atenció psicològica al final de la vida - CSG

PROGRAMA
PARA LA ATENCIÓN INTEGRAL A PERSONAS
CON ENFERMEDADES AVANZADAS Y A SUS FAMILIARES
ATENCIÓ ATENCI PSICOLÒGICA AL FINAL
DE LA VIDA
Cruz Cruz Sanchez Sanchez Julv Julvé Julv
Psicòloga Psicòloga de de l’EAPS EAPS
CSG CSG Hospital Hospital Hospital – Resid Residència Resid
ncia Sant Sant Camil
Camil

LA MORT
PROGRAMA
PARA LA ATENCIÓN INTEGRAL A PERSONAS
CON ENFERMEDADES AVANZADAS Y A SUS FAMILIARES
La nostra societat ignora i rebutja la realitat de la mort, vivint al
marge o d’esquena.
Infantil utopia d’immortalitat biològica que amaga la mort.
Única certesa a pesar de ser una experiència incomunicable.
El significat de la mort està relacionat amb el significat de la
vida. Es mor tal com s’ha viscut. No s’ensenya a morir sinó
que s’ajuda a la persona a fer-ho a la seva manera.
La mort com a experiència que dona sentit a la vida.
Única, complexa, irrepetible.
El concepte implica irreversibilitat, permanència, universalitat,
inevitabilitat i no-funcionalitat.

LA MORT
PROGRAMA
PARA LA ATENCIÓN INTEGRAL A PERSONAS
CON ENFERMEDADES AVANZADAS Y A SUS FAMILIARES
Una bona mort és descrita com un moment de pau i sense dolor.
1. Conèixer que la mort es propera i preveure el que pot pasar.
2. Ser capaç de mantenir el control dels aconteixements i evitar el
dolor i altres símptomes.
3. Ser respectat en la dignitat i privacitat.
4. Escollir el lloc i la companyia per compartir el final.
5. Accés a la informació desitjada i assessorament, al suport
psicològic i/o espiritual i a l’atenció pal·liativa.
6. Ser capaç d'expressar voluntats anticipades.
7. Temps per despedir-se i organitzar el temps que quedi per viure.
8. Morir quan arribi el moment sense perllongar la vida sense sentit.
(Schwartz and Karasu, ‘77)

PROGRAMA
PARA LA ATENCIÓN INTEGRAL A PERSONAS
CON ENFERMEDADES AVANZADAS Y A SUS FAMILIARES
DEFINICIÓ I OBJECTIUS DE L’ATENCIÓ
PAL·LIATIVA
“enfoc que millora la qualitat qualitat qualitat de de vida vida de pacients i familiars
que s'enfronten als problemes associats amb malalties
amenaçants per la vida, a traves de la prevenció i l’alleuge alleuge- alleuge
ment ment del del patiment patiment, patiment mitjançant la identificació precoç i
l’impecable avaluació i tractament del dolor i altres problemes
físics, psicosocials i espirituals” OMS 2007.
Visió integral i integradora doble objectiu assistencial.
Equip multiprofessional amb atenció interdisciplinària.
Necessitats bio-psico-socio-espiritual.

PROGRAMA
PARA LA ATENCIÓN INTEGRAL A PERSONAS
CON ENFERMEDADES AVANZADAS Y A SUS FAMILIARES
MODEL INTEGRAL
D'ATENCIÓ PAL·LIATIVA: EL PATIMENT I
“estat cognitiu i afectiu, complex i negatiu, caracteritzat per la
sensaci sensació sensaci que experimenta la persona de trobar amena amenaçada
amena ada la
seva integritat, pel sentiment d’impot impot impotència impot ncia per fer front a
aquesta amenaça i per l’esgotament
esgotament dels recursos personals i
psicosocials que li permetrien afrontar-la”
(Chapman y Cravin ’93)

