Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
COMITÈ D’HONOR<br />
Presi<strong>de</strong>nt<br />
S. M. el Rei Juan Carlos I<br />
Membres<br />
Excm. Sr. D. Mariano Rajoy Brey<br />
Presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>l Govern<br />
Molt Hble. Sr. D. Alberto Fabra Part<br />
Presi<strong>de</strong>nt Generalitat Valenciana<br />
Molt Exc. Sr. D. Juan G. Cotino Ferrer<br />
Presi<strong>de</strong>nt Corts Valencianes<br />
Il·lm. Sr. D. Javier Moliner Gargallo<br />
Presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> la Diputació <strong>de</strong> Castelló<br />
Excm. i Rvdm. Dr. Xavier Salinas Viñals<br />
Bisbe <strong>de</strong> Tortosa<br />
Excm. y Mgfc. Sr. D. Vicent Climent Jordà<br />
Rector <strong>de</strong> la Universitat Jaume I<br />
Excm. Sr. D. Joaquim Puig Ferrer<br />
Ex Alcal<strong>de</strong> <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>, Diputat al Congrés per Castelló<br />
i Secretari General <strong>de</strong>l PSPV
CONSELL DEL <strong>53</strong> SEXENNI<br />
PRESIDENT<br />
Rhamsés Ripollés Puig<br />
Alcal<strong>de</strong> <strong>de</strong> <strong>Morella</strong><br />
VICEPRESIDENT<br />
José Ángel Pitarch Pitarch<br />
arxipreste<br />
VICEPRESIDENT<br />
Ama<strong>de</strong>u Bordás Antolí<br />
Regidor <strong>de</strong> Festes<br />
VOCALS<br />
Jesús Sangüesa Ortí<br />
Administrador Santuari Vallivana<br />
Rafael Pallarés Traver<br />
Representant Grup Socialista<br />
Guillermo Sangüesa Teruel<br />
Representant Grup Popular
ENLLAÇOS DELS GREMIS<br />
José Manuel Ripollés Querol<br />
Gremi <strong>de</strong> Llauradors i Rama<strong>de</strong>rs<br />
José Agustín Amela Ibáñez<br />
Gremi <strong>de</strong> Professions, Indústria i Transport<br />
Fernando Carceller Ripollés<br />
Gremi <strong>de</strong>l Comerç<br />
Rafael Ripollés Mestre<br />
Gremi d’Arts i Oficis<br />
José Vicente Forner Puig<br />
Colònia <strong>Morella</strong>ns Absents<br />
Pere Gil Ferrer<br />
Colònia <strong>Morella</strong>no Catalana<br />
Fernando Buj Carceller<br />
Alba Rodríguez Guimerà<br />
Gremi <strong>de</strong> la Joventut<br />
Julio Ortí Mestre<br />
Nati Guardiola Amela<br />
Gremi <strong>de</strong> la Gent Gran
COORDINACIÓ GENERAL<br />
Borja Soler Facundo<br />
ACCIÓ CULTURAL<br />
María Rallo Rallo<br />
Regidora <strong>de</strong> Cultura<br />
Adjunt<br />
Carlos Sangüesa Ortí<br />
TRADICIONS<br />
Malú Blasco Querol<br />
Regidora <strong>de</strong> Tradicions<br />
Adjunt<br />
Salva Ortí Aguilar<br />
Teudo Sangüesa Esteban<br />
SEGURETAT I TRÀNSIT<br />
Ernesto Blanch Marín<br />
Regidor <strong>de</strong> Governació<br />
José Luís Grau Sebastià<br />
COMUNICACIÓ I DISSENY<br />
David Gil García<br />
Miguel Ángel Troncho García<br />
PROMOCIÓ TURÍSTICA<br />
Jorge García Martí<br />
Presi<strong>de</strong>nt d’Assetmico<br />
Adjunt<br />
Amparo Quesada Miñán<br />
GESTIÓ ECONÒMICA I<br />
PATROCINIS<br />
Sandra García Meseguer<br />
Ex Regidora d’Hisenda<br />
Adjunt<br />
Eliseu Allepuz
VOLUNTARIAT I<br />
PARTICIPACIÓ<br />
Palmira Mestre Tena<br />
Regidora d’educació<br />
Adjunts<br />
Ani Jiménez López<br />
Alba García García<br />
ALETS<br />
GREMI DE LA GENT GRAN<br />
Andrés Cubero Guarch<br />
Rafael Forner Sola<br />
Dora Giner Martí<br />
Delfina Pascual Gasulla<br />
Julio Ortí Mestre, Enllaç<br />
Àfrica Blasco Querol<br />
Natividad Guardiola Amela, Enllaç<br />
Basilio Sebastià Pascual<br />
GREMI DE LLAURADORS I<br />
RAMADERS<br />
José Manuel Ripollés Querol, Enllaç<br />
Víctor Guardiola Royo<br />
Rafael Martí Ibáñez<br />
Manuel Franz Andrés<br />
José Vicente Mestre Segura<br />
Cristóbal Milián Traver<br />
Diego Ibáñez Grau<br />
COLÒNIA MORELLANO<br />
CATALANA<br />
Pere Gil, Presi<strong>de</strong>nt<br />
Guillermo Ripollés, Tresorer<br />
Andreu Beser, Secretari<br />
Eladio A<strong>de</strong>ll<br />
Ramón Amela<br />
Jordi Ibáñez<br />
Délia Mestre<br />
Toni Mestre<br />
Jaume Nos<br />
Jesús Royo<br />
Xavi Querol
COLÒNIA DELS MORELLANS<br />
ABSENTS<br />
Secció <strong>de</strong> Castelló<br />
Javier A<strong>de</strong>ll A<strong>de</strong>ll<br />
Ana Antolí A<strong>de</strong>ll<br />
Amparo Busquets Moya<br />
Sergio Escribano Esteve<br />
Abilia Espada Ferrer<br />
Georgina Espada<br />
José Vte. Forner Puig, Enllaç<br />
Ama<strong>de</strong>o Martí Ferrer<br />
Silverio Marín Julián<br />
Mar Meseguer Casanova<br />
César Sebastià Tosca<br />
Juanjo Val<strong>de</strong>lvira Artigado<br />
Luís Vilar Aguilar<br />
Secció <strong>de</strong> la Resta <strong>de</strong> l’Estat<br />
Sergio Fuster Martí<br />
Miguel Gisbert Ejarque<br />
Ana Grau Mestre<br />
Lucía Grau Mestre<br />
Eva Guardiola<br />
Ivana Izquierdo Gisbert<br />
Ramón Marín Casanova<br />
Ángela Martí Guimerà<br />
Mª <strong>de</strong>l Mar Martí Guimerà<br />
José Antonio Ripollés Muñoz<br />
Mª Ángeles Olcina<br />
Javier Pra<strong>de</strong>s Gasulla<br />
Susana Ripollés Pitarch<br />
Pilar Sebastià Blanch<br />
José Antonio Ripollés Pascual<br />
Aurelia Blasco Aguilar<br />
Juan Cruz Pérez<br />
Paz Ferreres<br />
Alejandro Franco Broch<br />
Francisco Franco Palacios
GREMI DE PROFESSIONS, INDÚSTRIA I TRANSPORT<br />
Marta García Monfort, Professions<br />
Carlos Guarch Carbó, Professions<br />
Julio Ortí Ferrer, Indústria<br />
Teodoro Segura Segura, Transports<br />
José Agustín Amela Ibáñez, Enllaç<br />
GREMI D’ARTS I OFICIS<br />
Rafael Ripollés Mestre, Enllaç<br />
Javier Ortí Buig, Teixidors<br />
Mo<strong>de</strong>sto Zapater, Construcció<br />
Juan José Ripollés, Fuster<br />
Carlos Felius Albalat, Santa Llúcia<br />
Raúl Puig Sales, Santa Llúcia<br />
Nacho Ull<strong>de</strong>molins Pla, Sant Cristòfol<br />
GREMI DEL COMERÇ i TURISME<br />
Josefina Milián Puig<br />
M. Carmen Segura García<br />
Miquel A. Vives Viñals<br />
Mónica Querol Membrado<br />
Fernando Carceller Ripollés, Enllaç
GREMI DE LA JOVENTUT<br />
CONVENT DEL SÒL DE VILA<br />
Sagrario Martínez<br />
Isabel Meseguer<br />
Manolo Monfort<br />
Elvira Pitarch<br />
Rosa Sabater<br />
José Ramón Sorribas<br />
CONVENT DE SANT FRANCESC<br />
Ismael Ortí Eixarch<br />
Daniel A<strong>de</strong>ll Querol, Presi<strong>de</strong>nt<br />
Vanessa Roda Ripollés<br />
Ovidio Buig Salvador<br />
Fernando Buj Carceller, Enllaç<br />
Laura Ramia Meseguer<br />
David Martí Amela<br />
Gemma Monfort Pallarés<br />
Alba Rodríguez Guimerà, Enllaç<br />
Marc Moles Tena<br />
Estela Miralles Pitarch<br />
David Royo Mestre<br />
Anaís Miralles A<strong>de</strong>ll<br />
Mario Martí Esteve<br />
Sheila Amela Felipe<br />
Andreu Serret Segura<br />
Cristina Marín Amela<br />
Juan José Martí Guimerà<br />
Carla A<strong>de</strong>ll Chiva<br />
Àngela Escorihuela Querol<br />
Cristian Ibáñez Querol
Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa en<br />
qualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocopiadora, per<br />
registre o per altres mèto<strong>de</strong>s, sense el permís previ i per escrit <strong>de</strong>ls titulars <strong>de</strong>l copyright<br />
Edita:<br />
© imatges:<br />
Fundació <strong>Sexenni</strong>s <strong>de</strong> <strong>Morella</strong><br />
David Gil, Miguel Ángel Troncho, José Pascual (Projecte <strong>de</strong><br />
digitalització <strong>de</strong> l’Arxiu Pascual), Manolo Grau<br />
Disseny, maquetació i logotips:<br />
Miguel Ángel Troncho<br />
© <strong>de</strong>ls textos<br />
Carlos Sangüesa<br />
Pep Querol<br />
Wenceslao Rambla<br />
Conxa Rodríguez<br />
Pilar Dolz<br />
Julià Pastor Aguilar<br />
Correcció lingüística<br />
Carles Milian<br />
Impressió:<br />
4colors - Vinaròs<br />
Depòsit legal: CS - 260 - 2012
Í n d e x<br />
Salutacions<br />
Sa Majestat el Rei<br />
Presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>l Govern<br />
Presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> la Generalitat<br />
Presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> les Corts Valencianes<br />
Presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> la Diputació <strong>de</strong> Castelló<br />
Bisbe <strong>de</strong> Tortosa<br />
Rector <strong>de</strong> la Universitat Jaume I<br />
Diputat al Congrés <strong>de</strong>ls Diputats per Castelló<br />
Alcal<strong>de</strong><br />
Pregoner<br />
Fi<strong>de</strong>lis, fortis, pru<strong>de</strong>ns et... Civitas<br />
Fi<strong>de</strong>lis, Fortis, Pru<strong>de</strong>ns et... Civitas. Pep Querol<br />
Programació agost<br />
Programació <strong>53</strong> <strong>Sexenni</strong><br />
<strong>Morella</strong>r, <strong>Morella</strong><br />
<strong>Morella</strong> ciutat patrimoni. Wenceslao Rambla<br />
Mostra d’artistes visuals morellans. Pilar Dolz<br />
Joventut agosarada. Conxa Rodríguez amb la col·laboració <strong>de</strong> Pepa Milián<br />
Les Peanyes <strong>de</strong> la Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> Vallivana. Julià Pastor Aguilar<br />
Col·laboracions<br />
16<br />
18<br />
20<br />
22<br />
24<br />
26<br />
28<br />
30<br />
32<br />
34<br />
36<br />
38<br />
40<br />
52<br />
72<br />
102<br />
104<br />
108<br />
112<br />
118<br />
122
L’Ajuntament <strong>de</strong> <strong>Morella</strong> està duent a terme un important treball <strong>de</strong> digitalització <strong>de</strong><br />
l’arxiu Pasqual. Este fons fotogràfic és un <strong>de</strong>ls més rellevants <strong>de</strong> la Comunitat Valenciana,<br />
conservant-se més <strong>de</strong> 2000 imatges en bon estat. Al llarg <strong>de</strong> les pàgines d’este llibre es<br />
pot veure una mostra d’algunes <strong>de</strong> les fotografies d’este autor morellà, que <strong>de</strong>stacava<br />
per captar les festes, tradicions o costums <strong>de</strong> la ciutat.<br />
El treball <strong>de</strong> digitalització l’estan duent a terme tres voluntaris <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>, que s’han<br />
oferit <strong>de</strong> forma <strong>de</strong>sinteresada per recuperar este tresor. Éstos veïns són Pep Querol,<br />
Vicent Milián i Raúl Val<strong>de</strong>lvira. Des d’estes fulles, volem agraïr-los este treball. Agraïr<br />
també a 4Colors la cessió <strong>de</strong> l’escàner utilitzat en aquesta tasca.
S a l u t a c i o n s
S.M. EL REI D’ESPANYA<br />
Juan Carlos I
EXCM. SR. D. MARIANO RAJOY BREY<br />
Presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>l Govern
MOLT HBLE. SR. ALBERTO FABRA PART<br />
Presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> la Generalitat
La festa <strong>de</strong>l <strong>Sexenni</strong>, tan carregada d’història, religiositat i<br />
cultura popular, és la gran cita <strong>de</strong> <strong>Morella</strong> amb les seues arrels<br />
i les seues antigues tradicions, la manifestació <strong>de</strong>l compromís<br />
renovat amb el vot que les passa<strong>de</strong>s generacions van realitzar a la Mare<br />
<strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> Vallivana. És un testimoni viu <strong>de</strong> la memòria col·lectiva <strong>de</strong>ls<br />
morellans i una mostra <strong>de</strong> la seua <strong>de</strong>terminació per anar guanyant<br />
el futur tot i mantenint-se fi<strong>de</strong>ls a la i<strong>de</strong>ntitat d’esta històrica ciutat<br />
valenciana.<br />
La monumentalitat <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>, que la fa única entre tots els pobles i<br />
ciutats <strong>de</strong> la Comunitat Valenciana, és el marc d’una societat viva, amb<br />
iniciativa per a produir riquesa i inquietuds en els diversos àmbits <strong>de</strong><br />
la cultura. El seu dinamisme canalitza el impuls d’una àmplia regió on<br />
confluixen els territoris <strong>de</strong> tres Comunitat Autònomes amb personalitats<br />
molt marca<strong>de</strong>s però alhora amb moltes coses en comú. Per això, el<br />
<strong>Sexenni</strong> transcendix <strong>Morella</strong> per a representar les tradicions d’una gran<br />
comarca i formar part <strong>de</strong>l patrimoni <strong>de</strong> tota la Comunitat Valenciana.<br />
Amb estes línies m’agradaria fer arribar una cordial salutació a tots<br />
els morellans i als que se’ls uniran durant estes festes <strong>de</strong>l <strong>53</strong> <strong>Sexenni</strong>,<br />
així com la meua felicitació per unes celebracions que ens fan sentir<br />
orgullosos a tots els valencians.<br />
Alberto Fabra Part<br />
Presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> la Generalitat<br />
23
MOLT EXCEL·LENT SR. JUAN GABRIEL<br />
COTINO FERRER<br />
Presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> les Corts Valencianes
Fa més <strong>de</strong> tres segles, el 1673, els veïns <strong>de</strong> <strong>Morella</strong> van jurar<br />
un vot en senyal d’agraïment a la Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> Vallivana<br />
<strong>de</strong>sprés d’alliberar-se <strong>de</strong> la pesta. Este vot consistia en la<br />
celebració d’un novenari cada sis anys en honor a la Mare <strong>de</strong> Déu. Des <strong>de</strong><br />
llavors, s’ha complit el jurament i, fi<strong>de</strong>ls a esta tan esperada cita, en este<br />
2012 els morellans torneu a complir amb la vostra promesa, tal com vos<br />
marca la història i el costum arrelat en el temps.<br />
Com a presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> les Corts Valencianes, vull expressar el meu<br />
compromís amb les festes <strong>de</strong> la Comunitat en general, i en particular<br />
amb aquelles que tenen una significació històrica tan important com el<br />
<strong>Sexenni</strong> que naix d’una tradició que, em consta, es continua vivint <strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong>l fons <strong>de</strong>l cor.<br />
El <strong>Sexenni</strong> <strong>de</strong> <strong>Morella</strong> és una expressió <strong>de</strong> cultura i tradició i un exemple<br />
<strong>de</strong> permanència <strong>de</strong> les arrels en els ciutadans <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>, un exemple <strong>de</strong><br />
patrimoni cultural i religiós que <strong>de</strong>mostra la bona convivència entre les<br />
persones d’una mateixa terra i una magnífica manifestació <strong>de</strong>l caràcter<br />
històric d’esta ciutat.<br />
És un honor po<strong>de</strong>r felicitar la localitat <strong>de</strong> <strong>Morella</strong> en el seu <strong>53</strong>é <strong>Sexenni</strong> i<br />
a totes les persones que fan possible esta meravellosa festa que reunix<br />
a milers <strong>de</strong> persones en esta celebració civicoreligiosa.<br />
Finalment, m’agradaria <strong>de</strong>sitjar a tots els veïns <strong>de</strong> <strong>Morella</strong> uns dies<br />
plens d’alegria i felicitat, agraint la invitació per a dirigir-me al poble <strong>de</strong><br />
<strong>Morella</strong> en estos dies tan intensos d’agost i amb la petició, com fa tres<br />
segles a la Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> Vallivana, perquè ens aju<strong>de</strong> en els actuals<br />
temps. Bones festes a tots.<br />
Juan Gabriel Cotino Ferrer<br />
Presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> les Corts Valencianes<br />
25
IL·LM. SR. D. JAVIER MOLINER GARGALLO<br />
Presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> la Diputació <strong>de</strong> Castelló
El <strong>Sexenni</strong> como i<strong>de</strong>ntidad, <strong>Morella</strong> como estandarte <strong>de</strong> las<br />
tradiciones <strong>de</strong> toda una provincia. Eso es lo que representan<br />
los días veni<strong>de</strong>ros; la llegada <strong>de</strong> un ciclo festivo que se inició en<br />
1672 con una rogativa a la Virgen <strong>de</strong> la Vallivana y que, con el paso <strong>de</strong> los<br />
siglos, se ha convertido en patrimonio universal <strong>de</strong> todo un pueblo. La<br />
capital <strong>de</strong> Els Ports se convierte en el epicentro emocional <strong>de</strong> nuestras<br />
comarcas, y no solo eso, en el mejor embajador <strong>de</strong>l potencial que tiene<br />
nuestro interior. Y no me refiero solo al apartado turístico, sino a los<br />
recursos casi ilimitados que tenemos por explotar y a cuyo <strong>de</strong>sarrollo<br />
nos comprometemos a diario.<br />
El <strong>53</strong> <strong>Sexenni</strong> ya está aquí y con él 340 años <strong>de</strong> música y tradiciones en el<br />
que los morellanos mantienen su fervor y fi<strong>de</strong>lidad hacia el legado <strong>de</strong> sus<br />
antepasados. Un compromiso con el pasado, que se vive en el presente,<br />
y que representa una puerta permanentemente abierta al futuro. Debe<br />
ser necesariamente el ejemplo <strong>de</strong> progreso que nos marcaron nuestros<br />
ancestros el que nos sirva para acometer con ilusión y esperanza los<br />
retos <strong>de</strong>l futuro. El <strong>Sexenni</strong> <strong>de</strong> cada día. Una apuesta por sacar a pasear<br />
lo mejor que llevamos <strong>de</strong>ntro y superar las dificulta<strong>de</strong>s que nos <strong>de</strong>pare<br />
el <strong>de</strong>stino.<br />
Soy plenamente consciente que todo el ciclo festivo provincial gira en<br />
torno a un pilar fundamental: la participación. Es el alma <strong>de</strong> la fiesta,<br />
principio y final. Y <strong>Morella</strong> no es precisamente la excepción, sino más bien<br />
el ejemplo a imitar. Por eso quisiera felicitar a todo el pueblo morellano,<br />
especialmente a los rostros anónimos que tanto aportan al esfuerzo<br />
colectivo, por el excelente trabajo que han realizado. No habéis <strong>de</strong>jado<br />
<strong>de</strong> trabajar ni un minuto <strong>de</strong>s<strong>de</strong> que, hace ahora un año, L’Anunci iniciara<br />
el pregón <strong>de</strong> la festa. Han sido meses intensos, en los que habéis puesto<br />
esfuerzo y <strong>de</strong>dicación para que <strong>Morella</strong> brille igual que siempre...pero<br />
más que nunca.<br />
En ese empeño me comprometo a que siempre encontraréis el apoyo <strong>de</strong><br />
la Diputación <strong>de</strong> Castellón, como ayer y como siempre. Son numerosos<br />
los proyectos que nos unen, <strong>de</strong> forma indivisible, al futuro <strong>de</strong> <strong>Morella</strong><br />
y a la mejora <strong>de</strong> la calidad <strong>de</strong> vida <strong>de</strong> sus ciudadanos. Eso también es<br />
el <strong>Sexenni</strong>; renovar los votos <strong>de</strong> unión para construir entre todos una<br />
provincia mejor y una <strong>Morella</strong> mejor.<br />
Mis mejores <strong>de</strong>seos para este tiempo <strong>de</strong> compromiso, tradición y pasión<br />
por una historia que no hace sino engran<strong>de</strong>cerse con el paso <strong>de</strong> los<br />
años.<br />
Javier Moliner Gargallo<br />
Presi<strong>de</strong>nte <strong>de</strong> la Diputación <strong>de</strong> Castellón<br />
27
EXCM. I RVDM. SR. XAVIER SALINAS VIÑALS<br />
Bisbe <strong>de</strong> Tortosa
La històrica Ciutat <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l cim <strong>de</strong>l castell fins a l’Hostal Nou, on s’hostatja la<br />
Verge en breu capella, es vesteix novament <strong>de</strong> gala. Ho fa per celebrar festa solemne a<br />
glòria <strong>de</strong> Déu i honor <strong>de</strong> Santa Maria <strong>de</strong> Vallivana, patrona celestial <strong>de</strong>ls morellans. En una<br />
tal celebració, pelegrinatge i festa <strong>de</strong> fe cristiana, el vostre bisbe us acompanya. I, amb mi, l’Emm. i<br />
Rvdm. Car<strong>de</strong>nal D. Antonio Cañizares, qui presidirà la celebració <strong>de</strong> la Festa Major.<br />
Comptem ja el LIII <strong>Sexenni</strong>, el <strong>de</strong> l’Any <strong>de</strong> la Fe. Enguany la festa té color franciscà perquè celebrem<br />
el 740è aniversari <strong>de</strong> la fundació <strong>de</strong>l Convent <strong>de</strong> Sant Francesc. I tots sabem quanta va ser la <strong>de</strong>voció<br />
<strong>de</strong>ls menorets a la Verge Maria, <strong>de</strong>fensant-ne el misteri <strong>de</strong> la seva Puritat original i, aquí, a la Ciutat<br />
murada, exalçant-ne el seu nom, ahir topònim <strong>de</strong> <strong>de</strong>vesa, avui i per sempre altament dignificat en<br />
advocació <strong>de</strong> la Mare <strong>de</strong> Déu.<br />
La Ciutat són les cases, els carrers i les places, adornats amb bellesa i gran imaginació per a la Reina<br />
<strong>de</strong>ls Àngels; ho és la preciosa Església Arxiprestal Basílica <strong>de</strong>dicada a Santa Maria, dita la Major,<br />
unida a la Basílica romana <strong>de</strong> Sant Joan <strong>de</strong>l Laterà, Cap i Mare <strong>de</strong> totes les esglésies <strong>de</strong> l’Orbe, on, en<br />
casa pròpria, Casa <strong>de</strong> Déu i <strong>de</strong> la Comunitat <strong>de</strong> creients, la Mare, figurada en la petita imatge, puja<br />
un cop més per trobar-se amb els seus fills; és Ciutat el camí <strong>de</strong> Vallivana, com ho són els boscos i<br />
matolls <strong>de</strong> la <strong>de</strong>vesa, via i entorn <strong>de</strong> llarga i <strong>de</strong>vota romeria; ho és la Casa <strong>de</strong> la Vila, seu <strong>de</strong>l Consistori<br />
que, amb el poble, va emetre el vot sexennal a la Mare <strong>de</strong> Déu i fi<strong>de</strong>lment, agraït, el renova.<br />
La Ciutat, però, som principalment les persones i les famílies; els gremis i confraries; les institucions<br />
civils i eclesiàstiques; les fundacions <strong>de</strong>dica<strong>de</strong>s a l’assistència als més grans i als malalts, regi<strong>de</strong>s per<br />
religioses <strong>de</strong> vida consagrada; els cors polifònics i les agrupacions instrumentals; les organitzacions<br />
<strong>de</strong>dica<strong>de</strong>s amb generositat a l’atenció als més necessitats, avui especialment maltractats per<br />
una crisi que no s’acaba. Ciutat murada amb el cinyell <strong>de</strong> la fe, oberta entre torres <strong>de</strong> fortalesa a<br />
l’esperança, tots moguts per l’amor <strong>de</strong> la Mare que ens estima i que en el Fill ens mostra el rostre<br />
invisible <strong>de</strong> Déu salvador.<br />
Maria, la Santa Mare, puja a <strong>Morella</strong> per estar-se amb els morellans, grans i xics, homes i dones, sans<br />
i malalts, com pujà un dia a la muntanya <strong>de</strong> Judà per estar-se amb la cosina Isabel que esperava<br />
el naixement <strong>de</strong> Joan el Baptista (Lc 1, 39-56). Mentre Ella serà amb nosaltres, la <strong>Morella</strong> murada i<br />
encastellada, rica en litúrgia i pregària, en cultura i tradicions, bategant d’amor filial, serà expressió<br />
simbòlica <strong>de</strong> la Jerusalem celestial <strong>de</strong> l’Apocalipsi, “que la glòria <strong>de</strong> Déu il·lumina i l’Anyell n’és la<br />
llum” (Ap 21, 23). I en el cel brillarà el gran prodigi <strong>de</strong> la “Dona vestida <strong>de</strong> sol, amb la lluna sota els<br />
peus i sobre el cap una corona <strong>de</strong> dotze estrelles” (Ap. 12-18), Santa Maria <strong>de</strong> Vallivana. Ella ens<br />
obté <strong>de</strong> Jesucrist, el seu Fill, l’abundor <strong>de</strong> la gràcia i la infinita misericòrdia.<br />
És el meu <strong>de</strong>sig i pregària que les arrels cristianes <strong>de</strong>l poble es vegin nodri<strong>de</strong>s amb les celebracions<br />
litúrgiques i els actes <strong>de</strong>vocionals propis <strong>de</strong>l <strong>Sexenni</strong>, centrats en la figura <strong>de</strong> la Mare <strong>de</strong> Déu<br />
mostrant-nos el seu Fill, el Verb fet home, i que tots aquells que participem en els actes religiosos<br />
experimentem una nova vigoria espiritual revifats pel sagrament <strong>de</strong>l Perdó i nodrits amb l’Eucaristia.<br />
Sempre <strong>de</strong> la mà <strong>de</strong> Santa Maria <strong>de</strong> Vallivana.<br />
Excm. i Rvdm. Sr. Javier Salinas Viñals<br />
Bisbe <strong>de</strong> Tortosa<br />
29
EXCM. Y MGFC. SR. D. VICENT CLIMENT JORDÀ<br />
Rector <strong>de</strong> la Universitat Jaume I
Les emblemàtiques festes <strong>de</strong>l <strong>Sexenni</strong> <strong>de</strong> <strong>Morella</strong> i la<br />
bellíssima i tradicional ritualitat a què ens convoquen<br />
ens permeten <strong>de</strong> bell nou transcendir col·lectivament i<br />
personalment la mera satisfacció <strong>de</strong> les necessitats materials per a<br />
viure per sobre –sobreviure– a les rutines <strong>de</strong> la quotidianitat. De bell nou<br />
tenim l’oportunitat <strong>de</strong> recrear la nostra i<strong>de</strong>ntitat col·lectiva, l’amistat i la<br />
concòrdia en un espai extraordinari <strong>de</strong> cultura i d’espiritualitat ancestrals<br />
i alhora contemporànies.<br />
Com a representant <strong>de</strong> la Universitat Jaume I, que sempre ha trobat entre<br />
els morellans i morellanes i entre tot el veïnat <strong>de</strong>ls Ports una significativa<br />
voluntat <strong>de</strong> participació en aquest projecte –sempre <strong>de</strong> futur– que és la<br />
universitat pública <strong>de</strong> les comarques castellonenques, em plau saludar-<br />
vos i <strong>de</strong>sitjar-vos unes bones festes <strong>de</strong>l <strong>53</strong> <strong>Sexenni</strong> <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>.<br />
Vicent Climent<br />
Rector <strong>de</strong> la Universitat Jaume I<br />
31
EXCM. SR. D. JOAQUIM PUIG FERRER<br />
Ex Alcal<strong>de</strong> <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>, Diputat al Congrés per Castelló<br />
i Secretari General <strong>de</strong>l PSPV
Viatge a la nostra vida<br />
Quan el dissabte esperat fosqueja al Pla d’Estudi i entra la<br />
imatge <strong>de</strong> la Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> Vallivana, envoltada <strong>de</strong> milers<br />
<strong>de</strong> romers i esperada per tots, es produeix la simbiosi entre<br />
el passat, el present i el futur. En un punt <strong>de</strong> la geometria <strong>de</strong> l’imaginari<br />
conflueixen els perímetres <strong>de</strong>l triangle espacial <strong>de</strong>ls sentiments.<br />
Recor<strong>de</strong>s el teu primer <strong>Sexenni</strong>? I el darrer? Recor<strong>de</strong>s les primeres<br />
emocions quan miraves <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l Carro Triomfant o quan dansaves, o<br />
quan portaves la Creu o venies <strong>de</strong> romer o…. I veus els ulls <strong>de</strong>ls xiquets<br />
d’avui vivint sense saber-ho allò que formarà part sempre –<strong>de</strong>s <strong>de</strong> les<br />
més diverses conviccions- <strong>de</strong> la seua vida.<br />
I tú, estàs allí, impàvid, ingràvid, soles i més acompanyat que mai, al costat<br />
<strong>de</strong>ls teus -presents i absents- amb la mirada polièdrica <strong>de</strong>l viscut i <strong>de</strong>l<br />
que vols viure <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’angle <strong>de</strong> l’instant d’una plaça d’acollida, mentre es<br />
fa el silenci només trencat pel càntic.<br />
Arribaran els dies on el treball passejarà enaltit pels carrers <strong>de</strong> la ciutat<br />
enjoiada, plena <strong>de</strong> goig, sentida en el reconeixement d’un compromís<br />
assolit.<br />
El <strong>Sexenni</strong> és <strong>de</strong>ls morellans però també d’aquells que volen viure’l amb<br />
nosaltres.<br />
Si vens vorás les flors en paper rissat esculpi<strong>de</strong>s, escoltaràs les veus i<br />
les músiques, t’adonaràs <strong>de</strong>l pas <strong>de</strong>ls segles d’una societat a cops <strong>de</strong><br />
retaule, t’aproximaràs com cregues al fet religiós, viuràs, el sentiment<br />
