26.04.2013 Views

Untitled - Cultural Work

Untitled - Cultural Work

Untitled - Cultural Work

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

9<br />

14<br />

19<br />

24<br />

29<br />

34<br />

39<br />

44<br />

49<br />

54<br />

59<br />

64<br />

69<br />

74<br />

79<br />

84<br />

89<br />

94<br />

99<br />

104<br />

8<br />

13<br />

18<br />

23<br />

28<br />

33<br />

38<br />

43<br />

48<br />

53<br />

58<br />

63<br />

68<br />

73<br />

78<br />

83<br />

88<br />

93<br />

98<br />

103<br />

7<br />

12<br />

17<br />

22<br />

27<br />

32<br />

37<br />

42<br />

47<br />

52<br />

57<br />

62<br />

67<br />

72<br />

77<br />

82<br />

87<br />

92<br />

97<br />

102<br />

6<br />

11<br />

16<br />

21<br />

26<br />

31<br />

36<br />

41<br />

46<br />

51<br />

56<br />

61<br />

66<br />

71<br />

76<br />

81<br />

86<br />

91<br />

96<br />

101<br />

5<br />

10<br />

15<br />

20<br />

25<br />

30<br />

35<br />

40<br />

45<br />

50<br />

55<br />

60<br />

65<br />

70<br />

75<br />

80<br />

85<br />

90<br />

95<br />

100<br />

Introducció<br />

Javier Marroquí<br />

Mapping a response to MoMA<br />

Peter Fend<br />

Extracte de l’entrevista entre<br />

Kate Glazer i Peter Fend<br />

La cuitat en la seua história<br />

Francisco Taberner<br />

Mapes<br />

Contrageografías humanas<br />

Mau Monleón<br />

Testimonio de un des/n/tierro<br />

Pedro Ortuño<br />

Los mapas de Toshi<br />

Kaoru Katayama<br />

Presentacions


5<br />

10<br />

15<br />

20<br />

25<br />

30<br />

35<br />

40<br />

45<br />

50<br />

55<br />

60<br />

65<br />

70<br />

75<br />

80<br />

85<br />

90<br />

95<br />

100<br />

6<br />

11<br />

16<br />

21<br />

26<br />

31<br />

36<br />

41<br />

46<br />

51<br />

56<br />

61<br />

66<br />

71<br />

76<br />

81<br />

86<br />

91<br />

96<br />

101<br />

7<br />

12<br />

17<br />

22<br />

27<br />

32<br />

37<br />

42<br />

47<br />

52<br />

57<br />

62<br />

67<br />

72<br />

77<br />

82<br />

87<br />

92<br />

97<br />

102<br />

8<br />

13<br />

18<br />

23<br />

28<br />

33<br />

38<br />

43<br />

48<br />

53<br />

58<br />

63<br />

68<br />

73<br />

78<br />

83<br />

88<br />

93<br />

98<br />

103<br />

9<br />

14<br />

19<br />

24<br />

29<br />

34<br />

38<br />

44<br />

49<br />

54<br />

59<br />

64<br />

69<br />

74<br />

79<br />

84<br />

89<br />

94<br />

99<br />

104<br />

5 - 6<br />

Presentacions<br />

Ilma. Sra. Dª. Rita Barberà Nolla<br />

Alcaldessa de València<br />

Sra. Dª. Mª. José Alcón<br />

Regidora de Cultura<br />

7 - 22<br />

Introducció<br />

Javier Marroquí<br />

23 - 30<br />

Mapping a response to MoMA<br />

Peter Fend<br />

31 - 36<br />

Extracte de l’entrevista entre<br />

Kate Glazer i Peter Fend<br />

36 - 48<br />

La cuitat en la seua história<br />

Francisco Taberner<br />

49 - 66<br />

Mapes<br />

67 - 80<br />

Contrageografías humanas<br />

Mau Monleón<br />

81 - 92<br />

Testimonio de un des/n/tierro<br />

Pedro Ortuño<br />

93 - 104<br />

Los mapas de Toshi<br />

Kaoru Katayama


Museu d’història de València<br />

ORGANITZA<br />

Ajuntament de València<br />

Delegació de Cultura<br />

Ilma. Sra. Dª. Rita Barberà Nolla<br />

Alcaldessa de València<br />

Sra. Dª. Mª. José Alcón<br />

Regidora de Cultura<br />

Comissariat<br />

Javier Marroquí y David Arlandis<br />

Textos<br />

Javier Marroquí, David Arlandis, Peter<br />

Fend, Francisco Taberner, Pedro Ortuño,<br />

Mau Monleón y Kaoru Katayama.<br />

Traducció al valencià<br />

Vicent Anyó<br />

Traducció de l’anglés<br />

Victoria Verdú<br />

Fotografies<br />

Josep Manel Vert<br />

Disseny i maquetació<br />

Malva García Sawada<br />

Enrique Casp<br />

Impressió<br />

Imprenta Romeu<br />

© dels textos, els autors; excepte<br />

els textos de Javier Marroquí y<br />

David Arlandis que estan subjectes<br />

a una llicència de Reconeixemente-<br />

NoComercial-CompartirIgual de<br />

Creative Commons. Llicència completa:<br />

http://creativecommons.org/licences/<br />

by-nc-sa/2.5/es/<br />

(Logo Creative Commons)<br />

© De les imatges: els propitaris i/o<br />

dipositaris<br />

© De la present edició: Ajuntament de<br />

València, 2008.<br />

AGRAÏMENTS<br />

Francisco Taberner, Tina Herreros,<br />

Ediciones Faximil, Peter Fend, Kate<br />

Glazer, Laura y Pilar.<br />

Col·labora:<br />

Museu d’història de València, 2008.


MAPPING<br />

VALENCIA<br />

Mau MONLEÓN<br />

Pedro ORTUÑO<br />

Kaoru KATAYAMA<br />

David ARLANDIS<br />

Javier MARROQUÍ<br />

3<br />

Museu d’història de València<br />

3


Ilma. Sra. Dª. Rita Barberà Nolla<br />

val cas<br />

5<br />

Alcaldessa de València<br />

5


Sra. Dª. Mª. José Alcón<br />

cas<br />

Regidora de Cultura<br />

val


Javier Marroquí Javier Marroquí<br />

INTRODUCCIÓ INTRODUCCIÓN<br />

val cas<br />

7<br />

7


Javier Marroquí<br />

cas<br />

Javier Marroquí<br />

val


Javier Marroquí Javier Marroquí<br />

Introducció<br />

Els mapes són sistemes visuals creats al llarg de la història<br />

amb fins utilitaris precisos. El mapa del món amb el que<br />

s’ha educat la major part de la població fins fa molt poc és<br />

la projecció que en 1569 va fer Gerardus Mercator. Tenia una<br />

intenció molt clara, confeccionar una ferramenta útil per a<br />

la navegació. Per a això va transferir la forma esfèrica del<br />

planeta a la plana del mapa. Els seus càlculs van aconseguir<br />

que la zona central del mapa, la coincident amb les rutes<br />

Europa – Amèrica central, quedara representada de forma<br />

que permetia traçar les rutes amb gran facilitat i exactitud.<br />

Açò el va convertir en un instrument perfecte per a tot el<br />

procés colonitzador europeu cap a Amèrica. Un gran èxit<br />

que va portar una enorme difusió de la projecció Mercator i<br />

el seu transvasament de la navegació a altres àmbits i usos,<br />

fins a convertir-se en la imatge per excel·lència del món<br />

durant quatre segles.<br />

Però, quan les rutes de navegació anaven cap al nord o<br />

el sud es feia evident que alguna cosa fallava en la projecció.<br />

El treball de Mercator en el Cinc-cents, havia aconseguit<br />

una útil projecció central, però el Nord i el Sud hi quedaven<br />

deformats. En 1974 Arno Peters va realitzar una altra projecció<br />

del globus terraqüi en la qual va voler corregir alguns<br />

dels errors de Mercator. Segons sembla, l’Equador en el<br />

plànol modern està plantejat per davall de la seua adequada<br />

posició. Açò el feia inservible per a la navegació en un altre<br />

sentit diferent al mencionat. Però, el més important que<br />

subratlla la projecció Peters és la desproporció del Centre<br />

i el Nord respecte al Sud. El plànol modern ens mostrava<br />

Sud-amèrica o Àfrica amb una grandària semblant a la<br />

d’Europa, quan les seues dimensions reals doblen i tripliquen,<br />

respectivament, la d’Europa.<br />

No hem de pensar, però, que gràcies a Peters vam<br />

comptar, per fi, amb el mapa del món tal com és, un mapa<br />

definitiu, fidel i exacte. No és així, ja que de fet la projecció<br />

Peters també té imperfeccions. El que volem assenyalar amb<br />

estes dades és precisament el contrari, el vaivé de la història<br />

científica i el punt on ens trobem hui, es a dir, el descrèdit<br />

del “progrés” científic i el final de la ingenuïtat amb què era<br />

llegit. Els mapamundi mencionats tanquen dos visions del<br />

món totalment diferents. D’una banda, la visió moderna<br />

que creu en la capacitat de l’home per arribar, a través de<br />

val cas<br />

9<br />

Introducción<br />

Los mapas son sistemas visuales creados a lo largo de la historia<br />

con fines utilitarios precisos. El mapa del mundo con<br />

el que se ha educado a la mayor parte de la población hasta<br />

hace muy poco es la proyección que en 1569 hizo Gerardus<br />

Mercator. Tenía una intención muy clara, confeccionar una<br />

herramienta útil en la navegación. Para ello transfirió la<br />

forma esférica del planeta a la plana del mapa. Sus cálculos<br />

consiguieron que la zona central del mapa, la coincidente<br />

con las rutas Europa – América central, quedara representada<br />

de forma que permitía trazar las rutas con gran facilidad<br />

y exactitud. Esto lo convirtió en un instrumento perfecto<br />

para todo el proceso colonizador europeo hacia América.<br />

Un gran éxito que trajo consigo una enorme difusión de la<br />

proyección Mercator y su trasvase de la navegación a otros<br />

ámbitos y usos, hasta convertirse en la imagen por excelencia<br />

del mundo durante cuatro siglos.<br />

Pero cuando las rutas de navegación iban hacia el norte<br />

o el sur se hacía evidente que algo fallaba en la proyección.<br />

El trabado de Mercator en el Quinientos, había conseguido<br />

una útil proyección central pero con respecto a ésta, el Norte<br />

y el Sur quedaban deformados. En 1974 Arno Peters realizó<br />

otra proyección del globo terráqueo en la que quiso corregir<br />

algunos de los errores de Mercator. Al parecer, el Ecuador<br />

en el plano moderno está planteado por debajo de su posición<br />

adecuada. Esto le hacía inservible para la navegación en<br />

otro sentido distinto al mencionado. Pero lo más importante<br />

que subraya la proyección Peters es la desproporción del<br />

Centro y el Norte con respecto al Sur. El plano moderno nos<br />

hacía ver Europa con un tamaño similar al de Sudamérica<br />

o África cuando sus dimensiones reales doblan y triplican,<br />

respectivamente, a la de Europa.<br />

No hemos de pensar con esto que gracias a Peters<br />

contamos, por fin, con el mapa del mundo tal y como es,<br />

un mapa definitivo, fiel y exacto. No es así -de hecho, la<br />

proyección Peters también tiene imperfecciones. Lo que<br />

queremos señalar con estos datos es precisamente lo contrario,<br />

el vaivén de la historia científica y el punto en el que<br />

nos encontramos hoy, a saber, el descrédito del “progreso”<br />

científico y el fin de la ingenuidad con la que se leía el<br />

mismo. Los mapamundi mencionados encierran dos visiones<br />

del mundo totalmente diferentes. Por un lado, la visión<br />

9


Javier Marroquí<br />

cas<br />

moderna que cree en la capacidad del hombre para, a través<br />

de la ciencia, llegar al conocimiento y dominio del mundo;<br />

y por otro lado, el pensamiento posmoderno empeñado en<br />

desmentir tal afirmación y en desvelar las múltiples injusticias<br />

que se cometen por ella. Como por ejemplo, en este<br />

caso, la visión eurocentrista que subordina a todo el Sur del<br />

planeta, encontrando así una cierta justificación para su<br />

invasión y dominio.<br />

Los mapas nacieron con una intención clara, la de avanzar<br />

en el conocimiento del mundo. Pero este conocimiento<br />

siempre se ha planteado como una forma de dominación.<br />

En este sentido, dar nombres a las cosas y hacer mapas de<br />

los territorios son acciones similares. Nominar el mundo<br />

que nos rodea resulta una herramienta imprescindible para<br />

el desarrollo de nuestras vidas. Incluso se puede añadir que<br />

las culturas que más nombres otorgan a un mismo grupo<br />

de cosas diferenciándolas, más control parecen tener sobre<br />

ellas –como el ejemplo de los esquimales y la nieve. De<br />

forma parecida, al hacer mapas de los territorios se adquiere<br />

una cierta sensación de control sobre ellos. Pensemos en los<br />

hombres y mujeres de la antigüedad que sólo tenían mapas<br />

de la tierra hasta cierto punto concreto, tras este último<br />

punto cartografiado venía el fin del mundo, un lugar donde<br />

el ser humano podía correr serios peligros. Precisamente es<br />

en este mismo lugar donde empiezan a aparecer los mitos.<br />

Quizá por ello, como una de esas formas culturales que se<br />

heredan a través de los siglos, aún hoy cuando se lee sobre<br />

cartografía, a menudo se encuentra la expresión .<br />

Esta parte oculta de los mapas, que se escapa a la<br />

comprensión y que surge inesperadamente tras su creación,<br />

sin duda contribuye a que sea tremendamente difícil<br />

llegar a una definición de qué son los mapas. Sin embargo,<br />

podríamos defender que los mapas son representaciones que<br />

describen relaciones. Habitual y tradicionalmente, relaciones<br />

de un territorio con un fenómeno que se da dentro del<br />

mismo, o bien relaciones de este territorio con otros. Pero<br />

esto es sólo una generalización y una forma reduccionista de<br />

entender los mapas y sobre todo la acción de mapear 1 . La<br />

enorme variedad de manifestaciones que se dan bajo estos<br />

nombres sobrepasan con mucho el entendimiento del mapa<br />

1 - Utilizamos como traducción de las<br />

expresiones map-making o mapping el<br />

verbo mapear. No es de uso habitual<br />

en el español utilizado en España pero<br />

sí lo es en ciertas latitudes americanas,<br />

como chile.<br />

Javier Marroquí<br />

val<br />

la ciència, al coneixement i domini del món; i de l’altra, el<br />

pensament postmodern entestat a desmentir eixa afirmació<br />

i a desvetllar les múltiples injustícies que es cometen per<br />

ella. Com per exemple, en este cas, la visió eurocentrista que<br />

subordina tot el Sud del planeta i que troba així una certa<br />

justificació per a la seua invasió i domini.<br />

Els mapes van nàixer amb una intenció clara, la<br />

d’avançar en el coneixement del món. Però este coneixement<br />

sempre s’ha plantejat com una forma de dominació. En este<br />

sentit, donar noms a les coses i fer mapes dels territoris<br />

són accions semblants. Anomenar el món que ens envolta<br />

és una eina imprescindible per al desenrotllament de les<br />

nostres vides. Fins i tot es pot afegir que les cultures que més<br />

noms atorguen a un mateix grup de coses, diferenciant-les<br />

—com l’exemple dels esquimals a la neu—, més control<br />

semblen tindre sobre elles. De forma semblant, fent mapes<br />

dels territoris s’adquirix una certa sensació de control sobre<br />

ells. Pensem en els homes i dones de l’antiguitat que només<br />

tenien mapes de la terra fins a cert punt concret, i darrere<br />

d’este últim punt cartografiat venia la fi del món, un lloc on<br />

l’ésser humà podia córrer seriosos perills. Precisament és en<br />

este mateix lloc on comencen a aparèixer els mites. Potser<br />

per això, com una d’eixes formes culturals que s’hereten a<br />

través dels segles, encara hui quan es llig sobre cartografia,<br />

sovint es troba l’expressió .<br />

Esta part oculta dels mapes, que s’escapa a la comprensió<br />

i que sorgix inesperadament després de la seua creació, sens<br />

dubte contribuïx al fet que siga tremendament difícil arribar<br />

a una definició de què són els mapes. Tanmateix, podríem<br />

defendre que els mapes són representacions que descriuen<br />

relacions. Habitualment i tradicionalment, relacions d’un<br />

territori amb un fenomen que es dóna dins del mateix, o<br />

bé relacions d’este territori amb altres. Però açò és només<br />

una generalització i una forma reduccionista d’entendre els<br />

mapes i sobretot l’acció de mapejar 1 . L’enorme varietat de<br />

manifestacions que hi ha per davall d’estos noms sobrepassen<br />

amb molt l’enteniment del mapa com a transcripció<br />

gràfica del territori real. De fet, en el pensament postmodern<br />

sembla haver-se independitzat, d’alguna manera, el mapa del<br />

territori. Ja no és possible vore’l com un reflex de la realitat<br />

sinó com una realitat amb entitat pròpia.<br />

1 - Hem utilitzat com a traducció de les<br />

expressions map-making o mapping el<br />

verb “mapar”, “mapear” en espanyol. No<br />

és d’ús habitual en l’espanyol utilitzat<br />

a Espanya, però sí ho és en certes<br />

latituds americanes, com ara a Xile.


