Explicació - IES Sant Vicent Ferrer

EL LLENGUATGE QUÍMIC :
FORMULACIÓ I NOMENCLATURA INORGÀNICA
1. INTRODUCCIÓ
1. Introducció
2. Substàncies simples
3. Òxids bàsics. Peròxids. Òxids àcids
4. Hidrurs. Hidràcids
5. Combinacions entre un metall i un no-metall
6. Combinacions binàries entre no-metalls
7. Cations i anions
8. Hidròxids
9. Oxoàcids
10. Sals neutres. Oxosals. Sals hidratades
11. Sals àcides
12. Solucions a les activitats sobre formulació inorgànica
En tot compost químic neutre el nombre d'oxidació o valència que aporta la part
electropositiva (de menor EN) coincidirà en valor absolut amb el que aporta la part electronegativa
(de major EN), és a dir, la càrrega total serà nul·la (principi d'electroneutralitat).
Si fem servir xifres romanes per a indicar els nombres d'oxidació tindrem:
Na I Cl -I = NaCl
Ca II 2 Br -I = CaBr 2
3 Mg II 2 N -III = Mg 3 N 2
El grup electropositiu l'escriurem al principi de la fórmula però l'anomenarem
al final.
Els àtoms en un compost tendeixen a adquirir la configuració electrònica del gas
noble més proper en el Sistema Periòdic i el seu nombre d'oxidació dependrà del nombre
d'electrons que guanya o perd aquest àtom.
2. SUBSTÀNCIES SIMPLES
Encara que són substàncies constituïdes per àtoms d'un mateix element, les seues
fórmules poden aportar informació sobre la seua estructura en condicions habituals. Heus
ací els casos possibles:
a) Elements formats per molècules diatòmiques: H 2 , F 2 , Cl 2 , Br 2 , I 2 , N 2 , O 2 ; o
bé poliatòmiques: O 3 , P 4 , S 8 , etc. Se solen anomenar amb un PREFIX que indica
el nombre d'àtoms:
1

EL LLENGUATGE QUÍMIC: FORMULACIÓ I NOMENCLATURA INORGÀNICA
dihidrogen, dioxigen, trioxigen (= ozó), tetrafòsfor, ciclo-octasofre...
b) Elements formats per xarxes de nombre indefinit d'àtoms: com els metalls, el
grafit, el diamant, etc. Aquestes substàncies es representen simplement amb el
símbol de l'element, és a dir, el símbol Zn representa l'element en general, però
també la substància simple: el metall zinc.
c) Els gasos inerts, únics gasos monoatòmics per causa de llur escassa reactivitat
química, es representen mitjançant el símbol de l'element: He, Ne, Ar, Kr, Xe,
Rn.
3. ÒXIDS BÀSICS. PERÒXIDS. ÒXIDS ÀCIDS
Aquest ampli grup de substàncies, en general anomenades ÒXIDS, són totes compostos
de l'oxigen amb qualsevol altre element. Tot i això hi ha algunes diferències entre
elles, per això les descriurem per parts.
Òxids bàsics
Són combinacions binàries d'un METALL amb l'OXIGEN.
L'oxigen utilitza el nombre d'oxidació (-II) .
Per a la seua nomenclatura utilitzarem aquest sistema anomenat notació de STOCK :
ÒXID de NOM DEL METALL (n.ox.)
Quan el metall té més d'un nombre d'oxidació s'indica darrere del nom amb xifres
romanes entre parèntesis, però si només té un nombre d'oxidació no l'indicarem. Aquest
mètode ideat per Stock és el que ha proposat com a normatiu la I.U.P.A.C. (International
Union of Pure and Applied Chemistry ), organisme internacional encarregat de normalitzar
la nomenclatura química.
Exemples de formulació d'òxids bàsics :
òxid de liti Li I O -II = Li 2 O
òxid de cesi Cs I O -II = Cs 2 O
òxid de bari Ba II O -II = BaO
òxid de coure (II) Cu II O -II = CuO
òxid de ferro (III) Fe III O -II = Fe 2 O 3
òxid de plom (IV) Pb IV O -II = Pb 2 O 4 = PbO 2
Fixeu-vos que els subíndexs de la fórmula són els nombres d'oxidació intercanviats.
Els subíndexs que s'obtenen es simplifiquen si és possible, ja que es tracta de fórmules
empíriques de compostos iònics.
2