d’un poble.<br />
Mirem les arrels amb respecte, assumim <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’avui la història i<br />
reafirmem la lleialtat amb el <strong>de</strong>mà <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>.<br />
I per això, el <strong>Sexenni</strong> és esperança. Cap pesta, ni <strong>de</strong>l passat ni <strong>de</strong>l present,<br />
pot frustrar el nostre futur. Haurem <strong>de</strong> revisar, <strong>de</strong> confrontar i <strong>de</strong> confluir,<br />
constatant que la felicitat no es compra al mercat ni la vida <strong>de</strong> la gent<br />
s’ha <strong>de</strong> subhastar en funció <strong>de</strong> la prima <strong>de</strong> risc.<br />
La resposta està en la superació <strong>de</strong> les velles epidèmies <strong>de</strong> la insolidaritat,<br />
<strong>de</strong> la xenofòbia, <strong>de</strong> l’egoisme.<br />
Del <strong>Sexenni</strong>, sempre n’aprendràs. Cal buscar i retrobar valors que amb<br />
coratge, esforç i convicció ens aju<strong>de</strong>n a ser la <strong>Morella</strong> <strong>de</strong> tots, la <strong>Morella</strong><br />
socialment avançada que mai hem <strong>de</strong> renunciar a ser.<br />
Joaquim Puig Ferrer<br />
Ex Alcal<strong>de</strong> <strong>de</strong> <strong>Morella</strong> i Diputat al Congrés per Castelló<br />
i Secretari General <strong>de</strong>l PSPV<br />
33
IL·LM SR. RHAMSÉS RIPOLLÉS PUIG<br />
Alcal<strong>de</strong> <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>
COMPROMÍS AMB EL FUTUR<br />
El moment en que totes les mira<strong>de</strong>s van a parar a ella, a la nostra<br />
patrona, la Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> Valivana, vinguda amb l’esforç <strong>de</strong>l<br />
romers <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la vall d’Ivana, dóna inici a uns dies màgics.<br />
Cadascun <strong>de</strong>ls papers que guarneixen els carrers s’uneixen a milers i<br />
milers <strong>de</strong> quilòmetres per ser contemplats per tots i totes, com una<br />
mostra d’unió, <strong>de</strong> treball conjunt, d’estima en el bon saber fer morellà.<br />
La història <strong>de</strong>l <strong>Sexenni</strong> és constància i fi<strong>de</strong>litat. De sis en sis anys, com<br />
ens agrada viure la història i la nostra vida personal, els morellans i<br />
morellanes, ens aferrem al compromís <strong>de</strong>ls nostres avantpassats amb<br />
la mirada posada en el futur i en la lleialtat d’allò que més estimem.<br />
Cada <strong>Sexenni</strong> és únic, és un fruït sorprenent d’eixe gran arbre que és<br />
<strong>Morella</strong> amb unes arrels profun<strong>de</strong>s. El <strong>Sexenni</strong> és un veritable tresor.<br />
El tresor que fan possible la suma d’esforços, <strong>de</strong> treball i <strong>de</strong> compromís<br />
<strong>de</strong> tot un poble: l’Ajuntament i el clero, el gremi <strong>de</strong> la gent gran, gremi<br />
<strong>de</strong>ls llauradors i rama<strong>de</strong>rs, la colònia morellano-catalana, els morellans<br />
absents, el gremi <strong>de</strong> professions, industria i transport, el <strong>de</strong> comerç i<br />
turisme, el gremi d’arts i oficis, el <strong>de</strong> la joventut, els carrers, els personatges<br />
bíblics, els conventets, les danses, les reines i tanta i tanta gent que<br />
col·labora en la seua organització.<br />
El <strong>53</strong> <strong>Sexenni</strong> ens porta nous reptes i oportunitats. Serà el <strong>Sexenni</strong> més<br />
conegut <strong>de</strong> la història i aplegarem a llocs que no havíem imaginat mai. I<br />
el <strong>Sexenni</strong> també és esperança, és la millor mostra <strong>de</strong> la nostra capacitat<br />
com a poble i, com ja van fer els nostres avantpassats, farem front a les<br />
pestes actuals.<br />
Un <strong>Sexenni</strong> precedit per un agost ben especial amb els bous <strong>de</strong> Sant<br />
Roc, activitats per a grans i menuts, concerts, exposicions, el Festival<br />
Internacional <strong>de</strong> Música, xarra<strong>de</strong>s, esport... tot un ventall d’activitats que<br />
es mostren en estes pàgines i reflecteixen la vida intensa, associativa i<br />
compromesa <strong>de</strong> la nostra ciutat.<br />
Festa, tradició, compromís i futur són vectors que conflueixen en els<br />
morellans i morellanes d’avui per avançar cap al <strong>de</strong>mà <strong>de</strong> la nostra<br />
ciutat.<br />
Tots aquells que ens visiteu trobareu una <strong>Morella</strong> oberta, mo<strong>de</strong>rna, amb<br />
il·lusió i per damunt <strong>de</strong> tot amb una gent compromesa amb la seua<br />
terra.<br />
Benvinguts tots i totes al <strong>53</strong> <strong>Sexenni</strong>.<br />
Rhamsés Ripollés Puig<br />
Alcal<strong>de</strong> <strong>de</strong> <strong>Morella</strong><br />
35
JOSEP MARTÍ GÓMEZ<br />
Pregoner <strong>de</strong>l <strong>Sexenni</strong>. <strong>Morella</strong> 2012
Josep Martí Gómez va nàixer a l’any 1937 a <strong>Morella</strong>. De ben menut,<br />
va haver <strong>de</strong> marxar d’esta terra, però sempre ha mantingut la<br />
vinculació i les seues arrels pròximes a la seua terra. Consi<strong>de</strong>rat<br />
com un <strong>de</strong>ls mestres <strong>de</strong>l reporterisme periodístic, va començar la seua<br />
carrera a mitjans <strong>de</strong>ls anys 60. Era una època verta<strong>de</strong>rament complicada<br />
perquè a les presions típiques que hi ha als mitjans <strong>de</strong> comunicació,<br />
s’afegia <strong>de</strong> forma important el contexte polític, amb la dictadura<br />
franquista. Va començar a treballar com a corrector al Diari <strong>de</strong> Barcelona<br />
i, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> dos anys, va ocupar una vacant al diari Mediterràneo <strong>de</strong><br />
Castelló. Als anys 70, va eixir una vacant a El Correo <strong>de</strong> Barcelona i, Martí<br />
Gómez va donar el salt a la ciutat Comtal.<br />
Des d’eixe diari es rellançaria la seua carrera. La seua constant innovació<br />
i cerca <strong>de</strong> nous continguts li van valer espais importants en diaris o<br />
revistes. Los Monos, a El Correo, o el tàn<strong>de</strong>m que va començar a formar<br />
amb Josep Ramoneda, al setmanari Por Favor, marcarien els seus inicis.<br />
Precisament, va aconseguir el premi Manuel <strong>de</strong>l Arco per estes entrevistes<br />
i, posteriorment, també obtindria, el Ciutat <strong>de</strong> Barcelona, dues vega<strong>de</strong>s<br />
per l’espai Saló <strong>de</strong> fumadors, compartit amb Joan <strong>de</strong> Sagarra a Ràdio<br />
Barcelona. Éstes no són les seues úniques distincions i reconeixements,<br />
ja que el Col·legi <strong>de</strong> Periodistes <strong>de</strong> Catalunya li va atorgar el Premi Ofici<br />
<strong>de</strong> Periodista a l’any 1990 on també va rebre el Premi Nacional <strong>de</strong><br />
Periodisme <strong>de</strong> Catalunya, l’any 2008, entre altres.<br />
Al llarg <strong>de</strong> la seua trajectòria professional, ha tocat tots els géneres<br />
periodístics -crònica política, entrevista, reportatge, succesos-, fins<br />
i tot la corresponsalia <strong>de</strong> la ca<strong>de</strong>na Ser a Londres, durant cinc anys.<br />
Així, en esta ràdio també ha tingut espais <strong>de</strong> gran importància, com El<br />
Bestiario d’Hora 25 conduït per Carlos Llamas, amb Ramoneda o les<br />
col·laboracions en La Ventana, amb Gemma Nierga, o en A vivir que son<br />
dos días, on encara té una secció. A més, ha tingut espais en diaris com<br />
La Vanguardia.<br />
A part <strong>de</strong> la seua carrera dins <strong>de</strong>ls mitjans <strong>de</strong> comunicació, Martí<br />
Gómez també ha escrit una <strong>de</strong>sena <strong>de</strong> llibres i ha sigut guionista <strong>de</strong> la<br />
realitzadora Mercè Vilaret.<br />
Martí Gómez és un contador d’històries, com a ell li agradava dir als<br />
periodistes. Per això, les seues xarra<strong>de</strong>s -algunes d’elles a <strong>Morella</strong>,<br />
com el Cita a <strong>Morella</strong> <strong>de</strong> 2010- solen versar sobre anècdotes, històries<br />
i passatges que amaguen una gran lliçó. Des <strong>de</strong> les ones en les què ha<br />
estat i les línies en les què ha escrit, sempre ha tingut present <strong>Morella</strong>,<br />
eixa terra que mai ha arribat a abandonar.<br />
37
Fi<strong>de</strong>lis, Fortis, Pru<strong>de</strong>ns et...Civitas
40<br />
Fi<strong>de</strong>lis, Fortis, Pru<strong>de</strong>ns et...Civitas<br />
La Tercera Guerra Carlista, per alguns la Segona, i per als menys la Quarta, és suficienment pròxima per sentir<br />
certa afinitat per ella, ja que apunta esències que malhauradament se <strong>de</strong>staparien al s.XX amb tota la seva crueltat.<br />
Unes furies <strong>de</strong>scontrola<strong>de</strong>s que van eixir, ja tant prompte, <strong>de</strong> la ma <strong>de</strong> Fernando VII, el Deseado, qual Pandora obrint<br />
la caixa, com una seixantena d’anys enrera, però que ara ja agafen els matisos propis que corresponen a l’aproximació<br />
<strong>de</strong> finals <strong>de</strong> segle: un capitalisme <strong>de</strong>sbocat que va arrassant les economies tradicionals; l’augment progressiu<br />
<strong>de</strong> la classe obrera i la seva pròpia consciència; l’extensió <strong>de</strong> les noves tecnologies; la millora exponencial <strong>de</strong> les<br />
infraestructures i la salut pública; i noves i<strong>de</strong>es sociopolítiques, <strong>de</strong>sbordant la capacitat <strong>de</strong> reacció <strong>de</strong> pensaments<br />
ancorats en el passat; i si ja fèia seixanta anys semblava que ja s’estava en un punt sense retorn, la sensació és més<br />
gran en aquest moment, si cap.<br />
Però més que parlar <strong>de</strong> la guerra, en aquest article ens centrarem en estudiar una conseqüència d’ella que possiblement,<br />
encara que la gent conegue el fet, no sàpiguen exactament el per què: la concessió <strong>de</strong>l titol <strong>de</strong> Ciutat a<br />
<strong>Morella</strong> per Alfons XII. Com és possible que li donen aquest premi a una Vila tradicionalment carlista?. Intentarem<br />
contestar aquesta pregunta última, contestant algunes preguntes més secundàries, mirant <strong>de</strong> reüll a aquella<br />
guerra que ho va propiciar. Però primer <strong>de</strong> tot començarem aquest treball pel final, citant el Reial Decret publicat a<br />
la Gaceta <strong>de</strong> Madrid <strong>de</strong>l 16 <strong>de</strong> Febrer <strong>de</strong> 1878, on es pot llegir:<br />
En consi<strong>de</strong>ración á los gloriosos hechos que registra en su historia la villa <strong>de</strong> MorelIa,<br />
y muy especialrnente a los méritos contraidos por sus habitantes durante la última<br />
guerra civil,<br />
Vengo en conce<strong>de</strong>rle el título <strong>de</strong> Ciudad.<br />
Dado en Palacio á catorce <strong>de</strong> Febrero <strong>de</strong> mil ochocientos setenta y ocho.<br />
Vist aquest <strong>de</strong>cret concis, senzill i clar, cal analitzar-lo a fons per veure-hi un poc més enllà. De moment<br />
ens quedarem en la seva part final: muy especialmente a los méritos contraidos por sus habitantes durante la última<br />
guerra civil. Sembla evi<strong>de</strong>nt que la concessió d’aquesta gràcia és a conseqüència <strong>de</strong> l’última guerra. Quins van<br />
ser eixos mèrits? Ara els veurem.<br />
1. Les fortificacions <strong>de</strong> <strong>Morella</strong><br />
Encara que els inicis <strong>de</strong> la rebel·lió carlista eren precaris i vacil·lants, <strong>de</strong> fet la gran insurrecció <strong>de</strong>l 1868 se<br />
consi<strong>de</strong>rava fracassada, la proclamació <strong>de</strong> la República l’11 <strong>de</strong> Febrer <strong>de</strong> 1873, i la seva divisió interna en diverses<br />
faccions irreconciliables, van afavorir, no només l’augment <strong>de</strong> les parti<strong>de</strong>s pels membres <strong>de</strong>ls sectors<br />
més arrelats al carlisme, sino que també incorporarien elements no carlistes al veure el moviment legitimista<br />
com una alternativa viable a la <strong>de</strong>cepció, i terror, que causava als sectors conservadors la Revolució Repúblicana.<br />
<strong>Morella</strong>, enmig d’aquesta tempesta, era un símbol i un mite carlista, i l’ombra <strong>de</strong> Cabrera planejava<br />
per qualsevol racó <strong>de</strong>s <strong>de</strong> Vinaròs a Alcanyis. A aquest respecte, els liberals no cometrien errors passats i<br />
pretendrien conservar <strong>Morella</strong> dominada a tota costa. Com afirmava el Governador liberal Villacampa al<br />
Governador Civil <strong>de</strong> Castelló en un escrit:<br />
<strong>de</strong>cidido como estoy a conservar la Plaza <strong>de</strong> <strong>Morella</strong> por el Gobierno <strong>de</strong> la Nación, cueste lo que cueste, ante<br />
todo y por encima <strong>de</strong> todo.
Fi<strong>de</strong>lis, Fortis, Pru<strong>de</strong>ns et...Civitas<br />
Manuel Villacampa <strong>de</strong>l Castillo<br />
Fi<strong>de</strong>lis, Fortis, Pru<strong>de</strong>ns et...Civitas<br />
41
42<br />
Malgrat que les guerrilles carlistes no tenien els voluntaris que esperaven, a poc a poc la seva presència es<br />
fèia sentir més, fins que el punt d’inflexió seria a l’Agost <strong>de</strong> 1873, quan el Comandant Militar <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>,<br />
Zubieta, va <strong>de</strong>scobrir i abortar, una conspiració per entregar la Plaça a Cucala i Vallés. A més, la situació<br />
era cada vegada més precaria per al Govern Militar <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>, ja que la mancança <strong>de</strong> guarnició i la falta <strong>de</strong><br />
reforços, afectava a la tranquilitat <strong>de</strong>ls veïns fent còrrer tota classe <strong>de</strong> rumors <strong>de</strong> setge, i fins i tot d’assalt. Tot<br />
aquest nerviosisme a l’alça portava a una sensació perillosa, d’una pròxima pèrdua <strong>de</strong>l control <strong>de</strong> la situació,<br />
que provocaria un escrit <strong>de</strong> Zubieta al Capità General <strong>de</strong>l Districte, on ja avisaria <strong>de</strong> la necessitat imperiosa<br />
<strong>de</strong> fer reparacions i reformes a tot el sistema <strong>de</strong>fensiu<br />
<strong>de</strong> <strong>Morella</strong>. El 23 d’Agost escrivia:<br />
El aumento <strong>de</strong> las facciones carlistas que vagan<br />
por la Provincia y la conspiración <strong>de</strong>scubierta en<br />
ésta Plaza para entregarla a los cabecillas Cucala<br />
y Vallés, han hecho <strong>de</strong> imprescindible necesidad<br />
la recomposición <strong>de</strong> las murallas por <strong>de</strong>más<br />
<strong>de</strong>struidas y ruinosas que constituyen la <strong>de</strong>fensa <strong>de</strong><br />
la población, con el fín <strong>de</strong> evitar un golpe <strong>de</strong> mano<br />
que si siempre es sensible, lo sería más en las actuales<br />
circunstancias por la fuerza material y moral que<br />
daría a los enemigos <strong>de</strong> la República.<br />
Amb aquesta iniciativa s’inicien formalment les últimes<br />
reformes i millores, per necessitat militar, que sofrirà tot<br />
el sistema <strong>de</strong>fensiu <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>, i que duraran <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’1 <strong>de</strong><br />
Setembre <strong>de</strong> 1873 fins el 6 <strong>de</strong> Maig <strong>de</strong>l 1875. Les següents<br />
seran ben entrat el s.XX i ja amb un interés <strong>de</strong> recuperació<br />
<strong>de</strong>l Patrimoni Històric, i amb un rerafons turístic. Però<br />
hem <strong>de</strong> tenir molt present que aquestes reformes anirien<br />
en contra d’una Reial Ordre <strong>de</strong> 31 <strong>de</strong> Maig <strong>de</strong> 1856, que<br />
no estava <strong>de</strong>rogada, que <strong>de</strong>clarava més o menys:<br />
que la citada Plaza no forme parte <strong>de</strong>l sistema<br />
<strong>de</strong>fensivo <strong>de</strong>l Reino <strong>de</strong>ben en su consecuencia ser<br />
<strong>de</strong>molidas sus fortificaciones cuando el estado <strong>de</strong>l<br />
tesoro lo permitiese.<br />
Cosa que provocaria problemes per a l’Ajuntament en<br />
un futur.<br />
La i<strong>de</strong>a que pretenem transmetre la po<strong>de</strong>m extreure<br />
d’un escrit <strong>de</strong>l 4 <strong>de</strong> Desembre <strong>de</strong> 1873, on el Brigadier<br />
Manuel Villacampa, Governador Militar <strong>de</strong> <strong>Morella</strong> i <strong>de</strong><br />
la Provincia <strong>de</strong> Castelló, que havia arribat pocs dies abans<br />
per posar-se al front <strong>de</strong> la <strong>de</strong>fensa <strong>de</strong> la legitimitat Republicana<br />
justament al cor <strong>de</strong> la rebel·lió, comenta a l’Alcal<strong>de</strong><br />
<strong>de</strong> <strong>Morella</strong>, Manuel Aguilar:<br />
Eulogio Despujol i Dusay
A n tonio Dorregaray<br />
i Dominger<br />
Arsenio Martinez<br />
Campos Antón<br />
Al recorrer en la tar<strong>de</strong> <strong>de</strong> ayer las murallas <strong>de</strong> ésta Plaza he quedado complacido<br />
<strong>de</strong> las obras ejecutadas para reparar el mal estado <strong>de</strong> <strong>de</strong>fensa <strong>de</strong> ellas, y enterado<br />
<strong>de</strong> que el Ayuntamiento que Vd. presi<strong>de</strong>, acreditando su patriotismo, había<br />
a<strong>de</strong>lantado los fondos y materiales <strong>de</strong> la obra, no puedo menos que darle las<br />
gracias por éste acto <strong>de</strong> amor a la libertad y adhesión al Gobierno Nacional.[...]<br />
cuya conducta levantada y patriótica haré yo llegue noticia <strong>de</strong>l Sr. Gobernador<br />
Civil <strong>de</strong> la Provincia para que ésta superior autoridad estime en lo que vale la<br />
digna actitud <strong>de</strong>l Ayuntamiento <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>.<br />
Po<strong>de</strong>m <strong>de</strong>stacar d’aquest escrit la lloança que fa <strong>de</strong>l patriotisme <strong>de</strong> l’Ajuntament,<br />
i <strong>de</strong> part <strong>de</strong> la població morellana, en el moment crític que estaven passant.<br />
Res comparable amb l’actitut hostil, difícil i <strong>de</strong> sabotatge tant <strong>de</strong> la majoria<br />
<strong>de</strong>ls veïns com <strong>de</strong> la Corporació, front els governadors liberals, Alcocer i Portillo,<br />
quaranta anys enrera: està evi<strong>de</strong>nciant un canvi <strong>de</strong> mentalitat.<br />
Això no vol dir que <strong>de</strong> sobte <strong>Morella</strong> s’haguera convertit al liberalisme. La majoria<br />
continuaria sentint afinitat pel carlisme, i en alguns casos s’incorporarien<br />
activament a les parti<strong>de</strong>s <strong>de</strong> Cucala, Polo o Segarra, però estàven hastiats i farts <strong>de</strong> quaranta<br />
anys en estat <strong>de</strong> guerra; una guerra total en els set primers anys, i <strong>de</strong> baixa intensitat en la resta.<br />
Si, a poc a poc, les parti<strong>de</strong>s anaven augmentant forces, era més per la incapacitat <strong>de</strong>l Govern<br />
<strong>de</strong> la República que no per les seves pròpies virtuts i adhesions. De fet, en el moment que s’enfrontaven<br />
davant <strong>de</strong> forces organitza<strong>de</strong>s no tenien altra eixida que la <strong>de</strong>rrota i la dispersió. Una<br />
anècdota simpàtica sobre el clima <strong>de</strong> la ciutat la tenim en aquesta noticia <strong>de</strong>l diari La Discusión,<br />
<strong>de</strong>l 31 <strong>de</strong> Maig <strong>de</strong> 1874, on po<strong>de</strong>m intuïr que, si bé els carlistes morellans serien pru<strong>de</strong>ns front<br />
la situació que hi havia fora <strong>de</strong> les muralles, amb una actitut d’acatació pacífica a l’autoritat, no<br />
per això acceptarien cel·lebrar les victòries liberals:<br />
Las últimas noticias <strong>de</strong> <strong>Morella</strong> aseguran que el dia 11 <strong>de</strong> los corrientes se recibió<br />
allí la noticia <strong>de</strong> la entrada <strong>de</strong> las tropas en Bilbao, lo cual fué objeto <strong>de</strong> gran<strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong>mostraciones <strong>de</strong> alegría por parte <strong>de</strong> los liberales <strong>de</strong> la población. El gobernador<br />
militar dispuso un repique general <strong>de</strong> campanas, pero habiéndose notado por los<br />
vecinos que solo se tocaban dos <strong>de</strong> las cinco campanas que hay en la torre <strong>de</strong> la<br />
iglesia, dieron parte a la autoridad y comisionó a una pareja <strong>de</strong> guardias civiles<br />
para que las hiciese tocar todas hasta segunda ór<strong>de</strong>n. Esto sucedía a las doce <strong>de</strong>l día,<br />
y acto continuo fueron lanzadas al vuelo las cinco campanas, durando el repique<br />
hasta las cinco <strong>de</strong> la tar<strong>de</strong>, en que se dió ór<strong>de</strong>n para suspen<strong>de</strong>r el toque. Por la noche<br />
hubo iluminación general, pero como se advirtiese que las personas significadas<br />
como carlistas tenían los balcones a oscuras, se les impuso una multa <strong>de</strong> 10 reales,<br />
con lo cual se recaudaron más <strong>de</strong> 50 duros, que fueron entregados al hospital.<br />
Aquella misma noche hubo en el teatro una función <strong>de</strong> convite en honor <strong>de</strong>l ejército<br />
que ha combatido en el Norte. En esta función se tocaron himnos patrióticos.<br />
Fi<strong>de</strong>lis, Fortis, Pru<strong>de</strong>ns et...Civitas<br />
43
44<br />
Però tornant a la situació bèl·lica, hem <strong>de</strong> remarcar l’actitut <strong>de</strong>ls pobles <strong>de</strong> la Comarca. Primer<br />
Zubieta, i <strong>de</strong>sprés Villcampa, <strong>de</strong>manaven constanment a pobles com Forcall, Sorita, Vilafranca,<br />
etc. materials i personal qualificat per ajudar a reparar les fortificacions, i veien amb <strong>de</strong>seperació<br />
que no arribaven mai. Per gust o per por, eren coaccionats pels Comandants d’Armes Carlistes<br />
que estaven a cada població, on realment eren un govern paral.lel a les Alcaldies, on controlaven<br />
l’allistament <strong>de</strong> voluntaris, recaptaven tributs, feien <strong>de</strong> servei d’informació, reunien als combatents<br />
dispersos, i, sobretot, impedien qualsevol ajuda material o humana a <strong>Morella</strong>. Així expressava<br />
Villacampa en un escrit al Governador Civil, a Castelló, l’actitut <strong>de</strong>ls pobles:<br />
protegen con todas sus fuerzas al Carlismo apoyando a los facciosos en cuanto pue<strong>de</strong>n y valen,<br />
<strong>de</strong>mostrándoles su entusiasmo y cariño hasta en los más pequeños <strong>de</strong>talles...<br />
Un bon exemple <strong>de</strong>l que significava <strong>Morella</strong> per als liberals d’arreu la Comarca la tenim en<br />
Joaquin Jovellar<br />
aquesta notícia <strong>de</strong> La Correspon<strong>de</strong>ncia <strong>de</strong> España, <strong>de</strong>l 26 <strong>de</strong> Febrer <strong>de</strong> 1875, quan la frustració,<br />
i Soler<br />
i la <strong>de</strong>rrota, anaven en augment entre les files carlistes per eixa època última <strong>de</strong> la guerra. <strong>Morella</strong><br />
era una mena d’Arca <strong>de</strong> Noè liberal enmig <strong>de</strong>l diluvi carlista:<br />
Las noticias que recibimos ayer <strong>de</strong> <strong>Morella</strong> se reducen a que son innumerables las familias que <strong>de</strong> todos los<br />
pueblos se refugian en aquella villa, llenas <strong>de</strong> espanto por el mal tratamiento que reciben <strong>de</strong> las partidas<br />
carlistas, pues es raro el pueblo cuyos habitantes no presencian algún apaleamiento...<br />
En aquesta carrera per posar en bon estat les fortificacions, Villacampa tenia la preocupació <strong>de</strong> fer les coses bé i <strong>de</strong><br />
manera legal, per po<strong>de</strong>r reclamar el reintegrament per part <strong>de</strong> l’Estat. La qüestió era que l’Ajuntament havia <strong>de</strong> fer<br />
una relació <strong>de</strong>tallada <strong>de</strong>ls materials, jornals, treballadors, etc. Al final, l’Ajuntament correria amb totes les <strong>de</strong>speses, i<br />
ho faria fora com fora, amb impostos ordinaris o extraordinaris, per a <strong>de</strong>sgràcia <strong>de</strong>ls veïns.<br />
Veurem un exemple <strong>de</strong> les reformes fetes en aquests anys. L’informe complet, dipositat a l’Arxiu Municipal <strong>de</strong><br />
<strong>Morella</strong>, el va fer el Coronel Desi<strong>de</strong>rio Gil i Velilla, que s’encarregaria <strong>de</strong> dirigir-les, i que acabaria substituïnt <strong>de</strong><br />
forma interina a Villacampa, a finals <strong>de</strong>l 1874. Per falta d’espai, transcriurem només un fragment que correspón a la<br />
zona <strong>de</strong> la Segona Torre <strong>de</strong> Sant Miquel, la <strong>de</strong> l’esquerra mirant al camí d’Aragó, fins a la Torre <strong>de</strong>l Racó, una zona<br />
que es pot visitar actualment, on podrem comprovar que tot allò que van fer ha <strong>de</strong>saparegut, i que les restauracions<br />
no ho han recuperat:<br />
En este edificio se han arreglado todos los pisos que se hallaban bastante ruinosos, construyéndose en<br />
el segundo dos habitaciones con sus respectivas puertas y ventanas para el Oficial <strong>de</strong> Guardia y la otra<br />
para el Sargento, habiéndose hecho también nuevamente una escalera con pasamanos que sube <strong>de</strong>s<strong>de</strong> el<br />
principal al último piso <strong>de</strong> dicha fortaleza, como asi mismo un escusado en el expresado cuarto principal,<br />
percha, armero y tablado para el <strong>de</strong>scanso <strong>de</strong> la tropa, habiéndose abierto también otro nuevo escusado<br />
en el antedicho último piso, a cuyo tejado se le hizo una gran reforma. Des<strong>de</strong> esta Torre hasta el ángulo<br />
<strong>de</strong> muralla frente a Santa Lucia(Torre <strong>de</strong>l Rincón), se ha arreglado perfectamente la banqueta con su<br />
pasamanos <strong>de</strong> ma<strong>de</strong>ra corrido y en el citado ángulo una espaciosa garita con ocho aspilleras para hacer<br />
fuego en todas direcciones y su tejado es <strong>de</strong> ma<strong>de</strong>ra labrada forrado <strong>de</strong> cinc...<br />
Com hem vist en aquest primer punt seria l’Ajuntament qui faria tot l’esforç econòmic alhora d’afrontar les obres<br />
<strong>de</strong> les fortificacions, i dóna tota una serie <strong>de</strong> facilitats alhora d’ajudar a l’esforç <strong>de</strong> guerra. Les <strong>de</strong>speses totals van<br />
costar la friolera <strong>de</strong> 551,544,43 reals. Ací estan incloses les racions <strong>de</strong> pa i vi que es donaven als treballadors, però no<br />
la fusta cremada <strong>de</strong> Pereroles, els jornals <strong>de</strong>ls masovers, i els jornals <strong>de</strong> treballadors d’altres pobles, que eren pagats<br />
pels seus Ajuntaments respectius a Jornal <strong>de</strong> Vila. <strong>Morella</strong> està ajudant sense paliatius a un govern liberal, tant en la<br />
forma d’una República com d’una Monarquia Restaurada, una població famosa pel seu Carlisme. Un punt a tenir<br />
en compte per les autoritats.
