Descarrega el PDF - Editorial Gram

Número 2
Personatge
La llegenda
d’Artús Pendragó
Història i pervivència
DES DE FA CENTENARS D’ANYS ENS ACOMPANYA, JA INCORPORAT A
L’ENORME BAGATGE DE MITES I LLEGENDES DE LA CULTURA EUROPEA,
EL NOM DEL REI ARTÚS. JUNTAMENT, HI ASSOCIEM ALTRES NOMS QUE
TAMBÉ EVOQUEN TOTA LA FORÇA DEL MÓN MÍTIC: CAMELOT, GINEBRA,
LANCELOT, L’ESPASA EXCALIBUR O LES INTRIGANTS PRESÈNCIES DE
MERLÍ I MORGANA.
Juan Miguel Reyes
Llicenciat en Història
22 EL MÓN MEDIEVAL
Guerra
La Batalla del Puig
i la conquista de València
LA BATALLA DEL PUIG TINGUÉ LLOC AL TERME DEL PUIG DE SANTA
MARIA. VA SER L’ÚNICA CONTESA IMPORTANT ON S’ENFRONTAREN
MUSULMANS I CRISTIANS. LA VICTÒRIA MOSTRÀ A JAUME I QUE ERA
EL MOMENT OPORTÚ PER A CONQUISTAR VALÈNCIA I EL SEU REGNE.
HUI, I CADA 9 D’OCTUBRE, HEM DE RECORDAR ALS DOS BÀNDOLS
QUE LLUITAREN EN AQUESTA BATALLA, PERQUÈ SENSE ELLS, I LES
SEUES RESPECTIVES APORTACIONS CULTURALS, SERIA IMPOSSIBLE
COMPRENDRE LA IDENTITAT MULTICULTURAL DELS VALENCIANS DEL
SEGLE XXI.
Julio Samuel Badenes Almenara . Filòsof i investigador del patrimoni històric valencià
Fotos: Lluis Montero Vicente
Versió valenciana del text: Silvia Plantada, Daniel Venancio i Julio Badenes.
60 EL MÓN MEDIEVAL
Comitè assessor
J
Arqueòloga i filòloga
4 EL MÓN MEDIEVAL
E
Personatge
l mite d’Artús ha estat que envolta el mite hi ha una
probablement un dels en una època, la medieval, que arrel històrica que ens ajudi a
aspectes més estudi donava un gran valor al poder interpretar millor la construc
ats de la història cul dels símbols i les al·legories, ve ció del personatge.
tural medieval, un fenomen ient en ells una mena de “dic
que a atret tant a estudiosos cionari” que enllaçava la rea ta vers l’illa de l’actual Gran
i especialistes com al gran pú litat material i tangible amb el Bretanya, llavors coneguda amb
blic. El segle XX, la irrupció
el nom de Britannia, com a part
del cinema i la puixança de la
de l’Imperi Romà, cap al segle
novel·la històrica van difon
V de la nostra era. Uns quants
Teodosi el gran
dre a gran escala la presèn
anys abans, per ser precisos:
cia de tots aquests personat havia mort. La el 395, l’emperador Teodosi El
ges, que van tornar a formar
Gran havia mort. La seva defun
part de la cultura popular. Per seva defunció va ció va significar la fi de la unitat
a molts, la porta d’entrada a
política de l’Imperi, ja que, de
significar
aquest fantàstic univers que
fet, va ser l’últim emperador
coneixem com a Edat Mitja La fi de la unitat en governar sobre tot el terri
na fou la lectura de les aven
tori romà. Aquesta dada ens in
tures cavalleresques d’Artús i política de l’imperi teressa perquè marca un punt
els seus companys de la Tau
d’inflexió en la història d’Eu
la Rodona.
ropa, i que afecta en concret
Quan ens aproximem a aquest món de les imatges i els valors a aquesta perifèrica província
tema en concret, la primera transcendents. Malgrat tot, som septentrional on es va originar
pregunta que ens ve al cap és fills del nostre temps, i volem la llegenda. Amb l’Imperi divi
si va existir realment la figura saber si més enllà de la boira dit en dues meitats, al capda
del rei Artús. Sembla que el nos
tre temps no s’acontenta amb
saber l’existència, sense més,
del mite i el seu significat: vol
indagar, fins on sigui possible,
històrica. Sigui quina sigui la
resposta que es doni a aques
ta pregunta, hem de tenir pre
sent que, per damunt de tot,
hi roman l’arquetip, el símbol,
que ha sobreviscut al pas de les
edats per seguir encantant a
les generacions futures. Al vol
tant d’aquest aspecte, podem
calibrar millor què representa
SEPULCRE DEL REI ARTÚS PER DANTE ROSSETTI.