EL LLENGUATGE QUÍMIC: FORMULACIÓ I NOMENCLATURA INORGÀNICA
Exemples de nomenclatura :
Per a determinar el nom de qualsevol compost cal conèixer abans els nombres d'oxidació
de tots els àtoms que el formen:
FeO = Fe II O -II òxid de ferro (II)
Cu 2 O = Cu I O -II òxid de coure (I)
PtO 2 = Pt IV O -II òxid de platí (IV)
Na 2 O = Na I O -II òxid de sodi
Tal com hem indicat, en el sistema de Stock si el metall només té un nombre d'oxidació
-com el sodi- no s'expressa al costat del nom.
Exercicis :
A.1 Anomeneu els compostos següents: Na 2 O, CdO, Co 2 O 3 , K 2 O, MgO, HgO,
Cu 2O, SnO, RaO, FeO, Ni 2O 3, CaO.
A.2 Formuleu: òxid de coure (II), òxid d'estany (IV), òxid de ferro (III), òxid de
bari, òxid d'argent, òxid de plom (IV), òxid de zinc, òxid d'or (III), òxid de
níquel (II), òxid d'iridi (IV), òxid d'urani (IV).
Els òxids bàsics també es poden anomenar pel sistema estequiomètric, que després
descriurem per als òxids àcids, tot i que no és tan utilitzat com el de Stock.
Peròxids
Són combinacions binàries d'un metall amb el grup PEROXO : O 2 2- .
En aquests compostos l'oxigen actua amb el nombre d'oxidació (-I) .
Nomenclatura:
PERÒXID de NOM DEL METALL (n.ox.)
Ja que el grup PEROXO és necessàriament diatòmic, ací no podem simplificar la
fórmula.
Exercicis :
A.3 Formuleu: peròxid de sodi, peròxid d'argent, peròxid d'hidrogen (= aigua
oxigenada), peròxid de bari, peròxid de magnesi, peròxid d'estronci, peròxid
de cesi.
3

EL LLENGUATGE QUÍMIC: FORMULACIÓ I NOMENCLATURA INORGÀNICA
Òxids àcids
Són combinacions binàries d'un NO-METALL amb l'oxigen.
L'oxigen utilitza el nombre d'oxidació (-II) .
El no-metall utilitza el nombre d'oxidació positiu, ja que actua com a element menys
electronegatiu.
Per anomenar-los farem servir la nomenclatura estequiomètrica o de proporcions:
PREFIX NUMERAL
GREC
(mono, di, tri, tetra,...)
ÒXID de
PREFIX
NUMERAL
GREC (*)
TETRAÒXID DE DINITROGEN = N 2 O 4
(*) El prefix MONO s'hi sol ometre en la segona part del nom.
Exercicis :
A.4 Anomeneu: Cl 2 O 3 , CO 2 , SO 3 , I 2 O 7 , N 2 O 3 , SO 2 , CO, Cl 2 O 5 .
NOM DEL
NO-METALL
A.5 Formuleu: diòxid de silici, heptaòxid de dibrom, pentaòxid de diiode, triòxid
de tel·luri, monòxid de sofre, monòxid de dinitrogen, triòxid de sofre,
monòxid de diiode, pentaòxid de dibrom.
Òxids dels metalls amfòters:
Entre els metalls de transició trobem alguns elements amb caràcter amfòter, és a
dir, elements que unes voltes actuen com a metalls i unes altres com a no-metalls, segons el
nombre d'oxidació que presenten. Per això podem anomenar els seus òxids amb qualsevol
de les dues nomenclatures proposades: l'estequiomètrica o bé la de Stock. No obstant la de
Stock és preferible usar-la en el cas dels òxids bàsics i l'estequiomètrica en els òxids àcids.
Vegem els òxids dels elements de transició més representatius:
Ti V Cr Mn Fe-Co-Ni Cu Ag Au Zn Cd Hg
ÒXIDS IV V VI VII
ÀCIDS IV VI
IV
ÒXIDS III III III III III II I III II II II
BÀSICS II II II II I I I
4

