Viure als Pirineus - Grup Nació Digital

evista gratuïta de l’Alt Pirineu i Aran núm: 128 · octubre 2012
Fira de Sant Ermengol
La Seu d’Urgell · 20 i 21 d’octubre
www.viurealspirineus.cat

2
www.viurealspirineus.cat
núm: 128 · octubre 2012
DISTRIBUCIÓ
Gratuïta
EDITA
Edicions Salòria SL
25700 La Seu d’Urgell
DIRECCIÓ EDITORIAL
Marcel·lí Pascual
REDACCIÓ
Joan Graell
Marià Cerqueda
Marcel·lí Pascual
DISSENY i MAQUETACIÓ
www.creativa.cat
FOTOGRAFIA
Ramon Ardid, Montse Colell
DL: L-701-702
Tel. 699 24 18 71
viurealspirineus@yahoo.com
“Viure als Pirineus” no es fa responsable de
les opinions dels col·laboradors de la revista.
viure als pirineus
actualitat
06
Articles d’opinió i tema de
portada
natura
14
· Fotografiar la tardor
· Les fonts d’aigua naturals
· Ascensió a la canal del Cristall
· Equilibri dels llacs de muntanya
Fira de Sant Ermengol
20
Especial Fira
cultura
50
· 100 anys del Gran Hotel
de Font Romeu
· El Pirineu a la Fira de Calella
· Bosó de Higgs
benestar
58
· Sòl pelvià (II)
· Els fills són regals
· Cartes per reflexionar
· Els balnearis de Cerdanya
agenda
20-21 octubre
La Seu d’Urgell
Fira de Sant Ermengol
12 oct - 4 de nov
Alta Ribagorça
18enes Jornades
Gastronòmiques del Bolet
portada
núm
128
Fira de Sant Ermengol a la
Seu d’Urgell.
Els formatges són els principals
protagonistes de la fi ra. Imatge del
Concurs de Formatges Artesans del
Pirineu de l’edició anterior.
3

ALTA RIBAGORÇA
· Celebració de les 18 Jornades
Gastronòmiques
del Bolet. Tots els caps de
setmana. Hi participen 12
restaurants de la comarca.
LA POBLA DE SEGUR
CONFERÈNCIA-TALLER :
” CONSERVA DE BOLETS”
· Dissabte 13 d’octubre a
les 18h al Molí de l’Oli.
Diumenge 7,12.30h, inauguració
MOSTRA INTERNA-
CIONAL D’ART. Exposició a la
Sala Sant Miquel del Comú
de Particulars. Oberta fins el
dia 21 d’octubre. Al Comú de
Particulars
· Divendres 12, 18.30h.
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE
VIRTUAL “MEMÒRIA”
·Dissabte 13 a les 19h
CONFERÈNCIA-TALLER :
”CONSERVA DE BOLETS”
Al Molí de l’Oli.
Diumenge 14 de 10h a 18h
MERCAT DE LES PUCES
Inscripcions fins 6 d’0ctubre.
+ info: www.pobladesegur.cat.
A la Plaça del Daldo
Diumenge 21
LLEIDA CANTA ALS PIRINEUS
Aplec de cantaires de les
comarques del pirineu. Un
“Tren Musical “ sortirà de
Lleida a les 9.10h. + info:
www.coralmaristes.cat
LA VANSA I FÓRNOLS
· Dissabte 13 d’Octubre
FESTA DELS BOLETS. Caminada
a l’ermita dels Garrics.
Aperitiu i dinar de corder a
l’Espai LaVansa. Per la tarda,
Coral de Cambra “SOLO
VOCE” forjat a Sabadell.
· Cada 1er Diumenge de
mes (Dg 7 Octubre)
MERCAT D’INTERCANVI
De 10h a 13h. Espai LaVansa.
BELLVER
· Diumenge 7, 12.00h
MISSA, Església de Sant
Jaume.
· 14.00h DINAR DE GER-
MANOR, Poliesportiu municipal.
· 16.00h BALL DE TARDA,
amb Cisco i Nando.
· 11 i 12 d’octubre
Dijous 11
4
agenda de l’Alt Pirineu i Aran | octubre Petits museus amb encant
petits anuncis
· 09.30h ESMORZAR.
· 10.00h CONCURS MOR-
FOLÒGIC “Raça bruna
dels Pirineus”.
· 11.00h INFLABLES.
· 12.00h CONCERT. Recinte
firal.
·1 3.30h ENTREGA PREMIS
“Concurs Raça Bruna”.
· 14.30h DINAR.
· 16.00h ESPECTACLE
DE MÀGIA I CIRC.
DIVENDRES 12
· 11h i 16h DISC DOG SHOW
a càrrec de David Roman.
· 14.00h SORTEIG i ENTRE-
GA DE PREMIS del Cartell
Fira 2013.
· Dijous 11 i divendres 12
EXPOSICIÓ DE DIBUIXOS
I DE PATCHWORK.
Poliesportiu municipal.
DISSABTE 13
· 19.00h ESPECTACLE DE
TEATRE “Oxígen” de Mar
Monegal. Centre Cívic.
· Dissabte 6 i diumenge 7
de Mar Monegal. FESTA
MAJOR DE TALLTENDRE
· Dissabte 13 i diumenge 14.
FESTA MAJOR DE SANTA
EUGÈNIA, OLIÀ I NAS.
· Dissabte 20 i diumenge 21.
FESTA MAJOR COBORRIU
ALP
Inici Cursos d’anglès a la
Sala de lectura d’Alp.
· Nivell Inicial - Dilluns de
20:15h a 22:15h
· Nivell First Certificate.
Dijous de 20:15h a 22:15h
Inscripcions: 972 140 306.
Preu: 50€/mes
· Inici Curs de Bonsai
Tots els dijous de 17:15h a
18:15h d’octubre a juny.
Inscripcions: 972 890 017.
Preu: 30€/mes
· Inici “Gimnàstica terapèutica
per a gent gran”,
dimarts i dijous. Casal
d’Avis de 15:45h a 16:45h.
972 890 017
· Inici Taller d’estimulació
de la memòria, dimecres
de 15.30h. a 17.00 h.
· Dia 21. Festa dels Avis.
10.45h - Trobada d’avis i
fadrins a l’església d’Alp.
11.00h - Missa Solemne
11.30h - Cercavila
12.00h - Ballada de sarda-
nes a la Pl. de l’Estrella.
13.00h. Dinar homenatge
als Avis.Teatre municipal.
16.00h. Concert i Ball de
tarda “Trio Blue Marine”
Dia 31. Castanyada
Sortides guiades. Inf: 972
890 385
Mercat setmanal:
dissabtes de 9h a 14h.
Pl. Major i Pl. Santa Creu.
PUIGCERDÀ
· 5 al 28 d’octubre. Exposicions
“Els escarabats de
Cerdanya”, de Joaquim Sala.
· 12 al 14 d’octubre. XVIII
Trobada Micològica de Tardor.
Exposició, degustació
i xerrades. Museu Cerdà
· BIBLIOTECA COMTAT DE
CERDANYA
activitats infantils:
1 d’octubre a les 18 h.
Contes d’arreu del món.
activitats adults:
30 d’octubre a ls 20:30 h.
llibre d’Unai Elorriaga Un
tramvia a SP.
· 27 i 28 d’octubre FIRA DE
LES ÀNIMES. Plaça Santa
María i plaça dels Herois
· 7 d’octubre TEATRE Grand
Pric’s Espectacle de la Inestable
Ceretana de Teatre.
·18.00 h Casino Ceretà
· 19 d’octubre a les 22.00 h
MAMMA MIA
·21 d’oct. a les 18.00 h Casino
Ceretà. Entrades anticipades
al Patronat de Turisme.
· Diumenge 14 d’octubre
ASFOCE, a les 18.00 h. Museu
Cerdà lliurament Premis
del X Raid de l’ASFOCE.
· fins el 9 de novembre. 4t
Trimestre 4a Lliga ASFOCE
GRUP DE RECERCA DE
CERDANYA
· 4 i 18 d’octubre.Tertúlies
culturals, a les 21.30h. A la
carpa del bar Tapa-Nyam.
· 13 d’octubre, 18h, Presentació
del llibre: “Les cobles
del Peirot”. Sala de Convencions
Museu Cerdà.
· 19 al 21 d’octubre: I Campus
de Cinema Independent
· 26 al 28 d’octubre, III Certamen
Internacional de
Curtmetratges de Cerdanya.
Museu Cerdà:
·31 d’octubre, celebració de
la Nit d’Ànimes pels carrers de
Puigcerdà
LA SEU D’URGELL
· 18 i 19 d’octubre. Experiències
en gestió de camins,
mobilitat i turisme a l’Alt
Urgell
· Dijous, 18 d’octubre, CE-
TAP-Telecentre.
· 9.30 h Presentació de les
jornades
· 10.00 - 11.00h. La gestió
dels camins i la promoció
del senderisme a l’Alt Urgell.
La gestió i promoció del senderisme
des de l’Ajuntament
de la Seu d’Urgell. L’aplicatiu
GEOMAPA.
11.00 - 12.00 h Taula de treball:
experiències i futur del
senderisme a l’Alt Urgell.
12.00 - 12.30 h Pausa-cafè
12.30 - 14.00 h Cap a una
estratègia de valorització
i promoció conjunta del
senderisme a l’Alt Pirineu
i Aran.
14.30 - 17.00 h Sortida tècnica.
El camí de Sant Jaume:
de Noves als Pontarrons.
19.00 - 23.00 h Sortida nocturna.
Marxa nòrdica.Sopar a
Anserall.
· 19 d’octubre,
Centre d’Interpretació
del Parc Natural del Cadí-
Moixeró (Tuixén)
· 9.30 h Recepció al centre
d’interpretació i jardí botànic
de Tuixén. Sra. Carmen
Valls, alcaldessa Josa i Tuixén.
Sr. Josep Camps, alcalde de La
Vansa i Fórnols. Sr. Jordi Garcia
Petit, Director del Parc Natural
Cadí-Moixeró. Sr. Jordi Palau,
Director del Parc Natural de
l’Alt Pirineu.
· 10.00 h La gestió dels
senders del Parc Natural
del Cadí-Moixeró a l’Alt
Urgell.
· 10.30 h La gestió dels
senders del Parc Natural de
l’Alt Pirineu a l’Alt Urgell.
· 11.00 h Visita al jardí botànic
de Tuixén.
· 12.00 h Sortida tècnica. La
Via Romànica de Sant Julià
dels Garrics (La Vansa).
14.00 h Dinar amb productes
locals al Centre Espai
La Vansa (Sorribes).
· 16.00 h Cloenda
NacioGranollers.cat @n
acioGranollers El pressupost
de l’Estat torna a
oblidar-se de la línia de
tren Barcelona-Puigcerdà.
Isaac Albesa @ialbesa
La meva blackberry no té
enyes o no les sé trobar....
Deu ser independentista.
@Diviertete_Lee Lee con
tus hijos antes de dormir,
y muéstrales que existe
más de un mundo por
conocer.
Quim Morales Quimkong
És difícil dormir amb una
dona, un nen i dos cotxes
al llit. Però s’hi està bé.
#nodormo
jordi sevilla segura @sevillajordi
La “clase política”
sigue bailando boleros
(agarrados) cuando suena
un rock q se baila sueltos,
moviéndose mucho y
atreviéndose a inventar.
Xavier Vidal @xavier_vidal
No és nou, però cal
repetir-ho: els aparells
elèctrics (com ordinadors)
en stand-by consumeixen
sobre un 10% d’energia
(50-100€/any).
joanetherreraparodia
@HerreraJoanet l’ajunt
d’igualada ha destinat
140.000 eu en 2 anys
a un grup d música al
salvador,un sindicat d
guatemala,un grup feminista
d colòmbia,etc
ecogrup21 @ecogrup21
Hacer carrera política,vivir
en la burbuja d los poderes
políticos,ganar status.
Luego solo queda luchar
para no perderlo a costa d
lo q sea.
Montse Colell @montsecolellt
Els que asseguren
que és impossible, no
haurien d’interrompre als
que ho estem intentant.
Thomas Edison. #Bondia
#laSeu
Ramon Colom @colomesmatges
Austeridad
es prescindir de lo que
sobra. Prescindir de lo que
se necesita es pobreza.
(Pachi Vázquez en debate
electoral Galicia)
· Vols viure en la tranquil·litat
d’un poble, però al costat de
la Seu? Es lloguen pisos a
Arfa, amb plaça de pàrquing,
despeses de comunitat i WIFI
gratuïta inclosos en el preu.
Pisos amb dues habitacions,
bany, cuina-menjador, terra
radiant i balcó amb vistes.
Pisos moblats i sense moblar.
Vine’ls a mirar: 654 85 35 38
· Es traspassa cafeteria pub a
la Seu d’Urgell tot equipat, 170
m2 , permisos amb regla.
Tel. 649 45 41 64
· Es lloga local de 120 m2 ,
(amb altell i oficina). Guillem
Graell, 17. Preu i condicions
molt interessants!
Tel. 973 351 287
· Es ven dúplex a la Seu 124
m2 , tot exterior, vistes extraordinàries,
menjador i sala
donant al Pg. del Parc. 4 hab.,
2 banys complerts, amplia
cuina, 2 balcons, parking
tancat. Preu: 250.000 €.
Tel. 973 352 862 - 654 894 135
(Borrell)
· Es lloga pis a la Seu de
110 m2 + 110 m2 de terrassa.
Menjador, 4 hab. grans, bany i
cuina. No moblat. No gossos.
Tel. 973 350 280
· Es lloga local 120 m2 oficina
+ bany + dona’t d’alta llum,
aigua, gual. Preu molt interessant
T. 973 350 280
· Es ven mercedes benz
advangarde, e-300 diesel,
granate full equip, perfecte
estat, motor nou 40.000 km,
preu negociable.
tel. 677 495 661 - 973 355 587
· Vendo o traspaso negocio en
la Seu, con o sin maquinaria
para fabricación de mangueras
y distribución de productos
agro-industriales.
Tel. 677 495 661 / 973 355 587
· Es necessita senyora sense
càrregues familiars per a portar
casa d’un matrimoni sense fills
a Ba rcelona ciutat. S’ofereix
habitatge i flexibilitat d’horari.
Interessades: 608 367 856
Museu de l’acordió
Arsèguel
////////////////////////////////////////////////////////////////////
NÚRIA BOLTÀ · Escriptora
Arsèguel, poble d’origen medieval, té prous
atractius paisatgístics i arquitectònics per animar-nos
a fer-hi una bona visita. La mateixa
disposició de les cases emmarcades per la imponent
Serra del Cadí ens evoquen poblats llunyans penjats
entre les muntanyes més altes del món. Però per si
això no fos prou, el poble compta amb un altre motiu
d’atracció: el Museu de l’Acordió.
L’acordió, instrument molt popular en reunions i
festes de nombrosos pobles d’Europa, també ha format
i forma part de la cultura pirinenca. Gràcies als
músics que l’han conreat, les reunions i festes anteriors
a l’arribada d’aparells de consum van poder ser
amenitzades per acordionistes que es desplaçaven
d’un poble a l’altre. Joves i grans van poder ballar al
compàs d’aquest instrument providencial al qual els
més experts li sabien arrencar tant un vals com una
polca, un pericon o un xotis saltat. Va ser vers el 1880
quan l’acordió diatònic va canviar la vida dels pobles
de muntanya en actuar com a element aglutinador i la
societat muntanyenca va descobrir una nova manera
de ballar gràcies a la introducció d’aquest revolucionari
instrument. El museu es troba ubicat en una casa
situada al C/ Llangort, 17, del poble d’Arsèguel.
5

