25.04.2013 Views

Descarrega el PDF - Editorial Gram

Descarrega el PDF - Editorial Gram

Descarrega el PDF - Editorial Gram

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

Número 2<br />

Personatge<br />

La llegenda<br />

d’Artús Pendragó<br />

Història i pervivència<br />

DES DE FA CENTENARS D’ANYS ENS ACOMPANYA, JA INCORPORAT A<br />

L’ENORME BAGATGE DE MITES I LLEGENDES DE LA CULTURA EUROPEA,<br />

EL NOM DEL REI ARTÚS. JUNTAMENT, HI ASSOCIEM ALTRES NOMS QUE<br />

TAMBÉ EVOQUEN TOTA LA FORÇA DEL MÓN MÍTIC: CAMELOT, GINEBRA,<br />

LANCELOT, L’ESPASA EXCALIBUR O LES INTRIGANTS PRESÈNCIES DE<br />

MERLÍ I MORGANA.<br />

Juan Migu<strong>el</strong> Reyes<br />

Llicenciat en Història<br />

22 EL MÓN MEDIEVAL<br />

Guerra<br />

La Batalla d<strong>el</strong> Puig<br />

i la conquista de València<br />

LA BATALLA DEL PUIG TINGUÉ LLOC AL TERME DEL PUIG DE SANTA<br />

MARIA. VA SER L’ÚNICA CONTESA IMPORTANT ON S’ENFRONTAREN<br />

MUSULMANS I CRISTIANS. LA VICTÒRIA MOSTRÀ A JAUME I QUE ERA<br />

EL MOMENT OPORTÚ PER A CONQUISTAR VALÈNCIA I EL SEU REGNE.<br />

HUI, I CADA 9 D’OCTUBRE, HEM DE RECORDAR ALS DOS BÀNDOLS<br />

QUE LLUITAREN EN AQUESTA BATALLA, PERQUÈ SENSE ELLS, I LES<br />

SEUES RESPECTIVES APORTACIONS CULTURALS, SERIA IMPOSSIBLE<br />

COMPRENDRE LA IDENTITAT MULTICULTURAL DELS VALENCIANS DEL<br />

SEGLE XXI.<br />

Julio Samu<strong>el</strong> Badenes Almenara . Filòsof i investigador d<strong>el</strong> patrimoni històric valencià<br />

Fotos: Lluis Montero Vicente<br />

Versió valenciana d<strong>el</strong> text: Silvia Plantada, Dani<strong>el</strong> Venancio i Julio Badenes.<br />

60 EL MÓN MEDIEVAL<br />

Comitè assessor<br />

J<br />

<br />

<br />

<br />

<br />

<br />

<br />

<br />

<br />

<br />

<br />

<br />

<br />

<br />

<br />

<br />

<br />

<br />

Arqueòloga i filòloga<br />

<br />

<br />

<br />

<br />

<br />

<br />

<br />

4 EL MÓN MEDIEVAL<br />

E<br />

Personatge<br />

l mite d’Artús ha estat que envolta <strong>el</strong> mite hi ha una<br />

probablement un d<strong>el</strong>s en una època, la medieval, que arr<strong>el</strong> històrica que ens ajudi a<br />

aspectes més estudi donava un gran valor al poder interpretar millor la construc<br />

ats de la història cul d<strong>el</strong>s símbols i les al·legories, ve ció d<strong>el</strong> personatge.<br />

tural medieval, un fenomen ient en <strong>el</strong>ls una mena de “dic <br />

que a atret tant a estudiosos cionari” que enllaçava la rea ta vers l’illa de l’actual Gran<br />

i especialistes com al gran pú litat material i tangible amb <strong>el</strong> Bretanya, llavors coneguda amb<br />

blic. El segle XX, la irrupció<br />

<strong>el</strong> nom de Britannia, com a part<br />

d<strong>el</strong> cinema i la puixança de la<br />

de l’Imperi Romà, cap al segle<br />

nov<strong>el</strong>·la històrica van difon<br />

V de la nostra era. Uns quants<br />

Teodosi <strong>el</strong> gran<br />

dre a gran escala la presèn<br />

anys abans, per ser precisos:<br />

cia de tots aquests personat havia mort. La <strong>el</strong> 395, l’emperador Teodosi El<br />

ges, que van tornar a formar<br />

Gran havia mort. La seva defun<br />

part de la cultura popular. Per seva defunció va ció va significar la fi de la unitat<br />

a molts, la porta d’entrada a<br />

política de l’Imperi, ja que, de<br />

significar<br />

aquest fantàstic univers que<br />

fet, va ser l’últim emperador<br />

coneixem com a Edat Mitja La fi de la unitat en governar sobre tot <strong>el</strong> terri<br />

na fou la lectura de les aven<br />

tori romà. Aquesta dada ens in<br />

tures cavalleresques d’Artús i política de l’imperi teressa perquè marca un punt<br />

