Pregàries de la tardor (1) - Bisbat de Sant Feliu de Llobregat

ANY II 9 D’OCTUBRE DE 2005 NÚM. 41
FER ESGLÉSIA
Pregàries de la tardor (1)
Les paraules que potser podríem intercanviar entre
nosaltres «a cau d’orella», brollant d’un amor compartit,
assolirien el seu cimal de perfecció si esdevinguessin
pregària. Qui sap escoltar i parlar amb el germà «en
l’Esperit», pot parlar també amb Déu. Més precisament, és el
mateix amor que ens fa escoltar i parlar en el tracte amb
el germà, el que empeny a pregar Déu. Encara més: Déu i el
germà, tots dos estimats en l’Esperit, sempre hi són presents,
tant si la nostra intenció conscient i primera és comunicar
amb un com amb l’altre.
El ritme de les estacions ens permet gaudir d’un temps de
tardor. Tot i els murs de ciment que ens envolten, la vida atabalada
i el soroll de la ciutat, encara podem copsar el camí
que fa la natura. Ens adonem de la seva davallada cap a l’hivern,
tastem de mica en mica el fred, i anem endevinant la
imatge dels arbres despullant-se i adormint-se, enfilats cap a
la sequera semblant a la mort. Però descobrim alhora l’encís
de la llum suau i transparent, dels crepuscles tornassolats, de
les mil tonalitats de verd, groc i vermell embellint el boscatge;
i, el que és més important, copsem l’acceptació silenciosa
y humil de la natura, que sap com és de necessària la tardor,
amb aquell despullament i aquell camí cap a l’hivern de
mort, per tal de renéixer en arribar la primavera...
La tardor és més que una estació de l’oratge. Nosaltres
sabem que és també un temps de vida, un període de la història,
una fase de la nostra biografia. I també (perquè no?) una
etapa de la nostra Història de la Salvació.
Com que l’oració cristiana és i ha de ser sempre «situada»,
és a dir, un parlar amb Déu que ens estima en el
marc de la vida present i concreta, ens cal aprendre a
pregar en temps de tardor. Deixant-nos portar per l’aire de la
estació que ens envolta, mirem de comunicar amb Déu amb
la sinceritat, senzillesa i confiança d’un amic.
«Diuen, Senyor, que ens pertoca viure temps de tardor.
Dóna’m claredat en la mirada i sinceritat de cor,
per descobrir i acceptar que ens vols aquí i ara.
Fes que, en veure l’ocàs de tants sols, abans tant brillants,
no despertin en mi sentiments de neguit i derrotisme.
Ans mostra’m què vols ara de mi,
què de la nostra Església,
què dels nostres germans,
què d’aquest món nostre.
Doncs només a les teves mans
pot haver-hi primavera.»
† Agustí Cortès Soriano
Bisbe de Sant Feliu de Llobregat
La meva visita estiuenca a les
presons, m’ha proporcionat el
plaer de viure quatre dies a
Saragossa. Quatre dies en què he estat
al Pilar al matí, abans d’anar a la
presó, i a la tarda, quan en tornava.
He anat a missa al Pilar cada dia.
M’ha impressionat la pietat i devoció
respectuosa de tots els visitants.
Tothom s’està una estona pregant
davant la Mare de Déu i, la majoria,
després van a fer un petó al pilar ja
desgastat. Seria bo, Mare de Déu aragonesa,
que poguéssim fer-te petons
al front!...
I t’he pregat molt. Heus aquí algunes
de les meves peticions:
Continua sent la Pilarica de tots
els espanyols. Que sapiguem canviar
la manera d’organitzar la nostra Espanya.
Sense estridències, sense lluites.
Que el teu Pilar continuï sent
una referència per a tots, encara que
després t’invoquem a Montserrat, a
l’Almudena...
Mare de Déu del Pilar, allunya de
nosaltres totes les guerres. Les guer-
FOTONOTÍCIA
Els catequistes estudien a l’estiu
Del 25 al 29 de juliol passat va tenir lloc a Barcelona la 25a Escola
d’Estiu per a Catequistes. Es va clausurar el dia 29 amb una missa a la
basílica de Santa Maria del Mar, moment que recull la foto. Una flama
gegant —produïda per un enginy electrònic— recordava als presents que
comunicar la fe suposa donar uns coneixements, però que és sobretot
un foc d’amor a Crist el que s’ha de comunicar des de la Pentecosta fins
a la fi dels temps. Quatre-cents catequistes procedents dels deu bisbats
catalans i dels tres de les Illes Balears varen escoltar una ponència
de Mons. Xavier Salinas, bisbe de Tortosa i president del SIC, i després
varen participar en una eucaristia presidida per l’arquebisbe de Barcelona
i concelebrada pels bisbes de Girona, Sant Feliu de Llobregat, Tortosa,
Urgell i Vic, i per 50 preveres.