Pasqual Cucala Mir<br />
2. La Milicia liberal:<br />
Els Voluntaris d’ Antolí<br />
Davant <strong>de</strong> la mancança <strong>de</strong> tropes que tenia la guarnició <strong>de</strong>stinada a <strong>Morella</strong>, a causa <strong>de</strong> la<br />
ineptitut <strong>de</strong>l Govern Republicà i <strong>de</strong> diversos fronts que s’obrien per <strong>de</strong>struir-la, a finals <strong>de</strong> Desembre<br />
<strong>de</strong> 1873 s’autoritza la creació d’una Milicia <strong>de</strong> Voluntaris que constaria d’un Capità,<br />
d’un Tinent, d’un Alferes, d’un Sergent 1er, d’un 2on, dos caporals i 48 rasos. Serà la milicia<br />
<strong>de</strong>nominada Voluntaris d’Antolí, en honor al seu Capità, Manuel Antolí Royo. Aquests voluntaris<br />
tindrien una <strong>de</strong>stacada actuació en tota la guerra, i se guanyarien merescu<strong>de</strong>s lloançes<br />
<strong>de</strong>ls superiors. A més, d’aquesta força, Villacampa crearia una Contraguerrilla, nomenada<br />
Contraguerrilla <strong>de</strong> la Libertad, d’uns 150 homes, amb soldats voluntaris, i escollits, <strong>de</strong> les tropes<br />
<strong>de</strong> guarnició, en concret <strong>de</strong>ls Regiments Castrejana i Aragó. Aquestes forces, Voluntaris i<br />
Contraguerrilla combinarien els seus esforços per combatre la facció.<br />
La realitat era que Villacampa no tenia més remei que<br />
acudir als Voluntaris i la Contraguerrilla, ja que tot el<br />
territori <strong>de</strong>ls Ports, Baix Maestrat, Baix Aragó, Matarranya,<br />
etc. estava totalment dominat pels carlistes on els<br />
noms que resonàven eren Bello, Cucala, Vallés, Segarra,<br />
Palacio, Polo, i més cap al final <strong>de</strong> la guerra Dorregaray,<br />
en una clara superioritat <strong>de</strong> forces. Villacampa fa una<br />
crida insistent per augmentar la guarnició i disposar<br />
així d’una força volant per po<strong>de</strong>r operar pel territori,<br />
evitar els bloquetjos i cercar l’enemic en els seus propis<br />
amagatalls. Vanes <strong>de</strong>man<strong>de</strong>s, perquè no rebria un<br />
soldat extra, llevat <strong>de</strong> la Brigada Quijada a l’últim terç<br />
<strong>de</strong>l 1874, i que duraria ben poc. Tornant als Voluntaris,<br />
hi ha dotzenes d’exemples <strong>de</strong> les seves accions. La<br />
seva feina consistiria en anar pels pobles <strong>de</strong> la Comarca<br />
per intentar capturar al Comandant d’Armes Carlista i<br />
aconseguir recaptar les contribucions que els pertocàven,<br />
a més, d’intentar cercar i donar colps <strong>de</strong> mà on<br />
pogueren estar amagats els enemics. Però a causa <strong>de</strong><br />
la seva inferioritat numèrica no podrien evitar quatre<br />
successius bloquetjos, que no setges, ja que els carlistes<br />
serien incapaços <strong>de</strong> plantar un setge formal en tota la<br />
guerra; encara que causarien molts problemes quan<br />
al subministrament <strong>de</strong> tot tipus <strong>de</strong> material <strong>de</strong> boca i<br />
guerra, saquetjant els conreus <strong>de</strong>ls voltants i obstruïnt<br />
l’aqueducte. El 26 d’Octubre <strong>de</strong> 1873 començaria el<br />
primer bloqueig; el 2 <strong>de</strong> Febrer <strong>de</strong> 1874, el segon; al<br />
Setembre <strong>de</strong> 1874, el tercer; i l’últim començaria el 18<br />
d’Abril <strong>de</strong> 1875, amb una mitjana <strong>de</strong> duració <strong>de</strong> quatre<br />
mesos per bloqueig, més o menys.<br />
Fi<strong>de</strong>lis, Fortis, Pru<strong>de</strong>ns et...Civitas<br />
45
46<br />
Una vegada tancats dins <strong>de</strong> les muralles, tant els Voluntaris com la Contraguerrilla, feien eixi<strong>de</strong>s per molestar i<br />
sorpendre als carlistes en les seves posicions <strong>de</strong>ls voltants: com per exemple el 3 <strong>de</strong> Març <strong>de</strong> 1874, en ple segon<br />
bloqueig, ataquen i dispersen les posicions enemigues que tenien a la serra <strong>de</strong> Xiva, o la meritòria captura <strong>de</strong>l Cap<br />
<strong>de</strong> partida Ignacio Polo Guardiola, el Confiter <strong>de</strong> Cinctorres, al Novembre <strong>de</strong> 1874.<br />
Parlant <strong>de</strong>ls bloquetjos carlistes, la fàbrica <strong>de</strong> Juan Giner estava massa lluny <strong>de</strong>l perímetre <strong>de</strong> seguretat que van<br />
establir els Voluntaris al voltant <strong>de</strong> les muralles, i per tant que es poguera <strong>de</strong>fendre en condicions els seus interessos,<br />
clar objectiu pels carlistes. En una noticia <strong>de</strong> La Iberia, <strong>de</strong>l 26 <strong>de</strong> Febrer <strong>de</strong> 1875, es pot veure la impotència que<br />
sentiria l’industrial morellà, ja que les guerrilles li <strong>de</strong>manarien 24000 rs, que les fueron abonados en el acto. A més, <strong>de</strong><br />
robar-li diez carros cargados <strong>de</strong> género consistente en mantas y lana...Davant d’aquesta in<strong>de</strong>fensió acabaria tancant. Però<br />
malgrat aquestes accions <strong>de</strong> mèrit que hem apuntat, el<br />
bloqueig sempre tendia a ser en el temps, com ja hem<br />
comentat, més ferm i amb tropes més nombroses, crida<strong>de</strong>s<br />
a l’efecte. En aquestes tesitures, <strong>Morella</strong> respirava<br />
gràcies a expedicions <strong>de</strong>s d’Alcanyís amb forts contingents<br />
<strong>de</strong> tropes que portaven aliments, material sanitari,<br />
i material bèl.lic <strong>de</strong> tot tipus; els carlistes no tenien prou<br />
força per evitar-ho. Per exemple en el segon bloqueig, i<br />
no seria l’única vegada, seria el Brigadier Eulogio Despujol,<br />
personatge que protagonitzaria més d’una batalla<br />
èpica arreu la Comarca, el 21 <strong>de</strong> Juny qui portaria ajuda,<br />
i <strong>de</strong> pas posaria fi a la situació.<br />
Entre el 6 i el 7 <strong>de</strong> Maig <strong>de</strong>l 1875, Manuel Plasencia<br />
Varea substituiria a Gil Velilla al capdavant <strong>de</strong>l Govern<br />
Militar <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>, i que acabaria gestionant el final <strong>de</strong> la<br />
guerra. Sobre ell direm que era un vell conegut, ja que va<br />
participar en l’assalt liberal d’Oraa a l’estiu <strong>de</strong>l 1838. I dit<br />
això comprendrem la següent notícia, estranya i curiosa,<br />
sobre aquest Governador que no puc resistir-me a ficarla,<br />
a risc que signifique eixir-nos un poc <strong>de</strong>l tema. És al<br />
diari La Época, <strong>de</strong>l 24 <strong>de</strong> Maig <strong>de</strong>l 1875, que cadascú<br />
tregue les seves pròpies conclusions:<br />
También Las Provincias, ya mencionadas, dice<br />
sobre el bloqueo que los carlistas tienen puesto<br />
a <strong>Morella</strong>, que el bizarro coronel Sr. Plasencia,<br />
gobernador militar <strong>de</strong> la plaza <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>, ha<br />
dispuesto colocar ban<strong>de</strong>rolas negras, en señal<br />
<strong>de</strong> guerra a muerte al carlismo, en los puntos<br />
avanzados situados en el Carraixet, Peguesa, Ramon Cabrera i Grinyó<br />
Peñas <strong>de</strong> Bonet y <strong>de</strong>l Puig ; asimismo la ban<strong>de</strong>ra<br />
<strong>de</strong>l Macho(plaza más alta <strong>de</strong>l castillo), que hasta<br />
ahora tenía los colores nacionales, ha sido sustituida por otra <strong>de</strong> gran<strong>de</strong>s dimensiones, negra y con una<br />
calavera blanca en el fondo. Esta ban<strong>de</strong>ra se divisa <strong>de</strong>s<strong>de</strong> los montes próximos a Cantavieja, y la calavera se<br />
distingue claramente <strong>de</strong>s<strong>de</strong> media hora <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>.
Carga Carlista <strong>de</strong> Lácar<br />
Plasencia estaria recordant vells temps, als peus <strong>de</strong> la bretxa <strong>de</strong> la muralla <strong>de</strong> Sant Miquel,<br />
que més que una muralla semblava un volcà en erupció; sentint els xiulets <strong>de</strong> les bales passant<br />
pel seu costat; veient com caien els seus companys ben a prop d’ell; el só <strong>de</strong>sgarrador <strong>de</strong> les<br />
bombes volant poc més amunt <strong>de</strong>l seu cap; i una maleïda ban<strong>de</strong>ra negra, amb una calavera,<br />
onejant a la Plaça d’Armes <strong>de</strong>l Castell: ara tenia la seva revenja personal. Aquest Plasencia seria<br />
tot un personatge.<br />
Després <strong>de</strong> la <strong>de</strong>rrota <strong>de</strong> Dorregaray al Riu Monlleó,<br />
a mans <strong>de</strong> Jovellar, el 29 <strong>de</strong> Juny, i la caiguda <strong>de</strong> Cantavella,<br />
a mans <strong>de</strong> Martinez Campos, el 7 <strong>de</strong> Juliol,<br />
sense oblidar que <strong>Morella</strong> havia sigut el centre d’operacions<br />
per rebre i enviar suministres, mantenir segura<br />
la reraguarda i on estava situat el principal hospital<br />
<strong>de</strong> campanya, les parti<strong>de</strong>s guerrilleres estaven pràcticament<br />
<strong>de</strong>struï<strong>de</strong>s a la Comarca, si acàs quedaven<br />
alguns grups residuals, que es resistien a sol·licitar l’indult,<br />
i que es <strong>de</strong>dicaven més a robar que a continuar<br />
la lluita. Malgrat això, les operacions <strong>de</strong>ls Voluntaris i<br />
Contraguerrilla no s’aturaven, en tant que la població<br />
cel·lebrava ja la imminent arribada <strong>de</strong> l’ansiada pau:<br />
Según parece, durante los días <strong>de</strong> la próxima feria, se celebrarán gran<strong>de</strong>s fiestas con<br />
objeto <strong>de</strong> solemnizar la paz; con éste motivo se observa alguna animación entre<br />
los aficionados a la tauromaquia y pirotécnica, suponiendo con esto que tendremos<br />
corridas <strong>de</strong> toros y fuegos artificiales. I en una altra notícia: <strong>Morella</strong>, por<br />
otra parte, está en la actualidad tan concurrida y animada como pocas veces se<br />
ha visto[...]gracias a la galantería <strong>de</strong>l Gobernador y <strong>de</strong>l teniente coronel, pue<strong>de</strong>n<br />
disfrutar todos los domingos <strong>de</strong> los acor<strong>de</strong>s <strong>de</strong> una banda militar que toca <strong>de</strong> nueve<br />
a once <strong>de</strong> la noche en la plaza <strong>de</strong> los Estudios.<br />
Fins ací hem vist alguna noticia al voltant <strong>de</strong>ls Voluntaris d’Antolí, i n’hi ha moltes més però<br />
no ens po<strong>de</strong>m estendre més. Només apuntarem, ja per acabar, la ressenya d’una curiositat que<br />
ens té intrigats. Hem <strong>de</strong> tenir en compte que la majoria d’accions <strong>de</strong>ls Voluntaris, com tenen<br />
cert èxit, són notícia tant <strong>de</strong> la Gaceta <strong>de</strong> Madrid com d’altres diaris com La Época, La Iberia,<br />
El Imparcial, etc. Es pot dir que tenen renom a la Capital d’Espanya. I ací ve la curiositat: gairebè<br />
en tots els diaris hi ha un apartat on es ressenyen els espectacles d’oci que fan a la ciutat,<br />
teatres, rondalles, etc. Concretament és al Teatre-Cafè <strong>de</strong> Capellanes; en ell hi ha una actuació,<br />
que estaria en escena els mesos centrals <strong>de</strong> 1874, titolada Los Voluntarios <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>. De què es<br />
tractaria?, d’un sainet?, d’una farsa o sàtira?. Possiblement trobarem l’explicació pel fet <strong>de</strong> ser<br />
<strong>de</strong> <strong>Morella</strong>, una Vila que en teoria hauria <strong>de</strong> ser el terror <strong>de</strong>l liberalisme, i en canvi fills seus<br />
s’encarregaven <strong>de</strong> sembrar, precisament, el terror entre les files carlistes.<br />
Fi<strong>de</strong>lis, Fortis, Pru<strong>de</strong>ns et...Civitas<br />
47
48<br />
3. La Conspiració que porta a la<br />
Restauració<br />
Sobre la conspiració <strong>de</strong>l General Jovellar i Martinez Campos, entre d’altres, per restaurar la Monarquia en la persona<br />
d’Alfons, el 30 <strong>de</strong> Desembre <strong>de</strong> 1874, s’ha escrit molt però sense acabar <strong>de</strong> saber amb claredat la veritat. Estanislao<br />
<strong>de</strong> Kostka, un testimoni presencial no ens aporta massa al tema. Parla sobre l’arribada <strong>de</strong> Jovellar a <strong>Morella</strong> i<br />
diu això:<br />
A pesar <strong>de</strong> lo <strong>de</strong>sapacible <strong>de</strong>l tiempo, hizo formar en parada en el llano <strong>de</strong>l Real sus fuerzas y las <strong>de</strong><br />
Despujols y las revistó, entrando <strong>de</strong>spués en la población. Aquella noche los salones <strong>de</strong> los Sres. <strong>de</strong> Figuera,<br />
don<strong>de</strong> se aposentaba el Sr. Jovellar, fueron testigos <strong>de</strong> secretas conferencias entre éste, los gefes <strong>de</strong> las columnas<br />
y el brigadier Villacampa. Qué pasó allí? La història se encargará <strong>de</strong> revelarlo.<br />
Diu poca cosa, pero almenys és l’única referència contemporània al respecte. Com diu Ortí Miralles, les versions<br />
que circulàven per Espanya sobre l’assumpte obviaven <strong>Morella</strong>, centrant-se en l’epopeia <strong>de</strong> Martinez Campos al<br />
salvar tots els obstacles que li posàven els republicans fins que s’apo<strong>de</strong>ra, i rebel·la, <strong>de</strong> les tropes <strong>de</strong> Sagunt, com<br />
po<strong>de</strong>m comprovar en moltes noticies <strong>de</strong>ls diaris contemporanis, pocs dies <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>ls fets. Però si s’observa l’actuació<br />
<strong>de</strong> Jovellar en el moment d’ocupar el Comandament <strong>de</strong> l’Exèrcit <strong>de</strong>l Centre, el 28 <strong>de</strong> Setembre <strong>de</strong> 1874, és més<br />
que sospitosa. Totes les seves ordres van encamina<strong>de</strong>s, en la pràctica, a <strong>de</strong>scapitalitzar la possibilitat d’una reacció<br />
Republicana. A la Provincia <strong>de</strong> Castelló, la major part <strong>de</strong> les tropes, o les tenia en campanya Jovellar, o estaven <strong>de</strong><br />
guarnició a <strong>Morella</strong>. Per què retira <strong>de</strong> la nostra ciutat la Brigada Quijada, indispensable per batre als carlistes en les<br />
seves pròpies posicions, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> <strong>de</strong>manar durant mesos i mesos Villacampa, com hem vist més amunt, més<br />
tropes per po<strong>de</strong>r fer operacions <strong>de</strong> major envergadura? Per què poques setmanes <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>stitueix a Villacampa,<br />
el 27 <strong>de</strong> Novembre, republicà confés, malgrat haver <strong>de</strong>mostrat sobradament la seva eficiència alhora <strong>de</strong> combatre<br />
l’enemic? No se sabrà mai què va passar en aquella casa, però també és cert que estava present Villacampa, que no<br />
hauria admés mai un pronunciament antirepublicà, i potser per això pràcticament va ser jubilat, una vegada restaurada<br />
la Monarquia, i apartat <strong>de</strong> qualsevol comandament <strong>de</strong> tropa.<br />
Per a la posteritat, en els llibres d’Història, constarà aquesta versió oficial, quan diu que Martinez Campos:<br />
También telegrafió al general Jovellar, quien se encontraba en Castellón, anunciándole el movimiento y<br />
poniéndose bajo sus ór<strong>de</strong>nes para llevarlo a<strong>de</strong>lante, si se adhería a él.<br />
Com si fora una persona innocent, que no sapiguera res. Nosaltres pensem que sí i, si no tota, ja que aquestes<br />
coses requereixen una planificació llarga i meditada, sí part <strong>de</strong>l <strong>de</strong>senca<strong>de</strong>nant, <strong>de</strong> la posada en marxa <strong>de</strong> la conspiració,<br />
se va orquestar a <strong>Morella</strong>.
4. Cabrera i la seva acatació a<br />
Alfons<br />
Cabrera, encara que a l’exili, era una mena <strong>de</strong> personatge mític que estava en el pensament<br />
<strong>de</strong> tothom, tant pels carlistes, esperant que es <strong>de</strong>cidira a entrar a la Península per comandar<br />
un exèrcit, com pels liberals, esperançats per la seva actitut pru<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>ls últims anys, encaminada<br />
a acceptar la via parlamentaria com única via legítima, i possible, d’aconseguir els seus<br />
objectius: una visió molt influenciada per la seva experiència personal a Gran Bretaña. Quan<br />
va escriure la famosa carta que va dirigir a Alfons XII, ja fèia alguns anys que havia dimitit com<br />
a cap <strong>de</strong> la rama política Carlista, i fèia cri<strong>de</strong>s a la pau i concòrdia. Cabrera era una autoritat<br />
reconeguda i es pot consi<strong>de</strong>rar que la seva veu, la veu <strong>de</strong>l Comte <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>, era també la <strong>de</strong><br />
<strong>Morella</strong>. El binomi <strong>Morella</strong>-Cabrera semblava, i avui en dia encara ho sembla, indivisible.<br />
Aquest any <strong>de</strong> 1875, com diem, el carlisme rebria tres colps mortals a la seva causa, almenys<br />
en el nostre territori. Dos morals i un militar. La Restauració Alfonsina causaria una gran <strong>de</strong>cepció,<br />
ja que el carlisme aglutinava, fent l’oposició front la República, sectors <strong>de</strong> la societat<br />
que no eren carlistes, com la gran burgesia conservadora, o sectors <strong>de</strong> l’exèrcit <strong>de</strong>scontents i<br />
que s’havien unit a ells. Això provocaria la <strong>de</strong>serció <strong>de</strong> caps militars, <strong>de</strong> guerrillers, <strong>de</strong> patrocinadors.<br />
El segon colp seria pocs mesos <strong>de</strong>sprés, que marcaria el principi <strong>de</strong> la fi <strong>de</strong> les seves<br />
correries, i és aquesta frase que cau com un gerro d’aigua freda per a la causa legitimista:<br />
Reconozco a V.M como Rey <strong>de</strong> España, como mi Rey y Soberano; y al realizar este<br />
acto, que me aconsejan mi conciencia y mi patriotismo, hago sinceros votos porque<br />
el Cielo conceda a V.M. la gloria <strong>de</strong> restaurar la gran<strong>de</strong>za, el carácter y las virtu<strong>de</strong>s<br />
que siempre fueron el distintivo <strong>de</strong>l pueblo español y la gloria <strong>de</strong> sus Monarcas.<br />
Aquesta carta, que significa un colp <strong>de</strong>vastador per la moral, ja feble aleshores, carlista, va<br />
provocar dos respostes. Una, com ja hem comentat, un segon torn <strong>de</strong> <strong>de</strong>sercions en massa <strong>de</strong><br />
guerrillers i d’oficials, <strong>de</strong>smoralitzats, en molts casos acceptant la <strong>de</strong>cisió <strong>de</strong>l seu mític lí<strong>de</strong>r, on<br />
Generals com Dorregaray, Comandat en Cap <strong>de</strong> l’exèrcit carlista en tota la nostra zona d’Els<br />
Ports, Maestrat i Baix Aragó en eixe moment, haurien <strong>de</strong> fer esforços immensos per contenir<br />
i salvar la situació, almenys per po<strong>de</strong>r, i és el que aconseguirà, disputar la gran batalla final<br />
prop <strong>de</strong> Vilafranca, al Riu Monlleó. I l’altra, una reacció furibunda <strong>de</strong>ls sectors més radicals i<br />
intransigents, <strong>de</strong>clarant-lo traidor, i llevant¬li tots els titols i con<strong>de</strong>coracions guanya<strong>de</strong>s quan<br />
la Primera Guerra. El Decret, si es pot dir així, <strong>de</strong>l pretenent Carles, està publicat a El Imparcial,<br />
<strong>de</strong>l 29 <strong>de</strong> Març <strong>de</strong> 1875, i comença així:<br />
“En vista <strong>de</strong> los <strong>de</strong>litos <strong>de</strong> rebelión y alta traición cometidos por el mariscal <strong>de</strong> los<br />
ejércitos reales D. Ramón Cabrera, con<strong>de</strong> <strong>de</strong> <strong>Morella</strong> y marqués <strong>de</strong>l Ter...”<br />
En la pràctica l’estava con<strong>de</strong>mnant a mort, i, obviament, això ho sabia tot el Gabinet <strong>de</strong>l nou<br />
Rei, ja que la carta <strong>de</strong> Cabrera estava datada l’11 <strong>de</strong> Març, però va ser publicada el 22 d’Abril a<br />
la Gaceta <strong>de</strong> Madrid, on en ella mateixa ve la contestació d’Alfons, que diu entre altres coses:<br />
Inútil venganza es esa, porque nadie borra con la pluma lo que llega a grabar en sus<br />
eternas tablas la historia; pero el agravio tócame a Mí repararlo. De acuerdo con<br />
mis Ministros responsables, he <strong>de</strong>terminado, por tanto, que <strong>de</strong> Mí reciba Vd. hoy lo<br />
que otros le han quitado.<br />
Fi<strong>de</strong>lis, Fortis, Pru<strong>de</strong>ns et...Civitas<br />
49
50<br />
5. Un canvi d’època<br />
Hem vist tots els mèrits que <strong>Morella</strong> va fer per salvar el Govern liberal, tant <strong>de</strong> la República<br />
com <strong>de</strong> la Restauració Alfonsina: l’actuació col·laboradora <strong>de</strong> l’Ajuntament i part <strong>de</strong> la població<br />
en les fortificacions; l’actuació <strong>de</strong>ls Voluntaris d’Antolí, arriscant sense atenuants la seva<br />
vida cada vegada que eixien pels portals <strong>de</strong> la muralla; la conjura restauradora a la Casa <strong>de</strong> la<br />
Figuera; l’acceptació per Cabrera <strong>de</strong>ls drets a la Corona d’Alfons, amb ressons morellans. Tot<br />
això explica el perquè la concessió <strong>de</strong>l títol. No és qüestió <strong>de</strong> l’atzar, ni d’un caprici <strong>de</strong>l Rei.<br />
Els mandos <strong>de</strong> l’exèrcit, i el Ministeri, coneixien tot això, i tanmateix Jovellar, que se suposa<br />
va ser gèrmen <strong>de</strong> la conjura, només Restaurar-se la Monarquia seria nomenat Ministre <strong>de</strong><br />
Guerra, encara que per poques setmanes, i sempre estaria ben relacionat a Madrid malgrat<br />
d’ocupar-se personalment <strong>de</strong>ls problemes colonials a Cuba i Filipines, a més, d’arribar a ser<br />
Presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>l Govern amb posterioritat. I què dir <strong>de</strong> Martinez Campos, consi<strong>de</strong>rat l’heroi<br />
<strong>de</strong> la Restauració, que també visitaria <strong>Morella</strong> per situar el Quarter General per gestionar la<br />
campanya contra Cantavella. També seria enviat a les colònies per intentar reconduïr la situació,<br />
arribant a ser Senador, Presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>l Consell <strong>de</strong> Ministres i Ministre <strong>de</strong> Guerra. Quan el<br />
Rei, una vegada acabada la guerra, pensara ell mateixa o aconsellat pels Ministres, ja que era<br />
encara molt jove, <strong>de</strong> premiar lleialtats, el nom <strong>de</strong> <strong>Morella</strong> eixiria <strong>de</strong>ls primers <strong>de</strong> la llista, per<br />
tot el que representava.<br />
Si tornem a recuperar el Reial Decret on se conce<strong>de</strong>ix el títol <strong>de</strong> Ciutat, en la seva primera<br />
part po<strong>de</strong>m llegir:<br />
En consi<strong>de</strong>ración á los gloriosos hechos que registra en su historia la villa <strong>de</strong><br />
MorelIa.<br />
Aquesta frase implica una gran generositat, perquè si bé <strong>Morella</strong> se va guanyar el títol <strong>de</strong><br />
Fi<strong>de</strong>l per Jaume I, Forta i Pru<strong>de</strong>nt per Carles V, amb brillants mèrits <strong>de</strong>fenent la dinastia <strong>de</strong>l<br />
mateix Alfons en la Guerra <strong>de</strong> Successió, també és cert que els últims quaranta anys era la seva<br />
principal enemiga. Aquesta frase implica oblidar greuges i pendències passa<strong>de</strong>s, i convida a<br />
<strong>Morella</strong>, i indirectament a tots aquells carlistes mo<strong>de</strong>rats, atorgant una victòria moral total<br />
als cabreristes, a començar <strong>de</strong> nou procurant la pau i la concòrdia entre totes les i<strong>de</strong>ologies i<br />
tendències: en <strong>de</strong>finitiva passar pàgina.
