer d’habitatges per a menors de 30 anys i per a majors de 30 anys.
Lloguer mensual per a menors de 30 anys De 109,00 €/mes a 140,00 €/mes
Lloguer mensual per a majors de 30 anys De 161,54 €/mes a 263,90 €/mes
No es pot tancar aquest apartat sense comentar que les condicions actuals del preu
del diner han facilitat l’adquisició i han incentivat els inversors que, desconfiant dels
altres valors, han apostat per la solidesa del producte immobiliari.
S’ha de veure l’evolució d’aquestes dues circumstàncies. Primer perquè l’adquisició
amb hipoteques variables pot disminuir si el preu del diner puja; i en segon lloc, perquè
els inversors poden quedar ràpidament desencantats d’un producte que es pot trobar
amb una baixa demanda i importants despeses de manteniment periòdic, com ara
impostos municipals, serveis mínims, assegurances, despeses comunitàries, etc.
Finalment s’haurà d’analitzar com operaran les noves iniciatives legislatives, la
derivada de la Llei d’urbanisme, que ha de fer incrementar l’oferta d’habitatge protegit
en aproximadament el 6 %, i els incentius fiscals a la promoció destinada a lloguer.
Habitatges iniciats, acabats i en construcció
Habitatges Habitatges Habitatges en
iniciats (1) var. % acabats (2) var. % construcció var. %
1996 46.847 8,5 40.233 10,1 83.011 8,0
1997 58.301 24,4 40.490 0,6 99.859 20,3
1998 71.776 23,1 47.449 17,2 122.963 23,1
1999 78.268 9,0 49.875 5,1 145.998 18,7
2000 78.519 0,3 57.638 15,6 160.391 9,9
2001 67.794 -13,7 65.556 13,7 162.769 1,5
2002 74.498 9,9 65.538 0,0
I 02 17.785 -3,0 16.761 -0,3 --- ---
II 02 21.042 23,1 18.592 -2,5 --- ---
III 02 16.801 14,7 14.908 10,3 --- ---
IV 02 18.870 6,5 15.277 -5,4 --- ---
Font: DGAH
(1) Visats dels col·legis d’aparelladors (Obra nova)
(2) Certificats finals d’obra dels col·legis d’aparelladors (Obra nova)
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
111

112
ANUARI SOCIOECONÒMIC
DE LA COMARCA D’OSONA 2003
Evolució de l’oferta i el preu de venda de l’habitatge nou a Catalunya
Habitatges en oferta Preu mitjà (€/m 2 construït)
%var. % var. € c % var. € k
2001 2002 01-feb. 2001 2002 01/02 01-feb.
Badalona 112 273 143,8 1.906 2.130 11,7 8
Balaguer 80 123 53,8 789 788 -0,1 -3,5
Banyoles 114 121 6,1 973 1.113 14,4 10,6
Berga 181 30 -83,4 937 965 2,9 -0,5
Castelldefels* 562 800 42,3 2.033 2.233 9,8 6,1
Cerdanyola del Valles 186 338 81,7 1.655 2.042 23,4 19,2
Cornellà de Llobregat* 111 138 24,3 2.060 2.144 4,1 0,5
Figueres 331 450 36 960 1.104 15 11,1
Gavà 186 152 -18,3 1.962 2.054 4,7 1,1
Girona 873 983 12,6 1.263 1.463 15,8 11,9
Granollers 195 99 -49,2 1.587 1.709 7,7 4,1
Hospitalet de Llobregat, l' 262 148 -43,5 2.101 2.299 9,4 5,7
Igualada 443 318 -28,5 1.042 1.107 6,3 2,7
Lleida 533 431 -19,1 1.065 1.356 27,4 23
Manresa 828 804 -2,9 1.095 1.211 10,6 6,8
Martorell 211 325 54 1.421 1.627 14,5 10,6
Masnou, el 49 17 -65,3 1.916 1.992 4 0,5
Mataró 946 982 3,8 1.698 1.797 5,8 2,3