EL 12 D’OCTUBRE
Peticions a la Mare de Déu del Pilar
res que de vegades afavorim lluny
de nosaltres. I les guerres que no semblen
guerres, però que creen odis i
venjances i rancors. La pau, Mare de
Déu del Pilar, per a tots.
Que la nostra fe, Pilarica, sigui
ferma com el teu Pilar. Que res ni
ningú no ens faci titubejar. Ni els
modernismes, que de vegades ens
semblen persecució religiosa, ni els
atavismes que ens impedeixen viure
la fe del segle XXI, amb el Crist que
viuria en aquest mateix segle.
Que els nostres cors sàpiguen pujar
els graons cap a la teva imatge i
que sempre hi hagi un escolanet que
acaroni el nostre cor amb el teu mantell.
I que ningú no deixi mai de tenir
cabuda en el nostre amor i en la
nostra ajuda.
Què més et puc demanar, Mare de
Déu del Pilar? Dóna’m un cor per
estimar sense mesura, com Tu estimaves
l’Infant i has estimat i continues
estimant tots els homes.
La Mare de Déu del Pilar
Germà Adrià Trescents
El proper dimecres, 12 d’octubre, és la festa de la
Mare de Déu del Pilar. No és festa de precepte, en què
tota la comunitat cristiana estigui convocada a celebrar
l’Eucaristia. De fet, coincideix amb una festa de caire civil.
Però mereix ser celebrada també com a festa religiosa.
Sobretot aquest any, en el qual s’escau el centenari
de la coronació canònica de la sagrada imatge que es venera
a la basílica del Pilar de Saragossa (1905-2005),
centenari que fou clausurat el passat 22 de maig.

Pàgina 2 9 d’octubre de 2005
Lectura del llibre d’Isaïes (Is 25,6-9)
En aquesta muntanya, el Senyor de l’univers prepararà per a tots els pobles
un convit de plats gustosos i de vins rancis, de plats gustosos i suculents,
de vins rancis clarificats. Farà desaparèixer en aquesta muntanya el vel de
dol que cobreix tots els pobles, el sudari que amortalla les nacions; engolirà
per sempre la Mort.
El Senyor eixugarà les llàgrimes de tots els homes i esborrarà l’oprobi del
seu poble arreu de la terra. Ha parlat el Senyor. Aquell dia diran: Aquí teniu
el nostre Déu, de qui esperàvem que ens salvaria: alegrem-nos i celebrem
que ens hagi salvat, perquè amb tota certesa la mà del Senyor reposarà sobre
aquesta muntanya.
Salm responsorial (22)
R. Viuré sempre a la casa del Senyor.
El Senyor és el meu pastor, no em manca
res, / em fa descansar en prats deliciosos;
/ em mena al repòs vora l’aigua, /
i allí em retorna. / Em guia pels camins
segurs / per l’amor del seu nom. R.
Ni quan passo per barrancs tenebrosos
/ no tinc por de res, / perquè us tinc
vora meu; / la vostra vara de pastor /
m’asserena i em conforta. R.
Davant meu pareu taula vós mateix /
i els enemics ho veuen; / m’heu ungit
el cap amb perfums, / ompliu a
vessar la meva copa. R.
Oh sí! La vostra bondat i el vostre
amor / m’acompanyen tota la vida, /
i viuré anys i més anys / a la casa del
Senyor. R.
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips (Fl 4,12-14.19-20)
Germans, sé viure enmig de privacions, i sé viure igualment en l’abundància.
Estic avesat a tot: a menjar bé i a passar fam, a tenir de tot i a trobar-me
mancat d’allò que necessito. Em veig amb cor per a tot, gràcies a aquell
que em dóna forces. Però heu fet molt bé d’ajudar-me, ara que vivia en
l’estretor. El meu Déu satisfarà les vostres necessitats d’acord amb l’esplendidesa
de la seva glòria en Jesucrist. A Déu, Pare nostre, sigui donada la glòria
pels segles dels segles. Amén.
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 22,1-14)
En aquell temps, Jesús proposà aquesta altra paràbola als grans sacerdots
i als notables del poble: «Passa amb el Regne del cel com amb un rei
que celebrava el casament del seu fill, envià els seus homes a avisar els
convidats, però no hi volien anar. Llavors n’envià d’altres que diguessin
als convidats: Ja tinc preparat el banquet, he fet matar els vedells i l’aviram.
Tot és a punt: veniu a la festa. Però ells no en feren cas: l’un se n’anà al
seu camp, l’altre als seus negocis, i altres agafaren els enviats, els maltractaren
i els mataran.