6
opinió
Anglans
//////////////////////////////////////////////////////////////////////
MARIÀ CERQUEDA · Amant del Pirineu
Tot i que no són gaire conegudes les seves propietats
gastronòmiques, a diferència del que
passa amb les nous, les ametlles o les avellanes,
els anglans o glans, s’han utilitzat històricament per alimentar
a l’home, especialment en èpoques de vaques magres. El
text tot just comença però segur que a alguns ja us ha passat
pel cap la imatge d’una de les menges més apreciades: el
pernil. No crec que calgui escriure res –donat que ja se’n fa
prou publicitat, tot diferenciant els “recebos” dels “bellota”–
de com milloren els anglans un cop ja s’han reciclat en carn
de porc, especialment si l’animal és de pota negra. No fa pas
gaire temps que les cases de pagès es dedicaven a recollir anglans
per alimentar al bestiar. Calia, però, anar amb compte.
Les ovelles, per exemple, si en menjaven molts, acabaven per
generar gasos durant la digestió i, com deien els pastors, es
botien. Un fet que podia comportar que l’ovella es morís (val
a dir que de petit quan m’enfadava molt, els de casa també
deien que estava botit. “Deixa’l estar, que avui està botit”.
Certament no hi havia cap perill de morir –que jo sàpiga no
s’ha mort mai ningú d’emprenyament– i tampoc m’havia fet
mai un fart d’anglans).
De fet, els arbres productors d’anglans s’apleguen sota el
gènere Quercus. I sota aquest paraigua hi trobem els roures,
les alzines –dins les alzines el suro– i les carrasques, que són
molt més de caire arbustiu. Sense haver rossegat molts anglans,
la meva experiència em diu que els d’aquests darrers
són els més dolços, seguits dels d’alzina. En canvi, els de roure
acostumen a ser més amargants, tot i que només es tracta
d’una percepció subjectiva.
He escoltat que de la farina d’anglà se’n pot fer pa. I que
també se’ls utilitza per fer purés –com les castanyes. També
és conegut el licor d’anglà –crec que amb prou paciència es
pot destil·lar qualsevol cosa–, a casa havíem provat de fer
un torró crocant, guirlatxe, i en lloc de posar-hi ametlles hi
havíem posat anglans. Crec recordar que no era gens dolent,
però el cert es que no ho hem tornat a fer mai més.
Hi ha un fet que sempre m’ha sobtat. Quan he visitat
els roures de Valldarques, Noves i Artedó o les alzines
d’Ansovell, Montant o la que hi ha al càmping la Frontera de
la Farga de Moles –arbres declarats monumentals–, sempre
penso com s’ho ha fet el temps per aconseguir que una minúscula
llavor s’hagi convertit en un arbre tan magnífic. Una
mostra més de la màgia d’aquest món que ens acull.
Arqueologia del lèxic
//////////////////////////////////////////////////////////////////////
JOAN AIXÀS · Metge
Aquelles persones que hàgiu llegit aquesta secció
en les darreres publicacions, haureu pogut observar
signes inequívocs que la meva motivació, en
aquests moments, se centra, prioritàriament, a fer una recerca
de paraules, expressions i frases fetes del nostre català
local i dialectal. L’objectiu és clar: recuperar i mantenir el
lèxic. En els articles, el narrador parla en llenguatge estàndard
i els personatges s’expressen utilitzant les paraules i la
terminologia que m’interessa tractar i comunicar.
El català estàndard és l’utilitzat normalment a l’ensenyament
i en els mitjans de comunicació de masses ‒premsa,
ràdio, televisió‒. Lentament, es va imposant al lèxic que
s’utilitza en els col·lectius més petits. Aquests termes, doncs,
es van perdent a poc a poc i progressivament d’una manera
clara i inexorable. Les administracions haurien de dedicar
més atenció a prevenir aquest fenomen. Tal i com estan les
coses, però, no sembla pas que aquesta sigui una prioritat
que els minsos pressupostos actuals puguin atendre.
Així doncs, aquestes paraules i expressions van passant a
formar part de l’arqueologia de la llengua i el seu valor està
en relació al grau de feridura de lletra d’aquell que les excava,
les retroba i les valora. Per exemple, si diem “vaig destrossat”,
majoria de persones d’una certa edat en avall entenen
que la persona que ho diu té una afectació física o psicològica
que és el resultat, probablement, d’una situació d’esforç, de
pressió... En canvi, altres persones són capaces d’entendre
que, qui ho diu, potser es refereix senzillament a que porta
la camisa descordada. Caldria veure, també, el llenguatge no
verbal amb el qual ho acompanya. En el segon cas, doncs, li
poden dir sense temor a equivocar-se: “trossa’t, home!”.
Quan la Rosalia, adolescent, va baixar de la Vansa a treballar
a una casa bona de la Seu, va veure com la corregien
perquè parlava en català “de poble”. Li’n feien mofa. Anys
més tard, es va adonar que aquelles paraules que ella utilitzava
abans havien passat a formar part de la norma (la Norma)
lingüística. Quan era jove, expressant-se d’aquella manera,
quedava com una tòtila. De gran, quan en parlaven amb el
seu amic Amadeu, amb el qual, de petits, havien anat a estudi
junts, comentaven que, a les seves velleses, ja podien recuperar
la “seva” manera de parlar amb autoritat moral.
Aquesta és la riquesa del llenguatge a la que em referia.
Entre tots, hauríem de protegir-la per tal d’evitar-ne l’actual
empobriment progressiu.
actualitat
Actualitat en imatges
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
Sortida brama del Cèrvol -
Associació Nòrdic Esport
7

8
opinió
Quo vadis, Pirineu?
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
OSCAR ORDEIG · Portaveu PSC-Progrés La Seu d’Urgell
Quo Vadis? Aquesta és la
pregunta que es feia Sant
Pere sortint de Roma
fa prop de 2.000 anys, en uns
moments convulsos per l’Imperi
Romà. I aquesta mateixa pregunta
és la que ens fem molts pirinencs en
aquests moments d’incertesa. Quo
Vadis, Pirineu? On vas Pirineu? En
moments difícils és més important
que mai saber on es va.
Catalunya no es pot
permetre tenir un Pirineu sense
oportunitats; sense un model
econòmic solvent i sostenible
que garanteixi la continuïtat de
les generacions presents, amb
sectors productius dinàmics i que
generin ocupació. Aquest model
ha de definir com vol potenciar el
turisme, el sector agroalimentari,
la gastronomia, el comerç, els
recursos naturals i forestals, la
logística, el patrimoni... És a través
d’una utilització intensiva de les
tecnologies de la informació i la
comunicació que podem acostar el
Pirineu a qualsevol part del món
i, per tant, superar tota limitació
geogràfica en termes de difusió del
territori
També hem de fer autocrítica
i reconèixer certa ineficàcia
de les persones que vivim al
Pirineu, amb grans dificultats per
posar-nos d’acord i defensar un
posicionament comú de manera
ferma sobre qui som i què volem pel
futur dels nostres fills i filles. Ens
convé estar units i sumar esforços.
No pot ser que les diferències
polítiques i/o les diferències entre
les diferents valls ens allunyin dels
nostres objectius comuns.
La promoció de la marca
Pirineus és un dels exemples que
no podem repetir. Necessitem
sumar esforços entre l’Estat,
la Generalitat, la Diputació,
els Consells Comarcals i
els Ajuntaments per tal de
desenvolupar i promocionar la
marca turística Pirineus, a nivell
nacional i internacional. També
hem de millorar el funcionament
dels vivers d’empresa i el suport
als emprenedors i empresaris. Si
no ens instal·lem en la innovació
i la creativitat no canviarem la
dinàmica actual. En aquest sentit,
la iniciativa Globalleida podria
ser una bona eina per fomentar
l’economia local si tingués un
projecte específic i diferenciat pel
Pirineu.
Així doncs, la falta de
reconeixement del Pirineu a través
de les vegueries o d’altres fórmules
que suposin més i millors serveis
a casa nostra i la indefinició de
la nostra activitat econòmica
són algunes de les assignatures
pendents si volem assegurar un
Pirineu amb vida, més enllà dels
caps de setmana i de la temporada
d’esquí.
Els anuncis de tancament
d’oficines de la Generalitat al
Pirineu, de l’Acadèmia de Talarn,
les retallades en serveis hospitalaris
bàsics, la voluntat de suprimir els
ajuntaments de menys de 5.000
habitants, la reducció del 30% dels
regidors o la modificació de la Ley
de Desarrollo Rural Sostenible
són només alguns dels exemples
que descapitalitzen les zones de
muntanya.
De fet, no veig que es defensi
un projecte clar per casa nostra.
Ni l’existència d’un lideratge
decidit que aglutini els esforços
de tots els sectors socials i que
generi il·lusió. Que lluiti per
mantenir uns serveis justos i
eviti, al mateix temps, retrocessos
històrics en infraestructures i
equipaments bàsics per al nostre
desenvolupament i subsistència.
No cal ser un expert en economia
per veure que l’onada de
retallades, recentralitzadores i
amb paràmetres economètrics,
perjudica greument les zones
més allunyades de les àrees
metropolitanes. De fet, fa poques
setmanes els mitjans informaven
sobre l’augment de la migració
de població de la muntanya a les
capitals, degut als efectes de la
gestió o la no gestió que s’està fent
de la crisi a casa nostra. Ja se sap...
com ha passat sempre, davant la
falta d’oportunitats la gent es veu
obligada a marxar.
Em preocupa veure com la
reflexió i el debat sobre el Pirineu
han quedat aturats, en uns
moments en que és més important
que mai definir quin protagonisme
hem de tenir en el nou context
econòmic i social. Hem de
reivindicar que volem un Pirineu
modern i sostenible i que sigui una
referència de desenvolupament
rural i de muntanya a Europa. Això
només ho podrem aconseguir si
unim esforços les persones que
l’estimem.
Lluís Obiols escriu un llibre sobre els
setges al Castell d’Arsèguel
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
REDACCIÓ · Arsèguel
L’historiador d’Adrall, Lluís
Obiols, acaba de publicar
un llibre sobre els setges al
Castell d’Arsèguel que van tenir
lloc entre 1588 i 1592.
L’obra es titula Lo niu dels
bandolers de Catalunya i ha
estat editada conjuntament per
l’Ajuntament d’Arsèguel i Edicions
Salòria, amb el suport de l’Institut
d’Estudis Ilerdencs (IEI) i l’Institut
per al Desenvolupament i la
Promoció de l’Alt Pirineu i Arana
(Idapa). Es tracta de l’onzè volum
de la col·lecció Mots del Cim i el
llibre es posarà a la venda a finals
del mes d’octubre.
La publicació, resultat d’un
llarg treball d’investigació fet per
Obiols, desvetlla uns fets històrics
fins ara poc estudiats i que van
marcar la història del Pirineu i
de tot el país. L’obra està basada
en documentació inèdita a partir
de la qual l’autor ha volgut fer un
treball entendedor, escrit de forma
novel·lada però sense perdre el
rigor històric.
9