Mollet del Vallès* 125 40 -68 1.536 1.809 17,8 13,8
Montcada i Reixac* 334 409 22,5 1.465 1.591 8,6 5
Olot 183 273 49,2 946 1.106 16,9 12,9
Prat de Llobregat, el* 177 165 -6,8 1.652 2.093 26,7 22,4
Reus 857 1.017 18,7 961 1.054 9,6 5,9
Ripollet 443 332 -25,1 1.426 1.661 16,5 12,6
Rubí* 673 579 -14 1.559 1.630 4,5 1
Sabadell 1.403 1.089 -22,4 1.594 1.810 13,5 9,7
Salt 403 314 -22,1 852 941 10,4 6,7
Sant Boi de Llobregat* 237 341 43,9 1.730 1.851 7 3,4
Sant Cugat del Vallès 149 213 43 2.476 2.719 9,8 6,1
Sant Feliu de Llobregat* 102 89 -12,7 1.574 2.028 28,8 24,5
Sant Joan Despí* 154 163 5,8 2.055 2.251 9,5 5,8
Sant Just Desvern 184 33 -82,1 2.766 2.473 -10,6 -13,6
Santa Coloma de Gramanet* 158 64 -59,5 1.755 2.052 16,9 12,9
Sitges* 421 652 54,9 2.130 2.828 32,8 28,3
Tarragona 2.033 1.794 -11,8 1.193 1.311 9,9 6,2
Tàrrega 46 51 10,9 755 876 16 12,1
Terrassa 1.844 1.777 -3,6 1.405 1.652 17,6 13,6
Tortosa 348 337 -3,2 907 1.032 13,8 9,9
Valls 166 251 51,2 904 1.050 16,2 12,3
Vic 347 304 -12,4 1.090 1.090 0 -3,4
Viladecans* 555 285 -48,6 1.698 1.895 11,6 7,9
Vilafranca del Penedès 507 584 15,2 1.179 1.287 9,2 5,5
Vilanova i la Geltrú 312 497 59,3 1.472 1.558 5,9 2,3
Barcelona 2.550 3.245 27,3 2.500 2.931 17,3 13,3
Catalunya sense BCN (43 municipis) 18.364 18.185 -1 1.421 1.654 16,4 12,5
Conurbació BCN (18 municipis) 4.382 4.612 5,2 1.882 2.155 14,5 10,6
Catalunya sense conurbació 13.982 13.573 -2,9 1.258 1.393 10,8 7
* Municipis incorporats de nou a l’estudi de l’any 2000
Conurbació BCN: Badalona, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat, Gavà,
l’Hospitalet de Llobregat, el Masnou, Montcada i Reixac, el Prat de Llobregat, Ripollet, Sant Boi de Llobregat,
Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Santa Coloma de Gramanet,
Sitges i Viladecans.
Les variacions a preus constants estan calculades considerant una inflacció del 3,5 %
Font: DGAH amb les dades de TECNIGRAMA

Conclusions
El sector, com s’ha dit, és complex i respon a paràmetres subjectius amb tanta o més
força que als objectius. Actualment, té una dinàmica accelerada que tendirà a
disminuir, evitant la sensació d’urgència edificatòria actual, sense que això signifiqui
l’existència d’una bombolla econòmica.
És cert que s’estan produint més habitatges dels que es necessiten i que n’hi ha
gairabé un 30 % de desocupats. Qui ha invertit en producte immobiliari, sobretot si
s’ha equivocat de tipologia, pot tenir algunes dificultats per realitzar la seva inversió a
bon preu puntualment. Amb tot, vista l’estructura del cost de producció i l’escassetat
d’una primera matèria com és el sòl i el seu marc normatiu de valoració, no serà en
cap cas una inversió dolenta ni volàtil.
Les tendències socials permeten apuntar que existirà, mantinguda en el temps, una
demanda d’habitatge destinat tant al creixement de la població com a factors de
disminució de la ràtio persones/habitatge, com per l’important factor de la immigració.