PROGRAMA
PARA LA ATENCIÓN INTEGRAL A PERSONAS
CON ENFERMEDADES AVANZADAS Y A SUS FAMILIARES
MODEL INTEGRAL
D'ATENCIÓ PAL·LIATIVA: EL PATIMENT I
Una persona pateix quan:
experimenta o tem experimentar un dany físic o psicosocial
que valora com a una amenaça important per a la seva
existència o integritat psíquica u orgànica.
creu al mateix temps que no te recursos per fer front amb
èxit aquesta amenaça.
L’amenaça de la pèrdua de la vida disminueix la percepció
de control del malalt i augmenta el seu patiment.
No és l’amenaça l’únic que provoca patiment sinó la
combinació percepció d’amenaça i percepció d’absència o
escassetat de recursos per afrontar-la.
(R. Bayés, 2003)

PROGRAMA
PARA LA ATENCIÓN INTEGRAL A PERSONAS
CON ENFERMEDADES AVANZADAS Y A SUS FAMILIARES
MODEL INTEGRAL
D'ATENCIÓ PAL·LIATIVA: MALESTAR EMOCIONAL
“experiència emocional multifactorial de naturalesa
psicològica, social i espiritual que pot interferir en la
capacitat de fer front efectivament a la situació de
malaltia, els seus símptomes i tractaments”
Canadá, The Canadian Strategy for Cancer Control
(Rebalance Focus-Action Group 2005), ha reconegut el
“Malestar Emocional” com a 6º signe signe vital vital, vital indicador de
la salut i el benestar del pacient.

Patiment del
professional
PROGRAMA
PARA LA ATENCIÓN INTEGRAL A PERSONAS
CON ENFERMEDADES AVANZADAS Y A SUS FAMILIARES
MODEL INTERACTIU TRIÀDIC
EN L’ATENCIÓ PAL·LIATIVA
Patiment del
pacient
Patiment de la
família
(R. Bayés, 2003)

PROGRAMA
PARA LA ATENCIÓN INTEGRAL A PERSONAS
CON ENFERMEDADES AVANZADAS Y A SUS FAMILIARES
MODEL INTEGRAL D'ATENCIÓ PAL·LIATIVA
AJUST EMOCIONAL
capaç de connectar amb els seus sentiments
i tolerar-los sense necessitat de desfer-se’n en excés
(projecció, negació, evitació, desplaçament, etc.)
presenta una percepció + o - realista
sense recórrer a negacions totals i persistents
accepta ajuda dels altres
i participa en el tractament

PROGRAMA
PARA LA ATENCIÓN INTEGRAL A PERSONAS
CON ENFERMEDADES AVANZADAS Y A SUS FAMILIARES
MODEL INTEGRAL D'ATENCIÓ PAL·LIATIVA:
PROCÉS D’ACCEPTACIÓ
...suposa renunciar a l’impossible, al sentiment
d’immortalitat, a confiar en altres persones, suportar la
dependència i gaudir del plaer de rebre atenció dels altres.

PROGRAMA
PARA LA ATENCIÓN INTEGRAL A PERSONAS
CON ENFERMEDADES AVANZADAS Y A SUS FAMILIARES
EL SIGNIFICAT DE LA EXPERIÈNCIA
D'EMMALALTIR
El narrador ferit (Frank, ’95) i la perspectiva narrativa (Neimeyer, ’98)
Som “narradors d’històries”: establir, coherentment, continuïtat de
significat en l’experiència viscuda.
Diferents tipus de narrativa:
de de restituci restitució: restituci descripció de moviments vitals que s’inicien
en la salut, transiten per la malaltia i retornen a l’esta de
salut original.
de de caos caos: caos històries que ens parlen de vulnerabilitat, dolor i
impotència, amb emotivitat fragmentadora i negativa.
de de de recerca recerca: recerca la malaltia es viscuda com una oportunitat de
canvi, com a força transformadora que revela un destí i
ofereix un nou sentit a l’existència.