Javier Marroquí Javier Marroquí<br />

2<br />

L’interés de l’art contemporani pels mapes s’intensifica<br />

considerablement a partir de la segona meitat del Segle<br />

XX. Però abans cal mencionar dos exemples paradigmàtics<br />

que, casualment, van eixir a la llum el mateix any, 1943.<br />

El primer d’ells és una obra del constructivista uruguaià<br />

Joaquín Torres-García que du per títol Mapa invertit de Sudamèrica.<br />

Hi va dibuixar el Sud del Continent Americà, des<br />

de Costa Rica a Xile, “girat al revés” fent així que el que era<br />

el Sud fora el Nord, i variant la posició de l’Equador, com<br />

va fer Mercator. Amb esta peça estava, òbviament, denunciant<br />

la posició que ocupen Nord i Sud en l’orde mundial,<br />

tant a nivell politicoeconòmic com sociocultural. El segon<br />

exemple prové del genial Buckminster Fuller i rep el nom de<br />

Dymaxion Airocean World map. El resultat, sent en la seua<br />

forma absolutament diferent –el Mapa invertit de Sudamèrica<br />

és un gravat com un dibuix de xiquets– el resultat<br />

conceptual és el mateix, un plànol on es trenca definitivament<br />

amb la jerarquia pròpia del plànol modern. El mètode<br />

pel qual l’aconseguix Fuller és més propi del científic.<br />

Dividix el globus terraqüi en formes triangulars –ací la seua<br />

clara connexió amb la cúpula geodèsica– que s’unixen unes<br />

a altres creant finalment una forma polièdrica. Este poliedre<br />

pot descompondre’s i presentar-se totalment pla, com qualsevol<br />

altre mapamundi, encara que, clar, mai no arriba a<br />

tindre una forma rectangular com els altres. Pot mostrar-se,<br />

per exemple, presentant les zones de terra unides i disposades<br />

en una línia horitzontal. D’esta manera també és molt<br />

més fàcil –i fidel– vore les dimensions de les diverses zones<br />

geogràfiques i les relacions entre elles. A més, el projecte<br />

de Fuller ultrapassava amb molt la intenció de realitzar una<br />

projecció més perfecta. Acompanyaven al projecte tota una<br />

sèrie de propostes de justícia global entre totes les zones<br />

del planeta.<br />

Com s’endevina ja en estos dos exemples precoços, les<br />

obres i projectes que vam anomenar davall el qualificatiu<br />

de mapping són molt diverses. Poden adoptar les formes<br />

més diferents i respondre als objectius més distants, encara<br />

que sempre tindran d’alguna manera el punt de vista posat<br />

en el mapa o en el mapar com a procés. Precisament ací<br />

residix un dels punts clau de totes estes manifestacions, la<br />

diferència entre la inclusió o recreació del mapa en l’obra<br />

o la voluntat que l’obra o projecte s’alinee amb els mètodes<br />

i processos del mapar com a acció, com a procés, com a<br />

val cas<br />

11<br />

como trascripción gráfica del territorio real. De hecho, en el<br />

pensamiento posmoderno parece haberse independizado, de<br />

alguna manera, el mapa del territorio. Ya no es posible verlo<br />

como un reflejo de la realidad sino como una realidad con<br />

entidad propia.<br />

2<br />

El interés del arte contemporáneo por los mapas se intensifica<br />

considerablemente a partir de la segunda mitad del<br />

Siglo XX. Pero antes hay que mencionar dos ejemplos<br />

paradigmáticos que, casualmente, vieron la luz el mismo<br />

año, 1943. El primero de ellos es una obra del constructivista<br />

uruguayo Joaquín Torres-García que lleva por título Mapa<br />

invertido de Sudamérica. En este mapa dibujó el Sur del<br />

Continente Americano, desde Costa Rica a Chile, “vuelto<br />

al revés” haciendo así que lo era el Sur fuera el Norte, y<br />

variando la posición del Ecuador, como hizo Mercator. Con<br />

esta pieza estaba, obviamente, denunciando la posición<br />

que ocupan Norte y Sur en el orden mundial, tanto a nivel<br />

político-económico como socio-cultural. El segundo ejemplo<br />

proviene del genial Buckminster Fuller y recibe el nombre<br />

de Dymaxion Airocean World map. El resultado, siendo en<br />

su forma absolutamente diferente –el Mapa invertido de<br />

Sudamérica es un grabado como un dibujo de niños- el<br />

resultado conceptual es el mismo, un plano donde se rompe<br />

definitivamente con la jerarquía propia del plano moderno.<br />

El método por el que lo consigue Fuller es más propio del<br />

científico. Divide el globo terráqueo en formas triangulares<br />

–ahí su clara conexión con la cúpula geodésica- que se unen<br />

unas a otras creando finalmente una forma poliédrica. Éste<br />

poliedro puede descomponerse y presentarse totalmente<br />

plano, como cualquier otro mapamundi, aunque claro,<br />

nunca llega a tener una forma rectangular como los demás.<br />

Puede mostrarse, por ejemplo, presentando las zonas de<br />

tierra unidas y dispuestas en una línea horizontal. De este<br />

modo también es mucho más facil –y fiel- ver las dimensiones<br />

de las distintas zonas geográficas y las relaciones<br />

entre ellas. Además, el proyecto de Fuller sobrepasaba con<br />

mucho la intención de realizar una proyección más perfecta.<br />

Acompañaban al proyecto toda una serie de propuestas de<br />

justicia global entre todas las zonas del planeta.<br />

Como se adivina ya en estos dos ejemplos precoces, las<br />

obras y proyectos que nombramos bajo el calificativo de<br />

mapping son muy diversas. Pueden adoptar las formas más<br />

11


Javier Marroquí<br />

cas<br />

diferentes y responder a los objetivos más distantes, aunque<br />

siempre tendrán de alguna manera el punto de vista puesto<br />

en el mapa o en el mapear como proceso. Precisamente ahí<br />

reside uno de los puntos clave de todas estas manifestaciones,<br />

la diferencia entre la inclusión o recreación del mapa<br />

en la obra o la voluntad de que la obra o proyecto se alinee<br />

con los métodos y procesos del mapear como acción, como<br />

proceso, como método de trabajo y conocimiento. Una obra<br />

puede estar en uno u otro extremo, pero la verdad es que la<br />

mayoría se van a encontrar en un punto intermedio. Vamos<br />

a utilizar esta perspectiva para profundizar un poco más<br />

sobre todo el entramado mapping.<br />

En uno de los extremos estarían las piezas en las que el<br />

mapa se integra en la obra de arte. Habitualmente, en estos<br />

casos, se trata de artistas que buscan una exploración formal<br />

en sus piezas, a menudo, a través de la técnica del collage,<br />

pero no necesariamente. Su acercamiento al mapa viene<br />

por un interés claramente estético, al igual que su resultado<br />

final. Aún así, dentro de estas coordenadas la inclusión del<br />

mapa puede también adquirir otros significados convirtiéndose<br />

en elemento parlante destinado muchas veces a localizar<br />

mensajes concretos o a llevar la pieza a un terreno más<br />

simbólico o poético, como puede ser el caso de Guillermo<br />

Kuitca o Tatiana Parcero.<br />

El mapa que ya hemos mencionado de Joaquín Torres-<br />

García refleja una estrategia distinta que ha sido ampliamente<br />

seguida por muchos creadores desde esa fecha hasta<br />

hoy. Se trata de apropiarse de la forma del plano para<br />

reformularlo, redibujarlo. Toman el mapa como imagen<br />

privilegiada del orden socio-político-cultural que posee el<br />

mundo y lo subvierten. Inflingen una transformación a<br />

esa imagen con una voluntad de denuncia. En la exposición<br />

Atlas Mapping del Ok Centre for Contemporary Art,<br />

se mostró una pieza de Marcel Broodthaers de 1975 en la<br />

que creó un atlas de miniatura ajustado al tamaño de una<br />

sencilla caja de cerillas. Pero en ella, todos los países fueron<br />

reducidos al mismo tamaño, haciendo así que Ecuador,<br />

Libia, Irán o Estados Unidos tuvieran la misma presencia.<br />

Intervenciones similares a estas podemos encontrar hasta<br />

la saciedad en la práctica artística de los siglos XX y XXI.<br />

Artistas como Öyvind Fahlström han ejercido gran influencia,<br />

provocando que las imágenes de mapas redibujados se<br />

multipliquen por todos lados. Razón para ello es, sin duda,<br />

su enorme potencialidad comunicativa ya que se trata de una<br />

Javier Marroquí<br />

val<br />

mètode de treball i coneixement. Una obra pot estar en<br />

un o un altre extrem, però la veritat és que la majoria<br />

es van a trobar en un punt intermedi. Anem a utilitzar<br />

esta perspectiva per a aprofundir un poc més sobretot<br />

l’entramat mapping.<br />

En un dels extrems estarien les peces en què el mapa<br />

s’integra en l’obra d’art. Habitualment, en estos casos, es<br />

tracta d’artistes que busquen una exploració formal en les<br />

seues peces, sovint, a través de la tècnica del collage, però no<br />

necessàriament. El seu acostament al mapa ve per un interés<br />

clarament estètic, igual que el seu resultat final. Encara<br />

així, dins d’estes coordenades la inclusió del mapa pot també<br />

adquirir altres significats, convertint-se en element parlant<br />

destinat moltes vegades a localitzar missatges concrets o a<br />

portar la peça a un terreny més simbòlic o poètic, com pot<br />

ser el cas de Guillermo Kuitca o Tatiana Parcero.<br />

El mapa que ja hem mencionat de Joaquín Torres-García<br />

reflectix una estratègia diferent que ha sigut àmpliament<br />

seguida per molts creadors des d’eixa data fins a hui. Es<br />

tracta d’apropiar-se de la forma del plànol per a reformularlo,<br />

redibuixar-lo. Prenen el mapa com a imatge privilegiada<br />

de l’orde sociopolíticocultural que posseïx el món i el<br />

subvertixen. Infligixen una transformació a eixa imatge amb<br />

una voluntat de denúncia. En l’exposició Atles Mapping de<br />

l’Ok Centre for Contemporary Art, s´hi va mostrar una peça<br />

de Marcel Broodthaers de 1975 en la qual va crear un atles<br />

de miniatura ajustat a la grandària d’una senzilla capsa de<br />

mistos. Però, tots els països hi van ser reduïts a la mateixa<br />

grandària, fent així que Equador, Líbia, Iran o Estats Units<br />

tingueren la mateixa presència. Intervencions semblants<br />

a estes podem trobar fins a la sacietat en la pràctica artística<br />

dels segles XX i XXI. Artistes com Öyvind Fahlström<br />

han exercit gran influència i han provocat que les imatges<br />

de mapes redibuixats es multipliquen per totes bandes.<br />

Raó per a això és, sens dubte, la seua enorme potencialitat<br />

comunicativa ja que es tracta d’una imatge amb infinitat de<br />

possibilitats, des de la més senzilla –-plantejant potser una<br />

crítica amb uns pocs símbols– a la més complexa estructura<br />

de relacions –convertint-se així en una ferramenta que ha<br />

de ser estudiada des de múltiples punts de vista, però sense<br />

que hi haja cap missatge prioritari sobre altres.<br />

Estes dos primeres formes d’aproximació de l’art al<br />

mapa s’acosten més al mateix com a objecte que a l’acció<br />

de mapar. Robert Storr comissarià Mapping, la primera


Javier Marroquí Javier Marroquí<br />

exposició sobre el tema, que es va inaugurar en 1994 en el<br />

MoMA. Per a ella va seleccionar 27 obres, la majoria de les<br />

quals reflectien perfectament estes dos formes de tractament<br />

del mapa. La seua intenció va ser realitzar una exposició<br />

antològica de la “estesa fascinació que els artistes contemporanis<br />

han sentit pels mapes” 2 . La seua amplitud cronològica<br />

és considerable tenint en compte el format xicotet de<br />

l’exposició. Comença amb una obra de 1950, fins aleshores<br />

no mostrada, d’Ellsworth Kelly Fields on a Map (Meschers,<br />

Gironde) i tanca amb una peça realitzada el mateix any<br />

d’inauguració de la mostra, de l’artista Kim Dingle titulada<br />

United Shapes of Amèrica III (Maps of the U.S. Drawn<br />

by Les Vegas Teenagers). En la mostra va incloure una bona<br />

llista de noms on es podien trobar artistes de primera fila<br />

com ara Alighiero e Boetti, Marcel Broodthaers, Waltercio<br />

Caldas, Guy Debord, Jan Dibbets, Öyvind Fahlström, Jasper<br />

Johns, Yves Klein, Guillermo Kuitca, Sol LeWitt, Richard<br />

Long, Claes Oldenburg, Raymond Pettibon o Adrian Piper<br />

entre altres. Per descomptat, cal reconéixer la perspicàcia de<br />

Storr en el treball de selecció de noms. Tanmateix, crec que<br />

el major èxit d’esta mostra residix en el fet inqüestionable<br />

que va aconseguir posar en joc un concepte que ha resultat<br />

donar molt de si i ha fet reflexionar sobre múltiples qüestions<br />

que orbiten al seu voltant.<br />

El 21 de gener de 1995, només uns mesos clausurada<br />

l’exposició del MoMA, es va inaugurar Mapping. A response<br />

to MoMA en l’American Fine Arts, també en la ciutat de<br />

Nova York. Va ser una iniciativa de l’artista Peter Fend que<br />

realitzava una revisió crítica de la forma d’abordar el tema<br />

de Storr. Segons el mateix Fend, en el text introductori del<br />

catàleg –que ací hem traduït al castellà per primera vegada-<br />

l’exposició del MOMA “acaba sent (una exposició) sobre<br />

pintures, escultures o dibuixos que inclouen mapes. Açò no<br />

té res a vore amb l’acció de mapar. Els mapes, després de<br />

tot, poden ser tractats com a objectes, i poden ser convertits<br />

en material per a la producció de pintures, dibuixos o escultures.<br />

Però la tasca d’una mostra anomenada “Mapping” és<br />

ocupar-se d’una acció de traçar o projectar sobre un espai<br />

o camp, dins del qual puguen tindre lloc accions –accions<br />

reals o almenys accions performades.” 3<br />

2 - Fergusson, Bruce, ArtForum, Oct,<br />

1994. També es pot recurrir al seu text<br />

introductori: Storr, Robert, Mapping<br />

(Catàleg d’exposició), Museum of<br />

Modern Art, New York, 1994.<br />

val cas<br />

13<br />

imagen con infinidad de posibilidades, desde la más sencilla<br />

-planteando quizá una crítica con unos pocos símbolos- a la<br />

más compleja estructura de relaciones -convirtiéndose así<br />

en una herramienta que ha de ser estudiada desde múltiples<br />

puntos de vista no habiendo ningún mensaje prioritario<br />

sobre otros.<br />

Estas dos primeras formas de aproximación del arte al<br />

mapa se acercan más al mismo como objeto que a la acción<br />

de mapear. Robert Storr comisarió Mapping, la primera<br />

exposición sobre el tema, que se inauguró en 1994 en el<br />

MoMA. Para ella seleccionó 27 obras, la mayoría de las<br />

cuales reflejaban perfectamente estas dos formas de tratamiento<br />

del mapa. Su intención fue realizar una exposición<br />

antológica de la “extendida fascinación que los artistas<br />

contemporáneos han sentido por los mapas” 2 . Su amplitud<br />

cronológica es considerable teniendo en cuenta el pequeño<br />

formato de la exposición. Empieza con una obra de 1950,<br />

hasta entonces no mostrada, de Ellsworth Kelly Fields on a<br />

Map (Meschers, Gironde) y cierra con una pieza realizada el<br />

mismo año de inauguración de la muestra, del artista Kim<br />

Dingle titulada United Shapes of America III (Maps of the U.S.<br />

Drawn by Las Vegas Teenagers). En la muestra incluyó una<br />

buena lista de nombres donde se podían encontrar artistas<br />

de primera fila como Alighiero e Boetti, Marcel Broodthaers,<br />

Waltercio Caldas, Guy Debord, Jan Dibbets, Öyvind<br />

Fahlström, Jasper Johns, Yves Klein, Guillermo Kuitca, Sol<br />

LeWitt, Richard Long, Claes Oldenburg, Raymond Pettibon<br />

o Adrian Piper entre otros. Desde luego, hay que reconocer<br />

la perspicacia de Storr en el trabajo de selección de nombres.<br />

Sin embargo, creo que el mayor logro de esta muestra<br />

reside en el hecho incuestionable de que consiguió poner<br />

en juego un concepto que ha resultado dar mucho de sí,<br />

haciendo reflexionar sobre múltiples cuestiones que orbitan<br />

a su alrededor.<br />

El 21 de enero de 1995, sólo unos meses clausurada la<br />

exposición del MoMA, se inauguró Mapping. A response to<br />

MoMA en la American Fine Arts, también en la ciudad de<br />

Nueva York. Fue una iniciativa del artista Peter Fend que<br />

realizaba una revisión crítica de la forma de abordar el tema<br />

de Storr. Según el mismo Fend, en el texto introductorio del<br />

2 - Fergusson, Bruce, ArtForum,<br />

Oct, 1994. También se puede recurrir<br />

a su texto introductorio: Storr, Robert,<br />

Mapping (Catálogo de exposición),<br />

Museum of Modern Art, New York, 1994.<br />

13


Javier Marroquí<br />

cas<br />

catálogo –que aquí hemos traducido al castellano por primera<br />

vez- la exposición del MOMA “termina siendo (una exposición)<br />

sobre pinturas, esculturas o dibujos que incluyen mapas. Esto<br />

no tiene nada que ver con la acción de mapear. Los mapas, después<br />

de todo, pueden ser tratados como objetos, y pueden ser<br />

convertidos en material para la producción de pinturas, dibujos<br />

o esculturas. Pero la tarea de una muestra llamada Mapping es<br />

ocuparse de una acción de trazar o proyectar sobre un espacio o<br />

campo, dentro del cual puedan tener lugar acciones –acciones<br />

reales o al menos acciones performadas.” 3<br />

Fend partía de dos consideraciones esenciales, la primera,<br />

que mapping es una acción, en contraposición al mapa que es<br />

un efecto, un resultado, un objeto. Y la segunda, que la acción<br />

de mapear conlleva necesariamente un trabajo sobre el propio<br />

territorio sobre el que versa esa acción, aunque sea a escala.<br />

Está, de este modo, más cercano a la arquitectura y a la performance<br />

que a la pintura o la escultura, las que, raramente, según<br />

él, conllevan una acción posterior sobre la realidad física del<br />

territorio. Por ello, todas las obras de los artistas o colectivos<br />

que formaron parte de su muestra, hasta 56, tenían que trabajar<br />

sobre un lugar específico. En la introducción se expresaba directamente<br />

su rechazo a la noción de arte como algo no-practico<br />

y su búsqueda de acciones concretas con implicaciones físicas<br />

sobre el territorio.<br />

Encontramos, de este modo, otra forma de aproximación<br />

del arte al mapa. Más cercana, en esta ocasión, al significado<br />

de la expresión mapping – la más utilizada. A response to MoMA<br />

se centró en una definición concreta de Mapping –por cierto<br />

coincidente con la del Diccionario de Oxford- y la consideró<br />

excluyente. Sin embargo, bajo esta expresión se dan -de forma<br />

lícita- toda una serie de experiencias artísticas que incluyen<br />

tanto las expuestas por Storr como por Fend, e incluso, como<br />

veremos ahora mismo, muchas otras no contempladas por ninguno<br />

de los dos. La expresión, convertida ya casi en uso común<br />

por los artistas, es válida para nombrar todas estas propuestas<br />

artísticas. El error de Fend es el de la exclusión. Podemos considerar<br />

mapping todo trabajo que se guíe bien por el mapa como<br />

objeto o bien por el mapear como método creativo.<br />

Siguiendo con nuestra relación, habría que añadir en este<br />

punto que la tecnología está siendo la protagonista de las<br />

transformaciones del territorio en las últimas décadas. Cambia<br />

la forma en que los territorios se relacionan y se comunican;<br />

3 - Fend, Peter, Mapping. A response<br />

to MoMA (Catálogo de exposición),<br />

New York, M. Rose Publications Inc.<br />

1995. P. 11.<br />

Javier Marroquí<br />

val<br />

Fend partia de dos consideracions essencials, la primera,<br />

que mapping és una acció, en contraposició al mapa que és<br />

un efecte, un resultat, un objecte. I la segona, que l’acció de<br />

mapar comporta necessàriament un treball sobre el mateix<br />

territori sobre el qual versa eixa acció, encara que siga a<br />

escala. Està, d’esta manera, més pròxim a l’arquitectura i<br />

a la performance que a la pintura o l’escultura, les quals,<br />

rarament, segons ell, comporten una acció posterior sobre<br />

la realitat física del territori. Per això, totes les obres dels<br />

artistes o col·lectius que van formar part de la seua mostra,<br />

fins a 56, havien de treballar sobre un lloc específic. En la<br />

introducció s’expressava directament el seu rebuig a la noció<br />

d’art com una cosa no-pràctica i la seua recerca d’accions<br />

concretes amb implicacions físiques sobre el territori.<br />

Trobem, d’esta manera, una altra forma d’aproximació<br />

de l’art al mapa. Més pròxima, en esta ocasió, al significat<br />

de l’expressió mapping – la més utilitzada. A response to<br />

MoMA es va centrar en una definició concreta de Mapping<br />

–per cert coincident amb la del Diccionari d’Oxford– i la va<br />

considerar excloent. No obstant això, davall esta expressió<br />

es donen –de manera lícita– tota una sèrie d’experiències<br />

artístiques que inclouen tant les exposades per Storr com<br />

per Fend, i fins i tot, com vorem ara mateix, moltes altres<br />

no contemplades per cap dels dos. L’expressió, convertida<br />

ja quasi en ús comú pels artistes, és vàlida per a anomenar<br />

totes estes propostes artístiques. L’error de Fend és el de<br />

l’exclusió. Podem considerar mapping tot treball que es guie<br />

pel mapa com a objecte o pel mapar com a mètode creatiu.<br />

Seguint amb la nostra relació, caldria afegir en este punt<br />

que la tecnologia està sent la protagonista de les transformacions<br />

del territori en les últimes dècades. Canvia la<br />

forma en què els territoris es relacionen i es comuniquen; i<br />

sobretot, canvia la forma en què els comprenem, percebem,<br />

representem i mesurem. En 1966 es va vore, per primera<br />

vegada, una fotografia del planeta en la seua totalitat. La va<br />

enviar la sonda espacial Lunar Orbiter I –i va ser rebuda<br />

precisament a Madrid. Fins aleshores, les dones i hòmens de<br />

tot el planeta no havien tingut més que imatges parcials de<br />

la Terra o projeccions gràfiques. Les dades que ens proporcionen<br />

els satèl·lits hui també produïxen evolucions importants<br />

quant a estes percepcions del territori, mesuraments<br />

i representacions. Només hem de pensar, per exemple, en<br />

3 - Fend, Peter, Mapping. A response<br />

to MoMA (Catàleg d’exposició), New<br />

York, M. Rose Publications Inc. 1995.<br />

P. 11.


Javier Marroquí Javier Marroquí<br />

el Sistema de Posicionament Global o GPS, que suposa<br />

unes possibilitats cartogràfiques inesgotables –més enllà<br />

del conegut sistema de navegació per a turismos. De fet,<br />

moltes de les pràctiques artístiques del mapping que s’estan<br />

portant a terme per artistes i grups en l’actualitat recorren<br />

a esta tecnologia per a realitzar les seues noves formes<br />

cartogràfiques.<br />

Este és el cas de l’artista holandesa Esther Polak –amb<br />

qui vam tindre l’oportunitat de treballar en Carte Blanche<br />

4 – i el seu treball Milk Project 5 (2004) en el qual pretén<br />

mirar Europa com una extensió de terra i una unitat<br />

d’habitants que transcendix totes les barreres a través del<br />

moviment continu de béns i persones. Per a això, el projecte<br />

seguix el camí que realitza un bé comú, la llet, des de<br />

la seua producció fins al seu consum a través del continent.<br />

Utilitza per a registrar este territori i l’acció compresa en<br />

ell, dispositius GPS que va repartir entre tots els agents que<br />

componen eixa cadena d’accions que s’expandixen en l’espai<br />

i amb això va aconseguir un plànol en què podia dibuixar<br />

perfectament el recorregut d’este bé de consum bàsic. Però,<br />

a més de l’ús d’esta tecnologia, cal destacar altres noves<br />

formes cartogràfiques, com per exemple, els mapes interactius.<br />

Com el Wikimap Madrid 6 (2005-6), un projecte en<br />

què són els mateixos habitants de la ciutat –o eventuals<br />

visitants– els qui tenen l’oportunitat d’omplir de contingut<br />

el mapa de Madrid. El mecanisme és molt senzill, per mitjà<br />

de la tecnologia Wiki, l’usuari del website pot localitzar un<br />

punt de Madrid i introduir la informació que desitge sobre<br />

eixe lloc: la presència d’un element que li interessa –edifici,<br />

grafit, mobiliari urbà–, un so que es pot escoltar allí,<br />

o simplement, contar una història que va ocórrer en eixe<br />

lloc. Açò entronca amb molts altres casos de nous mapes<br />

en què es registren cartografies subjectives. No s’entén tant<br />

a la ciutat, o el lloc, com a espai físic, sinó com a espai de<br />

sensacions, records, impressions, quotidianitat, narracions<br />

personals…, tot allò que abans no tenia cabuda en la ciència<br />

cartogràfica i que pot ser una de les majors aportacions de<br />

la pràctica artística. Amb estes premisses, Julie Mehretu<br />

durant una residència en el Walker Art Center va desenrot-<br />

4 - Carte Blanche va ser la primera<br />

exposició sobre mapping que<br />

comisariarem i, en certa mesura,<br />

la iniciadora de la present. Fou un<br />

encàrrec del col·ectiu Le Commissariat<br />

i va tindre lloc en la seua galeria<br />

parisina en 2006 amb la participació<br />

d’Esther Polak, Lara Almarcegui, Rotor,<br />

Regina de Miguel, Andreja Kuluncic,<br />

Marta de Gonzalo y Publio Pérez Prieto<br />

5 - http://www.milkproject.net<br />

6 - www.wikimap.es<br />

val cas<br />

15<br />

y sobre todo, cambia la forma en que los comprendemos,<br />

percibimos, representamos y medimos. En 1966 se vio, por<br />

primera vez, una fotografía del planeta en su totalidad. La envió<br />

la sonda espacial Lunar Orbiter I -y fue recibida precisamente<br />

en Madrid. Hasta entonces, las mujeres y hombres de todo el<br />

planeta no habían tenido más que imágenes parciales de la<br />

Tierra o proyecciones gráficas. Los datos que nos proporcionan<br />

los satélites hoy, también producen evoluciones importantes en<br />

cuanto a estas percepciones del territorio, mediciones y representaciones.<br />

Sólo hemos de pensar, por ejemplo, en el Sistema<br />

de Posicionamiento Global o GPS que supone unas posibilidades<br />

cartográficas inagotables –más allá del conocido sistema de<br />

navegación para turismos. De hecho, muchas de las prácticas<br />

artísticas del mapping que se están llevando a cabo por artistas<br />

y grupos en la actualidad recurren a esta tecnología para realizar<br />

sus nuevas formas cartográficas.<br />

Este es el caso de la artista holandesa Esther Polak –con<br />

quien tuvimos la oportunidad de trabajar en Carte Blanche 4<br />

-y su trabajo Milk Project 5 (2004) en el que pretende mirar a<br />

Europa como una extensión de tierra y una unidad de habitantes<br />

que trasciende todas las barreras a través del movimiento<br />

continúo de bienes y personas. Para ello, el proyecto sigue el<br />

camino que realiza un bien común, la leche, desde su producción<br />

hasta su consumo a través del continente. Utiliza para<br />

registrar este territorio y la acción comprendida en él, dispositivos<br />

GPS que repartió entre todos los agentes que componen<br />

esa cadena de acciones que se expanden en el espacio y con<br />

ello consiguió un plano en el que podía dibujar perfectamente<br />

el recorrido de este bien de consumo básico. Pero además del<br />

uso de esta tecnología, hay que destacar otras nuevas formas<br />

cartográficas, como por ejemplo, los mapas interactivos. Como<br />

el Wikimap Madrid 6 (2005-6) un proyecto en el que son los<br />

mismos habitantes de la ciudad –o eventuales visitantes- los<br />

que tienen la oportunidad de llenar de contenido el mapa de<br />

Madrid. El mecanismo es muy sencillo, mediante la tecnología<br />

Wiki, el usuario del website puede localizar un punto de Madrid<br />

e introducir la información que desee sobre ese lugar: la presencia<br />

de un elemento que le interesa –edificio, graffiti, mobiliario<br />

urbano-, un sonido que se puede escuchar allí, o simplemente,<br />

4 - Carte Blanche fue la primera<br />

exposición sobre mapping que<br />

comisariamos y en cierta medida,<br />

la iniciadora de la presente. Fue un<br />

encargo del colectivo Le Commissariat<br />

y tuvo lugar en su galería parisina en<br />

2006 con la participación de Esther<br />

Polak, Lara Almarcegui, Rotor, Regina<br />

de Miguel, Andreja Kuluncic, Marta de<br />

Gonzalo y Publio Pérez Prieto<br />

5 - http://www.milkproject.net<br />

6 - www.wikimap.es<br />

15


Javier Marroquí<br />

cas<br />

contar una historia que ocurrió en ese lugar. Esto entronca con<br />

muchos otros casos de nuevos mapas en los que se registran<br />

cartografías subjetivas. No se atiende tanto a la ciudad, o el<br />

lugar, como espacio físico, sino como espacio de sensaciones,<br />

recuerdos, impresiones, cotidianidad, narraciones personales…<br />

todo aquello que antes no tenía cabida en la ciencia cartográfica<br />

y que puede ser una de las mayores aportaciones de la práctica<br />

artística. Con estas premisas, Julie Mehretu durante una<br />

residencia en el Walker Art Center desarrolló Minneapolis and<br />

St. Paul are South African Cities 7 (2001). Un proyecto resultado<br />

de un workshop con 30 jóvenes provenientes del este africano y<br />

residentes en dichas ciudades. Mehretu quería en este proyecto<br />

mapear la situación de estos nuevos ciudadanos en sus nuevas<br />

ciudades, cómo estaban desarrollando sus vidas en estas nuevas<br />

latitudes y culturas. Para ello, les dio cámaras de fotos, grabadoras<br />

de audio, cuadernos de notas y un plano de la ciudad en<br />

los que registrar su vida en relación al lugar donde<br />

se desarrolla.<br />

La exposición The map is not the territory 8 incluyó la edición<br />

original de The leaning tower of Venice, un libro-ensayo donde<br />

el situacionista británico Ralph Rummey recogió los resultados<br />

psicogeográficos 9 de su práctica de la deriva 10 en la ciudad<br />

italiana. Los situacionistas realizaban “performances” en las<br />

que abandonaban su cuerpo y su mente a la ciudad, realizando<br />

recorridos liberados de los fines utilitarios propios de la sociedad<br />

espectacular. A partir de estas experiencias muchos artistas<br />

realizaron trabajos mapping en los que desplazaban el interés<br />

del mapa o el mapear por el recorrido, el trayecto. Un proyecto<br />

reciente con estos parámetros y cargado de un fuerte componente<br />

político es el trabajo que sobre Poble Nou en Barcelona<br />

realizó el grupo Rotor. Han estado trabajando durante 4 años<br />

en este barrio de Barcelona, objeto de una fuerte remodelación<br />

urbanística que ha acabado cambiando completamente su fisonomía.<br />

Su trabajo se ha desarrollado a través de una metodología<br />

basada en la exploración física, “buscando aventuras” y<br />

destinado a experimentar la situación actual y extrapolarlo a<br />

una escala superior (continental / mundial) de amplias transformaciones<br />

y transiciones económico-culturales.<br />

Y con esto, pasamos a la última forma de aproximación al<br />

mapping que considero imprescindible señalar, el mapa activista.<br />

En los últimos años los colectivos artivistas (aquellos que<br />

trabajan tanto sobre el arte como sobre el activismo político)<br />

han encontrado en el mapping herramientas perfectas para sus<br />

acciones de denuncia, protesta social y proposición de alterna-<br />

Javier Marroquí<br />

val<br />

llar Minneapolis and St. Paul are South African Cities 7 (2001).<br />

Un projecte resultat d’un workshop amb 30 joves provinents<br />

de l’est africà i residents a les dites ciutats. Mehretu volia en<br />

este projecte mapar la situació d’estos nous ciutadans en les<br />

seues noves ciutats, com estaven desenrotllant les seues vides<br />

en estes noves latituds i cultures. Per a això, els va donar<br />

càmeres de fotos, gravadores d’àudio, quaderns de notes i un<br />

plànol de la ciutat en què registrar la seua vida en relació al<br />

lloc on es desenrotlla.<br />

L’exposició The map is not the territory 8 inclogué l’edició<br />

original de The leaning tower of Venice, un llibre-assaig on<br />

el situacionista britànic Ralph Rummey va arreplegar els<br />

resultats psicogeogràfics 9 de la seua pràctica de la deriva 10<br />

en la ciutat italiana. Els situacionistes realitzaven performances<br />

en què abandonaven el seu cos i la seua ment a la<br />

ciutat, i realitzaven recorreguts alliberats dels fins utilitaris<br />

propis de la societat espectacular. A partir d’estes experiències<br />

molts artistes van realitzar experiències mapping en les<br />

quals desplaçaven l’interés del mapa o el mapar pel recorregut,<br />

el trajecte. Un projecte recent amb estos paràmetres i<br />

carregat d’un fort component polític és el treball que sobre<br />

Poble Nou a Barcelona va realitzar el grup Rotor. Han estat<br />

treballant durant 4 anys en este barri de Barcelona, objecte<br />

d’una fort remodelació urbanística que ha acabat canviant<br />

completament la seua fisonomia. El seu treball s’ha desenrotllat<br />

a través d’una metodologia basada en l’exploració<br />

física, “buscant aventures” i destinat a experimentar la<br />

situació actual i extrapolar-lo a una escala superior (continental<br />

/ mundial) d’àmplies transformacions i transicions<br />

economicoculturals.<br />

I amb açò, passem a l’última forma d’aproximació al<br />

mapping que considere imprescindible assenyalar, el mapa<br />

activista. En els últims anys els col·lectius artivistes (aquells<br />

que treballen tant sobre l’art com sobre l’activisme polític)<br />

han trobat en el mapping ferramentes perfectes per a<br />

les seues accions de denúncia, protesta social i proposició<br />

d’alternatives. Brian Holmes ha estudiat este fenomen molt<br />

de prop i afirma 11 que la utilització d’estes ferramentes té<br />

l’objectiu de fer visibles les relacions ocultes que es donen<br />

entre el poder econòmic i el polític, entre les grans empreses<br />

i els protagonistes polítics. Estos mapes, a més, són especialment<br />

eficaços ja que permeten visualitzar les relacions<br />

del públic amb allò que esta ocult i reutilitzar la circulació<br />

de la ingent quantitat d’informació que circula hui pels


Javier Marroquí Javier Marroquí<br />

mitjans de comunicació massius i, sobretot, per les fonts de<br />

contrainformació que es mouen per internet. A més, com<br />

afig Holmes, el recurs d’imatges i mètodes cartogràfics es<br />

mostra tremendament efectiu per a assenyalar punts dèbils<br />

sobre els quals la democràcia radical ha d’actuar. Entre<br />

estos grups podem destacar Bureau d’Études/Université<br />

Tangent, Multiplicity, GAC (Grup d’art del carrer), 3cs.<br />

Counter-cartographies group, o a l’artista Mark Lombardi.<br />

Multiplicity –per exemple– es definix a si mateixa com una<br />

agència d’investigació territorial. Representa a la perfecció<br />

la multidisciplinarietat d’estos grups ja que entre la<br />

seua xarxa internacional d’agents col·laboradors compta<br />

amb arquitectes, geògrafs, artistes, urbanistes, fotògrafs,<br />

sociòlegs, economistes, cineastes…Té obertes tres línies<br />

simultànies d’investigació, una, les transformacions territorials<br />

d’Europa; dos, els canvis en el plànol sociopolític del<br />

Mediterrani; i tres, la proliferació de fronteres, en el seu<br />

sentit més ampli, en el món globalitzat. Les seues investigacions<br />

constants en estos camps originen obres que són pre-<br />

7 - http://tceastafrica.walkerart.org<br />

8 - The map is not the territory va ser<br />

comisariada per Jane England a la<br />

galeria England & Co. de Londres en<br />

2001.<br />

9 - Em permet reproduir unes línias<br />

de la Introducción a una crítica<br />

de la geografía urbana “El terme<br />

psicogeografía, suggerit per un illetrat<br />

Kabyle per a designar el conjunt de<br />

fenomens que algunos de nosaltres<br />

investigàvem prop de l’estiu de 1953,<br />

no sembla massa inapropiat. No<br />

contradiu la perspectiva materialista<br />

de los condicionaments de la vida i<br />

el pensament causat pe la naturalesa<br />

objectiva. La geografia, per exemple,<br />

tracta de l’acció determinant de les<br />

forces naturals generals, com la<br />

composició dels sòls o les condicions<br />

climàtiques, sobre les estructures<br />

econòmiques d’una societat i, en<br />

consecuència, de la concepció que esta<br />

puga fer-se del món. La psicogeografía<br />

es proposava l’estudi de les lleis<br />

precises i dels efectes exactes del medi<br />

geogràfic, conscientement organitzat<br />

o no, en funció de la seua influència<br />

directa sobre el comportamento<br />

afectiu dels individus. Guy Debord,<br />

en Les lévres<br />

nues nª 6, setembre 1955. Traducció<br />

de Lourdes Martínez publicada en el<br />

fanzine Amano nª 10.<br />

10 - També unes línies més de<br />

la Teoría de la Deriva “Entre els<br />

diversos procediments situacionistes,<br />

la deriva es presenta com una<br />

tècnica de pas ininterrumpit a través<br />

d’ambients diversos. El concepte de<br />

deriva està lligat indisolublemente al<br />

reconeiximent d’efectes de naturalesa<br />

psicogeogràfica, i a l’afirmación d’un<br />

comportament lúdicoconstructiu, el<br />

que la oposa en tots els aspectes a<br />

les nocions clàsiques de viatge i de<br />

passeig. Una o diverses personas<br />

que s’abandonen a la deriva renuncien<br />

durant un temps més o menys llarg<br />

als motius per a desplaçar-se o actuar<br />

normals en las relacions, treballs i<br />

entreteniments que els són propis, per<br />

a deixar-se portar per les sol·licitacions<br />

del terreny i els trobaments que li<br />

corresponen.” Guy Debord, en Internationale<br />

Situationniste nº 2, 1958 Traducció<br />

extreta de Internacional situacionista,<br />

vol. I: La realización del arte, Madrid,<br />

Literatura Gris, 1999.<br />

11 - Es poden consultar textos d’este<br />

autor sobre el tema en www.debalie.<br />

nl i en castellà en Brian Holmes<br />

en Brumaria<br />

nª 7.<br />

val cas<br />

17<br />

tivas. Brian Holmes ha estudiado este fenómeno muy de cerca<br />

y afirma 11 que la utilización de estas herramientas tiene el<br />

objetivo de hacer visibles las relaciones ocultas que se dan entre<br />

el poder económico y el político, entre las grandes empresas y<br />

los protagonistas políticos. Estos mapas, además, son especialmente<br />

eficaces ya que permiten visualizar las relaciones de lo<br />

público con aquello que esta oculto, reutilizando la circulación<br />

de la ingente cantidad de información que circula hoy por los<br />

medios de comunicación masivos y, sobre todo, por las fuentes<br />

de contra-información que se mueven por la red. Además,<br />

como añade Holmes, el recurso de imágenes y métodos cartográficos<br />

se muestra tremendamente efectivo para señalar puntos<br />

débiles sobre los que la democracia radical debe actuar. Entre<br />

estos grupos podemos destacar a Bureau D’Etudes/Université<br />

Tangente, Multiplicity, GAC (Grupo de arte callejero), 3cs.<br />

Counter-cartographies group, o al artista Mark Lombardi.<br />

Multiplicity, por ver un ejemplo, se define a sí mismo como una<br />

agencia de investigación territorial. Representa a la perfección<br />

la multidisciplinariedad de estos grupos ya que entre su red<br />

7 - http://tceastafrica.walkerart.org<br />

8 - The map is not the territory fue<br />

comisariada por Jane England en<br />

la galería England & Co. de Londres<br />

en 2001.<br />

9 - Me permito reproducir unas<br />

líneas de la Introducción a una<br />

crítica de la geografía urbana “El<br />

término psicogeografía, sugerido<br />

por un iletrado Kabyle para designar<br />

el conjunto de fenómenos que<br />

algunos de nosotros investigábamos<br />

hacia el verano de 1953, no parece<br />

demasiado inapropiado. No contradice<br />

la perspectiva materialista de los<br />

condicionamientos de la vida y<br />

del pensamiento causados por la<br />

naturaleza objetiva. La geografía,<br />

por ejemplo, trata de la acción<br />

determinante de las fuerzas naturales<br />

generales, como la composición de los<br />

suelos o las condiciones climáticas,<br />

sobre las estructuras económicas de<br />

una sociedad y, en consecuencia, de la<br />

concepción que ésta pueda hacerse del<br />

mundo. La psicogeografía se proponía<br />

el estudio de las leyes precisas y de los<br />

efectos exactos del medio geográfico,<br />

conscientemente organizado o no, en<br />

función de su influencia directa sobre<br />

el comportamiento afectivo de los<br />

individuos. Guy Debord, <br />

en Les lévres nues nª 6, septiembre<br />

1955. Traducción de Lourdes Martínez<br />

publicada en el fanzine Amano nª 10.<br />

10 - También unas líneas más de la<br />

Teoría de la Deriva “Entre los diversos<br />

procedimientos situacionistas, la<br />

deriva se presenta como una técnica<br />

de paso ininterrumpido a través de<br />

ambientes diversos. El concepto de<br />

deriva está ligado indisolublemente<br />

al reconocimiento de efectos de<br />

naturaleza psicogeográfica, y a la<br />

afirmación de un comportamiento<br />

lúdico-constructivo, lo que la opone<br />

en todos los aspectos a las nociones<br />

clásicas de viaje y de paseo. Una o<br />

varias personas que se abandonan a<br />

la deriva renuncian durante un tiempo<br />

más o menos largo a los motivos para<br />

desplazarse o actuar normales en las<br />

relaciones, trabajos y entretenimientos<br />

que les son propios, para dejarse llevar<br />

por las solicitaciones del terreno y los<br />

encuentros que a él corresponden.” Guy<br />

Debord, en<br />

Internationale Situationniste nº 2, 1958<br />

Traducción extraída de Internacional<br />

situacionista, vol. I: La realización del<br />

arte, Madrid, Literatura Gris, 1999.<br />

11 - Se pueden consultar textos de<br />

este autor sobre el tema en www.<br />

debalie.nl y en castellano en Brian<br />

Holmes en<br />

Brumaria nª 7.<br />

17


Javier Marroquí<br />

cas<br />

internacional de agentes colaboradores cuenta con arquitectos,<br />

geógrafos, artistas, urbanistas, fotógrafos, sociólogos, economistas,<br />

cineastas… Tiene abiertas tres líneas simultáneas de<br />

investigación, una, las transformaciones territoriales de Europa;<br />

dos, los cambios en el plano socio-político del Mediterráneo; y<br />

tres, la proliferación de fronteras, en su sentido más amplio, en<br />

el mundo globalizado. Sus investigaciones constantes en estos<br />

campos originan obras que son presentadas a menudo en el<br />

ámbito artístico en forma de instalaciones. Como, dentro del<br />

último campo de investigación mencionado, la videoinstalación<br />

The road map en la que llevan a cabo un estudio de los check<br />

point israelíes y su incidencia, su efectividad, en el control de la<br />

vida de los palestinos. Para ello, realizaron un viaje con un ciudadano<br />

israelí y luego, el mismo, con uno palestino y midieron<br />

los distintos tiempos, controles, abusos que han de pasar<br />

uno y otro.<br />

3<br />

Robert Storr en el texto para Mapping concluía diciendo que<br />

su exposición no podía cubrir adecuadamente la gran variedad<br />

de manifestaciones que se dan bajo esta expresión. De hecho,<br />

decía, ni dos o tres exposiciones podrían hacerlo. Parecía intuir<br />

lo que iba a pasar, desde entonces se han realizado múltiples<br />

exposiciones que se han acercado al tema de una u otra manera.<br />

A parte de la respuesta de Fend, podemos nombrar Bridge/<br />

The Map Is Not the Territory (1997) comisariada por Ute Meta<br />

Bauer y Cathy Skene; L’invention du Monde (2003) en el George<br />

Pompidou; Nuevas cartografias de Madrid (2003) ideada por<br />

Rafael Doctor, M Stadt (2005) por Marco de Michelis, Katrin<br />

Bucher y Peter Pakesch o recientemente Mapping the city (2007)<br />

en el Stedelijk Museum de Ámsterdam, entre otras.<br />

Pero es imprescindible subrayar que sus acercamientos al<br />

tema son de lo más diverso. Por ello, conviene aclarar cuál es el<br />

de Mapping Valencia. Lo primero que hay que decir es que tenemos<br />

unas coordenadas muy concretas, una ciudad determinada,<br />

aquella desde la que desarrollamos nuestro trabajo y nuestra<br />

vida. Y lo segundo, que el punto de mira no lo ponemos en el<br />

mapa como objeto sino en el mapear como acción, como forma<br />

activa de conocimiento del medio. Valencia nos interesa no sólo<br />

como espacio físico, sino como espacio relacional humano. Lo<br />

que queremos es reactivar el pensamiento crítico sobre la ciudad<br />

y para ello decidimos invitar a Mau Monleón, Pedro Ortuño<br />

y Kaoru Katayama, a que realizaran un ejercicio de mapping<br />

ex-profeso para este proyecto. Tres nuevas oportunidades para<br />

Javier Marroquí<br />

val<br />

sentades sovint en l’àmbit artístic en forma d’instal·lacions.<br />

Com, dins de l’últim camp d’investigació mencionat, la<br />

videoinstal·lació The road map en la qual porten a terme un<br />

estudi dels check point israelians i la seua incidència, la seua<br />

efectivitat, en el control de la vida dels palestins. Per a això,<br />

van realitzar un viatge amb un ciutadà israelià i després, el<br />

mateix, amb un palestí i van mesurar els diferents temps,<br />

controls, abusos que han de passar l’un i l’altre.<br />

3<br />

Robert Storr en el text per a Mapping concloïa dient que<br />

la seua exposició no podia cobrir adequadament la gran<br />

varietat de manifestacions que es donen davall esta expressió.<br />

De fet, deia, ni dos ni tres exposicions podrien fer-ho.<br />

Pareixia intuir el que passaria, des de llavors s’han realitzat<br />

múltiples exposicions que s’han acostat al tema d’una<br />

manera o d’una altra. A part de la resposta de Fend, podem<br />

citar Bridge/The Map Is Not the Territory (1997) comissariada<br />

per Ute Meta Bauer i Cathy Skene; L’invention du<br />

Monde (2003) en el George Pompidou; Nuevas cartografías<br />

de Madrid (2003), ideada per Rafael Doctor, M Stadt (2005)<br />

per Marco de Michelis, Katrin Bucher i Peter Pakesch o<br />

recentment Mapping the city (2007) en el Stedelijk Museum<br />

d’Amsterdam, entre altres.<br />

Però és imprescindible subratllar que els seus acostaments<br />

al tema són d’allò més divers. Per això, convé aclarir<br />

quin és el de Mapping Valencia. La primera cosa que cal dir<br />

és que tenim unes coordenades molt concretes, una ciutat<br />

determinada, aquella des de la qual desenvolupem el nostre<br />

treball i la nostra vida. I la segona cosa, que el punt de mira<br />

no el posem en el mapa com a objecte sinó en el mapar<br />

com a acció, com a forma activa de coneixement del medi.<br />

València ens interessa no sols com a espai físic, sinó com a<br />

espai relacional humà. El que volem és reactivar el pensament<br />

crític sobre la ciutat i per a això vam decidir invitar<br />

Mau Monleón, Pedro Ortuño i Kaoru Katayama perquè realitzaren<br />

un exercici de mapping exprofés per a este projecte.<br />

Tres noves oportunitats per a repensar la ciutat, per a fer<br />

una parada i mirar amb deteniment una ciutat que viu a un<br />

ritme de vertigen en què no queda temps per a estes coses.<br />

Per a no ser injustos amb la idea, tan implícita en el<br />

mapping, d’espai físic on es desenvolupa l’acció, vam voler<br />

tindre molt en compte el lloc on es mostra públicament el<br />

projecte, el Museu d’història de València. I per a enllaçar


Javier Marroquí Javier Marroquí<br />

amb ell vam voler fer el nostre propi exercici de mapping.<br />

Vam decidir, per a això, emprar una dimensió diferent de<br />

l’habitual. Vam voler treballar sobre el temps, en compte de<br />

sobre l’espai de la ciutat. O, millor dit, sobre el temps concret<br />

en un espai concret, sobre la història de la ciutat. I això a<br />

través de la inclusió, en l’espai físic de la mostra, d’una sèrie<br />

de cartografies històriques de València. Les quals conviuran<br />

amb estes noves experiències artístiques que han desenvolupat<br />

els tres artistes participants en el projecte, de manera que<br />

es crearà un joc amb el temps i l’espai concret que ajude els<br />

visitants a reflexionar sobre el seu entorn pròxim.<br />

Hem inclòs en la mostra alguns dels plànols històrics<br />

més importants de la ciutat, com ara el Nobilis ac Regia<br />

Civitas Valentie in Hispania de l’italià Antonio Manceli, el més<br />

antic de la ciutat, datat en 1608. Si bé el plànol més popular<br />

i potser el de major valor artístic, el conegut plànol del Pare<br />

Tosca no ha pogut ser mogut de la seua ubicació actual, s’ha<br />

inclòs en la mostra un dels gravats que del plànol manuscrit<br />

va fer Joseph Fortea en 1738, només 34 anys després, Valentia<br />

Edetanorun vulgo Del Cid, Delineata A Dre. Thoma Uincentio<br />

Tosca Congr. Oratorij Presbítero. Ja en el Segle XIX, després<br />

d’estos exemplars històrics únics, hi ha una bona quantitat<br />

de plànols de distint signe, com ara el mapa ordenat pel<br />