Les iniciatives públiques i privades de produir habitatge protegit no tenen prou volum
actualment en el mercat per operar regulant els preus. Les iniciatives legislatives per
incrementar aquest volum no tindran tampoc incidència radical sobre els preus
malgrat que sí que actuaran lleugerament com a factor estabilitzador a mig termini
Ferran Pelegrina i Ruiz
Arquitecte i arquitecte tècnic
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
113

Síntesi i principals conclusions
1. La població d’Osona ha crescut el 7,9 % entre 1996 a 2002 i el seu pes relatiu
respecte del conjunt de Catalunya ha augmentat lleugerament (de 2,02 % a 2,04 %),
una evolució que s’explica bàsicament per l’entrada d’immigrants -en una part
important d’origen estranger. Les zones més dinàmiques des del punt de vista
demogràfic han estat els municipis mitjans i grans de la comarca, localitzats al voltant
de l’eix nord-sud de la plana de Vic, i, en particular, els municipis més propers a Vic.
Aquesta evolució ha consolidat un model de creixement demogràfic que reforça la
funció residencial dels municipis mitjans i grans, que atrauen població dels nuclis
urbans i semiurbans més propers, i ha anat acompanyada d’un increment significatiu
dels desplaçaments diaris de població des del lloc de residència fins al lloc de treball.
2. Durant el període 1995-2002, la comarca d’Osona va enregistrar un creixement
mitjà del 2,9 % interanual, lleugerament inferior al del conjunt de Catalunya; un fet que
s’explica pel menor dinamisme de la indústria osonenca, molt influenciada per la crisi
que pateix el sector tèxtil. El menor creixement del PIB, juntament amb el major
dinamisme demogràfic, ha fet que el PIB per càpita d’Osona tendís a créixer per sota
de la mitjana de tot Catalunya. Concretament, aquest era de 12.031 euros l’any 2002,
el 17,8 % menys que la mitjana catalana. Tanmateix, quan el nivell de riquesa relativa
de la població d’Osona es mesura en termes de renda familiar disponible per càpita,
Osona se situa en una posició relativa superior. La discrepància s’explica,
fonamentalment, pel fet que una part important de la renda de les famílies residents
en el territori d’Osona no és produïda a la comarca, tal com posa de manifest l’elevada
mobilitat laboral característica del territori.
3. L’increment de l’activitat econòmica a la comarca d’Osona s’ha traduït en un
augment considerable de l’ocupació durant els últims anys. En concret, durant el
període 1999-2002 el nombre d’assalariats a la comarca ha augmentat el 10,7 %
acumulat, una taxa similar a l’11,3 % del conjunt de Catalunya. Tanmateix l’evolució
de l’ocupació ha estat bastant desigual per sectors. Com a resultat, el pes relatiu de
cada branca econòmica en el total dels assalariats ha variat considerablement. El cas
més remarcable és el de la indústria tèxtil, que ha perdut 3,8 punts percentuals del seu
pes relatiu respecte del total d’assalariats a Osona. El cas contrari és el del comerç, a
l’engròs i al detall, que ha augmentat significativament la participació en l’ocupació de
la comarca.
4. L’anàlisi dels principals indicadors socials permet de concloure que, en termes
generals, la població d’Osona gaudeix d’un nivell de qualitat de vida força satisfactori
en relació amb la mitjana de Catalunya. Així, els residents a Osona fan una valoració
elevada del nivell de qualitat de vida al seu municipi de residència, en el rang superior
de les valoracions dels residents a les altres comarques de la província de Barcelona,
segons reflecteix l’Enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona de l’any 2000.
Aquesta valoració es fonamenta en una millor dotació relativa, en relació amb la
mitjana catalana, d’equipaments culturals i esportius i de serveis socials, i en factors
com el menor preu de l’habitatge o un índex de motorització superior.
5. Pel que fa als canvis en l’estructura econòmica, en la dècada dels noranta
s’observa una tendència clara cap a l’especialització comarcal en el sector primari,
particularment en la producció ramadera -motor de l’agricultura a la zona.