Epíleg<br />
Però les nostres històries, les europees, estan més pròximes a la tragedia grega que no als<br />
finals ensucrats <strong>de</strong>ls Norteamericans. La Divinitat se sent incòmoda quan la glòria humana<br />
ten<strong>de</strong>ix a l’excès, i d’alguna manera s’ha <strong>de</strong> pagar. En un document dirigit al Ministre <strong>de</strong> la<br />
Guerra, cinc anys <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>l conflicte, ens dóna una i<strong>de</strong>a <strong>de</strong>ls problemes, <strong>de</strong> solvència econòmica,<br />
que tindria l’Ajuntament, ja apuntats més amunt:<br />
Posteriormente el Ayuntamiento <strong>de</strong> <strong>Morella</strong> y los <strong>de</strong> los pueblos limítrofes hicieron<br />
algunas obras <strong>de</strong> <strong>de</strong>fensa en dicha Plaza sin intervención <strong>de</strong>l cuerpo <strong>de</strong> Ingenieros<br />
y habiendo solicitado in<strong>de</strong>mnización por ellas les fué <strong>de</strong>negada por Real ór<strong>de</strong>n <strong>de</strong><br />
veintinueve <strong>de</strong> Diciembre <strong>de</strong> mil ochocientos setenta y ocho.<br />
L’Ajuntament no rebria cap compensació econòmica per les seves <strong>de</strong>speses inverti<strong>de</strong>s en les<br />
fortificacions, malgrat la promesa <strong>de</strong> Villacampa. L’Estat estava arruïnat <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la guerra, i<br />
se li obrien diversos fronts bèl·lics a les colònies; <strong>de</strong> fet, els anys posteriors a la guerra faria una<br />
política represora, si es pot dir així, quant a tributs i impostos: en cap cas estaria disposat a pagar<br />
eixa suma tan gran, i molt menys quan tampoc estàven disposats d’en<strong>de</strong>rrocar el Castell i<br />
Muralles, tenint un presupost molt inferior. En el document es po<strong>de</strong>n intuïr els motius que els<br />
convenia: eren obres il·legals, fent referència la Reial Ordre <strong>de</strong> 1856, no estaven supervisa<strong>de</strong>s<br />
per enginiers militars, i a més, això no ho diuen però el tindrien en compte, les va sancionar<br />
el govern i autoritats republicanes, per tant il·legítimes. Al final <strong>de</strong> l’ofici, com si les autoritats<br />
tingueren càrrec <strong>de</strong> consciència, se proposava la cessió <strong>de</strong> les muralles a l’Ajuntament perquè<br />
poguera aprofitar, en tot cas, els materials, com una mena <strong>de</strong> compensació.<br />
Però la tragèdia no acaba ahí. La societat continuava trencada i no estava disposada a cedir<br />
res als adversaris polítics o i<strong>de</strong>ològics. Des <strong>de</strong>l sector dur <strong>de</strong>l clergat se llençaven proclames,<br />
articles i sermons atacant fervenment els liberals, atacs alentats pel Bisbe Pedro Rocamora,<br />
carlista <strong>de</strong> la línia dura. Sembla que no havien sigut prou les víctimes al llarg <strong>de</strong> gairebè cent<br />
anys per continuar fomentant-les. Però aquesta actitut només propiciava la trancisió d’un<br />
liberalisme laic i neutral, a un cada vegada més anticlerical i radical, cosa que alimentava el<br />
cercle d’odis sense fí. Però Espanya, ja <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la Guerra <strong>de</strong>l Francés, es va acostumar a odiar<br />
a l’adversari i<strong>de</strong>ològic, com si fora l’esport nacional. Tanta ceguera provocaria que no veren,<br />
ni els uns ni els altres, el que tornava a assomar-se ja a l’horitzó, i que esclataria unes dèca<strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong>sprés: una altra Guerra Civil on eixirien per<strong>de</strong>nt tots, eliminats uns i burlats els altres. Però<br />
eixa és una altra història...<br />
Fi<strong>de</strong>lis, Fortis, Pru<strong>de</strong>ns et...Civitas<br />
Pep Querol<br />
Museus <strong>de</strong> <strong>Morella</strong><br />
51
p r o g r a m a c i ó
54 F . M i g u e l Á n g e l T r o n c h o
Fa Saber:<br />
S e x e n n i j o v e<br />
b a n<br />
En Joaquim Puig i Ferrer, Batlle <strong>de</strong> la Fi<strong>de</strong>l, Forta<br />
i Pru<strong>de</strong>nt ciutat <strong>de</strong> <strong>Morella</strong><br />
Que el dia d’avui, 28 d’agost <strong>de</strong> 2011, <strong>Morella</strong> se sent amb força, amb<br />
coratge, amb convicció, preparada per anunciar que complirà el vot<br />
<strong>de</strong>ls nostres avantpassats tot i celebrant unes festes extraordinàries,<br />
úniques en el món: el <strong>53</strong> <strong>Sexenni</strong>.<br />
De sis en sis anys, els morellans reafirmem la lleialtat amb les arrels <strong>de</strong><br />
la nostra i<strong>de</strong>ntitat per fer créixer noves branques <strong>de</strong> treball, progrés i<br />
solidaritat.<br />
Renovem el vot com ho han fet tots els morellans ara i en tot temps,<br />
sabent que les crisis -com totes les pestes- es po<strong>de</strong>n superar amb unió,<br />
amb esforç i amb esperança.<br />
La ciutat <strong>de</strong> l’alegria es fa més jove que mai com aquell 1897 quan la<br />
joventut es llançà al carrer per iniciar amb carrosses una nova versió <strong>de</strong><br />
l’Anunci ple <strong>de</strong> confeti i serpentines.<br />
Que s’escampe eixe futur <strong>de</strong> colors com les carrosses i disfresses, com<br />
la guerra <strong>de</strong> la Pau que esta vesprada esclatarà enmig <strong>de</strong> la convivència<br />
entre morellans <strong>de</strong> vocació, <strong>de</strong> <strong>de</strong>voció i d’estima com sou tots els que<br />
esteu ací.<br />
<strong>Morella</strong>nes i morellans:<br />
Amics i amigues que compartiu el nostre somni:<br />
Amb emoció, amb tots els sentiments, amb el record als absents tinc<br />
l’honor d’anunciar-vos que <strong>Morella</strong> avui 28 d’agost <strong>de</strong> l’any 2011, com<br />
fa més <strong>de</strong> tres segles, assumeix el compromís <strong>de</strong> celebrar “nou dies <strong>de</strong><br />
gran festa, en tot temps i <strong>de</strong> sis en sis anys, per donar gràcies a la Nostra<br />
Senyora la Verge <strong>de</strong> Vallivana”.<br />
<strong>Morella</strong> està preparada i tots esteu convocats al <strong>53</strong> <strong>Sexenni</strong>.<br />
Visca la Mare <strong>de</strong> Dèu <strong>de</strong> Vallivana!<br />
Visca el LIII <strong>Sexenni</strong>!<br />
Visca <strong>Morella</strong>!<br />
55
56 F . D a v i d G i l
DILLUNS 30 DE JULIOL<br />
SETMANA DE LA JOVENTUT<br />
22.15 h. Centre Lúdic i Esportiu Jaume I.<br />
Primer partit anada <strong>de</strong> les semifinals <strong>de</strong>l<br />
XXII Campionat <strong>de</strong> Futbol Sala Ciutat <strong>de</strong><br />
<strong>Morella</strong>.<br />
23.15 h. Centre Lúdic i Esportiu Jaume I.<br />
Segon partit anada <strong>de</strong> les semifinals <strong>de</strong>l<br />
XXII Campionat <strong>de</strong> Futbol Sala Ciutat <strong>de</strong><br />
<strong>Morella</strong>.<br />
DIMARTS 31 DE JULIOL<br />
SETMANA DE LA JOVENTUT<br />
22.30 h. Convent <strong>de</strong> Sant Francesc. Visita<br />
nocturna al Castell <strong>de</strong> <strong>Morella</strong> a càrrec <strong>de</strong><br />
Carlos Sangüesa. Inscripcions a l’Oficina <strong>de</strong><br />
Turisme.<br />
DIMECRES 1 D’AGOST<br />
SETMANA DE LA JOVENTUT<br />
11.00 h. Plaça Colom. Taller Pinta la teua<br />
samarreta.<br />
17.00 h. Plaça Colom. Taller <strong>de</strong> cuina.<br />
20.00 h. III Pujada al Castell. Eixida <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l<br />
Portal <strong>de</strong> Sant Mateu.<br />
22.15 h. Centre Lúdic i Esportiu Jaume I.<br />
Primer partit tornada Semifinals XXII Campionat<br />
<strong>de</strong> Futbol Sala Ciutat <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>.<br />
23.15 h. Centre Lúdic i Esportiu Jaume I.<br />
Segon partit <strong>de</strong> tornada <strong>de</strong> les semifinals<br />
<strong>de</strong>l XXII Campionat <strong>de</strong> Futbol Sala Ciutat <strong>de</strong><br />
<strong>Morella</strong>.<br />
S e t m a n a d e l a j o v e n t u t<br />
LUNES 30 DE JULIO<br />
SEMANA DE LA JUVENTUD<br />
22.15h. Centro Lúdico y Deportivo Jaume I.<br />
Primer partido <strong>de</strong> la ida <strong>de</strong> las semifinales<br />
<strong>de</strong>l XXII Campeonato <strong>de</strong> Fútbol Sala Ciudad<br />
<strong>de</strong> <strong>Morella</strong>.<br />
23.15h. Centro Lúdico y Deportivo Jaume<br />
I. Segundo partido <strong>de</strong> la ida <strong>de</strong> las semifinales<br />
<strong>de</strong>l XXII Campeonato <strong>de</strong> Fútbol Sala<br />
Ciudad <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>.<br />
MARTES 31 DE JULIO<br />
SEMANA DE LA JUVENTUD<br />
22.30 h. Convento <strong>de</strong> San Francisco. Visita<br />
nocturna al castillo <strong>de</strong> <strong>Morella</strong> a cargo <strong>de</strong><br />
Carlos Sangüesa. Inscripciones en la Oficina<br />
<strong>de</strong> Turismo.<br />
MIÉRCOLES 1 DE AGOSTO<br />
SEMANA DE LA JUVENTUD<br />
11.00 h. Plaza Colón. Taller Pinta tu camiseta.<br />
17.00 h. Plaza Colón. Taller <strong>de</strong> cocina.<br />
20.00 h. III Subida al castillo. Salida <strong>de</strong>s<strong>de</strong> el<br />
Portal <strong>de</strong> San Mateo.<br />
22.15 h. Centro Lúdico y Deportivo Jaume<br />
I. Primer partido <strong>de</strong> la vuelta <strong>de</strong> las semifinales<br />
<strong>de</strong>l XXII Campeonato <strong>de</strong> Fútbol Sala<br />
Ciudad <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>.<br />
23.15 h. Centro Lúdico y Deportivo Jaume<br />
I. Segundo partido <strong>de</strong> la vuelta <strong>de</strong> las semifinales<br />
<strong>de</strong>l XXII Campeonato <strong>de</strong> Fútbol Sala<br />
Ciudad <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>.<br />
57
58 F . M i g u e l Á n g e l T r o n c h o
DIJOUS 2 D’AGOST<br />
SETMANA DE LA JOVENTUT<br />
11.00 h. Centre Lúdic i Esportiu Jaume I. Activitats<br />
esportives.<br />
19.00 h. Biblioteca Municipal. Presentació<br />
<strong>de</strong>l llibre Les neveres <strong>de</strong> la Província <strong>de</strong><br />
Castelló a càrrec <strong>de</strong> Pascual Boira Muñoz.<br />
23.00 h. Teatre Municipal. Cinema d’Estiu.<br />
DIVENDRES 3 D’AGOST<br />
SETMANA DE LA JOVENTUT<br />
11.00 h. Casa Ciurana. Pel·lícula Infantil a<br />
càrrec <strong>de</strong>l Gremi joventut<br />
20.00 h. Centre Lúdic i Esportiu Jaume I.<br />
Gran Final <strong>de</strong>l XXII Campionat <strong>de</strong> Futbol<br />
Sala Ciutat <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>.<br />
24.00 h. Plaça <strong>de</strong> Bous. Festa <strong>de</strong>l XXII Campionat<br />
<strong>de</strong> Futbol Sala Ciutat <strong>de</strong> <strong>Morella</strong><br />
amb el trio ALABAMA i DJ MIKI. Organitza:<br />
Discoteca Bisgargis. Col·labora: Ajuntament<br />
<strong>de</strong> <strong>Morella</strong>.<br />
DISSABTE 4 D’AGOST<br />
INICI FESTES D’AGOST<br />
11.00 h. Plaça Colom. Taller Creu Roja Joventut.<br />
16.00 h. Camp <strong>de</strong> tir Mas <strong>de</strong> Ferré. Tir al<br />
Plat.<br />
19.00 h. Desfilada <strong>de</strong> la Dansa <strong>de</strong>ls Pelegrins.<br />
21:00 h. Balcó <strong>de</strong> l’Ajuntament. Pregó <strong>de</strong><br />
festes a càrrec <strong>de</strong> Josep Martí Gómez.<br />
24.00 h. Plaça. Música al carrer.<br />
F e s t e s d ’ a g o s t<br />
JUEVES 2 DE AGOSTO<br />
SEMANA DE LA JUVENTUD<br />
11.00 h. Centro Lúdico y Deportivo Jaume I.<br />
Activida<strong>de</strong>s <strong>de</strong>portivas.<br />
19.00 h. Biblioteca Municipal. Presentación<br />
<strong>de</strong>l libro: Les neveres <strong>de</strong> la Província <strong>de</strong><br />
Castelló, a cargo <strong>de</strong> Pascual Boira Muñoz.<br />
23.00 h. Teatro Municipal. Cine <strong>de</strong> verano.<br />
VIERNES 3 DE AGOSTO<br />
SEMANA DE LA JUVENTUD<br />
11.00 h Película infantil a cargo <strong>de</strong>l Gremio<br />
<strong>de</strong> la Juventud en la Casa Ciurana.<br />
20.00 h. Centro Lúdico y Deportivo Jaume<br />
I. Gran final <strong>de</strong>l XXII Campeonato <strong>de</strong> Fútbol<br />
Sala Ciudad <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>.<br />
24.00 h. Plaza <strong>de</strong> Toros. Fiesta <strong>de</strong>l XXII Campeonato<br />
<strong>de</strong> Fútbol Sala Ciudad <strong>de</strong> <strong>Morella</strong><br />
con el trío ALABAMA y DJ MIKI. Organiza la<br />
discoteca Bisgargis con la colaboración <strong>de</strong>l<br />
Ayuntamiento <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>.<br />
SÁBADO 4 DE AGOSTO<br />
INCIO DE LAS FIESTAS DE AGOSTO<br />
11.00 h. Plaza Colón. Taller <strong>de</strong> la Cruz Roja<br />
Juventud.<br />
16.00 h. Tiro al plato en el campo <strong>de</strong> tiro <strong>de</strong>l<br />
Mas <strong>de</strong> Ferré.<br />
19.00 h. Desfile <strong>de</strong> la Danza <strong>de</strong> Els Peregrins.<br />
21.00 h. Des<strong>de</strong> el balcón <strong>de</strong>l Ayuntamiento<br />
pregón <strong>de</strong> fiestas a cargo <strong>de</strong> Josep Martí<br />
Gómez.<br />
24.00 h. Plaza. Música en la calle.<br />
59
60 F . D a v i d G i l<br />
Bou nº 5
DIUMENGE 5 D’AGOST<br />
MUNTADA CADAFALS BOUS DE SANT ROC<br />
10.30 h. Desfilada <strong>de</strong> la Dansa <strong>de</strong>ls Pelegrins.<br />
16.00 h. Muntada <strong>de</strong>ls cadafals.<br />
00.30 h. Plaça <strong>de</strong> Bous. Vaquetes <strong>de</strong> la<br />
rama<strong>de</strong>ria <strong>de</strong> Palmira Cervera <strong>de</strong> <strong>Morella</strong><br />
amb disco ADO GARCIA. Col·labora: Penya<br />
El Bou.<br />
DILLUNS 6 D’AGOST<br />
BOUS DE SANT ROC<br />
06.00 h. Plaça <strong>de</strong> Bous i la Plaça. Repartiment<br />
<strong>de</strong> figues i aiguar<strong>de</strong>nt a càrrec <strong>de</strong>ls<br />
Quintos i Quintes 2012 i <strong>de</strong>spertada <strong>de</strong> la<br />
Xaranga.<br />
07.00 h. Primera entrada <strong>de</strong> vaques <strong>de</strong> la<br />
rama<strong>de</strong>ria <strong>de</strong> Palmira Cervera <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>.<br />
09.00 h. Capella <strong>de</strong> Sant Roc. Santa Missa.<br />
11.00 h. Teatre Municipal. Projecció d’una<br />
pel·lícula infantil.<br />
16.00 h. Plaça. soltà <strong>de</strong> vaques <strong>de</strong> la rama<strong>de</strong>ria<br />
<strong>de</strong> Palmira Cervera <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>.<br />
18.00 h. Berenar.<br />
18.30 h. Plaça. Prova <strong>de</strong>l Bou nº 5 <strong>de</strong> la rama<strong>de</strong>ria<br />
<strong>de</strong> Palmira Cervera <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>. Organitza:<br />
Penya el Bou.<br />
A continuació, “soltà” <strong>de</strong> vaques.<br />
20.00 h. Plaça. Actuació <strong>de</strong> la Xaranga.<br />
23.00h. Plaça. Bou Alternatiu.<br />
23.00 h. Plaça Bisbe Martí. Actuació <strong>de</strong> la<br />
Rondalla <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>.<br />
01.00 h. Plaça <strong>de</strong> bous. Vaquetes i bou<br />
embolat nº 5 <strong>de</strong> la rama<strong>de</strong>ria <strong>de</strong> Palmira<br />
Cervera <strong>de</strong> <strong>Morella</strong> i disco ADO GARCIA.<br />
Col·labora: Penya pel Bou.<br />
B o u s d e s a n t R o c<br />
DOMINGO 5 DE AGOSTO<br />
MONTAJE DE CADAFALS TOROS DE SAN ROQUE<br />
10.30 h. Desfile <strong>de</strong> la Danza <strong>de</strong> Els Peregrins.<br />
16.00 h. Montaje <strong>de</strong> cadafals.<br />
00.30 h. Plaza <strong>de</strong> Toros. Vaquillas <strong>de</strong> la gana<strong>de</strong>ría<br />
<strong>de</strong> Palmira Cervera <strong>de</strong> <strong>Morella</strong> con<br />
disco ADO GARCÍA con la colaboración <strong>de</strong><br />
Penya el Bou.<br />
LUNES 6 DE AGOSTO<br />
TOROS DE SAN ROQUE<br />
06.00 h. Plaza <strong>de</strong> Toros y en la Plaza. Reparto<br />
<strong>de</strong> higos y aguardiente a cargo <strong>de</strong> los<br />
Quintos y las Quintas <strong>de</strong>l 2012 y diana a<br />
cargo <strong>de</strong> la Charanga.<br />
07.00 h. Primera entrada <strong>de</strong> vacas <strong>de</strong> la gana<strong>de</strong>ría<br />
<strong>de</strong> Palmira Cervera <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>.<br />
09.00 h. Santa Misa en la Capilla <strong>de</strong> San<br />
Roque.<br />
11.00 h. Proyección <strong>de</strong> una película en el<br />
Teatro Municipal.<br />
16.00 h. En la Plaza suelta <strong>de</strong> vacas <strong>de</strong> la<br />
gana<strong>de</strong>ría <strong>de</strong> Palmira Cervera <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>.<br />
18.00 h. Merienda.<br />
18.30 h. En la Plaza prueba <strong>de</strong>l toro nº 8 <strong>de</strong><br />
la gana<strong>de</strong>ría <strong>de</strong> Palmira Cervera <strong>de</strong> <strong>Morella</strong><br />
organizado por la Penya el Bou.<br />
A continuación, suelta <strong>de</strong> vacas.<br />
20.00 h. Actuación <strong>de</strong> la Charanga en la<br />
Plaza.<br />
23.00 h. Toro alternativo en la Plaza.<br />
23.00 h. Actuación <strong>de</strong> la Rondalla <strong>de</strong> <strong>Morella</strong><br />
en la Plaza Obispo Martí.<br />
01.00 h. Vaquillas y toro embolado nº8 <strong>de</strong><br />
la gana<strong>de</strong>ría <strong>de</strong> Palmira Cervera <strong>de</strong> <strong>Morella</strong><br />
y disco ADO GARCÍA en la Plaza <strong>de</strong> Toros<br />
con la colaboración <strong>de</strong> Penya el Bou.<br />
61
Bou nº 9 Bou nº 24<br />
62 F . D a v i d G i l
DIMARTS 7 D’AGOST<br />
BOUS DE SANT ROC<br />
07.00 h. Segona entrada <strong>de</strong> vaques <strong>de</strong> la<br />
rama<strong>de</strong>ria <strong>de</strong> Palmira Cervera <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>.<br />
11.30 h. Ajuntament. Concurs <strong>de</strong> dibuix.<br />
13.30 h. Llotja Ajuntament. Lliurament <strong>de</strong><br />
premis i obsequis per als participants <strong>de</strong>l<br />
concurs <strong>de</strong> dibuix.<br />
16.00 h. Plaça. Soltà <strong>de</strong> vaques <strong>de</strong> la rama<strong>de</strong>ria<br />
<strong>de</strong> Palmira Cervera.<br />
18.00 h. Berenar.<br />
18.30 h. Plaça. Soltà <strong>de</strong> vaques.<br />
20.00 h. Plaça. Actuació <strong>de</strong> la Xaranga.<br />
24.00 h. Plaça. Bou embolat <strong>de</strong>ls Quintos<br />
i Quintes 2012 <strong>de</strong> la rama<strong>de</strong>ria <strong>de</strong> Palmira<br />
Cervera.<br />
Després <strong>de</strong>l bou, als locals <strong>de</strong> Elpub, Pub<br />
Dadà i la Discoteca Bisgargis, festa <strong>de</strong>ls<br />
Quintos i Quintes 2012.<br />
DIMECRES 8 D’AGOST<br />
BOUS DE SANT ROC<br />
07.00 h. Tercera entrada <strong>de</strong> vaques <strong>de</strong> la<br />
rama<strong>de</strong>ria <strong>de</strong> Palmira Cervera. A continuació,<br />
prova <strong>de</strong>l Bou nº 24 <strong>de</strong> la rama<strong>de</strong>ria <strong>de</strong><br />
Palmira Cervera. Organitza: Penya El Bou.<br />
11.30 h. Piscina Municipal. Jocs Aquàtics.<br />
16.00 h. Plaça. Soltà <strong>de</strong> vaques <strong>de</strong> la rama<strong>de</strong>ria<br />
<strong>de</strong> Palmira Cervera. Organitza: Penya<br />
El Bou.<br />
18.00 h. Berenar.<br />
18.30 h. Plaça. Prova <strong>de</strong>l Bou nº 9 <strong>de</strong> la<br />
rama<strong>de</strong>ria <strong>de</strong> Palmira Cervera <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>.<br />
A continuació, soltà <strong>de</strong> vaques. Organitza:<br />
Penya El Bou.<br />
20.00 h. Plaça. Actuació <strong>de</strong> la Xaranga.<br />
24.00 h. Plaça. Bou embolat nº 9 <strong>de</strong> la rama<strong>de</strong>ria<br />
<strong>de</strong> Palmira Cervera <strong>de</strong> <strong>Morella</strong> .<br />
Organitza: Penya El Bou.<br />
01.00 h. Plaça. Bou embolat nº 24 <strong>de</strong> la<br />
rama<strong>de</strong>ria <strong>de</strong> Palmira Cervera. Organitza:<br />
Penya El Bou.<br />
B o u s d e s a n t R o c<br />
MARTES 7 DE AGOSTO<br />
TOROS DE SAN ROQUE<br />
07.00 h. Segunda entrada <strong>de</strong> vacas <strong>de</strong> la<br />
gana<strong>de</strong>ría <strong>de</strong> Palmira Cervera <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>.<br />
11.30 h. Concurso <strong>de</strong> dibujo en el Ayuntamiento.<br />
13.30 h. Entrega <strong>de</strong> premios y obsequios a<br />
los participantes <strong>de</strong>l concurso <strong>de</strong> dibujo en<br />
la Lonja <strong>de</strong>l Ayuntamiento.<br />
16.00 h. Suelta <strong>de</strong> vacas <strong>de</strong> la gana<strong>de</strong>ría <strong>de</strong><br />
Palmira Cervera en la Plaza.<br />
18.00 h. Merienda.<br />
18.30 h. Suelta <strong>de</strong> vacas en la plaza.<br />
20.00 h. Actuación <strong>de</strong> la Charanga en la<br />
Plaza.<br />
24.00 h. Toro embolado <strong>de</strong> los Quintos y<br />
Quintas <strong>de</strong>l 2012 en la Plaza <strong>de</strong> la gana<strong>de</strong>ría<br />
<strong>de</strong> Palmira Cervera.<br />
Después <strong>de</strong>l toro, fiesta <strong>de</strong> los Quintos y<br />
Quintas <strong>de</strong>l 2012 en los locales Elpub, Pub<br />
Dadà y Discoteca Bisgargis.<br />
MIÉRCOLES 8 DE AGOSTO<br />
TOROS DE SAN ROQUE<br />
07.00 h. Tercera entrada <strong>de</strong> vacas <strong>de</strong> la gana<strong>de</strong>ría<br />
<strong>de</strong> Palmira Cervera. A continuación prueba<br />
<strong>de</strong>l toro nº 24 <strong>de</strong> la gana<strong>de</strong>ría <strong>de</strong> Palmira Cervera,<br />
organizado por la Penya el Bou.<br />
11.30 h. Juegos acuáticos en la piscina municipal.<br />
16.00 h. Plaza. Suelta <strong>de</strong> vacas <strong>de</strong> la gana<strong>de</strong>ría<br />
Palmira Cervera, organizado por la Penya el<br />
Bou.<br />
18.00 h. Merienda.<br />
18.30 h. Plaza. Prueba <strong>de</strong>l toro nº 9 <strong>de</strong> la<br />
gana<strong>de</strong>ría <strong>de</strong> Palmira Cervera. A continuación<br />
suelta <strong>de</strong> vacas, organizado por la Penya<br />
el Bou.<br />
20.00 h. Actuación <strong>de</strong> la Charanga en la<br />
plaza.<br />
24.00 h. Plaza. Toro embolado nº 9 <strong>de</strong> la<br />
gana<strong>de</strong>ría <strong>de</strong> Palmira Cervera organizado<br />
por la Penya el Bou.<br />
01.00 h. Plaza. Toro embolado nº 24 <strong>de</strong> la<br />
gana<strong>de</strong>ría <strong>de</strong> Palmira Cervera organizado<br />
por la Penya el Bou.<br />
63
64 F . D a v i d G i l
DIJOUS 9 D’AGOST<br />
BOUS DE SANT ROC<br />
07.00 h. Quarta entrada <strong>de</strong> vaques <strong>de</strong> la rama<strong>de</strong>ria<br />
<strong>de</strong> Palmira Cervera.<br />
11.30 h. Ajuntament. Concurs infantil <strong>de</strong><br />
Fotografia Digital.<br />
16.00 h. Plaça. Soltà <strong>de</strong> vaques <strong>de</strong> la rama<strong>de</strong>ria<br />
<strong>de</strong> Palmira Cervera.<br />
18.00 h. Berenar.<br />
18.00 h. Espai Firal. Reserva <strong>de</strong> taules per<br />
al sopar.<br />
20.00 h. Plaça. Desmuntada <strong>de</strong> cadafals.<br />
Es prega que no entren vehicles <strong>de</strong>stinats<br />
a la <strong>de</strong>smuntada <strong>de</strong> cadafals fins<br />
que no hagen finalitzat els actes taurins,<br />
ja que la via ha <strong>de</strong> quedar lliure per<br />
a l’eixida <strong>de</strong> l’ambulància. És per això que<br />
s’habilitarà la zona d’aparcament <strong>de</strong>ls autobusos,<br />
ubicada fora <strong>de</strong> Sant Miquel per<br />
a l’estacionament <strong>de</strong>ls citats vehicles.<br />
22.30 h. Espai Firal. Sopar Fi <strong>de</strong> Bous. A<br />
continuació ball amb l’orquestra CALIBRA i<br />
disco ADO GARCIA.<br />
DIVENDRES 10 D’AGOST<br />
DIA DELS XIQUETS<br />
11.00 h. Pla <strong>de</strong>ls Estudis. Jocs, diversió i<br />
aprenentatge amb Ludi Planet.<br />
14.00 h. Plaça Colom. Dinar per als xiquets.<br />
Col·labora: AMPA <strong>de</strong> Primària.<br />
17.00 h. Plaça Colom. Espectacle <strong>de</strong> teatre<br />
itinerant A l’abordatge.<br />
20.00 h. Teatre Municipal. II Cicle d’Estiu<br />
“<strong>Morella</strong> Sonora 2012”: More-Jazz Project:<br />
4-art Ensemble (Elena Aguilar – piano;<br />
Francesco Mannis – flauta travessera;<br />
Diego Barberá – contrabaix; Rubén Franch<br />
– bateria).<br />
B o u s d e s a n t R o c<br />
JUEVES 9 DE AGOSTO<br />
TOROS DE SAN ROQUE<br />
07.00 h. Cuarta entrada <strong>de</strong> vacas <strong>de</strong> la gana<strong>de</strong>ría<br />
<strong>de</strong> Palmira Cervera.<br />
11.30 h. Concurso infantil <strong>de</strong> fotografía digital<br />
en el Ayuntamiento.<br />
16.00 h. Suelta <strong>de</strong> vacas <strong>de</strong> la gana<strong>de</strong>ría <strong>de</strong><br />
Palmira Cervera.<br />
18.00 h. Merienda.<br />
18.00 h. Reserva <strong>de</strong> mesas para la cena en<br />
el Espai Firal.<br />
20.00 h. Desmontaje <strong>de</strong> cadafals en la plaza.<br />
Se ruega no entren los vehículos <strong>de</strong>stinados<br />
a la <strong>de</strong>smontada <strong>de</strong> los cadafals<br />
hasta que no hayan finalizado los actos<br />
taurinos, ya que la calle <strong>de</strong>be permanecer<br />
libre para la salida <strong>de</strong> la ambulancia. Por<br />
lo tanto, se habilitará la zona <strong>de</strong> aparcamiento<br />
<strong>de</strong> autobuses, ubicada fuera <strong>de</strong><br />
las torres <strong>de</strong> San Miguel, para el estacionamiento<br />
<strong>de</strong> los citados vehículos.<br />
22.30 h. Cena fin <strong>de</strong> toros en el Espai Firal. A<br />
continuación, baile con la orquesta CALIBRA<br />
y disco ADO GARCÍA.<br />
VIERNES 10 DE AGOSTO<br />
DIA DE LOS NIÑOS<br />
11.00 h. Juegos, diversión y aprendizaje<br />
con Ludi Planet.<br />
14.00 h. Comida para los niños y niñas en la<br />
plaza Colón con la colaboración <strong>de</strong>l AMPA<br />
<strong>de</strong> primaria.<br />
17.00 h. Espectáculo <strong>de</strong> teatro itinerante<br />
Al abordaje en la Plaza Colón.<br />
20.00 h. II Ciclo <strong>de</strong> verano <strong>Morella</strong> Sonora<br />
2012 en el Teatro Municipal. More-Jazz<br />
Project: 4-art Ensemble (Elena Aguilar,<br />
piano; Francesco Mannis, flauta travesera;<br />
Diego Barberá, contrabajo; Rubén Franch,<br />
batería).<br />
65
66 F . M i g u e l Á n g e l T r o n c h o
DISSABTE 11 D’AGOST<br />
13.00 h. Sales Gòtiques. Inauguració <strong>de</strong><br />
l’exposició <strong>de</strong>l <strong>53</strong> <strong>Sexenni</strong> Mostra d’artistes<br />
visuals morellans.<br />
18.00 h. Camp Fàbrica Giner. Presentació<br />
<strong>de</strong>l <strong>Morella</strong> F.C.<br />
20.00 h. Teatre Municipal. II Cicle d’Estiu<br />
<strong>Morella</strong> Sonora 2012: La nostra gent (Jaume<br />
Fabregat – viola; Begoña Bonet - flauta<br />
travessera; concert amb acompanyament<br />
<strong>de</strong> piano).<br />
23.30 h. Espai Firal. Espectacle Brots amb<br />
Toni Albà, Fermí Fernan<strong>de</strong>s, Gerard Domènech<br />
i Xavier Macaya.<br />
En finalitzar, Actuació musical <strong>de</strong>l Trio JA<br />
LA BALLEM i disco ADO GARCIA.<br />
DIUMENGE 12 D’AGOST<br />
12.30 h. Casa Ciurana. Conferència d’AMIC<br />
El compromís <strong>de</strong> Casp i <strong>Morella</strong> a càrrec <strong>de</strong><br />
Josep Alanyà.<br />
18.00 h. Era <strong>de</strong> Pere Basilio. Entrada <strong>de</strong>ls<br />
Torneros.<br />
19.30 h. Basílica Arxiprestal. Concert <strong>de</strong><br />
música Barroca a càrrec <strong>de</strong> Peregrinatge<br />
Musical.<br />
F e s t e s d ’ a g o s t<br />