PROGRAMA
PARA LA ATENCIÓN INTEGRAL A PERSONAS
CON ENFERMEDADES AVANZADAS Y A SUS FAMILIARES
PROCÉS I FASES DE LA ADAPTACIÓ A LA
MALALTIA TERMINAL
Negaci Negació: Negaci Negaci reacció inicial, no donar crèdit a la gravetat de la malaltia.
Adaptatiu per amortir. En excés provoca aïllament.
Ira Ira: Ira ràbia, indignació, ressentiment, hostilitat davant la “injustícia”
de morir. Provoca projecció i desplaçament de sentiments.
Negociaci Negociació: Negociaci recerca d’acords i pactes per perllongar la vida. Evitar.
Depressi Depressió: Depressi sentiments de pèrdua, tristesa, incertesa, culpa, desesperança,
vergonya, dol anticipat per la pèrdua de la pròpia vida.
Acceptaci Acceptació: Acceptaci amb tristesa s’arriba a l’estadi final, amb un sentiment
d’estar preparat per morir. “ha valgut la pena” Desconnexió
emocional de la vida. Resignació.
(Kübler Ross, ‘74)

AVALUACIÓ PSICOLÒGICA
Avaluació del patiment i malestar emocional.
PROGRAMA
PARA LA ATENCIÓN INTEGRAL A PERSONAS
CON ENFERMEDADES AVANZADAS Y A SUS FAMILIARES
Personalitat prèvia i simptomatologia psicològica.
Experiències prèvies de separació i mort.
Recursos personals: mecanismes de defensa i estils
d’afrontament.
Procés d’informació: esperances i expectatives. Evolució i
pronòstic.
Significat de la malaltia. Preocupacions. Identificar canvis en
la vida del pacient secundaris a la malaltia.
Dinàmica i suport familiar.

Maneig
malaltia
Pèrdua i Dol
Cures al final
de la vida
/ Maneig de la Mort
MODEL DE NECESSITATS
Físics
Pacient i família
Pràctics
PROGRAMA
PARA LA ATENCIÓN INTEGRAL A PERSONAS
CON ENFERMEDADES AVANZADAS Y A SUS FAMILIARES
Psicològics
Socials
Espirituals
(Ferris i cols. 2002)

PROGRAMA
PARA LA ATENCIÓN INTEGRAL A PERSONAS
CON ENFERMEDADES AVANZADAS Y A SUS FAMILIARES
NECESSITATS DEL PACIENT
AL FINAL DE LA VIDA
seguretat seguretat: seguretat seguretat coherència i comunicació. Seguretat i autenticitat.
autonomia autonomia i i i control.
control.
pertinen pertinença pertinen pertinen a familiar familiar. familiar
amor amor i i afecte afecte. afecte
ser ser compr comprés: compr empatia. Fer-nos càrrec del seu patiment.
ser ser escoltat escoltat escoltat i i respectat respectat: respectat acceptació incondicional. Respectar
ritme i resistències.
confiar confiar: confiar mantenir esperança i confiar en l’equip i en els seus
recursos i capacitats personals.
privacitat privacitat i i intimitat intimitat: intimitat física i interna (valors i creences)
recerca recerca de de sentit sentit.
sentit

• Mantenir autoestima.
• Preservació del rol.
• Sentiment de control.
• Preservació intimitat.
• Minimitzar sentiment
de càrrega familiar.
PROGRAMA
PARA LA ATENCIÓN INTEGRAL A PERSONAS
CON ENFERMEDADES AVANZADAS Y A SUS FAMILIARES
NECESSITATS DEL PACIENT
AL FINAL DE LA VIDA: 2 EIXOS
Dignitat
Dignitat
Esperan Esperança Esperan a
• Mantenir expectatives
realistes d’un futur benigne.
• Alleujar el patiment.
• Trobar sentit a la vida i
significat a l’experiència.
• Acabar assumptes pendents.
• Perdonar i ser perdonat.