Contràriament, el sector industrial ha mostrat, durant aquest període, una baixa
capacitat de creixement en comparació amb el conjunt de Catalunya. El sector serveis
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
115

116
ANUARI SOCIOECONÒMIC
DE LA COMARCA D’OSONA 2003
també ha tingut una evolució molt positiva els darrers anys. Cal destacar, en particular,
el ràpid creixement del sector turístic i la influència que ha tingut la Universitat de Vic,
amb un impacte sobre el teixit econòmic de la comarca que va més enllà de
l’aportació directa en termes de llocs de treball directes generats. El futur de l’activitat
econòmica a Osona reclama una potenciació d’aquest darrer sector que té un
potencial important de desenvolupament -particularment pel que fa al turisme-, ja que
la crisi de la indústria tèxtil podria continuar i conduir a més reestructuracions durant
els propers anys. Efectivament, la comarca d’Osona gaudeix d’un gran nombre
d’atractius turístics, tant per la geografia privilegiada com per la història i el patrimoni
arquitectònic. Però aquests atractius turístics només s’han explotat parcialment. La
proximitat amb Barcelona, la millora de les comunicacions i l’aparició de noves formes
de turisme, com el turisme rural, l’agroturisme i els esports d’aventura, permeten
d’esperar un creixement important del turisme a la comarca. Així mateix, el sector
primari requereix una transformació important, associada als límits de creixement en
subsectors determinats, com el porcí -amb problemes ambientals derivats de la
producció de residus-, que exigeixen millorar el tractament dels purins per evitar els
problemes de contaminació d’aigües subterrànies.
6. Quant als principals factors que han contribuït a determinar les pautes de
localització de l’activitat i l’ocupació a la comarca durant els últims anys, i que afecten
les perspectives de futur destaquen els següents fets:
6.1. En general, la tendència de l’economia osonenca en els curs dels darrers 10
anys ha anat cap a una especialització productiva més gran en un grup limitat
d’activitats. Osona presenta una marcada especialització productiva en el sector
agrícola i, dins de la indústria, en les activitats més tradicionals, com són
l’alimentació, el tèxtil i la pell adobada. La comarca també presenta un índex
d’especialització superior a la mitjana de la província de Barcelona –tot i que no
tan destacat com en el primer cas– en el terreny de les manufactures avançades,
sobretot per les activitats relacionades amb el material electrònic. Per contra, no
presenta especialització relativa en les indústries intermèdies i en els serveis
basats en el coneixement. Ara bé, Osona es mostra més competitiva que la
mitjana de la província de Barcelona en les indústries intermèdies, a més de les
indústries avançades i les indústries tradicionals. De fet, l’especialització en
indústries tradicionals o madures, com el tèxtil, pot continuar sent un factor de
competitivitat sempre que vagi acompanyada de l’adopció de nous mètodes de
producció que impulsin el canvi tècnic i organitzatiu en aquests sectors,
orientant-los cap a una producció de més valor afegit, i per tant més intensiva en
qualitat, disseny i tecnologia.
6.2. Les dificultats creixents de l’àrea metropolitana de Barcelona per oferir nova
superfície on ubicar nous projectes de naus industrials representen una
oportunitat per a les comarques limítrofes, com és el cas d’Osona. Hi ha un ampli
consens en el fet que cal avançar cap una millor coordinació de l’oferta de sòl
industrial a escala supramunicipal. En general, els polígons de la comarca
d’Osona es caracteritzen pel fet de tenir una dimensió mitjana més aviat reduïda
i una elevada dispersió territorial. Seria recomanable, per tant, la localització i el
disseny dels polígons industrials d’acord amb un patró de planejament territorial
i urbanístic que tingui en compte els efectes negatius d’aquesta atomització, en
termes d’eficiència econòmica i mediambientals. En aquest sentit, el projecte de

construir un polígon especialitzat en la indústria de la pell a Vic és un bon
exemple perquè permetria reduir costos i millorar la competitivitat dels seus
productes.