EL LLENGUATGE QUÍMIC: FORMULACIÓ I NOMENCLATURA INORGÀNICA
Els distints òxids reben el nom d'àcids o bàsics per les propietats que posseeixen les
seues dissolucions aquoses, que són diferents en cada cas i es poden neutralitzar mútuament
tot formant sals.
A.6 Formuleu: pentaòxid de divanadi, òxid de crom (III), òxid de manganès (III),
heptaòxid de dimanganès, diòxid de manganès, òxid de titani (III), òxid de
titani (IV).
4. HIDRURS. HIDRÀCIDS
Són combinacions binàries de qualsevol element amb HIDROGEN.
Nombre d'oxidació de l'hidrogen amb els METALLS : (-I)
Nombre d'oxidació de l'hidrogen amb els NO-METALLS : (+I)
Per a la seua nomenclatura:
a) Amb metalls (que tenen nombres d'oxidació POSITIUS) :
HIDRUR de NOM DEL METALL
CaH 2 = Ca II H -I hidrur de calci
KH = K I H -I hidrur de potassi
b) Amb no-metalls (que utilitzen només els nombres d'oxidació NEGATIUS) :
NO-METALL UR d'HIDROGEN
HCl = H I Cl -I clorur d'hidrogen
H 2 S = H I S -II sulfur d'hidrogen
Entre els hidrurs dels no-metalls hi ha algunes substàncies amb noms especials que
cal usar : AIGUA (H 2 O), AMONÍAC (NH 3 ), FOSFINA (PH 3 ), ARSINA (AsH 3 ),
ESTIBINA (SbH 3 ), METÀ (CH 4 ), SILÀ (SiH 4 ), GERMÀ (GeH 4 ) i DIBORÀ (B 2 H 6 ).
Exercicis :
A.7 Formuleu: bromur d'hidrogen, hidrur de cesi, seleniür d'hidrogen, amoníac,
metà, sulfur d'hidrogen, hidrur d'estany (IV), fosfina, silà.
A.8 Anomeneu: H 2 Te, CuH, GeH 4 , AsH 3 , HI, CaH 2 , SbH 3 , NH 3 , SrH 2 , LiH,
UH 3 , HBr.
Hidràcids
5

EL LLENGUATGE QUÍMIC: FORMULACIÓ I NOMENCLATURA INORGÀNICA
Els hidrurs de caràcter polar que són solubles en aigua tenen propietats especials i
per això les seues dissolucions reben uns noms particulars que tot seguit descriurem. Són els
casos dels hidrurs de no-metalls dels grups VIA i VIIA del Sistema Periòdic.
Els HALURS D'HIDROGEN (grup VIIA) són compostos gasosos covalents i com
són polars són molt solubles en aigua, de manera que en dissolució aquosa presenten un
comportament àcid, ja que hi apareix l'espècie H 3 O + :
HCl (g) + H 2 O (l) Cl - (aq) + H 3 O + (aq)
Aquests hidrurs s'anomenen HIDRÀCIDS.
Totes les substàncies que en dissolució aquosa presenten l'espècie iònica H 3 O +
s'anomenen ÀCIDS.
Els halurs d'hidrogen dissolts en aigua s'anomenen així:
ÀCID NOM DE L'HALOGEN HÍDRIC
Com a exemples tenim: àcid fluorhídric, HF(aq) ; àcid clorhídric, HCl(aq) ; àcid
bromhídric, HBr(aq) ; àcid iodhídric, HI(aq). Al costat de la fórmula és habitual indicar
que es tracta d'una dissolució aquosa, amb el símbol aq entre parèntesis.
Excepte l'aigua, els altres hidrurs del grup de l'oxigen (VIA) : H 2 S, H 2 Se, H 2 Te,
són gasos covalents a pressió i temperatura ambientals que, per tenir menor polaritat, es
dissolen moderadament en aigua, i també donen dissolucions àcides:
H 2 S (g) + 2 H 2 O (l) S 2- (aq) + 2 H 3 O + (aq)
La doble fletxa indica que aquesta reacció no ocorre completament en un sentit únic,
sinó que al final de la reacció queden molècules de H 2 S que no s'han trencat. Aquestes dissolucions
les anomenarem igual que les dels halurs d'hidrogen. Així H 2 S(aq) s'anomenarà
àcid sulfhídric.
5. COMBINACIONS ENTRE UN METALL I UN NO-METALL
Són combinacions binàries de caràcter salí. De fet hi trobarem les sals més habituals,
entre elles la sal de cuina.
El metall té el nombre d'oxidació positiu i el no-metall utilitza només el negatiu.
Ja que es tracta de substàncies iòniques, per a la seua nomenclatura farem servir el
sistema de Stock, tal com proposa la I.U.P.A.C. :
NO-METALL UR de NOM DEL METALL (n.ox.)
6