El rei, en veure això, s’indignà, i envià les seves tropes per exterminar aquells
assassins i incendiar-los la ciutat. Mentrestant, digué als seus homes: El banquet
de casament és a punt, però els convidats no se’l mereixen. Per tant, aneu
a les sortides dels camins i convideu a la festa tothom que trobeu. Ells hi anaren,
i reuniren tothom qui trobaven, bons i dolents. I la sala del banquet s’omplí
de convidats. Quan el rei entrà a veure els convidats, s’adonà que un
home dels que eren allí no duia el vestit de festa i li digué: Company,
¿com és que has entrat sense vestit de festa? Ell va callar. Llavors el rei digué
als qui servien: Lligueu-lo de peus i mans i traieu-lo fora, a la fosca. Allà
i haurà els plors i el cruixir de dents. Els cridats són molts, però no tants els
elegits».
LECTURES DE LA
MISSA DIÀRIA
Dilluns (litúrgia hores: 4a
setm.): Rm 1,1-7 / Sl 97 / Lc
11,29-32 dimarts: Rm 1,
16-25 / Sl 18 / Lc 11,37-41
dimecres: 1Cr 15,3-4.15-16;
16,1-2 (o bé: Ac 1,12-14) /
Sl 26 / Lc 11,27-28 dijous:
Rm 3,21-30 / Sl 129 / Lc 11,
47-54 divendres: Rm 4,
1-8 / Sl 31 / Lc 12,1-7 dissabte:
Sir 15,1-6 / Sl 88 / Mt
11,25-30 diumenge vinent,
XXIX durant l’any (lit. hores: 1a
setm.): Is 45,1.4-6 / Sl 95 /
1Te 1,1-5b / Mt 22,15-21.
DIUMENGE XXVIII DURANT L’ANY
La paràbola del banquet de noces. Pintura de Goya (a. 1794).
Església de la Santa Cova (Cadis)
COMENTARI
Convidats a la fecunditat esponsal del Regne
Ah Senyor! Tu no fas les coses a
mitges, oi? «El meu Déu satisfarà
les vostres necessitats —totes i les de
tots! tothom qui trobaven, bons i dolents—
d’acord amb l’esplendidesa de
la seva glòria en Jesucrist». M’ho crec,
Senyor, car el teu Amor ja és, per si
sol, una festa infinita! A les noces del
teu fill, Jesucrist, amb la seva esposa,
l’Església —fecunditat esponsal
per al Regne del cel!—, hi som tots
convidats. «Ja tinc preparat el banquet
... Tot és a punt: veniu a la festa.»
Quina celebració tan extraordinària
no es prepara aquí mateix, en el
Lectura del libro de Isaías (Is 25,6-10a)
Aquel día, el Señor de los ejércitos preparará para todos los pueblos, en
este monte, un festín de manjares suculentos, un festín de vinos de solera;
manjares enjundiosos, vinos generosos. Y arrancará en este monte el velo
que cubre a todos los pueblos, el paño que tapa a todas las naciones. Aniquilará
la muerte para siempre. El Señor Dios enjugará las lágrimas de todos los
rostros, y el oprobio de su pueblo lo alejará de todo el país. —Lo ha dicho el
Señor—.
Aquel día se dirá: «Aquí está nuestro Dios, de quien esperábamos que nos
salvara; celebremos y gocemos con su salvación. La mano del Señor se posará
sobre este monte.»
teu Regnat triomfant sobre la iniquitat
i la injustícia. És aquesta la teva
invitació que misteriosament acceptem
en el compromís per eixugar, amb
Tu, les llàgrimes de tots els homes i
esborrar l’oprobi arreu de la terra! Tu
sí que en saps, de viure: «un convit de
plats gustosos i de vins rancis», mmm!,
se’m fa la boca aigua! Quin amfitrió
trobaria més delicat que Tu?
Com em deleixo, oh Senyor!, per
ser-hi! Serà una festa definitiva, sense
caducitat ni atura, car el teu regnat farà
desaparèixer «el vel de dol que cobreix
tots els pobles, el sudari que amorta-
Salmo responsorial (22)
R. Habitaré en la casa del Señor por
años sin término.
El Señor es mi pastor, nada me falta:
/ en verdes praderas me hace recostar;
/ me conduce hacia fuentes
tranquilas / y repara mis fuerzas. R.
Me guía por el sendero justo, / por el
honor de su nombre. / Aunque camine
por cañadas oscuras, / nada temo,
porque tú vas conmigo: / tu vara y tu
cayado me sosiegan. R.
Preparas una mesa ante mí, / enfrente
de mis enemigos; / me unges la cabeza
con perfume, / y mi copa rebosa. R.
Tu bondad y tu misericordia me acompañan
/ todos los días de mi vida, / y
habitaré en la casa del Señor / por
años sin término. R.
Lectura de la carta del apóstol san Pablo a los Filipenses (Fl 4,12-14.19-20)
Hermanos: Sé vivir en pobreza y abundancia. Estoy entrenado para todo
y en todo: la hartura y el hambre, la abundancia y la privación. Todo lo puedo
en aquel que me conforta.