10
actualitat
Escenari de futur
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
JOAN OBIOLS · Des de Setúria... 29
El Pirineu ha estat tradicionalment
un país d’emigrants.
Durant els anys seixanta del
segle passat, hi hagué una emigració
massiva de muntanyencs cap a les indústries
de les grans ciutats catalanes
i, en menor grau, cap a dues destinacions
exteriors: l’Europa occidental,
en especial cap a França, i l’Amèrica
Central i del Sud.
Ara, desenes d’anys després,
l’emigració torna a ser una opció per
als pirinencs. Fills d’una terra pobra
que en els darrers anys havien –i havíem–
convertit en un paradís, molts
dels nous emigrants són joves qualificats
i amb els títols universitaris a
la butxaca. Al marge dels joves alter-
La Generalitat entrega la
medalla centenària
a Anna Blanch
//////////////////////////////////////////////////////////////////////
El passat 17 de setembre, l’Anna Blanch dels
Prats de Coll de Nargó va cumplir 100 anys,
i uns dies després, concretament el dia 22 de
setembre, li va ésser lliurada a càrrec del director
territorial del Departament de Benestar Social i Família
de la Generalitat de Catalunya a Lleida, Joan
Ramon Saura, la medalla centenària de Benestar
Social i Família.
L’acte de lliurament de la medalla centenària a
l’Anna Blanch es va fer en presència de les autoritats
locals de l’Ajuntament de Coll de Nargó, de
l’Ajuntament d’Organyà, del Consell Comarcal de
l’Alt Urgell, així com de familiars i amics. L’Anna
té 5 fills, 9 néts i 8 besnéts.
Felicitats Anna!
natius o resistents que s’oposen –no
sense el risc de fracassar en l’intent–,
amb formes de vida més austeres i
lligades a la terra, a un món cada vegada
més sofisticat i exigent, els joves
emigrants, emprenedors i ambiciosos,
hauran de picar pedra als països
d’acollida. Aquests països, molts
dels quals són considerats emergents
(Turquia, Brasil, la Índia, la Xina…),
tenen les virtuts que nosaltres, autosatisfets
i complaents, hem deixat de
practicar. Heus aquí el vostre error,
em deia un dia un emigrant d’aquí,
flamant ciutadà d’un país emergent.
I què passarà amb els joves que no
volen o no poden moure’s d’aquí?
Doncs que hauran d’eliminar de la
seva ment les postures derrotistes,
per més motius que tinguin per ser
pessimistes, i s’hauran de convertir
en treballadors qualificats i eficients
–si volen tenir una feina i una vida
dignes– o convertir-se en emprenedors
locals, amb tot el que això vol
dir –no perdre el rastre dels canvis
i estar connectats al món–. La formació,
l’esforç i la innovació permanents
són i seran essencials. Ens
agradi o no, aquest és el camí que ens
han triat –i en el que nosaltres hem
entrat conscient o inconscientment–.
Sospito que fora d’aquest escenari, el
futur individual i col·lectiu dels nostres
joves serà encara més incert del
que és ara.
11

Sorprenent campanya de civisme a la
Seu d’Urgell
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
REDACCIÓ · La Seu d’Urgell
12
actualitat
L
a Seu és casa teva. Cuida-la!”
és una campanya
de civisme impulsada
per l’Ajuntament urgellenc
que vol sensibilitzar a la ciutadania
i alhora potenciar el seu
compromís, així com amb les
persones i amb les coses que
són de tots.
La presentació de la campanya
es va fer el passat 8
d’octubre a la plaça Soldevila,
just davant de l’anomenat
“mur del civisme”, i va anar
a càrrec de l’alcalde de la Seu,
Albert Batalla, i de la regidora
de Participació Ciutadana i
coordinadora de la campanya, Anna Vives, juntament
amb els tècnics de la majoria dels serveis municipals
que han treballat en la comissió de civisme que ha elaborat
aquesta acció al llarg de l’any.
En finalitzar la roda de premsa es van desplegar tres
lones que conformen la imatge de la campanya. Cada
lona mostra el menjador d’una llar a través de diversos
urgellencs que han volgut cedir desinteressadament la
seva imatge. La primera lona ens mostra una família
urgellenca, composta per la mare, el pare, dos fills i la
seva mascota; la segona, una parella formada per dues
persones del col·lectiu de la gent gran; i una tercera
lona, amb cinc joves urgellencs. Les tres imatges volen
exemplificar que tothom, tingui l’edat que tingui, pot
gaudir i tractar un espai de la ciutat de manera cívica,
cuidant la Seu com si fos casa seva.
Batalla va explicar que “tot el què ens envolta a la
ciutat ho hem de cuidar i estimar perquè és de tots, la
Seu és la casa de tots els urgellencs i totes les urgellenques”
i va apel·lar a la corresponsabilitat de tots i cadascun
dels ciutadans de la Seu perquè aquest objectiu
sigui possible. Per la seva part, Anna Vives va agrair
la feina portada a terme per tots els tècnics municipals
que han treballat amb l’elaboració de la campanya, així
com a CREATIVA, empresa urgellenca encarregada
del disseny i la imatge de la mateixa.
13

14
natura
Fotografiar la tardor
///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
DAVID MANZANERA · Pirineus Outdoor
La tardor és una de les millors estacions, cromàticament
parlant. Mentre que hi ha flors que tenen llargs
períodes de floració que no només comprenen la primavera,
la caiguda de les fulles es única i exclusiva de la tardor,
i es també és quan fongs, líquens i molsa es reneixen de
nou després de restar aletargats a l’estiu. No hi ha res com fer
un passeig per un bosc que es mostra nu, cobert de fulles que
s’assequen, que conformen una catifa molçuda i humida.
A la tardor, els dies s’escurcen mica en mica, de fet la llum
del sol es redueix 3 minuts per dia, i aquest fet indica als arbres
que han de posar en marxa els mecanismes per aguantar
el fred de l’hivern. A alguns arbres, els de fulla gran i ample,
no els hi surt a compte exposar les seves fàbriques d’aliment
a congelacions o nevades: si les fulles es congelen, tot l’arbre
es podria morir. Observeu que els arbres perennes tenen, en
general, unes fulles petites o en forma d’agulla, la superfície
de les quals és molt més reduïda, i no pateixen tant el fred.
L’estratègia utilitzada pels arbres caducifolis passa, doncs,
per fer caure les fulles. Abans, però, caldria poder aprofitar
tot el que hi ha dins, per poder passar el fred en un estat
d’hivernació, sense creixement i esperant la primavera.
El primer que l’arbre retira de les fulles és el pigment verd,
que ja no s’utilitza per fer la fotosíntesi: paren la producció
d’aliment. En marxar la clorofil·la es poden observar altres
pigments secundaris que estaven emmascarats: són els colors
grocs, taronges i vermells de les fulles de tardor: xantofil·les,
antocianines i carotens.
Si sou amants de la fotografia aquesta es la vostra estació:
colors, cel net i llums baixes són ideals per aconseguir una
bona imatge. En aquest sentit, us recomano 3 consells per tal
d’aconseguir unes bones fotografies dels paisatges de tardor:
1. Com a norma general, i que jo aplico a la fotografia de
natura i paisatges (davidmsfoto.wordpress.com), es tracta de no
fer mai fotos a la mateixa alçada que mirem, és a dir, drets!
Busqueu una perspectiva diferent i aconseguireu una imatge
amb amplitud.
2. Dividiu la imatge que veieu a la vostra càmera en tres
terços, tant horitzontals com verticals, i enquadreu el que voleu
fotografiar seguint aquesta norma. Si feu una arbre amb
el terra ple de fulles, que el terra us ocupi un terç, i que l’arbre
no us quedi just al mig de la imatge.
3. Tot i que durant la tardor la llum no és tan forta, trieu
les hores de sol, al matí o a la tarda, i cerqueu composicions
amb núvols i altres elements.
15

16
natura
Les fonts d’aigua naturals
///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
ALBERT DE GRÀCIA · Geòleg i aficionat a la meteorologia
Les fonts d’aigua naturals que
trobem a les nostres muntanyes
són ben conegudes
des de fa molts anys. Van ser utilitzades
sobretot com a lloc per obtenir
aigua, però també com a zona
d’esbarjo i, encara avui dia, moltes
d’elles són un bon reclam per als
visitants.
Una font és un indret on l’aigua
brolla de la terra o entre les roques
de forma permanent o temporal.
S’origina per la filtració en el sòl
d’aigua de pluja o quan es fon la neu,
on va penetrant i acumulant-se, i es
desplaça fins que emergeix en una
altra zona cap a l’exterior, donat
que el terreny esdevé impermeable
o bé la canalització natural per on
circulava, acaba a l’aire lliure.
Aquestes surgències d’aigua
acostumen a ser abundants en relleus
càrstics, com és el cas de les
fonts del Llobregat, les fonts del
Bastareny, les del Cardener o la font
Bordonera d’Organyà, entre moltes
altres. Aquests casos no són més
que cursos subterranis, és a dir, autèntics
rius sota terra, que al sortir
a la superfície donen una espectacular
cascada d’aigua especialment
després de períodes de pluja.
De vegades, aquestes aigües
subterrànies s’escalfen pel contacte
amb roques ígnies i afloren a la
superfície com a aigües termals. Al
Pirineu en tenim molts exemples,
com ara a Escaldes-Engondany, als
Banys de Sant Vicenç, a Llo, a Dorres,
etc.
A més, hi ha altres menes de
fonts o surgències d’aigua que es
poden classificar en cinc tipus
més:
1) Brollador: l’aigua brolla amb
la força del sòl; a alguns països nòrdics
l’aigua que en surt és calenta, i
hom els anomena “gèiser”.
2) Degotall: l’aigua degota de la
paret o del sostre, sovint formant
concrecions de calç o altres minerals
(estalactites i estalagmites).
3) Deu: tot i que deu és sinònim
de font, hom sol anomenar
d’aquesta manera les fonts especialment
cabaloses.
4) Pou: tot i ser surgències
d’aigua, no són pròpiament fonts
perquè cal anar a cercar l’aigua a
una certa profunditat i afermar les
parets del forat mitjançant obra o
alguna altra mena d’intervenció
que les consolidi.
5) Font termal i mineromedicinal:
fonts d’aigües amb propietats
especials i calentes com el seu nom
indica.
Modificacions en el sòl, la sobreexplotació
de les aigües subterrànies,
o períodes de grans pluges
o sequeres, poden fer que les fonts
es puguin eixugar, que tinguin més
cabal del normal, i també, que en
sorgeixin de noves en llocs on no hi
havia cap prèviament.
Ja ho diuen,
si vols aigua ben fresca, a
la font has d’anar!
Ascensió a la canal del Cristall
///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
MANEL FIGUERA · Escriptor
Passejar d’Estana a prat de Cadí és avui una activitat
més aviat turística, però enfilar-se per la canal del
Cristall i assolir el cim del Vulturó, el més elevat
del Cadí, demana ja un cert entrenament físic. Sense neu,
l’ascensió per la canal no és complicada: hi ha dos passos de
grimpada fàcil i un camí senyalitzat hi cerca els llocs més
assequibles. El descens es podria fer per la canal Baridana, la
collada Jussana i el GR 150 fins al coll de Pallers. L’excursió
es pot començar al coll de Pallers, on s’arriba per una pista
estreta, però tan sols es troba a 10 min del punt de sortida i
és més pràctic fer-ho des del poble.
Estana (1.500 m, 0 h) és un interessant poble des del qual
es gaudeix d’un bell panorama de la muralla nord del Cadí.
S’hi pot veure l’església parroquial de Sant Climent, d’origen
romànic, i algunes cases amb eres curioses. Des de la plaça
principal se segueix la pista que duu al coll de Pallers. S’hi
veuen les franges blanques i vermelles del GR 150, que dóna
la volta al Parc Natural del Cadí-Moixeró. Un lleu descens
porta al coll de Pallers, on s’arriba amb automòbil. Aquí es
deixa el GR 150 a la dreta —va al Querforadat— i es pren
en sentit sud el PR C-121, indicat amb franges blanques i
vermelles. Primer va per una pista i de seguida la deixa per
un camí a la dreta que s’enfila a uns prats. Després entra en
una pineda de pi roig amb gatsaules i boixos. Més amunt
transcorre per la carena del contrafort que forma la serra
de Mataplana i es troba el coll de Reineres, a l’entrada del
qual hi ha un portell de fusta. El camí passa al vessant de
la vall del Quer i pren relleu a la dreta el Vulturó. Un cop
s’ha arribat al collet Roig el camí esdevé planer i travessa un
vessant, de nou a la vall de Bastanist, ric en vegetació: pineda
de pi negre amb avets, moixeres, bedolls, moixeres de guilla
i nerets. S’enllaça amb una pista i s’ateny prat de Cadí (1.820
m, 1 h 10 min).
Poc indrets pirinencs són comparables a la bellesa i majestuositat
d’aquest lloc, al peu de la muralla nord del Cadí.
Parant atenció als senyals del PR C-121, es creua el prat i
poc després d’haver entrat de nou al bosc es troba la font del
Pi, amb uns abeuradors metàl·lics per al bestiar. Aquest és
l’únic punt d’aigua segur del recorregut. El camí, ben senyalitzat
però més estret, s’enfila cercant petits contraforts
emboscats i evitant tarteres a dreta i esquerra. Les llaçades
surten finalment del bosc i el camí s’aproxima a la base de
la canal de l’Ordiguer, a la dreta de la impressionant roca
d’igual nom, però un flanqueig a l’esquerra duu a l’entrada
de la canal contigua, la del Cristall. Queda per sota el cingle
amb l’esquerda del Moltó. Les franges blanques i vermelles
guanyen altitud per la dreta del corredor, on cal superar amb
l’ajut de les mans un primer esglaó un xic exposat. Després
d’una terrassa ve un segon esglaó més fàcil. Més amunt la
canal s’estreny i perd inclinació en un sector de blocs calcaris.
En sortir-ne s’ateny la base de l’embut pedregós que
forma la capçalera de la canal. EL PR es desvia aquí cap a
l’esquerra a fi de pujar per una canaleta paral·lela amb menys
pedres. Després es dirigeix a la gran penya del capdamunt de
la canal, de la qual es pot sortir pel coll de la dreta o pel de
l’esquerra, tot i que les marques del camí van pel de la dreta.
A la penya s’hi aprecia una estreta cornisa que dóna accés a la
cova de la font del Cristall. S’hi poc anar per les dues bandes,
encara que per l’esquerra no és tan exposat. Des de l’entrada
de la cova la perspectiva de la canal és formidable, tot i que el
degotall d’aigua que es troba al fons de la cavitat no sol rajar.
Per qualsevol de les dues branques de la canal s’ateny el coll
de la Canal del Cristall (2.510 m, 2 h 50 min).
Aquí dalt es descobreix l’aspre vessant meridional de la
serra, amb el Pedraforca i les muntanyes de l’Alt Berguedà, i
s’enllaça amb el GR 150.1, que recorre la carena del Cadí.
17

