Que bèstia! Anàlisi del Bestiari popular català - Recercat

Que bèstia! Anàlisi del Bestiari popular català
V. CONCLUSIONS
En la primera part del treball i desprès d’haver analitzat el bestiari popular català segons
diferents paràmetres (tipologia, topologia, cronologia, funció i àmbit d’actuació) he pogut
extreure les conclusions següents.
Desprès d’analitzar la tipologia del bestiari, ha quedat clar que el tipus de bèstia predominant
és el drac (42%), seguit, tot i que amb un percentatge molt inferior, de la mulassa (6’5%), els
cavallets (5’6%), la víbria (4’7) i l’àliga (3’9%).
És possible que aquest predomini aclaparador del drac sigui degut a l’atracció que provoca el
fet que es tracti d’un animal fabulós i imaginari present en moltes llegendes o contes ben
arrelats a Catalunya, com ara la llegenda de Sant Jordi, i també per la seva ancestral
simbologia d’antagonista en la lluita entre el bé i el mal.
Un cop fet l’anàlisi topogràfica del bestiari, es pot concloure que la comarca on trobem més
bestiari és la del Barcelonès, amb un percentatge de gairebé el 18% (és a dir, 41 bèsties). La
majoria del bestiari restant es troba a la zona del litoral català i s’estén cap a l’interior per la
zona central. Les comarques perifèriques, especialment les de la vessant occidental, són les
que presenten una menor incidència. Fins i tot, 15 de les 41 comarques catalanes (totes elles
en la zona perifèrica) no tenen bestiari registrat.
Segurament, aquesta distribució es deu al fet que les comarques amb més bestiari coincideixen
amb les que tenen nuclis urbans amb més densitat de població i, per tant, probablement amb
més interès per la recuperació i conservació de la cultura i les tradicions catalanes, on,
possiblement, hi ha hagut una proliferació més gran de col·lectius que han impulsat la
implantació del Bestiari en les seves festes locals i de barri. Ara bé, això només és una hipòtesi
explicativa i l’única conclusió definitiva pel que fa a la distribució geogràfica del bestiari festiu és
que la tradició folklòrica està més present i viva a la zona de la Catalunya oriental i, dins
d’aquesta, a la zona que envolta el Barcelonès.
Desprès de classificar el bestiari segons la seva funció, es pot veure clarament que un 26% del
bestiari català realitza una sola funció (animació, cavallets, foc, infantil o protocol); d’aquestes
funcions la que predomina clarament és la de foc, amb un 69%. Un 42% desenvolupa dues
funcions combinades, i d’aquestes les que més predominen són les de foc i de protocol (34%),
foc i infantil (23%), i foc i d’animació (17%). Finalment, un 32% del bestiari popular realitza més
de dues funcions, i les predominants són les funcions de foc, infantil i de protocol (19%). Com
ja s’ha dit a l’apartat corresponent, si considerem els resultats obtinguts de forma global,
58