PROGRAMA
PARA LA ATENCIÓN INTEGRAL A PERSONAS
CON ENFERMEDADES AVANZADAS Y A SUS FAMILIARES
RESPOSTES EMOCIONALS DAVANT EL FINAL
DE LA VIDA
• Humor.
• Negació inicial.
• Hostilitat contra la malaltia.
• Labilitat emocional.
• Por.
Respostes Respostes adaptatives
adaptatives
• Recerca de sentit.
• Esperança realista.
Respostes Respostes desadaptatives
desadaptatives
• Culpabilitat.
• Negació patològica.
• Hostilitat contra els cuidadors.
• Depressió.
• Ansietat.
• Desesperança.
• Esperança irreal.
(Buckman, 1992)

• Redueix patiment i
ansietat.
• Temporal.
• Procés d’adaptació.
• Estadis finals, evita
viure l’angoixa SUD.
• Parcial
• No compromet
l'adherència al tto.
PROGRAMA
PARA LA ATENCIÓN INTEGRAL A PERSONAS
CON ENFERMEDADES AVANZADAS Y A SUS FAMILIARES
RESPOSTES EMOCIONALS DAVANT EL FINAL
DE LA VIDA: la negació
Negaci Negació Negaci adaptativa
adaptativa
Negaci Negació Negaci desadaptativa
desadaptativa
• Extrema i persistent.
• Dificulta benestar físic.
• Boqueix comunicació i suport altres.
• Energia excessiva absorbeix atenció,
temps i interès que no pot dipositar en
altres àrees.
• Única defensa.
• Impedeix la presa de decisions i
planificar el seu futur.
(Arranz, Barbero, Barreto i Bayés, 2003)

• Expressió breu.
• Relacionada motiu de la ira.
• Momentània
• Manifestació sense grans
dramatismes.
• No busca culpables.
• S’acaba amb reconciliació.
PROGRAMA
PARA LA ATENCIÓN INTEGRAL A PERSONAS
CON ENFERMEDADES AVANZADAS Y A SUS FAMILIARES
RESPOSTES EMOCIONALS DAVANT EL FINAL
DE LA VIDA: la hostilitat
Hostilitat Hostilitat adaptativa
adaptativa
Hostilitat Hostilitat desadaptativa
desadaptativa
• Expressió prolongada.
• No connectada.
• Desplaçada en el temps.
• Es manifesta amb dramatisme.
• Busca culpables.
• Genera culpabilitat
desproporcionada.
(Arranz, Barbero, Barreto i Bayés, 2003)

• Precipitants.
• Breu.
• Intensitat moderada.
• Mante funcionament
habitual.
• Sintonia afectiva.
• Únic símptoma afectiu.
PROGRAMA
PARA LA ATENCIÓN INTEGRAL A PERSONAS
CON ENFERMEDADES AVANZADAS Y A SUS FAMILIARES
RESPOSTES EMOCIONALS DAVANT EL FINAL
DE LA VIDA: la tristesa
Tristesa Tristesa adaptativa
adaptativa
Tristesa Tristesa desadaptativa
desadaptativa
• Absència de precipitants o
estímuls relacionats.
• Llarga durada.
• Gran intensitat.
• Afecta molt la conducta habitual.
• Absència de sintonia afectiva.
• Agrupació sindròmica.
(Arranz, Barbero, Barreto i Bayés, 2003)

Ansietat Ansietat adaptativa
adaptativa
• Proporcionada a la
amenaça real.
• Transitòria, dura durant
l’amenaça.
• Permet la posada en marxa
de recursos.
PROGRAMA
PARA LA ATENCIÓN INTEGRAL A PERSONAS
CON ENFERMEDADES AVANZADAS Y A SUS FAMILIARES
RESPOSTES EMOCIONALS DAVANT EL FINAL
DE LA VIDA: l’ansietat
Ansietat Ansietat desadaptativa
desadaptativa
• Desproporcionada
• Es manté en el temps, de
forma constant o intermitent a
pesar de ser funcionalment
inútil.
(Arranz, Barbero, Barreto i Bayés, 2003)

PROGRAMA
PARA LA ATENCIÓN INTEGRAL A PERSONAS
CON ENFERMEDADES AVANZADAS Y A SUS FAMILIARES
“ és capaç de promoure educació, habilitats d’afrontament,
suport emocional a pacients, familiars i professionals,
adhesió terapèutica,
adaptació a la malaltia,
suport social,
INTERVENCIÓ PSICOLÒGICA:
Definició
fomenta la qualitat de vida del pacient i el seu entorn, en
les diferents fases de la seva malaltia,
disminueix l’experiència de patiment
i facilita les labors assistencials de l’equip sanitari ”
(Arranz, 2006)