En todo caso, hicisteis bien en compartir mi tribulación. En pago, mi Dios
proveerá a todas vuestras necesidades con magnificencia, conforme a su
espléndida riqueza en Cristo Jesús. A Dios, nuestro Padre, la gloria por los
siglos de los siglos. Amén.
Lectura del evangelio según san Mateo (Mt 22,1-14)
En aquel tiempo, de nuevo tomó Jesús la palabra y habló en parábolas a
los sumos sacerdotes y a los ancianos del pueblo: «El reino de los cielos se
parece a un rey que celebraba la boda de su hijo. Mandó criados para
que avisaran a los convidados a la boda, pero no quisieron ir. Volvió a mandar
criados, encargándoles que les dijeran: “Tengo preparado el banquete, he
matado terneros y reses cebadas, y todo está a punto. Venid a la boda.” Los
convidados no hicieron caso; uno se marchó a sus tierras, otro a sus negocios;
los demás echaron mano a los criados y los maltrataron hasta matarlos.
El rey montó en cólera, envió sus tropas, que acabaron con aquellos asesinos
y prendieron fuego a la ciudad. Luego dijo a sus criados: “La boda está
preparada, pero los convidados no se la merecían. Id ahora a los cruces de
los caminos, y a todos los que encontréis, convidadlos a la boda.” Los criados
salieron a los caminos y reunieron a todos los que encontraron, malos
y buenos. La sala del banquete se llenó de comensales. Cuando el rey entró
a saludar a los comensales, reparó en uno que no llevaba traje de fiesta y le
dijo: “Amigo, ¿cómo has entrado aquí sin vestirte de fiesta?” El otro no abrió
la boca. Entonces el rey dijo a los camareros: “Atadlo de pies y manos y arrojadlo
fuera, a las tinieblas”. Allí será el llanto y el rechinar de dientes. Porque
muchos son los llamados y pocos los escogidos.»
lla les nacions». Com hi podria faltar
si és només una joia com la teva, gratuïtat
d’amor curulla, que engolirà per
sempre la Mort? No m’identifico,
doncs, amb aquells convidats que, mesells
de mil i una excuses, no hi volien
anar. Em preocupa una cosa més
greu encara, el teu sever advertiment:
«Company, ¿com és que has entrat
sense vestit de festa?» Oh sí! —Senyor—
Despulla’m! I que la vostra
bondat i el vostre amor m’engalanin
per a les noces del Regne amb un vestit
que ja mai més no em pugui treure!
Jordi Giró i París

9 d’octubre de 2005 Pàgina 3
9. c Diumenge XXVIII durant l’any.
Mare de Déu del Remei; sant Dionís, primer
bisbe de París, romà, i companys
clergues, mrs. (s. III); sant Joan Leonardi
(Lucca 1541 - Roma 1609), prev., fund.
Sant Abraham (s. XIX aC), patriarca, pare
en la fe; sant Lluís Bertran, prev. dominic,
de València, missioner a Amèrica.
10. Dilluns. Sant Tomàs de Villanueva
(1486-1555), bisbe de València
(agustinià), de Fuenllana; sant Sabí, ermità
al Pirineu.
11. Dimarts. Santa Soledat Torres
Acosta (Madrid 1826-1887), vg., fund.
Serventes de Maria, Vetlladores dels
Malalts (SM, 1851); sant Germà, bisbe
i mr. Beat Joan XXIII, papa.
ECOLOGIA I CRISTIANISME
L’arrelament en la naturalesa
L
’arrelament de la persona en la naturalesa és saviesa,
realisme, serenitat, sentit de la mesura i de la veritat
intocable, consciència d’un mateix en les seves veritables
dimensions, sensació de fermesa, de seguretat, d’estar
acompanyat i arropat per molts altres éssers vivents.
Aquesta comunió i aquest viure espiritualment amb les
coses i amb els éssers del nostre món, ajuda molt a copsar una
realitat que és decisiva i que, per desgràcia, en la cultura
actual no es té prou en compte. Em refereixo a la nostra condició
de criatures. És difícil d’explicar, però la contemplació
de la naturalesa ens ensenya a cadascú a veure’ns com a persona
lliure i diferent, a veure’ns com a obra d’Aquell del qual
no podem prescindir perquè és l’arrel de la nostra existència.
La comunió amb la naturalesa és la condició perquè
pugui néixer en la nostra consciència la pregunta sobre Déu.