Mariscal Suchet, 1812. O el plànol de gran format i tremenda<br />

exactitud alçat pel coronel Montero Espinosa Plano geométrico<br />

y topográfico de la ciudad de valencia del Cid de 1853; del<br />

qual partix també el plànol de Ramón María Ximenez i que<br />

marca reformes intramurs, Plano topográfico de la ciudad<br />

de Valencia del Cid de 1861. O el plànol, molt diferent dels<br />

anteriors per la seua utilitat, Plano topográfico de la ciudad de<br />

Valencia del Cid. Distribución por calles y barrios de la mortalidad<br />

colérica que va alçar la Junta Municipal de Sanitat<br />

en 1886. Els dos últims plànols inclosos són el de 1899 de<br />

José Manuel Cortina, un dels més estètics de tots i en el<br />

qual s’aprecia la gran importància dels barris marítims de<br />

València a les acaballes del s. XIX i començament del s.<br />

XX; i ja en el Segle XX, el plànol de la Reforma interior de<br />

Valencia de Federico Aymaní projectat en 1910. A part d’estos,<br />

també s’hi han inclòs una sèrie de plànols que figuren en<br />

llibres i guies dels segles XVIII i XIX entre els quals destaca<br />

el conegut Viaje de España d’Antonio Ponz de 1774.<br />

Al marge d’esta estratègia narrativa, es fa palés que un<br />

projecte d’este tipus no pot quedar aïllat en l’espai físic de les<br />

sales del museu, i vam decidir que era imprescindible realit-<br />

val cas<br />

19<br />

repensar la ciudad, para hacer un parón y mirar con detenimiento<br />

una ciudad que vive a un ritmo de vértigo en la que no<br />

queda tiempo para estas tareas.<br />

Para no ser injustos con la idea, tan implícita en el mapping,<br />

de espacio físico donde se desarrolla la acción, quisimos<br />

tener muy en cuenta el lugar donde se muestra públicamente el<br />

proyecto, el Museu d’història de València. Y para enlazar con él<br />

quisimos hacer nuestro propio ejercicio de mapping. Decidimos,<br />

para ello, emplear una dimensión distinta a la habitual.<br />

Quisimos trabajar sobre el tiempo, en vez de sobre el espacio<br />

de la ciudad. O mejor dicho, sobre el tiempo concreto en un<br />

espacio concreto, sobre la historia de la ciudad. Y ello a través<br />

de la inclusión, en el espacio físico de la muestra, de una serie<br />

de cartografías históricas de Valencia. Las cuales convivirán con<br />

estas nuevas experiencias artísticas que han desarrollado los<br />

tres artistas participantes en el proyecto, creando así un juego<br />

con el tiempo y el espacio concreto que ayude a los visitantes a<br />

reflexionar sobre su entorno próximo.<br />

Hemos incluido en la muestra algunos de los planos históricos<br />

más importantes de la ciudad, como es el caso del Nobilis ac<br />

Regia Civitas Valentie in Hispania del italiano Antonio Manceli,<br />

el más antiguo de la ciudad, datado en 1608. Si bien el plano<br />

más popular y quizá el de mayor valor artístico, el conocido<br />

plano del Padre Tosca no ha podido ser movido de su ubicación<br />

actual, se ha incluido en la muestra uno de los grabados que del<br />

plano manuscrito hiciera Joseph Fortea en 1738, sólo 34 años<br />

después, Valentia Edetanorun vulgo Del Cid, Delineata A Dre.<br />

Thoma Uincentio Tosca Congr. Oratorij Presbítero. Ya en el Siglo<br />

XIX, tras estos ejemplares históricos únicos, encontramos una<br />

buena cantidad de planos de distinto signo, como el mapa ordenado<br />

por el Mariscal Suchet, 1812. O el plano de gran formato y<br />

tremenda exactitud levantado por el coronel Montero Espinosa<br />

Plano geométrico y topográfico de la ciudad de valencia del Cid de<br />

1853; del que parte también el plano de Ramón María Ximenez<br />

y que marca reformas intramuros, Plano topográfico de la ciudad<br />

de Valencia del Cid de 1861. O el plano, muy distinto a los anteriores<br />

por su utilidad, Plano topográfico de la ciudad de Valencia<br />

del Cid. Distribución por calles y barrios de la mortalidad colérica<br />

que levantara la Junta Municipal de Sanidad en 1899. Los dos<br />

últimos planos incluidos son el de 1899 de José Manuel Cortina,<br />

uno de los más estéticos de todos y en el que se aprecia la gran<br />

importancia de los barrios marítimos de Valencia a finales del<br />

S. XIX y principios del S. XX; y ya en del Siglo XX el plano de<br />

la Reforma interior de Valencia de Federico Aymaní proyectado<br />

19


Javier Marroquí<br />

cas<br />

en 1910. A parte de éstos, también se han incluido una serie<br />

de planos incluidos en libros y guías de los siglos XVIII y XIX<br />

entre las que destaca el conocido Viaje de España de Antonio<br />

Ponz de 1774.<br />

Al margen, de esta estrategia narrativa, se hace evidente que<br />

un proyecto de este tipo no puede quedar aislado en el espacio<br />

físico de las salas del museo y decidimos que era imprescindible<br />

realizar otro ejercicio con el que expandir nuestra intención de<br />

mapeo de la ciudad. Para ello, vamos a llevar a cabo, durante<br />

el periodo expositivo, un workshop en el que los participantes<br />

y nosotros mismos podremos llevar a cabo acciones de mapeo<br />

sobre la ciudad buscando una comprensión mayor de la misma<br />

y, a la vez, una intervención sobre su realidad física. Los proyectos<br />

realizados se registrarán y pasarán a formar parte de la<br />

exposición estando disponibles en la zona de documentación<br />

para que cualquier visitante pueda conocer los distintos resultados<br />

de estas investigaciones.<br />

La última herramienta de trabajo que cierra el proyecto es<br />

precisamente este catálogo. El cual ha sido concebido más que<br />

como un catálogo de exposición, como una herramienta donde<br />

aunar distintos contenidos que sean capaces de ayudarnos en<br />

nuestros objetivos de reflexión sobre el fenómeno del mapping<br />

en general y sobre la ciudad de Valencia, en particular. Por ello<br />

hemos querido incluir el texto que Peter Fend escribió a propósito<br />

de su muestra Mapping. A response to MoMA y un extracto<br />

de la entrevista que mantuvo con Kate Glazer publicada también<br />

a propósito del proyecto. Ambos, por cierto, traducidos al<br />

español y valenciano por primera vez. También hemos querido<br />

incluir un texto de Francisco Taberner en el que da un paseo<br />

por la historia de la evolución de la ciudad de Valencia, un texto<br />

breve –como es requerimiento en una publicación de este tipo-<br />

pero tremendamente eficaz para acercarse a la realidad física e<br />

histórica de la ciudad.<br />

4<br />

Pero como venimos defendiendo a lo largo de todo el texto,<br />

además de la ciudad material, física, objetiva; existe otra ciudad<br />

que es inmaterial, subjetiva, parcial, fruto de la percepción<br />

de sus habitantes y visitantes: la ciudad vivida. De este modo,<br />

existen muchas Valencias no sólo una Valencia. La realidad<br />

de una ciudad es tremendamente poliédrica y por ello se hace<br />

imprescindible que se multipliquen las lecturas sobre la misma,<br />

en busca de nuevas miradas que no sean definitivas ni tan<br />

siquiera propuestas como formas cerradas. Lo que necesitamos<br />

Javier Marroquí<br />

val<br />

zar un altre exercici amb el qual expandir la nostra intenció<br />

de mapatge de la ciutat. Per a això, durant el període<br />

expositiu, farem un workshop en el qual els participants i<br />

nosaltres mateixos podrem dur a terme accions de mapatge<br />

sobre la ciutat i cercar-hi una comprensió major i, al mateix<br />

temps, una intervenció sobre la seua realitat física. Els<br />

projectes realitzats es registraran, passaran a formar part de<br />

l’exposició i estaran disponibles en la zona de documentació<br />

perquè qualsevol visitant puga conéixer els diversos resultats<br />

d’estes investigacions.<br />

L’última eina de treball que tanca el projecte és precisament<br />

este catàleg. El qual ha sigut concebut més que com un<br />

catàleg d’exposició, com una ferramenta on unir diferents<br />

continguts que siguen capaços d’ajudar-nos en els nostres<br />

objectius de reflexió sobre el fenomen del mapping en general<br />

i sobre la ciutat de València, en particular. Per això hem<br />

volgut incloure-hi el text que Peter Fend va escriure a propòsit<br />

de la seua mostra Mapping. A response to MoMA i un<br />

extracte de l’entrevista que va mantindre amb Kate Glazer<br />

publicada també a propòsit del projecte. Ambdós, per cert,<br />

traduïts a l’espanyol i al valencià per primera vegada. També<br />

hem volgut incloure-hi un text de Francisco Taberner en el<br />

qual fa un passeig per la història de l’evolució de la ciutat de<br />

València, un text breu –com es requerix en una publicació<br />

d’este tipus– però tremendament eficaç per a acostar-se a la<br />

realitat física i històrica de la ciutat.<br />

4<br />

Però com venim defenent al llarg de tot el text, a més de la<br />

ciutat material, física, objectiva; hi ha una altra ciutat que<br />

és immaterial, subjectiva, parcial, fruit de la percepció dels<br />

seus habitants i visitants: la ciutat viscuda. D’esta manera,<br />

hi ha moltes Valències no sols una València. La realitat d’una<br />

ciutat és tremendament polièdrica i per això es fa imprescindible<br />

que es multipliquen les lectures sobre la mateixa, a la<br />

recerca de noves mirades que no siguen definitives ni tan tan<br />

sols proposades com a formes tancades. El que necessitem<br />

són propostes o, si es preferix, cartografies–assaig. I açò és<br />

el que han elaborat Mau Monleón, Pedro Ortuño i Kaoru<br />

Katayama. Tres assajos realitzats després d’una investigació<br />

sobre la ciutat partint de les seues diferents subjectivitats<br />

i creativitats. Tres treballs que prenen formes diverses,<br />

o millor dit, que són presentats de forma distinta, sense<br />

necessitat de recórrer al plànol com a objecte gràfic, sinó


Javier Marroquí Javier Marroquí<br />

sent coherents amb els mitjans que els són propis i utilitzant-los,<br />

esta vegada, com si foren nous cartògrafs treballant<br />

sobre el terreny sempre canviant de la ciutat. Cartografies<br />

sense traços ni escales, però, per descomptat, representacions<br />

que descriuen relacions, tal com déiem abans.<br />

El primer dels tres assajos amb què es troba el visitant és<br />

Contrageografies humanes. Gènere, economies informals i rols<br />

adquirits, de Mau Monleón. No sols perquè s’instal·la en sala<br />

en primer lloc sinó, sobretot, perquè no cal entrar en l’espai<br />

del museu per a trobar-lo. Mau Monleón va vore de seguida<br />

que la seua proposta no podia quedar limitada a les sales<br />

del centre i va decidir utilitzar dos suports externs: un fix, la<br />

lona que s’utilitza habitualment per a anunciar l’exposició; i<br />

un altre mòbil, els autobusos de transport públic de la ciutat.<br />

En ells reproduïx eixos anuncis precaris que omplin la ciutat<br />

realitzats per dones migrants per a oferir els seus servicis de<br />

neteja i tasques domèstiques. Este recurs dels anuncis és el<br />

motiu central que ha elegit per a presentar el seu treball que<br />

es basa en una exploració cartogràfica de la ciutat a través<br />

dels mateixos. La seua intenció principal és doble, d’una<br />

banda, visibilitzar la geografia humana, els mapes ocults de<br />

la ciutat, que tracen l’economia informal dels treballs d’estes<br />

dones migrants (no)contractades per a reproduir els treballs<br />

afectius que no poden –o volen- realitzar aquells/es que<br />

demanden el servici ni, com a conseqüència, poden fer elles<br />

amb les seues llars perquè s’han vist obligades a deixar-los<br />

arrere. I per un altre, denunciar els rols assignats a estes<br />

treballadores. Els quals els impedixen exercir altres treballs<br />

per als que moltes estan, certament, més preparades. No cal<br />

oblidar que moltes d’elles vénen al país amb titulacions acadèmiques<br />

i inclús carreres professionals ja iniciades altament<br />

especialitzades, que el rol impost de “mares substitutives” els<br />

impossibilita prosseguir.<br />

La proposta de Pedro Ortuño, igual que la nostra pròpia<br />

a través de les cartografies històriques, treballa sobre el<br />

terreny temporal a més de l’espacial. Testimoni d’un des/en/<br />

terrament és una nova cartografia de la ciutat que estudia<br />

la situació actual dels migrants magribins a la ciutat de<br />

València i per a això recorre no sols a una exploració sobre<br />

el terreny basada en entrevistes personals i un acostament<br />

al seu mode d’ocupar la ciutat; sinó també a la memòria de<br />

la ciutat, al moment d’esplendor històrica que la ciutat va<br />

viure en l’època islàmica. En sala, Pedro Ortuño materialitza<br />

la investigació històrica i cartogràfica, al mateix temps, per<br />

val cas<br />

21<br />

son propuestas o, si se prefiere, cartografías–ensayo. Y esto<br />

es lo que han elaborado Mau Monleón, Pedro Ortuño y Kaoru<br />

Katayama. Tres ensayos realizados tras una investigación sobre<br />

la ciudad partiendo de sus diferentes subjetividades y creatividades<br />

. Tres trabajos que toman formas diversas, o mejor dicho,<br />

que son presentados de forma distinta, sin necesidad de recurrir<br />

al plano como objeto gráfico, sino siendo coherentes con los<br />

medios que les son propios y utilizándolos, esta vez, como si<br />

fueran nuevos cartógrafos trabajando sobre el terreno siempre<br />

cambiante de la ciudad. Cartografías sin trazos ni escalas, pero,<br />

desde luego, representaciones que describen relaciones, tal y<br />

como decíamos antes.<br />

El primero de los tres ensayos con que se encuentra el visitante<br />

es Contrageografías humanas. Género, economías informales<br />

y roles adquiridos, de Mau Monleón. No sólo porque se<br />

instala en sala en primer lugar sino, sobre todo, porque no es<br />

necesario entrar en el espacio del museo para encontrarlo. Mau<br />

Monleón vio en seguida que su propuesta no podía quedar limitada<br />

a las salas del centro y decidió utilizar dos soportes externos:<br />

uno fijo, la lona que se utiliza habitualmente para anunciar<br />

la exposición; y otro móvil, los autobuses de transporte público<br />

de la ciudad. En ellos reproduce esos anuncios precarios que llenan<br />

la ciudad realizados por mujeres migrantes para ofrecer sus<br />

servicios de limpieza y cuidados domésticos. Este recurso de los<br />

anuncios es el motivo central que ha elegido para presentar su<br />

trabajo que se basa en una exploración cartográfica de la ciudad<br />

a través de los mismos. Su intención principal es doble, por un<br />

lado, visibilizar la geografía humana, los mapas ocultos de la<br />

ciudad, que trazan la economía informal de los trabajos de estas<br />

mujeres migrantes (no)contratadas para reproducir los trabajos<br />

afectivos que no pueden –o quieren- realizar aquellos/as que<br />

demandan el servicio ni, como consecuencia, pueden hacer ellas<br />

con sus hogares pues se han visto obligadas a dejarlos atrás. Y<br />

por otro, denunciar los roles asignados a estas trabajadoras.<br />

Los cuales les impiden desempeñar otros trabajos para los que<br />

muchas están, ciertamente, más preparadas. No hay que olvidar<br />

que muchas de ellas vienen al país con titulaciones académicas<br />

e incluso carreras profesionales ya iniciadas altamente especializadas,<br />

que el rol impuesto de “madres sustitutivas” les imposibilita<br />

proseguir.<br />

La propuesta de Pedro Ortuño, al igual que la nuestra<br />

propia a través de las cartografías históricas, trabaja sobre el<br />

terreno temporal además del espacial. Testimonio de un des/n/<br />

tierro es una nueva cartografía de la ciudad que estudia la situa-<br />

21


Javier Marroquí<br />

cas<br />

ción actual de los migrantes magrebies en la ciudad de Valencia<br />

y para ello recurre no sólo a una exploración sobre el terreno<br />

basada en entrevistas personales y un acercamiento a su modo<br />

de ocupar la ciudad; sino también a la memoria de la ciudad, al<br />

momento de esplendor histórico que la ciudad vivió en la época<br />

islámica. En sala, Pedro Ortuño materializa la investigación<br />

histórica y cartográfica, a la vez, mediante el recurso a ruinas<br />

islámicas autenticas que realizan un recorrido por la instalación<br />

acompañando al resto del dispositivo: un zócalo en el que se<br />

descubren las personas a las ha entrevistado durante el proceso,<br />

una intervención textual sobre muro con algunas referencias<br />

claras a la presencia actual del pasado islámico en Valencia y<br />

por supuesto, una edición de las grabaciones de vídeo realizadas.<br />

Este tipo de trabajos nos dirigen ineludiblemente a una<br />

cuestión crucial, la de la memoria de la ciudad y directamente a<br />

preguntarse cuánto cuenta la historia para la vida actual<br />

de una ciudad.<br />

Los mapas de Toshi es la propuesta cartográfica de Kaoru<br />

Katayama, una artista japonesa inmigrada a España desde 1995<br />

que vive en Valencia desde el año pasado. Es natural siendo así<br />

que la artista, como ella confiesa, se haya forjado una personalidad<br />

capaz de enfrentarse a nuevas situaciones y recibir<br />

fácilmente impresiones sobre los nuevos lugares y gentes con los<br />

que convive. De hecho, se percibe en su producción un interés<br />

por relacionarse con distintas formas culturales, las más de las<br />

veces, cruzadas. Si bien, éste no puede considerarse el principal<br />

objetivo de sus piezas ya que utiliza estos cruces culturales, personificados<br />

en algunas personas que le interesan especialmente,<br />

para explorar sobre un terreno distinto, su propia vida. Toshi,<br />

a propósito, es un japonés que dejó su país para venir a vivir<br />

a Valencia donde se dedica a trabajar como pintor de muebles<br />

tradiciones valencianos (de nuevo el cruce cultural). Katayama<br />

registra en un vídeo el itinerario diario sobre Valencia de Toshi<br />

y enfrenta a su forma de vivir la ciudad, a su plano subjetivo de<br />

la ciudad, un recorrido y una forma de percibirla totalmente<br />

diferente: la del turista. Kaoru pidió a Toshi que cogiera su<br />

cámara de vídeo y realizara un paseo de la ciudad con el típico<br />

autobús turístico que hay en todas las ciudades. Un recorrido<br />

a través de la ciudad que nunca antes había realizado y que le<br />

mostró otra Valencia. Finalmente, ambos vídeos se muestran<br />

en una videoinstalación en la que los dos canales están unidos<br />

físicamente dando, a la vez, dos itinerarios de una ciudad, como<br />

todas, con un infinito número de planos posibles.<br />

Javier Marroquí<br />

val<br />

mitjà del recurs a ruïnes islàmiques autentiques que realitzen<br />

un recorregut per la instal·lació acompanyant a la resta<br />

del dispositiu: un sòcol en què es descobrixen les persones a<br />

les ha entrevistat durant el procés, una intervenció textual<br />

sobre mur amb algunes referències clares a la presència<br />

actual del passat islàmic a València i per descomptat, una<br />

edició de les gravacions de vídeo realitzades. Este tipus de<br />

treballs ens dirigixen ineludiblement a una qüestió crucial,<br />

la de la memòria de la ciutat i directament a preguntar-se<br />

quant compta la història per a la vida actual d’una ciutat.<br />

Els mapes de Toshi és la proposta cartogràfica de Kaoru<br />

Katayama, una artista japonesa immigrada a Espanya des de<br />

1995 que viu a València des de l’any passat. És natural sent<br />

així que l’artista, com ella confessa, s’haja forjat una personalitat<br />

capaç d’enfrontar-se a noves situacions i rebre fàcilment<br />

impressions sobre els nous llocs i gent amb qui conviu.<br />

De fet, es percep en la seua producció un interés per relacionar-se<br />

amb distintes formes culturals, les més de les vegades,<br />

creuades. Si bé, este no pot considerar-se el principal<br />

objectiu de les seues peces ja que utilitza estos encreuaments<br />

culturals, personificats en algunes persones que li interessen<br />

especialment, per a explorar sobre un terreny distint, la seua<br />

pròpia vida. Toshi, a propòsit, és un japonés que va deixar<br />

el seu país per a vindre a viure a València on es dedica a<br />

treballar com a pintor de mobles tradicionals valencians (de<br />

nou l’encreuament cultural). Katayama registra en un vídeo<br />

l’itinerari diari sobre València de Toshi i enfronta a la seua<br />

forma de viure la ciutat, al seu plànol subjectiu de la ciutat,<br />

un recorregut i una forma de percebre-la totalment diferent:<br />

la del turista. Kaoru va demanar a Toshi que agarrara<br />

la seua càmera de vídeo i realitzara un passeig per la ciutat<br />

amb el típic autobús turístic que hi ha en totes les ciutats.<br />

Un recorregut a través de la ciutat que mai abans havia<br />

realitzat i que li va mostrar una altra València. Finalment,<br />

estos dos vídeos es mostren en una videoinstalació en la<br />

qual els dos canals estan units físicament donant, al mateix<br />

temps, dos itineraris d’una ciutat, com totes, amb un infinit<br />

nombre de plànols possibles.


Javier Peter Fend Marroquí Javier Peter Fend Marroquí<br />

MAPPING A RESPONSE TO<br />

MoMA<br />

Publicat a Mapping. A<br />

response to MoMA, New York<br />

M.Rose Publications,<br />

Inc. 1995.<br />

val cas<br />

23<br />

MAPPING A RESPONSE TO<br />

MoMA<br />

Publicado en Mapping. A<br />

response to MoMA, New York<br />

M.Rose Publications,<br />

Inc. 1995.<br />

23


Javier Marroquí<br />

cas<br />

Javier Marroquí<br />

val


Peter Fend<br />

Mapping. A response to<br />

MoMA<br />

Presentació referent a l’exposició<br />

El statement de 1966 de Tony Smith sobre conduir a la nit<br />

per l’autopista de peatge de Nova Jersei és el punt de partida<br />

d’esta exposició. Amb açò, adoptem qüestions de temps i<br />

espai físic, que pot ser mesurat i localitzat amb precisió.<br />

Rebutgem els procediments literaris, al·legòrics, simbòlics<br />

o associats als situacionistes. Rebutgem la noció d’art o<br />

arquitectura com a poc pràctica, o simplement com a gest.<br />

Busquem actes concrets amb implicacions físiques específiques<br />

en el territori. mapping, d’esta manera, és un procediment<br />

entre el pur art, com la pintura, el dibuix, l’escultura;<br />

i la seua extensió en l’espai inhabitat, o l’arquitectura. La<br />

premissa sencera i la visió del món de l’exposició de MoMA<br />

han sigut canviades, juntament amb l’estudi de la seua<br />

decadència.<br />

Organització de l’exposició<br />

Com Kim Jones i jo vam observar quan ell va visitar la<br />

nostra exposició, el “MAPPING” de MoMA i la nostra<br />

“Resposta” es diferencien fonamentalment en el tipus<br />

d’acostament que cada un d’ells tenia de l’espai físic.<br />

Cada obra en la “Resposta” s’ocupa d’una ubicació específica<br />

en l’espai. Hi ha una correlació precisa a certa escala<br />

(potser només imaginària), de punts específics en la realitat<br />

geogràfica. Les obres són la personificació de fets físics.<br />

Amb poques excepcions, notablement el mapa a peu de<br />

Burkhardt de l’estat de Nova York (hi ha alguna cosa d’art,<br />

alguna invenció en açò?), cada obra en el “MAPPING” de<br />

MoMA es troba desposseïda del seu cos. Açò és, no es correlaciona<br />

en cap escala uniforme amb una ubicació precisa<br />

en l’espai.<br />

Creiem que el nostre acostament representa el procés<br />

de mapping, com el definix el diccionari. Este és un procés<br />

de trobar i ubicar posicions en un camp x, y, z. No s’agafa<br />

el mapa com a artefacte i es fan variacions sobre el tema,<br />

com ara tallar el mapa per a fer un collage. Es mapeja un<br />

comunicat del món real, o almenys una versió d’un món<br />

val cas<br />

25<br />

Peter Fend<br />

Mapping. A response to<br />

MoMA<br />

Presentación referente a la exposición<br />

El statement de 1966 de Tony Smith sobre conducir por la<br />

noche por la autopista inacabada de Nueva Jersey es el<br />

punto de partida de esta exposición. Con esto, adoptamos<br />

cuestiones relativas un tiempo y espacio físicos, que pueden<br />

ser medidos y localizados con precisión. Rechazamos<br />

los procedimientos literarios, alegóricos, simbólicos o<br />

asociativos de los Situacionistas. Rechazamos la noción de<br />

arte o arquitectura esencialmente impráctica o meramente<br />

gestual. Buscamos actos concretos con implicaciones físicas<br />

específicas en el territorio. Mapping, de este modo, es un<br />

procedimiento entre el arte puro, como la pintura, el dibujo,<br />

la escultura; y su extensión en el espacio inhabitado, o la<br />

arquitectura. La premisa entera y la visión del mundo de la<br />

exposición del MoMA han sido reemplazadas de acuerdo con<br />

su estudiada decadencia.<br />

Organización de la exposición<br />

Como Kim Jones y yo observamos cuando él visitó nuestra<br />

exposición, el “Mapping” de MoMA y nuestra “Respuesta”<br />

diferían fundamentalmente en el tipo de acercamiento que<br />

cada uno de ellos tenía del espacio físico.<br />

Cada obra en la “Respuesta” se ocupa de una ubicación<br />

específica en el espacio. Existe una correlación precisa a<br />

cierta escala (quizás solo imaginaria), de puntos específicos<br />

en la realidad geográfica. Salvo pocas excepciones las obras<br />

son la personificación de hechos físicos, destacable el mapa<br />

a pie de Burkhardt del estado de Nueva York (¿hay algo de<br />

arte, alguna invención en esto?) cada obra en el “Mapping”<br />

de MoMA se encuentra desmaterializada. Es decir, no se<br />

corresponde con ninguna escala uniforme con ubicación<br />

precisa en el espacio. Las obras existen en un espacio diferente,<br />

un espacio en la memoria, un espacio asociativo, pero<br />

no en un espacio físico.<br />

Creemos que nuestro acercamiento representa el proceso<br />

de mapping, tal y como lo define el diccionario. Este es un<br />

proceso de encontrar y ubicar posiciones en un campo x,y,z.<br />

25


Peter Fend Peter Fend<br />

cas<br />

No se no coge el mapa como un aparato y se hacen variaciones<br />

sobre el tema tales como cortar el mapa para hacer un<br />

collage. Se mapea una parte del mundo real, o por lo menos<br />

una versión a escala de un mundo simulado. En cada caso,<br />

debe existir un sentido tangible en el que los objetos reproducidos<br />

se muestren a cierta escala en relación a la realidad,<br />

incluso en una versión ficticia de la realidad. La clave está<br />

en medir.<br />

La exposición se divide en cinco partes:<br />

1-Conceptual: El proceso del Mapping (Sala delantera):<br />

Acconci, Andre, Barry, Bochner, Burde, Burr, Christo,<br />

Ganahl, Graham, Huber, Huebler, Kurgan, Le Va, Locher,<br />

Matta-Clark, Oppenheim, Turrell, Weiner.<br />

2-De investigación: Documentando (nuestra respuesta al<br />

concepto, citado por Storr, de “The map’s room”: Judith<br />

Barry, Dion, Faust, Mosher, Neidich, Weiman.<br />

3-Actual: Mapping en respuesta a las condiciones del Mundo<br />

Real: Balk, Beaumont, Denes, Harrison, Jansen, Morellet,<br />

Moroni, Müeller, Nash/Braine, Nesbitt, Scardillo, Vitone.<br />

4-Política: Mapping como Designación de Territorio:<br />

Baumgarten, Beach Party, Bublex, Ericson & Ziegler,<br />

Fend, Fend (News Room), Institut füer Raumplanung,<br />

Koorland, Robbins, Rosenberg, Van Deursen.<br />

5-Nuevas Tecnologías: Estado del Arte: Caltech, MIT, Ocean<br />

Earth, Opie, Weibel.<br />

Construyendo un puente desde el arte a la arquitectura<br />

Mapping, es una acción. El verbo, es “mapear”.<br />

Esta acción es lo que los chamanes en las tribus nativas<br />

americanas hacían cuando delimitaban un círculo en el<br />

suelo y lo dividían después en regiones o partes, indicando<br />

donde podía cazar la tribu, donde podía conseguir agua,<br />

donde podía vivir o migrar, o donde serían enterrados si<br />

morían. Lo que se delimitaba era un plano físico para aquello<br />

que debería hacerse en el espacio en el que la tribu vivía.<br />

A una acción de mapping le sigue una acción de ubicación<br />

en el lugar mapeado. Uno traza la línea del “plano para el<br />

futuro”, incluso traza la línea de su propio futuro.<br />

Una pintura, por ejemplo, no indica normalmente un<br />

plan de acción. Ni una escultura, ni siquiera un dibujo con<br />

perspectiva. Un mapa siempre predica una acción. Y si es<br />

histórico, la registra.<br />

val<br />

simulat. En cada cas, ha d’existir un sentit tangible que els<br />

objectes gravats es mostren a certa escala en relació amb la<br />

realitat, o inclús una versió fictícia de la realitat. La clau està<br />

a mesurar.<br />

L’exhibició es dividix en cinc parts:<br />

1. Conceptual: El procés del MAPPING (Sala davantera):<br />

Acconci, Andre, Barry, Bochner, Burde, Burr, Christo,<br />

Ganahl, Graham, Huber, Huebler, Kurgan, Le Va, Locher,<br />

Matta-Clark, Oppenheim, Turrell, Weiner.<br />

2. D’investigació: Documentant (la nostra resposta al concepte,<br />

citat per Storr, de “The map’s room”): Judith Barry,<br />

Dion, Faust, Mosher, Neidich, Weiman.<br />

3. Actual: MAPPING en resposta a les condicions del Món<br />

Real: Balk, Beaumont, Denes, Harrison, Jansen, Morellet,<br />

Moroni, Müeller, Nash/Braine, Nesbitt, Scardillo, Vitone.<br />

4. Política: MAPPING com a Designació de territori:<br />

Baumgarten, Beach Party, Bublex, Ericson & Ziegler,<br />

Fend, Fend (News Room), Institut füer Raumplanung,<br />

Koorland, Robbins, Rosenberg, Van Deursen.<br />

5. Noves Tecnologies: Estat de l’Art: Caltech, MIT, Ocean<br />

Earth, Opie, Weibel.<br />

Construint un pont des de l’art a l’arquitectura<br />

Mapping és una acció. L’acte, el verb, és “mapar”.<br />

Esta acció és el que els xamans en les tribus natives americanes<br />

feien quan delimitaven un cercle en terra i el dividien<br />

després en regions o parts, i hi indicaven on podia caçar la<br />

tribu, on podia aconseguir aigua, on podia viure o migrar,<br />

o on serien soterrats si morien. El que es delimitava era un<br />

pla físic per a allò que hauria de fer-se en l’espai en què<br />

ells, la tribu, hi vivien. A una acció de mapping li seguix una<br />

acció d’ubicació en el mapa. Un traça la línia del “pla per al<br />

futur”, inclús traça la línia del seu propi futur.<br />

Un quadre o pintura, per exemple, no indica normalment<br />

un pla d’acció. Ni una escultura, ni tan sols un dibuix<br />

amb perspectiva. I és que un mapa sempre predica una<br />

acció. I si és històric, la registra.<br />

El mapping indica una cadena d’esdeveniments.<br />

El domini del mapping, per tant, és arquitectura.<br />

L’arquitectura, no com la pintura, ni el dibuix, ni l’escultura,<br />

indiquen una cadena d’esdeveniments. Les accions s’han de<br />

prendre en el pla de l’arquitectura, en l’estructura conse-


Peter Fend<br />

güent, per a fer-lo així arquitectura. Un quadre s’ha de vore,<br />

una escultura ha de ser trobada, un dibuix ha de llegir-se,<br />

però un producte arquitectònic —un espai planificat i construït—<br />

ha de formalitzar-se per a poder funcionar, per a<br />

tindre algun significat.<br />

La conseqüència immediata del mapping és la seua<br />

actuació, la seua performance. L’actuació pot ser banal, simplement<br />

el que fan centenars de persones en un espai com<br />

Grand Central Station, o l’actuació pot també produir-se i<br />

registrar-se d’una manera especial, com en les actuacions de<br />

Beuys, o Rinke, o Rainer, o Oppenheim.<br />

El que s’ha anomenat “art conceptual” està normalment<br />

dins del domini del mapping; el concepte comporta un pla<br />

d’acció. Este pot o no pot reproduir-se o dur-se a terme.<br />

Una continuació de l’art conceptual és el que anomenem art<br />

performatiu.<br />

L’exposició de “mapping” en MoMA salta este punt.<br />

Acaben sent quadres, escultures i dibuixos que inclouen<br />

mapes. No té res a vore amb l’acció de mapar.<br />

Els mapes, al cap i a la fi, poden ser tractats com a<br />

objectes, i poden transformar-se en materials per a produir<br />

quadres, dibuixos o escultures. Però la tasca en una<br />

exposició que s’anomena “Mapping” és tractar amb l’acció<br />

de traçar o planificar un domini o un espai, en el qual les<br />

accions ocorren en el món real, o almenys en performances.<br />

L’exposició de MoMA ha obviat el punt de l’art conceptual,<br />

que conduïx cap a l’arquitectura, i ha obviat també el<br />

punt de perquè tanta gent que es declara artista en els últims<br />

temps ha produït mapes, és a dir, plànols per a actuar en<br />

un espai determinat. Estos artistes no han treballat en la<br />

pintura per si mateix, ni en dibuix ni escultura, sinó en una<br />

nova llavor de l’arquitectura. El quadre de Jasper Johns del<br />

mapa dels Estats Units tracta sobre la pintura en la superfície,<br />

no tracta sobre situar l’espectador en un espai o una<br />

dimensió per a realitzar una acció, ni sobre un territori.<br />

A través de l’entrada en l’espai de l’arquitectura, l’art es<br />

fa agressiu. S’imposa en el món físic en el qual ens movem<br />

i vivim. Pot inclús tindre connotacions polítiques, a l’hora<br />

d’assetjar els territoris de major o menor accés. Les dites<br />

perspectives van augmentar amb el concepte de l’exposició<br />

del MoMA, i amb una exposició anterior portada a terme<br />

a el NewMuseum anomenada “L’Última Frontera”. En<br />

ambdós exposicions se suposava que l’art, tal com apareix<br />

en l’obra de Guy Debord o Oyvind Fashtrom, pot tindre<br />

val cas<br />

27<br />

Peter Fend<br />

El Mapping indica una cadena de eventos. El campo del<br />

mapping, por lo tanto, es arquitectura. La arquitectura, a<br />

diferencia de la pintura, el dibujo o la escultura, indica<br />

una cadena de eventos. Las acciones deben tomarse desde<br />

el plano arquitectónico, en la estructura consiguiente, para<br />

hacerlo así arquitectura. Un cuadro tiene que verse, una<br />

escultura tiene que ser encontrada, un dibujo debe leerse,<br />

pero un producto arquitectónico – un espacio planificado y<br />

construido- debe formalizarse para poder funcionar, para<br />

tener algún significado.<br />

La consecuencia inmediata del mapping, es la actuación,<br />

la performance. Ésta puede ser banal, siendo simplemente<br />

lo que hacen cientos de personas en un espacio como Grand<br />

Central Station, o la actuación puede también producirse y<br />

registrarse de una manera especial, como las performances<br />

de Beuys, o Rinke, o Rainer, u Oppenheim.<br />

Lo que se ha llamado“arte conceptual” está normalmente<br />

dentro del dominio del mapping; el concepto conlleva<br />

un plan de acción. Éste puede llevarse a cabo o no. Una<br />

continuación del arte conceptual es lo que llamamos arte<br />

performativo.<br />

La exposición “mapping” en MoMA se saltó este punto.<br />

Acabó siendo algo sobre cuadros, esculturas y dibujos que<br />

incluyen mapas. No tuvo nada que ver con la acción de<br />

mapear.<br />

Los mapas, al fin y al cabo, pueden ser tratados como<br />

objetos, y pueden transformarse en materiales para producir<br />

cuadros, dibujos o esculturas. Pero la tarea en una<br />

exposición llamada “mapping” es trabajar con la acción de<br />

trazar o planificar un dominio o un espacio, en el cual las<br />

acciones tendrían lugar en un mundo real, o al menos en<br />

performances.<br />

La exposición de MoMA se ha saltado el punto del arte<br />

conceptual, que conduce hacia la arquitectura, y se ha saltado<br />

también el punto de porqué tanta gente que se declara<br />

artista en los últimos tiempos ha producido mapas, es decir,<br />

planos para actuar en un espacio determinado. Estos artistas<br />

no han trabajado en la pintura por si misma, ni en dibujo ni<br />

escultura, sino en una nueva semilla de la arquitectura. El<br />

cuadro de Jasper Johns del mapa de los Estados Unidos va<br />

sobre pintar una superficie, no va sobre situar al espectador<br />

en un espacio o en una dimensión para realizar una acción,<br />

ni sobre el territorio.<br />

27


Peter Fend Peter Fend<br />

cas<br />

A través de la entrada en el espacio de la arquitectura, el<br />

arte se hace agresivo. Se impone en el mundo físico en el<br />

que nos movemos y vivimos. Puede incluso tener connotaciones<br />

políticas, a la hora de cercar los territorios de mayor<br />

o menor acceso. Dichas perspectivas aumentaron con el<br />

concepto de la exposición del MoMA, y con una exposición<br />

anterior llevada a cabo en el New Museum llamada<br />

“La Última Frontera”. En ambas exposiciones se suponía<br />

que el arte, tal y como aparece en la obra de Guy Debord o<br />

Oyvind Fashtrom, puede tener connotaciones “políticas” o<br />

“de protesta”, en cualquier caso, “alternativas”. Tal y como<br />

describió Vincent Scully en una carta al promotor de esta<br />

exposición, Peter Fend, la cuestión en arquitectura como<br />

culminación del arte, puede ser “no pensar políticamente,<br />

sino topográficamente”.<br />

Nuestro punto de partida ha sido la conocida reflexión<br />

de Tony Smith en su paseo nocturno en coche por la autopista<br />

inacabada de Nueva Jersey, publicado en Artforum en<br />

1966. “La experiencia en la carretera fue algo planeado, pero<br />

no reconocido socialmente. Pensé que sería el fin del arte.<br />

Muchos cuadros parecen muy pictóricos después de esto.<br />

No hay posibilidad de que lo enmarques, solo tienes que<br />

experimentarlo”.<br />

Esta exposición retrata una amplia diversidad de métodos,<br />

vinculados a la investigación de ese “experimentarlo”.<br />

Mapping, re-ubicar en el espacio navegable.<br />

Lugar<br />

Carl Andre dijo recientemente que su trabajo no estaba relacionado<br />

con lo conceptual, sino que trataba sobre la materia<br />

pura en ubicaciones específicas y físicas.<br />

Sobre ubicar físicamente en lugares físicos. Todo trabajo<br />

realizado se corresponde con un lugar específico. Creemos<br />

que este es precisamente nuestro acercamiento a la cuestión<br />

de “mapping”.<br />

Un compás de Mel Bochner en el suelo de la galería<br />

tiene que ver con el hecho físico preciso de la ubicación de<br />

la galería en relación a Norte-Este-Sur-Oeste. No hay nada<br />

más que el hecho físico.<br />

Incluso una supuesta obra conceptual como la frase de<br />

Lawrence Wiener “un objeto lanzado de un país a otro”,<br />

es, desde nuestro punto de vista, estrictamente algo físico,<br />

opuesto a lo alegórico o analógico, porque lo que llega a la<br />

val<br />

connotacions “polítiques” o “de protesta”, en qualsevol cas,<br />

“alternatives”. Tal com va descriure Vincent Scully en una<br />

carta al propulsor d’esta exposició, Peter Fend, la qüestió en<br />

arquitectura com a culminació de l’art pot ser “no pensar<br />

políticament, sinó topogràficament”.<br />

El nostre punt de partida ha estat la coneguda reflexió<br />

de Tony Smith en el seu passeig amb cotxe fins a l’autopista<br />

de peatge de Nova Jersei a la nit, publicat en Artforum en<br />

1966. “L’experiència en la carretera va ser una cosa planejada,<br />

però no reconeguda socialment. Vaig pensar que seria<br />

la fi de l’art. Molts quadres semblen molt pictòrics després<br />

d’açò. No hi ha possibilitat que l’emmarques, només has<br />

d’experimentar-lo”.<br />

Esta exposició retrata una àmplia diversitat de mètodes,<br />

vinculada a la investigació d’eixe “experimentar-lo”.<br />

Mapping, re-ubicar en l’espai navegable.<br />

Lloc<br />

Carl Andre va dir recentment que el seu treball no estava<br />

relacionat amb allò que ésconceptual, sinó que tractava<br />

sobre la matèria pura en ubicacions específiques i físiques.<br />

Sobre ubicar físicament en llocs físics. Tot treball realitzat es<br />

correspon amb un lloc específic. Creiem que este és precisament<br />

el nostre acostament a la qüestió de “mapping”.<br />

Un compàs de Mel Bochner al sòl de la galeria tracta<br />

amb el fet físic precís de la ubicació de la galeria en relació a<br />

Nord-Est-Sud-Oest. No hi ha ni res més que el fet físic.<br />

Inclús una suposada obra conceptual com la frase de<br />

Lawrence Wiener “un objecte llançat d’un país a un altre”,<br />

és, des del nostre punt de vista, estrictament una cosa física,<br />

oposada a l’al·legòric o analògic, perquè el que arriba a<br />

la ment, el que ocorre en la ment de l’espectador, és una<br />

imatge concreta d’un objecte físic específic llançat des d’un<br />

lloc específic en un espai geogràfic. Esta condició és molt<br />

diferent del que ens ve a la ment, la qual cosa ocorre en la<br />

ment de l’espectador, quan Guy Debord fa un mapa situacional<br />

del nostre món polític, l’obra no es referix només a<br />

un esdeveniment o a una condició física.<br />

La funció de Mapping: A response to MoMA ha estat<br />

corregir els documents històrics d’art respecte a una acció<br />

específica: “mapping”. Esta acció, la qual hem ja emfatitzat,<br />

té una definició de diccionari, i des del nostre punt de<br />

vista, tota exhibició respecte a qualsevol acció o un altre


Peter Fend<br />

fenomen etiquetat hauria de seguir la definició del diccionari<br />

de la paraula que representa eixa acció o eixe fenomen.<br />

L’exhibició de Robert Storr en MoMA es va vore involucrada<br />

en una espècie de meditació sobre diversos artefactes o ficcions<br />

que tenien relació amb els mapes, no amb l’acció<br />

de “mapping”.<br />

Citem ara una definició del Diccionari d’Oxford:<br />

1. L’acció de Mapa (v.1): dibuixar mapes, realitzar els mapes,<br />

la seua planificació; establir les posicions relatives o les<br />

relacions espacials o la distribució d’alguna cosa. O, la<br />

realització d’ “un diagrama que representa la distribució<br />

espacial d’alguna cosa o les posicions relatives dels seus<br />

components”.<br />

2. La realització d’una representació de la superfície de la<br />

terra, de manera que cada punt en el dibuix corresponga<br />

a una posició geogràfica o celestial, segons una projecció a<br />

escala definitiva.<br />

Des del nostre punt de vista, Andre realitza este treball en<br />

una escala d’un a un, de tal forma que la representació siga<br />

del lloc que es representa. La funció de l’obra, l’impacte que<br />

té en l’espectador, és la ubicació d’un mateix en relació a<br />

un lloc. Açò creem que és l’efecte de l’obra de Carl Andre.<br />

I açò, es troba encara més en el domini de l’arquitectura,<br />

de la planificació, de l’emplaçament, més que en el domini<br />

de l’escultura. Citem ací una de les tres declaracions preparades<br />

per a Peter Fend sobre el tema de l’arquitectura<br />

per l’arquitecte de comunitat John David Erickson (Yale,<br />

M.Arch., 1952), el projecte del qual inclou els llocs de São<br />

Paulo, Estocolm, San Diego i Aràbia Saudita:<br />

“La responsabilitat de l’arquitecte és el lloc. L’exposició<br />

“Mapping: a Response to MoMA” es dirigix a establir un<br />

lloc per a una nova pràctica arquitectònica i redibuixar<br />

allò al que, en les últimes dècades, s’ha qualificat amb una<br />

col·lecció d’etiquetes, tals com les de “art conceptual” o<br />

inclús “art minimal”. Es pot descriure l’acte de passejar<br />

per un paisatge i col·leccionar souvenirs d’eixe viatge com<br />

alguna cosa més que un registre o una representació d’un<br />

lloc?<br />

Pot ser útil citar ací la definició del Diccionari d’Anglés<br />

d’Oxford de mapping com una acció en matemàtiques.<br />

“Una correspondència en la qual cada element d’una<br />

col·lecció ha associat amb ell un element d’una segona<br />

val cas<br />

29<br />

Peter Fend<br />

mente, lo que ocurre en la mente del espectador. Es una<br />

imagen concreta de un objeto físico específico lanzado desde<br />

un lugar específico en un espacio geográfico. Esta condición<br />

es muy diferente de lo que nos viene a la mente, lo que ocurre<br />

en la mente del espectador, cuando Guy Debord hace un<br />

mapa Situacionista de nuestro mundo político, la obra<br />

no se refiere solamente a un acontecimiento o a una condición<br />

física.<br />

La función de Mapping: A response to MoMA ha sido<br />

corregir el registro que la historia del arte ha hecho respecto<br />

a una acción específica: el “mapping”. Esta acción que<br />

hemos ya enfatizado, tiene una definición en el diccionario,<br />

y desde nuestro punto de vista, toda exposición respecto a<br />

cualquier acción u otro fenómeno etiquetado debería seguir<br />

la definición del diccionario de la palabra que representa<br />

esa acción o ese fenómeno. La muestra de Robert Storr en<br />

MoMA se vio involucrada en una especie de fantasía sobre<br />

varios artefactos o ficciones que tenían que ver con mapas,<br />

pero no con la acción de “mapping”.<br />

Citamos ahora una definición del Diccionario de Oxford:<br />

1-La acción de Mapa (v.1): dibujar mapas, realizar los<br />

mapas, su planificación; establecer las posiciones relativas<br />

o las relaciones espaciales o la distribución de algo. O, la<br />

realización de “un diagrama que representa la distribución<br />

espacial de algo o las posiciones relativas de sus componentes”.<br />

2-La realización de una representación de la superficie de<br />

la tierra, o parte de ella dibujada en una superficie plana,<br />

de manera que cada punto en el dibujo corresponda a una<br />

posición geográfica o celestial, según una proyección a<br />

escala definitiva.<br />

Desde nuestro punto de vista, Andre realiza este trabajo a<br />

escala 1:1, de tal forma que la representación es del lugar,<br />

es el lugar representado. La función de la obra, el impacto<br />

que produce en el espectador, es la ubicación de uno mismo<br />

en relación a un lugar. Este creemos que es precisamente<br />

el efecto de la obra de Carl Andre. Y esto, se encuentra aún<br />

más cerca del campo de la arquitectura, de la planificación,<br />

del emplazamiento, más que en el campo de la escultura.<br />

Citamos aquí una de las tres declaraciones preparadas por<br />

Peter Fend sobre el tema de la arquitectura del arquitecto de<br />

comunidad John David Erickson (Yale, March., 1952), con<br />

29


Peter Fend Peter Fend<br />

cas<br />

proyectos en San Paulo, Estocolmo, San Diego y Arabia<br />

Saudita:<br />

“La responsabilidad del arquitecto es el lugar”. La exposición<br />

“Mapping: a Response to MoMA” va directamente a<br />

establecer un punto de referencia para una nueva práctica<br />

arquitectónica, redibujando aquello que, en las últimas<br />

décadas, se ha etiquetado como “arte conceptual” o incluso<br />

“arte minimal”. ¿Se puede describir el acto de pasear por un<br />

paisaje y coleccionar souvenirs de ese viaje como algo más<br />

que un registro o una representación, de un lugar?<br />

Puede ser útil citar aquí la definición del Diccionario<br />

de Inglés de Oxford de mapping como una acción en<br />

matemáticas.<br />

“Una correspondencia en la cual cada elemento de una<br />

colección ha asociado con él un elemento de una segunda<br />

colección. Por ejemplo, “un mapping o una correspondencia…..se<br />

determina por una ley que asocia con cada punto<br />

‘P’ del campo un punto ‘P’ como una imagen”, O: un mapping<br />

‘M’ esta entre el espacio objeto ‘A’ y el espacio imagen<br />

‘B”. O: “en un análisis topológico, una transformación<br />

continua se llamará también mapping”.<br />

Animamos a Carl Andre a evaluar nuestro análisis de<br />

“mapping”. Pensamos que apoya la posición de su obra, y<br />

aquella de otros muchos otros artistas en las décadas recientes<br />

respecto a cuestiones de lugar y movimiento a través de<br />

acciones con lugares, fundamentalmente como elementos<br />

de una nueva síntesis de arte en arquitectura. Más allá del<br />

modernismo o del postmodernismo, más allá de cualquiera<br />

de estas reducidas versiones del clasicismo, hasta un nuevo<br />

acercamiento de identificación y organización de donde nos<br />

movemos: el espacio.<br />

val<br />

col·lecció. Per exemple, “un mapping o una correspondència…,<br />

es determina per una llei que associa cada punt p amb<br />

un punt del camp a, i el punt p s’hi veu com una imatge”, O:<br />

un M mapping esta entre l’espai objecte A i l’espai imatge<br />

B”.O: en anàlisi topològica, una transformació contínua<br />

s’anomenarà cridarà també mapping”.<br />

Recolzem Carl Andre perquè avalue la nostra anàlisi<br />

de “mapping”. Pensem que recolza la posició de la seua<br />

obra, i aquella de molts altres artistes en les dècades recents<br />

respecte a qüestions de lloc i moviment a través d’accions<br />

amb llocs, fonamentalment com a elements d’una nova<br />

síntesi d’art en arquitectura. Més enllà del modernisme o<br />

del postmodernisme, més enllà de qualsevol d’estes reduïdes<br />

versions del classicisme, fins a un nou acostament<br />

d’identificació i organització d’on ens movem: l’espai.