L’impacte humà i el canvi climàtic alteren
l’equilibri dels llacs d’alta muntanya
///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
J. M. · Puigcerdà
18
natura
Els llacs d’alta muntanya al Pirineu,
entre 2.000 i 3.000 metres
d’altitud, també estan resultant
afectats per l’impacte humà i el canvi global,
tal com mostren Lluís Camarero i Jordi
Català, investigadors del’Observatori
limnològic dels Pirineus del CSIC en un
treball que es publica a Nature Communications.
Aquests efectes es reflecteixen, en
concret, en la seva composició química:
els canvis en la circulació atmosfèrica han
augmentat l’arribada de pols del Sàhara,
el que ha incrementat la quantitat de fòsfor
atmosfèric que es diposita en els llacs.
Aquest increment ha comportat al seu
torn un creixement de fitoplàncton, que
consumeix el nitrogen excedent en els llacs
i el porta a uns nivells inesperadament
baixos.
Tot el procés, diuen els científics,
està portant a canvis en el fitoplàncton
i en l’equilibri biogeoquímic dels llacs, i
en última instància a una eutrofització
del sistema. És, a més, un exemple clar de
com l’impacte humà arriba a llocs remots
i demostra “la necessitat de considerar
l’impacte del canvi global sobre els ecosistemes
des d’una perspectiva integrada”.
Per dur a terme el treball, els investigadors
han recollit mostres de llacs d’alta
muntanya dels Pirineus centrals i orientals,
a una altitud mitjana de 2.300 metres. En
aquesta zona, a Vielha, està l’Observatori
de Limnologia dels Pirineus, unitat que
pertany alCentre d’Estudis Avançats de
Blanes del CSIC però que es troba físicament
al Centre de Recerca d’Alta Muntanya,
de la Universitat de Barcelona.
Part de la troballa del treball ha estat
trobar en els llacs uns nivells inesperadament
baixos de nitrogen. Tal com explica
Lluís Camarero, “l’estat ‘natural’ dels llacs
és una limitació del creixement del fitoplàncton
per nitrogen”. No obstant això,
segueix explicant l’expert, “des dels anys 80
la comunitat científica està observant com
l’impacte humà ha augmentat la deposició
de nitrogen en els llacs i en la pluja, el que
es tradueix en fenòmens com la pluja àcida
i, en els llacs, a la ruptura de l’equilibri
biogeoquímic”.
Per això, els científics esperaven trobar
en els llacs del Pirineu alts nivells de
nitrogen. Sorprenentment, el que han
trobat són nivells baixos. Això és el que
ha conduït als científics a descobrir que la
clau està en l’augment de fòsfor, que comporta
el creixement del fitoplàncton i les
algues.
El somni de volar fet realitat.
Volar. Quina meravella!
Quin plaer desenganxar els peus del terra i
deixar-te dur pel vent, girar amb els voltors i
tocar els núvols.
Sentir-te ocell per un dia. Notar l’aire en la
teva cara, perdre la noció del temps, sentir
com puges g ràcies a l a força del v ent, i
veure-ho tot des de una altra dimensió.
Ara pots, volar en parapent et farà sentir una
sensació única. És una experiència que no
te l a pots perdre, e t regalem l es f otos per
recordar el teu gran dia de vol.
19

La Seu ha estat des de sempre una ciutat comercial,
de mercats i fires. De fet, la Fira de Sant Ermengol
és la més antiga documentada a la península
ibèrica, concretament des de l’any 1048 i per això tots
els urgellencs i urgellenques ens impliquem d’una
forma tan especial en l’èxit d’aquest esdeveniment. La
Fira, amb la incorporació dels formatges artesans dels
Pirineus ara fa 18 anys, ha crescut en quantitat i en
qualitat i el que és més important, s’ha convertit en una
autèntica referència nacional i internacional. Som un
gran aparador del nostre territori i enguany, amb les
novetats que es plantegen, volem ser-ho encara més.
A tots els que ens visiteu, sigueu molt benvinguts
i benvingudes a casa nostra, que durant aquests dies
també serà casa vostra. A les urgellenques i urgellencs,
us animo a mostrar la millor versió de nosaltres
mateixos en aquests dies tan especials i concorreguts. Als
expositors, formatgers, artesans, ramaders, empresaris,
marxants, entitats, associacions i institucions gràcies
per ajudar-nos a fer possible aquest petit gran miracle.
I finalment, als tècnics de l’Ajuntament i voluntaris
moltes gràcies per tota la vostra feina per fer que la Seu
esdevingui el millor aparador dels Pirineus.
Molt bona fi ra a tothom!
20
Fira de Sant Ermengol
El millor aparador dels Pirineus
///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
ALBERT BATALLA I SICART · Alcalde La Seu d’Urgell
21

22
Fira de Sant Ermengol
Programa de la fira
Programa de la fira
23

24
Fira de Sant Ermengol
Tretze restaurants ofereixen plats
amb formatges premiats l’any passat
///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
REDACCIÓ · La Seu d’Urgell
La Fira ha vist reforçada
la seva projecció
amb la participació,
cada cop més activa,
dels restaurants de la Seu i
comarca. Una d’aquestes
iniciatives que vinculen
la fira amb la restauració
local és “Amb gust de
formatge”. Es tracta d’una
proposta de l’Associació
d’Hostaleria de l’Alt Urgell
que consisteix en què
una sèrie d’establiments
associats, en aquest cas 13,
oferiran plats cuinats amb
els formatges premiats
l’any passat en el Concurs
de Formatges Artesans
del Pirineu.
La fira, motor i altaveu de promoció
/////////////////////// /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
JOAN REÑÉ I HUGET · President de la Diputació de Lleida
La Fira de Sant Ermengol és
la resposta i l’adaptació a uns
nous temps i a una nova manera
d’entendre els reptes i les oportunitats
que tenen els sectors productius
en l’àmbit de les comarques
de muntanya. Fer fira és creure en
el que som, és voler-ho ensenyar al
món. I l’aportació de la Fira de Sant
Ermengol a la cultura gastronòmica,
relacionada amb el paisatge i el
patrimoni, situen el certamen als
primers llocs de l’oferta turística del
Pirineu i de tot el territori de Lleida.
Les diversitat de manifestacions
que hi concorren, Fira de Format-
ges Artesans del Pirineu, Fira de
Promoció Turística i Comercial,
Mostra de Productes Alimentaris
Tradicionals, Mostra d’Oficis
Artesans i els Sons de Muntanya
condensen bona part de l’oferta
turística del Pirineu, amb les seves
particularitats i sensacions.
La fira és un motor de dinamització
social i un altaveu de promoció
geogràfica, fet que situa els
pobles i la comarca en unes coordenades
de promoció, de creixement
i d’oportunitats, necessàries per
consolidar el present i avançar cap
al futur.
És a partir d’aquests elements,
doncs, que les administracions, com
la Diputació de Lleida, col·laborem
en promoure i ajudar el fet firal perquè
creiem en la seva força, creiem
en els nostres sectors productius i
creiem, especialment, amb la gent
que hi ha darrere i que, amb el seu
esforç, sap aportar valor afegit al territori.
Felicitats als organitzadors de la
Fira de Sant Ermengol, als sectors i
les persones que hi participen i que,
any rere any, fan gran aquesta mostra.
Que tingueu una bona fira.
25