<strong>el</strong>s seus companys de la Tau<br />

d’inflexió en la història d’Eu<br />

la Rodona.<br />

ropa, i que afecta en concret<br />

Quan ens aproximem a aquest món de les imatges i <strong>el</strong>s valors a aquesta perifèrica província<br />

tema en concret, la primera transcendents. Malgrat tot, som septentrional on es va originar<br />

pregunta que ens ve al cap és fills d<strong>el</strong> nostre temps, i volem la llegenda. Amb l’Imperi divi<br />

si va existir realment la figura saber si més enllà de la boira dit en dues meitats, al capda<br />

d<strong>el</strong> rei Artús. Sembla que <strong>el</strong> nos<br />

tre temps no s’acontenta amb<br />

saber l’existència, sense més,<br />

d<strong>el</strong> mite i <strong>el</strong> seu significat: vol<br />

indagar, fins on sigui possible,<br />

<br />

històrica. Sigui quina sigui la<br />

resposta que es doni a aques<br />

ta pregunta, hem de tenir pre<br />

sent que, per damunt de tot,<br />

hi roman l’arquetip, <strong>el</strong> símbol,<br />

que ha sobreviscut al pas de les<br />

edats per seguir encantant a<br />

les generacions futures. Al vol<br />

tant d’aquest aspecte, podem<br />

calibrar millor què representa<br />

SEPULCRE DEL REI ARTÚS PER DANTE ROSSETTI.<br />

TATE GALLERY (LONDRES).<br />

www.monmedieval.cat 23<br />

Guerra<br />

a majoria de les vega Però si renúncia a <strong>el</strong>les, és a dir, ocupar València. El Campea<br />

des la nostra arrogàn al seu pretèrit i al seu present, <br />

cia ens fa creure que es nega a si mateix i es desen fets no es va detindre més<br />

Lsom<br />

lliures perquè la tén d<strong>el</strong> futur.<br />

temps a Saragossa i es va di<br />

decisió presa és absolutament P<strong>el</strong> que s’ha dit anteriorment rigir “con su companna para<br />

nostra. Som tan ingenus que no no podem ignorar un passat Juballa” (Primera 568a).<br />

ens adonem que <strong>el</strong> nostre pre medieval que en gran manera En un principi <strong>el</strong> Cid va assen<br />

sent no jau sobre un buit sinó ens aporta un llenguatge cul tar un campament militar que<br />

que ha sigut creat i és susten tural amb què comptem per a tenia com a objectiu apode<br />

tat per un passat històric, cul interpretar i actuar en <strong>el</strong> món <br />

tural, lingüístic, tècnic, moral, actual. Eixe pretèrit, referit Però una vegada la fortalesa<br />

polític, ..., gràcies al qual po en particular al poble valen es va rendir, “<strong>el</strong> Campeador<br />

dem interpretar, decidir i ac cià, queda representat sen marchó con toda su hueste<br />

tuar en <strong>el</strong> món en què vivim. se cap dubte en <strong>el</strong> patrimoni pora Valencia, et poso en una<br />

Així <strong>el</strong> pretèrit es fa present en cultural (monuments arqui aldea que dizien Derramada,<br />

nosaltres. I només sent consci tectònics, obres artístiques, et mando quemar todas las<br />

ents d’este fet podem arribar jaciments arqueològics, etc.) aldeas que eran en derredor,<br />

a ser lliures.<br />

d<strong>el</strong> Puig de Santa Maria. […] et derribo quantas tor<br />

Succeïx una cosa semblant<br />

res et quantas casas auia en<br />

quan un miop busca les seues El Puig i <strong>el</strong> Xarc Al – Andalus la vila aderredor, et la piedra<br />

ulleres i resulta que les porta Des d<strong>el</strong> segle VIII al segle XIII et la madera enbiola toda a<br />

posades. L’afligit de la visió <strong>el</strong> territori valencià formava Juballa para fazer buena vila<br />

defectuosa pot seguir la pis part d<strong>el</strong> Xarc Al – Andalus mu cabo d<strong>el</strong> (junt al) casti<strong>el</strong>lo.”<br />