ANY CHESTERTON
El Napoleó de Notting Hill (1904)
Portada de The Napoleon
of Notting Hill (Penguin)
The Napoleon of Notting Hill és la primera novel·la
de Chesterton. Es tracta d’una novel·la
al·legòrica, una fantasia medievalitzant l’acció de
la qual se situa a final del segle XX, en el barri
de Londres que figura al títol. És un llibre interessant
per entendre alguns dels ideals que tindrien
més difusió a Catalunya, associats en bona
part a l’anomenat medievalisme de Chesterton: la
defensa del patriotisme local, la reivindicació
dels gremis i de les institucions medievals, la recuperació
de les llegendes i de la tradició, la defensa
de la fantasia i del grotesc.
El protagonista, Auberon Quinn, és un ciutadà
normal i corrent, un petit funcionari, que un dia és
escollit rei i aconsegueix, després de tota una
croada, convertir els barris de Londres en petits
estats medievals. Adam Wayne, el seu braç dret, és
qui combatrà amb més fervor les faccions racio-
nals de la civilització moderna per defensar el seu petit territori de Notting
Hill. Les aventures ens són presentades damunt d’un escenari crepuscular,
il·luminat pels fanals dels carrers de Londres, elements essencials de la batalla
en què participen els dos herois. Al final de la batalla, tots dos es retroben
per reclamar plegats un món de joia, poesia i bon humor: «En els dies tenebrosos
i tristos, jo i vós som necessaris, vós el fanàtic pur, i jo el pur satíric.
Tots junts hem redreçat un gran tort. Hem elevat les ciutats modernes, omplintles
d’aquella poesia que, com sap tothom que coneix els homes, és més vulgar
que les coses vulgars. Però per a la gent sana no hi ha guerra entre nosaltres.
No som sinó els dos lòbuls del cervell d’un pagès. Les rialles i l’amor s’escampen
pertot arreu. Les catedrals, bastides a l’època en què Déu era estimat,
són plenes de grotescs blasfems […] Auberon Quinn, hem estat separats massa
temps, comencem a anar plegats. Vós teniu l’alabarda i jo l’espasa; emprenguem
la marxa pel món. Perquè nosaltres en som les dues coses essencials».
El Napoleó de Notting Hill proposa una aventura que és tot un repte a
les modernes utopies: se situa, així, a l’altre extrem de les utopies futuristes
del seu compatriota H. G. Wells, i és l’antítesi de la visió apocalíptica
que oferiria, unes dècades més tard, George Orwell en la seva famosa novel·la
1984.
Sílvia Coll-Vinent
SANTORAL
L’home modern, si es descuida, es passa la vida tancat en
la bombolla de les seves pròpies obres, les cases, les ciutats,
els horaris, els mitjans de comunicació. Sempre dintre de
les nostres coses, sempre dintre de nosaltres mateixos. En
aquestes condicions, correm el risc de creure’ns creadors de
la nostra existència, centre del món, principi i fi de nosaltres
mateixos, amos de la vida i jutges inapel·lables del bé i del
mal. És una visió falsa, buida, destructiva. I tanmateix és
avui, per a molts, l’últim crit de la modernitat. La mare naturalesa
és una bona medicina per a aquests deliris. N’hi ha
prou amb mitja hora de silenci, assegut en la part més alta
d’un cim per adonar-se que tot això és vanitat i és mentida.
Fernando Sebastián Aguilar
Arquebisbe de Pamplona i bisbe de Tudela
(En comunión con la creación. BAC, Madrid 2004)
12. Dimecres. Mare de Déu del Pilar,
apareguda a Saragossa segons la
tradició, patrona d’Aragó; sant Serafí
de Monte Granario, rel. caputxí; santa
Domnina, vg.
13. Dijous. Sant Eduard (1002-1062),
rei d’Anglaterra, venerat a Westminster;
santa Celedònia,vg.
14. Divendres. Sant Calixt I, papa
(217-222) i mr.; sant Just, bisbe; santa
Fortunata, vg. i mr.
15. Dissabte. Santa Teresa de Jesús
(Àvila 1515 - Alba de Tormes 1582),
verge carmelitana i doctora de l’Església,
reformadora; sant Bru, bisbe; santa
Tecla, abadessa.
CINQUANTENARI
(i 12). Teilhard i sant
Ignasi de Loiola
Teilhard és un
místic de la
santa Presència
de Déu. Als seus
ulls, el secret del
món es troba a tot
arreu on arribem
a veure l’univers
transparent. És
per això que dedicarà
els seus exercicis anuals a refer
el sentit de la Presència. En particular,
la primera jornada era per
a ell el «dia de posar-se en Presència...
Creure realment que Vós existiu,
Déu meu».
És també per això que, sense
menystenir de cap manera la veritat
i el valor insubstituïble de l’epifania
històrica de Jesús, Teilhard posava
l’èmfasi en la seva diafania universal,
per la qual el Crist gloriós, revestit
del món, il·lumina el fons de
tota cosa. Vet aquí una frase que no
es cansava de repetir: «A Crist hom
l’estima com una persona, però ell
s’imposa com un món». Vet aquí també
una pregària que recitava sovint:
«Jesús, sigueu per a mi el món vertader.»