PROGRAMA
PARA LA ATENCIÓN INTEGRAL A PERSONAS
CON ENFERMEDADES AVANZADAS Y A SUS FAMILIARES
INTERVENCIÓ PSICOLÒGICA:
suport emocional de l’equip interdisciplinari
Creació d’una relació terapèutica en la que el pacient no se
senti jutjat ni marginat, sinó comprés i ajudat, per poder
confrontar, des de l’acollida i el respecte, les seves pors,
desitjos i necessitats.
Acceptar l’impacte emocional,
permetre que l’emoció es pugui manifestar,
aconseguir que la pugui sentir i la identifiqui
i que la pugui canalitzar facilitant el procés d’adaptació a la
situació.
(Albom, 2000)

Voluntat i motivació.
PROGRAMA
PARA LA ATENCIÓN INTEGRAL A PERSONAS
CON ENFERMEDADES AVANZADAS Y A SUS FAMILIARES
INTERVENCIÓ PSICOLÒGICA:
prerequisits
Capacitat d’introspecció i interès en connectar amb els
aspectes interns i subjectius.
Simptomatologia controlada.
Aliança terapèutica.
Aferrament segur.

PROGRAMA
PARA LA ATENCIÓN INTEGRAL A PERSONAS
CON ENFERMEDADES AVANZADAS Y A SUS FAMILIARES
INTERVENCIÓ PSICOLÒGICA:
per que?
Quan l’amenaça pot ser pensada, se li pot posar nom, es pot
parlar d’ella, s'apr s'aprèn s'apr n a a viure viure amb amb el el problema problema. problema
Davant del silenci del que no pot ser dit, el tractament
psicològic ofereix al pacient una escolta sincera, interessada,
lliure de judicis que li permet arriscar arriscar-se arriscar
se a a sentir sentir i i pensar pensar sobre
la seva pròpia vida, a tornar assimilables i dirigibles les
experiències doloroses.

PROGRAMA
PARA LA ATENCIÓN INTEGRAL A PERSONAS
CON ENFERMEDADES AVANZADAS Y A SUS FAMILIARES
INTERVENCIÓ PSICOLÒGICA:
Objectius
Acceptació situació, no el canvi d’estils de personalitat.
Dol anticipat per acomiadar-se de la vida, dels essers estimats,
trobar un sentit (“a valido la pena”) i deixar-se anar.
Aliança terapèutica: confiança i seguretat.
Donar sentit a la vida amb la interpretació i narrativa del pacient
en relació a l’experiència de la malaltia segons la seva història de
vida, cercant i afavorint aspectes positius i fortaleses que li donin
suport en el procés de pèrdua de la seva vida.
Enfocar la situació de manera global.
Disminuir la desesperança mantenint el vincle amb les persones
significatives del seu entorn.

PROGRAMA
PARA LA ATENCIÓN INTEGRAL A PERSONAS
CON ENFERMEDADES AVANZADAS Y A SUS FAMILIARES
INTERVENCIÓ PSICOLÒGICA:
Objectius
Ajudar a recuperar la percepció de control.
Disminuir les fonts de malestar emocional i patiment.
Legitimitzat el patiment de la situació terminal.
Facilitar expressió adaptativa d’emocions.
Ajudar a recuperar l’autoestima.
Empatitzar amb el mon intern i afavorir la introspecció.
Ajudar a reenfocar el problema, fent-los més tolerables o dividintlos
en parts que es puguin abordar poc a poc.
Ajudar a acomiadar-se, a reparar relacions prèvies. Completar les
tasques de la vida i la mort (Byock): et perdono, perdona'm,
gr gràcies, gr
cies, tt’estimo,
t estimo, estimo, ad adéu. ad u.