ta de les seues lents perquè sulmà (Orient de la Penínsu <br />

les té davant d<strong>el</strong>s seus ulls, la). En este període de temps D’esta manera a Juballa, a<br />

en cas contrari, entropessa <strong>el</strong> terme de l’actual poble d<strong>el</strong> uns 400 metres d<strong>el</strong> cast<strong>el</strong>l,<br />

ria i no podria continuar es Puig de Santa Maria i d<strong>el</strong> seu tenia “<strong>el</strong> Çid fecha grant çib<br />

codrinyant. No obstant això, cast<strong>el</strong>l medieval, eren cone dat con torres et con egle<br />

no se n’adona que les ulleres guts per diferents noms: Jub sias et muy buen logar, et<br />

les té davant de les seues alla, Cebolla, Puig de Cebo alli tenie <strong>el</strong> su pan et todas<br />

pupil·les i que només gràcies lla i Enesa.<br />

sus cosas, et fazie que pas<br />

a <strong>el</strong>les aconseguix veure. El 28 d’octubre de 1092 <strong>el</strong>s sassen por y las recuas; et<br />

El mateix succeïx amb la Histò almoràvits van assassinar a al tenienlo los omnes a maraui<br />

ria que ens engendra i mode – Qadir, rei de la taifa valen lla por que en tan poco tiem<br />

la. Per això, més prompte som ciana i protegit d<strong>el</strong> Cid i van po auie fecho tan gran çibdat<br />

nosaltres <strong>el</strong>s que formem part<br />

d’<strong>el</strong>la i no a l’inrevés. D’açò<br />

ens podem adonar ja que te<br />

nim un idioma, uns costums,<br />

que utilitzem en la nostra vida<br />

quasi automàticament, sense<br />

<br />

seïm gràcies a què les gene<br />

racions anteriors ho han des<br />

envolupat i ens ho han oferit.<br />

Sense <strong>el</strong> llenguatge no podrí<br />

em pensar ni conéixer i sense<br />

<br />

tot de nou. Ens perdríem de<br />

la mateixa manera que <strong>el</strong> qui<br />

no s’hi veu.<br />

L’home és un ser que construïx<br />

i viu en un univers cultural, re<br />

<br />

a través de les seues creacions.<br />

RECREACIÓ D’ UN MAS MUSULMÀ. FONT: HISTORIA<br />

DE VALÈNCIA ( ED. PRENSA VALENCIANA S.A. 1999)<br />

www.monmedieval.cat 61<br />

Arqueologia<br />

36 EL MÓN MEDIEVAL<br />

<br />

<br />

editors<br />

<br />

<br />

<br />

director financer<br />

internet<br />

<br />

disseny<br />

<br />

<br />

JM Reyes <br />

<br />

art<br />

Rosmi Duaso fotografia<br />

<br />

<br />

<br />

S<br />

EL VAIXELL MEDIEVAL RECUPERAT A LA CALA CULIP<br />

OMPLE UN BUIT IMPORTANT EN EL CONEIXEMENT DE<br />

LES NAUS BAIX MEDIEVALS.<br />

L<br />

<br />

<br />

<br />

<br />

<br />

3 34334<br />

3 343<br />

<br />

<br />

<br />

3 34334<br />

<br />

<br />

<br />

<br />

Arqueologia<br />

Arqueologia subaquàtica:<br />

El Culip VI<br />

A FINALS D’ESTIU DE L’ANY 1300 UN VAIXELL DE<br />

VELA QUE TRANSPORTAVA UN CARREGAMENT<br />

DE CERÀMICA ISLÀMICA ES VA ENDINSAR A LA<br />

COSTACATALANA PER FONDEJAR EN UNA PETITA<br />

CALA, AMB LA INTENCIÓ DE RESGUARDASE<br />

D’UNA IMMINENT TEMPESTA...<br />

Natalia Salazar<br />

Arqueòloga i historiadora<br />

Fotos: Arxiu d<strong>el</strong> Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya<br />

a nau no tornà a na amb <strong>el</strong> nom de la cala on fou<br />

vegar, ja que <strong>el</strong> violent descobert: Culip.<br />

onatge provocat per<br />

una ratxa de vent tra La importància<br />

muntanal la va fer topar contra arqueològica d<strong>el</strong> Culip VI<br />

les roques, provocant que nau L’arqueologia subaquàtica de<br />

fragués. L’esqu<strong>el</strong>et de l’embar temàtica medieval està do<br />

cació es va enfonsar i va que minada p<strong>el</strong>s estudis realitzats<br />

dar reposant a les profunditats en <strong>el</strong>s països nòrdics i anglo<br />

d<strong>el</strong> Mediterrani català durant saxons. La majoria de vaix<strong>el</strong>ls<br />