Tot és sagrat per al qui sap guaitar
en cada criatura la parcel·la d’ésser
elegit, sotmès a l’atracció del
Crist en camí de consumació. Aquesta
és la manera com el jesuïta Teilhard
de Chardin fa seu el lema d’Ignasi
de Loiola: «Buscar y hallar a
Dios en todas las cosas». Com també
en aquella bellíssima meditació
amb la qual acaben els seus exercicis
espirituals: «Contemplación para
alcanzar amor», en què invita a
mirar el món per veure-hi la Presència
i l’expressió de l’Amor que és
Déu. «És arrossegant amb nosaltres
tot el món com avancem cap al si de
Déu», escriu Teilhard.
Avui, quan els creients freturem
d’una actitud espiritual que ens permeti
viure la fe enmig d’un món esdevingut
profà, em semblaria que el
menys que es pot dir de la mística
de Teilhard és que representa una
autèntica possibilitat cristiana. Un
teòleg ha dit que «l’esdevenidor cristià
sembla ventilar-se entre Teilhard
i Bonhoeffer, és a dir, entre un humanisme
crístic en un cosmos resacralitzat
i una fe secular que no altera
en res la profanitat del món».
Eusebi Colomer, SJ
ENTREVISTA
FERRAN BLASI
Fent de diaca Felip
El diaca Felip es va trobar un ministre
etíop que llegia el llibre
d’Isaïes a la carretera de Jerusalem a
Gaza. Felip li preguntà si entenia allò
que llegia i l’eunuc li va respondre:
«I com puc entendre-ho, si ningú no
m’hi ajuda?» (Ac 8,30-31). En la situació
del ministre etíop s’ha trobat
en algun moment algun fidel que ha
sentit dir que calia llegir la Bíblia,
però ningú no l’ha ajudat a entendrela.
D’alguna manera, Mn. Ferran Blasi
fa de diaca Felip en el seu darrer
llibre: Conèixer la Bíblia (Publicacions
de l’Abadia de Montserrat. Collecció
«El Gra de Blat», 186); un treball
destinat a anar posant en relleu
la importància de certs assumptes o
d’algunes figures de la història bíblica.
Mn. Blasi, que evidencia en el llibre
la unitat dels dos Testaments, és
doctor en teologia, té el títol de dret
i el de periodisme, i és redactor de la
revista Palabra.
Pretén fer de diaca Felip?
Pretenc, en efecte, no desaprofitar l’ocasió
de donar respostes a qui tingui
ganes de plantejar qüestions semblants.
És un motiu de goig, i un desafiament,
que la transmissió del contingut
de l’Evangeli es faci a través de
preguntes que parteixin de textos bíblics
que les persones volen llegir i
entendre en profunditat, tant si són de
l’Antic Testament com si són preguntes
sobre fets més coneguts, com dels
Evangelis o dels Actes dels Apòstols.
Quin ordre de lectura de la Bíblia
proposa?
Segons el coneixement que tingui de
la Bíblia l’interlocutor. Si és persona
que viu i s’ha format en àmbit cristià,
li suggeriria començar per un llibre
del Nou Testament, que podria ser un
dels evangelis sinòptics, com el de
Lluc. A d’altres que tinguessin un
mínim de coneixement dels Evangelis,
els invitaria a començar pels Fets
dels Apòstols, que els ajudarien a
connectar la vida de Crist amb la primera
expansió de l’Església, i la seva
continuïtat. Després vindrien algunes
de les Epístoles i caldria llegir certs
llibres bàsics de l’AT, com el Gènesi
o l’Èxode, i fragments d’altres llibres
del Pentateuc. I, juntament amb tot
això, una lectura pausada dels Salms.
Per què creu que la Bíblia cal rellegir-la
sempre?
La Bíblia s’ha de llegir amb el mateix
esperit amb què ha estat escrita. Totes
les seves parts són resultat de la
cooperació de l’Esperit Sant, l’autor
principal, i els autors humans que hi
han col·laborat amb el seu esforç i han
estat dòcils a l’Esperit a l’hora d’escriure
la Paraula de Déu. També l’Esperit
Sant ajuda els lectors a penetrar
progressivament en tot el contingut
de la Bíblia, i a captar-hi matisos, en
successives lectures.
Òscar Bardají i Martín

Pàgina 4 9 d’octubre de 2005
AGENDA
PREGÀRIES I TROBADES
52 Jornada General de l’ACO. Amb
el lema «Obrim espais de diàleg»,
se celebrarà el 12 d’octubre de les
9.30 h fins a les 17 h, al Col·legi Salesià
St. Joan Bosco, de Barcelona-Horta
(Pg. Vall d’Hebron, 258). Entre altres
activitats, s’elegirà el nou president.