SÁBADO 11 DE AGOSTO<br />
13.00 h. Inauguración <strong>de</strong> la exposición <strong>de</strong>l<br />
<strong>53</strong> <strong>Sexenni</strong>: Muestra <strong>de</strong> artistas visuales<br />
morellanos.<br />
18.00 h. Presentación <strong>de</strong>l <strong>Morella</strong> F.C. en el<br />
campo <strong>de</strong> la Fábrica <strong>de</strong> Giner.<br />
20.00 h. II Ciclo <strong>de</strong> verano <strong>Morella</strong> Sonora<br />
2012: Nuestra gente (Jaume Fabregat, viola;<br />
Begoña Bonet, flauta travesera) concierto<br />
con acompañamiento <strong>de</strong> piano.<br />
23.30 h. Espacio Ferial.Espectáculo Brots<br />
con Toni Albà, Fermí Fernán<strong>de</strong>z, Gerard<br />
Domènech i Xavier Macaya.<br />
A continuación, actuación musical <strong>de</strong>l trío<br />
JA LA BALLEM y disco ADO GARCÍA.<br />
DOMINGO 12 DE AGOSTO<br />
12.30 h. Conferencia <strong>de</strong> AMIC El compromís<br />
<strong>de</strong> Casp i <strong>Morella</strong> a cargo <strong>de</strong> Josep Alanyà.<br />
18.00 h. Entrada <strong>de</strong> Els Torneros <strong>de</strong>s<strong>de</strong> la<br />
era <strong>de</strong> Pere Basilio.<br />
19.30 h. Concierto <strong>de</strong> música barroca a cargo<br />
<strong>de</strong> Peregrinatge Musical en la Basílica<br />
Arciprestal.<br />
67
68 F . D a v i d G i l
DILLUNS 13 D’AGOST<br />
12.30 h. Ajuntament. Presentació <strong>de</strong>l cupó<br />
<strong>de</strong> la ONCE amb la imatge <strong>de</strong> <strong>Morella</strong> per al<br />
26 d’agost.<br />
19.30 h. Entrada <strong>de</strong> la brosta al carrer <strong>de</strong><br />
la Sabateria. A Sant Miquel, recitarà una<br />
poesia Júlia Segura i al carrer <strong>de</strong> la sabateria<br />
David Sabater.<br />
20.30 h. Teatre Municipal. Presentació CD<br />
<strong>de</strong> la Rondalla <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>.<br />
22.30 h. Basílica Arxiprestal. XXX Festival<br />
Internacional <strong>de</strong> Música. Concert Inaugural<br />
amb Recital d’Orgue a càrrec <strong>de</strong> Ricardo<br />
Miravet: Esplendor <strong>de</strong>l barroc espanyol i<br />
francès, i <strong>de</strong>ls primers romàntics.<br />
DIMARTS 14 D’AGOST<br />
DIA DE LA GENT GRAN<br />
10.30 h. Cercavila a càrrec <strong>de</strong> Els Gaiteros<br />
<strong>de</strong> <strong>Morella</strong>.<br />
11.00 h. Basílica Arxiprestal. Missa.<br />
12.30 h. Basílica Arxiprestal. Inauguració<br />
<strong>de</strong> la restauració <strong>de</strong> l’Altar <strong>de</strong>l Carmen.<br />
13.00 h. Cercavila <strong>de</strong> la Rondalla <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>.<br />
14.00 h. Espai Firal. Dinar <strong>de</strong> la Gent Gran.<br />
16.00 h. Espai Firal. Ball <strong>de</strong> la Gent Gran.<br />
19.30 h. Teatre Municipal. Concert <strong>de</strong><br />
l’Associació Musical Mestre Can<strong>de</strong>l.<br />
20.00 h. Volta <strong>de</strong> Els Gaiteros <strong>de</strong> vespra <strong>de</strong><br />
festa<br />
22.30 h. Basílica Arxiprestal. XXX Festival<br />
Internacional <strong>de</strong> Música. Recital <strong>de</strong>l conjunt<br />
<strong>de</strong> vents <strong>de</strong> Cinctorres Música Medieval i<br />
Renaixentista amb instruments d’època.<br />
F e s t e s d ’ a g o s t<br />
LUNES 13 DE AGOSTO<br />
12.30 h. Presentación <strong>de</strong>l cupón <strong>de</strong> la ONCE<br />
para el 26 <strong>de</strong> agosto con la imagen <strong>de</strong> <strong>Morella</strong><br />
en el Ayuntamiento.<br />
19.30 h. Entrada <strong>de</strong> flores en la calle Segura<br />
Barreda. En San Miguel recitará una poesía<br />
Júlia Segura y en la calle Segura Barreda:<br />
David Sabater.<br />
20.30 h. Presentación <strong>de</strong>l CD <strong>de</strong> la Rondalla<br />
<strong>de</strong> <strong>Morella</strong> en el Teatro Municipal.<br />
22.30 h. XXX Festival Internacional <strong>de</strong> Música<br />
en la Basílica Arciprestal. Concierto<br />
inaugural con recital <strong>de</strong> órgano a cargo <strong>de</strong><br />
Ricardo Miravet: Esplendor <strong>de</strong>l barroco español<br />
y francés y <strong>de</strong> los primeros románticos.<br />
MARTES 14 DE AGOSTO<br />
DIA DE LA GENTE MAYOR<br />
10.30 h. Pasacalle a cargo <strong>de</strong> los Gaiteros<br />
<strong>de</strong> <strong>Morella</strong>.<br />
11.00 h. Misa en la Basílica Arciprestal.<br />
12.30 h. Basílica Arciprestal. Inauguración<br />
<strong>de</strong> la restauración <strong>de</strong>l Altar <strong>de</strong>l Carmen.<br />
13.00 h. Pasacalle <strong>de</strong> la Rondalla <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>.<br />
14.00 h. Comida <strong>de</strong> la gente mayor en el<br />
Espai Firal.<br />
16.00 h. Baile <strong>de</strong> la gente mayor en el Espai<br />
Firal.<br />
19.30 h. Concierto <strong>de</strong> la Asociación Musical<br />
Maestro Can<strong>de</strong>l en el Teatro Municipal.<br />
20.00 h. Vuelta <strong>de</strong> Els Gaiteros <strong>de</strong> vispera<br />
<strong>de</strong> fiesta.<br />
22.30 h. XXX Festival Internacional <strong>de</strong> Música<br />
en la Basílica Arciprestal. Recital <strong>de</strong>l<br />
conjunto <strong>de</strong> viento <strong>de</strong> Cinctorres: Música<br />
medieval y renacentista con instrumentos<br />
<strong>de</strong> época.<br />
69
70 F . D a v i d G i l
DIMECRES 15 D’AGOST<br />
DIA DE LA MARE DE DÉU D’AGOST<br />
09.00 h. Des <strong>de</strong> Sant Miquel fins a la Plaça<br />
Colom. Entrada <strong>de</strong>ls Torneros. A continuació,<br />
entrada <strong>de</strong> les danses <strong>de</strong>ls Teixidors i<br />
d’Arts i Oficis.<br />
11.00 h. Basílica Arxiprestal. Missa i a continuació<br />
processó. Presi<strong>de</strong>ix l’Excm. i Rvdm.<br />
Sr. Alfonso Milián, Bisbe <strong>de</strong> Barbastro.<br />
18.00 h. Basílica Arxiprestal. Crida Sexennal.<br />
Intervindrà l’Excm. i Rvdm. Sr. Alfonso<br />
Milián, Bisbe <strong>de</strong> Barbastro i la Coral García<br />
Julve <strong>de</strong> Vinaròs.<br />
19.30 h. Sol <strong>de</strong> Vila. Presentació <strong>de</strong> les Gitanetes.<br />
22.30 h. Basílica Arxiprestal. XXX Festival<br />
Internacional <strong>de</strong> Música. Concert final, amb<br />
la participació <strong>de</strong> Solistes, Cor i Orquestra<br />
<strong>de</strong>l Festival que interpretaran que interpretarà<br />
Missa Brevis <strong>de</strong> W.A. Mozart, K.V.<br />
220 «Misa <strong>de</strong> los Gorriones».<br />
M a r e d e D é u d ’ a g o s t<br />
MIÉRCOLES 15 DE AGOSTO<br />
DIA DE LA ASUNCIÓN DE LA VIRGEN MARÍA<br />
09.00 h. Entrada <strong>de</strong> Els Torneros <strong>de</strong>s<strong>de</strong> San<br />
Miguel hasta la plaza Colón. A continuación,<br />
entrada <strong>de</strong> las danzas <strong>de</strong> Els Teixidors<br />
y Arts i Oficis.<br />
11.00 h. Misa presidida por el Excmo. y<br />
Rvdmo. Sr. Alfonso Milián, Obispo <strong>de</strong> Barbastro<br />
en la Basílica Arciprestal y a continuación<br />
procesión.<br />
18.00 h. Anuncio sexenal en la Basílica Arciprestal<br />
con la intervención <strong>de</strong>l Excmo. y<br />
Rvdmo. Sr. Alfonso Milián, Obispo <strong>de</strong> Barbastro<br />
y la coral García Julve <strong>de</strong> Vinaròs.<br />
19.30 h. Presentación <strong>de</strong> Les Gitanetes en<br />
el Sol <strong>de</strong> Vila.<br />
22.30 h. XXX Festival Internacional <strong>de</strong> Música<br />
en la Basílica. Concierto final con la<br />
participación <strong>de</strong> los solistas, el coro y la orquesta<br />
<strong>de</strong>l festival que interpretaran Missa<br />
Brevis <strong>de</strong> W.A. Mozart, K.V. 220 «Misa<br />
<strong>de</strong> los Gorriones».<br />
71
Cartell <strong>de</strong>l <strong>53</strong> <strong>Sexenni</strong>, per Pilar Dolz
p r o g r a m a c i ó
74 F F . . M i g u e l Á n g e l T r o n c h o
DIJOUS 16 D’AGOST<br />
ENTRADA DE LES COLÒNIES<br />
13.00 h. Casa Ciurana. Presentació <strong>de</strong>l llibre<br />
“Martina <strong>de</strong> <strong>Sexenni</strong>”.<br />
16.00 h. Des <strong>de</strong> Sant Miquel, eixida cap a<br />
Vallivana a buscar els guions i les ban<strong>de</strong>res.<br />
17.30 h. A Vallivana, adoració <strong>de</strong> la Verge.<br />
18.00 h. Sortida <strong>de</strong> les Colònies <strong>de</strong>s <strong>de</strong> Vallivana<br />
cap a <strong>Morella</strong>.<br />
18.30 h. Eixida <strong>de</strong> la Vila <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’Ajuntament<br />
a rebre les Colònies<br />
19.00 h. Del Portal <strong>de</strong> Sant Miquel fins a<br />
l’Església, entrada oficial <strong>de</strong> les colònies<br />
<strong>Morella</strong>no-Catalana i <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>ns Absents.<br />
El representant <strong>de</strong> la ciutat, Ferran<br />
Ràmia donarà la benvinguda i Víctor Rodríguez<br />
Ripollés, <strong>de</strong> la Colònia <strong>Morella</strong>no-Catalana,<br />
pronunciarà el discurs <strong>de</strong> resposta.<br />
A continuació, eixirà la comitiva presidida<br />
per la Vila i la carrossa <strong>de</strong> la ciutat on figuraran<br />
Maria Carceller Albalat, representant<br />
<strong>de</strong> <strong>Morella</strong>, la representant <strong>de</strong> la Colònia<br />
<strong>Morella</strong>no-Catalana i Georgina Espada <strong>de</strong><br />
Colònia <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>ns Absents. L’itinerari<br />
serà pel carrer <strong>de</strong> les Calça<strong>de</strong>s, el Pilar, Segura<br />
Barreda, Marquesa <strong>de</strong> Fuente El Sol, Blasc<br />
d’Alagó i Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> Vallivana. Al Placet<br />
<strong>de</strong> l’Església parlarà en representació <strong>de</strong><br />
les colònies Inés Dual<strong>de</strong> Marín, <strong>de</strong> la Colònia<br />
<strong>de</strong> <strong>Morella</strong>ns Absents i serà corresposta<br />
per Maria Carceller Albalat, representant<br />
<strong>de</strong> la ciutat.<br />
23.00 h. Teatre Municipal. Concert <strong>de</strong>l <strong>Sexenni</strong><br />
Solidari: Moçambic a <strong>Morella</strong> (Mari<br />
Pau Medina: soprano i violoncel; Sergi<br />
Medina: oboè i violoncel; Gemma Medina:<br />
flauta; Josep Ignasi Medina: piano) amb<br />
parlament <strong>de</strong> Mª Dolors Garcia, Consellera<br />
General <strong>de</strong> la Ordre <strong>de</strong> la Consolació. Organitza:<br />
Delwen<strong>de</strong>.<br />
JUEVES 16 DE AGOSTO<br />
ENTRADA DE LAS COLONIAS<br />
13.00 h. Presentación <strong>de</strong>l libro “Martina <strong>de</strong><br />
<strong>Sexenni</strong>” en la Casa Ciurana.<br />
16.00 h. Des<strong>de</strong> San Miguel salida hacia Vallivana<br />
para buscar los estandartes y las<br />
ban<strong>de</strong>ras.<br />
17.30 h. Adoración a la Virgen en Vallivana.<br />
18.00 h. Salida <strong>de</strong> las Colonias <strong>de</strong>s<strong>de</strong> Vallivana<br />
hacia <strong>Morella</strong>.<br />
18.30 h. Salida <strong>de</strong> las autorida<strong>de</strong>s <strong>de</strong>s<strong>de</strong> el<br />
Ayuntamieno para recibir a las Colonias<br />
19.00 h. Entrada oficial <strong>de</strong> las colonias <strong>Morella</strong>no-Catalana<br />
y la <strong>de</strong> los <strong>Morella</strong>nos Ausentes<br />
<strong>de</strong>s<strong>de</strong> el portal <strong>de</strong> San Miguel hasta<br />
la iglesia. Ferran Ramia, representante <strong>de</strong><br />
la ciudad, dará la bienvenida y Víctor Rodríguez<br />
Ripollés, <strong>de</strong> la Colonia <strong>Morella</strong>no-<br />
Catalana, pronunciará el discurso <strong>de</strong> respuesta.<br />
A continuación, saldrá la comitiva<br />
presidida por las autorida<strong>de</strong>s y la carroza<br />
<strong>de</strong> la ciudad don<strong>de</strong> figurarán Maria Carceller<br />
Albalat, representante <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>,<br />
la representante <strong>de</strong> la Colonia <strong>Morella</strong>no-<br />
Catalana y Georgina Espada <strong>de</strong> la Colonia<br />
<strong>de</strong> <strong>Morella</strong>nos Ausentes. El itinerario será<br />
por la calle Juan Giner, el Pilar, Segura Barreda,<br />
Marquesa <strong>de</strong> Fuente el Sol, Blasco <strong>de</strong> Alagón y<br />
Virgen <strong>de</strong> Vallivana. En la plaza <strong>de</strong> la iglesia<br />
hablará en representación <strong>de</strong> las colonias<br />
Inés Dual<strong>de</strong> Marín, <strong>de</strong> la Colonia <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>nos<br />
Ausentes y será correspondida por<br />
Maria Carceller Albalat, en representación<br />
<strong>de</strong> la ciudad.<br />
23.00 h. Concierto <strong>de</strong>l <strong>Sexenni</strong> Solidari en<br />
el Teatro Municipal: Mozambique en <strong>Morella</strong><br />
(Mari Pau Medina, soprano y violoncelo;<br />
Sergi Medina, oboe y violoncelo; Gemma<br />
Medina, flauta; Josep Ignaci Medina, piano).<br />
Parlamento a cargo <strong>de</strong> Mª Dolors Garcia,<br />
Consellera General <strong>de</strong> la Or<strong>de</strong>n <strong>de</strong> la Consolación,<br />
organizado por Delwen<strong>de</strong>.<br />
E n t r a d a d e l e s c o l ò n i e s<br />
75
76 F . M i g u e l Á n g e l T r o n c h o
DIVENDRES 17 D’AGOST<br />
ROGATIVA A VALLIVANA<br />
08.00 h. Diana a càrrec <strong>de</strong> Els Gaiteros <strong>de</strong><br />
<strong>Morella</strong>.<br />
08.00 h. Basílica Arxiprestal. Missa.<br />
09.00 h. Eixida <strong>de</strong> la rogativa <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la Basílica<br />
Arxiprestal, que anirà a buscar a la<br />
Mare <strong>de</strong> Déu. La rogativa arribarà al santuari<br />
al voltant <strong>de</strong> les 19.00 h.<br />
Al llarg <strong>de</strong>l dia i <strong>de</strong> la nit, els veïns realitzaran<br />
la Plantà <strong>de</strong>ls carrers.<br />
R o g a t i v a a V a l l i v a n a<br />
VIERNES 17 DE AGOSTO<br />
ROGATIVA DE VALLIVANA<br />
08.00 h. Diana a cargo <strong>de</strong> Els Gaiteros <strong>de</strong><br />
<strong>Morella</strong>.<br />
08.00 h. Misa en la Basílica Arciprestal.<br />
09.00 h. Salida <strong>de</strong> la rogativa <strong>de</strong>s<strong>de</strong> la Basílica<br />
Arciprestal, que irá a buscar a la Virgen<br />
<strong>de</strong> Vallivana. La rogativa llegará al santuario<br />
alre<strong>de</strong>dor <strong>de</strong> las 19.00 h.<br />
Durante todo el día y la noche, los vecinos<br />
realizarán la Plantà <strong>de</strong> las calles.<br />
77
78 F . M . A F . . T r Moingcuheo l i Á nJ go es é l TPraosnccuhaol
DISSABTE 18 D’AGOST<br />
ENTRADA DE LA MARE DE DÉU<br />
A vallivana<br />
08.00 h. Celebració <strong>de</strong> la Missa.<br />
09.30 h. Eixida <strong>de</strong> la Rogativa.<br />
A <strong>Morella</strong><br />
16.30 h. Publicació Solemne <strong>de</strong>l <strong>53</strong> <strong>Sexenni</strong><br />
a càrrec <strong>de</strong>ls estudiants i <strong>de</strong>l Gremi <strong>de</strong> la Joventut.<br />
L’Alcal<strong>de</strong> <strong>de</strong> la ciutat, Rhamsés Ripollés,<br />
<strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> fer un parlament, lliurarà<br />
la Senyera <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la balconada <strong>de</strong> la Casa<br />
<strong>de</strong> la Ciutat a Marc Moles Tena, <strong>de</strong>gà <strong>de</strong>ls<br />
estudiants, que pronunciarà el parlament<br />
<strong>de</strong> publicació <strong>de</strong>l <strong>53</strong> <strong>Sexenni</strong>. A continuació,<br />
sortirà la Cavalcada <strong>de</strong>ls Estudiants, en la<br />
que el Presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>l Gremi <strong>de</strong> la Joventut,<br />
Daniel A<strong>de</strong>ll Querol, portarà el Guió <strong>de</strong> la<br />
Mare <strong>de</strong> Déu pel següent itinerari: Segura<br />
Barreda, Marquesa <strong>de</strong> Fuente El Sol, Colomer,<br />
Placet <strong>de</strong> l’Església, Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> Vallivana,<br />
Costa Borràs, Placeta <strong>de</strong>ls Tarrascons, Sant Nicolau,<br />
Confraria, Julià Prats, Joan Giner, el Pilar i<br />
Ajuntament.<br />
19.00 h. Des <strong>de</strong> l’Ajuntament, Pujada <strong>de</strong> la<br />
Vila.<br />
19.30 h. Basílica Arxiprestal. Concentració<br />
i organització <strong>de</strong> tots els components <strong>de</strong><br />
la processó que han d’anar a esperar a la<br />
Mare <strong>de</strong> Déu.<br />
20.30 h. Pel Portal <strong>de</strong>ls Estudis, Entrada <strong>de</strong><br />
la Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> Vallivana. Una volta la<br />
Mare <strong>de</strong> Déu estiga a la seua peana serà<br />
saludada per Lluc Garcia Garcia, en nom <strong>de</strong><br />
la ciutat. A continuació, <strong>de</strong>sfilarà la processó<br />
cap a l’Església per l’itinerari habitual: Plà<br />
d’Estudi, Plaça Colom, Blasc d’Alagó, i Colomer.<br />
En arribar, la Mare <strong>de</strong> Déu serà saludada<br />
per l’escolanet Raúl Pérez Ripollés en nom<br />
<strong>de</strong>l Clero. Quan aplegue la Mare <strong>de</strong> Déu a<br />
l’altar major rebrà la salutació <strong>de</strong>l Bisbe <strong>de</strong><br />
Tortosa, l’Excm. i Rvdm. Sr. Xavier Salinas<br />
Viñals, es cantarà la Salve Popular i es venerarà<br />
la Imatge.<br />
24.00 h. Espai Firal. Actuació <strong>de</strong>l grup<br />
HACKER i disco ADO GARCIA.<br />
E n t r a d a d e l a M a r e d e D é u<br />
SÁBADO 18 DE AGOSTO<br />
ENTRADA DE LA VIRGEN DE VALLIVANA<br />
En Vallivana<br />
08.00 h. Celebración <strong>de</strong> la misa.<br />
09.30 h. Salida <strong>de</strong> la rogativa.<br />
En <strong>Morella</strong><br />
16.30 h. Solemne publicación <strong>de</strong>l <strong>53</strong> <strong>Sexenni</strong><br />
a cargo <strong>de</strong> los estudiantes y <strong>de</strong>l Gremio <strong>de</strong><br />
la Juventud. El alcal<strong>de</strong> <strong>de</strong> la ciudad, Rhamsés<br />
Ripollés, <strong>de</strong>spués <strong>de</strong> hacer un parlamento,<br />
entregará la Señera <strong>de</strong>s<strong>de</strong> el balcón<br />
<strong>de</strong> la Casa <strong>de</strong> la Ciudad a Marc Moles Tena,<br />
<strong>de</strong>cano <strong>de</strong> los estudiantes. A continuación,<br />
saldrá la cabalgata <strong>de</strong> los estudiantes. El<br />
presi<strong>de</strong>nte <strong>de</strong>l Gremio <strong>de</strong> la Juventud, Daniel<br />
A<strong>de</strong>ll Querol, llevará el guión <strong>de</strong> la Virgen<br />
<strong>de</strong> Vallivana por el recorrido siguiente:<br />
Segura Barreda, Marquesa <strong>de</strong> Fuente el Sol,<br />
Colomer, Plaza <strong>de</strong> la Iglesia, Virgen <strong>de</strong> Vallivana,<br />
Cuesta Borrás, Plaza <strong>de</strong> Tarrascons, San Nicolás,<br />
Cofradía, Julián Prats, Juan Giner, el Pilar y<br />
Ayuntamiento.<br />
19.00 h. Subida <strong>de</strong> autorida<strong>de</strong>s <strong>de</strong>s<strong>de</strong> el<br />
Ayuntamiento.<br />
19.30 h. Concentración y organización <strong>de</strong><br />
todos los elementos <strong>de</strong> la procesión que<br />
tienen que ir a esperar a la Virgen <strong>de</strong> Vallivana.<br />
20.30 h. Entrada la <strong>de</strong> Virgen <strong>de</strong> Vallivana<br />
<strong>de</strong>s<strong>de</strong> la Puerta <strong>de</strong> los Estudios. Una vez<br />
colocada la Virgen en su peana será saludada<br />
por Lluc Garcia Garcia, en nombre <strong>de</strong><br />
la ciudad. A continuación, <strong>de</strong>sfilará la procesión<br />
hacia la iglesia por el itinerario habitual:<br />
plaza <strong>de</strong> los estudios, plaza Colón, Blasco<br />
<strong>de</strong> Alagón y Colomer. Cuando llegue la Virgen<br />
a la plaza <strong>de</strong> la iglesia será saludada por el<br />
monaguillo Raúl Pérez Ripollés en nombre<br />
<strong>de</strong>l clero. Cuando llegue la Virgen al altar<br />
mayor recibirá la salutación <strong>de</strong>l Obispo <strong>de</strong><br />
Tortosa, el Excmo. y Rvdmo. Sr. Xavier Salinas<br />
Viñals, se cantará la Salve Popular y se<br />
venerará la imagen.<br />
24.00 h. Actuación <strong>de</strong>l grupo HACKER y disco<br />
ADO GARCIA.<br />
79
80 F . M . A F . . T r Moingcuheo l i Á nJ go es é l TPraosnccuhaol
DIUMENGE 19 D’AGOST<br />
FESTA A CÀRREC DE L’IL·LM. AJUNTAMENT<br />
I DEL REV. CLERGAT<br />
10.00 h. Diana a càrrec <strong>de</strong> Els Gaiteros <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>.<br />
11.00 h. Basílica Arxiprestal. Solemne Pontifical a càrrec<br />
<strong>de</strong>l Emm. i Rvdm. Car<strong>de</strong>nal Sr. Antonio Cañizares<br />
Llovera, Prefecte <strong>de</strong> la Congregació <strong>de</strong>l Culte Diví i la<br />
Disciplina <strong>de</strong>ls Sacraments. Cantarà la missa el Cor<br />
Parroquial <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>, que interpretarà “Missa Brevis<br />
<strong>de</strong> W.A. Mozart, K.V. 220 «Misa <strong>de</strong> los Gorriones»”. Director:<br />
Julià Pastor; Organista: Ricardo Miravet.<br />
12:30 h. Retaule pels carrers <strong>de</strong> la ciutat, presidit per les<br />
autoritats civils i eclesiàstiques, amb la participació <strong>de</strong><br />
gegants, danses i quadres bíblics, especialment <strong>de</strong> la<br />
Dansa <strong>de</strong>ls Torneros, dansa <strong>de</strong> la ciutat, integrada per:<br />
Jaime Manero Viñeta, Adrián Marín Milián, Xavier Esteban<br />
Sebastià, Miguel Ángel Segura Espada, Luís Ferrer<br />
Manero, Raúl Querol Royo, Sergi Guimerà Puig, Àlex<br />
Escribano Mestre, Marc Aguilar Gasulla, Ungureanu Silviu,<br />
Jaime Segura Membrado, Joan García Lizondo, Óscar<br />
Amela Ramia, Dani Aguilar Ortí, Pau Bordás Vives,<br />
Adrián Llanes Corbatón, Jordi Serret Segura, Cristián<br />
Ibáñez Meseguer, Brian Prieto Moliner i Arnau Royo<br />
Querol. Mestre: Miguel Ángel Prats. Tabaler: Jesús Royo.<br />
Dolçainer: José Luís Prats.<br />
17.00 h. Plaça Colom. Concert <strong>de</strong> la Banda <strong>de</strong> Picassent.<br />
18.30 h. Solemne Processó per la Volta General, amb la<br />
participació <strong>de</strong>:<br />
1. Dolçainers 2. Gegants i Cabuts; 3 Ban<strong>de</strong>ra <strong>de</strong>ls Llauradors; 4.<br />
Colònia <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>ns Absents 5. Colònia <strong>Morella</strong>no-Catalana<br />
6. Gremi <strong>de</strong> la Gent Gran amb el Guió <strong>de</strong>l Gremi i acompanyat<br />
<strong>de</strong> la dansa <strong>de</strong> la Corronquina i la Jota <strong>de</strong> <strong>Morella</strong> 7. Gremi <strong>de</strong><br />
la Joventut, amb la imtage <strong>de</strong> Santa Teresa i la dansa <strong>de</strong> les<br />
Gitanetes 8. Gremi d’Arts i Oficis: a) Ferrers, Forners i Cadirers,<br />
acompanyats <strong>de</strong> les Santetes (Santa Caterina, Santa Elena,<br />
Santa Llúcia, Santa Àgueda, Santa Bárbara, Santa Cecília,<br />
Santa Filomena) i la peana <strong>de</strong> Santa Llúcia; b) Fusters, obrers<br />
i espar<strong>de</strong>nyers, amb la imatge <strong>de</strong> Sant Josep i la dansa <strong>de</strong>ls<br />
Oficis; c) Teixidors, amb la imatge <strong>de</strong> Sant Jaume i la dansa<br />
<strong>de</strong>ls Teixidors; d) Xofers, les Miraverges i la imatge <strong>de</strong> Santa<br />
Bárbara i Sant Josep; 9. Gremi <strong>de</strong> Llauradors i Rama<strong>de</strong>rs amb<br />
la imatge <strong>de</strong> Sant Antoni Abat i la dansa <strong>de</strong>ls Llauradors; 10.<br />
Gremi <strong>de</strong>l Comerç amb el Guió <strong>de</strong>l Gremi: a) Jacob i els dotze<br />
fills; b) David amb el cap <strong>de</strong> Goliat; c) Quadre d’Heroïnes<br />
Bíbliques; 11. Gremi <strong>de</strong> Professions, Indústria i Transports<br />
amb el Carro Triomfant; 12. Dansa <strong>de</strong>ls Torneros; 13. L’Àliga;<br />
14. La Música <strong>de</strong>l Rei David i l’Arca <strong>de</strong> l’Aliança; 15. Josuè, Aaron,<br />
Moisès i Melquise<strong>de</strong>c; 16. Els Quatre Evangelistes; 17.<br />
Abraham i Isaac; 18. Sant Rafael i Tobies; 19. Sant Joan amb<br />
el cor<strong>de</strong>r; 20. Els dotze Apòstols; 21. Els patrons <strong>de</strong> la ciutat:<br />
Sant Vicent i Sant Julià; 22. Ban<strong>de</strong>ra <strong>de</strong> Vallivana; 23. Alets <strong>de</strong><br />
la Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> Vallivana; 24. Guió <strong>de</strong> la Mare <strong>de</strong> Déu i Junta<br />
<strong>de</strong> Festes; 25. Creu parroquial, Creu <strong>de</strong> la Rogativa i Atributs<br />
Basilicals; 26. Els Ancians; 27. Administrador <strong>de</strong>l Santuari i<br />
Síndic <strong>de</strong> l’Ajuntament; 28. Peana <strong>de</strong> la Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> Vallivana;<br />
29. El Pal·li; 30. Presidència Eclesiàstica; 31. Autoritats<br />
Civils; 32. Banda <strong>de</strong> Música Mestre Can<strong>de</strong>l.<br />
Durant la Processó, davant la Confraria, Valentino Roca<br />
Segura, <strong>de</strong> la dansa <strong>de</strong>ls Llauradors, saludarà la Mare<br />
<strong>de</strong> Déu amb una poesia. Al carrer la Font, un xiquet que<br />
representa a Sant Miquel, Àlex Beltrán Vicente, pronunciarà<br />
una poesia <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la taronja.<br />
23.30 h. Al passeig <strong>de</strong> l’Alameda, Castell <strong>de</strong> Focs a càrrec<br />
<strong>de</strong> la Pirotècnia Tomàs.<br />
24.00 h. Espai Firal. Actuació <strong>de</strong>ls grups LA GUARDIA i<br />
DANZA INVISIBLE i disco ADO GARCIA.<br />
A j u n t a m e n t i C l e r g a t<br />
DOMINGO 19 DE AGOSTO<br />
FIESTA A CARGO DEL ILMO.<br />
AYUNTAMIENTO Y DEL REVDO. CLERO<br />
10.00 h. Diana a cargo <strong>de</strong> Els Gaiteros <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>.<br />
11.00 h. Basílica Arciprestal. Solemne misa pontifical<br />
a cargo <strong>de</strong>l Emmo. y Rvdmo. Car<strong>de</strong>nal Sr. Antonio Cañizares<br />
Llovera, Prefecto <strong>de</strong> la Congregación <strong>de</strong>l Culto<br />
Divino y la Disciplina <strong>de</strong> los Sacramentos. Cantará la<br />
misa el Coro Parroquial <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>, que interpretarà<br />
“Missa Brevis <strong>de</strong> W.A. Mozart, K.V. 220 «Misa <strong>de</strong> los<br />
Gorriones»”.. Director: Julià Pastor; Organista: Ricardo<br />
Miravet.<br />
12.30 h. Retaule por las calles <strong>de</strong> la ciudad, presidido<br />
por las autorida<strong>de</strong>s civiles y eclesiásticas, con la participación<br />
<strong>de</strong> gigantes, danzas y cuadros bíblicos, especialmente<br />
la danza <strong>de</strong> Els Torneros, danza <strong>de</strong> la ciudad<br />
integrada por:<br />
Jaime Manero Viñeta, Llorenç Ramia Tena, Adrián Marín<br />
Milián, Xavier Esteban Sebastià, Miguel Ángel Segura<br />
Espada, Luís Ferrer Manero, Raúl Querol Royo, Sergi<br />
Guimerà Puig, Àlex Escribano Mestre, Marc Aguilar Gasulla,<br />
Ungureanu Silviu, Jaime Segura Membrado, Joan<br />
García Lizondo, Óscar Amela Ramia, Dani Aguilar Ortí,<br />
Pau Bordás Vives, Adrián Llanes Corbatón, Jordi Serret<br />
Segura, Cristián Ibáñez Meseguer y Brian Prieto Moliner.<br />
Mestre: Miguel Ángel Prats. Tambor: Jesús Royo.<br />
Dulzaina: José Luís Prats.<br />
17.00 h. Plaza Colón. Concierto <strong>de</strong> la Banda <strong>de</strong> Picassent.<br />
18.30 h. Solemne procesión por la vuelta general con la<br />
participación <strong>de</strong>:<br />