6.3. La dotació d’infraestructures de transport i comunicacions –carreteres,
ports, aeroports, xarxes de telecomunicacions– constitueix un dels principals
factors determinants en les decisions de localització d’activitats productives en
el territori. L’esforç inversor de l’Administració de l’Estat a la comarca d’Osona
en el període 1977-2000 en termes per càpita es compara favorablement amb
l’efectuat en el conjunt de la província de Barcelona. Val a dir, tanmateix, que el
flux inversor per habitant d’aquesta Administració a la província de Barcelona ha
estat de 1995 a 2000 dels més baixos de totes les províncies espanyoles. En
canvi, la comarca d’Osona ha rebut de 1994 a 2000 un volum d’inversions reals
de la Generalitat de Catalunya en termes per càpita equivalent netament
superior a les del conjunt del país. Destaquen les inversions en la xarxa de
carreteres i, especialment, la posada en servei de l’Eix Transversal, que ha tingut
un efecte reequilibrador del territori. A més, se’n preveu el desdoblament, que
contribuirà encara més a millorar la qualitat de les infraestructures viàries de la
comarca. Pel que fa a les comunicacions ferroviàries, un dels principals dèficits
de la comarca és l’estat deficient de la línia de RENFE que connecta Barcelona
amb Puigcerdà, amb traçat de via única a partir de Montcada-Bifurcació, que
limita molt la capacitat de la línia. La millora d’aquesta línia i la seva transformació
a l’ample europeu permetria que Vic es posicionés com un dels principals
centres modals i logístics (CIL) de Catalunya.
6.4. La dotació i el nivell de qualificació de la mà d’obra és un altre dels factors
de localització principals de les activitats econòmiques, especialment de les que
tenen un valor afegit més elevat per ocupat. La qualificació de la mà d’obra
sovint es relaciona amb la presència de centres superiors d’ensenyament o
universitats. En aquest sentit, la transformació dels Estudis Universitaris de Vic
en Universitat el 1997 va ser un catalitzador de primer ordre per a les possibilitats
de desenvolupament d’Osona en conjunt. La presència de la Universitat a Vic
facilita la formació del capital humà a la zona, obre la possibilitat de generar una
interacció positiva amb el teixit empresarial radicat a la comarca –desenvolupant
la recerca aplicada, creant tecnologia i laboratoris– i té importants efectes
directes i indirectes sobre l’activitat econòmica del territori; en particular en el
comerç, el mercat immobiliari i l’hoteleria. A més, la Generalitat preveu
augmentar progressivament l’aportació econòmica al finançament de la
Universitat; de manera que l’any 2007 la inversió pública hagi assolit els 6 milions
d’euros –el 25 % del pressupost total del centre, molt superior als 2.400.000
euros invertits l’any 2003. Això permetrà a la Universitat de Vic de mantenir una
política de preus equilibrada, així com una política de beques més ambiciosa.
6.5. Finalment, aquest estudi ha fet un repàs de les principals polítiques i els
serveis de promoció econòmica d’àmbit local ubicats a la comarca, dirigides
principalment al foment de l’ocupació. Les primeres iniciatives es van impulsar a
principis de la dècada dels noranta, davant del fort increment de l’atur, i es van
anar eixamplant amb el temps, incloent-hi serveis d’empresa, de promoció de la
ciutat, organització de fires, promoció turística, promoció de sòl industrial, etc.
La creació del Consell Comarcal d’Osona, en particular, és una plataforma
representativa per debatre i coordinar les principals línies d’actuació per al
ESTRUCTURA I DINÀMICA
ECONÒMICA
117

118
ANUARI SOCIOECONÒMIC
DE LA COMARCA D’OSONA 2003
desenvolupament econòmic de la comarca. El Pla estratègic Osona XXI és l’eix
vertebrador d’aquestes iniciatives.
En resum, la comarca d’Osona ha mostrat una evolució econòmica favorable al
llarg dels últims anys, en el context de la fase expansiva registrada pel conjunt
de l’economia catalana, però s’ha trobat amb algunes limitacions vinculades a la
seva estructura econòmica relativament més especialitzada en la indústria i el
sector primari. No obstant això, l’anàlisi en una perspectiva temporal àmplia
realitzat en aquest estudi ens posa de manifest la gran capacitat de
transformació de l’economia osonenca, amb nombroses iniciatives i projectes
que hauran de continuar impulsant el desenvolupament econòmic de la comarca
en el futur sobre la base d’un teixit productiu més terciaritzat, més centrat en la
qualitat i la tecnologia i, en definitiva, més modern i eficient