Portet: “La gran cuina es fonamenta
en una gran matèria primera”
///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
NÚRIA BOLTÀ · Granollers
Francesc Portet és propietari
de la botiga El Rebost d’en Portet
de Granollers i conjuntament
amb Xavier Bordetas, home
d’àmplia experiència en el món dels
formatges, van crear fa quatre anys
l’empresa Caseus Afinadors amb la
idea de “fer del formatge una nova
experiència i posar aquest producte
català al nivell que li pertoca”. Amb
poc temps, l’empresa ha aconseguit
que el seu nom s’associï a segell de
qualitat.
Crear una empresa com Caseus
Afi nadors no és cosa de decidir-ho
i posar-s’hi, calia tenir
un bon bagatge anterior. Quin
era el vostre?
Efectivament, s’han creat i
s’estan tancant empreses i projectes
sense cap mena de bagatge. Nosaltres
vam muntar aquesta empresa
perquè som del ram i vam considerar
que existia la necessitat de crear
Caseus. El Rebost porta 77 anys
funcionant. La va iniciar el meu avi,
en el món de l’alimentació i distribució
al detall. El Xavier portava
treballant en hostaleria i en botiga
d’alimentació més de 15 anys. Pot
anar bé o malament però, si més no,
tenim capacitat per fer balanç i per
saber en quin terreny ens movem.
Aquest bagatge inicial us
permet fer autoavaluació en tot
moment i saber quines són les
necessitats del mercat?
El nostre pla inicial d’empresa
era molt fiable perquè sabíem,
26
Fira de Sant Ermengol
d’antuvi, cap on havíem d’anar
de manera molt realista. Durant
aquests anys de bogeria la gent només
ha parlat dels diners que s’han
deixat per comprar habitatges però
ningú no ha parlat dels diners que
s’han deixat per crear negocis que
tan sols eren fum. Eren fruit de la
il·lusió, cosa molt lloable, però no hi
havia uns bons fonaments. Caseus
va néixer amb coneixements i fonaments
i això és el que ha fet que ens
mantinguem ben posicionats malgrat
la crisi.
Com va sorgir la idea de muntar
una empresa tan innovadora
dins del món de l’elaboració del
formatge artesà?
Tot va venir a partir que un dia,
a la botiga, vam decidir especialitzar-nos
en formatges. Teníem
un assortit de formatges normal,
estàndard, i varem decidir que volíem
treballar bé els formatges. El
problema va ser meu per aconseguir
abastir-me de formatges que
jo considerava interessants i significatius.
Em vaig posar en contacte
amb formatgers però, malgrat que
tenien bons productes, no tenien
manera d’enviar-te’ls. No tenien
capacitat de distribució o només la
tenien en el seu àmbit comarcal. Al
final , varem arribar a la conclusió
que si volíem que un formatger ens
enviés formatges n’hi havíem de
demanar molts i, si n’enviava molts,
n’ havíem de vendre molts. Així varem
començar poc a poc fins que va
agafar prou volum com per decidir,
amb els coneixements d’en Xavier i
amb altra gent vinculada al món del
formatge, que potser era interessant
muntar una estructura independent
de El Rebost, compartint moltes coses
amb el negoci de la botiga però
amb una estructura empresarial independent.
I així va néixer Caseus
Afi nadors però amb l’objectiu afegit
d’afinar formatges.
En què consisteix “afi nar”
formatges, terme que ens remet
més aviat al món dels instruments
musicals?
L’afinació consisteix en què nosaltres
no només decidim el punt
de maduració del formatge sinó
que també els donem el toc final a
les nostres instal·lacions perquè en
resulti un formatge d’alta qualitat.
Paral·lelament, ajudem el formatger
a treure’s formatge ràpidament i a
no barrejar formatges a les càmeres.
I el terme “Caseus”, d’on prové?
“Caseus” és la forma llatina de la
paraula formatge. En llatí, formatge
és caseus formaticus que es refereix
a la forma del bol. En algunes
llengües el mot ha derivat del caseus,
com queso, en castellà o cheese,
en anglès. D’aquí ve, també, el mot
caseïna que es un component que
es troba en la llet. En d’altres llengües,
ha derivat del formaticus, com
en el cas del fromage, en francès, el
formatge, en català o formaggio en
italià.
En què consisteix, exactament
la feina de Caseus Afi nadors
i a qui oferiu els vostres
serveis?
Nosaltres som un pont necessari
i fonamental entre els formatgers i
els clients, que poden ser hostaleria
i botiga. El projecte Caseus fonamentalment
el que vol és assumir
la gestió comercial dels petits formatgers
amb la voluntat que el productor
només tingui un problema
que és produir, millorar, ser més
eficient, tendir cap a l’excel·lència
i oblidar-se de la comercialització
que això és del que ens encarreguem
nosaltres. La nostra tasca és arribar
a qualsevol racó amb uns productes
impressionants, amb aquesta xarxa
de distribució poder assumir els
costos perquè tothom pugui gaudir
d’aquests formatges, principalment
en hostaleria perquè parlem un mateix
llenguatge: productes de qualitat.
Els cuiners tenen una formació
escaient per entendre-ho millor. El
client de botiga és més complicat, és
més autodidacta, més tradicional,
costa més que innovi...
Certament, a Catalunya no es
veuen massa botigues especialit-
zades en formatges.
Catalunya no és un país de formatges.
Tradicionalment, no ho ha
estat. Això comporta molts handicaps
i un d’ells és que no hi ha botigues
especialitzades on es venguin
formatges i prou. El formatge comparteix
espai amb altres productes
que són els que fan guanyar-se la
vida al botiguer. El formatge encara
és el germà petit, un complement i
,per tant, s’hi dediquen esforços pe-
tits. Les botigues més bones de formatge
segueixen compartint espai
amb carnisseria, xarcuteria. A la Seu
n’hi ha una que és un referent a casa
nostra. A Puigcerdà en desconec el
panorama si bé hi ha bons productors
com a Ger o Meranges.
Un altre handicap pel fet de no
ser un país formatger és que tampoc
no sabíem fer formatges, no
hi havia tradició. Fer formatges és
una cosa prou complicada i no hi ha
cap lloc on es puguin rebre cursos
avançats de formatgeria. A més a
més, els cursos tampoc no traurien
les castanyes del foc al formatger
que ha de dominar la seva pròpia
formatgeria, la seva llet, els seus
ferments...
Quin avantatge suposa per a
un productor artesà el fet de treballar
amb vosaltres?
Només treballem amb artesans
reals, autèntics. Primerament, els hi
donem una seguretat a l’hora de se-
guir treballant. Si decidim que treballem
amb un formatger és perquè
l’avaluem, perquè creiem que els
seus formatges poden tenir una sortida
per la seva qualitat i amb això
li garantim unes vendes. Aquestes
vendes fan que ell o ella pugui tenir
una tranquil·litat, que pugui seguir
treballant amb una certa projecció.
En segon lloc, la nostra intervenció
li permet que pugui oblidar-se
de comercialitzar aquell formatge.
Saben que tenen un client únic, una
factura única, un cobrament únic,
malgrat que poden seguir mantenint
els seus clients comarcals. Comercialment,
l’aconsellem. Tècnicament,
l’aconsellem poc. Pretenem
que millorin, que provin, que experimentin,
i els que tenen inquietuds,
ho aconsegueixen.
Quin consideres que és el
paper del pastor en el procés
d’elaboració del formatge?
Els grans chefs diuen que la gran
cuina es fonamenta en una gran
matèria primera. Amb el formatge
passa el mateix, es fonamenta en
una llet de gran qualitat i això és
tasca del ramader i del pastor. Molts
formatgers dels que treballen amb
nosaltres tenen el seu propi ramat,
per tant controlen molt bé aquesta
producció de llet. Alguns no tenen
ramat propi però això no vol dir
que siguin de menys qualitat. Depèn
dels criteris que apliqui el formatger
a qual pertoca marcar uns mínims
de qualitat a aquell que li ven la llet.
Estem en un procés de desenvolupament
i millora de raça de ramats
perquè els grans ramats d’ovella
dels Pirineus havien desaparegut.
El que és segur és que tenim petites
joies que amb pocs anys poden ser
reconegudes a nivell internacional,
com ho és ara el formatge francès.
27

28
29

Xavier Hernandez i l’hotel Font del Genil
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
REDACCIÓ · Arsèguel
S
ón molts els joves emprenedors. El Xavier Hernandez
Soler, per exemple, és un emprenedor de
Bagà que, amb només 26 anys, s’ha instal·lat al poble
d’Arsèguel per tirar endavant un nou projecte hoteler
i de restauració, l’Hotel Font del Genil, seguint el
relleu d’en Marc Giró, del que era fins ara era el gerent.
El Xavier, després d’haver estudiat i exercit de Tècnic
Forestal al Consorci Forestal de Catalunya, va plantejar-se
canviar “els boscos i la fauna” per les “cassoles
i els ganivets” i fixar-se un objectiu clar: “Poder arribar
algun dia a obrir el meu propi establiment hoteler en
aquestes contrades del Pirineu ”.
Veient que aquest món l’apassionava, va decidir
anar a estudiar Hoteleria i Restauració a l’Escola
d’Hoteleria i Turisme de Lleida i fins i tot vaig arribar
a guanyar el Primer premi de Gastronomia i Serveis de
Restauració, celebrat a la ciutat de Lleida. A més a més,
va representar la gastronomia catalana i els productes
del país en la modalitat de cuina i restauració, durant
els anys 2010 i 2011 al 14è i 15è Mondial des Mêtiers
de Lyon (France). L’any passat va decidir començar els
estudis de Màster en Direcció d’Empreses Hoteleres i
de Restauració a la ciutat de Barcelona que enguany ha
finalitzat.
Aquests darrers anys, doncs, han estat plens
d’experiències i d’aprenentatge. El jove ha passat per
hotels i restaurants de França, d’Àustria i d’arreu de
l’Estat, com és el cas del Bulli o l’Hotel Casa Fuster. En
tots ells ha pogut adquirir un conjunt valors i vivències
fonamentals per a la seva carrera professional i que,
sumats a les ganes de poder emprendre un negoci pel
seu compte, fan del Hotel Font del Genil d’Arsèguel
l’establiment idoni a les seves perspectives i necessitats
professionals seguint, però, amb la filosofia de poten-
30
Fira de Sant Ermengol
ciar la cuina catalana i casolana maridada amb els millors
productes locals que podem trobar a la comarca de
l’Alt Urgell i a la regió del Baridà.
En definitiva, al capdavant del Hotel Font del Genil,
es preveu continuar amb el llegat d’identitat, personalitat
i tipus de negoci hoteler que havia aconseguit en
Marc Giró al llarg d’aquests anys amb els clients d’aquí
i d’arreu del món. La Font del Genil, no deixarà de ser,
sinó un petit hotel & restaurant amb encant, on el bon
art de la cuina catalana i tradicional conjugarà amb els
millors paladars, un mirador a les parets majestuoses
del Cadí, i on les petites coses, com el tracte familiar,
l’atenció personalitzada, el fet d’escoltar el client i recomanar-li
els millors i més bons productes de la regió del
Baridà, serà el resultat perfecte per crear un espectacle
d’emocions on l’instint de tradició i modernitat posaran
al mapa l’Hotel Font del Genil d’Arsèguel.
31

Les fires, un espai idoni per promocionar
la IGP Vedella dels Pirineus Catalans
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
El Consell Regulador ha participat activament en la darrera Fira de Sant Miquel de Lleida i
en la Fira de Calella, al Maresme, que ha tingut al Pirineu com a convidat
El Consell Regulador de la Indicació
Geogràfica Protegida
(IGP) Vedella dels Pirineus
Catalans participarà un any més de
forma activa a la Fira de Sant Ermengol
de la Seu d’Urgell, un aparador
dels productes agroalimentaris
de l’Alt Urgell i del Pirineu que any
rere any rep milers de visitants que
es desplaces de tot el territori català
i també d’Andorra i França.
La presència de l’estand de la
IGP té com a objectiu difondre els
beneficis que aporta el consum de la
“Bruneta”, la marca comercial amb
la qual l’empresa Mafriseu comercialitza
la carn amb IGP Vedella
dels Pirineus Catalans i també els
beneficis que pel territori té aquest
producte. De fet, la promoció directa
entre el consumidors a diferents
fires és una de les estratègies que
s’utilitza des del Consell Regulador
per difondre aquests beneficis des
de fa molt de temps. “Estem convençuts
que donant a conèixer i a
32
tastar el nostre producte aconseguirem
captar nous consumidors
que sabran apreciar la diferència
entre la carn convencional i el nostre
producte i, al mateix temps,
aconseguim mantenir la fidelitat
del consumidor que ha apostat decididament
pels beneficis d’aquesta
vedella”, assenyala Victòria Roig,
presidenta de la IGP Vedella dels
Pirineus Catalans, la única carn de
vedella elaborada al nostre país certificada
per la Unió Europea per la
procedència del seu bestiar nascut,
criat, alimentat i sacrificat a Catalunya.
A l’stand de la IGP a la Fira
de Sant Ermengol es faran degustacions
de mini hamburgueses de
vedella Bruneta.
La IGP oferirà al seu estand
institucional degustacions
de mini hamburgueses
de vedella durant la celebració
de la Fira de Sant Ermengol
Abans de la celebració de la Fira
de Sant Ermengol, el consell ha participat
en la Fira de Calella, al Maresme,
que enguany estava dedicada
a la regió de l’Alt Pirineu i Aran i
que, a finals de setembre, va rebre
la visita de milers de persones que
resideixen al litoral barceloní interessats
a conèixer el nostre territori
i els seus productes, entre ells la
Bruneta.
L’altra gran fira en la qual s’ha
participat ha estat, com sempre, a
la Fira de Sant Miquel de Lleida, el
gran esdeveniment anual del sector
agroalimentari de les comarques de
Ponent. A la capital del Segrià els
visitants van poder tastar els productes
elaborats amb la vedella amb
IGP i els més petits s’ho van passar
d’allò més bé elaborant mandonguilles
de Bruneta en uns tallers
que van tenir una gran acceptació
i que van formar part del Saló del
producte alimentari de proximitat,
Produqte.
Mafriseu presentarà a la fira les noves
hamburgueses de xai i de poltre
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
L’empresa càrnia de La Seu d’Urgell oferirà una degustació de mandonguilles de poltre de
la raça pirinenca catalana a la zona de tastos de la fira
L’empresa càrnia Mafriseu estarà present de nou a
la Fira de Sant Ermengol on presentarà els nous
productes que acaba de treure al mercat. Es tracta
de dues novetats que completen la gamma de productes
carnis que elabora a les seves instal·lacions de La Seu
d’Urgell des de fa mig segle. En aquesta ocasió Mafriseu
presenta les hamburgueses de xai de producció ecològica
de l’Alt Pirineu “Xet”, i les hamburgueses de poltre
“Trotet”, que prové de la raça autòctona cavall pirinenc
català que son alletats per les seves mares i pasturen
amb total llibertat per la muntanya.
El corder o xai ecològic “Xet” que elabora Mafriseu
procedeix de ramats d’ovelles produïdes en petites explotacions
ramaderes de l’Alt Pirineu i que s’alimenten
exclusivament amb llet materna i pastura fresca. La carn
no té residus de pesticides, adobs químics ni antibiòtics.
Aquesta és una carn molt apreciada en la gastronomia
pel seu gust i sabor i per les seves excel·lents propietats
culinàries. Per la seva banda, la carn de poltre “Trotet”
és tendra i de fàcil digestió; rica en proteïnes i vitamines;
és ideal per a l’alimentació dels infants i pels malats
amb anèmia; és apta per les dietes pel seu baix contingut
en sodi, té poc greix i és rica amb àcids grassos Omega 3.
Degustació popular
Paral·lelament a la presentació dels nous productes,
l’empresa Mafriseu també oferirà una degustació popular
de mini mandonguilles elaborades amb poltres a la
zona de tastos que habilitarà com cada any l’organització
de la Fira de Sant Ermengol.
Mafriseu és una industria càrnia de tradició familiar
nascuda a la Seu d’Urgell l’any 1961. Es tracta d’una
empresa que treballa amb el màxim rigor sanitari i els
darrers avenços tecnològics. Mafriseu produeix carn de
vedella, xai ecològic, poltre, porc i diferents elaborats
càrnics. Tots aquests productes contenen la màxima informació
pel consumidor i tenen els màxims segells de
garantia: la IGP que atorga la Unió Europea i la certificació
de producció ecològica del CCPAE. El respecte
pels animals i pel territori és la principal motivació de
l’empresa que es caracteritza per donar un tracte digne
al bestiar i treballar amb un sistema de producció sostenible
que respecta el medi ambient.
33