• Confusió
• Aïllament
• Desesperació
• Desampar
• Sense significat
• Fragilitat
• Ressentiment
PROGRAMA
PARA LA ATENCIÓN INTEGRAL A PERSONAS
CON ENFERMEDADES AVANZADAS Y A SUS FAMILIARES
INTERVENCIÓ PSICOLÒGICA:
Objectius
VULNERABILITAT
VULNERABILITAT
VULNERABILITAT
• Coherència
• Contacte amb confiança
• Esperança
• Motivació
• Amb sentit
• Fortalesa
• Gratitud.
RESILI RESILIÈNCIA
RESILI NCIA

Flexibles, breus i focalitzades.
PROGRAMA
PARA LA ATENCIÓN INTEGRAL A PERSONAS
CON ENFERMEDADES AVANZADAS Y A SUS FAMILIARES
INTERVENCIÓ PSICOLÒGICA:
com han de ser
Objectius modestos: acceptació abans que canvi.
Reconèixer límits dels possibles canvis.
Treball interdisciplinari i coordinació resta de professionals.
Adaptació dels enquadraments terapèutics.
Rol protector de les defenses psicològiques.
Més de suport que centrades en el conflicte.
Consensuades, habitualment no existeix demanda explícita.
Relació clínica deliberativa.

PROGRAMA
PARA LA ATENCIÓN INTEGRAL A PERSONAS
CON ENFERMEDADES AVANZADAS Y A SUS FAMILIARES
INTERVENCIÓ PSICOLÒGICA:
Counselling
Principis de la comunicació: Empatia, Acceptació Incondicional
i Congruència/Veracitat.
Objectiu: desenvolupar autoconeixement, acceptació,
creixement emocional i recursos personals.
Resolució de problemes, presa de decisions, procés
d’afrontament de crisis, treball intern/gestió emocional i millora
de les relacions amb els altres.
Respecta els principis de la bioètica.
“es l’art de fer reflexionar a una persona, empatitzant i
confrontant, mitjançant diferents estratègies comunicatives,
amb l’objectiu de que la persona prengui les decisions que
consideri adequades i tenint en compte el seu estat emocional”
(Barreto, ‘97)

Psicoter Psicoteràpia
Psicoter Psicoter pia psicodin psicodinàmica
psicodin
mica
PROGRAMA
PARA LA ATENCIÓN INTEGRAL A PERSONAS
CON ENFERMEDADES AVANZADAS Y A SUS FAMILIARES
INTERVENCIÓ PSICOLÒGICA:
objectiu de les teràpies
Malaltia com a amenaça a la integritat del jo. Experiència
d’autoconeixement.
Focalitzada en la comprensió dels mecanismes de defensa i
en la seva capacitat adaptativa per ajudar al pacient a
enfrontar-se al procés de morir.
Transferència / Contratransferència
Psicoter Psicoteràpia Psicoter pia pia humanista humanista
humanista
Postura filosòfica existencialista. Recerca de sentit i trobar un
significat a l’experiència, facilita el creixement psico-espiritual.
La bona vida inclou la confrontació amb la realitat de la mort.
Ajuda per aprendre a viure plenament i no a cóm morir.

Psicoter Psicoteràpia Psicoter pia pia cognitiu cognitiu - conductual
conductual
PROGRAMA
PARA LA ATENCIÓN INTEGRAL A PERSONAS
CON ENFERMEDADES AVANZADAS Y A SUS FAMILIARES
INTERVENCIÓ PSICOLÒGICA:
objectiu de les teràpies
Identifica i substitueix sistemes de creences i pensaments
desadaptatius.
Desenvolupa estratègies d’afrontament, incrementant la
percepció de control, autoestima i autoconfiança.
Reestructuració cognitiva, Tècniques de relaxació i modificació
de conducta.
Ter Teràpia Ter pia familiar
familiar
Promou l'expressió afectiva i la comunicació entre la família,
que afronten la mort d’un membre.
Ofereix suport en el procés de dol anticipatori.
Ajuda a confrontar els membres ambivalents i assumptes
pendents.