1. Gaiteros 2. Gigantes y cabezudos 3. Ban<strong>de</strong>ra <strong>de</strong> los Labradores<br />
4. Colonia <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>nos Ausentes 5. Colonia <strong>Morella</strong>no-Catalana<br />
6.Gremio <strong>de</strong> la Gente Mayor con el estandarte <strong>de</strong>l<br />
gremio y acompañado <strong>de</strong> la danza <strong>de</strong> la Corronquina y La Jota<br />
<strong>de</strong> <strong>Morella</strong> 7. Gremio <strong>de</strong> la Juventud con la imagen <strong>de</strong> Santa<br />
Teresa y danza <strong>de</strong> Les Gitanetes 8. Gremio <strong>de</strong> Artes y Oficios<br />
a) Herreros y pana<strong>de</strong>ros acompañados <strong>de</strong> las santas (Santa<br />
Águeda, Santa Bárbara, Santa Cecilia, Santa Filomena) y la<br />
peaña <strong>de</strong> Santa Lucía b) Carpinteros y albañiles, con la imagen<br />
<strong>de</strong> San José y la danza <strong>de</strong> Els Oficis c) Tejedores con la imagen<br />
<strong>de</strong> San Jaime y la danza <strong>de</strong> Els Teixidors d) Chóferes, les Miraverges<br />
y la imagen <strong>de</strong> Santa Bárbara y San José 9. Gremio<br />
<strong>de</strong> Agricultores y Gana<strong>de</strong>ros con la imagen <strong>de</strong> San Antonio<br />
Abad y la danza <strong>de</strong> Els Llauradors 10. Gremio <strong>de</strong>l Comercio y<br />
turismo acompañado <strong>de</strong>l estandarte <strong>de</strong>l gremio a) Jacob y sus<br />
doce hijos b) David con la cabeza <strong>de</strong> Goliat c) Cuadro <strong>de</strong> heroínas<br />
bíblicas 11) Gremio <strong>de</strong> Profesiones, Industria y Transporte<br />
con el Carro Triomfant 12. Danza <strong>de</strong> Els Torneros 13. El Águila<br />
14. La música <strong>de</strong> rey David y el Arca <strong>de</strong> la Alianza 15. Josué,<br />
Aarón, Moisés y Melquise<strong>de</strong>c 16. Los cuatro evangelistas 17.<br />
Abraham e Isaac 18. San Rafael y Tobías 19. San Juan y el borreguito<br />
20. Los doce apóstoles 21. Los patronos <strong>de</strong> la ciudad:<br />
San Vicente y San Julián 22. Ban<strong>de</strong>ra <strong>de</strong> Vallivana 23. Electos<br />
<strong>de</strong> la Virgen <strong>de</strong> Vallivana 24. Estandarte <strong>de</strong> la Virgen y junta<br />
<strong>de</strong> fiestas 25. Cruz parroquial, cruz <strong>de</strong> la rogativa y atributos<br />
basilicales 26. Los ancianos 27. Administrador <strong>de</strong>l Santuario y<br />
Síndico <strong>de</strong>l Ayuntamiento 28. Peaña <strong>de</strong> la Virgen <strong>de</strong> Vallivana<br />
29. El Palio 30. Presi<strong>de</strong>ncia eclesiástica 31. Autorida<strong>de</strong>s civiles<br />
32. Banda <strong>de</strong> Música Maestro Can<strong>de</strong>l.<br />
Durante la procesión, <strong>de</strong>lante <strong>de</strong> la Cofradía. Valentino<br />
Roca Segura, <strong>de</strong> la danza <strong>de</strong> Els Llauradors, saludará la<br />
Virgen con una poesía. En la calle Julián Prats, un niño<br />
representando a San Miguel, Álex Beltrán, pronunciará<br />
una poesía <strong>de</strong>s<strong>de</strong> la naranja.<br />
23.30 h. Castillo <strong>de</strong> fuegos a cargo <strong>de</strong> la Pirotecnia<br />
Tomàs en el paseo <strong>de</strong> la Alameda.<br />
24.00 h. Espai Firal. Actuación <strong>de</strong> los grupos LA GUAR-<br />
DIA y DANZA INVISIBLE, a continuación disco ADO<br />
GARCIA.<br />
81
82 F . F D . a vMi id g uG ei l Ái n Mg ae nl o Tl ro o nG cr ha ou
DILLUNS 20 D’AGOST<br />
DIA DEL GREMI DE LA GENT GRAN<br />
11.00 h. Basílica Arxiprestal. Solemne Missa<br />
oficiada pel Rvd. Mossèn Josep Alanyà i Roig,<br />
Canonge arxiver <strong>de</strong> la Catedral <strong>de</strong> Tortosa i<br />
director <strong>de</strong> l’arxiu històric diocesà. Cantarà la<br />
Missa el Cor Parroquial <strong>de</strong> <strong>Morella</strong> que interpretarà<br />
“Missa Brevis nº 7 en DO <strong>de</strong> Charles<br />
Gounod 1818 – 1893”. Director: Julià Pastor;<br />
Organista: Ricardo Miravet.<br />
12.30 h. Retaule, amb la participació <strong>de</strong>ls<br />
gegants, les danses i quadres bíblics, especialment<br />
la dansa <strong>de</strong> la Corroquina i La Jota<br />
<strong>de</strong> <strong>Morella</strong>.<br />
Integrada per Marta Guardiola Garcia, Christian<br />
Palau Milián, Ana Valeria Milea, Adrián Sorribas<br />
Segura, Valeria Parras Puig, Pau Escribano Mestre,<br />
Inés Dual<strong>de</strong> Marín, Aleix Ull<strong>de</strong>molins Querol,<br />
Paula Checcia A<strong>de</strong>ll, Marc Pinell Busquets, Anna<br />
Viñeta Pérez, Julià Royo Querol, Elenna Escorihuela<br />
Querol, Marc Segura Membrado, Laura Fuster<br />
Clemente, Antoni Forner Fuster, Ana Rubio Gisbert,<br />
Lluc García García, Estela Carceller Figols,<br />
Ariel Moreno Querol, Gemma García Viñeta, Fernando<br />
Ibáñez Meseguer, Raquel Franco Antolí,<br />
Ángel Palau Milián, Tània Ripollés Gil, Samuel<br />
Segura Ortí, Alba Forner Franco, Andreu Guimerà<br />
Sales, Ainoa Traver Sorolla i Mario A<strong>de</strong>ll Pascual.<br />
Assajadores: Paquita Carbó Gasulla (Jota <strong>de</strong><br />
<strong>Morella</strong>) i Ariadna Ripollés Busquets (La Corronquina).<br />
Tocarà La Rondalla <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>.<br />
17.00 h. Des <strong>de</strong> l’Ajuntament fins al Portal <strong>de</strong>l<br />
Rei, <strong>de</strong>sfilada <strong>de</strong> Na Violant d’Hongria i els Cavallers<br />
<strong>de</strong> la Conquesta. Al Portal <strong>de</strong>l Rei, es<br />
<strong>de</strong>scobrirà un placa commemorativa.<br />
18.30 h. Espai Firal. Concert <strong>de</strong> l’orquestra<br />
DAMA.<br />
20.30 h. Rosari <strong>de</strong> les Torxes, que farà la Volta<br />
<strong>de</strong> Confraria: Colomer, Marquesa, Segura Barreda,<br />
Pilar, Joan Giner, Trinquet, Ramon Querol,<br />
Zaporta, Segura Barreda, Marquesa <strong>de</strong> Fuente el<br />
Sol, Blasco <strong>de</strong> Alagón, Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> Vallivana,<br />
Placet <strong>de</strong> l’Església.<br />
24.00 h. Espai Firal. Actuació <strong>de</strong> l’orquestra<br />
DAMA i disco ADO GARCIA.<br />
G e n t g r a n<br />
LUNES 20 DE AGOSTO<br />
DIA DEL GREMIO DE LA GENTE MAYOR<br />
11.00 h. Basílica Arciprestal. Solemne misa oficiada<br />
por el Rvdo. Mosén Josep Alanyà i Roig,<br />
canónigo archivero <strong>de</strong> la Catedral <strong>de</strong> Tortosa y<br />
director <strong>de</strong>l archivo histórico diocesano. Cantará<br />
la misa el coro parroquial <strong>de</strong> <strong>Morella</strong> que<br />
interpretará Missa Brevis nº 7 en DO <strong>de</strong> Charles<br />
Gounod 1818-1893. Director: Julià Pastor;<br />
Organista: Ricardo Miravet.<br />
12.30 h. Retaule con la participación <strong>de</strong> los gigantes,<br />
las danzas y cuadros bíblicos, especialmente<br />
la danza <strong>de</strong> La Corronquina y La Jota <strong>de</strong><br />
<strong>Morella</strong>.<br />
integrada por Marta Guardiola Garcia, Christian<br />
Palau Milián, Ana Valeria Milea, Adrián Sorribas<br />
Segura, Valeria Parras Puig, Pau Escribano Mestre,<br />
Inés Dual<strong>de</strong> Marín, Aleix Ull<strong>de</strong>molins Querol,<br />
Paula Checcia A<strong>de</strong>ll, Marc Pinell Busquets, Anna<br />
Viñeta Pérez, Julià Royo Querol, Elenna Escorihuela<br />
Querol, Marc Segura Membrado, Laura Fuster<br />
Clemente, Antoni Forner Fuster, Ana Rubio Gisbert,<br />
Lluc García García, Estela Carceller Figols,<br />
Ariel Moreno Querol, Gemma García Viñeta, Fernando<br />
Ibáñez Meseguer, Raquel Franco Antolí,<br />
Ángel Palau Milián, Tània Ripollés Gil, Samuel<br />
Segura Ortí, Alba Forner Franco, Andreu Guimerà<br />
Sales, Ainoa Traver Sorolla y Mario A<strong>de</strong>ll Pascual.<br />
Dirección: Paquita Carbó Gasulla (Jota <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>)<br />
y Ariadna Ripollés Busquets (La Corronquina).<br />
Tocará La Rondalla <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>.<br />
17.00 h. Des<strong>de</strong> el Ayuntamiento hasta la Puerta<br />
<strong>de</strong>l Rey, <strong>de</strong>sfile <strong>de</strong> Na Violant d’Hongria y los<br />
Caballeros <strong>de</strong> la Conquista. En el Portal <strong>de</strong>l Rey<br />
se <strong>de</strong>scubrirá una placa conmemorativa.<br />
18.30 h. Concierto <strong>de</strong> la orquesta DAMA en el<br />
Espai Firal.<br />
20.30 h. Rosario <strong>de</strong> Antorchas. Vuelta <strong>de</strong> la<br />
Cofradía: Colomer, Marquesa, Segura Barreda,<br />
Pilar, Juan Giner, Trinquete, Ramón Querol, Zaporta,<br />
Segura Barreda, Marquesa, Blasco <strong>de</strong> Alagón,<br />
Virgen <strong>de</strong> Vallivana, Plaza <strong>de</strong> la Iglesia.<br />
24.00 h. Actuación <strong>de</strong> la orquesta DAMA y disco<br />
ADO GARCIA.<br />
83
84 F . DF a. v Mi d i g Gu i e l l i Á nJ go es é l TPraosnccuhaol
DIMARTS 21 D’AGOST<br />
FESTA A CÀRREC DEL GREMI DE<br />
LLAURADORS I RAMADERS<br />
9.00 h. Diana a càrrec <strong>de</strong> Els Gaiteros <strong>de</strong><br />
<strong>Morella</strong>.<br />
10.30 h. A la Casa Confraria, trobada <strong>de</strong> tots<br />
els agremiats per pujar cap a la Basílica Arxiprestal.<br />
11.00 h. Basílica Arxiprestal. Solemne Missa<br />
Baturra oficiada pel Rvd. Monsenyor<br />
Mossèn Vicent Mestre, Rector <strong>de</strong> la Parròquia<br />
Sant Llorenç <strong>de</strong> Càlig. Cantarà la Missa<br />
la Rondalla <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>.<br />
12.30 h. Retaule. Participaran els gegants,<br />
les danses i quadres bíblics, especialment<br />
la dansa <strong>de</strong>ls Llauradors:<br />
Integrada per Maria Milián Yeste, Vera<br />
Guardiola Pitarch, Andrea A<strong>de</strong>ll Pitarch,<br />
Laia A<strong>de</strong>ll Pitarch, Mar Garcia Gargallo,<br />
Elia Ruiz Felipe, Paula Ortí Carceller, Alba<br />
Mestre Boix, Ángela Ortí García, Joan Esteve<br />
Segura, Saúl García Gargallo, Marc Ruiz<br />
Felipe, Javier Ferrer Guimerà, Josele Bujeiro<br />
Guimerà, Valentino Roca Segura, Ángel<br />
Membrado Puig, Pau Prats Guimerà i Felip<br />
Traver Sorolla.<br />
16.00 h. Al passeig <strong>de</strong> l’Alameda, Parc Infantil.<br />
18.00 h. Espai Firal. Concert a càrrec <strong>de</strong><br />
l’orquestra JAMAICA SHOW i espectacle <strong>de</strong><br />
màgia amb el mag YUNKE.<br />
24.00 h. Espai Firal. Ball amb l’orquestra<br />
JAMAICA SHOW.<br />
L l a u r a d o r s i R a m a d e r s<br />
MARTES 21 DE AGOSTO<br />
FIESTA A CARGO DEL GREMIO DE<br />
AGRICULTORES Y GANADEROS<br />
09.00 h. Diana a cargo <strong>de</strong> Els Gaiteros <strong>de</strong><br />
<strong>Morella</strong>.<br />
10.30 h. Encuentro <strong>de</strong> todos los miembros<br />
<strong>de</strong>l gremio en la Casa Cofradía para subir a<br />
la Basílica Arciprestal.<br />
11.00 h. Basílica Arciprestal. Solemne misa<br />
baturra oficiada por el Rvdo. Monseñor Vicent<br />
Mestre, rector <strong>de</strong> la parroquia <strong>de</strong> San<br />
Lorenzo en Càlig. Cantará la misa la Rondalla<br />
<strong>de</strong> <strong>Morella</strong>.<br />
12.30 h. Retaule. Participaran los gigantes<br />
las danzas y los cuadros bíblicos, especialmente<br />
la danza <strong>de</strong> Els Llauradors:<br />
Integrada por: Maria Milián Yeste, Vera<br />
Guardiola Pitarch, Andrea A<strong>de</strong>ll Pitarch,<br />
Laia A<strong>de</strong>ll Pitarch, Mar Garcia Gargallo,<br />
Elia Ruiz Felipe, Paula Ortí Carceller, Alba<br />
Mestre Boix, Ángela Ortí García, Joan Esteve<br />
Segura, Saúl García Gargallo, Marc Ruiz<br />
Felipe, Javier Ferrer Guimerà, Josele Bujeiro<br />
Guimerà, Valentino Roca Segura, Ángel<br />
Membrado Puig, Pau Prats Guimerà y Felip<br />
Traver Sorolla.<br />
16.00 h. Parque infantil en el paseo <strong>de</strong> la<br />
Alameda.<br />
18.00 h. Concierto a cargo <strong>de</strong> la orquesta<br />
JAMAICA SHOW y espectáculo <strong>de</strong> magia<br />
con el mago YUNKE en el Espai Firal.<br />
24.00 h. Baile con la orquesta JAMAICA<br />
SHOW .<br />
85
86 J o s é F . P a Ms ic gu ua el l i Á M n g. A e . l T r o n c h o
DIMECRES 22 D’AGOST<br />
FESTA A CÀRREC DE LA COLÒNIA<br />
MORELLANO-CATALANA<br />
10.00 h. Diana a càrrec <strong>de</strong> Els Gaiteros <strong>de</strong><br />
<strong>Morella</strong>.<br />
11.00 h. Basílica Arxiprestal. Solemne Missa<br />
oficiada per l’Excm. i Rvdm. P. José Alegre,<br />
abat mitrat <strong>de</strong> Poblet. Cantarà la missa<br />
el grup instrumental 3/4 que interpretarà<br />
una adaptació per a conjunt <strong>de</strong> la “Missa<br />
Festiva <strong>de</strong> Licinio Refice i obres d’Odiló Mª<br />
Planals”. El conjunt està integrat per: Mª<br />
Pau Medina (veu i violoncel), Sergi Medina<br />
(oboè i violoncel), Gemma Medina (flauta i<br />
veu) i José Ignacio Medina (orgue i teclats).<br />
12.30 h. Retaule amb la intervenció <strong>de</strong>ls<br />
gegants, danses i quadres bíblics, amb la<br />
participació colla castellera Els Xics <strong>de</strong> Granollers.<br />
18.00 h. Des <strong>de</strong> Sant Miquel fins a la Plaça<br />
Colom, Cercavila <strong>de</strong> la colla castellera Els<br />
Xics <strong>de</strong> Granollers.<br />
23.30 h. Espai firal. Actuació i cloenda amb<br />
la SALSETA DEL POBLE SEC i <strong>de</strong>sprés disco<br />
ADO GARCIA.<br />
MIÉRCOLES 22 DE AGOSTO<br />
FIESTA A CARGO DE LACOLONIA<br />
MORELLANO-CATALANA<br />
10.00 h. Diana a cargo <strong>de</strong> Els Gaiteros <strong>de</strong><br />
<strong>Morella</strong>.<br />
11.00 h. Basílica Arciprestal. Solemne misa<br />
oficiada por el Excmo. y Rvdmo. P. José<br />
Alegre, abad mitrado <strong>de</strong> Poblet. Cantarà la<br />
missa el grup instrumental 3/4 que interpretará<br />
una adaptación para conjunto <strong>de</strong> la<br />
“Misa Festiva <strong>de</strong> Licinio Refice y obras <strong>de</strong><br />
Odiló Mª Planals”. El conjunto está integrado<br />
por: Mª Pau Medina (voz y violoncelo),<br />
Sergi Medina (oboe y violoncelo), Gemma<br />
Medina (flauta y voz) y José Ignacio Medina<br />
(órgano y teclados).<br />
12.30 h. Retaule con la intervención <strong>de</strong> los<br />
gigantes, danzas y cuadros bíblicos con la<br />
participación <strong>de</strong> la colla castellera Els Xics<br />
<strong>de</strong> Granollers.<br />
18.00 h. Des<strong>de</strong> San Miguel hasta la Plaza<br />
Colón, pasacalle <strong>de</strong> la colla castellera Els<br />
Xics <strong>de</strong> Granollers.<br />
23.30 h. Actuación <strong>de</strong> SALSETA DEL POBLE<br />
SEC a continuación disco ADO GARCIA en el<br />
Espai Firal.<br />
C o l ò n i a M o r e l l a n o - C a t a l a n a<br />
87
88 F . M . A . F . T r Mo in gc uh eo l i Á nJ go es é l TP ra os nc cu ha ol
DIJOUS 23 D’AGOST<br />
FESTA A CÀRREC DE LA COLÒNIA DE<br />
MORELLANS ABSENTS<br />
09.00 h. Diana amb Els Gaiters <strong>de</strong> Castelló<br />
i <strong>Morella</strong>.<br />
10.00 h. Des <strong>de</strong> Sant Miquel Ofrena <strong>de</strong> flors<br />
a la Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> Vallivana.<br />
11.00 h. Basílica Arxiprestal. Solemne Missa<br />
oficiada pel Rvd. Mossèn Domingo Escu<strong>de</strong>r<br />
Giner, canonge <strong>de</strong> la Catedral <strong>de</strong> Tortosa<br />
i Rector <strong>de</strong> la Parròquia Sant Antoni<br />
<strong>de</strong> Pàdua <strong>de</strong> Roquetes. Cantarà la Missa la<br />
Schola Jubilemus <strong>de</strong> Castelló.<br />
12.30 h. Retaule amb la intervenció <strong>de</strong>ls<br />
gegants, les danses i quadres bíblics.<br />
A l’acabar el retaule, al Pla <strong>de</strong>ls Estudis: gran<br />
mascletà a càrrec <strong>de</strong> la Pirotècnia d’Altura.<br />
17.00 h. Al Passeig <strong>de</strong> l’Alameda, espectacle<br />
d’animació i parc infantil.<br />
18.30 h. Teatre Municipal. Espectacle <strong>de</strong><br />
teatre en valencià a càrrec <strong>de</strong> la companyia<br />
Tragapinyols.<br />
22.30 h. Teatre Municipal. Espectacle <strong>de</strong><br />
teatre en valencià a càrrec <strong>de</strong> la companya<br />
Tragapinyols.<br />
24.00 h. Espai Firal. Espectacle amb l’actuació<br />
<strong>de</strong> la orquestra ESMERALDA i el<br />
showman TONI MELERO, i <strong>de</strong>sprés disco<br />
ADO GARCIA.<br />
JUEVES 23 DE AGOSTO<br />
FIESTA A CARGO DE LA COLONIA DE<br />
MORELLANOS AUSENTES<br />
09.00 h. Diana a cargo <strong>de</strong> Els Gaiteros <strong>de</strong><br />
Castelló y <strong>Morella</strong>.<br />
10.00 h. Des<strong>de</strong> <strong>de</strong> San Miguel. Ofrenda <strong>de</strong><br />
flores a la Virgen <strong>de</strong> Vallivana.<br />
11.oo h. Basílica Arciprestal. Solemne misa<br />
oficiada por el Rvdo. Domingo Escu<strong>de</strong>r Giner,<br />
canónigo <strong>de</strong> la Catedral <strong>de</strong> Tortosa y<br />
rector <strong>de</strong> la parroquia San Antonio <strong>de</strong> Padua<br />
<strong>de</strong> Roquetes. Cantará la misa la Schola<br />
Jubilemus <strong>de</strong> Castelló.<br />
12.30 h. Retaule con la intervención <strong>de</strong> los<br />
gigantes, las danzas y los cuadros bíblicos.<br />
Al finalizar el retaule, en la Plaza <strong>de</strong> los Estudios:<br />
gran mascletà a cargo <strong>de</strong> la Pirotecnia<br />
<strong>de</strong> Altura.<br />
17.00 h. Espectáculo y parque infantil en el<br />
paseo <strong>de</strong> la Alameda.<br />
18.30 h. Espectáculo <strong>de</strong> teatro en valenciano<br />
a cargo <strong>de</strong> la compañía Tragapinyols en<br />
el Teatro Municipal.<br />
22.30 h. Espectáculo <strong>de</strong> teatro en valenciano<br />
a cargo <strong>de</strong> la compañía Tragapinyols en<br />
el Teatro Municipal.<br />
24.00 h. Espectáculo con la actuación <strong>de</strong><br />
la orquesta ESMERALDA y el showman<br />
TONI MELERO, a continuación disco ADO<br />
GARCIA.<br />
C o l ò n i a d e M o r e l l a n s a b s e n t s<br />
89
90 F . M . A . F . T r Mo in gc uh eo l i Á nJ go es é l TP ra os nc cu ha ol
DIVENDRES 24 D’AGOST<br />
FESTA A CÀRREC DEL GREMI DE<br />
PROFESSIONS, INDÚSTRIA I TRANSPORT<br />
10.00 h. Diana a càrrec <strong>de</strong> Els Gaiteros <strong>de</strong><br />
<strong>Morella</strong>.<br />
11.00 h. Basílica Arxiprestal.l.Solemne missa<br />
a càrrec <strong>de</strong> l’Excm. i Rvdm. Sr. Carlos Escribano<br />
Subías, Bisbe <strong>de</strong> Terol. Cantarà la<br />
Missa la Coral Catedralícia <strong>de</strong> València que<br />
interpretarà Peces <strong>de</strong> Bach, Erb i Comes.<br />
12.30 h. Retaule amb la intervenció <strong>de</strong>ls<br />
gegants, <strong>de</strong> les danses i quadres bíblics,<br />
presidit per l’emblema <strong>de</strong>l gremi, el Carro<br />
Triomfant.<br />
Integrat per Roger Segura Catalán, Isabel<br />
Ferrer Palos, Estrella Ferrer Palos, Vito Milián<br />
Traver, Marcos Milla Gracía, Pau Meseguer<br />
Folch, Marcos Amela A<strong>de</strong>ll, Mario García<br />
Amela, Inés Pasíes Tosca, Joan Espel Navarro,<br />
Belén Fabregat Sangüesa, Amaya Fabregat<br />
Sangüesa, Pau Monfort Folch, Eduardo<br />
Corbacho Fuster, Carla Segura Aguilar, Claudia<br />
Val<strong>de</strong>lvira Ferrer, Clara Royo Redó, Maria<br />
Sangüesa Marín, Carla Marín Mestre, Biel Fabregat<br />
García, Mar Bordás Ramia, Sara Zafra<br />
Meseguer, Nuria Camañes Blanch.<br />
17.00 h. Al passeig <strong>de</strong> l’Alameda, Parc Infantil.<br />
17.30 h. Pasacarrer.<br />
18.00 h. Plaça Colom. Concert <strong>de</strong> la banda<br />
<strong>de</strong> música, secció d’honor <strong>de</strong> Montserrat <strong>de</strong><br />
València.<br />
24.00 h. Espai Firal. Actuació <strong>de</strong> l’orquestra<br />
GEISER BAND i disco ADO GARCIA.<br />
Professions, indústria i Transport<br />
VIERNES 24 DE AGOSTO<br />
FIESTA A CARGO DEL GREMIO<br />
DE PROFESIONES, INDUSTRIA Y<br />
TRANSPORTE<br />
10.00 h. Diana a cargo <strong>de</strong> Els Gaiteros <strong>de</strong><br />
<strong>Morella</strong>.<br />
11.00 h. Basílica Arciprestal. Solemne misa<br />
a cargo <strong>de</strong>l Excmo. y Rvdmo. Sr. Carlos Escribano<br />
Subías, Obispo <strong>de</strong> Teruel. Cantará<br />
la misa la Coral Catedralicia <strong>de</strong> Valencia que<br />
interpretará piezas <strong>de</strong> Bach, Erb y Comes.<br />
12.30 h. Retaule con la intervención <strong>de</strong> los<br />
gigantes, las danzas y los cuadros bíblicos,<br />
presidido por el emblema <strong>de</strong>l gremio, el Carro<br />
Triomfant.<br />
Integrado por Roger Segura Catalán, Isabel<br />
Ferrer Palos, Estrella Ferrer Palos,<br />
Vito Milián Traver, Marcos Milla Gracia,<br />
Pau Meseguer Folch, Marcos Amela A<strong>de</strong>ll,<br />
Mario García Amela, Inés Pasíes Tosca,<br />
Joan Espel Navarro, Belén Fabregat Sangüesa,<br />
Amaya Fabregat Sangüesa, Pau<br />
Monfort Folch, Eduardo Corbacho Fuster,<br />
Carla Segura Aguilar, Claudia Val<strong>de</strong>lvira<br />
Ferrer, Clara Royo Redó, Maria Sangüesa<br />
Marín, Carla Marín Mestre, Biel Fabregat<br />
García, Mar Bordás Ramia, Sara Zafra<br />
Meseguer, Nuria Camañes Blanch.<br />
17.00 h. Parque infantil en el paseo <strong>de</strong> la<br />
Alameda.<br />
17.30 h. Pasacalle.<br />
18.00 h. Concierto <strong>de</strong> la banda <strong>de</strong> música,<br />
sección <strong>de</strong> honor <strong>de</strong> Montserrat <strong>de</strong> Valencia<br />
en la Plaza Colón.<br />
24.00 h. Actuación <strong>de</strong> la orquesta GEISER<br />
BAND y disco ADO GARCIA en el Espai Firal.<br />
91
92 F . DF a. v Mi d i g Gu i e l l i Á nJ go es é l TPraosnccuhaol
DISSABTE 25 D’AGOST<br />
FESTA A CÀRREC DEL GREMI DEL<br />
COMERÇ I TURISME<br />
10.00 h. Diana a càrrec <strong>de</strong> Els Gaiteros <strong>de</strong><br />
<strong>Morella</strong>.<br />
11.00 h. Basílica Arxiprestal. Solemne Mis-<br />
sa a càrrec <strong>de</strong>l Bisbe <strong>de</strong> Vic, l’Excm. i Rvdm.<br />
Sr. Roman Casanova Casanova. Cantarà la<br />
Missa l’Ensemble Vocal-Instrumental <strong>de</strong><br />
Châtillon. Missa Criolla d’Ariel Ramírez. Direcció:<br />
Enzo Gieco; Organista: Antoni Ortí.<br />
12.30 h. Retaule pels carrers <strong>de</strong> <strong>Morella</strong><br />
amb la intervenció <strong>de</strong>ls gegants, <strong>de</strong> les<br />
danses i la participació especial <strong>de</strong>l Quadre<br />
d’Heroïnes Bíbliques.<br />
Integrat per Maria Querol Pallarés, Reina Esther;<br />
Àngela Querol Querol, Judith; Ivana Sangüesa<br />
Antolí, Jael; Àngela Escorihuela Querol,<br />
Betsabé; Maria Mur Ripollés, Sara; Joana<br />
García García, Salomé; Ana Ramón Amela,<br />
Abigail; Gemma Monfort Guimerà, Ruth; Laia<br />
Vives Delgado, Rebeca; Nerea Marín Gasulla,<br />
Sèfora; Joana Milián Querol, Raquel; Miquel<br />
Vives Delgado, David.<br />
17.00 h. Al passeig <strong>de</strong> l’Alameda, Parc Infantil.<br />
19.00 h. Teatre Municipal. Concert Châtillon<br />
a <strong>Morella</strong> per l’ Ensemble Vocal-Instrumental<br />
<strong>de</strong> Châtillon.Dtor. Enzo Gieco<br />
24.00 h. Espai Firal. Actuació <strong>de</strong> l’orquestra<br />
LA FANIA i disco ADO GARCIA.<br />
C o m e r ç i T u r i s m e<br />
SÁBADO 25 DE AGOSTO<br />
FIESTA A CARGO DEL GREMIO DEL<br />
COMERCIO Y TURISMO<br />
10.00 h. Diana a cargo <strong>de</strong> Els Gaiteros <strong>de</strong><br />
<strong>Morella</strong>.<br />
11.00 h. Basílica Arciprestal. Solemne misa<br />
a cargo <strong>de</strong>l Obispo <strong>de</strong> Vic, el Excmo. y Rvdmo.<br />
Sr. Román Casanova Casanova. Cantará<br />
la misa l’Ensemble Vocal-Instrumental<br />
<strong>de</strong> Châtillon. Misa criolla <strong>de</strong> Ariel Ramírez.<br />
Dirección: Enzo Gieco; organista: Antoni<br />
Ortí.<br />
12.30 h. Retaule por las calles <strong>de</strong> <strong>Morella</strong><br />
con la intervención <strong>de</strong> los gigantes, las danzas<br />
y la participación especial <strong>de</strong>l cuadro <strong>de</strong><br />
Heroínas Bíblicas.<br />
Integrado por: Maria Querol Pallarés, Reina<br />
Esther; Àngela Querol, Judith; Ivana Sangüesa,<br />
Jael; Àngela Escorihuela, Betsabé; Maria<br />
Mur, Sara; Joana García García, Salomé; Ana<br />
Ramón Amela, Abigail; Gemma Monfort Guimerà,<br />
Ruth; Laia Vives Delgado, Rebeca; Nerea<br />
Marín Gasulla, Sèfora; Joana Milián Querol,<br />
Raquel; Miquel Vives Delgado, David.<br />
17.00 h. Parque infantil en el paseo <strong>de</strong> la<br />
Alameda.<br />
19.00 h. Concierto <strong>de</strong> Châtillon a <strong>Morella</strong><br />
por l’Ensemble Vocal-Instrumental <strong>de</strong><br />
Châtillon en el Teatro Municipal. Dtor. Enzo<br />
Gieco<br />
24.00 h. Actuación <strong>de</strong> la orquesta LA FANIA<br />
y disco ADO GARCIA en el Espai Firal.<br />
93
94 F . DF a. v Mi d i g Gu i e l l i Á nJ go es é l TPraosnccuhaol
DIUMENGE 26 D’AGOST<br />
FESTA A CÀRREC DEL GREMI<br />
D’ARTS I OFICIS<br />
10.00 h. Diana a càrrec <strong>de</strong> Els Gaiteros <strong>de</strong><br />
<strong>Morella</strong>.<br />
11.00 h. Basílica Arxiprestal. Solemne Missa<br />
oficiada pel Rvd. Mossèn Emilio Vinaixa,<br />
Canonge <strong>de</strong> la Catedral <strong>de</strong> Tortosa i Retor<br />
<strong>de</strong> l’Assumpció <strong>de</strong> Vinaròs. Cantarà la Missa<br />
l’Ensemble Vocal-Instrumental <strong>de</strong> Châtillon.<br />
Missa d’Arts i Oficis; Compositor i Director;<br />
Enzo Gieco, Organista: Antoni Ortí.<br />
12.30 h. Retaule amb la intervenció <strong>de</strong>ls<br />
gegants, quadres bíblics, les danses i especialment<br />
les <strong>de</strong>l gremi.<br />
Dansa d’Arts i Oficis: Albert Ortí, Arnau<br />
Trilles, Juan Martínez, Miquel Milián, Luís<br />
García, Joan Segura, David Olivares i Pablo<br />
García. Mestres: Juan José Ripollés i Manuel<br />
Meseguer. Tabaler: Guillem Ull<strong>de</strong>molins. Dolçainer:<br />
Arnau Pallarés<br />
Dansa <strong>de</strong>ls Teixidors: Marc Ortí, Olga<br />
Garcia, Andreu Ortí, Paula Gasulla, Andreu<br />
Bordás, Tània Ibáñez, Álex Meseguer, Marina<br />
Sangüesa, Josep Ripollés i Tània Sangüesa.<br />
Mestres: Javier Ortí, Carlos Felius i Raúl Puig.<br />
Tabaler: David Soro. Dolçainer: José Vicente<br />
Castel.<br />
Santetes: Andrea Monfort, Santa Caterina;<br />
Ana Querol, Santa Elena; Mireia Pallarés, Santa<br />
Llúcia; Àgueda García, Santa Àgueda; Neus<br />
Tosca, Santa Bárbara; Laía Meseguer, Santa<br />
Cecília; Belén Sorribas, Santa Filomena.<br />
Miraverges: Julia Segura Costa, Ivana Pasíes<br />
Tosca, Maria Ripollés Boix, Yaiza Buig Niza,<br />
Sónia Ramia Aguilar, Sandra Rabaza Giner,<br />
Gemma Cerdá Pitarch, Ariana Marín Gasulla,<br />
Ivana Ripollés, Alba Palop Aparicio i Ivana<br />
Gargallo A<strong>de</strong>ll.<br />
17.30 h. Al passeig <strong>de</strong> l’Alameda, Parc Infantil.<br />
24.00 h. Espai Firal. Actuació <strong>de</strong> l’orquestra<br />
CENTAURO i disco ADO GARCIA.<br />
A r t s i o f i c i s<br />
DOMINGO 26 DE AGOSTO<br />
FIESTA A CARGO DEL GREMIO DE ARTES<br />
Y OFICIOS<br />
10.00 h. Diana a cargo <strong>de</strong> Els Gaiteros <strong>de</strong><br />
<strong>Morella</strong>.<br />
11.00 h. Basílica Arciprestal. Solemne misa<br />
oficiada por el Rvdo. Emilio Vinaixa, canónigo<br />
<strong>de</strong> la Catedral <strong>de</strong> Tortosa y rector <strong>de</strong><br />
la Asunción <strong>de</strong> Vinaròs. Cantará la misa<br />
l’Ensemble Vocal-Instrumental <strong>de</strong> Châtillon.<br />
Compositor y director: Enzo Gieco, organista:<br />
Antoni Ortí.<br />
12.30 h. Retaule con la intervención <strong>de</strong> los<br />
gigantes, cuadros bíblicos, las danzas y especialmente<br />
las <strong>de</strong>l gremio.<br />