Dutrèn: “Portem dos anys i ja som
el festival més voluminós de l’Estat”
/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
REDACCIÓ · Tremp
El Josep Maria Dutrèn és l’alma
mater del Festival de Música
Antiga del Pirineu (FEMAP)
que enguany ha celebrat la segona
edició. L’entrevistem per conèixer de
primera mà quina valoració ens fa de la
darrera edició del festival i les propostes
de futur de la mostra.
Com valores l’edició de 2012 per
que fa a la qualitat artística, la
resposta del públic i l’impacte als
mitjans?
Jo n’estic molt satisfet. Hem crescut
en municipis, perquè vam passar dels 10
de 2011 a 14 el 2012; s’han incorporat
comarques noves, com el Ripollès, la
Cerdanya, l’Alta Ribagorça, i també
el Govern d’Andorra. Hem fet més
concerts, hem venut més entrades, el
President de la Generalitat va inaugurar
el festival, va venir la consellera de
Cultura del Govern d’Euskadi, s’ha
gravat un cd en directe a Berga, etc.
Tot plegat vol dir que ha resultat un
festival amb més ingredients i més
estímuls que l’any anterior, però espero
que menys que el 2013. Pel que fa a la
qualitat artística, només cal preguntar
a qualsevol persona que hagi assistit
a algun dels concerts. És sincerament
34
Fira de Sant Ermengol
molt difícil que algú en surti decebut.
En quin sentit ha afectat la crisi
econòmica al festival?
Des del punt de vista del creixement
sembla que no hi hagi crisi: més
ajuntaments i el doble d’entrades
venudes que el 2011. La crisi fa que el
creixement sigui més lent, però el que
no ens ha de provocar la crisi és que
estiguem tot el dia lamentant-nos. El
que hem de fer és esforçar-nos més
que mai, posar-hi més imaginació,
buscar nous estímuls. A l’enemic no se’l
combat des de la depressió, se’l combat
des de la cultura de l’esforç.
Ja heu començat a treballar en
la propera edició?
Sí, des de l’endemà de la clausura.
Això no es pot aturar mai.
I es pot avançar alguna cosa del
FeMAP 2013? Hi ha novetats?
N’hi ha unes quantes, i algunes
bastant importants. Però em fa por
dir res fins que tot no sigui al sac i ben
lligat. Sí que hi haurà unes quantes
incorporacions. Jo crec que arribarem
als 20 municipis. I a part del creixement
territorial hi haurà altres novetats que
farem públiques en el seu moment.
Però per poder avançar alguna cosa, puc
dir que en l’edició de 2013 recuperarem
la Scala Aretina, una missa que el
compositor Francesc Valls va crear
el 1702 i que, acabada la Guerra de
Successió, li va costar l’exili. És la pena
que va haver de pagar per arrenglerarse
amb els Àustries i no amb els
Borbons. De cara a 2014 i al futur més
immediat del nostre país, aquest és un
tema que s’hi adiu plenament.
Al marge dels plans per 2013, com
veus el futur del festival a cinc anys
vista?
Doncs si vols que et digui la
veritat i encara que sembli un
somiatruites, d’aquí 5 anys hi veig uns
35-40 municipis, amb un centenar de
concerts. Tothom sabrà que si va al
Pirineu tindrà un excel·lent concert
cada dia, en un indret meravellós.
Serà un dels festivals de música antiga
més important del planeta, i els touroperadors
portaran turistes al Pirineu
expressament per veure que aquí està
passant alguna cosa. Portem dos anys
i no hi ha dubte que som el festival
més voluminós de l’Estat. Ara ens toca
guanyar posicions i aconseguir que un
melòman que visqui a Dinamarca, a
Sevilla o a Berlín vingui expressament
al Pirineu per fer unes agradables
vacances acompanyades amb música.
35

Presenten un llibre que rememora els
20 anys dels JJOO a la Seu d’Urgell
/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
REDACCIÓ · La Seu d’Urgell
36
Fira de Sant Ermengol
Coincidint amb els 20 anys dels Jocs Olímpics
de Barcelona’92, s’ha editat el llibre “La Seu
Olímpica. 1992-2012: 20 anys dels JJOO”
(Edicions Salòria) que rememora els històrics
esdeveniments lligats a la participació de la ciutat
pirinenca en aquella gran manifestació social i
esportiva d’abast mundial.
La publicació, escrita per Ramon i Joan Ganyet,
compta amb col·laboracions de persones tan
signifi catives i tan lligades a la celebració com Pasqual
Maragall (alcalde de Barcelona i President del COOB
en aquells moments), José Perurena (President de
la Federació Internacional de Piragüisme i membre
del Comitè Olímpic Internacional), Eugeni Bregolat
(ambaixador d’Espanya a la Xina) i dels voluntaris
olímpics Joan Massa (cap de protocol), Nuri
Vilarrubla (cap de recursos humans) i Albert Batalla
(alcalde de la Seu).
“La Seu Olímpica” aporta una completa
informació sobre els 10 anys de preparació de la
participació de la Seu en els JJOO: la sol·licitud a
l’ajuntament de Barcelona per a formar part de la
candidatura; l’assoliment de la condició d’esport de
competició olímpica per a l’eslàlom de canoe-kayak
(per primera vegada a la història); la decisió de crear
el Parc Olímpic del Segre en els terrenys obtinguts
de la reparcel·lació de les terres afectades pels aiguats
de 1982; les fases de projecte i construcció dels canals,
de l’edifi ci base i de la minicentral hidroelèctrica
reversible; la transformació de la ciutat amb la
dotació de nous equipaments i la millora urbana;
la inversió econòmica directa i indirecta; els 700
voluntaris i, fi nalment la celebració de la competició
els dies 31 de juliol, 1 i 2 d’agost d’aquell màgic 1992.
El llibre, que es pot trobar als quioscos i llibreries de
la Seu i comarca, és també un recull de fotografi es
de l’esdeveniment. A més, en la contraportada es
reprodueix el cartell que l’artista Perico Pastor va fer
especialment per als Jocs. Ramon Ganyet, enginyer
de camins i economista, fou director de la Subseu
Olímpica i Joan Ganyet, arquitecte, va ser alcalde de
la Seu entre els anys 1983 i 2003.
El llibre es pot trobar als quioscos i llibreries del
Pirineu i el preu de venda és de 3 euros. El treball
inclou, també, un llistat de tots els voluntaris
olímpics que s’han volgut homenatjar.
“Festa sense menjar fa de mal passar”
/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
M. A · La Seu d’Urgell
L’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell ha començat
a preparar un sopar de fira en el transcurs del
qual es farà una contextualització històrica sobre
l’evolució de les fires i els mercats de la Seu d’Urgell.
Aquesta acció consistirà en una xerrada durant el
mateix sopar i en una exposició de documents històrics
sobre la fira i els mercats de la ciutat.
L’acte, que s’ha programat per al divendres 19
d’octubre, vigília de la Fira de Sant Ermengol, porta el
títol de “Festa sense menjar fa de mal passar”, una dita
popular extreta del llibre Ribera amunt són les boniques,
d’Elvira Farràs.
La iniciativa la van presentar, el passat mes de setembre,
el director de l’Arxiu Comarcal, Julio Quílez;
l’arxiver municipal de la Seu d’Urgell, Lluís Obiols; i
el tècnic de patrimoni cultural del Consell Comarcal,
Carles Gascón. Quílez va explicar que l’objectiu de
l’acte és “difondre la història a través de la vivència”,
una bona manera per entendre-la en el seu context. En
aquest sentit, va recordar l’experiència precedent dels
sopars medievals, l’any 2011, amb un format similar al
que ara es proposa.
Per la seva part, Carles Gascón va recordar que la
fira de la Seu és de les més antigues de Catalunya, atès
que ja apareix documentada l’any 1048. L’exposició que
es farà durant el sopar transcorrerà per tres etapes de la
història de la fira: la medieval, la ramadera —a partir del
segle XIX fins ben entrat l’últim quart del segle XX—
i l’especialitzada en els formatges artesans, tal com la
coneixem ara.
La mostra documental estarà basada en material
procedent de l’Arxiu Municipal. “La importància històrica
de la fira de la Seu d’Urgell com a centre comercial
d’un ampli territori es veu reflectida en nombrosos
documents, alguns dels quals es podran veure en aquesta
exposició”, va comentar l’historiador Lluís Obiols.
El preu del tiquet és de 25 euros i les reserves es poden
fer a l’Oficina de Turisme del Consell Comarcal de
l’Alt Urgell. Les places són limitades, ja que l’aforament
màxim serà de 40 persones.
37

Desenterrant el passat
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
M. PASCUAL · La Seu d’Urgell
El Consell Comarcal, l’Arxiu i l’Institut d’Estudis
Comarcals de l’Alt Urgell, amb la col·laboració
dels Ajuntaments de Peramola i de la Vansa i
Fórnols, presenten per aquesta tardor un cicle de sis
conferències i dues sortides al patrimoni que, sota el
títol “Desenterrant el passat. Arqueologia i paisatge a
l’Alt Urgell”, proposa un marc per al coneixement i el
debat al voltant de l’activitat arqueològica a la comarca
de l’Alt Urgell i planteja la necessitat de posar en valor
un patrimoni que, malgrat la seva riquesa, no gaudeix
de la mateixa popularitat que altres manifestacions del
patrimoni cultural local.
En la programació de les activitats hi participen arqueòlegs
i historiadors de l’Alt Urgell que han treballat
en projectes de recerca arqueològica a la comarca de
l’Alt Urgell. Noms com Gerard Remolins, Anna Bonet,
Josep Maria Viladrich, Raquel Codina, Laia Creus,
Lluís Obiols, Òscar Augé i Carles Gascón presentaran
en el decurs de les properes setmanes els seus projectes
de recerca i mostraran les possibilitats que presenta
l’aposta pel patrimoni arqueològic de la comarca.
El cicle va començar el passat diumenge dia 30 de
setembre, coincidint amb les Jornades Europees de Patrimoni,
amb una sortida guiada al jaciment arqueològic
del Goleró, a la serra del Cadí, un dels jaciments
d’època romana més alts de Catalunya. Les xerrades es
faran de forma alterna a la sala d’actes del Consell Comarcal
i a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, a excepció
de la del dia 10 de novembre que es desenvoluparà al
Centre d’Acollida de la Vansa, situat a Sorribes. A continuació,
presentem el programa complet del cicle:
Divendres 19 d’octubre: Xerrada “L’evolució urbanística
de la Seu d’Urgell. Noves perspectives”, a càrrec
de Carles Gascón Chopo i Lluís Obiols Perearnau. A
38
Fira de Sant Ermengol
l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, a les 19.00 h.
Divendres 26 d’octubre: “El patrimoni arqueològic,
cultural i natural com a actiu de desenvolupament local.
Boscos de Ferro a la Vall Ferrera”, a càrrec d’Òscar
Augé. Al Consell Comarcal, a les 19.00 h.
Diumenge 28 d’octubre: Visita guiada al terme
d’Arcavell (municipi de Valls de Valira), a càrrec de
Laia Creus Gispert.
Divendres 2 de novembre: “Percepció, sentit i espai.
Mètodes d’anàlisis espacial aplicats a la distribució
dels monuments megalítics a l’Alt Urgell”, a càrrec de
Gerard Remolins. A l’Arxiu Comarcal, a les 19.00 h.
Dissabte 10 de novembre: “El romànic a la vall de
la Vansa. Una aproximació des de l’arqueologia del
paisatge”, a càrrec de Carles Gascón Chopo. Al Centre
d’Acollida de la Vansa (municipi de la Vansa i Fórnols),
a les 17.00 h.
Divendres 16 de novembre: “D’Indiana Jones al
Sota Terra. Què és realment l’arqueologia?”, a càrrec de
Laia Creus Gispert. A l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell,
a les 19.00 h.
Informació i reserves:
C/ Major, 77 ·
Tel. 973 35 02 35
novembre 3
BENIDORM I RODALIES (8 DIES)
Com cada any anirem a
Benidorm, podran escollir
un dels dos hotels de 3*
que oferim. I podran
realitzar excursions diàries
a la ciutat que desitgin o
relax absolut.
novembre 16
AUSTRÀLIA
És molt URGENT!!! Si està
interessat digui’ns-ho per
les places d’avió, ja que
són molt limitades. És un
gran viatge, tenim poc
temps per reservar.
viatges caditours
39

40
Restaurant Paisatges: cuina amb
productes de qualitat i de proximitat
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
El Restaurant Paisatges
és un dels 13 inscrits
a l’Associació
d’Hostaleria de l’Alt Urgell
que participa en la iniciativa
“Amb gust de formatge”
que es durà a terme del 12
al 21 d’octubre i que consisteix
en oferir plats cuinats
amb alguns dels formatges
guanyadors en la darrera
edició del Concurs de Formatges
Artesans del Pirineu.
Aquest establiment de
la Seu d’Urgell gestionat
per l’Elisabeth Escalé i el
Francisco Puente va obrir
Fira de Sant Ermengol
les seves portes ara fa just
fa 4 anys, coincidint amb
la fira i, des del primer dia,
han fet una aposta clara pel
producte de qualitat, saludable
i de proximitat sempre
que sigui possible. La
seva trajectòria els hi ha fet
fidelitzar un bon nombre de
clients locals i també molts
estrangers i turistes que
han sabut d’aquest establiment
i que valoren la cuina
artesana que s’hi fa. Una
cuina en la qual el Francisco
elabora personalment el
màxim que pot (les salses,
el pa, la pasta, tot es fa a la
casa; els croissants són diferents
a tot el que heu tastat
abans!) a partir de matèries
primeres de primeríssima
qualitat: tot es fa (fins i tot
els fregits) amb oli verge
extra, la mantega i la nata
són del Cadí, les herbes són
d’Ossera, etc.
Si podeu, feu una visita
al Restaurant Paisatges, un
espai de cuina tranquil·la on
la gastronomia i la cultura
semblen posar-se d’acord.
41

