Que bèstia! Anàlisi del Bestiari popular català - Recercat

Que bèstia! Anàlisi del Bestiari popular català
Per últim, he inclòs com a annex un petit catàleg de les Víbries actuals a Catalunya, a partir
d’una fitxa individual de cada bèstia, on podem trobar una fotografia i una petita ressenya de la
informació més important de cadascuna d’elles.
I.5. Dificultats
Durant la realització d’aquest treball m’he anat trobant amb diverses dificultats. En primer lloc,
no vaig trobar tanta bibliografia sobre el tema com jo m’esperava i no va ser fàcil trobar-la pels
canals tradicionals, però, sobretot, he tingut problemes a l’hora de realitzar la meva base de
dades a partir del catàleg en línia de l’Agrupació de Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, ja
que algunes de les bèsties allí registrades, no inclouen tota la informació necessària per al meu
estudi, informació que he hagut d’extreure d’altres fonts quan això m’ha estat possible. A més,
també m’he trobat amb l’inconvenient que el catàleg d’aquesta agrupació s’actualitza
contínuament amb noves incorporacions i, per aquest motiu, és possible que en aquest
moment (dos mesos després de la darrera consulta) la base de dades que he elaborat no
inclogui alguna nova incorporació del catàleg.
I.6. Estat de la qüestió
Són diversos els estudis que s’han ocupat del tema que constitueix el nucli del present treball:
el bestiari popular català, però la majoria ho fa des d’un punt de vista parcial, és a dir, s’ocupa
d’una part del bestiari o d’una tipologia de bèstia, o bé, s’ocupa de forma genèrica del concepte
de bestiari en el marc de la cultura popular i tradicional catalana.
En el primer grup d’estudis, els llibres que més he utilitzat són El llibre de les bèsties, zoologia
fantàstica catalana de Xavier Fèbregas (Barcelona, 1983), Animales extraños y fabulosos
d’Ariane i Christian Delacampagne (Madrid, 2005), Els bestiaris medievals: llibre d’animals i de
símbols de Xavier Bellés (Barcelona, 2004), i Bestiaris de Saverio Panunzio (Barcelona, 1964),
així com la ponència sobre el Bestiari d’Albert Abellan i Jan Grau que apareix relacionada a la
bibliografia.
També tinc constància del treball de Ramon d’Alòs-Moner, Els Bestiaris a Catalunya
(Barcelona, 1924).
No he trobat, però, cap estudi que s’ocupi pròpiament de l’estat actual del bestiari festiu català
en els termes que jo em proposo analitzar-lo: quina és la tipologia de bèsties que el
constitueixen, la distribució geogràfica d’aquestes, la cronologia de la seva construcció, etc. Pel
que fa a l’estudi d’una tipologia concreta (la víbria), sí que han arribat a les meves mans alguns
treballs que se n’ocupen, tot i que la majoria són estudis elaborats com a ponències en
congressos recents sobre cultura popular catalana, només consultables en línia o de difícil
localització (com és el cas de l’article de Francesc Massip que serveix d'introducció al llibre
Tocats de foc, Simbologies festives i Víbries ancestrals de Jordina Blanch Itxart o el llibret
6