PROGRAMA
PARA LA ATENCIÓN INTEGRAL A PERSONAS
CON ENFERMEDADES AVANZADAS Y A SUS FAMILIARES
ATENCIÓ PSICOLÒGICA A LA FAMÍLIA I
La malaltia altera la unitat familiar i afloren conflictes interns
preexistents. La informació inadequada, els mites familiars, la
presència + o - explicita de la mort, la incertesa i la idea de
patiment inevitable afavoreixen l’atmosfera d’angoixa. La família
es veu afectada i apareixen reaccions psicològiques que fan
adoptar diferents papers als seus membres: Crisi Crisi Crisi familiar.
familiar.
El sistema sistema familiar familiar es un grup amb mecanismes de funcionament
propis. Compleix una funció cuidadora, com a rol saludable, i
participa en el procés, que requereix una adaptaci adaptació adaptaci familiar familiar. familiar
3 tipus d’alteracions: estructurals (rols i funcions), processuals o
de cicle vital i en la resposta emocional.

PROGRAMA
PARA LA ATENCIÓN INTEGRAL A PERSONAS
CON ENFERMEDADES AVANZADAS Y A SUS FAMILIARES
ATENCIÓ PSICOLÒGICA A LA FAMÍLIA II:
avaluació capacitat cuidadora
Biografia Biografia: Biografia edat, gènere i rol familiar.
Xarxa Xarxa de de suport suport suport familiar familiar: familiar entorn cuidador ampliat (amics/gues,
companys feina, recursos socials,) i organització cures.
Projecte Projecte de de vida vida familiar familiar. familiar
Din Dinàmica Din
mica familiar familiar: familiar estils de comunicació-informació, vincles,
control, poder, aliances i coalicions, necessitats explícites/
implícites, mites, lleialtat, parentalització o triangulació, pactes
de silenci, creences i història de pèrdues.
Estil Estil fam família fam fam lia lia: lia funcional/disfuncional, aglutinades/deslligades,
límits i funcions. Grau de cohesió i resposta adaptativa
/desadaptativa a experiències anteriors. Significat experiència
Situaci Situació Situaci econòmica econòmica i i laboral laboral. laboral
Recursos Recursos familiars familiars: familiars capacitat solució problemes i demanar ajuda

PROGRAMA
PARA LA ATENCIÓN INTEGRAL A PERSONAS
CON ENFERMEDADES AVANZADAS Y A SUS FAMILIARES
ATENCIÓ PSICOLÒGICA A LA FAMÍLIA III:
objectius
Facilitar el procés d’adaptació potenciant els recursos de la
família i disminuint la vulnerabilitat.
Suport emocional: facilitar expressió i maneig emocional.
Treballar procés d’ajust des de la informació.
Afavorir la comunicació.
Entrenament i participació de les cures i decisions terapèutiques.
Significat de la experiència.
Facilitar l’acomiadament.
Equilibri en la càrrega/respir. Col·laboració. Fer compatible la
resta de la vida.
Prevenció i atenció al dol.
Observació de necessitats i saber derivar.

PROGRAMA
PARA LA ATENCIÓN INTEGRAL A PERSONAS
CON ENFERMEDADES AVANZADAS Y A SUS FAMILIARES
INTERVENCIÓ PSICOLÒGICA A L’EQUIP
Ajudar a la identificació i maneig de pròpies emocions.
Formació per a la detecció i maneig de les necessitats
emocionals dels pacients i familiars.

PROGRAMA
PARA LA ATENCIÓN INTEGRAL A PERSONAS
CON ENFERMEDADES AVANZADAS Y A SUS FAMILIARES
Tot i que morir millor o pitjor depèn de la malaltia, l'entorn
familiar i sanitari, sobretot depèn de...
la posició que cadascú adopti davant la mort i la finitud de
la seva vida, del balanç + o - satisfactori que faci de seva
vida.

PROGRAMA
PARA LA ATENCIÓN INTEGRAL A PERSONAS
CON ENFERMEDADES AVANZADAS Y A SUS FAMILIARES
Quien Quien tiene tiene un un por por qu qué qu
para vivir vivir, vivir
,
puede puede soportar casi casi cualquier cómo mo
Nietzche Nietzche ‘84 84
Moltes gràcies gr cies