42
Fira de Sant Ermengol
43

44
Fira de Sant Ermengol
Organitza:
Associació
Bescaran
Cultura
Amb el suport de:
Amb la col·laboració de:
Ajuntament de la Seu d’Urgell, Ajuntament de les Valls de Valira, Ajuntament d’Estamariu i Parc Olímpic del Segre
45

46
47

48
49

50
cultura
100 anys del Gran Hotel de Font-Romeu
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
ALFRED PÉREZ-BASTARDAS · Font-Romeu
Ala banda francesa de Cerdanya
van pensar que construir
un hotel de luxe podria
ser un bon negoci i, a més a més, un
al·licient perquè aquell indret fos
conegut. Per arribar-hi van pensar
que un petit tren electrificat podria
fer el trajecte entre la Tor de Querol-Mont
Lluís-Vilafranca del Conflent,
i enllaçar per cada banda, una
a París i l’altre a Perpinyà. D’aquesta
manera tota la Cerdanya del nord
quedaria a mercè d’una bona xarxa
de transport i d’un bon hotel. El
Tren Groc va fer els seus 100 anys
el 1910, i ara el 1913 també en farà
100, el Gran Hotel de Font-Romeu,
encara que no serà fins el 1914 que
obrirà les portes.
L’hotel és obra de l’arquitecte
Henri Martin, construït tot amb
granit, fou considerat un dels més
bells d’Europa. L’emplaçament triat
expressament perquè el vent carcanet
no l’afectés i en canvi tingués les
màximes hores de sol. El desenvolupament
d’alguns sectors de Cerdanya
ha estat ideat de cara a gaudir
de la natura del seu entorn. Perquè
sinó van situar aquest gran establiment
hoteler en un indret quasi
inaccessible, lluny d’altres pobles i
viles cerdanes com Llívia, Sallagossa,
Puigcerdà o Mont-Lluís, els llocs
més coneguts a principis del segle
XX i més concorreguts.
No podem avaluar aquell projecte
amb els criteris mediambientals
i d’impacte actuals, perquè
aquell enorme i gegant hotel no
hauria estat permès. Però en aquell
moment era prou impactant perquè
la burgesia descobridora del Pirineu
comprengués que si es construïa un
fenomenal hotel en mig del bosc era
perquè l’indret mereixia ser visitant,
amb tot el confort possible. I així
va sorgir Font-Romeu i el turisme
d’hivern d’aquella Cerdanya.
La gegantina infraestructura
no va tenir imitadors, per sort, i el
Gran Hotel va quedar com a reclam,
encara ara, d’un projecte començat i
acabat en poc temps, que obria i tancava
a la vegada els macroprojectes
turístics, que ara semblen tornar no
només com a reclams turístics sinó
com a zones que es creu poden ser
de desenvolupament però que no
tenen res a veure amb el sentit que
hauria de tenir un turisme sostenible
a Catalunya.
Si bo hauria estat i encara ho seria
l’ampliació del Tren Groc, en un
Gran Tren Groc que anés per tota
la Cerdanya, també s’ha de considerar
que la principal font d’interès de
la Cerdanya és la natura, és a dir les
muntanyes recordant sempre que hi
han 4 pics per sobre dels 2900 metres
d’alçada (Puigmal, Carlit, Tossa
Plana, i Puigpedrós) i que aquesta
plana rodejada de cims s’hi pot gaudir
de la neu (l’esquí), de la vegetació
com a font de la riquesa de flora
i fauna, de l’excursionisme, i de tota
la gama de lleure que aporta aquesta
riquesa que es demana que sigui
Reserva de la Biosfera. Una Natura
com a font principal del turisme.
Així ho van entendre aquells que fa
100 anys van projectar el Tren Groc
i el Gran Hotel.
No sé si nosaltres ho entenem
igual, però el resultat em sembla
que ha estat diferent. Aneu-ho a
veure.
VINE A CAL TEIXIDÓ
I GAUDIRÀS D’UN BON ÀPAT
AMB LA TEVA PARELLA,
FAMÍLIA O AMICS.
En un marc incomparable,
en ple cor dels Pirineus,
a la població d’Estamariu,
es troba Cal Teixidó, un preciós
hotel i restaurant de muntanya,
amb 18 anys d’experiència,
on podràs gaudir d’una cuina
amb receptes tradicionals
i amb productes autòctons
de la comarca.
A més podràs gaudir
amb la teva parella dels
nostres sopars romàntics.
Consulteu preu
d’allotjament a l’hotel.
Hotel Restaurant
www.calteixido.com
Un somni pel paladar
i una nit romàntica per recordar
MENU D’ESTIU
Primers
Amanida de rull de cabra i fruits secs,
amb selecció d’enciams de la Seu d’Urgell.
Ous estrellats amb patates de l’hort
d’Estamariu.
Sopa freda de pa amb tomàquet i alfàbrega.
Pasta fresca feta a casa saltejada
amb gambetes i pesto.
Esqueixada de bacallà amb oli d’olives negres.
Tempura de verduretes de l’Alt Urgell
amb romesco fet a casa.
Segons
Salmó fresc marcat a la planxa amb saltejat
d’espàrrecs verds, pernil i salsa tàrtara.
Calamar de costa farcit de calamar
i la seva tinta.
Butifarra de pagès amb mongetes saltejades.
Arròs de muntanya “Cal Teixidó“.
Xai de l’Alt Urgell a la brasa
i amb la seva guarnició.
Costelló de porc rostit amb vermut blanc
i brandy.
Postres
Sorbet de la casa o gelat.
Crema catalana.
Fruita del temps.
Flam del Pep fet a casa.
Preu 19,50
Tel. informació i reserves: 973 36 01 21
C/ Sol de Vila, s/n 25719 Estamariu (Lleida) Tel. 973 36 01 21 info@calteixido.com www.calteixido.com
51

El Pirineu, regió convidada a la Fira de Calella
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
Xavier Cazorla · Calella
La Fira de Calella i l’Alt Maresme,
que es va celebrar del 21
al 24 de setembre, va destinar
un espai monogràfic a les comarques
del Pirineu que van traslladar a
la costa la mostra titulada “Pirineu:
cultura, tradició i futur”. Una mostra
que, durant uns dies, va convertir-se
en un aparador excepcional
de la cultura i de les tradicions de la
regió pirinenca.
“Pirineus: cultura, tradició i futur”
va divulgar, de forma activa i
participativa, la riquesa patrimonial
i l’economia d’aquests territoris tan
allunyats i diferents de les terres del
litoral. L’Institut per al Desenvolupament
i la Promoció de l’Alt Pirineu
i Aran, (IDAPA), l’organisme
que treballa en la potenciació de
l’economia pirinenca, va coordinar
aquesta trobada promovent la
presència dels diferents ens públics,
agents econòmics i professionals
amb la intenció de donar un impuls
a la promoció conjunta de les comarques
del Pirineu. Una intenció
que va aconseguir resultats força
positius, traduïts en contactes i relacions
comercials, durant els dies
que va durar la fira.
La mostra s’estructurà en quatre
grans àmbits:
1) Medi natural: l’espai que mostra
els principals recursos naturals
pirinencs (aigua, boscos, fauna) i
el paisatge, que adquireixen el seu
màxim valor amb el Parc Nacional
d’Aigüestortes i Estany de St. Maurici
i els parcs naturals del Cadí-
Moixerò i de l’Alt Pirineu. A redòs
d’aquest àmbit, s’articulà també el
que s’anomena ‘Fòrum Pirineus’,
52
cultura i natura
un espai d’ús compartit on es van
fer les activitats i tallers de tots els
àmbits presents a la fira.
2) Patrimoni: que combina una
mostra de l’extens patrimoni historicoartístic
(en el que el romànic té
el paper més rellevant) amb activitats
de la cultura viva actual, com
la música, la dansa, la literatura, el
teatre, el cinema i les festes, amb
referències a algunes de les més
genuïnes, com les falles i el foc, els
raiers i els gossos d’atura.
3) Turisme: l’espai on els principals
agents turístics de les comarques
integrades a la Marca Pirineus
van exposar els seus recursos
turístics i els seus principals productes:
neu, senderisme, ràfting,
pesca, turisme rural, bolets, falles,
artesania, gastronomia, paisatge...
Anuncia’t a
Viure als Pirineus
Tel. 699 24 18 71
Paral·lelament, es van fer accions
de promoció i tallers, com ara el
de ‘Marxa nòrdica’, que van tenir
lloc a l’entorn d’aquest conjunt
d’estands.
4) Artesania, on hi va tenir una
presència destacada el sector agroalimentari,
amb espais per a tallers,
mostra i venda de productes, com
també per a la degustació i tast. Totes
aquestes activitats es van dur a
terme a l’espai central del recinte,
reconvertit en escenari pirinenc
que acollirà activitats de perfil divers.
També hi va haver una zona
pels artesans pirinencs que treballen
la llana o la fusta, entre altres
materials
Dins la fira també es va poder
veure una exposició sobre el patrimoni
pirinenc, amb imatges i objec-
tes emblemàtics d’aquests territoris,
com el romànic de la Vall de Boí.
Altres activitats destacades van
ser un concert, la projecció de curts
de la Mostra de cinema de muntanya
PICURT, una demostració de
gossos d’atura, la baixada d’un rai i
l’encesa d’una falla a la platja i música
i dansa tradicional...
Durant els quatre dies de fira
també es van fer un seguit de tallers
oberts a tothom sobre temàtiques
diferents, totes vinculades a la cultura
i a les tradicions pirinenques:
Coneix els dinosaures, Construcció
de menjadores i caixes niu, Fotografia
de natura, la natura en Burricleta,
l’Udol del llop o les bitlles
pallareses, entre altres. Tot plegat,
una bona iniciativa per promocionar
les comarques de muntanya.
53

El model estàndard i el bosó de Higgs
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
Enric Quílez · Puigcerdà
Per entendre què és el bosó de Higgs
és interessant conèixer el model en
què es postula aquesta partícula i
per què aquest bosó és tan especial.
La matèria es composa d’àtoms i
aquests es descomposen en tres tipus de
partícules: els protons (amb càrrega positiva)
i els neutrons (sense càrrega elèctrica
total) que formen el nucli dels àtoms i els
electrons (amb càrrega negativa) que, per
expressar-ho, giren al voltant dels nuclis
atòmics. Altrament, també hem sentit a
parlar de les forces de la natura: la gravitatòria,
l’electromagnètica i les forces nuclears
de les quals se’n coneixen dos tipus:
la força nuclear dèbil (responsable de la
major part dels processos radiactius habituals)
i la força nuclear forta (que és la que
manté els nuclis atòmics junts, ja que només
hi ha càrregues positives).
A més, hem sentit a parlar de partícules
com els quarks, els neutrins, etc. Per posar
una mica d’ordre en aquest zoològic de les
partícules subatòmiques, podem fer una
primera divisió i per fer-la abans hem de
parlar d’una propietat que tenen totes elles:
l’espín. L’espín és una propietat mesurable
associada a com giren les partícules sobre
si mateixes. Aquesta mesura o quantitat, es
mesura en múltiples d’una certa quantitat
fonamental. Quan la partícula té un espín
que és múltiple sencer d’aquesta quantitat
fonamental, o sigui, que té un espín 0, 1, 2,
etc, es diu que aquesta partícula és un bosó,
perquè satisfà les estadístiques dels científics
que les van definir (Bose i Einstein).
Quan la partícula té un espín que és múltiple
semisencer de la quantitat fonamental,
o sigui, que val ½, 3/2, -1/2, etc, llavors es
diu que aquesta partícula és un fermió.
Segons la mecànica quàntica, aquestes
forces tenen associades unes partícules que
són les portadores d’aquestes forces. Així,
54
una mica de ciència...
en el cas de la força gravitatòria, la partícula
portadora és el gravitó; a la força electromagnètica,
són els fotons; a la força nuclear
dèbil n’hi ha tres: les partícules W+, W- i
Zº; i, finalment, a la força nuclear forta n’hi
ha de vuit tipus, tots ells anomenats gluons
(de l’anglès glue: pegament).Totes aquestes
partícules intermediàries de les forces de la
natura són bosons. Caldria afegir el bosó
de Higgs (Hº) que és un tipus molt especial
de bosó, amb espín 0, del qual parlarem
més endavant. La resta de partícules, totes
són fermions i formen la matèria coneguda.
Es cataloguen segons responguin o no a
les diferents forces de la natura.
Tots els fermions són sensibles a la
gravetat. Els que no són sensibles a la força
nuclear forta són els leptons i els més
coneguts són els electrons, tot i que n’hi
ha de més tipus: uns electrons més pesats
(muons i tauons) i els neutrins, que també
són de tres tipus: els neutrins electrònics,
els muònics i els tauònics.
Els leptons són elementals, no es poden
descomposar en partícules més petites.
La resta de fermions són sensibles a la
força nuclear forta i es divideixen en dos
grans grups: els mesons i els barions. Tots
ells es poden descomposar en partícules
més elementals: els quarks.
Hi ha 6 tipus diferents de quarks anomenats:
u (up: a dalt), d (down: a baix), s
(strange: estranyesa), c (charm: encant), t
(top: part superior) i b (bottom: part inferior).
Els barions estan formats per 3
quarks. Així, els protons estan formats
per 2 quarks u i 1 quark d, mentre que els
neutrons estan formats per 2 quarks d i 1
quark u. Són possibles totes les combinacions
imaginables de 3 quarks, però formen
partícules molt estranyes que només
trobem als rajos còsmics i als laboratoris
de partícules. Els mesons estan formats
per 1 quark i 1 antiquark. Un antiquark
és l’antipartícula d’un quark, és a dir, una
mena d’imatge al mirall del quark, amb les
propietats invertides, de manera que si un
quark i un antiquark del mateix tipus (per
exemple, un u i un anti-u) es troben, es
desintegren i emeten energia. Les antipartícules
formen el que es coneix com antimatèria.
La major part de partícules tenen
associades les seves antipartícules.
Bé, ja tenim tot el zoològic del model
estàndard classificat. Segur que heu sentit
a parlar de la “matèria fosca” de l’univers.
No se sap què és encara i s’han postulat diferents
teories però ara toca parlar del bosó
de Higgs. Com a tot bosó, té un spín sencer,
en aquest cas, zero i està associat a un
camp de Higgs, que és una mena de camp
d’energia que omple tot l’univers. Les partícules
interactuen amb aquest camp de
Higgs gràcies al bosó de Higgs. Quan una
partícula interactua molt fortament amb
aquest camp, com per exemple, el quark
b, això fa que aquesta partícula esdevingui
molt massiva. En canvi, partícules com
l’electró interactuen de manera molt feble,
de manera que són més lleugeres. Algunes
com els fotons o els gravitons, no tenen
gens de massa.
Així, el bosó de Higgs és la peça clau
per dotar de massa les partícules fonamentals
i per això té un paper especial en el
model estàndard.
55

