2 Cultura
Crònica <strong>de</strong> <strong>Cervera</strong> Per Josep Joaquim Sorlí, cronista oficial <strong>de</strong> <strong>Cervera</strong> Un cerverí al “servicio <strong>de</strong>l rey” El segle XVIII serà l’últim on la potència <strong>de</strong> la corona espanyola encara marcarà els <strong>de</strong>signis mundials. Poc a poc, el <strong>de</strong>clivi <strong>de</strong> la corona espanyola anirà afectant els territoris d’arreu <strong>de</strong>l món, fins arribar, un segle més tard, amb la pèrdua <strong>de</strong> Filipines i Cuba. Aquest segle XVIII també veurà, entre d’altres moltes coses, el naixement <strong>de</strong> les famoses quintes. Fins aleshores, els exèrcits estaven formats, principalment, per professionals als quals se’ls afegien les lleves forçoses en casos <strong>de</strong> guerra. Ara es veurà com el servei <strong>de</strong> quintes serà el més apropiat per completar els exèrcits professionals. Indirectament, ens trobem al nostre personatge dins d’una nova història i <strong>de</strong>l qual sabem ben poca cosa. El dia 4 d’agost <strong>de</strong> 1743 Rita Ripollés signava una escriptura pública <strong>de</strong> venda d’una casa a Vicente Ballester y a Josepha Cardona, matrimoni també <strong>de</strong> <strong>Cervera</strong> per un preu <strong>de</strong> 30 lliures <strong>de</strong> la època. A la mateixa escriptura ens diu: “Sepasse por esta escritura <strong>de</strong> venta como yo Rita Ripollés, mujer <strong>de</strong> Antonio Balaguer (el que está en el Cervicio <strong>de</strong>l Rey) <strong>de</strong> la villa <strong>de</strong> <strong>Cervera</strong>, vecina y moradora,..”. El nostre personatge fou mobilitzat pel sorteig <strong>de</strong> quintes <strong>de</strong> l’any 1741 ja que l’anterior sorteig <strong>de</strong> quintes el <strong>de</strong>l 1732 va tocar a Xilxes, Canet i la Llosa d’Almenara. El sorteig <strong>de</strong> quintes que afectà al nostre personatge, Antonio Balaguer, fou amb motiu <strong>de</strong> la guerra que es mantenia amb Anglaterra, bàsicament al vol- Festes <strong>Cervera</strong> <strong>2007</strong> tant <strong>de</strong> Cartagena d’Índies (1739-1748) i amb motiu <strong>de</strong> la guerra <strong>de</strong> Successió d’Àustria (1740-1748) a la qual, com no, la corona espanyola també hi participà. Tenia que estar cinc anys <strong>de</strong> servei a les ordres <strong>de</strong>l rei ja que aquesta era la durada <strong>de</strong> cada quinta. Tot i que hi havia diverses picaresques per evitar anar al “servicio <strong>de</strong>l rey” la veritat és que estava prou regulada en l’època. Per exemple si algú <strong>de</strong>ls “elegits” no acudia era com<strong>de</strong>mnat a 4 anys <strong>de</strong> presó a l’Àfrica. Si les autoritats <strong>de</strong> la població l’encobrien serien empresona<strong>de</strong>s, els seus béns confiscats i <strong>de</strong>stituïts <strong>de</strong>ls càrrecs <strong>de</strong> per vida i, un altre jove <strong>de</strong>l poble, el tenia que substituir. A voltes s’al•legaven malalties (sor<strong>de</strong>ra, ceguera, coixera,...) però aquestes eren fàcilment <strong>de</strong>smuntables amb <strong>de</strong>claracions <strong>de</strong> testimonis i familiars, els quals es jugaven el poc que tenien en cas <strong>de</strong> mentir. Desgraciadament en aquesta època també manava el “po<strong>de</strong>roso señor don Dinero” i, en algunes ocasions, joves <strong>de</strong> famílies pobres venien el seu servei en substitució d’algun fill <strong>de</strong> família acabalada <strong>de</strong> la mateixa localitat o <strong>de</strong> localitats veïnes. No sabem com va acabar el final <strong>de</strong> la història <strong>de</strong>l nostre personatge. Esperem i <strong>de</strong>sitgem que als cinc anys tornà i que, algú <strong>de</strong>ls que porti el cognom Balaguer, sigui un <strong>de</strong>ls seus feliços <strong>de</strong>scen<strong>de</strong>nts. Font: Arxiu Municipal <strong>de</strong> Sant Mateu, Protocols Notarials, José <strong>Cervera</strong>, 1740-1743, núm. 174. Cultura