TATE GALLERY (LONDRES).
www.monmedieval.cat 23
Guerra
a majoria de les vega Però si renúncia a elles, és a dir, ocupar València. El Campea
des la nostra arrogàn al seu pretèrit i al seu present,
cia ens fa creure que es nega a si mateix i es desen fets no es va detindre més
Lsom
lliures perquè la tén del futur.
temps a Saragossa i es va di
decisió presa és absolutament Pel que s’ha dit anteriorment rigir “con su companna para
nostra. Som tan ingenus que no no podem ignorar un passat Juballa” (Primera 568a).
ens adonem que el nostre pre medieval que en gran manera En un principi el Cid va assen
sent no jau sobre un buit sinó ens aporta un llenguatge cul tar un campament militar que
que ha sigut creat i és susten tural amb què comptem per a tenia com a objectiu apode
tat per un passat històric, cul interpretar i actuar en el món
tural, lingüístic, tècnic, moral, actual. Eixe pretèrit, referit Però una vegada la fortalesa
polític, ..., gràcies al qual po en particular al poble valen es va rendir, “el Campeador
dem interpretar, decidir i ac cià, queda representat sen marchó con toda su hueste
tuar en el món en què vivim. se cap dubte en el patrimoni pora Valencia, et poso en una
Així el pretèrit es fa present en cultural (monuments arqui aldea que dizien Derramada,
nosaltres. I només sent consci tectònics, obres artístiques, et mando quemar todas las
ents d’este fet podem arribar jaciments arqueològics, etc.) aldeas que eran en derredor,
a ser lliures.
del Puig de Santa Maria. […] et derribo quantas tor
Succeïx una cosa semblant
res et quantas casas auia en
quan un miop busca les seues El Puig i el Xarc Al – Andalus la vila aderredor, et la piedra
ulleres i resulta que les porta Des del segle VIII al segle XIII et la madera enbiola toda a
posades. L’afligit de la visió el territori valencià formava Juballa para fazer buena vila
defectuosa pot seguir la pis part del Xarc Al – Andalus mu cabo del (junt al) castiello.”
ta de les seues lents perquè sulmà (Orient de la Penínsu
les té davant dels seus ulls, la). En este període de temps D’esta manera a Juballa, a
en cas contrari, entropessa el terme de l’actual poble del uns 400 metres del castell,
ria i no podria continuar es Puig de Santa Maria i del seu tenia “el Çid fecha grant çib
codrinyant. No obstant això, castell medieval, eren cone dat con torres et con egle
no se n’adona que les ulleres guts per diferents noms: Jub sias et muy buen logar, et
les té davant de les seues alla, Cebolla, Puig de Cebo alli tenie el su pan et todas
pupil·les i que només gràcies lla i Enesa.
sus cosas, et fazie que pas
a elles aconseguix veure. El 28 d’octubre de 1092 els sassen por y las recuas; et
El mateix succeïx amb la Histò almoràvits van assassinar a al tenienlo los omnes a maraui
ria que ens engendra i mode – Qadir, rei de la taifa valen lla por que en tan poco tiem
la. Per això, més prompte som ciana i protegit del Cid i van po auie fecho tan gran çibdat
nosaltres els que formem part
d’ella i no a l’inrevés. D’açò
ens podem adonar ja que te
nim un idioma, uns costums,
que utilitzem en la nostra vida
quasi automàticament, sense
seïm gràcies a què les gene
racions anteriors ho han des
envolupat i ens ho han oferit.
Sense el llenguatge no podrí
em pensar ni conéixer i sense
tot de nou. Ens perdríem de
la mateixa manera que el qui
no s’hi veu.
L’home és un ser que construïx
i viu en un univers cultural, re
a través de les seues creacions.
RECREACIÓ D’ UN MAS MUSULMÀ. FONT: HISTORIA
DE VALÈNCIA ( ED. PRENSA VALENCIANA S.A. 1999)
www.monmedieval.cat 61
Arqueologia
36 EL MÓN MEDIEVAL
editors
director financer
internet
disseny
JM Reyes
art
Rosmi Duaso fotografia
S
EL VAIXELL MEDIEVAL RECUPERAT A LA CALA CULIP
OMPLE UN BUIT IMPORTANT EN EL CONEIXEMENT DE
LES NAUS BAIX MEDIEVALS.