Javier Peter Fend Marroquí Javier Peter Fend Marroquí<br />

ENTREVISTA<br />

Extracte de l’entrevista entre<br />

Kate Glazer i Peter Fend.<br />

Publicat a Mapping. A<br />

response to MoMA, New York<br />

M.Rose Publications,<br />

Inc. 1995.<br />

val cas<br />

31<br />

ENTREVISTA<br />

Extracto de la entrevista entre<br />

Kate Glazer y Peter Fend.<br />

Publicado en Mapping. A<br />

response to MoMA, New York<br />

M.Rose Publications,<br />

Inc. 1995.<br />

31


Javier Marroquí<br />

cas<br />

Javier Marroquí<br />

val


Peter Fend<br />

Extracte de l’entrevista entre<br />

Kate Glazer i Peter Fend<br />

Fend: La imatge de Txernòbil és absolutament física.<br />

Glazer: No experimentem el seu aspecte físic. Com a imatge,<br />

és un signe.<br />

Fend: Sí, per descomptat que és un signe, però este es llig<br />

com un concret. Es poden llegir els signes i atorgar-los un<br />

significat físic. L’obra de Mapping tracta sobre un problema<br />

concret: sobre una nova forma de tractar amb l’espai, de<br />

planejar, representar en un quadro, el territori en espai. Si<br />

algú perfila una forma, com ho fa Sante Scardillo, s’entén<br />

que la forma dels Estats Units represente un territori físic.<br />

Hi ha una massa de terra real implicada amb una versió<br />

molt particular de vora exterior. Açò es diferencia molt<br />

d’allò que hi havia en l’exposició de Mapping en MoMA, on<br />

la imatge dels Estats Units funcionava de manera circular,<br />

sense representar en absolut el territori. Més important va<br />

ser el servici de pintura en què hi havia diverses tonalitats de<br />

diferents colors.<br />

Fend: Mapping té a vore amb territori.<br />

Glazer: Significa un territori.<br />

Fend: Jasper Johns no té res a vore amb este territori.<br />

Glazer: Un mapa no té ja que vore necessàriament amb un<br />

territori. No pot seguir designant territori. En estos temps<br />

posteriors, un mapa és un signe buit. El que l’ompli, és el<br />

context en què es rep. El mapa, com altres signes, com ens<br />

mostra el post-modernisme és arbitrari i dependent d’altres<br />

significants per a fer-se significar. Els límits no són fixos<br />

en l’actualitat. El que intente assenyalar és com les cultures<br />

s’estenen a altres. Els mapes, així com les paraules, funcionen<br />

només com a signes de territoris dividits. Funcionen<br />

com a paraules, en el sentit que les paraules no són en<br />

l’actualitat el que signifiquen. Estan només fetes de lletres.<br />

El mapping, per a ser funcional, ha de tornar a inventar-se<br />

però no com altres sistemes de ritual disfuncional vigents<br />

val cas<br />

33<br />

Peter Fend<br />

Extracto de la entrevista entre<br />

Kate Glazer y Peter Fend<br />

Fend: La imagen de Chernobyl, es absolutamente física.<br />

Glazer: no experimentamos su aspecto físico. Como imagen,<br />

es un signo.<br />

Fend: si, por supuesto que es un signo, pero éste se lee como<br />

uno concreto. Se pueden leer los signos y otorgarles un<br />

significado físico. La obra de Mapping trata sobre un preciso<br />

problema: sobre una nueva forma de tratar con el espacio,<br />

de planear, representar en un cuadro, el territorio en<br />

espacio. Si alguien perfila una forma, como lo hace Sante<br />

Scardillo, se entiende que la forma de los Estados Unidos<br />

represente un territorio físico. Existe una masa de tierra real<br />

implicada con una versión muy particular de borde exterior.<br />

Esto se diferencia mucho de aquello que había en la exposición<br />

de Mapping en MoMA, donde la imagen de los Estados<br />

Unidos funcionaba de manera circular, sin representar en<br />

absoluto al territorio. Más importante fue el servicio de pintura<br />

en el que había varias tonalidades de diferentes colores.<br />

Fend: Mapping tiene que ver con territorio.<br />

Glazer: significa un territorio.<br />

Fend: Jasper Johns no tiene nada que ver con este territorio.<br />

Glazer: un mapa no tiene ya que ver necesariamente con un<br />

territorio. No puede seguir designando territorio. En estos<br />

tiempos posteriores, un mapa es un signo vacío. Lo que<br />

lo llena, es el contexto en el que se recibe. El mapa, como<br />

otros signos, como nos muestra el post-modernismo es<br />

arbitrario y dependiente de otros significantes para hacerse<br />

significar. Los límites no son fijos en la actualidad. Lo que<br />

intento señalar es cómo las culturas se extienden a otras.<br />

Los mapas, así como las palabras, funcionan solo como<br />

signos de territorios divididos. Funcionan como palabras,<br />

en el sentido que las palabras no son en la actualidad lo que<br />

significan. Están solo hechas de letras. El mapping, para<br />

ser funcional, debe volver a inventarse pero no como otros<br />

33


Peter Fend<br />

cas<br />

sistemas de ritual disfuncional vigentes en nuestro tiempo.<br />

Mapping, tal cual es, un sistema que comúnmente se piensa<br />

está anticuado. Tu mismo restringes un dominio que cae<br />

bajo el verbo de mapping, pero no es para nada común.<br />

Fend: Ahora, coge una exposición como la de mapping en<br />

MoMA. Si alguien dijo que tenían una charla de Oyvind<br />

Fahlstrom sobre los Estados Unidos y el Golfo Pérsico, creo<br />

que hubieras tenido un tipo de mapa cómico de Arabia<br />

Saudita y del Golfo Pérsico, incluyendo Kuwait, con los<br />

Estados Unidos de un modo cómico mostrando que tienen<br />

algo que hacer el uno con el otro, de modo que la historia<br />

trate sobre lo que dijo Washington que no deberíamos tener,<br />

concretamente “alianzas enredosas”. Pero esto es un hecho<br />

histórico que se podía mostrar con un resumen preciso,<br />

diciendo que esto son los Estados Unidos y que depende<br />

directamente de la base física, la base de propiedad, el territorio,<br />

de Arabia Saudita con Kuwait, lo cual es físicamente<br />

cierto. De este modo tenemos un tipo de realización distinto<br />

de aquel que nos mostró Fahlstrom. Entonces te das cuenta<br />

de que todo el petróleo y el gas, todo el terreno, el suelo, y<br />

todos esos recursos dentro del terreno de Arabia Saudita,<br />

comparados con todos los recursos de Estados Unidos, están<br />

juntos. Así, llegamos a una comprensión física muy concreta<br />

de porqué se llevaron a cabo acontecimientos como la<br />

Tormenta del Desierto.<br />

Glazer: Es una forma de colonialismo.<br />

Fend: No hago afirmaciones sobre eso. Esto es una afirmación<br />

material, no una política. El hecho es que la base de recursos<br />

del mundo es muy amplia dentro de Arabia Saudita,<br />

con Kuwait, y se controla por parte de un consorcio de<br />

compañías de petróleo denominado ARAMCO, que es una<br />

compañía americana.<br />

Glazer: Estas hablando de movimiento mapping a través del<br />

espacio. Robert Storr habla de un signo estático o del mapa<br />

como icono.<br />

Fend: Es una cosa muy distinta, podría haber denominado a<br />

su exposición el signo del mapa.<br />

Glazer: ¿Cómo decidiste elegir a la gente de esta exposición?<br />

Peter Fend<br />

val<br />

en el nostre temps. Mapping, tal qual és, un sistema que<br />

comunament es pensa està antiquat. Tu mateix restringixes<br />

un domini que cau davall el verb de mapping, però no és per<br />

a res comú.<br />

Fend: Ara, tin en compte una exposició com la de mapping<br />

en MoMA. Si algú va dir que tenien una xarrada d’Oyvind<br />

Fahlstrom sobre els Estats Units i el Golf Pèrsic, crec que<br />

hauries tingut un tipus de mapa còmic d’Aràbia Saudita i<br />

del Golf Pèrsic, incloent-hi Kuwait, amb els Estats Units<br />

d’una manera còmica, mostrant que tenen alguna cosa a fer<br />

l’un amb l’altre, de manera que la història tracte sobre el<br />

que va dir Washington que no hauríem de tindre, concretament,<br />

“aliances enganyoses”. Però açò és un fet històric que<br />

es podia mostrar amb un resum precís, dient que açò són<br />

els Estats Units i que depén directament de la base física, la<br />

base de propietat, el territori, d’Aràbia Saudita amb Kuwait,<br />

la qual cosa és físicament certa. D’esta manera tenim un<br />

tipus de realització diferent d’aquell que ens va mostrar<br />

Fahlstrom. Aleshores t’adones que tot el petroli i el gas,<br />

tot el terreny, el sòl, i tots eixos recursos dins del terreny<br />

d’Aràbia Saudita, comparats amb tots els recursos dels<br />

Estats Units, estan junts. Així, arribem a una comprensió<br />

física molt concreta de perquè es van dur a terme esdeveniments<br />

com la Tempesta del Desert.<br />

Glazer: És una forma de colonialisme.<br />

Fend: No faig afirmacions sobre això. Açò és una afirmació<br />

material, no una política. El fet és que la base de recursos<br />

del món és molt àmplia dins d’Aràbia Saudita, amb Kuwait,<br />

i es controla per part d’un consorci de companyies de petroli<br />

denominat ARAMCO, que és una companyia americana.<br />

Glazer: Estàs parlant de moviment mapping a través de<br />

l’espai. Robert Storr parla d’un signe estàtic o del mapa<br />

com a icona.<br />

Fend: És una cosa molt distinta, podria haver denominat la<br />

seua exposició el signe del mapa.<br />

Glazer: Com vas decidir elegir la gent d’esta exposició? Sents<br />

que són part de la teua genealogia?


Peter Fend<br />

Fend: Hi ha artistes que no estan en l’obra, no perquè no<br />

m’agraden, sinó perquè no estan involucrats directament<br />

amb esta qüestió. També és important el fet que de cap<br />

manera estic suggerint que tots estos artistes siguen gent<br />

amb qualitat o importància, i que m’interessen. Hi ha molts<br />

d’ells que no m’agraden, el seu treball o ells mateixos.<br />

Glazer: No vaig a afegir això a l’entrevista.<br />

Fend: Doncs deuries. Hi ha artistes ací dels quals no m’agrada<br />

el seu treball, ni tan sols respecte el seu treball.<br />

De Land: Qui?<br />

Glazer: No ho inclouré en l’entrevista. Ho pots dir.<br />

De Land: De qui parles?<br />

Fend: No ho vaig a dir en l’entrevista.<br />

Glazer: L’apagaré.<br />

Fend: T’ho contaré després. No és una qüestió d’unió o de<br />

gust. Allò que queda de la qüestió del mapping tal com jo ho<br />

entenc, és la ubicació d’un mateix en l’espai, comprenent<br />

l’espai en termes de x, y, z, més c i temps t. Ubicant-te en<br />

l’espai, este tipus de mapping o procediment de coordinació<br />

és allò al que vaig pensar donar-li una identitat. Esta és<br />

l’essència de “l’Art Conceptual” que esta sent perseguit per<br />

l’Art Conceptual entés com a principi, com a concepte. El<br />

moviment a través de l’espai, el moviment més enllà del que<br />

és pictòric, més enllà del que nosaltres hem conegut fins ara<br />

com a art. Ubicar-te a tu mateix en l’espai com travessant el<br />

temps, navegant.<br />

Molt art no és particularment “bo”, però cada una de<br />

les obres representa certa línia d’investigació, preguntes,<br />

descobriments, anàlisi, la qual cosa és important, i inclús és<br />

més important quan s’assimilen amb altres obres. Molts dels<br />

artistes i les seues obres són menors, però juntes fan una<br />

gran manifestació arquitectònica. Ara, la individualització<br />

de l’artista, l’aïllament de l’obra i la seua carrera deixen de<br />

tindre atractiu. Així i tot, buscar vistes de pràctiques exhaustives,<br />

una línia de preguntes, etc… això és art. Este punt de<br />

vista exhaustiu, per a realitzar-se, requerix l’organització<br />

val cas<br />

35<br />

Peter Fend<br />

¿Sientes que son parte de tu genealogía?<br />

Fend: Hay artistas que no están en la obra no porque no me<br />

gusten, sino porque no están involucrados directamente con<br />

esta cuestión. También es importante el hecho de<br />

que de ningún modo estoy sugiriendo que todos estos artistas<br />

sean gente con calidad o importancia, y que me interesen.<br />

Hay muchos de ellos que no me gustan, su trabajo o<br />

ellos mismos.<br />

Glazer: No voy a añadir eso a la entrevista.<br />

Fend: Pues deberías. Hay artistas aquí de los cuales no me<br />

gusta su trabajo, ni siquiera respeto su trabajo.<br />

De Land: ¿Quién?<br />

Glazer: No lo incluiré en la entrevista. Lo puedes decir.<br />

De Land: ¿De quién hablas?<br />

Fend: No lo voy a decir en la entrevista.<br />

Glazer: Lo apagaré.<br />

Fend: te lo contaré después. No es una cuestión de unión o de<br />

gusto. Aquello que permanece de la cuestión del mapping<br />

tal y como yo entiendo, es la ubicación de uno mismo en<br />

el espacio ,comprendiendo el espacio en términos de x, y,<br />

z, más c y tiempo t. Ubicándote en el espacio, este tipo de<br />

mapping o procedimiento de coordinación es algo a lo que<br />

pensé darle una identidad. Esta es la esencia del arte conceptual<br />

que esta siendo perseguido por el “Arte Conceptual”<br />

entendido como principio, como concepto. El movimiento a<br />

través del espacio, el movimiento más allá lo pictórico, más<br />

allá de lo que nosotros hemos conocido hasta ahora como<br />

arte. Ubicarte a ti mismo en el espacio como atravesando el<br />

tiempo, navegando.<br />

Mucho arte no es particularmente “bueno”, pero cada<br />

una de las obras representa cierta línea de investigación,<br />

preguntas, descubrimientos, análisis, lo cual es importante,<br />

e incluso es más importante cuando se asimilan con otras<br />

obras. Muchos de los artistas y sus obras son menores,<br />

pero juntas hacen una gran manifestación arquitectónica.<br />

35


Peter Fend<br />

cas<br />

Ahora, la individualización del artista, el aislamiento de la<br />

obra y su carrera dejan de tener atractivo. Aun así, buscar<br />

vistas de prácticas exhaustivas, una línea de preguntas, etc…<br />

eso es arte. Este punto de vista exhaustivo, para realizarse,<br />

requiere la organización de artistas colectiva o corporativamente.<br />

Puede que sea el momento para desprenderse de la<br />

noción del artista, para establecer una noción más moral<br />

de artistas trabajando juntos en equipo. En una conjunción<br />

de energías y habilidades que pueda salir de la galería del<br />

museo logra a gran escala reunir a los artistas ambiciosos.<br />

Todas las obras juntas pueden lograr algo; separadas, solo<br />

pueden pertenecer a débiles mercados de salas de estar.<br />

Peter Fend<br />

val<br />

d’artistes col·lectivament o corporativament. Potser siga el<br />

moment per a desprendre’s de la noció de l’artista, per a<br />

establir una noció més moral d’artistes treballant junts en<br />

equip. En una conjunció d’energies i habilitats que puga<br />

eixir de la galeria del museu aconseguix a gran escala reunir<br />

els artistes ambiciosos. Totes les obres juntes poden aconseguir<br />

alguna cosa; separades, només poden pertànyer a dèbils<br />

mercats de saló.


Javier Francisco Marroquí Taberner - President del CTAV<br />

Javier Francisco Marroquí Taberner - Presidente del CTAV<br />

LA CIUTAT EN LA SEUA<br />

HISTÒRIA<br />

Text publicat originàriament<br />

en Guia d’Arquitectura de<br />

València.<br />

València, ICARO, 2007<br />

val cas<br />

37<br />

LA CIUDAD EN SU<br />

HISTORIA<br />

Texto publicado originalmente<br />

en Guía de Arquitectura<br />

de Valencia.<br />

Valencia, ICARO, 2007<br />

37


Javier Marroquí<br />

cas<br />

Javier Marroquí<br />

val


Francisco Taberner<br />

La ciutat en la seua història<br />

Rastrejar el passat, submergir-se en la història, tractar de<br />

desvetlar les circumstàncies que han provocat que les coses<br />

s’hagen desenvolupat d’una determinada manera i quins són<br />

els motius pels quals la ciutat ha aconseguit la seua configuració<br />

actual, és una labor complexa, apassionant i sens<br />

dubte difícil de sintetitzar.<br />

Són molts els esdeveniments de qualsevol tipus que han<br />

anat conformant amb el temps la València que hui podem<br />

contemplar, una ciutat de llarga història, amb importants<br />

vestigis mil·lenaris, amb magnífics edificis del seu gloriós<br />

passat medieval, però amb una imatge urbana materialitzada,<br />

fonamentalment en el segle XX, el desenrotllament<br />

urbà que tractarem de sintetitzar a continuació, per a poder<br />

situar adequadament els diversos edificis seleccionats en la<br />

guia en el seu context urbà.<br />

L’època fundacional<br />

La ciutat de València va començar el seu camí l’any 138 a.C.<br />

i va mantindre un discret protagonisme fins al segle III.<br />

El nucli central se situava en la contornada de la catedral.<br />

Entre la plaça de l’Almoina i la façana de l’Almodí es poden<br />

contemplar interessants ruïnes del que va ser el primitiu<br />

assentament romà. El carrer dels Cavallers ens mostra la<br />

traça del que va ser el Decumanus (eix E-0) en tant que<br />

el del Micalet li correspondria el Cardo (eix N-S). Sobre<br />

estos eixos degué configurar-se la Valentia romana, de la<br />

qual es disposa de molt escassa informació i se’n desconeix<br />

la superfície o la configuració precisa. Les excavacions<br />

arqueològiques realitzades en estos últims anys han permés<br />

localitzar diversos vestigis i el traçat d’un important circ que<br />

permet aventurar una època d’evident prosperitat<br />

L’empremta musulmana<br />

La cultura de l’Islam s’assentava en les nostres terres cap a<br />

l’any 718, i s’hi desenvoluparà durant cinc segles. La muralla<br />

musulmana va augmentar notablement en el recinte romà,<br />

arribant a aconseguir una superfície de 47 Ha i una població<br />

d’uns 15.000 habitants. Del seu traçat queden alguns vestigis<br />

val cas<br />

39<br />

Francisco Taberner<br />

La ciudad en su historia<br />

Rastrear el pasado, bucear en la historia, tratar de desvelar<br />

las circunstancias que han provocado que las cosas se hayan<br />

desarrollado de una determinada manera y cuales son los<br />

motivos por los que la ciudad ha alcanzado su configuración<br />

actual, es una tarea compleja, apasionante y sin duda difícil<br />

de sintetizar.<br />

Son muchos los acontecimientos de todo tipo que han<br />

ido conformando con el tiempo la Valencia que hoy podemos<br />

contemplar, una ciudad de larga historia, con importantes<br />

vestigios milenarios, con magníficos edificios de su<br />

glorioso pasado medieval, pero con una imagen urbana<br />

materializada, fundamentalmente en el siglo XX, cuyo desarrollo<br />

urbano trataremos de sintetizar a continuación, para<br />

poder situar adecuadamente los distintos edificios seleccionados<br />

en la Guía en su contexto urbano.<br />

La época fundacional<br />

La ciudad de Valencia comenzó su andadura en el año 138<br />

a.C. y mantuvo un discreto protagonismo hasta el siglo III.<br />

El núcleo central se situaba en los alrededores de la catedral.<br />

Entre la plaza de la Almoina y la fachada del Almudín,<br />

se pueden contemplar interesantes ruinas de lo que fue el<br />

primitivo asentamiento romano. La calle de Caballeros nos<br />

muestra la traza de lo que fue el Decumanos (eje E-0) en<br />

tanto que a la del Miguelete le correspondería el Cardo (eje<br />

N-S). Sobre dichos ejes debió de configurarse la Valentía<br />

romana, de la que se dispone de muy escasa información,<br />

desconociéndose la superficie o la configuración precisa del<br />

primitivo recinto. Las excavaciones arqueológicas realizadas<br />

en estos últimos años han permitido localizar diversos<br />

vestigios y el trazado de un importante circo que permite<br />

aventurar una época de evidente prosperidad<br />

La huella musulmana<br />

La cultura del Islam se asentaba en nuestras tierras hacia el<br />

año 718, y se desarrollará en ellas durante cinco siglos. La<br />

muralla musulmana aumentó notablemente en el recinto<br />

romano, llegando a alcanzar una superficie de 47 Ha y una<br />

39


Francisco Taberner Francisco Taberner<br />

cas<br />

población de unos 15.000 habitantes. De su trazado quedan<br />

algunos vestigios fácilmente visibles en el Tossal, en la plaza<br />

del Ángel o en el edificio de la antigua Universidad. Fuera<br />

de dicho recinto se encontraban diversos arrabales, entre los<br />

que cabe destacar el de Roteros, de curioso trazado, o el de<br />

Ruzafa, algo más alejado, y frecuentemente alabado por los<br />

poetas coetáneos gracias a la belleza de sus jardines.<br />

El trazado de las calles respondía a la configuración<br />

característica de las ciudades musulmanas: calles angostas y<br />

retorcidas, espacio público inexistente y callejones sin salida,<br />

aquí denominados “atzucacs”.<br />

Pocos vestigios quedan de tantos siglos de herencia<br />

musulmana: unos singulares capiteles de fina talla podremos<br />

contemplar, reutilizados, en el arco formero de San<br />

Juan del Hospital, y podremos recrear su ambiente en los<br />

Baños del Almirante que aunque por su datación corresponden<br />

ya a la época cristiana, su estilo y composición responden<br />

a la tradición musulmana.<br />

La ciudad cristiana<br />

La conquista de la ciudad llevada a cabo por el rey Jaime I<br />

en septiembre de 1238 supondrá un cambio sustancial en el<br />

gobierno de la ciudad, que va a ver sensiblemente aumentada<br />

su población y requerirá una nueva ampliación del<br />

recinto amurallado, que se realizará bajo la dirección del<br />

“mestre pedrapiquer” Miguel Nebot en 1356. El nuevo perímetro<br />

se mantendrá ya inalterable hasta el año 1864, cuando<br />

la ciudad sufre unas penosas condiciones de hacinamiento<br />

e insalubridad y decide derribar sus murallas y extenderse<br />

al sur del cauce del río Turia mediante la trama ordenada y<br />

reticular del Ensanche.<br />

El recinto amurallado puede hoy distinguirse con facilidad<br />

en cualquier plano de la ciudad por su trama singular<br />

que, a pesar de sus muchas transformaciones, conserva<br />

todavía ámbitos peculiares. Las calles de Colón, Xátiva y<br />

Guillém de Castro abrazan la Ciutat Vella que por su lado<br />

norte limita con los viejos pretiles del antiguo cauce del río.<br />

El recorrido completo se puede hacer con facilidad utilizando<br />

el bus n° 5 -Interior-, que sigue los más de 4.000<br />

metros del antiguo perímetro defensivo, en el que podemos<br />

contemplar dos restos de singular importancia, que merecen<br />

visitarse detenidamente tanto por su calidad arquitectónica<br />

como por las magníficas vistas que desde ellos podemos<br />

val<br />

fàcilment visibles en el Tossal, en la plaça del Ángel o en<br />

l’edifici de l’antiga Universitat. Fora d’eixe recinte hi havia<br />

diversos ravals, entre els quals cal destacar el de Roteros,<br />

de curiós traçat, o el de Russafa, una miqueta més allunyat,<br />

i sovint lloat pels poetes coetanis gràcies a la bellesa dels<br />

seus jardins.<br />

El traçat dels carrers responia a la configuració característica<br />

de les ciutats musulmanes: carrers angostos i<br />

retorçuts, espai públic inexistent i carrerons sense eixida, ací<br />

denominats “atzucacs”.<br />

Pocs vestigis queden de tants segles d’herència musulmana:<br />

hi podem contemplar uns singulars capitells de<br />

fina talla, reutilitzats, en l’arc formeret de Sant Joan de<br />

l’Hospital, i podem recrear el seu ambient en els Banys de<br />

l’Almirall que encara que per la seua datació corresponen<br />

ja a l’època cristiana, el seu estil i composició responen a la<br />

tradició musulmana.<br />

La ciutat cristiana<br />

La conquesta de la ciutat duta a terme pel rei Jaume I al<br />

setembre de 1238 suposarà un canvi substancial en el govern<br />

de la ciutat, que vorà sensiblement augmentada la seua<br />

població i requerirà una nova ampliació del recinte murallat,<br />

que es realitzarà davall la direcció del “mestre pedrapiquer”<br />

Miquel Nebot en 1356. El nou perímetre es mantindrà ja<br />

inalterable fins a l’any 1864, quan la ciutat patix unes penoses<br />

condicions d’apilotament i insalubritat i decidix enderrocar<br />

les seues muralles i estendre’s al sud del llit del riu Túria<br />

per mitjà de la trama ordenada i reticular de l’Eixample.<br />

El recinte murallat pot hui distingir-se amb facilitat<br />

en qualsevol plànol de la ciutat per la seua trama singular<br />

que, a pesar de les seues moltes transformacions, conserva<br />

encara àmbits peculiars. Els carrers de Colón, Xátiva i<br />

Guillem de Castro abracen la Ciutat Vella que pel seu costat<br />

nord limita amb les velles baranes de l’antic caixer del riu.<br />

El recorregut complet es pot fer amb facilitat utilitzant<br />

l’autobús n° 5 -Interior-, que seguix els més de 4.000 metres<br />

de l’antic perímetre defensiu, en el qual podem contemplar<br />

dos restes de singular importància, que mereixen visitar-se<br />

detingudament tant per la seua qualitat arquitectònica<br />

com per les magnífiques vistes que des d’ells podem contemplar,<br />

els portals –també anomenats torres– dels Serrans<br />

i de Quart.