Informació: tel. 93 412 48 88.
Fiesta de la Virgen del Pilar en Santa
María del Mar. El día 12 de octubre,
a las 10 h, misa concelebrada
por sacerdotes aragoneses residentes
en Cataluña, ofrenda floral i participación
de los coros de las Casas de
Aragón en Barcelona, acompañados
de sus rondallas.
35è aniversari del MUEC. Celebració
i sopar el 15 d’octubre, a l’Oratori
de Sant Felip Neri de Barcelona
(Pl. St. Felip Neri, 5). A les 18 h,
conferència del Dr. Salvador Pié:
«L’opció del MUEC pel laïcat compromès.
Per què es va crear el MUEC
i per què continu sent necessari».
A continuació vivències i present i
futur del MUEC; 20 h, eucaristia
amb Mons. Agustí Cortès i sopar.
Informació: telèfon 93 301 68 02 i
www.muec.net
CURSOS I CONFERÈNCIES
Escola de Pregària al Sagrat Cor.
Jesús prega «des del clam dels oprimits
enyorant el Pare». Proposem 50
minuts de reflexió des dels marges
de la societat. Amb J.I. González
Faus, sj. Dia 17 d’octubre (20.45 h)
a l’església del Sagrat Cor, jesuïtes,
c/ Casp 27, Bcn). Entrada lliure. En
col·laboració amb Justícia i Pau, Càritas
i el Secretariat Diocesà per als
Marginats.
Cristianisme i Justícia: cursos i seminaris.
I) Món globalitzat o món
La palabras que quizá podríamos intercambiar
entre nosotros «al oído», brotando de
un amor compartido, alcanzarían su cumbre
de perfección si llegaran a convertirse en plegaria.
Quien sabe escuchar y hablar con el hermano
«en el Espíritu», puede también hablar
con Dios. Más precisamente, es el mismo amor
el que nos hace escuchar y hablar con el hermano
y el que nos estimula a orar a Dios. Más
aún: Dios y el hermano, ambos amados en el
Espíritu, siempre están presentes, sea nuestra
intención primaria y consciente comunicar
con uno o con otro.
El ritmo de las estaciones nos permite disfrutar
del otoño. A pesar de los muros de cemento
que nos rodean, la vida abrumadora y el
ruido de la ciudad, todavía podemos captar
el camino que sigue la naturaleza. Nos percatamos
de su decadencia hacia el invierno, sentimos
poco a poco el frío, y vamos adivinando
la imagen de los árboles desnudándose y durmiéndose,
abocados a la sequedad semejante
ESGLÉSIA DIOCESANA
Nova seu de Càritas a Viladecans. Mons. Agustí Cortés, bisbe de
Sant Feliu de Llobregat, presidí el passat 8 de setembre l’acte de la
inauguració de la nova seu de Càritas Diocesana a Viladecans. Càritas
Diocesana porta a terme la seva activitat de forma unitària en
les tres diòcesis que formen la província eclesiàstica de Barcelona.
dividit? L. de Sebastián, J. Sols, J.
Vitoria, L. Sols, B. Bastida, T. Comín,
J. Carrera, J.I. González Faus,
sj. Dijous 13, 20, 27 oct. 3, 10, 17,
24 nov. (19.30-21 h). II) La llibertat
a l’Església a l’inici del s. XXI. H. Ingelmo,
teòleg. Dimarts 11, 18, 25
oct. 8, 15 nov. (19.30-21.30 h). III)
El llenguatge dels místics (VIII):
P. Teilhard de Chardin. X. Melloni,
sj, doc. en teol. i J. Bertran, sj, doc.
en física i química. Dilluns 17, 24,
31 oct. 7, 14, 21 nov. (19.30-21.30
h). IV) Què és fer teologia. F. Manresa,
sj, prof. teol. a la FTC. Dimecres
19, 26 oct. 2, 9, 16, 23 nov.
(19.30-21.30 h). V) Eines per comprendre
el fet migratori. L. Recolons,
sj (coord.), M. Garcia i Q. Pons,
sj. Dimecres 19, 26 oct. 2, 9, 16, 23
nov. (19.30-21.30 h). Lloc: Aquest
darrer a la Fundació Migra-Studium
CONSTRUIR IGLESIA
Plegarias de otoño (1)
(c/ Palau 3, Bcn); la resta, lloc i inscripcions:
Cristianisme i Justícia
(Roger de Llúria 13, Bcn. Tel. 93
317 23 38, http://www.fespinal.com).
Fundació Claret. Taller sobre cançons
per educar en valors. A càrrec
de Xaragalls, músic i lloança,
Vier Estefanell i Txell Martínez. Dissabte
15 d’octubre de 2005. Horari:
de 10 a 14 i de 16 a 18 h. Tel. 934
761 450, i www.fundacioclaret.org
Fundació Joan Maragall. Cicle de
conferències: Qüestions candents
en el catolicisme actual. Dies 13, 20,
27 oct. 3, 10 nov. (19-21 h). Coord.