Danza <strong>de</strong> Artes y Oficios: Albert Ortí, Arnau<br />
Trilles, Juan Martínez, Miquel Milián, Luís<br />
Padilla, Joan Segura, David Olivares y Pablo<br />
García. Dirección: Juan José Ripollés y Manuel<br />
Meseguer. Tambor: Guillem Ull<strong>de</strong>molins. Dulzaina:<br />
Arnau Pallarés<br />
Danza <strong>de</strong> Els Teixidors: Marc Ortí, Olga<br />
Garcia, Andreu Ortí, Paula Gasulla, Andreu<br />
Bordás, Tània Ibáñez, Álex Meseguer, Marina<br />
Sangüesa, Josep Ripollés y Tània Sangüesa.<br />
Dirección: Javier Ortí, Carlos Felius y Raúl<br />
Puig. Tambor: David Soro. Dulzaina: José Vicente<br />
Castel.<br />
Santas: Andrea Monfort, Santa Caterina;<br />
Ana Querol, Santa Elena; Mireia Pallarés, Santa<br />
Llúcia; Àgueda García, Santa Àgueda; Neus<br />
Tosca, Santa Bárbara; Laia Meseguer, Santa<br />
Cecília; Belén Sorribas, Santa Filomena.<br />
Miraverges: Julia Segura Costa, Ivana Pasíes<br />
Tosca, Maria Ripollés Boix, Yaiza Buig Niza,<br />
Sónia Ramia Aguilar, Sandra Rabaza Giner,<br />
Gemma Cerdá Pitarch, Ariana Marín Gasulla,<br />
Ivana Ripollés, Alba Palop Aparicio y Ivana<br />
Gargallo A<strong>de</strong>ll.<br />
17.30 h. Parque infantil en el paseo <strong>de</strong> la<br />
Alameda.<br />
24.00 h. Actuación <strong>de</strong> la orquesta CENTAURO<br />
y disco ADO GARCIA en el Espai Firal.<br />
95
96 F . M . A . F . T r Mo in gc uh eo l i Á nJ go es é l TP ra os nc cu ha ol
DILLUNS 27 D’AGOST<br />
FESTA A CÀRREC DEL GREMI<br />
DE LA JOVENTUT<br />
10.00 h. Diana a càrrec <strong>de</strong> Els Gaiteros <strong>de</strong><br />
<strong>Morella</strong>.<br />
11.00 h. Basílica Arxiprestal. Solemne Missa<br />
oficiada i cantada pel Rvd. Mossèn Joan<br />
Enric Reverté Simó, Rector <strong>de</strong> Sant Pere<br />
Apòstol <strong>de</strong> Les Cases d’Alcanar. Cantarà la<br />
Missa el grup <strong>de</strong> músics <strong>de</strong>l Pare Jony.<br />
12.30 h. Retaule amb la intervenció <strong>de</strong>ls<br />
gegants, <strong>de</strong> les danses i <strong>de</strong>ls quadres<br />
bíblics, especialment amb la dansa <strong>de</strong> Les<br />
Gitanetes.<br />
Integrada per Maria Garcia Viñeta, Anaís<br />
Ortí Segura, Tània A<strong>de</strong>ll Guimerà, Maria<br />
Escrivà Paradís, Ruth Ripollés Puig,<br />
Victòria Escuin Troncho, Alba Segura<br />
Antolí, Arantxa Ripollés Gil, Marta Troncho<br />
Martí, Nerea Boix Gasulla, Daniela Segura<br />
Ortí, Rocio Forner Fuster i Carlos Carceller<br />
Albalat. Assajadores: Anaís Miralles A<strong>de</strong>ll,<br />
Cristina Marín Amela i Alba Rodríguez<br />
Guimerà. Tabaler: Javier Marín Querol.<br />
Dolçainer: Juan José Martí Guimerà.<br />
18.00 h. Teatre Municipal. Espectacle infantil<br />
L’inventor <strong>de</strong> xiquets <strong>de</strong> la companyia Lupa<br />
Teatre.<br />
24.00 h. Espai Firal. Concert <strong>de</strong>l grup SEXY<br />
ZEBRAS i DESPISTAOS. A continuació,<br />
actuació <strong>de</strong> l’orquestra MANACOR i disco<br />
ADO GARCIA.<br />
J o v e n t u t<br />
LUNES 27 DE AGOSTO<br />
FIESTA A CARGO DEL GREMIO DE LA<br />
JUVENTUD<br />
10.00 h. Diana a cargo <strong>de</strong> Els Gaiteros <strong>de</strong><br />
<strong>Morella</strong>.<br />
11.00 h. Basílica Arciprestal, Solemne misa<br />
oficiada y cantada por el Rvdo. Joan Enric<br />
Reverté Simó, rector <strong>de</strong> San Pedro Apóstol<br />
<strong>de</strong> Les Cases d’Alcanar. Cantará el grupo <strong>de</strong><br />
músicos <strong>de</strong>l Pare Jony.<br />
12.30 h. Retaule con la intervención <strong>de</strong> los<br />
gigantes, las danzas y los cuadros bíblicos,<br />
especialmente la danza <strong>de</strong> Les Gitanetes:<br />
Integrada por Maria Garcia Viñeta, Anaís<br />
Ortí Segura, Tània A<strong>de</strong>ll Guimerà, Maria<br />
Escrivà Paradís, Ruth Ripollés Puig,<br />
Victòria Escuín Troncho, Alba Segura<br />
Antolí, Arantxa Ripollés Gil, Marta Troncho<br />
Martí, Nerea Boix Gasulla, Daniela Segura<br />
Ortí, Rocio Forner Fuster y Carlos Carceller<br />
Albalat. Dirección: Anaís Miralles A<strong>de</strong>ll,<br />
Cristina Marín Amela y Alba Rodríguez<br />
Guimerà. Tambor: Javier Marín Querol.<br />
Dulzaina: Juan José Martí Guimerà.<br />
18.00 h. Teatro Municipal. Espectáculo infantil:<br />
L’inventor <strong>de</strong> xiquets <strong>de</strong> la compañía<br />
Lupa Teatre.<br />
24.00 h. Concierto <strong>de</strong>l grupo SEXY ZEBRAS<br />
y DESPISTAOS en el Espai Firal. A continuación,<br />
actuación <strong>de</strong> la orquesta MANACOR y<br />
disco ADO GARCIA.<br />
97
98 F . M i g u e l Á n F g. e l D a T v r i o d n cGhiol
D i f u n t s<br />
DIMARTS 28 D’AGOST<br />
DIA DEDICAT ALS DIFUNTS<br />
12.00 h. Basílica Arxiprestal. Solemne mis-<br />
sa a càrrec <strong>de</strong>l Bisbe <strong>de</strong> Tortosa, l’Excm. i<br />
Rvdm. Sr. Xavier Salinas Viñals. Cantarà la<br />
missa el Cor Parroquial. Director: Julià Pas-<br />
tor; Organista: Ricardo Miravet<br />
MARTES 28 DE AGOSTO<br />
DIA DEDICADO A LOS DIFUNTOS<br />
12.00 h. Basílica Arciprestal. Solemne misa<br />
a cargo <strong>de</strong>l Obispo <strong>de</strong> Tortosa, el Excmo. y<br />
Rvdmo. Sr. Xavier Salinas Viñals. Cantará<br />
la misa el Coro Parroquial. Director: Julià<br />
Pastor; Organista: Ricardo Miravet.<br />
99
100 F . M i g F u. e Dl a vÁi d n Gg i el l i J oT sré o P na sc c hu aol
AVANÇ DE PROGRAMACIÓ<br />
DISSABTE 8 DE SETEMBRE<br />
FIRA DE MORELLA<br />
10.00 h. Basílica Arxiprestal. Missa d’AMIC.<br />
11.00 h. Casa Ciurana. Assemblea General<br />
d’AMIC.<br />
DIUMENGE 9 DE SETEMBRE<br />
FIRA DE MORELLA<br />
DIUMENGE 14 D’OCTUBRE<br />
VISITA DE LA MARE DE DÉU ALS MALALTS<br />
DISSABTE 20 D’OCTUBRE<br />
ROGATIVA DE BAIXADA DE LA MARE DE DÉU<br />
A Vallivana<br />
08.00 h. Diana a càrrec <strong>de</strong> Els Gaiteros <strong>de</strong><br />
<strong>Morella</strong>.<br />
08.00 h. Basílica Arxiprestal. Missa.<br />
09.00 h. Eixida <strong>de</strong> la processó <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la<br />
Basílica Arxiprestal, que anirà, en rogativa,<br />
a portar a la Mare <strong>de</strong> Déu al Santuari. Al<br />
Portal <strong>de</strong> Sant Mateu, la Mare <strong>de</strong> Déu serà<br />
acomiadada amb un parlament per part <strong>de</strong><br />
Laura Fuster Clemente i, a continuació seguirà<br />
la rogativa, fent les para<strong>de</strong>s <strong>de</strong> costum<br />
a l’Hostal Nou, la Torreta i el Pont <strong>de</strong><br />
la Bota.<br />
DIUMENGE 21 D’OCTUBRE<br />
A Vallivana<br />
08.00 h. Celebració <strong>de</strong> la Missa.<br />
09.30 h. Eixida <strong>de</strong> la Rogativa.<br />
A v a n ç d e p r o g r a m a c i ó<br />
AVANCE DE LA PROGRAMACIÓN<br />
SÁBADO 8 DE SEPTIEMBRE<br />
FIRA DE MORELLA<br />
10.00 h. Misa <strong>de</strong> AMIC en la Basílica Arciprestal.<br />
11.00 h. Asamblea General <strong>de</strong> AMIC en la<br />
Casa Ciurana.<br />
DOMINGO 9 DE SEPTIEMBRE<br />
FIRA DE MORELLA<br />
DOMINGO 14 DE OCTUBRE<br />
VISITA DE LA VIRGEN DE VALLIVANA A LOS ENFERMOS<br />
SÁBADO 20 DE OCTUBRE<br />
ROGATIVA PARA BAJAR LA VIRGEN A VALLIVANA<br />
En Vallivana<br />
08.00 h. Diana a cargo <strong>de</strong> Els Gaiteros <strong>de</strong><br />
<strong>Morella</strong>.<br />
08.00 h. Misa en la Basílica Arciprestal.<br />
09.00 h. Salida <strong>de</strong> la procesión <strong>de</strong>s<strong>de</strong> la Basílica<br />
Arciprestal que irá en rogativa a bajar<br />
a la Virgen <strong>de</strong> Vallivana a su santuario. En<br />
el Puerta <strong>de</strong> San Mateo será <strong>de</strong>spedida con<br />
un parlamento por parte <strong>de</strong> Laura Fuster<br />
Clemente, y a continuación seguirá la rogativa<br />
haciendo las paradas <strong>de</strong> costumbre<br />
en el Hostal Nou, la Torreta y el Puente <strong>de</strong><br />
la Bota.<br />
DOMINGO 21 DE OCTUBRE<br />
En Vallivana<br />
08.00 h. Misa.<br />
09.30 h. Salida <strong>de</strong> la rogativa.<br />
101
102<br />
Lipdub <strong>de</strong>l <strong>53</strong> <strong>Sexenni</strong> en www.youtube.com/ajuntament<strong>de</strong>morella
<strong>Morella</strong>r, <strong>Morella</strong><br />
103
104 F . M i g u e l Á n g e l T r o n c h o
<strong>Morella</strong> , ciutat patrimoni<br />
<strong>Morella</strong> és reconeguda, entre altres coses, per comptar amb un<br />
patrimoni monumental; sens dubte el més important i singular <strong>de</strong><br />
tota la província <strong>de</strong> Castelló. Però tan important és tindre un immens<br />
patrimoni, com preservar-lo i valorar-lo. D’ací que, quan el Grup <strong>de</strong><br />
Ciutats Patrimoni <strong>de</strong> la Humanitat va proposar a la Universitat Jaume<br />
I que presentara una candidatura per a obtindre el premi Patrimoni<br />
2011, es va creure que la institució més indicada per a lluitar per aquest<br />
guardó era, precisament, l’Ajuntament <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>.<br />
Les més <strong>de</strong> cinquanta inversions en restauració i posada en valor <strong>de</strong>l castell, torres i muralles<br />
dutes a terme pel consistori morellà al llarg <strong>de</strong>ls últims vint anys van avalar la candidatura<br />
d’aquesta històrica ciutat que, finalment, va aconseguir la distinció que se li va entregar el passat<br />
mes <strong>de</strong> novembre <strong>de</strong> 2012 a la no menys històrica ciutat <strong>de</strong> Càceres. El guardó fa justícia<br />
al treball realitzat pels veïns i veïnes <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>, que han apostat per un creixement sostenible<br />
i basat en la dinamització <strong>de</strong> la seua cultura i els seus atributs monumentals.<br />
La cultura i la i<strong>de</strong>ntitat com a poble són fonamentals per a <strong>de</strong>senvolupar un mo<strong>de</strong>l <strong>de</strong><br />
futur, això és indubtable, però aquest objectiu, que és fàcil <strong>de</strong> proclamar, no <strong>de</strong>ixa <strong>de</strong> ser, en la<br />
pràctica, difícil d’aconseguir. Fins i tot així <strong>Morella</strong> ha aconseguit mantindre, millorar i ampliar<br />
els atractius turístics i orientar-los a la creació d’ocupació i <strong>de</strong> recursos. Les pedres <strong>de</strong> <strong>Morella</strong><br />
parlen i compten segles d’episodis que somiaria haver inventat qualsevol novel·lista: aqueix<br />
caire èpic que envolta a la silueta d’aquesta ciutat, <strong>de</strong>sprèn una màgia <strong>de</strong> la qual poques ciutats<br />
po<strong>de</strong>n presumir, però també <strong>de</strong> l’esforç <strong>de</strong>ls seus habitants per a aconseguir una vida més<br />
confortable que procura generar una economia apropiada i sostenible.<br />
Però açò no es queda ací, i així, l’esforç <strong>de</strong>ls morellans i morellanes per a embellir encara<br />
més la ciutat és encomiable, especialment en anys com el present, que d’ací a un mes celebrarà<br />
el <strong>Sexenni</strong>, amb la seua organització gremial, el seu folklore o el treball diari <strong>de</strong>ls veïns i<br />
veïnes: Quelcom únic en el món! Un argument més, en <strong>de</strong>finitiva, per a admirar la ciutat i els<br />
morellans. Són més <strong>de</strong> tres segles <strong>de</strong> continuïtat amb la renovació <strong>de</strong>l vot i <strong>de</strong> fi<strong>de</strong>litat a una<br />
raó <strong>de</strong> ser.<br />
Precisament, aquesta dinamització cultural i educativa sempre ha estat un <strong>de</strong>ls grans objectius<br />
promoguts per la Universitat Jaume I. Una entitat que fa més <strong>de</strong> <strong>de</strong>u anys va creure<br />
necessari integrar el territori amb la creació <strong>de</strong> la Seu <strong>de</strong>ls Ports, que ha coordinat l’acció<br />
universitària en aquesta comarca. Des <strong>de</strong> llavors, la implicació <strong>de</strong>ls veïns d’aquesta zona ha<br />
permès que molts projectes cristal·litzen i que l’àmbit universitari cada vegada tinga més importància<br />
en el dia a dia <strong>de</strong> la seua gent. Així, cal assenyalar la Universitat per a Majors, que<br />
hi compta amb més <strong>de</strong> mig centenar <strong>de</strong> alumnes; també el programa Imaginària Fotogràfica,<br />
amb exposicions <strong>de</strong> l’art <strong>de</strong> la llum, <strong>de</strong> gran prestigi, i tota la sèrie d’altres exposicions, cursos,<br />
tallers, representacions teatrals i un conjunt d’altres iniciatives que han pres forma en aquest<br />
perío<strong>de</strong> i han acostat l’àmbit universitari a tots els sectors <strong>de</strong> la població morellana. Una qüestió<br />
fonamental que cal reivindicar en l’actualitat, davant <strong>de</strong> la difícil situació que travessem els<br />
centres universitaris.<br />
<strong>Morella</strong>, ciutat patrimoni<br />
105
106 F . M i g u e l Á n g e l T r o n c h o
Ara bé, si parlem <strong>de</strong> situacions complica<strong>de</strong>s, <strong>Morella</strong> és un exemple <strong>de</strong> com es pot eixir<br />
d’aquestes amb esforç i constància. Una localitat que sempre ha sabut obtindre importants<br />
èxits en les situacions més complica<strong>de</strong>s. I així, en una situació difícil com l’actual, ha aconseguit<br />
que les ciutats que són Patrimoni <strong>de</strong> la Humanitat reconeguen la seua constància en la<br />
recuperació <strong>de</strong>ls monuments que, d’alguna manera, <strong>de</strong>noten o reflecteixen una filosofia <strong>de</strong><br />
vida. Una distinció, en suma, que l’acosta a la <strong>de</strong>claració més important que atorga la UNES-<br />
CO, i per a la qual la Universitat Jaume I sempre li oferirà suport.<br />
<strong>Morella</strong>, ciutat patrimoni<br />
Wenceslao Rambla Zaragozá<br />
Vicerector <strong>de</strong> Cultura i Extensió Universitària<br />
Universitat Jaume I<br />
107
108<br />
Transfiguració <strong>de</strong> Xiva <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>
Mostra d’artistes visuals morellans<br />
L’any 1928 es va celebrar a <strong>Morella</strong> (<strong>Sexenni</strong> XXXIX) l’ Exposició<br />
<strong>Morella</strong>na d’Art, promoguda per Manuel González-Martí, Mn. Francisco<br />
Macià i el seminarista Manuel Milián Boix i assessorada per l’artista<br />
Ramon Ferreres. Anys <strong>de</strong>sprés, el 1945, el Dr. A. Sánchez Gozalbo va<br />
publicar el llibre “Pintores <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>” on assenyala la puixança <strong>de</strong>ls<br />
segles XIV i XV a <strong>Morella</strong> que fa que <strong>de</strong>ls seus obradors eixiren molts<br />
<strong>de</strong> retaules, escultures, obres d’orfebreria més enllà <strong>de</strong> les mura<strong>de</strong>s.<br />
Són anys d’esplendor.<br />
Aquests són dos prece<strong>de</strong>nts que van voler donar a conéixer la importància <strong>de</strong>ls artistes<br />
morellans. La mostra <strong>de</strong>l sexenni d’enguany, a més d’incloure peces produï<strong>de</strong>s <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’edat<br />
mitjana, arribarà als morellans que estan treballant actualment. Així, presentarà també obres<br />
<strong>de</strong>ls artistes que tot seguit comentem començant pel segle XVIII.<br />
Joaquim Oliet (<strong>Morella</strong> 1775 - Onda 1849) treballa a <strong>Morella</strong> i a Onda amb molts<br />
d’encàrrecs que sol·liciten les esglésies i les capelles, fet que indica un reconeixement a la seua<br />
vàlua. El seu treball serà continuat per un altre personatge Juan Francisco Cruella Puig<br />
(<strong>Morella</strong> 1804 - 1886) que marcarà una època mes enllà <strong>de</strong> la seua obra pictòrica atés que<br />
crearà una generació anomenada genèricament “Germans Cruella” que utilitzaran un nou suport,<br />
acabat d’inventar: la fotografia. Per fortuna el seu llegat, recollit pel també fotògraf José<br />
Pascual (1894 - 1960) que afegit al propi constitueix un fons documental molt important.<br />
En certa manera, seguint aquesta tradició Julio Carbó Ferrer (<strong>Morella</strong> 1964) es <strong>de</strong>dica al<br />
fotoperiodisme.<br />
Tornant a la producció sense càmeres, Ramon Ferreres Sebastiá (<strong>Morella</strong> 1863 - Alcoi<br />
1938) dibuixa les figures <strong>de</strong>l Corpus i <strong>de</strong> les tradicions morellanes i podríem dir que aventura<br />
els inicis <strong>de</strong> les il·lustracions, que anys a venir Miquel Gisbert Ejarque (<strong>Morella</strong> 1972)<br />
reprendrà.<br />
Juan Amela (<strong>Morella</strong> 1889 - 1982) fa, entre altres interessants obres, exvots, que són<br />
una mena <strong>de</strong> narració popular lligada als romanços <strong>de</strong> cec. Nascut el mateix any, Anselm<br />
Boix-Vives (Mas <strong>de</strong> Ferràs 1889 - Grenoble 1969), sense tenir una formació acadèmica,<br />
treu els darrers anys <strong>de</strong> la seva vida una carrega vital i ferrenya que el durà a un gran reconeixement<br />
internacional.<br />
Ja nascut al segle passat, Manuel Rallo Bono (<strong>Morella</strong> 1919 - Saba<strong>de</strong>ll 1987) tocant tots<br />
els pals, ens <strong>de</strong>ixa, a més <strong>de</strong> l’obra pictòrica, cartells, que alguns recordareu, gravats i exlibris,<br />
marques i anagrames, etc. Podríem dir que, en certa manera, Pilar Dolz Mestre (<strong>Morella</strong><br />
1945) continua <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’essencial <strong>de</strong> la terra “obrada”, l’artesania <strong>de</strong>l gravat. Els joves Miguel<br />
Ángel Troncho (Mas <strong>de</strong> Fraiximeno 1981) i Jorge Querol ( <strong>Morella</strong> 1981) ja segueixen<br />
els nous mo<strong>de</strong>ls <strong>de</strong>l disseny gràfic.<br />
Mostra d’artistes visuals morellans<br />
109
110<br />
Valle: “ A m a ” v i u a l t e r c e r n i v e l l
Ex-libris Manuel Rallo<br />
Venim <strong>de</strong>l temps, quasi fundacional, <strong>de</strong>l Gòtic <strong>de</strong> riquesa<br />
i exuberància, i per damunt <strong>de</strong> malures sobrevivim<br />
com a poble. Aquestes malifetes <strong>de</strong>l temps o la <strong>de</strong>sídia o<br />
l’atac <strong>de</strong> la incomprensió, també afecta les obres, i d’açò en<br />
sap molt Francisca A<strong>de</strong>ll Fígols que restaura amb cura<br />
el nostre patrimoni i utilitza el paper, <strong>de</strong>licat suport, com a<br />
base <strong>de</strong> les seues obres. I qui també ha sabut veure l’efecte<br />
<strong>de</strong>l temps sobre les coses nostra<strong>de</strong>s ha estat Joan Valle<br />
Martí (Sorita 1956) que ens <strong>de</strong>ixa esculpi<strong>de</strong>s les eines utilitza<strong>de</strong>s<br />
per treure riquesa. La seua mà, com el vent, modula<br />
els objectes i en crea <strong>de</strong> nous. En aquest mateix sentit<br />
Paqui Fuster (Castelló1963), com una morellana més,<br />
esgarrapant la pintura refà els nostres paisatges.<br />
Ha estat la nostra intenció recollir un tast <strong>de</strong>l patrimoni<br />
originat pels fills <strong>de</strong> <strong>Morella</strong> <strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls seus obradors. I ens<br />
agrada <strong>de</strong>ixar les portes obertes a futures exposicions. Creiem<br />
que hi ha un contínuum entre els procediments <strong>de</strong>ls<br />
inicis i els temps posteriors. I a cada nou temps s’a<strong>de</strong>qüen i<br />
se saben utilitzar les possibilitats <strong>de</strong>ls diferents suports perquè<br />
cadascun d’ells comporta expressions renova<strong>de</strong>s. Així,<br />
aquest treball renovellat ha fet possible que per molt dur<br />
que fóra el perío<strong>de</strong> històric no acabarà mai amb l’esperit<br />
creatiu. Potser aquest quefer sexennal <strong>de</strong> guarnir els carrers,<br />
observar i participar, ha estat el brou que possibilita aquesta<br />
continuïtat. Si aquest treball col·lectiu i popular significa<br />
entrega i generós dispendi, a hores d’ara en els temps que<br />
corren, el treball creatiu pot ser alhora que generositat <strong>de</strong><br />
l’expressió creativa també un projecte professional gràcies<br />
als nous mitjans: la il·lustració, el cine, el ví<strong>de</strong>o, el disseny<br />
gràfic, l’industrial, la fotografia i un llarg etcètera.<br />
Mostra d’artistes visuals morellans<br />
Pilar Dolz<br />
111
Gremi <strong>de</strong> la joventut <strong>de</strong>l <strong>Sexenni</strong> <strong>de</strong> 1946<br />
Primera fila d’esquerra a dreta: Andrés Ferrer Blasco, Saragossà; Paquita Esteban Monferrer, <strong>de</strong> Falange; José Antolí A<strong>de</strong>ll,<br />
Pepín <strong>de</strong> la fonda; Francisco Querol Guimerà, Garro; Francisco García Folch, Paco García; Pilar Mestre Sabater, <strong>de</strong> Torre<br />
Ciprés; Padre Antonio Royo Marín, Predicador; Enrique Grau Climent; Natividad Llorenç González; Salvador Ejarque Gasulla,<br />
escolà <strong>de</strong> Sant Joan.<br />
Segona fila, d’esquerra a dreta: Mossen Leandro; Josefina Sebastià Mestre, <strong>de</strong> Serraplana; Amparín Carceller Vinyals, la<br />
sebeta; Julia Mestre Ortí, posteriorment <strong>de</strong>l Peiró; Celia Martí Vinyals; la dona <strong>de</strong> la que tan sols es veu la peineta i el front<br />
seria Natalia Boix Pitarch, <strong>de</strong> Torre Miró; Domi Pastor Amela; Serafín Gamundí Carceller, <strong>de</strong> la sala; José García Tena, Boix<br />
<strong>de</strong> Baix.<br />
Xiqueta <strong>de</strong> blanc: Filla <strong>de</strong> la marquesa vestida <strong>de</strong> festa.<br />
Les aletes que van popularitzar la pinta per<br />
l a c e l e b r a c i ó s e x e n n a l . D e s p r é s , s e l a v a n<br />
posar les associa<strong>de</strong>s al gremis<br />
112 I m a t g e s : J o s é P a s c u a l , M i g u e l A . T r o n c h o
Joventut agosarada<br />
Detall <strong>de</strong>l <strong>Sexenni</strong> <strong>de</strong> 1922.<br />
La jove Ángeles Carsí Giner<br />
representa la reina Ester. Al<br />
darrera seu, una o dos dones<br />
en pinta <strong>de</strong> “teja”.<br />
Joventut agosarada<br />
Diu la història oral -sovint aproximada, si no <strong>de</strong>l tot certa i rigorosa- que<br />
fins l’any 1946 només la noblesa i les dones <strong>de</strong> les autoritats portaven<br />
pinta i mantellina pel <strong>Sexenni</strong>. En les fotos <strong>de</strong> 1922, que il.lustren<br />
l’article, es veu la marquesa <strong>de</strong> Fuente el Sol amb una pinta (o peineta)<br />
i la mantellina, i en la <strong>de</strong>l retaule, provablement <strong>de</strong>l Dia <strong>de</strong>l Comerç, es<br />
veu, al menys, una pinta al darrere la reina Ester, personificada aquell<br />
any en Ángeles Carsi Giner, néta <strong>de</strong>l fundador <strong>de</strong> la fàbrica, Juan Giner<br />
Guimerà (1848-1907).<br />
L’any 1946, les aletes <strong>de</strong>l Gremi <strong>de</strong> la Joventut –la joventut, sempre agosarada-<br />
van <strong>de</strong>cidir posar-se la pinta per a la celebració sexennal. No cal<br />
dir que l’exemple va quallar. Avui en dia, <strong>Sexenni</strong> <strong>53</strong>, l’ únic que canvia en<br />
el retaule diari <strong>de</strong> tot el novenari és, precisament, la <strong>de</strong>sfilada <strong>de</strong> pintes i<br />
mantellines. Les joves <strong>de</strong> 1946, com es veu a la foto, porten la pinta en vestit<br />
negre i cos tapat <strong>de</strong> genolls, braços i pitrera; les d’avui en dia, en comparació<br />
a les <strong>de</strong> 1946, formen un festival <strong>de</strong> colors i <strong>de</strong>stape.<br />
Els que van organitzar el <strong>Sexenni</strong> <strong>de</strong> 1946 ja s’havien refet poc o molt<br />
<strong>de</strong>l que havien viscut en la Guerra Civil (1936-39). En la fotografia, són joves<br />
que fan goig. Estaria bé comparar-los amb els alets <strong>de</strong>l Gremi <strong>de</strong> 1940,<br />
que <strong>de</strong>vien estar, encara famolencs, per a poques celebracions. Ni la Mare<br />
<strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> Vallivana es <strong>de</strong>gué lliurar <strong>de</strong> patir algun efecte <strong>de</strong>l Cop d’Estat<br />
<strong>de</strong>l 36. Però <strong>de</strong>ixarem la història per a <strong>de</strong>dicar-nos a l’airosa i espigada peineta<br />
<strong>de</strong> teja.<br />
En general les pintes passen d’objecte pràctic per a pentinar-se a accessori<br />
ornamental. N’hi ha <strong>de</strong> fusta, d’os, <strong>de</strong> metall -com les valencianes- d’ivori,<br />
les <strong>de</strong> carei (closca <strong>de</strong> la tortuga, prohibi<strong>de</strong>s el 1932) o <strong>de</strong> plàstic. No hi ha,<br />
però, una història oficial <strong>de</strong> la pinta en cap <strong>de</strong>ls principals museus <strong>de</strong> la indumentària<br />
o <strong>de</strong>l patrimoni etnològic d’Espanya. A <strong>Morella</strong>, Domi Pastor,<br />
present en dos fotografies, ha <strong>de</strong>ixat el seu testimoni escrit sobre l’ús <strong>de</strong> la<br />
teja.<br />
La pinta <strong>de</strong> teja sembla que naix a darreries <strong>de</strong>l segle XIX tot i que en el<br />
XVIII ja apareixen les pintes baixetes com les que reprodueix Francisco <strong>de</strong><br />
Goya (1746-1828) al cap <strong>de</strong> reines i duqueses. L’ús <strong>de</strong> la pinta està prou<br />
estés per alçar la mantellina o com adorn en solitari, pintes baixetes com<br />
les d’algunes <strong>de</strong> les aletes <strong>de</strong> 1946. Podria ser que les baixetes foren les que<br />
tenien a casa, mentre que van comprar per a l’ocasió les grans. A la foto <strong>de</strong>l<br />
retaule <strong>de</strong> 1922, apareix una o dues dones en pinta baixeta. ¿Quí són? ¿Algú<br />
ho sap? ¿Marqueses o esposes d’alet o d’autoritat?<br />
113
114<br />
A “la rebel·lió <strong>de</strong> les matellines contra Ama<strong>de</strong>u <strong>de</strong> Savoia”, una sèrie <strong>de</strong><br />
manifestacions que van fer un grup <strong>de</strong> dones <strong>de</strong> l’aristocràcia madrilenya el<br />
1871, no apareix la pinta alta. Les que protestaven es posaven la mantellina<br />
amb pinta menuda com a símbol espanyol per donar suport a la Casa <strong>de</strong><br />
Borbó davant el rei d’importació Ama<strong>de</strong>u <strong>de</strong> Savoia.<br />
Puig (2002:245), en el seu diccionari <strong>de</strong> la indumentària, escriu: “el barroc<br />
<strong>de</strong>l segle XVIII fa augmentar l’altura [<strong>de</strong> les pintes] fins assolir els 15<br />
centímetres <strong>de</strong> les <strong>de</strong>l segle XIX puix les més antigues no superen els 6-7<br />
centímetres”. Si al XIX les pintes arriben a 15 centímetres, l’estirada que fan<br />
al XX és tremenda.<br />
Entrats en el segle XX, ja es troben imatges <strong>de</strong> pintes <strong>de</strong> teja per a donar<br />
i vendre. Julio Romero <strong>de</strong> Torres (1874-1930), cap a 1910, fa uns retrats <strong>de</strong><br />
Raquel Meller amb pinta ben alta. En la mateixa Andalusia, George Owen<br />
Apperley retrata la seua amant, Enriqueta Contreras, amb pinta i mantellina<br />
i el mugró al <strong>de</strong>scobert; titula el quadre “Ídolo eterno”. Fora d’Andalusia,<br />
Ignacio <strong>de</strong> Zuloaga, Ramon Casas, Joaquim Sorolla, Pablo Picasso (1881-<br />
1973) o l’holandés Kees van Dongen (1877-1968), tots van <strong>de</strong>ixar testimoni<br />
artístic <strong>de</strong> dones guarni<strong>de</strong>s a l’espanyola.<br />
<strong>Sexenni</strong> <strong>de</strong> 1922.<br />
La marquesa <strong>de</strong> Fuente el<br />
Sol en pinta i mantellina,<br />
cap al davant com es<br />
portava a l’època.