Francisco Taberner<br />

En 1483 arriba als 75.000 habitants, en una etapa<br />

d’esplendor en què es construïxen sumptuosos i monumentals<br />

edificis, com queda reflectit de forma modèlica, en la<br />

Llotja dels mercaders, lloc per al comerç i les transaccions,<br />

que se situa davant de l’esplanada on tradicionalment<br />

s’establia el mercat, que amb el temps es transformarà en<br />

cèntrica plaça, escenari tant d’activitats lúdiques com de<br />

dramàtics ajusticiaments.<br />

L’evolució estilística: Renaixement, Barroc i<br />

Neoclassicisme<br />

El segle XVI és caracteritza per la profusió d’edificis religiosos<br />

que sorgixen en la ciutat. A les primitives parròquies i<br />

als convents de les ordes mendicants s’afigen en este període<br />

una desena de convents, la major part d’ells, desgraciadament,<br />

desapareguts. La ciutat, amb més de 12.000 vivendes,<br />

adquirix la qualificació de “conventual” per la important<br />

superfície que és ocupada pels edificis religiosos.<br />

En el trànsit del XVI al XVII, dos importants edificis,<br />

magnífics exponents d’estil renaixentista, acreixeran el<br />

patrimoni edificat de la ciutat. Un, el de Sant Miquel dels<br />

Reis, en els afores de la ciutat, és l’actual seu de la Biblioteca<br />

Valenciana i conté nombrosos elements arquitectònics de<br />

gran interés, a pesar de l’abandonament i de les desafortunades<br />

transformacions patides després de la desamortització<br />

per al seu condicionament com a presó. L’altre és el Col·legi<br />

del Corpus Christi o del Patriarca, potser el monument de<br />

la nostra ciutat que al llarg dels anys millor ha mantingut<br />

el seu valor patrimonial, tant de moble com immoble, i que<br />

mostra un grau d’autenticitat extraordinari.<br />

El XVII s’inicia amb un període de forta depressió<br />

econòmica de la qual no serà aliena l’expulsió dels moriscos,<br />

quasi un trenta per cent de la població, que produïx<br />

un inevitable i lògic estancament. El perfil de la ciutat es va<br />

modificant amb l’aparició de nous i singulars campanars,<br />

entre els quals cal citar els de les esglésies de Sant Nicolau o<br />

el de la Russafa, i destacar, pel seu original disseny i solució<br />

constructiva, el de la parròquia de Santa Caterina.<br />

La Il·lustració constituirà, durant el s. XVIII, un impuls<br />

cultural de primera magnitud que reunirà a València un<br />

important nombre d’intel·lectuals que propugnen una<br />

autentica revolució científica. En eixe ambient, sorgix la<br />

figura del Pare Vicent Tosca (1651-1723), al qual devem una<br />

val cas<br />

41<br />

Francisco Taberner<br />

contemplar, las puertas -aquí las llamamos torres- de<br />

Serranos y de Ouart.<br />

En 1483 se alcanzan los 75.000 habitantes en una etapa<br />

de esplendor en la que se construyen suntuosos y monumentales<br />

edificios, como queda reflejado de forma modélica,<br />

en la Lonja de los mercaderes, lugar para el comercio y las<br />

transacciones, que se sitúa frente a la explanada donde tradicionalmente<br />

se establecía el mercado, que con el tiempo se<br />

transformará en céntrica plaza, escenario tanto de actividades<br />

lúdicas como de dramáticos ajusticiamientos.<br />

La evolución estilística: Renacimiento, Barroco y<br />

Neoclasicismo<br />

El siglo XVI viene caracterizado por la profusión de edificios<br />

religiosos que surgen en la ciudad. A las primitivas parroquias<br />

y a los conventos de las órdenes mendicantes se añaden<br />

en este periodo una decena de conventos, la mayor parte<br />

de ellos, desgraciadamente, desaparecidos. La ciudad, con<br />

más de 12.000 viviendas, adquiere la calificación de “conventual”<br />

por la importante superficie que es ocupada por los<br />

edificios reliqiosos.<br />

En el tránsito del XVI al XVII, dos importantes edificios,<br />

magníficos exponentes de estilo renacentista, acrecentarán<br />

el patrimonio edificado de la ciudad. Uno, el de San Miquel<br />

de los Reyes, en las afueras de la ciudad, es la actual sede<br />

de la Biblioteca Valenciana y contiene numerosos elementos<br />

arquitectónicos de gran interés a pesar del abandono<br />

y de las desafortunadas transformaciones sufridas tras la<br />

desamortización para su acondicionamiento como cárcel. El<br />

otro es el Colegio del Corpus Chrísti o del Patriarca, quizá<br />

el monumento de nuestra ciudad que a lo largo de los años<br />

mejor ha mantenido su valor patrimonial, tanto mueble<br />

como inmueble, y que muestra un grado de autenticidad<br />

extraordinario.<br />

El XVII se inicia con un periodo de fuerte depresión<br />

económica al que no será ajena la expulsión de los moriscos,<br />

casi un treinta por cien de la población, que produce un<br />

inevitable y lógico estancamiento. El perfil de la ciudad se va<br />

modificando con la aparición de nuevos y singulares campanarios,<br />

entre los que cabría citar los de las iglesias de San<br />

Nicolás o la de Russafa, y destacar, por su original diseño y<br />

solución constructiva, el de la parroquia de Santa Catalina.<br />

41


Francisco Taberner Francisco Taberner<br />

cas<br />

La Ilustración constituirá, durante el s. XVIII, un impulso<br />

cultural de primera magnitud que reunirá en Valencia un<br />

importante número de intelectuales que propugnan una<br />

autentica revolución científica. En ese ambiente surge la<br />

figura de Tomas Vicente Tosca (1651-1723), a quien debemos<br />

una importantísima aportación cartográfica de la ciudad. Su<br />

célebre plano, una representación en perspectiva caballera<br />

de la ciudad amurallada, constituye un instrumento<br />

indispensable para conocer el estado de la ciudad en los<br />

inicios del XVIII, cuando la pérdida de els Furs supuso un<br />

cambio sustancial en el gobierno de la ciudad. Un centenar<br />

de edificios representativos: iglesias, conventos, colegios<br />

hospitales,... aparecen minuciosamente recogidos en<br />

un complejo dédalo de calles en los que es difícil detectar<br />

espacios vacantes. La plaza de la Virgen constituye en ese<br />

momento el centro cívico de la ciudad. En la plaza se encontraba<br />

el primitivo Ayuntamiento hasta su traslado, en 1854,<br />

a su emplazamiento actual, y desde ella parte la calle de<br />

Caballeros, en donde desde la edad media se alineaban las<br />

residencias de los notables de la ciudad.<br />

La historia del s. XVII valenciano tiene su propio espacio<br />

cultural en el Museo de la Ilustración y la Modernidad<br />

(MuVIM), un edificio de líneas vanguardistas en donde<br />

puede verse una maqueta del “Plano de Tosca”.<br />

La Real Academia de Bellas Artes de San Carlos, fundada<br />

en 1768, va a ser un importante apoyo para la unificación<br />

de los criterios estéticos derivados del pensamiento<br />

ilustrado. Nuevos edificios como la Aduana -actual Palacio<br />

de Justicia-, la iglesia y convento del Temple y sobre todo<br />

las Escuelas Pías con su grandiosa cúpula, van a tratar de<br />

imprimir un nuevo orden en una ciudad que apenas ha<br />

variado su trazado medieval, y que iniciará la obtención<br />

de pequeños espacios libres cuando en 1787 se ordene la<br />

eliminación de los cementerios parroquiales en el interior<br />

de la ciudad, y se cree, en 1807, un cementerio municipal,<br />

en el exterior de la ciudad, según proyecto del arquitecto y<br />

académico Cristóbal Sales.<br />

La gestación de las transformaciones urbanas<br />

Los primeros años del s. XIX vendrán marcados por la<br />

invasión napoleónica. En lo relativo al urbanismo ciudadano<br />

supondrá, a pesar de su corta estancia, indudables<br />

mejoras para sus espacios públicos como la creación de la<br />

val<br />

importantíssima aportació cartogràfica de la ciutat. El seu<br />

cèlebre plànol, una representació en perspectiva cavallera de<br />

la ciutat murallada, constituïx un instrument indispensable<br />

per a conéixer l’estat de la ciutat en els inicis del XVIII,<br />

quan la pèrdua dels Furs va suposar un canvi substancial<br />

en el govern de la ciutat. Un centenar d’edificis representatius:<br />

esglésies, convents, col·legis hospitals..., apareixen<br />

minuciosament arreplegats en un complex dèdal de carrers<br />

en els quals és difícil detectar espais no ocupats. La plaça<br />

de la Mare de Déu constituïx en eixe moment el centre cívic<br />

de la ciutat. En la plaça es trobava el primitiu Ajuntament<br />

fins al seu trasllat, en 1854, al seu emplaçament actual, i des<br />

d’ella partix el carrer dels Cavallers, on des de l’edat mitjana<br />

s’alineaven les residències dels notables de la ciutat.<br />

La història del s. XVII valencià té el seu propi espai cultural<br />

en el Museu de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM),<br />

un edifici de línies avantguardistes on es pot vore una<br />

maqueta del “Plànol de Tosca”.<br />

La Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, fundada<br />

en 1768, serà un important suport per a la unificació<br />

dels criteris estètics derivats del pensament il·lustrat. Nous<br />

edificis com la Duana -actual Palau de Justícia-, l’església<br />

i convent del Temple i sobretot les Escoles Pies, amb la<br />

seua grandiosa cúpula, tractaran d’imprimir un nou orde<br />

en una ciutat que a penes ha variat el seu traçat medieval,<br />

i que iniciarà l’obtenció de xicotets espais lliures quan en<br />

1787 s’ordene l’eliminació dels cementeris parroquials en<br />

l’interior de la ciutat, i es cree, en 1807, un cementeri municipal,<br />

a l’exterior de la ciutat, segons projecte de l’arquitecte<br />

i acadèmic Cristóbal Sales.<br />

La gestació de les transformacions urbanes<br />

Els primers anys del s. XIX es troben marcats per la invasió<br />

napoleònica. Quant a l’urbanisme ciutadà, suposarà, a pesar<br />

de la seua curta estada, indubtables millores per als seus<br />

espais públics com la creació de la Glorieta, o el condicionament<br />

d’El Plantío, ara passeig de l’Albereda. En 1837<br />

l’arquitecte Salvador Escrig dissenyarà la Plaça Redona,<br />

exercici geomètric de traçat unitari que prompte es convertirà<br />

en animat centre comercial.<br />

Un important canvi es va produir a conseqüència de<br />

les mesures desamortitzadores plantejades en 1836 convents<br />

situats en l’interior del recinte murallat passaran


Francisco Taberner<br />

a les mans de l’Estat i seran reutilitzats per a la ubicació<br />

de quarters i diverses institucions civils. En alguns casos<br />

contribuiran a l’aparició de xicotetes millores urbanes però,<br />

desgraciadament, molts dels solars obtinguts després de<br />

l’enderrocament dels convents, tornaran a ser reedificats<br />

amb destinació residencial, de manera que augmentarà la<br />

densitat de població en zones que patien ja un alt grau de<br />

congestió, com succeïx amb els antics convents de la Puritat<br />

o la Mercé.<br />

L’any 1850, amb la distribució de l’aigua potable, la ciutat<br />

es posava a l’altura de les principals ciutats europees, de<br />

manera que va ser la primera ciutat espanyola a introduir<br />

esta millora urbana. En la segona meitat del segle es construirà<br />

en l’exterior de la muralla la Plaça de Bous, alhora<br />

que l’Ajuntament es trasllada des de la plaça de la Mare<br />

de Déu, o de la Seu, al seu emplaçament actual i s’inicia el<br />

desplaçament del centre cívic de la ciutat cap al sud. En eixa<br />

zona es construirà en 1851 la primera estació del ferrocarril,<br />

que accedia a l’interior del recinte a través d’una obertura<br />

practicada en la muralla.<br />

El traçat de la muralla comença per eixa època a asfixiar<br />

la ciutat, per la qual cosa es proposa, en 1858, una nova<br />

ampliació del circuit defensiu recolzada en un projecte<br />

d’Eixample, dels arquitectes Timoteo Calvo, Sebastián<br />

Monleón i Antonino Sancho, que mai no arribarà a ser<br />

aprovat pel govern central.<br />

Pocs anys després, en 1865, s’inicia l’enderrocament<br />

de les muralles de la ciutat i les construccions comencen<br />

a estendre’s de forma ordenada sobre un nou projecte<br />

d’Eixample dels arquitectes José Calvo, Luis Ferreres i<br />

Joaquín Mª Arnau, aprovat en 1887 i limitat per dos grans<br />

eixos perpendiculars que adopten el nom de “grans vies”. En<br />

eixe moment la ciutat supera els 170.000 habitants i la seua<br />

població augmenta de manera espectacular, fins arribar als<br />

213.530 habitants l’any 1900.<br />

Gran part d’eixa població s’anirà disseminant entre les<br />

diverses construccions de l’Eixample, que en 1912 és objecte<br />

d’una notable ampliació, segons projecte de Francisco Mora,<br />

que prolonga l’alineació de l’Eixample primitiu més enllà de<br />

les grans vies.<br />

Mentrestant, en l’interior de la ciutat s’anirà consolidant<br />

l’alineació del carrer de la Pau, que es configura com a nou<br />

eix comercial i magnífic exponent dels refinats gustos del<br />

canvi de segle. En eixe període es plantegen grans opera-<br />

val cas<br />

43<br />

Francisco Taberner<br />

Glorieta, o el acondicionamiento de El Plantío, hoy paseo de<br />

la Alameda. En 1837 el arquitecto Salvador Escrig diseñará la<br />

Plaza Redonda, ejercicio geométrico de trazado unitario que<br />

pronto se convertirá en animado centro comercial.<br />

Un importante cambio se va producir a consecuencia de<br />

las medidas desamortizadoras planteadas en 1836 conventos<br />

situados en el interior del recinto amurallado van a pasar a<br />

manos del Estado y serán reutilizados para la ubicación de<br />

cuarteles y diversas instituciones civiles. En algunos casos<br />

contribuirán a la aparición de pequeñas mejoras urbanas<br />

pero, desgraciadamente, muchos de los solares obtenidos<br />

tras el derribo de los conventos, volverán a ser reedificados<br />

con destino residencial, aumentando la densidad de población<br />

en zonas que sufrían ya un alto grado de congestión,<br />

como sucede con los antiguos conventos de la Puridad o la<br />

Merced.<br />

En el año 1850, con la distribución del agua potable, la<br />

ciudad se ponía a la altura de las principales ciudades europeas,<br />

siendo la primera ciudad española en introducir esta<br />

mejora urbana. En la segunda mitad del siglo se construirá<br />

en el exterior de la muralla la Plaza de Toros al tiempo que<br />

el Ayuntamiento se traslada desde la plaza de la Virgen o<br />

de la Seo a su emplazamiento actual, iniciando el desplazamiento<br />

del centro cívico de la ciudad hacia el sur. En esa<br />

zona se construirá en 1851 la primera estación del ferrocarril,<br />

que accedía al interior del recinto a través de una abertura<br />

practicada en la muralla.<br />

El trazado de la muralla comienza por esa época a<br />

asfixiar la ciudad, por lo que se propone, en 1858, una nueva<br />

ampliación del circuito defensivo apoyada en un proyecto<br />

de Ensanche, de los arquitectos Timoteo Calvo, Sebastián<br />

Monleón y Antonino Sancho, que nunca llegará a ser aprobado<br />

por el Gobierno central.<br />

Pocos años después, en 1865, se inicia el derribo de las<br />

murallas de la ciudad y las construcciones comienzan a<br />

extenderse de forma ordenada sobre un nuevo proyecto<br />

de Ensanche de los arquitectos José Calvo, Luis Ferreres<br />

y Joaquín Mª Arnau, aprobado en 1887 y limitado por<br />

dos grandes ejes perpendiculares que adoptan el nombre<br />

de “grandes vías”. En ese momento la ciudad supera los<br />

170.000 habitantes y su población aumenta de forma espectacular,<br />

alcanzando los 213.530 habitantes en el año 1900.<br />

Gran parte de esa población se irá diseminando entre las<br />

diversas construcciones del Ensanche, que en 1912 es objeto<br />

43


Francisco Taberner Francisco Taberner<br />

cas<br />

de una notable ampliación, según proyecto de Francisco Mora,<br />

prolongando la alineación del Ensanche primitivo más allá de<br />

las grandes vías.<br />

Mientras tanto en el interior de la ciudad se irá consolidando<br />

la alineación de la calle de la Paz, que se configura como nuevo<br />

eje comercial y magnífico exponente de los refinados gustos del<br />

cambio de siglo. En ese periodo se plantean grandes operaciones<br />

de reforma en el interior de la ciudad entre las que cabe destacar<br />

la elaborada propuesta de Luis Ferreres Soler, “Proyecto de<br />

apertura de una Gran Vía entre las ex-puertas de Ruzafa y San<br />

José”, cortando en dos mitades el antiguo recinto mediante una<br />

gran calle de 30 metros de ancho, que nunca llegó a ejecutarse.<br />

Pero el proyecto que va a tener mas repercusión será la<br />

Reforma Interior del arquitecto municipal Federico Aymamí<br />

que, en una época de euforia blasquista -partido formado por<br />

los seguidores del escritor Blasco Ibáñez-, planteaba una intensa<br />

reforma de todo el antiguo recinto amurallado, con apertura<br />

de nuevas calles en su interior, siguiendo el conocido modelo<br />

parisino de Haussman.<br />

Las reformas de Aymami tampoco llegarán a efectuarse,<br />

pero serán retomadas, en parte, años después por Javier<br />

Goerlich, que configurará el nuevo centro de la ciudad con un<br />

ambicioso proyecto de mejoras urbanas, diseñando la actual<br />

plaza del Ayuntamiento y retomando una de las viejas propuestas<br />

de Aymamí, la avenida del Oeste; pero el tiempo transcurrido<br />

y los cambios de criterio en la valoración de las tramas<br />

urbanas hacen que cuando se consigue abrir un<br />

primer tramo se constata la inoportunidad de su trazado quedando<br />

la nueva avenida carente de sentido, inacabada y con una<br />

limitada funcionalidad.<br />

La posguerra<br />

La ordenación de la ciudad desde una visión global más ambiciosa<br />

se inicia en 1946 con la aprobación del “Plan General de<br />

Ordenación de Valencia y su Cintura”, con una visión territorial<br />

que superaba los límites municipales y trataba de ordenar el<br />

crecimiento de la comarca de l’Horta.<br />

El Plan alertaba ya sobre la posibilidad de desaparición de la<br />

Huerta, a causa del descontrolado desarrollo urbano, y trataba<br />

de racionalizar el crecimiento, procurando potenciar los pueblos<br />

de los alrededores proponiendo una cierta especialización<br />

funcional, con un esquema radiocéntrico y de conexión entre los<br />

distintos municipios.<br />

val<br />

cions de reforma en l’interior de la ciutat entre les quals<br />

cal destacar l’elaborada proposta de Luis Ferreres Soler,<br />

“Projecte d’obertura d’una Gran Via entre les exportes de<br />

Russafa i Sant Josep”, que talla en dos meitats l’antic recinte<br />

per mitjà d’un gran carrer de 30 metres d’ample, que mai no<br />

va arribar a executar-se.<br />

Però el projecte que tindrà mes repercussió serà la<br />

reforma Interior de l’arquitecte municipal Federico Aymamí<br />

que, en una època d’eufòria blasquista -partit format pels<br />

seguidors de l’escriptor Blasco Ibáñez-, plantejava una<br />

intensa reforma de tot l’antic recinte murallat, amb obertura<br />

de nous carrers en el seu interior, seguint el conegut model<br />

parisenc d’Haussman.<br />

Les reformes d’Aymamí tampoc no arribaran a efectuarse,<br />

però seran represes, en part, anys després per Javier<br />

Goerlich, que configurarà el nou centre de la ciutat amb<br />

un ambiciós projecte de millores urbanes,i dissenyarà<br />

l’actual plaça de l’Ajuntament i reprendrà una de les velles<br />

propostes d’Aymamí, l’avinguda de l’Oest; però el temps<br />

transcorregut i els canvis de criteri en la valoració de les<br />

trames urbanes fan que quan s’aconseguix obrir un primer<br />

tram es constata la inoportunitat del seu traçat i la nova<br />

avinguda queda sense sentit, inacabada i amb una limitada<br />

funcionalitat.<br />

La postguerra<br />

L’ordenació de la ciutat des d’una visió global més ambiciosa<br />

s’inicia en 1946 amb l’aprovació del “Pla General<br />

d’Ordenació de València i el Cinturó Urbà d’esta”, amb una<br />

visió territorial que superava els límits municipals i tractava<br />

d’ordenar el creixement de la comarca de l’Horta.<br />

El Pla alertava ja sobre la possibilitat de desaparició de<br />

l’Horta, a causa del descontrolat desenvolupament urbà,<br />

i tractava de racionalitzar el creixement, per a procurar<br />

potenciar els pobles de la contornada amb la proposta d’una<br />

certa especialització funcional, amb un esquema radiocèntric<br />

i de connexió entre els diversos municipis.<br />

El projecte era summament ambiciós amb una previsió,<br />

desmesurada, d’un milió d’habitants per a 1990, però la falta<br />

dels instruments necessaris per a formalitzar les propostes<br />

van impossibilitar la seua difícil posada en pràctica, raó<br />

per la qual haurà de crear-se una administració urbanística<br />

especial i autònoma, que rebrà el nom de Gran València, la


Francisco Taberner<br />

funció principal de la qual seria la de controlar l’ordenació<br />

urbanística de València i la seua comarca, i el desplegament<br />

i execució del Pla General.<br />

Una espectacular i catastròfica riuada en l’octubre de<br />

1957 suposarà una modificació substancial del planejament<br />

previst i la formulació d’un nou “Pla de València i el seu cinturó<br />

adaptat a la solució Sud”, que inicia els seus treballs en<br />

1958 i aconseguix la seua aprovació en 1966, amb M. Lleó, V.<br />

Bueso i A. Gómez Llopis com a autors. El nou projecte escomet<br />

la desviació del llit del riu Túria, proposa una important<br />

remodelació d’enllaços ferroviaris, carreteres i col·lectors,<br />

i confia el desenvolupament del Pla als denominats “plans<br />

parcials” que aniran desenrotllant-se amb una gran lentitud<br />

i amb precaris resultats, dins d’un planejament que suposa<br />

l’oblit dels criteris descentralitzadors del pla de 46, alhora<br />

que planteja una forta concentració del creixement en la<br />

capital que -amb el nou pla duplica el seu sòl urbà, que<br />

passa de 3.000 a 6.200 hectàrees.<br />

En estos anys cal destacar les importants intervencions<br />

de l’administració, tant estatal com municipal, en matèria<br />

de vivenda que impulsen diverses construccions, com el<br />

“Grup Alboraia” (1944-50), el “Federico Mayo” (1950-53) en<br />

el carrer de la Indústria o el Grup “Illa Perduda”, les promocions<br />

realitzades per la Cooperativa d’Agents Comercials<br />

entre les quals destaca la nova proposta del grup de vivendes<br />

Ferca (1949), dels arquitectes Emilio Artal i José Luis Testor,<br />

que ocupa una illa de cases completa amb un cine descobert<br />

i una piscina en l’interior del seu pati central.<br />

L’escenari urbà va transformant-se amb alguns edificis<br />

singulars que sobrepassen àmpliament l’altura mitjana de<br />

la ciutat. En 1954 es concedix llicència per a construir uns<br />

gratacels de vint-i-un pisos en la plaça de Sant Agustí, i tres<br />

anys més tard es construirà la Torre de València, al final de<br />

la Gran Via de Marqués del Túria, de 80 metres d’altura.<br />

Els anys 60, marcats per l’expansió<br />

En 1960 la ciutat supera ja el mig milió d’habitants els<br />

immigrants constituïxen quasi la meitat de la seua població,<br />

i continuarà creixent espectacularment durant tota la<br />

dècada, fins a aconseguir els 653.690 habitants en 1970, la<br />

qual cosa suposa un increment del 29% en eixe període.<br />

Durant estos anys es produirà la major expansió immobiliària<br />

de la història -amb una mitjana de quasi deu mil<br />

val cas<br />

45<br />

Francisco Taberner<br />

El proyecto era sumamente ambicioso con una previsión,<br />

desmesurada, de un millón de habitantes para 1990, pero<br />

la carencia de los instrumentos necesarios para formalizar<br />

las propuestas imposibilitaron su difícil puesta en práctica,<br />

para la que tendrá que crearse una administración urbanística<br />

especial y autónoma, que recibirá el nombre de Gran<br />

Valencia, cuya función principal sería la de controlar la<br />

ordenación urbanística de Valencia y su comarca, y el desarrollo<br />

y ejecución del Plan General.<br />

Una espectacular y catastrófica riada en octubre de 1957<br />

supondrá una modificación sustancial del planeamiento<br />

previsto y la formulación de un nuevo “Plan de Valencia y su<br />

cintura adaptado a la solución Sur” que inicia sus trabajos<br />

en 1958 y consigue su aprobación en 1966, siendo sus autores<br />

M. Lleó, V. Bueso y A. Gómez Llopis. El nuevo proyecto<br />

acomete la desviación del cauce del río Turia y propone una<br />

importante remodelación de enlaces ferroviarios, carreteras<br />

y colectores, confiando el desarrollo del Plan a los denominados<br />

“planes parciales” que se irán desarrollando con una<br />

gran lentitud y con precarios resultados, dentro de un planeamiento<br />

que supone el olvido de los criterios descentralizadores<br />

del plan de 46, planteando una fuerte concentración<br />

del crecimiento en la capital que con el nuevo plan duplica<br />

su suelo urbano, que pasa de 3.000 a 6.200 hectáreas.<br />

En estos años hay que destacar las importantes intervenciones<br />

de la administración, tanto estatal como municipal,<br />

en materia de vivienda que impulsan diversas construcciones,<br />

como el “Grupo Alboraya” (1944-50), el “Federico<br />

Mayo” (1950-53) en la calle de la Industria o el Grupo “Isla<br />

Perdida”, las promociones realizadas por la Cooperativa de<br />

Agentes Comerciales entre las que destaca la novedosa propuesta<br />

del grupo de viviendas Ferca (1949), de los arquitectos<br />

Emilio Artal y José Luis Testor, ocupando una manzana<br />

completa con un cine descubierto y una piscina en el interior<br />

de su patio central.<br />

El escenario urbano va transformándose con algunos<br />

edificios singulares que sobrepasan ampliamente la altura<br />

media de la ciudad En 1954 se concede licencia para construir<br />

un rascacielos de veintiún pisos en la plaza de San<br />

Agustín, y tres años mas tarde se construirá la Torre de<br />

Valencia, al final de la gran vía Marqués del Turia, con 80<br />

metros de altura.<br />

45


Francisco Taberner Francisco Taberner<br />

cas<br />

Los años 60, marcados por la expansión<br />

En 1960 la ciudad supera ya el medio millón de habitantes,<br />

constituyendo los inmigrantes casi la mitad de su población,<br />

y seguirá creciendo espectacularmente durante toda la<br />

década, hasta alcanzar los 653.690 habitantes en 1970, lo que<br />

supone un incremento del 29% en dicho periodo.<br />

Durante estos años se producirá la mayor expansión<br />

inmobiliaria de la historia -con una media de casi diez mil<br />

viviendas por año para el periodo 1960-1980, obteniéndose<br />

en el año 1965 la cifra récord de 11.204 viviendas construidas.<br />

El impulso de la actividad edificatoria es importante y lo<br />

construido durante las décadas de los sesenta y setenta constituirá<br />

la mitad del parque inmobiliario de la ciudad. Pero el<br />

crecimiento se desarrolla de forma incontrolada y caótica,<br />

con altas densidades de edificación y con un olvido notorio<br />

de los espacios dotacionales, lo que provocará un deterioro<br />

generalizado del medio ambiente urbano del que la ciudad<br />

tardará en recuperarse.<br />

Pero el proyecto que sin duda va a tener una mayor<br />

repercusión en la configuración de la ciudad va a ser el<br />

desvío del Turia. Un nuevo cauce de más de 12 km. de<br />

longitud y doscientos m. de anchura destinado a contener<br />

futuros desbordamientos, como el originado en la riada de<br />

1957, pero va a ser también un importante eje distribuidor<br />

de tráfico, un tráfico que se prevé en gran parte ocupando el<br />

viejo cauce, que no alcanzaría su actual condición de zona<br />

verde hasta los años finales de la década de 1970, tras una<br />

importante reivindicación ciudadana.<br />

La perspectiva actual<br />

En 1979 se realizan las primeras elecciones democráticas.<br />

Se inicia entonces una política de choque para recuperar el<br />

déficit de equipamientos con una serie de actuaciones que<br />

tendrán como objetivo lograr el equilibrio de los barrios de<br />

la periferia, haciendo especial incidencia en la mejora de las<br />

dotaciones escolares y de las zonas verdes. La reducción del<br />

suelo urbanizable, la conservación del patrimonio histórico,<br />

la contención de la excesiva densificación y la necesidad de<br />

eliminar el déficit de equipamiento en los barrios, serán los<br />

criterios directores del nuevo “Plan General de Ordenación<br />

Urbana”, aprobado definitivamente en 1988, que se van a<br />

plasmar en objetivos concretos: recortar las previsiones de<br />

val<br />

vivendes per any per al període 1960-1980, de manera que<br />

l’any 1965 s’obté la xifra rècord d’11.204 vivendes construïdes.<br />

L’impuls de l’activitat edificatòria és important i tot el<br />

que es va construir durant les dècades dels seixanta i setanta<br />

constituirà la meitat del parc immobiliari de la ciutat.<br />

Però el creixement es desenvolupa de forma incontrolada i<br />

caòtica, amb altes densitats d’edificació i amb un oblit notori<br />

dels espais dotacionals, la qual cosa provocarà un deteriorament<br />

generalitzat del medi ambient urbà del que la ciutat<br />

tardarà a recuperar-se.<br />

Però el projecte que sens dubte tindrà una major repercussió<br />

en la configuració de la ciutat serà el desviament del<br />

Túria. Un nou llit de més de 12 km de llargària i dos-cents m<br />

d’amplària destinat a contindre futurs desbordaments, com<br />

l’originat en la riuada de 1957, però serà també un important<br />

eix distribuïdor de trànsit, un trànsit que es preveu en gran<br />

part ocupant el vell llit, que no aconseguiria la seua actual<br />

condició de zona verda fins als anys finals de la dècada de<br />

1970, després d’una important reivindicació ciutadana.<br />

La perspectiva actual<br />

En 1979 es realitzen les primeres eleccions democràtiques.<br />

S’inicia aleshores una política de xoc per a recuperar el<br />

dèficit d’equipaments amb una sèrie d’actuacions que<br />

tindran com a objectiu aconseguir l’equilibri dels barris de<br />

la perifèria i farà especial incidència en la millora de les<br />

dotacions escolars i de les zones verdes. La reducció del sòl<br />

urbanitzable, la conservació del patrimoni històric, la contenció<br />

de l’excessiva densificació i la necessitat eliminar el<br />

dèficit d’equipament en els barris, seran els criteris directors<br />

del nou “Pla General d’Ordenació Urbana”, aprovat definitivament<br />

en 1988, que es van a plasmar en objectius concrets:<br />

retallar les previsions de sòl urbanitzable previstes en<br />

l’anterior planejament, protegir l’horta, afavorir el transport<br />

públic i ordenar els poblats marítims amb l’establiment la<br />

seua connexió amb les àrees centrals de la ciutat.<br />

La dinàmica urbana introduirà durant estos anys<br />

nombroses modificacions de l’escenari ciutadà i generarà<br />

imatges contradictòries: a Ciutat Vella augmenta el nombre<br />

de solars, alhora que l’Administració rehabilita i ocupa<br />

un bon nombre d’edificis: la presidència de la Generalitat,<br />

les Corts Valencianes, la Conselleria d’Hisenda, l’Institut<br />

de Finances..., transformen i donen un cert “aire institu-


Francisco Taberner<br />

cional” a un centre històric decrèpit després de llargs anys<br />

d’abandonament.<br />

Un esdeveniment important d’estos anys, i que es<br />

relaciona, en certa manera, amb la fugida de la ciutat és la<br />

implantació en 1988 de la Xarxa de Metro, que aprofitarà en<br />

part els traçats dels antics “Ferrocarrils Econòmics de Via<br />

Estreta” (FEVE) i que es completarà en 1994 amb un nou<br />

disseny de tramvia, entre el Pont de Fusta i el Cabanyal,<br />

actuacions que perfilaran una ambiciosa i eficaç política de<br />

transport públic metropolità i integral.<br />

Els últims anys del segle es desenvoluparan amb una<br />

pressió demogràfica summament feble. Els nous hàbits<br />

urbans desplacen bona part dels habitants cap als municipis<br />

de la perifèria, que oferixen millor qualitat de vida en les<br />

seues urbanitzacions, i el creixement demogràfic es paralitza.<br />

En la ciutat l’estancament no és, no obstant això, homogeni:<br />

incrementen la seua població barris com el Pla del<br />

Real o Campanar i es despoblen Ciutat Vella o l’Eixample<br />

que veuen fortament minvada la seua població. Ciutat<br />

Vella passarà de 56.000 habitants en 1970 a 27.000 en 1991, i<br />

l’Eixample de 72.000 a 46.000 en eixe mateix període.<br />

A partir de 1994 es produïx un nou procés expansionista.<br />

El ritme de la construcció s’aproxima a les sis mil vivendes<br />

anuals en una paradoxal situació on la població, que està<br />

estancada, es troba cada vegada més impossibilitada a accedir<br />

a la propietat d’una vivenda, que augmenta de preu de<br />

forma desmesurada, a pesar de l’àmplia oferta existent en un<br />

mercat en què la vivenda de protecció pública ha disminuït<br />

de forma dràstica fins a la seua pràctica desaparició.<br />

En l’actualitat, València –que arriba al final del segle<br />

XX amb una població de 739.014 habitants, pràcticament els<br />

mateixos que en 1980–, supera ja els 800.000 habitants i la<br />

seua expansió urbana pràcticament ha aconseguit les previsions<br />

del Pla General de 1988, que està en estos moments<br />

subjecte a un procés de revisió.<br />

En l’àmbit patrimonial es realitzen en eixos anys costoses<br />

inversions per a la recuperació d’importants edificis, com<br />

les Drassanes, l’antic Matador, el Monestir de Sant Miquel<br />

dels Reis o el Mercat de Colón que, amb diverses funcions,<br />

recuperen el seu esplendor original; o l’antic depòsit d’Aigües<br />

Potables, reconvertit en un modèlic museu que explica i<br />

recrea la història de la ciutat de València.<br />

Noves infraestructures culturals (IVAM, Museu de Belles<br />

Arts, Palau de la Música...) s’instal·len a la vora del Túria i<br />

val cas<br />

47<br />

Francisco Taberner<br />

suelo urbanizable previstas en el anterior planeamiento,<br />

proteger la huerta, favorecer el transporte público y ordenar<br />

los poblados marítimos estableciendo su conexión con las<br />

áreas centrales de la ciudad.<br />

La dinámica urbana introducirá durante estos años<br />

numerosa modificaciones del escenario ciudadano generando<br />

imágenes contradictorias: en Ciutat Vella aumenta<br />

el número de solares, al tiempo que la Administración<br />

rehabilita y ocupa un buen número de edificios: la presidencia<br />

de la Generalitat, las Cortes Valencianas, la Consellería<br />

de Hacienda, el Instituto de Finanzas... transforman y dan<br />

un cierto “aire institucional” a un centro histórico decrépito<br />

tras largos años de abandono.<br />

Un acontecimiento importante de estos años, y que se<br />

relaciona, en cierto modo, con la huida de la ciudad es la<br />

implantación en 1988 de la Red de Metro, aprovechando en<br />

parte los trazados de los antiguos “Ferrocarriles Económicos<br />

de Vía Estrecha” (FEVE), que se completará en 1994 con<br />

un novedoso diseño de tranvía, entre el Pont de Fusta y<br />

el Cabanyal, perfilando una ambiciosa y eficaz política de<br />

transporte público metropolitano e integral.<br />

Los últimos años del siglo se desarrollarán con una<br />

presión demográfica sumamente débil. Los nuevos hábitos<br />

urbanos desplazan buena parte de los habitantes hacia los<br />

municipios de la periferia, que ofrecen mejor calidad de<br />

vida en sus urbanizaciones, y el crecimiento demográfico se<br />

paraliza.<br />

En la ciudad el estancamiento no es sin embargo<br />

homogéneo: incrementan su población barrios como el<br />

Pla del Reial o Campanar y se despueblan Ciutat Vella o<br />

el Ensanche que ven fuertemente mermada su población.<br />

Ciutat Vella pasará de 56.000 habitantes en 1970 a 27.000 en<br />

1991 y el Ensanche de 72.000 a 46.000 en ese mismo periodo.<br />

A partir de 1994 se produce un nuevo proceso expansionista.<br />

El ritmo de la construcción se aproxima a las seis<br />

mil viviendas anuales en una paradójica situación donde la<br />

población, que permanece estancada, se encuentra cada vez<br />

mas imposibilitada a acceder a la propiedad de una vivienda<br />

que aumenta de precio de forma desmesurada a pesar de la<br />

amplia oferta existente en un mercado en el que la vivienda<br />

de protección pública ha disminuido de forma drástica hasta<br />

su práctica desaparición.<br />

En la actualidad, Valencia -que llega al final del siglo XX<br />

con una población de 739.014 habitantes, prácticamente los<br />

47


Francisco Taberner Francisco Taberner<br />

cas<br />

mismos que en 1980-, supera ya los 800.000 habitantes y su<br />

expansión urbana prácticamente ha alcanzado las previsiones<br />

del Plan General de 1988, que está en estos momentos<br />

sujeto a un proceso de revisión.<br />

En el ámbito patrimonial se realizan en esos años costosas<br />

inversiones para la recuperación de importes edificios<br />

como las Atarazanas, el antiguo Matadero, el Monasterio<br />

de San Miguel de los Reyes o el Mercado de Colón que, con<br />

distintas funciones, recuperan su esplendor original; o los<br />

antiguos depósitos de Aguas potables, reconvertidos en un<br />

modélico museo que explica y recrea la historia de la ciudad<br />

de Valencia.<br />

Nuevas infraestructuras culturales (IVAM, Museo de<br />

Bellas Artes, Palau de la Música,...) se instalan en las<br />

marginales del Turia y mientras, el viejo cauce -que se ha<br />

ido convirtiendo al paso de los años en un singular espacio<br />

ajardinado del que disfrutan las más variadas clientelas-,<br />

sorprende a los visitantes y constituye sin duda una evidente<br />

mejora en la calidad de vida urbana.<br />

También se produce con posterioridad una apuesta<br />

lúdica y cultural de gran envergadura en una antigua zona<br />

industrial fuertemente degradada, situada también en las<br />

inmediaciones del antiguo cauce. En ella, “La Ciudad de las<br />

Artes y las Ciencias”, las formas colosales de inspiración<br />

orgánica del arquitecto Santiago Calatrava adquirirán un<br />

relevante protagonismo y constituirán un importante centro<br />

de atracción turística.<br />

La realización de un Parque Central, en la confluencia<br />

de las grandes vías, y el diseño del Frente Marítimo, son los<br />

principales desafíos que tiene planteados la ciudad para su<br />

próximo futuro atendiendo a la nueva sociedad del siglo XXI<br />

y apostando por nuevas alternativas de ordenación que permitan<br />

la mejora constante de su perfil urbano, distribuyendo<br />

equitativamente las dotaciones entre los distintos barrios,<br />

regenerando sus ámbitos mas deteriorados, potenciando su<br />

espacio público, y acrecentando su importante patrimonio<br />

cultural.<br />

La Valencia real, en estos inicios del s. XXI, supera<br />

ampliamente sus límites municipales y articula una importante<br />

realidad metropolitana que habrá que asumir dentro<br />

de unos nuevos modelos de gestión que permitan optimizar<br />

nuestras potencialidades en un marco coherente y solidario.<br />

Un marco que, manteniendo los parámetros de sostenibilidad<br />

del desarrollo, ayude a nuestra ciudad a afrontar<br />

adecuadamente su futuro inmediato.<br />

val<br />

mentrestant, el vell llit –que s’ha anat convertint amb el pas<br />

dels anys en un singular espai enjardinat del qual gaudixen<br />

les més variades clienteles–, sorprén els visitants i constituïx<br />

sens dubte una evident millora en la qualitat de vida urbana.<br />

També es produïx amb posterioritat una aposta lúdica i<br />

cultural de gran envergadura en una antiga zona industrial<br />

fortament degradada, situada també als voltants de l’antic<br />

llit. Allí, “La Ciutat de les Arts i les Ciències”, les formes<br />

colossals d’inspiració orgànica de l’arquitecte Santiago<br />

Calatrava adquiriran un rellevant protagonisme i constituiran<br />

un important centre d’atracció turística.<br />

La realització d’un Parc Central, en la confluència de les<br />

grans vies, i el disseny del front marítim són els principals<br />

desafiaments que té plantejats la ciutat per al seu pròxim<br />

futur, d’acord amb la nova societat del segle XXI i com a<br />

clara aposta per noves alternatives d’ordenació que permeten<br />

la millora constant del seu perfil urbà, amb distribució<br />

equitativa de les dotacions entre els diferents barris que<br />

regeneren els seus àmbits més deteriorats, potencien el seu<br />

espai públic, i n’acreixen l’important patrimoni cultural.<br />

La València real, en estos inicis del s. XXI, supera<br />

àmpliament els seus límits municipals i articula una important<br />

realitat metropolitana que caldrà assumir dins d’uns<br />

nous models de gestió que permeten optimitzar les nostres<br />

potencialitats en un marc coherent i solidari. Un marc que,<br />

mantenint els paràmetres de sostenibilitat del desenvolupament,<br />

ajude a la nostra ciutat a afrontar adequadament el<br />

seu futur immediat.