L
3 34334
3 343
3 34334
Arqueologia
Arqueologia subaquàtica:
El Culip VI
A FINALS D’ESTIU DE L’ANY 1300 UN VAIXELL DE
VELA QUE TRANSPORTAVA UN CARREGAMENT
DE CERÀMICA ISLÀMICA ES VA ENDINSAR A LA
COSTACATALANA PER FONDEJAR EN UNA PETITA
CALA, AMB LA INTENCIÓ DE RESGUARDASE
D’UNA IMMINENT TEMPESTA...
Natalia Salazar
Arqueòloga i historiadora
Fotos: Arxiu del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya
a nau no tornà a na amb el nom de la cala on fou
vegar, ja que el violent descobert: Culip.
onatge provocat per
una ratxa de vent tra La importància
muntanal la va fer topar contra arqueològica del Culip VI
les roques, provocant que nau L’arqueologia subaquàtica de
fragués. L’esquelet de l’embar temàtica medieval està do
cació es va enfonsar i va que minada pels estudis realitzats
dar reposant a les profunditats en els països nòrdics i anglo
del Mediterrani català durant saxons. La majoria de vaixells
700 anys, fins que fou resca medievals coneguts (i es tracta
tat pels arqueòlegs del Centre sobretot de naus víkings) han
d’Arqueologia Subaquàtica de estat descobertes per especi
Catalunya, que el van batejar alistes del nord d’Europa, que
www.monmedieval.cat 37
3
Religió Religió
CARCASSONA I
ELS CÀTARS
EN POCS LLOCS COM A CARCASSONA EL VIATGER CURIÓS POT
EXPERIMENTAR LA PRESÈNCIA I VITALITAT D’UN PERÍODE QUE, COM
L’EDAT MITJANA, ENCARA AVUI CONVIDA A SOMIAR. ELS ECOS DEL
PASSAT RESSONEN VIBRANTS EN AL CASC DE LA CIUTAT VELLA, AMB LES
SEVES MURALLES CIRCUMDANTS, AL CASTELL COMTAL, EN EL ROMÀNIC
DE LA BASÍLICA DE SANT NAZARI... PERÒ LA SIGNIFICACIÓ DE LA CIUTAT
EXCEDEIX EL FET MATERIAL DELS SEUS IMPORTANTS MONUMENTS
MEDIEVALS –DECLARATS EL 1997 PATRIMONI CULTURAL DE LA HUM
PER CEE EN LA SEVA RICA I MIL·LENÀRIA HISTÒRIA.
Eduardo Chehin
Llicenciat en Història
72 EL MÓN MEDIEVAL
ituada en l’antic Llen tar marcat per la lluita amb molt poc temps en l’escenari
guadoc dels trobadors, el musulmà, enemic secu d’enfrontaments brutals.
a la vora del riu Aude lar de la Cristiandat, sinó
i a 90 Km. De Tolosa, pel conflicte desencadenat Heretgia i poder
Carcassona ha estat un testi entre cristians de diferents Abordar el problema del ca
moni privilegiat de la histò tradicions, que va ensango tarisme llenguadocià ens re
ria europea dels últims 2.500 nar durant anys les terres de met, no només a un tracta
anys. Fundada pels romans el la regió del Migdia. Carcas ment doctrinal –és a dir, de
segle VI a.C., es va convertir sona es va convertir, en defi les característiques específi
en una ciutat fronterera del nitiva, en l’escenari de múl ques de les creences i els ri
regne visigot després de la tiples contradiccions durant
desintegració de l’Imperi. El
725 fou ocupada pels sarra
ïns vinguts des de la Penínsu Carcassona ha estat un testimoni
la, situació que va durar fins
el 759, quan els francs la van privilegiat de la història europea dels
conquerir. Això va implicar
per a la ciutat el comença
últims 2.500 Anys.
ment d’un període de fortifi
cacions i singularitat estratè
gica que va durar fins que la els segles centrals de l’Edat bé a la problemàtica més
frontera de l’Imperi Carolingi Mitjana: de ser durant dèca profunda arrel de la defi
es va extendre fins a la Marca des una terra de convivèn nició general del concepte
Hispànica (Catalunya). cia harmònica entre dife d’“heretgia”. Els primers in
Malgrat tot, el període en el rents credos en un context tents realitzats per delimi
qual aquesta ciutat del Llen europeu de creixent into
guadoc s’identifica no va es lerància, es va convertir en Sevilla qui, en les seves Eti
www.monmedieval.cat 73