A. Matabosch. Problemes ètics,
M.P. Núñez-Cubero, G. Mora; Espiritualitat,
celebració de la fe i fascinacions
orientals, A. Borrell, J. Otón;
Col·legialitat, corresponsabilitat,
laicat, S. Madrigal, s.j., J.M. Rovira
a la muerte. Pero descubrimos al mismo tiempo
el encanto de la luz suave y transparente, de
los crepúsculos tornasolados, de las mil tonalidades
de verde, amarillo y rojo embelleciendo
el bosque; y, lo que es más importante, captamos
la aceptación silenciosa y humilde de la
naturaleza, que sabe lo necesario que es el otoño,
con aquel despojamiento y aquel camino
hacia el invierno de muerte, para un día renacer
al llegar la primavera...
El otoño es más que una estación del tiempo
atmosférico. Sabemos que es también un
tiempo de vida, un período de la historia, una
fase de nuestra biografía, Y también (¿porqué
no?) una etapa de nuestra Historia de Salvación.
Puesto que la oración cristiana es y ha de ser
siempre «situada», es decir, un hablar con el
Dios que nos ama en el marco de la vida presente
y concreta, necesitamos aprender a orar
en tiempo de otoño. Dejándonos llevar por el
aire de la estación que nos envuelve, inten-
Belloso; Veritat i diàleg, A. Matabosch,
F. Torralba; Diferents formes
de pertinença a l’església. indiferència.
Agnosticisme, G. Amengual,
J.M. Esquirol. Lloc: Auditori F. J.
Maragall (València 244, 1r. Inscripcions:
telèfon 93 488 08 88 dl-dj,
10-14 h i 16-20 h; dv. 10-14 h),
www.fundaciojoanmaragall.org
Curs de formació permanent a la
Facultat de Teologia de Catalunya.
Les classes es fan tots els dijous,
del 13 d’octubre al 25 de maig
(10-11.15 hores i 11.30-12.45 h).
Director: Joan Bada. Professors: H.
Raguer, J. Bada, T. Forcades, E.
Cortés, R. Sternshein, A. Oliveres,
R. de Sivatte, A. Bentué, J. Fontobona,
J. Bosch, J. Verde Aldea, J. Flaquer,
R.M. Nogués, M. Bofarull i X.
Aviño. Cal matricular-se a la secretaria
de la FTC (c/ Diputació 231,
telèfon 93 453 49 25, 11-13 hores i
17-19 h).
Iniciació a la teologia i capacitació
per a la DEI. Classes: a partir del
26 de setembre i fins al 7 de juny, dilluns
i dimecres, de 19 a 21 h. Blocs
temàtics: principis que fonamenten
l’ensenyament escolar de la religió,
pedagogia religiosa general, l’etapa
de l’Educació Secundària Obligatòria
i Batxillerat, l’àrea de religió,
planificació d’un crèdit. Matrícula.
Secretaria de la Facultat de Teologia
de Catalunya, c/ Diputació,
231. 08007 Barcelona. Telèfon 93
453 49 25. Horari: d’11 a 13 i de 17
a 19 hores.
Col·legi de Rectors de Barcelona.
Trobada el dia 11 d’octubre, a les 11
h, al Seminari Conciliar (c/ Diputació,
231). Tema «Amb joia i esperança
vers un futur plural, el Col·loqui
Europeu de Parròquies celebrat
a Erfurt (Alemanya)», per Maria Teresa
Serra, delegada d’Espanya, i
Mn. Ricard Masclans, participants
en el Col·loqui d’Erfurt.
temos comunicar con Dios con la sinceridad,
la sencillez y la confianza de un amigo.
«Dicen, Señor, que nos toca vivir
tiempos de otoño.
Dame claridad en la mirada y sinceridad
de corazón,
Para descubrir y aceptar que nos quieres
aquí y ahora.
Haz que al ver el ocaso de tantos soles,
en otro tiempo tan brillantes,
No despierten en mí sentimientos de
inquietud y derrotismo.
Antes bien muéstrame qué es lo
que quieres de mí,
qué de nuestra Iglesia,
qué de nuestros hermanos,
qué de este mundo nuestro.
Pues sólo en tus manos
puede haber primavera.»
† Agustí Cortès Soriano
Obispo de Sant Feliu de Llobregat
Director: Josep Torrente i Bruna - Edició: Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació, Pl. de la Vila 11, 1r, 08980 Sant Feliu de Llobregat; Tel. 936 327 630; Fax 936 327 631; A/e: premsa@bisbatsantfeliu.org - Web: www.bisbatsantfeliu.org
Dip. legal B. 3028-1958 - Realització: ALTÉS arts gràfiques, s.l.