Mapes Mapas<br />

val cas<br />

49<br />

49


Mapes Mapas<br />

NOBILIS AC REGIA CIVITAS VALENTIE IN HISPANIA<br />

Antonio Manceli<br />

1608<br />

49,8 x 75,8 cm<br />

Fotografia original: Faximil<br />

val cas<br />

51<br />

NOBILIS AC REGIA CIVITAS VALENTIE IN HISPANIA<br />

Antonio Manceli<br />

1608<br />

49,8 x 75,8 cm<br />

Fotografía original: Faximil<br />

51


Mapas<br />

cas<br />

VALENTIA EDETANORUN vulgo DEL CID, DELINEATA A Dre. THOMA<br />

UINCENTIO TOSCA CONGR. ORATORIJ PRESBYTERO<br />

Grabado del original por Joseph Fortea<br />

1738 ca.<br />

94,7 x 142,7 cm<br />

Fotografía original: Faximil<br />

Mapes<br />

val<br />

VALENTIA EDETANORUN vulgo DEL CID, DELINEATA A Dre. THOMA<br />

UINCENTIO TOSCA CONGR. ORATORIJ PRESBYTERO<br />

Gravat del original per Joseph Fortea<br />

1738 ca.<br />

94,7 x 142,7 cm<br />

Fotografia original: Faximil


Mapes Mapas<br />

VALENCIA<br />

Anònim<br />

1774 ca.<br />

13,7 x 17,7 cm<br />

Inclòs en Viaje por España, Antonio Ponz, 1774<br />

Fotografia original: Josep Manel Vert<br />

val cas<br />

53<br />

VALENCIA<br />

Anónimo<br />

1774 ca.<br />

13,7 x 17,7 cm<br />

Incluido en Viaje por España, Antonio Ponz, 1774<br />

Fotografía original: Josep Manel Vert<br />

53


Mapas<br />

cas<br />

VALENCIA de los Edetànos, vulgo del CID delineada por el D. Thomas Vicente Tosca<br />

Grabado del original por anónimo<br />

1808<br />

35 x 24 cm<br />

Incluido en: Resumen historial de la fundación y antigüedad de la ciudad de<br />

Valencia de los edetanos, vulgo del cid, sus progresos, ampliación y fábricas<br />

insignes, con notables particularidades, Esclapés de Guilló, Pascual, 1808<br />

Fotografía original: Josep Manel Vert<br />

Mapes<br />

val<br />

VALENCIA de los Edetànos, vulgo del CID delineada por el D. Thomas Vicente Tosca<br />

Gravat del original per anònim<br />

1808<br />

35 x 24 cm<br />

Inclòs en: Resumen historial de la fundación y antigüedad de la ciudad de Valencia<br />

de los edetanos, vulgo del cid, sus progresos, ampliación y fábricas insignes, con<br />

notables particularidades, Esclapés de Guilló, Pascual, 1808<br />

Original: Josep Manel Vert


Mapes Mapas<br />

PLAN DE VALENCE/ Asfiegée et prise le 9 janvier 1812 par l’Armée<br />

Française d’Aragon/ Aux Ordres de S.E. LE MARECHAL SUCHET, Duc<br />

d´Albufera<br />

Dumoulin, Capitaine d’Artillerie<br />

1812<br />

45,5 X 59 cm<br />

Inclòs en: Atlas – Mémories du maréchal Suchet, 1828<br />

Fotografia original: Josep Manel Vert<br />

val cas<br />

55<br />

PLAN DE VALENCE/ Asfiegée et prise le 9 janvier 1812 par l’Armée<br />

Française d’Aragon/ Aux Ordres de S.E. LE MARECHAL SUCHET, Duc<br />

d´Albufera<br />

Dumoulin, Capitaine d’Artillerie<br />

1812<br />

45,5 X 59 cm<br />

Incluido en : Atlas – Mémories du maréchal Suchet, 1828<br />

Original: Josep Manel Vert<br />

55


Mapas<br />

cas<br />

PLANO GEOMETRICO DE LA CIUDAD DE VALENCIA LLAMADA DEL CID,<br />

Dedicado a la REAL SOCIEDAD ECONOMICA de la misma por D. Francisco Ferrer<br />

Académico de merito en la clase de Arquitectura de la Real de Nobles Artes de<br />

S. Carlos. Año 1831<br />

Francisco Ferrer<br />

1828<br />

81,8 x 56,7 cm<br />

Fotografía original: Faximil<br />

Mapes<br />

val<br />

PLANO GEOMETRICO DE LA CIUDAD DE VALENCIA LLAMADA DEL CID,<br />

Dedicado a la REAL SOCIEDAD ECONOMICA de la misma por D. Francisco Ferrer<br />

Académico de merito en la clase de Arquitectura de la Real de Nobles Artes de<br />

S. Carlos. Año 1831<br />

Francisco Ferrer<br />

1828<br />

81,8 x 56,7 cm<br />

Fotografia original:: Faximil


Mapes Mapas<br />

Plano Topográfico de Valencia año 1841<br />

Anònim<br />

1841.<br />

17,7 x 13,6 cm<br />

Inclòs en: Valencia en la mano o sea Manual del forastero en Valencia, 1841<br />

Fotografia original: Josep Manel Vert<br />

val cas<br />

57<br />

Plano Topográfico de Valencia año 1841<br />

Anónimo<br />

1841<br />

17,7 x 13,6 cm<br />

Incluido en: Valencia en la mano o sea Manual del forastero en Valencia, 1841<br />

Fotografía original: Josep Manel Vert<br />

57


Mapas<br />

cas<br />

PLANO GEOMÉTRICO Y TOPOGRÁFICO DE LA CIUDAD DE VALENCIA<br />

DEL CID Levantado y lavado por el Coronel D. Vicente Montero de Espinosa<br />

1853<br />

285 x 202 cm<br />

Fotografía original: Faximil<br />

Mapes<br />

val<br />

PLANO GEOMÉTRICO Y TOPOGRÁFICO DE LA CIUDAD DE VALENCIA<br />

DEL CID Levantado y lavado por el Coronel D. Vicente Montero de Espinosa<br />

1853<br />

285 x 202 cm<br />

Fotografia original: Faximil


Mapes Mapas<br />

PROYECTO GENERAL DEL ENSANCHE DE LA CIUDAD DE VALENCIA<br />

formado de orden de su Exmo Ayuntamiento por los Arquitectos D. Sebastián Monleon<br />

D. Antonino Sancho y D. Timoteo Calvo<br />

1858<br />

200 x 155 cm<br />

Fotografia original: Josep Manel Vert<br />

val cas<br />

59<br />

PROYECTO GENERAL DEL ENSANCHE DE LA CIUDAD DE VALENCIA<br />

formado de orden de su Exmo Ayuntamiento por los Arquitectos D. Sebastián Monleon<br />

D. Antonino Sancho y D. Timoteo Calvo<br />

1858<br />

200 x 155 cm<br />

Fotografía original: Josep Manel Vert<br />

59


Mapas<br />

cas<br />

PLANO TOPOGRÁFICO DE LA CIUDAD DE VALENCIA DEL CID<br />

Levantado en 1852 por el Ingeniero D. Vte. Montero de Espinosa, reducido a la escala<br />

de 1 pr. 2.500 y ampliado con las construcciones y alineaciones verificadas desde<br />

aquella fecha por el Arquitecto profesor y académico de Sn. Carlos ,D. Ramon Ma.<br />

Ximenez Grabado por Anto. Pascual y Abad, editor<br />

1864<br />

92 x 72 cm<br />

Fotografía original: Josep Manel Vert<br />

Mapes<br />

val<br />

PLANO TOPOGRÁFICO DE LA CIUDAD DE VALENCIA DEL CID<br />

Levantado en 1852 por el Ingeniero D. Vte. Montero de Espinosa, reducido a la escala<br />

de 1 pr. 2.500 y ampliado con las construcciones y alineaciones verificadas desde<br />

aquella fecha por el Arquitecto profesor y académico de Sn. Carlos ,D. Ramon Ma.<br />

Ximenez Grabado por Anto. Pascual y Abad, editor<br />

1864<br />

92 x 72 cm<br />

Fotografia original: Josep Manel Vert


Mapes Mapas<br />

Plano de Valencia en 1867<br />

Anònim<br />

1867<br />

10,2 x 14,6 cm<br />

Inclòs en: Guía del viajero en Valencia/Guide du Voyageur a Valence,<br />

Settier, José María, 1866<br />

Fotografia original: Josep Manel Vert<br />

val cas<br />

61<br />

Plano de Valencia en 1867<br />

Anónimo<br />

1867<br />

10,2 x 14,6 cm<br />

Incluido en: Guía del viajero en Valencia/Guide du Voyageur a Valence,<br />

Settier, José María, 1866<br />

Fotografía original: Josep Manel Vert<br />

61


Mapas<br />

cas<br />

Plano Topográfico histórico de Valencia del Cid<br />

Anónimo<br />

1875<br />

38,5 x 23,5 cm<br />

Incluido en: Guía urbana de Valencia, antigua y moderna, Marqués de Cruilles, 1876<br />

Fotografía original: Josep Manel Vert<br />

Mapes<br />

val<br />

Plano Topográfico histórico de Valencia del Cid<br />

Anònim<br />

1875<br />

38,5 x 23,5 cm<br />

Inclòs en: Guía urbana de Valencia, antigua y moderna, Marqués de Cruilles, 1876<br />

Fotografia original: Josep Manel Vert


Mapes Mapas<br />

Plano topográfico de la ciudad de Valencia del Cid. Distribución por calles y barrios de<br />

la mortalidad colérica<br />

Anònim<br />

1886<br />

57 x 43 cm<br />

Fotografia original: Josep Manel Vert<br />

val cas<br />

63<br />

Plano topográfico de la ciudad de Valencia del Cid. Distribución por calles y barrios de<br />

la mortalidad colérica<br />

Anónimo<br />

1886<br />

57 x 43 cm<br />

Fotografía original: Josep Manel Vert<br />

63


Mapas<br />

cas<br />

Mapa Topográfico de la Valencia del Cid<br />

Anónimo<br />

1888<br />

65 x 41 cm<br />

Incluido en indicador general de Valencia, 1888<br />

Fotografía original: Josep Manel Vert<br />

Mapes<br />

val<br />

Mapa Topográfico de la Valencia del Cid<br />

Anònim<br />

1888<br />

65 x 41 cm<br />

Inclòs en indicador general de Valencia, 1888<br />

Fotografia original: Josep Manel Vert


Mapes Mapas<br />

Sin título<br />

José Manuel Cortina Pérez<br />

1899<br />

80 x 60 cm<br />

Fotografia original: Faximil<br />

val cas<br />

65<br />

Sin título<br />

José Manuel Cortina Pérez<br />

1899<br />

80 x 60 cm<br />

Fotografía original: Faximil<br />

65


Mapas<br />

cas<br />

Reforma interior de Valencia<br />

Federico Aymaní Faura<br />

1910<br />

121 x 123 cm<br />

Fotografía original: Faximil<br />

Mapes<br />

val<br />

Reforma interior de Valencia<br />

Federico Aymaní Faura<br />

1910<br />

121 x 123 cm<br />

Fotografia original: Faximil


mau monleón mau monleón<br />

Contrageografías<br />

humanas*, 2008<br />

*Contrageografías humanas és<br />

un projecte en procés que només te sentit<br />

amb la participació ciutadana i gràcies a<br />

totes les dones que han contribuït. han<br />

col·laborat: alexa Cuesta flórez, amb<br />

qui es gestà la idea en la fase inicial del<br />

projecte, Danka stepan, companya en<br />

el procés i càmera de video, Lourdes<br />

giménez, nieves fraga, maureen ragoucy,<br />

elisa garcía, sylvia santonja ajudants<br />

fotògrafes del “mapping”, Colette graff,<br />

malva garcía i Quique Casp per la seua<br />

ajuda amb els cartells publicitaris; Javier<br />

marroquí i David arlandis comissaris i<br />

interlocutors del projecte; asociación de<br />

mujeres Inmigrantes de Valencia, alicia<br />

trussi, geno ros, Bibiana sersen, adriana<br />

gomes, Petra, amelia Petit, maria Lazar,<br />

Bolivia Lucas, elba Bermudez, rosario<br />

Lampin, Dorian sánchez, nora ramírez,<br />

teresa León, nurys oris, Djahida Djebri,<br />

stefka marinova, abraham Lacalle,<br />

monica Val, Paula Pola, eduardo nave,<br />

maribel, Violeta i Ángela, Jose del taller<br />

d’ audiovisuals de la uPV, i l’empresa<br />

Promedios, a través de Juan ferrer, com<br />

patrocinadora de la publicitat en la línia nº<br />

7 del autobús de la emt de València,<br />

para la Campaña de sensibilización<br />

frente a los roles asignados a las<br />

mujeres migrantes en España. gràcies a<br />

tots i a totes.<br />

val cas<br />

67<br />

Contrageografías<br />

humanas*, 2008<br />

*Contrageografías humanas<br />

es un proyecto en proceso que sólo tiene<br />

sentido con la participación ciudadana<br />

y gracias a todas las mujeres que han<br />

contribuido. han colaborado: alexa Cuesta<br />

flórez, con quien se gesta la idea en la<br />

fase inicial del proyecto, Danka stepan,<br />

compañera en el proceso y cámara de<br />

vídeo, Lourdes giménez, nieves fraga,<br />

maureen ragoucy, elisa garcía, sylvia<br />

santonja ayudantes fotógrafas del<br />

“mapping”, Colette graff, malva garcía<br />

sawada y enrique Casp por su ayuda<br />

con los carteles publicitarios; Javier<br />

marroquí y David arlandis comisarios e<br />

interlocutores del proyecto; asociación<br />

de mujeres Inmigrantes de Valencia,<br />

alicia trussi, geno ros, Bibiana sersen,<br />

adriana gomes, Petra, amelia Petit, maria<br />

Lazar, Bolivia Lucas, elba Bermudez,<br />

rosario Lampin, Dorian sánchez, nora<br />

ramírez, teresa León, nurys oris,<br />

Djahida Djebri, stefka marinova, abraham<br />

Lacalle, monica Val, Paula Pola, eduardo<br />

nave, maribel, Violeta y Ángela, Jose<br />

del taller de audiovisuales de la uPV;<br />

y la empresa Promedios, a través de<br />

Juan ferrer, como patrocinadora de la<br />

publicidad en la línea nº 7 del autobús<br />

de la emt de Valencia, para la Campaña<br />

de sensibilización frente a los roles<br />

asignados a las mujeres migrantes en<br />

España. gracias a todos y a todas.<br />

67


mau monleón mau monleón<br />

Contrageografías humanas.<br />

Circuitos de género, economías<br />

informales y roles adquiridos<br />

L’economia submergida a Espanya esdevé en un element<br />

estructural del sistema capitalista al qual pertany i, per tant,<br />

influïx directament en l’economia global, de mercat. EL<br />

QUE NO ES VEU = importa.<br />

L’economia a València, globalitzada com pretén ser, està<br />

plena de connexions, mapes i geografies interculturals que<br />

es crean arran dels treballs més informals. Exemple rotund<br />

d’això el trobem en el cas de les dones emigrants que laboren<br />

en el servici domèstic. A poc a poc es va generant un mercat<br />

precari i no oficial a través de les rutes, geografies i contrageografies<br />

urbanes que estes dones van traçant, així com amb<br />

l’exercici d’oferta/demanda d’este mateix mercat 1 . I elles no<br />

són, en absolut, reconegudes en el valor afegit, aquell que<br />

suposa que a través dels seus llocs de treball s’introduïxen en<br />

les llars, influint directament en l’educació, la pedagogia, la<br />

cultura i el benestar dels nostres fills i ancians.<br />

La majoria de les estrangeres que han arribat soles són<br />

dones líders, en el sentit que la seua situació els atorga poder<br />

des del punt de vista dels seus països d’origen (no oblidem<br />

les importants remeses que envien i el rol de “sustentadores”<br />

respecte a les seues pròpies xàrcies familiars, constituïdes<br />

així mateix, en general, per altres dones que cuiden dels seus<br />

majors, xiquets i xiquetes.)<br />

Sumat a això, les dones emigrants, des de la invisibilitat,<br />

s’han convertit en un nou sosteniment social per als espanyols<br />

i espanyoles (valencians i valencianes) que no tenen mitjans<br />

per a conciliar una unitat familiar on els dos membres principals<br />

treballen o on les famílies no es fan càrrec dels ancians.<br />

Però el preu que estes dones han de pagar pel seu liderat<br />

és molt alt: sovint, el duel emocional les conduïx a la soledat<br />

i a la depressió, igual que als seus propis fills i familiars<br />

que van quedar en els seus països d’origen, els que hauran<br />

de viure sense el contacte diari i afectiu de les seues pròpies<br />

mares. Els fills acaben ocupant l’anella més baix en les anomenades<br />

“cadenes mundials d’afecte” 2 .<br />

1 - sobre este tema vore: saskia<br />

sassen, Contrageografías de la<br />

globalización. Género y ciudadanía<br />

en los circuitos transfronterizos,<br />

madrid, ed. traficantes de sueños. Col.<br />

mapas, 2003.<br />

val cas<br />

69<br />

Contrageografías humanas.<br />

Circuitos de género, economías<br />

informales y roles adquiridos<br />

La economía sumergida en España deviene en un elemento<br />

estructural del sistema capitalista al cual pertenece y, por<br />

tanto, influye directamente en la economía global, de mercado.<br />

LO QUE NO SE VE = importa.<br />

La economía en Valencia, globalizada como pretende ser,<br />

está llena de conexiones, mapas y geografías interculturales<br />

que se crean a raíz de los trabajos más informales. Ejemplo<br />

rotundo de ello lo encontramos en el caso de las mujeres<br />

migrantes que laboran en el servicio doméstico. Poco a poco se<br />

va generando un mercado precario y no oficial a través de las<br />

rutas, geografías y contrageografías urbanas que estas mujeres<br />

van trazando, así como con el ejercicio de oferta/demanda de<br />

este mismo mercado 1 . Y ellas no son, en absoluto, reconocidas<br />

en el valor añadido, aquél que supone que a través de sus<br />

puestos de trabajo se introducen en los hogares, influyendo<br />

directamente en la educación, la pedagogía, la cultura y el<br />

bienestar de nuestros hijos y ancianos.<br />

La mayoría de las extranjeras que han llegado solas son<br />

mujeres líderes, en el sentido de que su situación les otorga<br />

poder desde el punto de vista de sus países de origen (no olvidemos<br />

las importantes remesas que envían y el rol de “sustentadoras”<br />

respecto a sus propias redes familiares, constituidas<br />

asimismo, en general, por otras mujeres que cuidan de sus<br />

mayores, niños y niñas.)<br />

Sumado a ello, las mujeres migrantes, desde la invisibilidad,<br />

se han convertido en un nuevo sostén social para los<br />

españoles y españolas (valencianos y valencianas) que no<br />

tienen medios para conciliar una unidad familiar donde los<br />

dos miembros principales trabajan o donde las familias no se<br />

hacen cargo de los ancianos.<br />

Pero el precio que estas mujeres han de pagar por su liderazgo<br />

es muy alto: a menudo, el duelo emocional las conduce<br />

a la soledad y a la depresión, al igual que a sus propios hijos y<br />

familiares que quedaron en sus países de origen, quienes tendrán<br />

que vivir sin el contacto diario y afectivo de sus propias<br />

1 - sobre este tema ver: saskia sassen,<br />

Contrageografías de la globalización.<br />

Género y ciudadanía en los circuitos<br />

transfronterizos, madrid, ed. traficantes<br />

de sueños. Col. mapas, 2003.<br />

69


mau monleón<br />

cas<br />

madres. Los hijos acaban ocupando el eslabón más bajo en<br />

las llamadas “cadenas mundiales de afecto” 2 .<br />

Nuestra economía sumergida es un índice de la situación<br />

del país y de las tareas no resueltas por el Estado: el paro;<br />

el trabajo precario para nuestros jóvenes y los contratos<br />

basura que dan lugar al pluriempleo desreglado. El caso<br />

del servicio doméstico es uno de los más flagrantes, ya que<br />

está sobre la mesa el plantearse en qué condiciones pasan<br />

las empleadas del hogar del Régimen Especial (desde 1985,<br />

discriminatorio y excluyente per-se) al Régimen General<br />

de la Seguridad Social 3 . Hoy sigue interesando a muchos<br />

y a muchas que continúe habiendo contratos orales y un<br />

régimen de “interna” en condiciones que rayan el concepto<br />

de esclavitud. Frente a esta absoluta desprotección y/o falta<br />

de información, muchas mujeres prefieren trabajar sin contratos,<br />

lo que engrosa las economías informales.<br />

Uno de los efectos fundamentales de esta situación es el<br />

señalado por el colectivo feminista como la “perpetuación<br />

del rol de la mujer madre 4 . Y lo es, en mayor medida, para<br />

las mujeres migrantes, al no poder acceder a otros trabajos,<br />

aún a pesar de sus cualificaciones –y es que aún faltan<br />

muchas regulaciones en el tema de homologación de títulos<br />

y en la desestigmatización de la mujer migrante. Pero,<br />

y mientras tanto, seguiremos exclamando que el trabajo<br />

doméstico, regulado y valorado en lo que se merece, podría<br />

ser realizado en condiciones de igualdad tanto por hombres<br />

como por mujeres, españoles, españolas y extranjeros/as.<br />

Introduciéndonos más en el proyecto artístico, vemos<br />

como los mapas resultan ser cartas para orientarse;<br />

Contrageografias humanas es pues, una propuesta que surge<br />

de la reorientación de la ciudad a partir de las nuevas economías<br />

informales, de la movilidad entre fronteras y de las<br />

transformaciones urbanas/humanas que ello conlleva.<br />

Tomando como base una primera cartografía de Valencia<br />

donde localizamos los mensajes y lugares de conexión entre<br />

oferta y demanda del trabajo más informal para el servicio<br />

doméstico, y después de analizar estos carteles para extraer<br />

las premisas del proyecto, constatamos que en la calle, los<br />

árboles, los postes, las farolas, las paredes y especialmente<br />

2 - “el capitalismo global influye en<br />

todo lo que toca, y toca prácticamente<br />

todo, incluidas las que yo llamo cadenas<br />

mundiales de afecto o de asistencia,<br />

una serie de vínculos personales entre<br />

gentes de todo el mundo, basadas en<br />

una labor remunerada o no remunerada<br />

de asistencia. normalmente, estas<br />

cadenas las forman mujeres, (…).<br />

Pueden ser locales, nacionales o<br />

mundiales.” hochschild, arlie rusell,<br />

“Las Cadenas mundiales de afecto y<br />

asistencia y la plusvalía emocional”,<br />

en anthony giddens y hill hutton<br />

(editores), En el Límite. La Vida en<br />

el Capitalismo Global, Barcelona,<br />

tusquets, 2001, p.188.<br />

mau monleón<br />

val<br />

La nostra economia submergida és un índex de la situació<br />

del país i de les tasques no resoltes per l’estat: la desocupació;<br />

el treball precari per als nostres jóvens i els contractes<br />

fem que donen lloc a la pluriocupació desreglat.<br />

El cas del servici domèstic és un dels més flagrants, ja<br />

que està sobre la taula el plantejar-se en quines condicions<br />

passen les empleades de la llar del Règim Especial (des de<br />

1985, discriminatori i excloent per-se) al Règim General<br />

de la Seguretat Social 3 . Hui seguix interessant a molts i a<br />

moltes que continue havent-hi contractes orals i un règim de<br />

“interna” en condicions que ratllen el concepte d’esclavitud.<br />

Enfront d’esta absoluta desprotecció i/o falta d’informació,<br />

moltes dones preferixen treballar sense contractes, la qual<br />

cosa engrosa les economies informals.<br />

Un dels efectes fonamentals d’esta situació és l’assenyalat<br />

pel col·lectiu feminista com la “perpetuació del rol de la<br />

dona mare 4 . I ho és, en major mesura, per a les dones<br />

emigrants, al no poder accedir a altres treballs, encara a<br />

pesar de les seues qualificacions –i és que encara falten<br />

moltes regulacions en el tema d’homologació de títols i en<br />

la desestigmatització de la dona migrant. Però, i mentrestant,<br />

seguirem exclamant que el treball domèstic, regulat i<br />

valorat en el que es mereix, podria ser realitzat en condicions<br />

d’igualtat tant per hòmens com per dones, espanyols,<br />

espanyoles i estrangers/es.<br />

Introduint-nos més en el projecte artístic, veiem com els<br />

mapes resulten ser cartes per a orientar-se; Contrageografias<br />

humanas és perquè, una proposta que sorgix de la reorientació<br />

de la ciutat a partir de les noves economies informals,<br />

de la mobilitat entre fronteres i de les transformacions urbanes/humanes<br />

que això comporta.<br />

Prenent com a base una primera cartografia de València<br />

on localitzem els missatges i llocs de connexió entre oferta i<br />

demanda del treball més informal per al servici domèstic, i<br />

després d’analitzar estos cartells per a extraure les premisses<br />

del projecte, constatem que en el carrer, els arbres, els<br />

pals, els fanals, les parets i especialment en els locutoris, les<br />

dones emigrants s’oferixen com “mares substitutives”, “respectuoses,<br />

afectuoses i responsables” per a realitzar servicis<br />

2 - “el capitalisme global influeix en<br />

tot el que toca, i toca pràcticament tot,<br />

incluides les que jo anomene cadenes<br />

mundials d’afecte o d’asistència,<br />

una sèrie de vincles personals entre<br />

gent de tot el món, basades en una<br />

tasca remunerada o no remunerada<br />

d’asistència. normalment, estes<br />

cadenes les formen dones, (…).<br />

Poden ser locals, nacionals o mundials.”<br />

hochschild, arlie rusell, “Las Cadenas<br />

mundiales de afecto y asistencia y<br />

la plusvalía emocional”, en anthony<br />

giddens i hill hutton (editors), En<br />

el Límite. La Vida en el Capitalismo<br />

Global, Barcelona, tusquets, 2001,<br />

p.188.


mau monleón mau monleón<br />

d’upa i tasques de la llar. Són dones llatines, sobretot, i<br />

les últimes “cohorts” provenen d’Europa de l’Est 5 . Estos<br />

mapes “invisibles” creen connexions entre l’espai públic i<br />

el privat. Són geografies mòbils i variables, sempre a costa<br />

de l’economia de mercat suportada institucionalment.<br />

La nostra intenció seguix sent la de crear una<br />

Contrageografia humana que visualitze estos mapes ocults,<br />

al mateix temps que qüestione les generatrius mateixes<br />

de la seua ocultació, perquè tot el que exposa estes línies<br />

està ocorrent ací i ara, davant dels nostres ulls. davall el<br />

concepte d’una Campaña de sensibilización frente a los roles<br />

asignados a las mujeres migrantes en España qüestionen les<br />

cartografies existents en funció del gènere, i deixem palés<br />

la manera en què el sistema capitalista aprofita les tares de<br />

l’Estat per a incidir en la clàssica separació de rols, sobretot<br />

a nivell laboral.<br />

El projecte es dividix en dos espais: dins i fora del Museu.<br />

En el carrer, la campanya pren forma a través dels cartells<br />

reproduïts tant en l’entrada del Museu d’història de<br />

3 - el canvi de règim especial de la<br />

seguretat social a règim normal s’está<br />

aplicant des de gener de 2008, però<br />

s’ajorna la regulació del cobrament de<br />

l’atur. sobre este tema vore l’article<br />

de Lucía abellán: “el treball domèstic<br />

es desenrrotlla en una espècie de<br />

nebulosa aliena a les normes que rigen<br />

per a la resta de treballadors. a les<br />

empleades de llar -quasi totes dones<br />

i bona part d’elles inmigrants- no les<br />

empara l’estatut dels treballadors,<br />

sinó que estan subjectes a un règim<br />

especial molt més restrictiu i arcaic. el<br />

govern ha elaborat un document per a<br />

liquidar eixe règim i aconseguir que el<br />

col·lectiu s’integre en el règim general<br />

de la seguretat social. Per a la qual<br />

cosa es fixarà un periode transitori<br />

en el qual les condicions s’aniran<br />

equiparant gradualment.” BeLLÁn,<br />

Lucía, “Las empleadas de hogar<br />

contarán con contrato de trabajo escrito<br />

e indefinido”, el país, 16 octubre de<br />

2007, madrid. hYPerLInK “http://<br />

www.elpais.com/articulo/economia/<br />

empleadas/hogar/contaran/contrato/<br />

trabajo/escrito/indefinido/elpepueco/<br />

20071016elpepieco_2/tes” http://<br />

www.elpais.com/articulo/economia/<br />

empleadas/hogar/contaran/contrato/<br />

trabajo/escrito/indefinido/elpepueco/<br />

20071016elpepieco_2/tes<br />

4 - són les anomenades “maternitats<br />

globalitzades”, dones que s’ocupen<br />

tant de les tasques domèstiques<br />

com de la cura i del benestar de les<br />

persones dependents. (un trebal que<br />

hem realitzat històricament les dones,<br />

amb o sense sou: estic pensant en<br />

les “mestreses de casa” de l’època<br />

franquista i en les dones espanyoles<br />

que migraren a alemanya, frança i<br />

suissa per a realitzar estes tasques.<br />

abans la dona espanyola sustentava la<br />

punta de l’iceberg capitalista, mentres<br />

que ara este pes recau sobre les<br />

estrangeres. La diferència és que ara,<br />

la majoria de dones viagen soles i són<br />

les autèntiques “sustentadores” de<br />

les seues famílies.) sobre el concepte<br />

de globaliztació de la maternitat vore<br />

especialment: Parrenas salazar, rhacel,<br />

The Global Servants: Migrant Filipina<br />

Domestic <strong>Work</strong>ers in Rome and Los<br />

Angeles, Palo alto, California, stanford<br />

university Press, 2001, citada en<br />

aaVV, anthony giddens i hill hutton<br />

(editores), En el Límite. La Vida en<br />

el Capitalismo Global, Barcelona,<br />

tusquets, 2001, p.187. Vore també:<br />

Parella rubio, sònia, Mujer, Inmigrante<br />

y Trabajadora: La Triple Discriminación,<br />

Barcelona, anthropos, 2003. I el nostre<br />

text: alexa Cuesta y mau monleón,<br />

“hacia una visibilización del trasvase de<br />

afectos en una economía globalizada.<br />

ser mujer, ser madre, ser líder, ser<br />

cabeza de hogar, ser productiva, ser<br />

migrante o... ¡todo en una¡”, Geografías<br />

del desorden. Migración, alteridad<br />

y nueva esfera social, València, La<br />

nau-universitat de València, 2006, pp.<br />

161-175.<br />

val cas<br />

71<br />

en los locutorios, las mujeres migrantes se ofrecen como<br />

“madres sustitutivas”, “respetuosas, cariñosas y responsables”<br />

para realizar servicios de cuidado y tareas del hogar.<br />

Son mujeres latinas, sobre todo, y las últimas “cohortes”<br />

provienen de Europa del Este 5 . Estos mapas “invisibles”<br />

crean conexiones entre el espacio público y el privado. Son<br />

geografías móviles y variables, siempre a expensas de la<br />

economía de mercado soportada institucionalmente.<br />

Nuestra intención sigue siendo la de crear una<br />

Contrageografia humana que visibilice estos mapas ocultos,<br />

al mismo tiempo que cuestione las generatrices mismas de<br />

su ocultación, pues todo lo expuesto en estas líneas está ocurriendo<br />

aquí y ahora, ante nuestros ojos. Bajo el concepto de<br />

una Campaña de sensibilización frente a los roles asignados a<br />

las mujeres migrantes en España cuestionamos las cartografías<br />

existentes en función del género, y dejamos patente la<br />

manera en que el sistema capitalista aprovecha las fallas del<br />

Estado para incidir en la clásica separación de roles, sobre<br />

todo a nivel laboral.<br />

3 - el cambio de régimen especial de<br />

la seguridad social a régimen normal<br />

se está aplicando desde enero de<br />

2008, pero se aplaza la regulación del<br />

cobro del paro. sobre este tema ver el<br />

artículo de Lucía abellán: ”el trabajo<br />

doméstico se desarrolla en una especie<br />

de nebulosa ajena a las normas que<br />

rigen para el resto de trabajadores. a<br />

las empleadas de hogar -casi todas<br />

mujeres y buena parte de ellas inmigrantes-<br />

no las ampara el estatuto de<br />

los trabajadores, sino que están sujetas<br />

a un régimen especial mucho más<br />

restrictivo y arcaico. el gobierno ha elaborado<br />

un documento para liquidar ese<br />

régimen y conseguir que el colectivo<br />

se integre en el régimen general de la<br />

seguridad social. Para ello se fijará un<br />

periodo transitorio en el que las condiciones<br />

se irán equiparando paulatinamente.”<br />

BeLLÁn, Lucía, “Las empleadas<br />

de hogar contarán con contrato de<br />

trabajo escrito e indefinido”, el país, 16<br />

octubre de 2007, madrid. hYPerLInK<br />

“http://www.elpais.com/articulo/economia/empleadas/hogar/contaran/<br />

contrato/trabajo/escrito/indefinido/<br />

elpepueco/20071016elpepieco_2/tes”<br />

http://www.elpais.com/articulo/economia/empleadas/hogar/contaran/<br />

contrato/trabajo/escrito/indefinido/<br />

elpepueco/20071016elpepieco_2/tes<br />

4 - son las llamadas “maternidades globalizadas”,<br />

mujeres que se ocupan tanto<br />

de las tareas domésticas como del<br />

cuidado y del bienestar de las personas<br />

dependientes. (un trabajo que hemos<br />

realizado históricamente las mujeres,<br />

con o sin sueldo: estoy pensando en las<br />

“amas de casa” de la época franquista y<br />

en las mujeres españolas que migraron<br />

a alemania, francia y suiza para realizar<br />

estas tareas. antes la mujer española<br />

sustentaba la punta del iceberg capitalista,<br />

mientras que ahora este peso<br />

recae sobre las extranjeras. La diferencia<br />

es que ahora, la mayoría de mujeres<br />

viajan solas y son las auténticas<br />

“sustentadoras” de sus familias.) sobre<br />

el concepto de globalización de la<br />

maternidad ver especialmente: Parrenas<br />

salazar, rhacel, The Global Servants:<br />

Migrant Filipina Domestic <strong>Work</strong>ers in<br />

Rome and Los Angeles, Palo alto, California,<br />

stanford university Press, 2001,<br />

citada en aaVV, anthony giddens y hill<br />

hutton (editores), En el Límite. La Vida<br />

en el Capitalismo Global, Barcelona,<br />

tusquets, 2001, p.187. Ver también:<br />

Parella rubio, sònia, Mujer, Inmigrante<br />

y Trabajadora: La Triple Discriminación,<br />

Barcelona, anthropos, 2003. Y nuestro<br />

texto: alexa Cuesta y mau monleón,<br />

“hacia una visibilización del trasvase de<br />

afectos en una economía globalizada.<br />

ser mujer, ser madre, ser líder, ser<br />

cabeza de hogar, ser productiva, ser<br />

migrante o... ¡todo en una¡”, Geografías<br />

del desorden. Migración, alteridad<br />

y nueva esfera social, Valencia, La<br />

nau-universidad de Valencia, 2006, pp.<br />

161-175.<br />

71


mau monleón<br />

cas<br />

El proyecto se divide en dos espacios: dentro y fuera del<br />

Museo. En la calle, la campaña toma forma a través de<br />

los carteles reproducidos tanto en la entrada del Museu<br />

d’història de València, como en el autobús nº 7003 de la<br />

línea 7 de la EMT de Valencia, línea que recorre el centroperiferia<br />

de la ciudad, y que tiene su parada en el término de<br />

Mislata, a las puertas del Museo. Estos carteles representan<br />

fotográficamente varios de los mensajes de oferta de trabajo<br />

encontrados en el proceso del proyecto y funcionan de<br />

manera publicitaria. El autobús crea un mapa móvil en cada<br />

recorrido, una contrageografía temporal y efímera que se<br />

ofrece como alternativa al consumo; como reflexión y como<br />

espacio de participación. En la puerta del Museo, el cartel<br />

institucional se ha transformado asimismo en un mensaje<br />

precario que señala la urgencia de reorientar la historia de<br />

la ciudad a partir de estas nuevas economías informales y de<br />

la movilidad entre fronteras.<br />

Ya en el interior del Museo, la campaña se hace explícita<br />

a través de un nuevo elemento, que es la tarjeta de visita.<br />

Varios de los carteles fotografiados en las calles han sido<br />

transformados en tarjetas de identidad social y laboral,<br />

remarcando así los roles que exige la ley de la oferta y la<br />

demanda en nuestra economía globalizada. La tarjeta es<br />

algo muy personal, que en el caso laboral, indica el estatus<br />

y la pertenencia al conjunto de la sociedad. Ello extiende<br />

el significado de la campaña, cuestionando esos roles que<br />

se repiten de manera incesante en forma de cliché y que,<br />

sin embargo, se expresan bajo una impronta humanamente<br />

bella, a través de los mensajes personalizados en la forma<br />

de escribir y apelar al “contratador/a”. El visitante de la<br />

exposición podrá obtener estas tarjetas siendo, libre de<br />

interesarse por la oferta, al mismo tiempo que se le facilita<br />

el teléfono de la campaña en el reverso de las mismas 6 . Por<br />

último, un vídeo recoge las imágenes del exterior, el circuito<br />

del autobús que se genera en la ciudad; los documentos y<br />

testimonios que completan la campaña.<br />

5 - actualmente en españa, las mujeres<br />

latinas están viniendo sobre todo de<br />

Bolivia y Perú, ya que las colombianas<br />

y ecuatorianas llegaron en su mayoría<br />

con anterioridad y han regularizado<br />

ya su situación, por lo que a menudo<br />

acuden a las agencias y otras formas<br />

de búsqueda de trabajo informal.<br />

6 - a través del teléfono de la<br />

campaña: 666116354, los ciudadanos<br />

y ciudadanas pueden participar en la<br />

misma con sus opiniones.<br />

mau monleón<br />

val<br />

València, com en l’autobús núm. 7003 de la línia 7 de l’EMT<br />

de València, línia que recorre el centre-perifèria de la ciutat,<br />

i que té la seua parada en el terme de Mislata, a les portes<br />

del Museu.Estos cartells representen fotogràficament diversos<br />

dels missatges d’oferta de treball trobats en el procés del<br />

projecte i funcionen de manera publicitària. L’autobús crea<br />

un mapa mòbil en cada recorregut, una contrageografia<br />

temporal i efímera que s’oferix com a alternativa al consum;<br />

com a reflexió i com a espai de participació. En la porta del<br />

Museu, el cartell institucional s’ha transformat així mateix<br />

en un missatge precari que assenyala la urgència de reorientar<br />

la història de la ciutat a partir d’estes noves economies<br />

informals i de la mobilitat entre fronteres.<br />

Ja en l’interior del Museu, la campanya es fa explícita<br />

a través d’un nou element, que és la targeta de visita.<br />

Diversos dels cartells fotografiats en els carrers han sigut<br />

transformats en targetes d’identitat social i laboral, remarcant<br />

així els rols que exigix la llei de l’oferta i la demanda<br />

en la nostra economia globalitzada.La targeta és una cosa<br />

molt personal, que en el cas laboral, indica l’estatus i la<br />

pertinença al conjunt de la societat. Això estén el significat<br />

de la campanya, qüestionant eixos rols que es repetixen<br />

de manera incessant en forma de clixé i que, no obstant,<br />

s’expressen davall una empremta humanament bella, a<br />

través dels missatges personalitzats en la forma d’escriure<br />

i apel·lar al “contratador/a”. El visitant de l’exposició<br />

podrà obtindre estes targetes sent, lliure d’interessar-se<br />

per l’oferta, al mateix temps que seli facilita el telèfon de<br />

la campanya en el revers de les mateixes 6 . Finalment,<br />

un vídeo arreplega les imatges de l’exterior, el circuit de<br />

l’autobús que es genera en la ciutat; els documents i testimonis<br />

que completen la campanya.<br />

5 - actualment a espanya, les dones<br />

llatines estan venint sobretot de<br />

Bolívia i Perú, ja que las colombianes<br />

i ecuatorianes arribaren en la seua<br />

majoria amb anterioritat i han<br />

regularitzat ja la seua situació, per<br />

la qual cosa sovint acudixen a les<br />

agències i altres formes de búsqueda<br />

de treball informal.<br />

6 - a través del telèfon de la campanya:<br />

666116354, els ciutadans i ciutadanes<br />

poden participar en la ella amb les<br />

seues opinions.