700 anys, fins que fou resca medievals coneguts (i es tracta<br />

tat p<strong>el</strong>s arqueòlegs d<strong>el</strong> Centre sobretot de naus víkings) han<br />

d’Arqueologia Subaquàtica de estat descobertes per especi<br />

Catalunya, que <strong>el</strong> van batejar alistes d<strong>el</strong> nord d’Europa, que<br />

www.monmedieval.cat 37<br />

3<br />

R<strong>el</strong>igió R<strong>el</strong>igió<br />

CARCASSONA I<br />

ELS CÀTARS<br />

EN POCS LLOCS COM A CARCASSONA EL VIATGER CURIÓS POT<br />

EXPERIMENTAR LA PRESÈNCIA I VITALITAT D’UN PERÍODE QUE, COM<br />

L’EDAT MITJANA, ENCARA AVUI CONVIDA A SOMIAR. ELS ECOS DEL<br />

PASSAT RESSONEN VIBRANTS EN AL CASC DE LA CIUTAT VELLA, AMB LES<br />

SEVES MURALLES CIRCUMDANTS, AL CASTELL COMTAL, EN EL ROMÀNIC<br />

DE LA BASÍLICA DE SANT NAZARI... PERÒ LA SIGNIFICACIÓ DE LA CIUTAT<br />

EXCEDEIX EL FET MATERIAL DELS SEUS IMPORTANTS MONUMENTS<br />

MEDIEVALS –DECLARATS EL 1997 PATRIMONI CULTURAL DE LA HUM<br />

PER CEE EN LA SEVA RICA I MIL·LENÀRIA HISTÒRIA.<br />

Eduardo Chehin<br />

Llicenciat en Història<br />

72 EL MÓN MEDIEVAL<br />

ituada en l’antic Llen tar marcat per la lluita amb molt poc temps en l’escenari<br />

guadoc d<strong>el</strong>s trobadors, <strong>el</strong> musulmà, enemic secu d’enfrontaments brutals.<br />

a la vora d<strong>el</strong> riu Aude lar de la Cristiandat, sinó<br />

i a 90 Km. De Tolosa, p<strong>el</strong> conflicte desencadenat Heretgia i poder<br />

Carcassona ha estat un testi entre cristians de diferents Abordar <strong>el</strong> problema d<strong>el</strong> ca<br />

moni privilegiat de la histò tradicions, que va ensango tarisme llenguadocià ens re<br />

ria europea d<strong>el</strong>s últims 2.500 nar durant anys les terres de met, no només a un tracta<br />

anys. Fundada p<strong>el</strong>s romans <strong>el</strong> la regió d<strong>el</strong> Migdia. Carcas ment doctrinal –és a dir, de<br />

segle VI a.C., es va convertir sona es va convertir, en defi les característiques específi<br />

en una ciutat fronterera d<strong>el</strong> nitiva, en l’escenari de múl ques de les creences i <strong>el</strong>s ri<br />

regne visigot després de la tiples contradiccions durant <br />

desintegració de l’Imperi. El<br />

725 fou ocupada p<strong>el</strong>s sarra<br />

ïns vinguts des de la Penínsu Carcassona ha estat un testimoni<br />

la, situació que va durar fins<br />

<strong>el</strong> 759, quan <strong>el</strong>s francs la van privilegiat de la història europea d<strong>el</strong>s<br />

conquerir. Això va implicar<br />

per a la ciutat <strong>el</strong> comença<br />

últims 2.500 Anys.<br />

ment d’un període de fortifi<br />

cacions i singularitat estratè<br />

gica que va durar fins que la <strong>el</strong>s segles centrals de l’Edat bé a la problemàtica més<br />

frontera de l’Imperi Carolingi Mitjana: de ser durant dèca profunda arr<strong>el</strong> de la defi<br />

es va extendre fins a la Marca des una terra de convivèn nició general d<strong>el</strong> concepte<br />

Hispànica (Catalunya). cia harmònica entre dife d’“heretgia”. Els primers in<br />

Malgrat tot, <strong>el</strong> període en <strong>el</strong> rents credos en un context tents realitzats per d<strong>el</strong>imi<br />

qual aquesta ciutat d<strong>el</strong> Llen europeu de creixent into <br />

guadoc s’identifica no va es lerància, es va convertir en Sevilla qui, en les seves Eti<br />

www.monmedieval.cat 73

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!