56
57

58
benestar
Sòl Pelvià (2): Tècniques
de Fisioteràpia
//////////////////////////////////////////////////////////////////////
Montse Sansa i Laura Gràcia · Centre de fisioteràpia
Davant d’una disfunció del sòl pelvià, com les
mencionades en el mes anterior, el fisioterapeuta
especialitzat en uroginecologia realitza
una primera visita on fa una anamnesi (entrevista) i
una valoració. Un cop s’obté tota la informació necessària,
s’inicia el tractament. Algunes tècniques que
s’utilitzen en aquest camp de la fisioteràpia són:
-Presa de consciència: aprendre a fer una contracció
eficaç de la musculatura del sòl pelvià.
-Teràpia Manual: estiraments.
-Treball sobre diafragma: estiraments, tècniques de
la fàscia...
-Tècniques de correcció de disfuncions lumbars i
pèlviques: la falta d’estabilitat de la zona lumbo-pelviana
pot afectar al sòl pelvià, per aquest motiu s’ha de
garantir un bon equilibri lumbar i pèlvic.
-Exercicis d’estabilització
lumbopèlvica:
treballant l’eficàcia en
la contracció de la musculatura
lumbar i abdominal.
-Gimnàstica Abdominal.
-Biofeedback: obtenim
informació sobre
l’activitat muscular del
sòl pelvià per ser conscients de la seva contracció i obtenir
una millora sobre la força i el to de la musculatura.
-Electroestimulació: amb aquesta tècnica tenim
l’objectiu de millorar la propiocepció; la força, resistència
i to muscular; millorar la vascularització local i, per
últim, buscar un efecte antiàlgic.
Una tècnica a destacar és el Massatge Perineal, que
té per objectiu millorar l’elasticitat dels teixits al voltant
de la vagina. Aquesta tècnica s’utilitza tant en la preparació
per al part com per al tractament de cicatrius.
Centre de Fissioteràpia Montse Sansa
Tel. 654093008 - 630785363
Els fills són regals
//////////////////////////////////////////////////////////////////////
ÒSCAR ROSELL · Pediatra
Fa uns dies llegia el llibre “Aquí i ara” d’Henry Nouwen,
un conegut escriptor d’origen holandès. Aquest
autor, professor a Harvard, va deixar la seva càtedra
per anar a cuidar durant anys un minusvàlid sever. Les seves
paraules estan plenes de sensibilitat. Cito literalment un
paràgraf que diu això:
“Nosaltres creem als nostres fills, no els posseïm. Convé
tenir-ho molt present. No tenim perquè culpavilitzar-nos de
tots els seus problemes, ni atribuir-nos els seus èxits. Els fills
són regals de Déu. Ens els donen per tal que puguem oferir-los-hi
un lloc segur i amable en el qual poden crèixer en
llibertat interior i exterior. Ens proporcionen una immensa
alegria i un immens dolor, precisament perquè són regals. El
do que rebem l’hem d’oferir de nou. Quan el nostre fill ens
deixa… el dolor i l’alegria es donen la mà. És llavors quan
sentim profundament que el “nostre” fill no és realment
“nostre” sinó que ens ha estat donat per a què es converteixi
en un regal per als altres”.
Això és tota una declaració amb àmplia perspectiva del
nostre paper com a pares.
59

60
benestar
Cartes per reflexionar
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
ANNA GARCIA I NATÀLIA JIMÉNEZ · Stimulus Vita
CARTA 1
Benvolgut/benvolguda profe:
Ara que ha començat un nou curs, permet
que et parli de mi. Sóc un nen@ que té un trastorn anomenat
TDAH.
Això significa que em comportaré de forma molt
inquieta, de vegades impulsiva. En ocasions em serà difícil
mantenir l’atenció. Em distrauré fàcilment i de vegades
faré tonteries que distrauran als altres companys
i companyes de classe.
De vegades, ho sé segur, m’oblidaré de fer els deures
i em deixaré a casa o a l’escola els llibres i els quaderns.
Vull que sàpiguis que tot això no ho faig perquè vull
sinó perquè no puc evitar-ho. Tampoc et sentis ofes@,
ni pensis que desitjo fastiguejar-te.
M’agradaria que, malgrat tot el que el TDAH em
faci fer a classe, m’acceptis i em diguis que sóc vàlid@,
que sóc un bon nen@ i també que en ocasions sóc capaç
de fer coses amb èxit.
Sé, pels meus pares, que fer això et resultarà molt
difícil, però… tu ets profe! Segur que ho faràs bé.
PD: És bo, que guardis aquesta carta i la llegeixis sovint,
perquè ens farà falta a tots dos...
Aquest mes publiquem dues cartes de dos alumnes
dirigides als seus professors i/o professores. Són dues
cartes per reflexionar, per estar atents als nostres fills i
filles, per entendre millor els seus comportaments i per
cercar les solucions més adequades a cada problema.
Stimulus Vita Gabinet Psicopedagògic. Tel: 696 46
30 80-657 75 37 56.
CARTA 2
Benvolgut/benvolguda profe:
Sóc massa petit@ per saber que he de donarte
les gràcies, i massa petit@ per saber gairebé perquè
he de donar-te les gràcies. Però tinc sentiments...
És aquesta mirada, quan els teus ulls miren als
meus, quan sé que m’entens, que entens la meva frustració,
que entens el gran esforç que faig per superar
els reptes, serà la mà a l’espatlla quan estic nerviós@,
inquiet@ o desatent@ o aquell últim minut de més que
em deixes en aquell examen que tant em costa acabar.
Tampoc el que fas és tan difícil com per a què no
puguin fer-ho altres profes, però molts no ho farien
per mi, ni ho fan per altres nens com jo...
Si com a bon TDAH acabés sent un geni, inventaria
la Màquina del Temps, per viatjar 10 anys endavant i
donar-te les gràcies que et mereixes.
Tú entens que el meu caparró no treballa tan depressa,
o potser hauria de dir que treballa massa depressa...
qui sap, jo faig el que puc.
Ets únic@ perquè saps mirar, saps entendre el meu
patir i saps que quan em rebel·lo estic demanant ajuda
a crits.
Jo, qui estic escrivint aquesta carta, no existeixo,
però en ella hi ha un tros de l’ànima de cada alumne al
que has i estàs ajudant, i qui escriu només fa que posar
les veus de nens, de nenes i de joves que sense gent com
tu tindrien molts problemes.
Per això amb aquesta carta només et vull dir GRÀ-
CIES, GRÀCIES per ajudar als nens que patim TDAH i
altres trastorns, perquè sense gent com tu estem sords,
coixos, muts, cecs i perduts.
Els balnearis de Cerdanya, una cura de salud
i una estada inoblidable
///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
S Alonso · Prullans
Els balnearis de Cerdanya són poc coneguts però
sorprenen a tothom qui els visita. En aquest
sentit, us recomanem una interessant visita
per l’Alta Cerdanya, a la banda francesa, on hi ha en
pocs quilòmetres una bona oferta d’aigues termals.
L’excursió la començarem a l’Hotel Muntanya de Prullans.
Allí hi passarem la nit i de bon de matí emprendrem
el viatge cap a Dorres, una petita població situada
a 1.500 metres d’alçada, a la falda del Carlit. La temperatura
de l’aigua d’aquests banys és d’uns 42 graus, les
piscines són petites però el fet que estiguin a l’aire lliure
dóna una gran sensació de llibertat. Anar-hi a l’hiver, i
banyar-se envoltat de neu, és una proposta suggerent.
A pocs quilòmetres hi trobem els Banys de Llo, a
les gorges del Segre, en l’entorn pintoresc del poble
de Llo i remodelats a finals del 2011. Podeu escollir
banyar-vos a les instal·lacions de Les Bains
de Llo (amb spa, sauna, jacuzzis...) o fer-ho directament
a les aigües del Segre sense pagar entrada.
Una altra proposta són les termes del poble de Montlluís,
unes termes ubicades en un hotel que compta amb
unes instal·lacions força complertes i amb una llarga
experiència en l’àmbit del turisme termal. Igualment,
a uns 15 quilòmetres de Montlluís i en direcció a Perpinyà
hi ha el balneari de Saint Thomas Les Bains, un
balneari clàssic situat enmig d’un impactant congost.
L’excursió, si és de diversos dies millor, recomanem
acabar-la a l’Hotel Muntanya on ens retrobem altre
cop amb la calma que es gaudeix al poble de Prullans
(conegut per la Fira del Pessebre que s’hi celebra durant
el mes de desembre) i amb la tranquil·litat d’unes
instal·lacions modèliques dirigides per la família Isern.
Més al su d’aquesta ruta per Cerdanya s’hi troba el Balneari
de Sant Vicenç, situat a la comarca de l’Alt Urgell, a la
riba del riu Segre, al peu de la carretera que uneix La Seu
d’Urgell amb Puigcerdà i a 22km. del Principat d’Andorra.
61

Apropa’t al Pirineu
des de diferents punts de vista
62
El gust (i les ganes) de ser Pirinenc
Marià Cerqueda i Marc Mateu
Una selecció d’articles d’opinió escrits a
la revista VIUREALS PIRINEUS acompanyats
d’il·lustracions del jove Marc
Mateu. EDICIÓ ESGOTADA.
La Cerdanya a la balitresca
Enric Quílez
Recull d’articles publicats al seu blog. Els
textos configuren una mirada crítica sobre
la realitat actual de la Cerdanya, marcada
per una sèrie d’aconteixements històrics
que han determinat el seu devenir.
Comarques oblidades
Carles Gascón
L’any 1980, vint-i-cinc anys abans de
fundar la Cooperativa Cadí, el jove
Josep Zulueta arribava al Pirineu i es
trobava unes comarques força endarrerides.
La Cerdanya. Quadern de notes
Alfred Pérez-Bastardas
Un llibre de reflexions i vivències d’un
barceloní que fa més de quaranta anys va
descobrir Cerdanya i se’n va enamorar.
Cerdanya íntima
Alfons Brosel
Una selecció d’entrevistes a persones
vinculades a Cerdanya que l’autor va
publicar al Periòdic d’Andorra.
973 35 54 29
edicionssaloria@gmail.com
Pensar el Pirineu
Isidre Domenjó
Una selecció d’articles d’opinió que ha
escrit a El Periòdic d’Andorra durant els
darrers anys. L’opinió que aquest autor
expressa s’ha convertit en una referència
més enllà del propi Pirineu.
Llibre del Vesc
Joan Graell i Philippe Lavaill
En obrir el Llibre del vesc ens trobem
davant d’una poesia que no deixa lloc al
dubte: tenaç, segura, pura i embriagadora.
Que t’encara amb la terra, que et sedueix i
per la qual et deixes portar.
Contrapunts. Des de l’ Alt Urgell
Joan Aixàs
Recull d’articles publicats a la revista
VIURE ALS PIRINEUS des del setembre
del 2007 fins al març de 2010. Un total de
30 textos on l’autor, metge de professió,
exposa la seva naturalesa més humanista.
Alt Urgell. Motarrots, fets, llegendes
Josep Espunyes
Anys enrere, els pobles del Pirineu havien
estat batejats amb un renom col·lectiu, aplicat
als seus veïns, que solia referir-se a les
característiques, defectes i singularitats del
conjunt del poble.
El parlar de Cerdanya
Manel Figuera, Anna Montané, Agnès
Figuera, Enric Quílez i Salvador Vigo
Un treball que es va iniciar fa vint-i-cinc
anys i que recull les peculiaritats pròpies
del parlar cerdà.
63