mau monleón mau monleón<br />

Entrevista<br />

ARLANDIS-MARROQUÍ: El projecte que presentes en<br />

Mapping València, titulat Contrageografias humanas sorgix<br />

d’una línia d’investigació que portes desenrotllant diversos<br />

anys. Trobem punts d’unió amb altres treballs teus com la<br />

relació individu-societat i capitalisme global.Concretament<br />

treballes en Maternitats globalitzades amb dones migrants<br />

dins del camp del treball afectiu. Com es relaciona esta nova<br />

peça amb l’anterior i la teua investigació general?<br />

Mau MONLEÓN: Bé, quan em vau fer la proposta el que em<br />

va semblar interessant va ser que jo portava molt de temps<br />

fent mapping a València, per moltes qüestions diferents. En<br />

la Facultat de Belles Arts hem fet moltes vegades mapping.<br />

Un dels exercicis de classe que propose als alumnes és un<br />

treball en què han de realitzar una investigació sobre la ciutat<br />

amb una perspectiva de mapping. Per citar exemples, puc<br />

dir-te que hem realitzat molts treballs sobre barris concrets<br />

com el de Velluters o Cabanyal. Quan em vau plantejar la<br />

producció d’una peça nova sobre mapping a València em<br />

vaig quedar pensant què puc dir de València? I la veritat és<br />

que l’especulació és al primer que me va vindre al cap. No<br />

obstant això, tenia ja molt resseguida València arran del<br />

treball que vaig fer per a l’exposició Geografies del desordre,<br />

i vaig decidir que era una oportunitat magnífica per a continuar<br />

en aquella línia d’investigació sobre les dones migrants<br />

a València.<br />

De fet, ací va començar el projecte que és l’arrel d’esta<br />

nova peça. Este treball anomenat Maternitats globalitzades<br />

em va portar molt de temps, més de dos anys tant de mapar<br />

en el carrer com de lectures, etc. Sí que hi ha una relació<br />

completament directa, ja que és una cosa que he estudiat<br />

molt: com les dones migrants busquen treball al carrer,<br />

estan totalment desprotegides... com se les han d’entendre<br />

amb un espai que els és molt inhòspit...<br />

Podríem dir que esta peça partix d’una sèrie de conclusions<br />

que sorgixen d’aquella investigació. Allí hi havia una<br />

sèrie d’entrevistes que entreveien la qüestió sentimental<br />

d’estes dones una vegada que ja s’havien inserit en el treball.<br />

Llavors, en Contrageografias humanas la idea es basa a<br />

transformar tot açò en una espècie de campanya de sensibilització.<br />

És com la conclusió del procés anterior, a saber,<br />

val cas<br />

73<br />

Entrevista<br />

ARLANDIS-MARROQUÍ: El proyecto que presentas en<br />

Mapping Valencia, titulado Contrageografias humanas surge<br />

de una línea de investigación que llevas desarrollando varios<br />

años. Encontramos puntos de unión con otros trabajos tuyos<br />

como la relación individuo-sociedad y capitalismo global.<br />

Concretamente trabajas en Maternidades globalizadas con<br />

mujeres migrantes dentro del campo del trabajo afectivo.<br />

¿Cómo se relaciona esta nueva pieza con la anterior y tu<br />

investigación general?<br />

Mau MONLEÓN: Bueno, cuando me hicisteis la propuesta lo<br />

que me pareció interesante fue que yo llevaba mucho tiempo<br />

haciendo mapping en Valencia, por muchas cuestiones diferentes.<br />

En la Facultad de Bellas Artes hemos hecho muchas<br />

veces mapping. Uno de los ejercicios de clase que propongo<br />

a los alumnos es un trabajo en el que tienen que realizar<br />

una investigación sobre la ciudad con una perspectiva de<br />

mapping. Por citar ejemplos, puedo decirte que hemos realizado<br />

muchos trabajos sobre barrios concretos como el de<br />

Velluters o Cabañal. Cuando me planteasteis la producción<br />

de una pieza nueva sobre mapping en Valencia me quedé<br />

pensando ¿qué puedo decir de Valencia? Y la verdad es que<br />

la especulación es lo primero que me vino a la cabeza. Sin<br />

embargo tenía ya muy pateada Valencia a raíz del trabajo<br />

que hice para la exposición Geografías del desorden, y decidí<br />

que era una oportunidad magnífica para continuar en<br />

aquella línea de investigación sobre las mujeres migrantes<br />

en Valencia.<br />

De hecho, ahí empezó el proyecto que es la raíz de esta<br />

nueva pieza. Este trabajo llamado Maternidades globalizadas<br />

me llevó mucho tiempo, más de dos años tanto de mapeo en<br />

la calle como de lecturas, etc. Sí que hay una relación completamente<br />

directa pues es algo que he estudiado mucho:<br />

cómo las mujeres migrantes buscan trabajo en la calle, están<br />

totalmente desprotegidas... cómo se las tienen ellas que<br />

entender con un espacio que les es muy inhóspito...<br />

Podríamos decir que esta pieza parte de una serie de<br />

conclusiones que surgen de aquella investigación. Allí había<br />

una serie de entrevistas que visibilizaban la cuestión sentimental<br />

de estas mujeres una vez que ya se habían insertado<br />

en el trabajo. Entonces, en Contrageografías humanas la idea<br />

73


mau monleón<br />

cas<br />

se basa en transformar todo esto en una especie de campaña<br />

de sensibilización. Es como la conclusión del proceso anterior,<br />

a saber, todo el mundo puede conocer la cuestión pero<br />

nadie la toma en cuenta. Es invisible. A nadie le preocupa.<br />

Sólo las mujeres que están sufriendo la situación la conocen<br />

y la sufren en silencio.<br />

En esta ocasión intenté ir más allá. Que no se quedará<br />

en una simple documentación. El trabajo anterior tenía<br />

un carácter documental. Pero ahora, la idea es que sea un<br />

proyecto en proceso a través de esa campaña. Que la gente<br />

pueda llamar. Mi idea era no quedarme en documentación<br />

sino provocar, generar algo más que pueda tener un desenlace,<br />

un proceso.<br />

ARLANDIS-MARROQUÍ: Durante el proceso de realización<br />

nos has insistido varias veces en que querías realizar el proyecto<br />

rehuyendo del arte, evitando que el resultado tenga un<br />

aspecto artístico. ¿Puedes explicarnos los motivos que has<br />

tenido para ello?<br />

Mau MONLEÓN: Una de las experiencias del trabajo<br />

Maternidades globalizadas ha sido la de pasar el vídeo sin la<br />

instalación, organizando jornadas de debate y me he dado<br />

cuenta de que muchas veces es más fácil y mejor comunicar<br />

así, quitando el velo de lo que significa el arte. Parece que<br />

sin el arte las cosas se entienden mejor. Parece que si no<br />

hablas de arte el mensaje llega de otra manera. Por eso no<br />

he querido poner nada que tenga que ver con arte en el tema<br />

de los mensajes del autobús. Porque a la gente el arte no le<br />

interesa en absoluto. Solo nos interesa a unos pocos y cada<br />

vez a menos que resulten interesantes. Me interesa mucho<br />

más la opinión de la gente de la calle que aunque no entiendan<br />

bien qué es arte, sí entienden bien las cosas que pasan<br />

a su alrededor, porqué pasan y para qué pasan. Si alguien ve<br />

algo en la calle puede que llegue a cuestionarse algo. Pero<br />

si lo que ve lo reconoce como arte, entonces ya no le va a<br />

interesar porque piensa que es algo elitista, y tiene razón.<br />

ARLANDIS-MARROQUÍ: Has entablado estrecho contacto<br />

con muchas mujeres en esta situación migrante laboral<br />

¿Cual es su relación con la ciudad?<br />

Mau MONLEÓN: La manera de relacionarse en muchos<br />

casos es muy difícil por lo que he visto, sobre todo para las<br />

mau monleón<br />

val<br />

tot el món pot conéixer la qüestió però ningú la pren en<br />

consideració. És invisible. A ningú no li preocupa. Només<br />

les dones que estan sofrint la situació la coneixen i la patixen<br />

en silenci.<br />

En esta ocasió vaig intentar anar més enllà. Que no es<br />

quedarà en una simple documentació. El treball anterior<br />

tenia un caràcter documental. Però ara, la idea és que siga<br />

un projecte en procés a través d’eixa campanya. Que la gent<br />

puga cridar. La meua idea era no quedar-me en documentació<br />

sinó provocar, generar alguna cosa més que puga tindre<br />

un desenllaç, un procés.<br />

ARLANDIS-MARROQUÍ: Durant el procés de realització<br />

ens has insistit diverses vegades en què volies realitzar el<br />

projecte defugint de l’art, evitant que el resultat tinga un<br />

aspecte artístic. Pots explicar-nos els motius que has tingut<br />

per a això?<br />

Mau MONLEÓN: Una de les experiències del treball<br />

Maternitats globalitzades ha sigut la de passar el vídeo sense<br />

la instal·lació, organitzant jornades de debat i m’he donat<br />

compte que moltes vegades és més fàcil i millor comunicar<br />

així, llevant el vel del que significa l’art. Sembla que sense<br />

l’art les coses s’entenen millor. Pareix que si no parles d’art<br />

el missatge arriba d’una altra manera. Per això no he volgut<br />

posar res que tinga a vore amb art en el tema dels missatges<br />

de l’autobús. Perquè a la gent l’art no li interessa en absolut.<br />

Només ens interessa a uns pocs i cada vegada a menys que<br />

resulten interessants. M’interessa molt més l’opinió de la<br />

gent del carrer que encara que no entenguen bé què és art,<br />

sí que entenen bé les coses que passen al seu voltant, perquè<br />

passen i per a què passen. Si algú veu alguna cosa al carrer<br />

potser arribe a qüestionar-se un poc. Però si el que veu ho<br />

reconeix com a art, llavors ja no li va a interessar perquè<br />

pensa que és una cosa elitista, i té raó.<br />

ARLANDIS-MARROQUÍ: Has entaulat estret contacte amb<br />

moltes dones en esta situació migrant laboral. Quina és la<br />

seua relació amb la ciutat?<br />

Mau MONLEÓN: La manera de relacionar-se en molts casos<br />

és molt difícil pel que he vist, sobretot per a les estrangeres<br />

que no dominen l’idioma, com les búlgares, ho tenen<br />

realment difícil. Es queden tancades en les seues cases. Per


mau monleón mau monleón<br />

exemple, una xica romanesa em contava que els primers<br />

mesos, inclús el primer any d’estancia en la ciutat, li feia<br />

por eixir al carrer perquè pensava que l’anaven a parar en<br />

qualsevol moment i dir que no tenia papers i enviar-la al<br />

seu país. En fi, és molt complicat, no sols tenen por d’eixir<br />

al carrer, sinó que no poden parlar amb ningú, ja que no<br />

tenen coneguts, no poden eixir amb ningú... Imagina’t que<br />

desesperació per a qualsevol persona tindre que basar tota<br />

la seua esperança de treball en un paperet en el carrer. Al<br />

no tindre papers no s’atrevixen ni a anar a agències ni a<br />

periòdics ni res. Viuen amb una tensió constant ja que no<br />

poden permetre’s tornar als seus països d’origen amb les<br />

mans buides. Tenen moltes expectatives que complir.<br />

val cas<br />

75<br />

extranjeras que no dominan el idioma, como las búlgaras,<br />

lo tienen realmente difícil. Se quedan encerradas en sus<br />

casas. Por ejemplo, una chica rumana me contaba que los<br />

primeros meses, incluso el primer año de estancia en la<br />

ciudad, le daba miedo salir a la calle por que pensaba que<br />

la iban a parar en cualquier momento y decir que no tenía<br />

papeles y mandarla a su país. En fin es muy complicado,<br />

no sólo tienen miedo a salir a la calle, sino que no pueden<br />

hablar con nadie, ya que no tienen conocidos, no pueden<br />

salir con nadie... Imagínate que desesperación para cualquier<br />

persona tener que basar toda su esperanza de trabajo<br />

en un papelito en la calle. Al no tener papeles no se atreven<br />

ni a ir a agencias ni a periódicos ni nada. Viven con una<br />

tensión constante ya que no pueden permitirse volver a<br />

sus países de origen con las manos vacías. Tienen muchas<br />

expectativas que cumplir.<br />

75


mau monleón<br />

cas<br />

Contrageografías humanas:<br />

stills del video Interna o externa, 2008<br />

10,23 min<br />

mau monleón<br />

val


mau monleón mau monleón<br />

Contrageografías humanas:<br />

Cartells publicitaris de la Campaña<br />

de sensibilización frente a los roles<br />

asignados a las mujeres migrantes en<br />

España en el autobús de la línia nº 7<br />

de la emt de València, febrer - maig<br />

2008.<br />

val cas<br />

77<br />

Contrageografías humanas:<br />

Carteles publicitarios de la Campaña<br />

de sensibilización frente a los roles<br />

asignados a las mujeres migrantes en<br />

España en el autobús de la línea nº 7<br />

de la emt de Valencia, febrero - mayo<br />

2008.<br />

77


mau monleón<br />

cas<br />

Contrageografías humanas:<br />

Vista parcial de la instalación, 2008<br />

mau monleón<br />

val<br />

ContrageografIas humanas:<br />

Vista parcial de la instal·lació, 2008


mau monleón mau monleón<br />

Contrageografías humanas:<br />

Cartell i targetes publicitaries de la<br />

Campaña de sensibilización frente<br />

a los roles asignados a las mujeres<br />

migrantes en España en el museu d’<br />

història de Valéncia, febrer - maig 2008.<br />

val cas<br />

79<br />

Contrageografías humanas:<br />

Cartel y tarjetas publicitarias de la<br />

Campaña de sensibilización frente<br />

a los roles asignados a las mujeres<br />

migrantes en España en el museo<br />

de historia de Valencia, febrero-mayo<br />

2008.<br />

79


mau monleón<br />

cas<br />

Biografía<br />

(Valencia, 1965), doctora en Bellas Artes. Profesora Titular,<br />

Dpto. de Escultura (UPV- Laboratorio de Creaciones<br />

Intermedia). Artista interdisciplinar, comienza a mostrar<br />

su trabajo en 1987. Tras exponer en las galerías<br />

Punto y Juana de Aizpuru, con la galería Tomás March<br />

ha participado en las Ferias ARCO y Art Basel. Ha realizado<br />

proyectos becada como artista en residencia en<br />

Düsseldorf (Alemania); Budapest (Hungría); Copenhague<br />

(Dinamarca); Paris (Francia); y Salvador de Bahía (Brasil).<br />

Destacan sus exposiciones individuales: Verbo (1993), Club<br />

Diario Levante, Valencia; El arquitecto continúa ausente<br />

(1998), Galería Tomás March, Valencia; Spaces of welfare<br />

(1998), Galería North, Copenhague; y Elsewhere. En otro<br />

lugar (2000-01), CAM-Valencia. Como colectivas sobresalen:<br />

Los 90 en los 80, una propuesta de escultura valenciana<br />

(1995), IVAM; Assujetissement (2002), Sala La Gallera,<br />

Generalitat Valenciana; Extra-versiones. Entre lo público<br />

y lo privado (2003), Sala Alameda, Málaga; y 25 años de<br />

arte y la Constitución (2005), Reales Atarazanas, Valencia;<br />

MASE: I Muestra de Arte Sonoro Español (2006), Córdoba;<br />

Geografías del desorden. Migración, alteridad y nueva esfera<br />

social (2006-07), La NAU, Valencia, Centro de Arte Juan<br />

Ismael, Fuerteventura, y Centro de Historia de Zaragoza.<br />

En su obra se proyecta una función social, poniendo el arte<br />

al servicio de la ciudadanía mediante los proyectos de arte<br />

público: Ideas de la Gerencia (1998-2006), para la apropiación<br />

pública de la Gerencia del Puerto de Sagunto; La partida<br />

de Squash (1998) y La casa (2005), dos video-instalaciones<br />

contra la desaparición del barrio valenciano del Cabañal<br />

por la imposición de nuevos proyectos urbanísticos; Territori<br />

públic (2001), una intervención participativa en la Plaza del<br />

Centro Histórico de Javea; y Casa-prisión (2003), un alegato<br />

feminista en la fachada de la antigua prisión de Teulada, en<br />

Alicante. Ha publicado el libro La experiencia de los límites.<br />

Híbridos entre escultura y fotografía en la década de los<br />

ochenta. Web: www.upv.es/intermedia<br />

mau monleón<br />

val<br />

Biografia<br />

(València, 1965), doctora en Belles Arts. Professora<br />

Titular, Dpt. d’Escultura (UPV- Laboratori de Creacions<br />

Intermèdia). Artista interdisciplinar, comença a mostrar<br />

el seu treball en 1987. Després d’exposar a les galeries<br />

Punto y Juana de Aizpuru, amb la galeria Tomás March<br />

ha participat en les Fires ARCO i Art Basel. Ha realitzat<br />

projectes becada com a artista en residència a Düsseldorf<br />

(Alemanya); Budapest (Hongria); Copenhague (Dinamarca);<br />

París (França); i Salvador de Bahía (Brasil). Destaquen<br />

les sues exposicions individuals: Verbo (1993), Club Diario<br />

Levante, València; El arquitecto continúa ausente (1998),<br />

Galería Tomás March, València; Spaces of welfare (1998),<br />

Galeria North, Copenhague; i Elsewhere. En otro lugar<br />

(2000-01), CAM-València. Com a col·lectives destaquen:<br />

Los 90 en los 80, una propuesta de escultura valenciana<br />

(1995), IVAM; Assujetissement (2002), Sala La Gallera,<br />

Generalitat Valenciana; Extra-versiones. Entre lo público y<br />

lo privado (2003), Sala Alameda, Málaga; i 25 años de arte y<br />

la Constitución (2005), Reials Drassanes, València; MASE: I<br />

Muestra de Arte Sonoro Español (2006), Còrdoba; Geografías<br />

del desorden. Migración, alteridad y nueva esfera social<br />

(2006-07), La NAU, València, Centro de Arte Juan Ismael,<br />

Fuerteventura, i Centro de Historia de Zaragoza. En la seua<br />

obra es projecta una funció social i es posa l’art al servici<br />

de la ciutadania per mitjà dels projectes d’art públic: Ideas<br />

de la Gerencia (1998-2006), per a l’apropiació pública de la<br />

Gerència del Port de Sagunt; La partida de Squash (1998) i<br />

La casa (2005), dos videoinstal·lacions contra la desaparició<br />

del barri valencià del Cabanyal per la imposició de nous<br />

projectes urbanístics; Territori públic (2001), una intervenció<br />

participativa a la plaça del Centre Històric de Xàbia; i Casaprisión<br />

(2003), un al·legat feminista en la façana de l’antiga<br />

presó de Teulada, a Alacant. Ha publicat el llibre La experiencia<br />

de los límites. Híbridos entre escultura y fotografía en<br />

la década de los ochenta. Web: www.upv.es/intermedia.


Pedro ortuño Pedro ortuño<br />

testImonIo De un<br />

Des/n/tIerro, 2008<br />

Videoinstal.lació<br />

agraïments: tina, mohamed, amed, Ihab,<br />

Laura, maría José, hajar, nabila, said,<br />

saleg, madian, Desi, andrés, Javier i David<br />

així com el asesorament prestat des-de<br />

La gran mezquita de Valencia, Centro<br />

<strong>Cultural</strong> Islámico de Valencia i la unión de<br />

Comunidades Islámicas de Valencia.<br />

val cas<br />

81<br />

testImonIo De un<br />

Des/n/tIerro, 2008<br />

Videoinstalación<br />

agradecimientos: tina, mohamed, amed,<br />

Ihab, Laura, maría José, hajar, nabila,<br />

said, saleg, madian, Desi, andrés, Javier y<br />

David así como el asesoramiento prestado<br />

desde La gran mezquita de Valencia,<br />

Centro <strong>Cultural</strong> Islámico de Valencia y<br />

la unión de Comunidades Islámicas de<br />

Valencia.<br />

81


Pedro ortuño Pedro ortuño<br />

Testimonio de<br />

un des/n/tierro<br />

Al recórrer hui en dia València, un no pot imaginar que<br />

la ciutat fóra durant segles, important centre de cultura<br />

musulmana. Són molt poques les restes arquitectòniques<br />

que podem trobar d’aquella època. I, no obstant, la ciutat<br />

estava completament islamitzada quan Jaume I la va ocupar<br />

en 1238. En aquell moment, els seus ravals, barriades i<br />

aldees totalitzaven una població superior a la de la mateixa<br />

ciutat. Van proliferar palaus i mesquites, banys i mercats.<br />

Els poetes d’aquell temps van deixar constància de bells<br />

parcs, entre els que Russafa conserva encara la seua esplendor<br />

on va erigir allí el seu munya el governador “Abd Aláh<br />

al Balansí” (el valencià), en record de la Russafa cordovesa<br />

on havia transcorregut la seua infància i evocadora esta -al<br />

seu torn- d’aquella altra que els seus avantpassats, els califes<br />

d’Umayya, posseïen a Síria, quan el seu imperi s’estenia<br />

des de l’Índia a l’Atlàntic. Els èxits i avanços de cultura<br />

musulmana van deixar en la ciutat un innegable solatge,<br />

amb repercussió inclús en l’actualitat en la ceràmica,<br />

l’arquitectura, la llengua, l’artesania, l’agricultura, la gastronomia,<br />

el sistema de regs o el Tribunal de les Aigües.<br />

En contraposició, és ben sabut que els cristians van<br />

convertir en Catedral la mesquita major mentres que altres<br />

nou mesquites van ser consagrades com a parròquies. En<br />

l’actualitat podem observar per exemple, en el de la pròpia<br />

Catedral de València imatges de la iconografia religiosa on<br />

apareixe un quadre del martiri dels màrtirs cristians a mans<br />

dels musulmans, o l’anècdota de la desaparició del braç de<br />

Sant Vicent durant el període de l’ocupació musulmana,<br />

sent recuperada la relíquia en el 1104.<br />

Doncs bé, en els últim anys, València està sofrint, igual<br />

que la majoria de grans ciutats en el nostre país, un increment<br />

de la immigració procedent, en bona part, de països<br />

del Magrib. S’estan obrint noves mesquites, centres musulmans,<br />

teteries, carnisseries especialitzades etc.<br />

Barris com el de Russafa han sofrit una enorme transformació<br />

de la seua població. Esta immigració configura<br />

una nova cartografia de la ciutat invisible al ciutadà de peu<br />

al mateix temps que, a causa del progrés econòmic i cultural<br />

de la ciutat, l’arqueologia urbana s’encarrega de desente-<br />

val cas<br />

83<br />

Testimonio de<br />

un des/n/tierro<br />

Al recorrer hoy en día Valencia, uno no puede imaginar que<br />

la ciudad fuera, durante siglos, importante centro de cultura<br />

musulmana. Son muy pocos los restos arquitectónicos que<br />

podemos encontrar de aquella época. Y, sin embargo, la<br />

ciudad estaba completamente islamizada cuando Jaime I la<br />

ocupó en 1238. Por aquel entonces, sus arrabales, barriadas<br />

y aldeas totalizaban una población superior a la de la misma<br />

ciudad. Proliferaron palacios y mezquitas, baños y mercados.<br />

Los poetas de aquel tiempo dejaron constancia de bellos<br />

parques, entre los que Russafa conserva todavía su esplendor<br />

donde erigió allí su munya el gobernador “Abd Aláh al<br />

Balansí” (el valenciano), en recuerdo de la Russafa cordobesa<br />

donde había transcurrido su niñez y evocadora ésta -a<br />

su vez- de aquella otra que sus antepasados, los califas de<br />

Umayya, poseían en Siria, cuando su imperio se extendía<br />

desde la India al Atlántico. Los logros y avances de cultura<br />

musulmana dejaron en la ciudad un innegable poso, con<br />

repercusión aun en la actualidad en la cerámica, la arquitectura,<br />

la lengua, la artesanía, la agricultura, la gastronomía,<br />

el sistema de riegos o el Tribunal de las Aguas.<br />

En contraposición, es bien sabido que los cristianos convirtieron<br />

en Catedral la mezquita mayor mientras que otras<br />

nueve mezquitas fueron consagradas como parroquias. En<br />

la actualidad podemos observar por ejemplo, en la propia<br />

Catedral de Valencia imágenes de la iconografía religiosa<br />

donde aparece un cuadro del martirio de los mártires<br />

cristianos a manos de los musulmanes, o la anécdota de la<br />

desaparición del brazo de San Vicente durante el periodo de<br />

la ocupación musulmana, siendo recuperada la reliquia en<br />

el 1104.<br />

Pues bien, en los último años, Valencia está sufriendo, al<br />

igual que la mayoría de grandes ciudades en nuestro país, un<br />

incremento de la inmigración procedente, en buena parte,<br />

de países del Magreb. Se están abriendo nuevas mezquitas,<br />

centros musulmanes, teterías, carnicerías especializadas etc.<br />

Barrios como el de Ruzafa han sufrido una enorme transformación<br />

de su población. Esta inmigración configura una<br />

nueva cartografía de la ciudad invisible al ciudadano de a pie<br />

al tiempo que, debido al progreso económico y cultural de la<br />

83


Pedro ortuño Pedro ortuño<br />

cas<br />

ciudad, la arqueología urbana se encarga de desenterrar los<br />

distintos vestigios de la ciudad, recuperando así su historia<br />

y reconstruyendo una época en la que muchos historiadores<br />

no han querido ahondar.<br />

El proyecto Testimonio de un des/n/tierro que pretendo<br />

realizar para la exposición Mapping Valencia quiere conectar<br />

de alguna forma la realidad pasada de aquellos pobladores<br />

que dieron origen al esplendor de la cultura valenciana,<br />

con la realidad presente que se encuentran los inmigrantes<br />

musulmanes que llegan a la ciudad, intentando crear nuevos<br />

vínculos de reflexión y dando voz a estas personas, atendiendo<br />

a las nuevas realidades y nuevos espacios marginales,<br />

punto de partida de estos nuevos mapas.<br />

En la instalación se han incluido algunas de estas voces:<br />

“Al hablar de la literatura sólo se habla de la literatura<br />

española. ¿Qué pasa con la literatura árabe que se hacía aquí<br />

en valencia?”<br />

“Para mí Valencia es una Argelia en color, el lado artístico<br />

se parece mucho a lo que tenemos allí. Al rehabilitar<br />

las casas y mantenerlas como era antes, me recuerda a mi<br />

país.”<br />

“Yo nací en Damasco y Valencia. Paseando por Valencia<br />

me siento como si estuviese allí mismo...”<br />

“Es la sensación... la forma de hacer la ciudad es igual,<br />

las denominaciones son muy comunes, las palmeras las veo<br />

allí y las veo aquí, de las misma manera.”<br />

“Me ha llamado mucho la atención los naranjos en el<br />

centro de la ciudad. Yo había escuchado que Valencia es<br />

la ciudad de las naranjas, pero no sabía que estaban en el<br />

centro de la ciudad.”<br />

“Paseando por le Carmen sientes que estas mucho más<br />

cerca de tu tierra de lo que pensabas. Es un orgullo ver que<br />

los árabes dejaron algo de valor que aun perdura.”<br />

“Las huellas de la civilización musulmana se han quedado<br />

grabadas tanto en los monumentos como en nuestras<br />

formas de pensar hoy en día.”<br />

“Hay un cierto desconocimiento hacia la religión musulmana,<br />

el Islam forma parte de mi vida y no puedo separar el<br />

ámbito religioso de mi vida cotidiana.”<br />

val<br />

rrar els distints vestigis de la ciutat, recuperant així la seua<br />

història i reconstruint una època en què molts historiadors<br />

no han volgut aprofundir.<br />

El projecte Testimonio de un des/n/tierro que pretenc<br />

realitzar per a l’exposició Mapping València vol connectar<br />

d’alguna forma la realitat passada d’aquells pobladors que<br />

van donar origen a l’esplendor de la cultura valenciana, amb<br />

la realitat present que es troben els immigrants musulmans<br />

que arriben a la ciutat, intentant crear nous vincles de<br />

reflexió i donant veu a estes persones, atenent a les noves<br />

realitats i nous espais marginals, punt de partida d’estos<br />

nous mapes.<br />

En l’instal.lació s’han inclós algunes d’estes veus:<br />

“Quan es parla de la literatura, només es parla de la<br />

literatura en llengua castellana. Què passa amb la literatura<br />

en llengua àrab que es feia ací a València?”<br />

“Per a mi, València és una Algèria en color; el costat<br />

artístic s’assembla molt al que tenim allí. Rehabilitar les<br />

cases i mantindre-les com eren abans, em recorda al meu<br />

país.”<br />

“Jo vaig nàixer en Damasc. Passejant per València, em<br />

sent com si estiguera allí mateix.”<br />

“És la sensació... la forma de fer la ciutat és igual, les<br />

denominacions són comunes, les palmeres les veig allí i les<br />

veig ací, de la mateixa manera.”<br />

“M’han cridat molt l’atenció els tarongers al centre de<br />

la ciutat. Jo havia escoltat que València és la ciutat de les<br />

taronges, però no sabia que estaven al centre de la ciutat.”<br />

“Passejant pel Carme sents que estàs molt més a prop<br />

de la teua terra del que pensaves. És un orgull vore que els<br />

musulmans van deixar alguna cosa de valor que encara<br />

perdura.”<br />

“Les empremtes de la civilització musulmana s’han<br />

quedat gravades tant en els monuments com en les nostres<br />

formes de pensar.”<br />

“Hi ha un cert desconeixement pel que fa a la religió<br />

musulmana, l’Islam forma part de la meua vida i no puc<br />

separar l’àmbit religiós de la meua vida quotidiana.”