Foto <strong>de</strong> la dècada <strong>de</strong> 1920<br />
Joves morellans abans d’anar<br />
als bous. La sentada és Pilar<br />
Ortí, posteriorment esposa<br />
<strong>de</strong>l sabater <strong>de</strong>l carrer <strong>de</strong>l<br />
Pes.<br />
Mantellina blanca col.locada<br />
cap al davant i flors, seguint<br />
el protocol. La mida <strong>de</strong> les<br />
pintes (o armasons) és<br />
extraordinària.<br />
Joventut agosarada<br />
Les mantellines, amb pinta curta o alta o<br />
sense pinta, es porten per a cerimònies religioses,<br />
civils i, a partir <strong>de</strong>l segle XX, també militars.<br />
Per a visitar al Papa <strong>de</strong> Roma les dones<br />
han <strong>de</strong> portar mantellina negra, excepte les<br />
reines d’Espanya que tenen prerrogativa per<br />
portar-la blanca. María Antonia Herradón,<br />
curadora <strong>de</strong>l Museo <strong>de</strong>l Traje <strong>de</strong> Madrid, creu<br />
que “<strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la guerra civil les mantellines<br />
han tendit a anar cap al darrera <strong>de</strong>l cap i caure<br />
en paral·lel a la caiguda <strong>de</strong> l’esquena”. Per les fotos,<br />
les morellanes <strong>de</strong> la dècada <strong>de</strong> 1920 es col.<br />
loquen també la mantellina cap al davant.<br />
A ulls <strong>de</strong> forasters, la carcassa ha provocat<br />
curiositat. Eleanor Elsner (1924: 213-214) va<br />
escriure: “L’etiqueta respecte a la mantellina és<br />
molt estricta; la negra es porta sempre a l’església.<br />
S’ha <strong>de</strong> combinar amb les arraca<strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
diamants més brillants i amb bona quantitat<br />
<strong>de</strong> joies. La mantellina negra s’ha <strong>de</strong> portar en<br />
visites per a donar el condol i la blanca per a<br />
felicitacions i, sempre, als bous; la blanca pot<br />
anar en flors”. Una curiosa foto <strong>de</strong> l’arxiu Pasqual<br />
mostra a dos morellanes en la dècada <strong>de</strong><br />
1920 abans d’anar als bous en pinta i mantellina<br />
blanca. Les dos pintes són espectaculars. La<br />
jove sentada ha estat i<strong>de</strong>ntificada com Pilar Ortí, esposa <strong>de</strong> l’exsabater <strong>de</strong>l<br />
carrer <strong>de</strong>l Pes.<br />
No cal trencar-se el cap cavil·lant: si calia complementar la pinta i la<br />
mantellina amb diamants i bon grapat <strong>de</strong> joies, això quedava restringit a<br />
una certa classe <strong>de</strong> dones: noblesa i aristocràcia. Robert Bolle (2004: 32)<br />
diu: “l’aparició <strong>de</strong> materials plàstics va permetre obtenir plaques <strong>de</strong> grans<br />
dimensions, fins a 35 cm d’alçada”.<br />
Per raons generacionals –la que escriu va nàixer a darreries <strong>de</strong> 1958-<br />
associo la pinta <strong>de</strong> teja amb el franquisme per l’ús que en feien a tort i a dret<br />
l’esposa i la filla <strong>de</strong>l general Francisco Franco. En temps <strong>de</strong>ls No-Do (Noticies<br />
i Documentals) molts diumenges les veia al cine <strong>de</strong> <strong>Morella</strong> abans <strong>de</strong><br />
pel·lícules com “La ciudad no es para mí” o “Sor Citroën” o en altres mitjans<br />
<strong>de</strong> comunicació. Les morellanes d’Acció Catòlica i <strong>de</strong> la Secció Femenina<br />
<strong>de</strong> la postguerra també van fer ús <strong>de</strong> les pintes per la <strong>de</strong>voció religiosa en<br />
actes com la visita als monuments <strong>de</strong> Setmana Santa, com es mostra en la<br />
foto <strong>de</strong> 1940-45, en uns anys d’enfasis <strong>de</strong> la simbologia espanyola.<br />
115
116<br />
Xiques d’Acció Catòlica, 1940-45<br />
De visita als monuments el Dijous o Divendres Sant a la porta <strong>de</strong>ls Escolapis. Rosari, guants i llibre<br />
<strong>de</strong> lletanies en mà.<br />
D’esquerra a dreta i d’escaleta en escaleta <strong>de</strong> baix cap a dalt: fila 1, Paquita Esteban, <strong>de</strong> Falange;<br />
Alejandrina Ortí, <strong>de</strong> la cuinera <strong>de</strong> Xiva; Domi Pastor, <strong>de</strong> casa Pastor; fila 2, Carmen Pitarch, la<br />
Barreta ; Nati Llorens; Vallivana Carceller, <strong>de</strong>l forn d’Enrique; fila 3, Carmen Amela, <strong>de</strong> casa Gargallo;<br />
Cristobalina Ferrer; Manuela Amela, <strong>de</strong>l Tito; fila 4, Elvira Llisterri; Aurèlia Royo; i Pilar Masià, <strong>de</strong><br />
Canyot.
Conxa Rodríguez Vives, <strong>de</strong>l Callao<br />
amb la col.laboració <strong>de</strong> Pepa Milián<br />
BOLLÉ, Robert. “Le peigne dans le mon<strong>de</strong>”. Hoëbeke. París, 2004.<br />
ELSNER, Eleanor. “Romantic Spain, the land of mantillas and matadors”.<br />
Thornton Butterworth, Limited. Londres,1924.<br />
PASTOR AMELA, Dominica. “Retalls <strong>de</strong> vida”. AU! Edicions <strong>de</strong>ls Ports.<br />
<strong>Morella</strong>, 1991.<br />
PUIG ESCOI, Aureli. Diccionari <strong>de</strong> la Indumentària. El vestit popular<br />
valencià als segles XVIII i XIX. Cançoner. Diputació <strong>de</strong> Castelló. 2002.<br />
Joventut agosarada<br />
Les aletes <strong>de</strong>l Gremi <strong>de</strong> la Joventut d’enguany, segurament,<br />
no faran la mateixa relació entre pinta <strong>de</strong> teja i franquisme<br />
perquè pertanyen a una altra generació.<br />
Actualment, dissenyadors com Victorio&Lucchino,<br />
John Galiano o Rafael López s’inspiren en els accesoris tradicionals<br />
mentre que la cantant Martirio ha fet <strong>de</strong> la peineta<br />
un tret que la caracteritza.<br />
Associa<strong>de</strong>s al Gremi <strong>de</strong> la Joventut <strong>de</strong> 2006<br />
Un “festival” <strong>de</strong> colors i <strong>de</strong>stape comparat en la dècada <strong>de</strong> 1940<br />
Dissenys per la<br />
temporada d’estiu<br />
2012 <strong>de</strong> Rafael<br />
Lopez en pintes <strong>de</strong><br />
teja i mantellines<br />
blanques i negres<br />
117
118 I m a t g e s J o s é P a s c u a l
Les Peanyes <strong>de</strong> la Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> Vallivana *<br />
La intenció i el <strong>de</strong>sig <strong>de</strong>ls morellans ha estat en tots temps honorar<br />
la Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> Vallivana i po<strong>de</strong>r <strong>de</strong>dicar-li les millors ofrenes i<br />
homenatges.<br />
Portar-la pels carrers <strong>de</strong> la ciutat amb tota la dignitat i la solemnitat<br />
possibles ha representat en tot moment un <strong>de</strong>ls honors més<br />
importants. Per això s’ha procurat fer unes peanyes que posaren ben<br />
<strong>de</strong> manifest el respecte i la veneració a la Patrona.<br />
A partir <strong>de</strong> les fotografies <strong>de</strong> l’arxiu Pascual i <strong>de</strong> les referències més o menys precises <strong>de</strong> les<br />
publicacions locals tenim constància <strong>de</strong> les peanyes que darrerament han servit per portar la<br />
Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> Vallivana en processó solemne pels carrers.<br />
La referència temporal <strong>de</strong> partida és l’any 1856. O sigue, que estem parlant <strong>de</strong> les peanyes <strong>de</strong>l<br />
últims cent seixanta o cent setanta anys.<br />
Una dada interessant, segons les notícies que tenim, és que les últimes peanyes <strong>de</strong> la Mare <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong> Déu <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’any 1910 han estat sempre regal <strong>de</strong> les Colònies d’Absents, a les quals es <strong>de</strong>u,<br />
per eixe fet, un reconeixement públic <strong>de</strong> respecte i <strong>de</strong> gratitud.<br />
Concretant un poquet més, parlem <strong>de</strong> quatre peanyes:<br />
1.- La que eixia <strong>de</strong>s <strong>de</strong> 1856 a 1910.<br />
2.- La que es va fer per a la Coronació Canònica i va durar fins a la<br />
Guerra Civil.<br />
3.- La peanya gran. Que es va construir l’any 1940.<br />
4.- La menuda daurada.<br />
La millor <strong>de</strong>scripció <strong>de</strong> les quatre peanyes és la pròpia fotografia. Les imatges solen il·lustrar<br />
bé les coses. En el cas present ens permetrà també la comparació d’unes amb les altres. En<br />
cada cas es comenta algun aspecte particular que pugue tindre interés.<br />
Les Peanyes <strong>de</strong> la Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> Vallivana<br />
119
120<br />
1.- La <strong>de</strong> 1856 a 1910<br />
Es tracta d’una peanya daurada en forma <strong>de</strong> templet on<br />
es posava la imatge. Se li podien llevar les barres i quedava<br />
com un moble que podia contenir la imatge en una fornícula<br />
o altar. La portaven entre quatre capellans revestits<br />
amb ornaments litúrgics, concretament amb alba i dalmàtica.<br />
En el programa <strong>de</strong> les festes <strong>de</strong> l’any 1856, quan explica<br />
que posen la imatge <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’urna a la peanya, es fa referència<br />
al nuevo templete. No sabem si això vol dir que el<br />
van fer nou o que van restaurar el que ja hi havia. En tot<br />
cas, segons la interpretació, podríem estar parlant <strong>de</strong> cinc<br />
peanyes, però la cosa queda, <strong>de</strong> moment, pen<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> confirmació.<br />
1910 -1936<br />
2.- La peanya <strong>de</strong><br />
l’any 1910<br />
Obeïx a una estructura figurativa<br />
que s’anirà repetint en<br />
les altres peanyes fins l’actualitat.<br />
La Imatge entre dos àngels<br />
que la subjecten i li reten homenatge.<br />
Es va construir per<br />
a la Coronació Canònica <strong>de</strong><br />
la Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> Vallivana,<br />
l’any 1910, i va durar fins a la<br />
Guerra Civil.<br />
Pel que fa a la mida, es tracta<br />
també d’una peanya que es<br />
podia portar entre quatre capellans.<br />
Es va fer a l’obrador <strong>de</strong>l tallista<br />
valencià Agustí Lluch i va costar<br />
1.200 pessetes. Pels farols<br />
es van pagar 60 pessetes.<br />
1856 -1910
1940 - ...<br />
4.- La peanya <strong>de</strong> 1958<br />
Es tracta <strong>de</strong> la peanya menuda daurada, feta segons el mo<strong>de</strong>l <strong>de</strong> la peanya <strong>de</strong> l’any<br />
1910. Podríem dir que la van fer igualeta.<br />
Es va fer, sense massa consens, perquè isquera a les Festes i la pugueren tornar a<br />
portar quatre capellans com abans <strong>de</strong>l 1940.<br />
La construcció va estar pressupostada en 30.000 pessetes.<br />
Una volta feta la peanya, no va collar la cosa per traure-la al sexenni i, com està a la<br />
vista, es va quedar per portar la imatge <strong>de</strong> la Camarera a les processons <strong>de</strong>l Corpus i<br />
al rosari <strong>de</strong> la festa <strong>de</strong>l mes <strong>de</strong> setembre.<br />
Els farols, inicialment per funcionar amb l’electricitat <strong>de</strong> la línia <strong>de</strong>l carrer com la<br />
peanya gran, es van canviar <strong>de</strong>sprés per tulipes <strong>de</strong> vidre amb ciris.<br />
3.- La peanya gran<br />
Després <strong>de</strong> la Guerra Civil i a pesar <strong>de</strong> les dificultats,<br />
les penúries i les <strong>de</strong>speses en tota una sèrie <strong>de</strong> reconstruccions<br />
importants, entre elles la <strong>de</strong>l Santuari <strong>de</strong> Vallivana,<br />
és el punt que es fa la peanya més gran i més<br />
bonica. Concretament per a les Festes <strong>de</strong> l’any 1940.<br />
Es tracta d’una peanya monumental, que tots coneixeu,<br />
perquè és la que ix ara. L’esquema figuratiu és el<br />
mateix que el <strong>de</strong> la peanya anterior, els dos àngels que<br />
porten la imatge i, als peus, es va afegir una maqueta <strong>de</strong><br />
la ciutat <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>.<br />
Donat el volum i el pes <strong>de</strong> la peanya ja no va ser possible<br />
que la portaren entre quatre capellans i, <strong>de</strong>s d’eixe<br />
moment, la porta la gent <strong>de</strong> <strong>Morella</strong>. L’any 1960 es va<br />
organitzar l’Associació <strong>de</strong> Portadors per tal <strong>de</strong> garantir<br />
la gent necessària i organitzar els torns <strong>de</strong>ls tres dies <strong>de</strong><br />
les Festes que ix la peanya: el dia <strong>de</strong> l’Entrada, a la Processó<br />
General i al Rosari.<br />
La peanya la va fer l’escultor Fe<strong>de</strong>rico Siurana Vila a<br />
qui se li van abonar 6.800 pessetes. La firma <strong>de</strong>l tallista<br />
figura a la base on es posa la imatge i va acompanyada<br />
<strong>de</strong> la data <strong>de</strong> l’estrena, 26 d’agost <strong>de</strong> 1940.<br />
Els treballs d’orfebreria els va dur a terme José David i<br />
se li van pagar pels materials i la faena 9.310 pessetes.<br />
1958 - ...<br />
Julià Pastor Aguilar<br />
* Resum d’un treball prou més extens encara inèdit<br />
121
122
col·laboracions<br />
123
124
c o l · l a b o r a d o r s<br />
125
126
c o l · l a b o r a d o r s<br />
127
128
c o l · l a b o r a d o r s<br />
129
130
c o l · l a b o r a d o r s<br />
131
132
c o l · l a b o r a d o r s<br />
133
134
c o l · l a b o r a d o r s<br />
135
136
c o l · l a b o r a d o r s<br />
137
138
c o l · l a b o r a d o r s<br />
139
140
c o l · l a b o r a d o r s<br />
141
142<br />
CARNS NOEL<br />
Avd. Castelló, 62 12150 Vilafranca<br />
Telf.: 964 44 11 43 - 690 22 38 34<br />
LEUBA CLÍNICA DENTAL<br />
Carreró Garcia, 19 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf.: 964 42 15 06 - 639 64 90 92<br />
CONSTRUCCIONS JUAN MIRALLES, S.L.<br />
C/ Marquesa Fuente El Sol, 11- 1er B 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf.: 964 160 085 - 669 478 383<br />
DADÁ MUSEUM PUB<br />
C/ Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> Vallivana, 12<br />
ELPUB<br />
Cuesta Jovaní, 3<br />
ELECTRIFICACIONES LA MATA<br />
Instalaciones eléctricas, domésticas e industriales<br />
C/ 10 <strong>de</strong> Mayo, 16 12312 La Mata<br />
Telf.: 964 180 098 - 659 047 048 - Fax: 964 180 033
c o l · l a b o r a d o r s<br />
ESPECTÁCULOS TALÍA<br />
C/ Guitarrista Tárrega, 22 - 2º i 5º 12003 Castelló<br />
Telf.: 964 72 34 34<br />
www.espectaculostalia.com<br />
talia@infonegocio.com<br />
EXPOMÓVIL VINARÒS Rent a car - alquiler<br />
Carretera Nacional 340, Km 143,4 12500 Vinarós<br />
Telf.: 964 452 711<br />
TETMA<br />
Técnicas y Tratamientos Medioambientales<br />
VIATGES MORELLA<br />
C/ Segura Barreda, 3 bjs 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf.: 964 16 08 <strong>53</strong><br />
www.<strong>de</strong>stinosconmagia.com<br />
www.morrosaopaulo.es<br />
www.elcalafate.es<br />
PERNILS MORELLA<br />
C/Marquesa Fuente <strong>de</strong>l Sol nº 12-14 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf.: 964 160 933<br />
143
144<br />
ARC-ESTUDI DISSENY S.L.U. ®<br />
C/ Maestro Carbó, 30 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf.: 964 160 097 - 625 011 599<br />
Fax: 964 160 097<br />
E-Mail : jorge@arcestudi.es www.arcestudi.es<br />
AROMES DE MORELLA<br />
C/ Juan Giner, 5 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf. 964 16 08 <strong>53</strong><br />
www.aromes<strong>de</strong>morella.com<br />
AUTOBUSES ALTABA S.L.<br />
Oficina 964 44 10 42<br />
Particular 964 44 03 27<br />
Fax 964 44 01 34<br />
www.autobusesaltaba.com<br />
BANCO DE VALENCIA<br />
C/ Marquesa Fuente el Sol, 15 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf.: 964 160 033 Fax: 964 160 033<br />
KIOSCO COLON<br />
C/ Plaça Colon, s/n 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf.: 667 397 777
BELTRÁN CONSTRUCCIONES Y REFORMAS, S.L.<br />
Crta. Castelló, 12 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf.: 964 160 236 - 689 20 63 57<br />
PASTISSERIA CASA GORRETA<br />
C/ Marquesa Fuente el Sol, 2 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf.: 964 160 174<br />
PASTELERÍA PALLARÉS<br />
C/ Segura Barreda, 12 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf.: 964 160 282<br />
PELUQUERÍA ANGELA<br />
C/Baix Sant Juan, 7 12300 <strong>Morella</strong><br />
Tel. 964 160 148 - 617 73 16 52<br />
c o l · l a b o r a d o r s<br />
PIROTÈCNIA TOMÀS, S.L.<br />
Pol. Ind. Collet, parcela 314 12580 Benicarló ( Castelló)<br />
Telf.: 964 471 119 Fax: 964 467 462<br />
www.pirotecniatomas-com<br />
145
146<br />
JERÓNIMO RABAZA VINAJA<br />
C/ Segura Barreda, 9 2on 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf.: 964 160 204 - 608 665 9<strong>53</strong><br />
Fax: 964 160 204<br />
E-Mail : jeravi-@hotmail.com<br />
RESTAURANTE CARLOS VII<br />
Ctra. N-232, km 56 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf.: 656 907 729<br />
e-mail : info@carlosVII.es www.carlosVII.es<br />
CASA ROQUE Típica cuina morellana<br />
Costa Sant Joan, 1 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf.: 964 160 336 Fax: 964 160 200<br />
e-mail : morella@casaroque.com; www.casaroque.com<br />
LA FONDA<br />
C/Garcia, 21 12300 <strong>Morella</strong><br />
Tel. 964 173 181<br />
www.lafondamorella.com<br />
PIZZERIA LOLA<br />
C/Blasc d’Alagó, 21 12003 <strong>Morella</strong><br />
Telf: 964 160 387<br />
e-mail : escoriluismi@hotmail.com
c o l · l a b o r a d o r s<br />
SÍLITER Energías renovables<br />
Soluciones eficientes <strong>de</strong> calefacción, climatización e iluminación<br />
para empresas y particulares<br />
Costa Arrapat s/n 12300 <strong>Morella</strong> Telf./Fax: 964 160 679<br />
e-mail: j.segura@siliter.com<br />
C/ Enmedio, 109 12001 Castellón<br />
Telf.: 964 066991 Fax: 964 066 992<br />
e-mail: info@siliter.com<br />
SORRIBES AMELA Y VIVES Aridos y hormigones<br />
C/ San Cristóbal, 15 12318 Cinctorres<br />
Telf. Fax: 964 18 12 11<br />
Planta en la carretera <strong>Morella</strong> - La Balma Km 20<br />
Telf.: 964 17 70 44<br />
JULIO ORTÍ, S.L.<br />
C/ Barri Hostal Nou, s/n 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf.: 964 160 037<br />
TBS Estudis i projectes<br />
C/ Pujada <strong>de</strong>ls llavadors, 13 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf.: 964 160 292<br />
TRANSPORTS GISBERT, S.L.<br />
Barri Hostal Nou, s/n 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf.: 964 160 507 Fax: 964 160 943<br />
e-mail : trafico@transportesgisbert.com<br />
147
148<br />
GARMON Materials <strong>de</strong> construcció<br />
Barri Hostal Nou, s/n 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf.: 964 173 305<br />
e-mail : info@garmoncv.com www.garmoncv.com<br />
GUIMERÀ ASSESSORS S.L. Julià Guimerà, Economista,<br />
Assessoria Comptable, fiscal, laboral i financera<br />
C/ <strong>de</strong>l Tint, 7 baix 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf.: 964 17 30 47 Fax: 964 160 331<br />
C/ P.Ruiz Picasso, 22 baix 12500 Vinaròs<br />
Telf.: 964 40 70 22 Fax: 964 40 70 23<br />
HOTEL REY DON JAIME - RESTAURANTE<br />
C/ Joan Giner, 6 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf./Fax: 964 160 911<br />
www.reydonjaimemorella.com<br />
J. CARLOS PÉREZ<br />
Juan Carlos Pérez Ferrer<br />
C/ Sol, 19 B 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf.: 964 160 938 - 659 092 709<br />
RELLOTGERIA-JOIERIA GARCÍA<br />
C/ Blasc d’Alagó, 16 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf.: 964 160 332 - 661 310 2<strong>53</strong><br />
e-mail : garcia@morellajoia.es www.morellajoia.es
GUIMERÀ LA CASA DE LA MIEL Y DEL QUESO<br />
C/ <strong>de</strong>l Pilar, 27 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf.: 964 173 115<br />
TALLER DEL HIERRO, Esteve Pallares, Luis<br />
Carretera Castellón, s/n 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf.: 964 160 717 Fax: 964 160 717<br />
ELECTRICITAT MANUEL ALBALAT<br />
C/ Travessia Cofradia, 10 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf.: 964 160 881 - 639 355100<br />
c o l · l a b o r a d o r s<br />
MODESTO ZAPATER S.L.<br />
Instalaciones Eléctricas y Fontanería, Construcción<br />
C/ Crt. Castellón, 14 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf.: 964 161 092 - 689 63 <strong>53</strong> 17<br />
NOVERINT<br />
Turisme, gestió <strong>de</strong>l patrimoni i arqueologia<br />
C/ Pare Ramon Querol, 24 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf.: 964 160 793 - 964 173 133<br />
149
150<br />
ADO GARCÍA ESPECTÁCULOS<br />
Telf.: 629 19 63 30 12300 <strong>Morella</strong><br />
adogarciaespectaculos@gmail.com<br />
www.adogarciaespectaculos.es<br />
ESPECTACLES MAESTRAT VINARÒS<br />
Crta N-340, km 10<strong>53</strong>, nau 5, 12500 Vinaròs<br />
Telf. 964 455 554<br />
A/e vinaros@grupomaestrat.com<br />
www.espectaclesmaestrat.com<br />
HOTEL LA FONDA MORENO<br />
C/ Sant Nicolau, 12 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf.: 964 160 105 Fax: 964 160 502<br />
e-mail : info@lafondamoreno.com<br />
www.lafondamoreno.com<br />
GAD ARQUITECTURA<br />
C/ Ulloa, Entlo 2, 12003 Castellón<br />
Telf.: 964 723 670 Fax 964 723 671<br />
www.gadarquitectura.com<br />
MOLIMAR<br />
Avda. Ferrandis Salvador, 126<br />
12560 Playas <strong>de</strong> Benicassim<br />
Telf.: 964 300 033 Fax: 964 392 111
CASA PERE<br />
C/ Blasco <strong>de</strong> Alagón, 22 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf.: 964 160 215<br />
c o l · l a b o r a d o r s<br />
SERVEI DE TAXI DE MORELLA<br />
Telf.: 659 48 78 61<br />
Viatges a l’hospital <strong>de</strong> Vinaròs: dimecres i divendres,<br />
eixida a les 9:15h <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l Placet <strong>de</strong> Sant Miquel, preu reduït.<br />
Descomptes <strong>de</strong> la resta <strong>de</strong> viatges: jubilats i estudiants 20%<br />
i carnet d’Or 30%<br />
JAMONES ALFREDO MONFORT<br />
Fábrica <strong>de</strong> embutidos, seca<strong>de</strong>ro <strong>de</strong> jamones y cecinas<br />
C/ Carretera, 4 12312 Todolella<br />
Telf.: 964 177 501 Fax: 964 177 52o<br />
Telf. seca<strong>de</strong>ro: 964 76 30 90<br />
151
152<br />
CARPINTERÍA JESÚS TOSCA<br />
Pol. ind. Les Casetes 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf.: 964 160 736 - 659 163 687<br />
COMERCIAL MONTERO PEREZ C.B.<br />
C/ Ares, 5 12160 Benassal<br />
Telf.: 964 431 388 - 649 717 521 - 608 063 821<br />
comercialmontero@telefonica.net<br />
COMESTIBLES ARGIMIRO<br />
C/ Sant Julià, 32 12300 <strong>Morella</strong><br />
Tel. 964 160 377<br />
COMESTIBLES ROYO<br />
Plaçeta Tarrascons, 6 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf.: 964 16 07 94<br />
ESTACIÓN DE SERVICIO AGUILAR QUEROL S.L.<br />
Carretera N-232 km 63,5 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf.: 964 160 330<br />
EXCAVACIONES RODA<br />
C/ San Francisco, 31 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf.: 964 160 733 - 689 885 447<br />
CASA TORREBALE Turismo rural<br />
Callejón Juan Giner, 4 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf.: 964 16 10 10 - 608 66 93 61<br />
e-mail: alojamientos torrebale@gmail.com - web: casatorrebale.com<br />
JOVENIVOL ARTESANÍA -HOGAR<br />
C/ Blasco <strong>de</strong> Alagón, 41 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf.: 964 160 710
AUDIOVISIÓN TEC. Electrónica - electrodomésticos -<br />
informática y servicios<br />
Carretera Castellón, 12 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf.: 964 17 30 34<br />
e-mail: jorge@audiovisiontec.com<br />
AVES ALBALAT S.C.<br />
Avda Hermanos Gallén Ferreres s/n 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf.: 964 160 286<br />
AXA SEGUROS · Mali Bordás García<br />
Barri Hostal Nou, s/n 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf.: 964 17 32 24<br />
TALLERES HONORIO, S.L.<br />
Barri Hostal Nou, s/n 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf.: 964 160 191<br />
CAFETERIA ELS PORXES Pastisseria - Cafeteria - Gelateria<br />
C/ Blasc d’Alagó, 7 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf.: 964 173 242<br />
TABERNA LES TORRES<br />
C/ Julián Prats, 51 12300 <strong>Morella</strong><br />
Tel. 650 19 79 73<br />
BLASCO Bar Restaurante<br />
Blasc d’Alagó, 18 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf.: 964 160 888<br />
SABATERIA PEPITA<br />
Costa Sant Joan, 12 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf.: 964 161 029<br />
1<strong>53</strong>
154<br />
CARNISSERIA CATALÀ<br />
C/ Marquesa Fuente el Sol, 7 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf.: 964 160 177<br />
CARNISSERIA SEGURA<br />
C/ Blasc d’Alagó, 33 12300 <strong>Morella</strong><br />
Tel. 964 160 241<br />
PÀGINA 3 PAPERERIA-LLIBRERIA-IMPREMPTA<br />
C/ Sant Nicolau, 11 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf.: 964 16 03 29<br />
QUESERÍA PASTOR DE MORELLA<br />
Barri Hostal Nou, s/n 12300 <strong>Morella</strong><br />
Tel. 964 173 121<br />
http://quesos<strong>de</strong>morella.com/<br />
RESTAURANT BLANCA Especialitat en cuina morellana<br />
C/ Marquesa Fuente el Sol, 9 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf.: 964 173 298<br />
SETRA, Señales <strong>de</strong> tráfico, seguridad y mobiliario urbano, s.l.<br />
C/ Sanz <strong>de</strong> Bremond, 14 12004 Castellón<br />
Telf.: 964 22 55 79 - 696 404 341 - Fax: 964 83 04 92<br />
e-mail: setra@infonegocio.com<br />
SUPERMERCAT CHARTER<br />
Carretera Castelló, 2 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf.: 964 17 31 09<br />
SUPERMERCAT L’ALDI<br />
Servei a domicili<br />
C/Pta. Sant Mateu, 5 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf.: 964 161 050
TRANSPORTES DOMÉNECH- LLOPIS<br />
Bº Hostal Nou, s/n 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf.: 964 16 03 59 - 964 16 10 02<br />
XIQUETS I GRANS<br />
Costa Trinquet, 3 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf.: 964 160 820<br />
MÀ DE DONA<br />
C/ Juan Giner, 27 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf.: 964 160 859<br />
MERCERÍA ANTOLÍ<br />
C/Segura Barreda, 24 12300 <strong>Morella</strong><br />
Tel. 964 160 089<br />
OBRAS Y CONSTRUCCIONES BALAGUER PITARCH S.L.<br />
C/ Cuesta Arrapat, s/n 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf.: 964 16 08 64<br />
NATURAL ÒPTICS ART<br />
Plaça Colom, 1 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf.: 964 160 932<br />
PANADERIA DOMÍNGUEZ<br />
C/ <strong>de</strong> Sant Nicolau, 21 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf.: 964 160 357<br />
PANADERÍA JULIÁN GARCÍA<br />
C/ Blasc d’Alagó, 23 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf.: 964 160 839<br />
155
156<br />
FÒSSILS I MINERALS YESTE<br />
C/ Segura Barreda, 21 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf.: 964 160 201<br />
FUSTERIA JOSÉ Mª GAMUNDÍ<br />
Costa Arrapat s/n 12300 <strong>Morella</strong><br />
Telf.: 964 160 877 690 62 41 78<br />
e-mail: jgamundipuig@gmail.com<br />
QUÉ DE QUÉ Bar - Restaurant<br />
C/ Segura Barreda, 16 12300 <strong>Morella</strong><br />
Tel. 964 160 729<br />
AUTOS ANDORRA, S.L.<br />
Pol. Ind. “ La Umbría” parc. 33-34 , 44500 Andorra (Teruel)<br />
Tel. 978 880 142<br />
e-mail: info@autobuses<strong>de</strong>andorra.es
Establiments i serveis recomanats:<br />
Són molts els que fan possible que cada any es puga editar el llibre <strong>de</strong> festes.<br />
Sobretot, cal <strong>de</strong>stacar aquells que <strong>de</strong>stinen part <strong>de</strong>l seu esforç a la col·laboració<br />
amb el municipi. No són temps fàcils i, per això, l’Ajuntament vol manifestar,<br />
especialment, el seu agraïment a tots aquells establiments i serveis que<br />
participen en esta guia comercial.<br />
Gràcies a tots i vos <strong>de</strong>sitgem un bon <strong>Sexenni</strong>.<br />
157