Pedro ortuño Pedro ortuño<br />

Entrevista<br />

ARLANDIS-MARROQUÍ: Parla’ns un poc de la teua proposta<br />

per a Mapping València En què es basa?<br />

Pedro ORTUÑO: El projecte Testimonio de un des/n/tierro, que<br />

estic desenrotllant per a l’exposició, vol realitzar l’exercici<br />

d’unir passat i present de la ciutat entorn d’una de les<br />

realitats més notables de l’actualitat, la migració i, concretament,<br />

l’arribada de musulmans a la ciutat.València és una<br />

ciutat amb un passat musulmà molt important, és a dir, la<br />

cultura musulmana a València va ser molt rica i va estar<br />

molt desenrotllada. Vull realitzar amb el meu treball una<br />

connexió d’eixa realitat passada d’esplendor de la cultura<br />

musulmana a València, amb la realitat present que es<br />

troben els immigrants musulmans hui en dia a València.<br />

M’agradaria, igual que en altres treballs que he desenrotllat,<br />

donar veu i visibilitat a qui oficialment no compta atenent a<br />

les noves realitats i nous espais ‘marginals’, punt de partida<br />

d’estos nous mapes.<br />

ARLANDIS-MARROQUÍ: Utilitzes per a fer l’exercici de<br />

mapping no sols la dimensió espacial sinó també la temporal.Quanta<br />

importància creus que té la història per a<br />

l’actualitat, la vida diaria d’una ciutat? Es pot parlar d’una<br />

memòria de la ciutat viscuda, sentida pels ciutadans?<br />

Pedro ORTUÑO: La vinguda dels àrabs a la península va ser<br />

desitjada i estimulada d’una banda de la noblesa visigoda,<br />

partidària del destronat Akila, que esperava recobrar el<br />

poder que havia perdut en benefici del nou rei Roderic.Va<br />

ser desitjada també per la colònia jueua molt maltractada<br />

en els últims temps. <strong>Cultural</strong>ment i des del punt de vista<br />

religiós, uns anys més tard quan van tindre el poder en les<br />

seues mans, van anar imposant la cultura àrab i difonent<br />

l’Islam. Quan Jaume I va decidir la conquesta de València,<br />

els seus habitants eren musulmans. La seua organització,<br />

les seues lleis basades en l’Alcorà i la vida social i cultural<br />

eren orientals. Eren molt cultes, estaven en la seua terra, en<br />

la que havien anat succeint-se els seus avantpassats durant,<br />

com a mínim, dos mil·lennis. Però els cristians eren, militarment,<br />

més forts.<br />

val cas<br />

85<br />

Entrevista<br />

ARLANDIS-MARROQUÍ: Háblanos un poco de tu propuesta<br />

para Mapping Valencia ¿En qué se basa?<br />

Pedro ORTUÑO: El proyecto Testimonio de un des/n/tierro,<br />

que estoy desarrollando para la exposición, quiere realizar<br />

el ejercicio de unir pasado y presente de la ciudad en torno<br />

a una de las realidades más notables de la actualidad, la<br />

migración y, concretamente, la llegada de musulmanes a la<br />

ciudad. Valencia es una ciudad con un pasado musulmán<br />

muy importante, es decir, la cultura musulmana en Valencia<br />

fue muy rica y estuvo muy desarrollada. Quiero realizar con<br />

mi trabajo una conexión de esa realidad pasada de esplendor<br />

de la cultura musulmana en Valencia, con la realidad presente<br />

que se encuentran los inmigrantes musulmanes hoy día<br />

en Valencia. Me gustaría, al igual que en otros trabajos que<br />

he desarrollado, dar voz y visibilidad a quien oficialmente no<br />

cuenta, atendiendo a las nuevas realidades y nuevos espacios<br />

‘marginales’, punto de partida de estos nuevos mapas.<br />

ARLANDIS-MARROQUÍ: Utilizas para hacer el ejercicio<br />

de mapping no sólo la dimensión espacial sino tambien la<br />

temporal.¿Cuanta importancia crees que tiene la historia<br />

para la actualidad, la vida diaria de una ciudad? ¿Se puede<br />

hablar de una memoria de la ciudad vivida, sentida por los<br />

ciudadanos?<br />

Pedro ORTUÑO: La venida de los árabes a la península fue<br />

deseada y estimulada por una parte de la nobleza visigoda,<br />

partidaria del destronado Akila, que esperaba recobrar el<br />

poder que había perdido en beneficio del nuevo rey Rodrigo.<br />

Fue deseada también por la colonia judía, muy maltratada<br />

en los últimos tiempos. <strong>Cultural</strong>mente y desde el punto<br />

de vista religioso, unos años más tarde cuando tuvieron el<br />

poder en sus manos, fueron imponiendo la cultura árabe y<br />

difundiendo el Islam. Cuando Jaime I decidió la conquista<br />

de Valencia, sus habitantes eran musulmanes. Su organización,<br />

sus leyes basadas en el Corán y la vida social y cultural<br />

eran orientales. Eran muy cultos, estaban en su tierra, en la<br />

que habían ido sucediéndose sus antepasados durante, como<br />

mínimo, dos milenios. Pero los cristianos eran, militarmente,<br />

más fuertes.<br />

85


Pedro ortuño Pedro ortuño<br />

cas<br />

Aunque muchos de nosotros lo obviemos, somos fruto<br />

de nuestra reciente y pasada historia. Una historia que la<br />

mayoría de las veces la escribieron los vencedores. Nos<br />

cuesta reconocer que los vencidos también tienen su propia<br />

historia y queramos o no, negarlo distorsiona nuestra<br />

realidad presente. Si profundizamos un poco más, veremos<br />

que esa huella no es únicamente arquitectónica o urbanística,<br />

también es cultural y condiciona el carácter social, la<br />

manera de ser de los habitantes de la ciudad. Hoy en día,<br />

no se puede entender el fenómeno de la transculturalidad<br />

en la que está inmersa nuestra ciudad sin aceptar, asumir y<br />

reconocer como historia propia las influencias de las civilizaciones<br />

pasadas.<br />

Por ello, creo que es interesante crear espacios de<br />

reflexión donde podamos ver al otro como reflejo de nosotros<br />

mismos.<br />

Si miramos a los portadores de la cultura musulmana<br />

en nuestra ciudad, en este caso, observaremos que en su<br />

mayoría se sienten identificados y muy bien acogidos por las<br />

gentes de ciudad. A su vez, encuentran en nuestra cultura un<br />

sinfín de similitudes que hacen que se sientan como en casa.<br />

El objetivo último de este proyecto sería que el ciudadano<br />

de a pie reconozca al otro como suyo.<br />

ARLANDIS-MARROQUÍ: Desde el momento en que decidiste<br />

trabajar sobre la comunidad islámica en Valencia el<br />

proceso de realización de tu proyecto te ha llevado a conocer<br />

a muchas personas y a dar bastantes vueltas por la ciudad<br />

¿Cuál es el mapa de Valencia que se ha ido trazado con la<br />

propia investigación?<br />

Pedro ORTUÑO: La presencia hoy en día de la comunidad<br />

islámica está prácticamente en casi todos los barrios de<br />

Valencia. Donde estas nuevas comunidades pueden ver<br />

reflejado con más intensidad la herencia cultural musulmana<br />

es en las calles y el la manera de vivir del barrio<br />

del Carmen.<br />

Si nos centramos en el centro histórico veremos que<br />

algunas de sus calles aún nos recuerdan a la de las ciudades<br />

amuralladas donde la vida giraba entorno al zoco y la<br />

mezquita mayor, actual Catedral. En su interior podemos<br />

observar, por ejemplo, un cuadro del siglo XV titulado<br />

Martirio de San Bernardo, María y Gracia, de Antonio Peris,<br />

donde el santo está siendo atacado por un musulmán.<br />

val<br />

Encara que molts de nosaltres l’obviem, som fruit de la<br />

nostra recent i passada història. Una història que la majoria<br />

de les vegades la van escriure els vencedors. Ens costa reconéixer<br />

que els vençuts també tenen la seua pròpia història<br />

i vullguem o no, negar-ho distorsiona la nostra realitat<br />

present. Si aprofundim un poc més, vorem que eixa empremta<br />

no és únicament arquitectònica o urbanística, també<br />

és cultural i condiciona el caràcter social, la manera de ser<br />

dels habitants de la ciutat. Hui en dia, no es pot entendre<br />

el fenomen de la transculturalitats en la que està immersa<br />

la nostra ciutat sense acceptar, assumir i reconéixer com a<br />

història pròpia les influències de les civilitzacions passades.<br />

Per això, crec que és interessant crear espais de reflexió<br />

on puguem vore a l’altre com a reflex de nosaltres mateixos.<br />

Si mirem als portadors de la cultura musulmana en la<br />

nostra ciutat, en este cas, observarem que en la seua majoria<br />

se senten identificats i molt ben acollits per les gents de<br />

ciutat.Al seu torn, troben en la nostra cultura una infinitat<br />

de similituds que fan que se senten com a casa. L’objectiu<br />

últim d’este projecte seria que el ciutadà de peu reconega a<br />

l’altre com seu.<br />

ARLANDIS-MARROQUÍ: Des del moment en què vas decidir<br />

treballar sobre la comunitat islàmica a València el procés<br />

de realització del teu projecte t’ha portat a conéixer a<br />

moltes persones i a donar moltes voltes per la ciutat Quin<br />

és el mapa de València que s’ha anat traçant amb la pròpia<br />

investigació?<br />

Pedro ORTUÑO: La presència hui en dia de la comunitat islàmica<br />

està pràcticament en quasi tots els barris de València.<br />

On estes noves comunitats poden vore reflectit amb més<br />

intensitat l’herència cultural musulmana és en els carrers i<br />

el la manera de viure del barri del Carme.<br />

Si ens centrem en el centre històric vorem que algunes<br />

de els seus carrers encara ens recorden a la de les ciutats<br />

murallades on la vida girave entorn al soc i la mesquita<br />

major, actual Catedral. En el seu interior podem observar,<br />

per exemple, un quadre del segle XV titulat Martiri de Sant<br />

Bernat, Maria i Gràcia, d’Antonio Peris, on el sant està sent<br />

atacat per un musulmà. Comenten -i alguns diuen haver<br />

visitat- en el carrer Micalet, que darrere dels murs, l’interior<br />

del qual és inaccessible al públic en general, es conserva part<br />

del que va ser la mesquita de les dones. A uns pocs metres


Pedro ortuño Pedro ortuño<br />

d’allí, estava la plaça al-Yamáa, corresponents a l’actual<br />

Almoina, ara convertit en centre arqueològic, i considerat<br />

per algun d’ells, com un dels majors tresors de l’herència<br />

musulmana dels valencians. Observem restes de diverses<br />

etapes històriques de la ciutat i reconstruccions amb projeccions<br />

digitals del que va poder ser l’arquitectura urbana de<br />

la València musulmana (Balansiya).<br />

Un altre punt d’interés són els polèmics Banys de<br />

l’Almirall, datats segons la versió oficial en 1313 en època del<br />

rei Jaume II, però segons altres versions no són altres que<br />

els d’Abdolmelig, que era el límit amb la Jueria.Després<br />

es van cridar d´En Sanou i també fueron coneguts com a<br />

banys del Rei, perquè Malik significa això exactament. Els<br />

caracteritza una arquitectura que simula al dels hammâm de<br />

qualsevol país musulmà.<br />

La plaça o barri Rabat al-Qadí, estava prop de la mesquita<br />

d’eixe nom, després església de Santa Caterina. Allí<br />

podem observar, arran de l’última restauració de l’església,<br />

la reutilització de pedres i escultures d’altres construccions<br />

anteriors.<br />

En el barri d’al-Qaysariya quedaven els comerços on<br />

es venien sedes i teixits de qualitat. Estava ubicat entre<br />

l’actual Plaça Redona i la Llonja. Les proporcions de els seus<br />

carrers, les dimensions humanes dels seus edificis i dels seus<br />

comerços recorden a la vida dels socs actuals de Damasco o<br />

Beirut.<br />

En les excavacions que s’estan realitzant, pròximes<br />

al Mercat Central s’ha desenterrat un tresor menut en<br />

l’interior d’un atuell de fang incrustada en la fonamentació<br />

de l’escala d’una construcció del període musulmà,<br />

amb monedes àrabs datades aproximadament en el 1200.<br />

Possiblement el seu amo, arran de les dificultats que va viure<br />

la ciutat en aquells anys, va pensar en amagar-lo ací amb la<br />

idea de recuperar-lo quan la situació estiguera més calmada<br />

i poder traslladar-se així als països del nord d’Àfrica que<br />

llavors conformaven l’imperi musulmà. Al mateix temps, en<br />

el projecte hi ha un altre recorregut configurat pels testimonis<br />

de musulmans afincats en la ciutat de València, que<br />

revelen paral·lelisme culturals existents entre València i els<br />

seus països d’origen.<br />

val cas<br />

87<br />

Comentan -y algunos dicen haber visitado- en la calle<br />

Micalet, que detrás de los muros, cuyo interior es inaccesible<br />

al público en general, se conserva parte de lo que fue la<br />

mezquita de las mujeres. A unos pocos metros de allí, estaba<br />

la plaza al-Yamáa, correspondientes a la actual Almoina,<br />

ahora convertido en centro arqueológico, y considerado<br />

por alguno de ellos, como uno de los mayores tesoros de la<br />

herencia musulmana de los valencianos. Observamos restos<br />

de diversas etapas históricas de la ciudad y reconstrucciones<br />

con proyecciones digitales de lo que pudo ser la arquitectura<br />

urbana de la Valencia musulmana (Balansiya).<br />

Otro punto de interés son los polémicos Baños del<br />

Almirante, datados según la versión oficial en 1313 en época<br />

del rey Jaime II, pero según otras versiones no son otros que<br />

los de Abdolmelig, que era el límite con la Judería. Luego<br />

se llamaron d´En Sanou y también fueron conocidos como<br />

baños del Rey, porque Malik significa eso exactamente. Les<br />

caracteriza una arquitectura que simula al de los hammâm<br />

de cualquier país musulmán.<br />

La plaza o barrio Rabat al-Qadí, estaba cerca de la<br />

mezquita de ese nombre, luego iglesia de Santa Catalina.<br />

Allí podemos observar, a raíz de la última restauración de<br />

la iglesia, la reutilización de piedras y esculturas de otras<br />

construcciones anteriores.<br />

En el barrio de al-Qaysariya quedaban los comercios<br />

donde se vendían sedas y tejidos de calidad. Estaba ubicado<br />

entre la actual Plaza Redonda y la Lonja. Las proporciones<br />

de sus calles, las dimensiones humanas de sus edificios y de<br />

sus comercios recuerdan a la vida de los zocos actuales de<br />

Damasco o Beirut. En las excavaciones que se están realizando,<br />

próximas al Mercado Central se ha desenterrado<br />

un pequeño tesoro en el interior de una vasija de barro<br />

incrustada en la cimentación de la escalera de una construcción<br />

del periodo musulmán, con monedas árabes datadas<br />

aproximadamente en el 1200. Posiblemente su dueño, a<br />

raíz de las dificultades que vivió la ciudad en aquellos años,<br />

pensó en esconderlo ahí con la idea de recuperarlo cuando<br />

la situación estuviese más calmada y poder trasladarse así<br />

a los países del norte de África que entonces conformaban<br />

el imperio musulmán. Al mismo tiempo, en el proyecto<br />

existe otro recorrido configurado por los testimonios de<br />

musulmanes afincados en la ciudad de Valencia, que revelan<br />

paralelismos culturales existentes entre Valencia y sus países<br />

de origen.<br />

87


Pedro ortuño Pedro ortuño<br />

cas<br />

val


Pedro ortuño Pedro ortuño<br />

stills del video per a la instal·lació<br />

testImonIo De un Des/n/tIerro, 2008<br />

val cas<br />

89<br />

stills del vídeo para la instalación<br />

testImonIo De un Des/n/tIerro, 2008<br />

89


Pedro ortuño Pedro ortuño<br />

cas<br />

Vista parcial de la instalación<br />

testImonIo De un Des/n/tIerro, 2008<br />

val<br />

Vista parcial de la instal·lació<br />

testImonIo De un Des/n/tIerro, 2008


Pedro ortuño Pedro ortuño<br />

val cas<br />

91<br />

91


Pedro ortuño Pedro ortuño<br />

cas<br />

Biografía<br />

Basa su obra en las relaciones existentes entre los elementos<br />

tridimensionales y las implicaciones de la imagen, el<br />

sonido, el vector temporal y la impresión del movimiento.<br />

Investiga desde hace varios años sobre la vinculación de lo<br />

escultórico y los media con nuestro imaginario social. Ha<br />

participado en diversas exposiciones colectivas e individuales<br />

así como la realización de proyectos de Arte Público<br />

entre las que destacan: 2 move: Movimiento doble, Estéticas<br />

migratorias, Enkhuizen (Holanda), Zuiderzee Museum<br />

(2007); Fire Within, Calm Without, Sala Verónicas de Murcia;<br />

Identidades Críticas: Arte Español en los 90, Museo de Arte<br />

Contemporáneo Español Patio Herreriano de Valladolid<br />

(2006); Trencadís d´un horitzó, en PhotoEspaña04, en Centro<br />

Conde Duque de Madrid, y en la Fundación Metrònom<br />

(2002) de Barcelona; Señales de video (1996), Monocanal<br />

(2002) y Locuras contemporáneas (2006) en Museo Nacional<br />

Reina Sofía de Madrid; El extraño honor de las gallinas (1998)<br />

en Sala la Gallera de Valencia; Desde la Imagen (1997) en<br />

Sala Parpalló de Valencia; Getting There is all that Matters, en<br />

el metro de Nueva York (1994), European Media Arte Festival,<br />

en Osnabrück, Alemania (1991) y El quinto Sentido del<br />

Pájaro carpintero (1990) en sala de San Estebán de Murcia.<br />

Actualmente es profesor de escultura en la facultad de Bellas<br />

Artes de la Universidad de Murcia<br />

val<br />

Biografia<br />

Basa la seua obra en les relacions existents entre els elements<br />

tridimensionals i les implicacions de la imatge, el so,<br />

el vector temporal i la impressió del moviment. Investiga<br />

des de fa diversos anys sobre la vinculació d’allò que és<br />

escultòric i els media amb al nostre imaginari social. Ha<br />

participat en diverses exposicions col·lectives i individuals<br />

així com la realització de projectes d’Art Públic entre les<br />

que destaquen: 2 move: Movimiento doble, Estéticas migratorias,<br />

Enkhuizen (Holanda), Zuiderzee Museum (2007);<br />

Fire Within, Calm Without, Sala Verónicas de Múrcia;<br />

Identidades Críticas: Arte Español en los 90, Museo de Arte<br />

Contemporéneo Español Patio Herreriano de Valladolid<br />

(2006); Trencadís d´un horitzó, en PhotoEspaña04, en Centre<br />

Conde Duque de Madrid, i en la Fundació Metrònom (2002)<br />

de Barcelona; Señales de vídeo (1996), Monocanal (2002) i<br />

Locuras contemporáneas (2006) en Museu Nacional Reina<br />

Sofia de Madrid; El extraño honor de les gallinas (1998) en<br />

Sala la Gallera de València; Desde la Imagen (1997) en Sala<br />

Parpalló de València; Getting There is all that Matters en<br />

el metro de Nova York (1994); European Media Art Festival<br />

en Osnabrück, Alemanya (1991) i El quinto Sentido del<br />

Pájaro carpintero (1990) en sala de San Esteban de Múrcia.<br />

Actualment és professor d’escultura en la facultat de Belles<br />

Arts de la Universitat de Múrcia.


Kaoru Katayama Kaoru Katayama<br />

Los maPas De toshI, 2008<br />

Videoinstal.lació<br />

agraïments: toshiyuki Iwasaki, Deypu s.L.,<br />

val cas<br />

93<br />

Los maPas De toshI, 2008<br />

Videoinstalación<br />

agradecimientos: toshiyuki Iwasaki,<br />

Deypu s.L.,<br />

93


Kaoru Katayama Kaoru Katayama<br />

Los Mapas de Toshi<br />

Toshi és un japonés afincat a València que va arribar<br />

l’hivern de 1995 a l’estació de Xàtiva, però no com un d’eixos<br />

típics turistes amb càmera de foto. Ell va vindre a Espanya<br />

deixant tota la seua vida darrere d’ell. Encara recorda com li<br />

tremolaven les cames només de pensar en la seua nova vida<br />

en un país estranger. Hui en dia treballa com a pintor d’ofici<br />

de mobles valencians que decora un a un amb els<br />

seus pinzells.<br />

La primera projecció d’esta vídeo-instal·lació mostra<br />

el recorregut diari que fa Toshi per a arribar a la fàbrica de<br />

mobles. Partix de l’estació de Xàtiva amb el tren de les 7:23 i<br />

torna a la mateixa estació a les 15:45.<br />

El segon vídeo és la gravació presa pel propi Toshi fent<br />

un tour per la ciutat amb el València Bus Turístic, un autobús<br />

de 2 pisos que recorre València passant per davant dels<br />

seus monuments històrics. Ací Toshi fa de turista (amb una<br />

càmera de vídeo) però amb una mirada tal vegada diferent<br />

de la d’un turista.<br />

val cas<br />

95<br />

Los Mapas de Toshi<br />

Toshi es un japonés afincado en Valencia que llegó el<br />

invierno de 1995 a la estación de Xátiva, pero no como uno<br />

de esos típicos turistas con cámara de foto. Él vino a España<br />

dejando toda su vida tras de sí. Todavía recuerda cómo le<br />

temblaban las piernas sólo de pensar en su nueva vida en un<br />

país extranjero. Hoy día tiene empleo como pintor de oficio<br />

de muebles valencianos que decora uno a uno con<br />

sus pinceles.<br />

La primera proyección de esta vídeo-instalación muestra<br />

el recorrido diario que hace Toshi para llegar a la fabrica<br />

de muebles. Parte de la estación de Xátiva con el tren de las<br />

7:23 y vuelve a la misma estación a las 15:45.<br />

El segundo vídeo es la grabación tomada por el propio<br />

Toshi haciendo un tour por la ciudad con el Valencia Bus<br />

Turistic, un autobús de 2 pisos que recorre Valencia pasando<br />

por delante de sus monumentos históricos. Aquí Toshi hace<br />

de turista (con una cámara de vídeo) pero con una mirada<br />

tal vez diferente a la de un turista.<br />

95


Kaoru Katayama Kaoru Katayama<br />

Entrevista<br />

ARLANDIS-MARROQUÍ: Háblanos de tu propuesta para<br />

Mapping Valencia.<br />

Kaoru KATAYAMA: Ya sabéis que mi línea de trabajo no va<br />

por ahí habitualmente. De hecho trabajo con las personas<br />

ya que muchas de mis piezas son performances registradas<br />

en vídeo, además las ideas parten de una visión totalmente<br />

sujetiva, quiero decir… son reflexiones sobre mi vida real.<br />

Cuando me enviasteis los mapas antiguos de Valencia, no<br />

sabía qué hacer con ellos… Llevo sólo un año en Valencia,<br />

además la mitad del tiempo estoy fuera, así que prácticamente<br />

no conozco la cuidad. ¡Qué puedo contar! Entonces<br />

recordé que hace ya años había hecho unas obras inventando<br />

un país imaginario inspirando en el mapa de País<br />

Vasco, así me di cuenta de que uno puede dibujar su propio<br />

mapa.<br />

De esta forma nació la propuesta para esta exposición<br />

en el Museu d’historia de València. Se titula Los mapas de<br />

Toshi y es una vídeo-instalación compuesta por dos proyecciones.<br />

Toshi es un japonés residente en Valencia, el primer<br />

vídeo muestra el trayecto de ida y vuelta desde la estación<br />

de Xátiva hasta su trabajo y el segundo es una edición de las<br />

imágenes grabadas por el propio Toshi desde el Valencia Bus<br />

Turistic, el autobús turístico que recorre la cuidad. Los dos<br />

vídeos se proyectarán unidos por uno de sus laterales convirtiéndose<br />

en un solo mapa, metafóricamente, claro.<br />

ARLANDIS-MARROQUÍ: El reto no era tan fácil para ti,<br />

pero estábamos seguros de que podías aportar una visión<br />

fresca de la ciudad sin renunciar a trabajar unos temas<br />

que te han interesado a lo largo de tu trayectoria y que te<br />

están interesando recientemente. Pensamos por ejemplo en<br />

Conversação entre Tsubasa e Kátia, ¿Cómo se relacionan estos<br />

dos trabajos?<br />

Kaoru KATAYAMA: Conversação entre Tsubasa e Kátia es un<br />

vídeo de un atípico baile entre Tsubasa, el mestre-sala, y<br />

Katia, la porta-bandeira, dos figuras importantes dentro de<br />

cada escola de samba, en este caso la Escola Imperio de Casa<br />

Vedre de São Paulo (ganadora del Carnaval 2006). Tsubasa<br />

es un japonés que se fue a vivir a Brasil casi sin hablar<br />

cas<br />

Entrevista<br />

ARLANDIS-MARROQUÍ: Parla’ns de la teua proposta per a<br />

Mapping València.<br />

Kaoru KATAYAMA: Ja sabeu que la meua línia de treball no<br />

va per ací habitualment. De fet, treballe amb les persones,<br />

ja que moltes de les meues peces són performances gravades<br />

en vídeo; a més, les idees partixen d’una visió totalment<br />

subjectiva, vull dir... són reflexions sobre la meua vida real.<br />

Quan em vau enviar els mapes antics de València, no sabia<br />

què fer amb ells. Porte només un any a València; a més, la<br />

meitat del temps estic fora, així que pràcticament no conec<br />

la ciutat. Què puc contar! Llavors vaig recordar que fa ja<br />

anys havia fet unes obres inventant un país imaginari inspirant<br />

en el mapa de País Basc, així em vaig adonar que un<br />

pot dibuixar el seu propi mapa.<br />

D’esta forma va nàixer la proposta per a esta exposició<br />

en el Museu d’història de València. Es titula Los mapas de<br />

Toshi i és una vídeo-instal·lació composta per dos projeccions.<br />

Toshi és un japonés resident a València, el primer<br />

vídeo mostra el trajecte d’anada i tornada des de l’estació de<br />

Xátiva fins al seu treball i el segon és una edició de les imatges<br />

gravades pel propi Toshi des del València Bus Turístic,<br />

l’autobús turístic que recorre la ciutat. Els dos vídeos es<br />

projectaran units per un dels seus laterals convertint-se en<br />

un sol mapa, metafòricament, és clar.<br />

ARLANDIS-MARROQUÍ: El repte no era tan fàcil per a tu,<br />

però estàvem segurs que podies aportar una visió fresca de<br />

la ciutat sense renunciar a treballar uns temes que t’han<br />

interessat al llarg de la teua trajectòria i que t’estan interessant<br />

recentment. Pensem per exemple en Conversaçâo entre<br />

Tsubasa e Kátia, Com es relacionen estos dos treballs?<br />

Kaoru KATAYAMA: Conversação entre Tsubasa e Kátia és un<br />

vídeo d’un atípic ball entre Tsubasa, el mestre-sala, i Kátia,<br />

la porta-bandeira, dos figures importants dins de cada escola<br />

de samba, en este cas l’Escola Imperi de Casa Vedre de<br />

São Paulo (guanyadora del Carnaval 2006). Tsubasa és un<br />

japonés que se’n va anar a viure a Brasil quasi sense parlar<br />

portugués, però amb la seua samba depresa en unes cintes<br />

de vídeo prestades per un amic i posteriorment en els grups<br />

val


Kaoru Katayama Kaoru Katayama<br />

sambistes japonesos. La química provocada pel seu ball<br />

va estar present des del moment en què es van conéixer, a<br />

principis de 2005, quan Kátia li va demanar ballar amb ella,<br />

després que Tsubasa li ensenyara les seues fotos del carnestoltes<br />

d’Asakusa (Japó).<br />

Este vídeo es va fer per a la meua exposició individual<br />

“So far, so close...”. Com el propi títol de la mostra diu (“Tan<br />

lluny, tan prop...”) vaig treballar sobre la comunicació no<br />

verbal d’entre dos persones dos cultures diferents, la distància<br />

i la proximitat.<br />

Sabíeu que allí en São Paulo hi ha 1,3 milions dels descendents<br />

japonesos? Enguany, el 2008, és el centenari de<br />

l’emigració japonesa per a Brasil començat l’any 1908. Encara<br />

que semble mentida Japó també te una història d’emigració,<br />

que va durar més de mig segle, fins als anys 70. El barri<br />

Liberdade es va construir a mans dels emigrants japonesos.<br />

Hui en dia, quant a penes queden els seus descendents. Pel<br />

transcurs de quatre generacions a poc a poc se’n van anar als<br />

afores de la ciutat. Actualment està ocupat pels comerciants<br />

xinesos i coreans. Tot allò em va donar una sensació molt<br />

estranya, com si vera el meu passat i futur en el present. Sóc<br />

una emigrant japonesa de la primera generació a Espanya,<br />

encara que estic molt més integrada que els japonesos a<br />

Brasil, Toshi també.<br />

Els protagonistes d’estos dos vídeos són de la meua<br />

nacionalitat, pareix que intente vore les meues coses a través<br />

de vida d’altres. La diferència que hi ha entre estes dos peces,<br />

és que Los mapas de Toshi ha de vore més amb la meua identitat<br />

sociocultural (la meua etapa anterior) quan Conversação<br />

entre Tsubasa e Kátia parla de la comunicació, reflexionant<br />

sobre les dificultats del diàleg (en este cas facilitat).<br />

Fa un any que vaig vindre a València per a començar des<br />

de zero. Supose que una altra vegada estic en l’etapa de la<br />

integració al nou lloc.<br />

ARLANDIS-MARROQUÍ: Toshi és un japonés fent tasques<br />

tradicionals valencianes. Quant parla la història de Toshi<br />

sobre la teua identitat sociocultural, i quant sobre la identitat<br />

valenciana?<br />

Kaoru KATAYAMA: Abans de contestar a esta pregunta volguera<br />

aclarir una cosa. Toshi no exerceix eixa tasca per amor<br />

a la tradició valenciana, sinó senzillament per a guanyar-se<br />

la vida. La seua verdadera passió és pintar els seus quadres.<br />

val cas<br />

97<br />

portugués, pero con su samba aprendida en unas cintas de<br />

video prestadas por un amigo y posteriormente en los grupos<br />

sambistas japoneses. La química provocada por su baile<br />

estuvo presente desde el momento en que se conocieron,<br />

a principios de 2005, cuando Katia le pidió bailar con ella,<br />

después de que Tsubasa le enseñara sus fotos del carnaval de<br />

Asakusa (Japón).<br />

Este vídeo se hizo para mi exposición individual So far,<br />

so close... Como el propio titulo de la muestra dice (Tan<br />

lejos, tan cerca…) trabajé sobre la comunicación no verbal<br />

de entre dos personas dos culturas diferentes, la distancia y<br />

la cercanía.<br />

¿Sabíais que allí en São Paulo hay 1,3 millones de los<br />

descendientes japoneses? Este año, el 2008, es el centenario<br />

de la emigración japonesa para Brasil comenzado en el año<br />

1908. Aunque parezca mentira Japón también tiene una historia<br />

de emigración, y ésta duró más de medio siglo, hasta<br />

los años 70. El barrio Liberdade se construyó en manos de<br />

los emigrantes japoneses. Hoy en día a penas quedan allí<br />

descendientes. Por el transcurso de cuatro generaciones poco<br />

a poco fueron yendo a las afueras de la ciudad. Actualmente<br />

está ocupado por los comerciantes chinos y coreanos. Todo<br />

aquello me dio una sensación muy extraña, como si viera mi<br />

pasado y futuro en el presente. Soy una emigrante japonesa<br />

de la 1ª generación en España aunque estoy mucho más<br />

integrada que los japoneses en Brasil, Toshi también.<br />

Los protagonistas de ambos vídeos son de mi nacionalidad,<br />

parece que intento ver mis cosas a través de vida<br />

de otros. La diferencia que hay entre estas dos piezas, es<br />

que Los Mapas de Toshi tiene que ver más con mi identidad<br />

socio cultural (mi etapa anterior) cuando Conversação entre<br />

Tsubasa e Kátia habla de la comunicación reflexionando<br />

sobre las dificultades del diálogo (en este caso facilidad).<br />

Hace un año que vine a Valencia para comenzar desde<br />

cero. Supongo que otra vez estoy en la etapa de la integración<br />

al nuevo lugar.<br />

ARLANDIS-MARROQUÍ: Toshi es un japonés haciendo<br />

labores tradicionales valencianas. Cuanto habla la historia<br />

de Toshi sobre tu identidad socio cultural y cuanto sobre la<br />

identidad valenciana?<br />

Kaoru KATAYAMA: Antes de contestar a esta pregunta quisiera<br />

aclarar una cosa. Toshi no ejerce esa labor por amor<br />

97


Kaoru Katayama Kaoru Katayama<br />

cas<br />

a la tradición valenciana, sino simplemente para ganarse la<br />

vida. Su verdadera pasión es pintar sus propios cuadros.<br />

Toshi y yo somos de la misma generación, además de<br />

compartir la nacionalidad japonesa y ser residentes en<br />

España. Hay cosas en común, por ejemplo mantener en<br />

regla los papeles para poder estar y trabajar aquí…, cosa<br />

ajena a una persona con nacionalidad española. Eso nos<br />

condiciona a vivir de una manera. Creo que soy una de los<br />

pocos artistas que están dados de alta en la seguridad social,<br />

soy autónoma desde hace cinco años y pago mi cuota cada<br />

mes. Toshi lo consigue a través de su empresa. Siempre<br />

somos conscientes de esa frontera diplomática que es un<br />

gran atraso para el mundo de hoy y es que somos emigrantes<br />

en toda regla. Es una cosa que arrastraremos hasta que<br />

venga la generación siguiente, es una situación que ya ví en<br />

São Paulo.<br />

<strong>Cultural</strong>mente podemos hablar del paladar que es algo<br />

totalmente cultural, también los hábitos. Por ejemplo Toshi<br />

y yo disfrutamos tomando dos litros de té verde (por lo<br />

menos) en una tarde, pero no cañas y tapas.<br />

Sobre la identidad valenciana…, pues, ninguna. Quise<br />

grabar a Toshi por ser emigrante japonés integrado al<br />

sistema laboral de este país, quiero decir, él trabaja como<br />

un español cualquiera. De modo que el vídeo trata de un<br />

trayecto aburrido hasta su trabajo de ida y vuelta, el trayecto<br />

que todo el mundo reconoce como el propio.<br />

Lo mismo pasa con el otro vídeo del autobús turístico, se<br />

trata de un habitante observando la cuidad en la que vive a<br />

pesar de su físico oriental, lo que hace fácil confundirse con<br />

un turista japonés. Resulta que el “disfraz” de turista le hace<br />

integrarse totalmente en el ambiente del autobús, pero el<br />

vídeo de Toshi muestra una mirada más allá de los monumentos.<br />

ARLANDIS-MARROQUÍ: Para terminar, háblanos un poco<br />

más de esa “mirada más allá de los monumentos”. ¿Cómo<br />

es ese mapa o esa Valencia que se ve en el vídeo a través de<br />

los ojos de Toshi?<br />

Kaoru KATAYAMA: Toshi controla perfectamente el mapa<br />

geográfico de la ciudad de Valencia, conoce muchísimo la<br />

ciudad, hasta ciertos rincones que tal vez un valenciano no<br />

se fija en ellos. Por supuesto, era capaz de ir grabando las<br />

imágenes de los monumentos sin ponerse los auriculares<br />

val<br />

Toshi i jo som de la mateixa generació, a més de compartir<br />

la nacionalitat japonesa i ser residents a Espanya. Hi ha<br />

coses en comú, per exemple mantindre en regla els papers<br />

per a poder estar i treballar ací..., una cosa aliena a una<br />

persona amb la nacionalitat espanyola. Això ens condiciona<br />

a viure d’una manera. Crec que sóc una dels pocs artistes<br />

que estan donats d’alta en la seguretat social, sóc autònoma<br />

des de fa cinq anys i pague la meua quota cada mes. Toshi<br />

l’aconseguix a través de la seua empresa. Sempre som conscients<br />

d’eixa frontera diplomàtica que és un gran retard per<br />

al món de hui i és que som emigrants en tota regla. És una<br />

cosa que arrossegarem fins que vinga la generació següent,<br />

és una situació que ja vaig vore en São Paulo. <strong>Cultural</strong>ment<br />

podem parlar del paladar que és una cosa totalment cultural,<br />

també els costums. Per exemple Tos-hi i jo vam disfrutar<br />

prenent dos litres de té verd (com a mínim) en una<br />

vesprada, però no canyes i tapes.<br />

Sobre la identitat valenciana…, doncs, cap. Vaig voler<br />

gravar a Toshi per ser emigrant japonés integrat al sistema<br />

laboral d’este país, vull dir, ell treballa com un espanyol<br />

qualsevol. De manera que el vídeo tracta d’un trajecte avorrit<br />

fins al seu treball d’anada i tornada, el trajecte que tot el<br />

món reconeix com el propi.<br />

El mateix passa amb l’altre vídeo de l’autobús turístic, es<br />

tracta d’un habitant observant la ciutat en la que viu a pesar<br />

del seu físic oriental que és fàcil confondre’s amb un turista<br />

japonés. Resulta que el “disfressa” de turista li fa integrar-se<br />

totalment en l’ambient de l’autobús, però el vídeo de Toshi<br />

mostra una mirada més enllà dels monuments.<br />

ARLANDIS-MARROQUÍ: Per a acabar, parla’ns un poc més<br />

d’eixa “mirada més enllà dels monuments”. Com és eixe<br />

mapa o eixa València que es veu en el vídeo a través dels ulls<br />

de Toshi?<br />

Kaoru KATAYAMA: Toshi controla perfectament el mapa<br />

geogràfic de la ciutat de València, coneix moltíssim la cuitat,<br />

fins a certs racons que tal vegada un valencià no es fixa en<br />

ells. Per descomptat, era capaç d’anar gravant les imatges<br />

dels monuments sense posar-se els auriculars que tots els<br />

altres turistes portaven per a informar-se sobre el trajecte<br />

turístic. Com el recorregut de l’autobús comença en la Plaça<br />

de la Reina de seguida arribem al Mercat central, a la Llotja<br />

i a les Torres de Quart, i Toshi els gravava.


Kaoru Katayama Kaoru Katayama<br />

Però, a poc a poc, es dóna compte de la peculiaritat d’eixe autobús,<br />

que és de dos pisos d’altura i descapotable. Per exemple hi<br />

ha moltes imatges del cel i a l’estar en un pla superior s’origina<br />

una mirada de voyeur, observant a les persones sense que<br />

estes s’adonen que estan sent gravades. La seua obsessió amb<br />

els gossos aguaita i també hi ha preses dels afores de la ciutat<br />

sense cap edificació: el paisatge. Ell mateix va dir que no tenia<br />

la sensació d’estar fent una ruta turística, ja que coneixia tot el<br />

recorregut del València Bus Turístic. Toshi simplement va tractar<br />

de gravar coses que cridaven la seua atenció com fem tots nosaltres.<br />

Hui en dia la mirada del turista o no turista estan fregant<br />

la frontera entre sí, ja no hi ha la idea d’aquell turista romàntic.<br />

Pense que la verdadera mirada de turista contemporani s’amaga<br />

en la vida quotidiana.<br />

val cas<br />

99<br />

que todos los de más turistas llevaban para informarse sobre<br />

el trayecto turístico. Como el recorrido del autobús comienza<br />

en la Plaza de la Reina enseguida llegamos al Mercado<br />

central, a la Lonja y a las Torres de Quart, y Toshi los graba.<br />

Pero, poco a poco, se da cuanta de la peculiaridad de ese<br />

autobús, que es de dos pisos de altura y descapotable. Por<br />

ejemplo hay mucha imágenes del cielo y al estar en un plano<br />

superior se origina una mirada de voyeur, observando a las<br />

personas sin que éstas se den cuenta de que están siendo<br />

grabadas. Su obsesión con los perros asoma y también hay<br />

tomas de las afueras de la cuidad sin ninguna edificación:<br />

el paisaje. Él mismo dijo que no tenía la sensación de estar<br />

haciendo una ruta turística, ya que conocía todo el recorrido<br />

del Valencia Bus Turistic. Toshi simplemente trató de registrar<br />

cosas que le llamaban su atención como hacemos todos<br />

nosotros. Hoy en día la mirada del turista o no turista están<br />

rozando la frontera entre sí, ya no existe la idea de aquel<br />

turista romántico. Pienso que la verdadera mirada de turista<br />

contemporáneo se esconde en la vida cotidiana.<br />

99


Kaoru Katayama Kaoru Katayama<br />

cas<br />

val


Kaoru Katayama Kaoru Katayama<br />

stills del video per a la instal·lació<br />

Los maPas De toshI, 2008<br />

val cas<br />

101<br />

stills del vídeo para la instalación<br />

Los maPas De toshI, 2008<br />

101


Kaoru Katayama Kaoru Katayama<br />

cas<br />

val


Kaoru Katayama Kaoru Katayama<br />

Vista de la videoinstal·lació<br />

Los maPas De toshI, 2008<br />

val cas<br />

103<br />

Vista de la videoinstalación<br />

Los maPas De toshI, 2008<br />

103


Kaoru Katayama Kaoru Katayama<br />

cas<br />

Biografía<br />

Kaoru Katayama (Himeji, Japón 1966) es una artista japonesa<br />

afincada en España. Es licenciada en Bellas Artes por<br />

la Universidad de Salamanca. Su labor creativa se desarrolla<br />

en el ámbito de la imagen, principalmente en el de la vídeoinstalación<br />

y la performance. Actualmente vive y trabaja en<br />

Valencia.<br />

Exposiciones individuales: 2007 Kaoru Katayama. Galería<br />

Casa Triângulo [São Paulo, Brasil]; 2006 So far, so close…<br />

Galería T20 [Murcia, España]; 2004 Technocharro. DA2<br />

–Domus Artium 2002- [Salamanca, España].<br />

Exposiciones colectivas: 2007 Existencias. MUSAC [León,<br />

España], Idilio. DA2 –Domus Artium 2002- [Salamanca,<br />

España], Heterotopías. Oktogon, Hochschule für Bildende<br />

Künste Dresden [Dresden, Alemania], FISAHARA 07, IV<br />

Festival Internacional del Cine de Sahara. [Campamento<br />

de DAJLA], In-ter-va-lo. Sala Caja San Fernando [Jerez<br />

de la Frontera, España]; 2006 Everybody Dance Now. EFA<br />

Studio Center [Nueva York, E.E.U.U.], Manhattan. Galería<br />

The Project [Nueva York, EEUU], V.I.V.A. 2006, Vital<br />

Internatinal Video Art. Hara Museum of Contemporary Art<br />

[Tokyo, Japón], URBE. Galería Casa Triângulo [São Paulo,<br />

Brasil], Surrounding Matta-Clark. Carlos Carvahlo de Arte<br />

Contemporáneo [Lisboa, Portugal]; 2005 Fusion. MUSAC<br />

[León, España], Posthumous Chorreographies. White Box<br />

Gallery [New York, E.E.U.U.], Video Unplugged. Gallerie<br />

S.E. [Bergen, Noruega]; 2004 FIAV´04, Festival d´images<br />

artistiques vídeo 2004, [Milán, Italia]; 2002 Cultivos. Casa<br />

Encendida [Madrid, España].<br />

Performances: 2007 Un encuentro perfecto. dentro del<br />

ciclo de performences El pensamiento en la boca, Bodega<br />

de González Byass, [Jerez de la Frontera, España]; 2006<br />

Technocharro. en la clausula de la exposición Fusión,<br />

MUSAC [León, España], Gimnasia de radio. Festival W.A.Y.<br />

06, Lux [Lisboa, Portugal].<br />

En 2006 obtiene el Premio ARCO de la Comunidad de<br />

Madrid para Jóvenes Artistas 2006.<br />

val<br />

Biografia<br />

Kaoru Katayama (Himeji, Japó, 1966) és una artista japonesa<br />

arrelada a Espanya. És llicenciada en Belles Arts per<br />

la Universidad de Salamanca. La seua tasca creativa es desenrotlla<br />

en l’àmbit de la imatge, principalment en el de la<br />

videoinstal·lació i la performance. Actualment viu i treballa<br />

a València.<br />

Exposicions individuals: 2007 Kaoru Katayama. Galería<br />

Casa Triângulo [São Paulo, Brasil]; 2006 So far, so close…<br />

Galería T20 [Murcia, España]; 2004 Technocharro. DA2<br />

–Domus Artium 2002- [Salamanca, España].<br />

Exposicions col.lectives: 2007 Existencias. MUSAC [León,<br />

España], Idilio. DA2 –Domus Artium 2002- [Salamanca,<br />

España], Heterotopías. Oktogon, Hochschule für Bildende<br />

Künste Dresden [Dresden, Alemania], FISAHARA 07, IV<br />

Festival Internacional del Cine de Sahara. [Campamento<br />

de DAJLA], In-ter-va-lo. Sala Caja San Fernando [Jerez<br />

de la Frontera, España]; 2006 Everybody Dance Now. EFA<br />

Studio Center [Nueva York, E.E.U.U.], Manhattan. Galería<br />

The Project [Nueva York, EEUU], V.I.V.A. 2006, Vital<br />

Internatinal Video Art. Hara Museum of Contemporary Art<br />

[Tokyo, Japón], URBE. Galería Casa Triângulo [São Paulo,<br />

Brasil], Surrounding Matta-Clark. Carlos Carvahlo de Arte<br />

Contemporáneo [Lisboa, Portugal]; 2005 Fusion. MUSAC<br />

[León, España], Posthumous Chorreographies. White Box<br />

Gallery [New York, E.E.U.U.], Video Unplugged. Gallerie<br />

S.E. [Bergen, Noruega]; 2004 FIAV´04, Festival d´images<br />

artistiques vídeo 2004, [Milán, Italia]; 2002 Cultivos. Casa<br />

Encendida [Madrid, España].<br />

Performances: 2007 Un encuentro perfecto. dentro del<br />

ciclo de performences El pensamiento en la boca, Bodega<br />

de González Byass, [Jerez de la Frontera, España]; 2006<br />

Technocharro. en la clausula de la exposición Fusión,<br />

MUSAC [León, España], Gimnasia de radio. Festival W.A.Y.<br />

06, Lux [Lisboa, Portugal].<br />

En 2006 guanya el Premio ARCO de la Comunidad de<br />

Madrid para Jóvenes Artistas 2006.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!