EL LLENGUATGE QUÍMIC: FORMULACIÓ I NOMENCLATURA INORGÀNICA
CuBr 2 = Cu II Br -I bromur de coure (II)
ZnCl 2 = Zn II Cl -I clorur de zinc
MnS = Mn II S -II sulfur de manganès (II)
Mn 2 S 3 = Mn III S -II sulfur de manganès (III)
A.9 Anomeneu: NiCl 2 , FeBr 3 , CuCl 2 , PbS, Al 2 S 3 , HgI 2 , CoF 3 , PtCl 4 , PbI 2 ,
Na 2 S, K 2 Se, Ag 3 N.
A.10 Formuleu: clorur d'argent, iodur de níquel (II), bromur de potassi, clorur
d'or (III), sulfur de cesi, fluorur de calci, sulfur d'amoni, tel·lurur de
ferro (II), fluorur de vanadi (II), sulfur de cadmi.
6. COMBINACIONS BINÀRIES ENTRE NO-METALLS
La formulació d'aquests compostos es basa en el criteri ja conegut d'escriure primerament
l'element menys electronegatiu. Emperò, per causa de la dificultat de recordar ordenadament
tots els valors de les electronegativitats dels no-metalls, la I.U.P.A.C. ha optat
per proposar un ordre sistemàtic fàcil de recordar perquè es basa en el Sistema Periòdic,
encara que quan l'apliquem no sempre escriguem primer l'element menys electronegatiu.
Convé recordar que l'element que escrivim primer en la fórmula pot actuar amb tots
els nombres d'oxidació positius, mentre que l'element que escrivim en segon lloc únicament
posseeix el nombre d'oxidació negatiu.
Per a conèixer l'ordre correcte seguirem l'esquema següent basat, com hem dit, en
el Sistema Periòdic dels elements:
primer B C N O F segon
Si P S Cl
As Se Br
Sb Te I
A tall d'exemple, un compost de bor i fòsfor s'ha de formular BP i no pas PB, ja
que el B està abans que el P en la seqüència proposada.
En canvi, a l'hora d'escriure el nom recordem que l'ordre és el contrari.
S'utilitza la nomenclatura estequiomètrica o de proporcions:
PREFIX
NUMERAL
GREC
element
segon UR de
(*) S'hi sol ometre el prefix MONO. Com a exemples:
7
PREFIX
NUMERAL
GREC (*)
element
primer

EL LLENGUATGE QUÍMIC: FORMULACIÓ I NOMENCLATURA INORGÀNICA
* Anomeneu NCl 3 : N III Cl -I = TRICLORUR DE NITROGEN
* Formuleu el disulfur de carboni: CS 2
Exercicis :
A.11 Formuleu: trifluorur de brom, tribromur de iode, tetrafluorur de sofre, carbur
de silici, trisulfur de dibor, nitrur de bor, diclorur de sofre, trisulfur de
dinitrogen.
A.12 Anomeneu: BrF, BrCl, IF 7 , SF 6 , PF 5 , BP, CCl 4 , N 2 S 5 .
7. CATIONS I ANIONS
Per a facilitar l'aprenentatge de la formulació dels compostos iònics més complexos
com les sals ternàries o quaternàries, descriurem primer com s'anomenen i formulen les
espècies iòniques que les formen. Distingirem entre els cations (+) i els anions (-).
Cations
Quan un àtom perd els electrons de valència adquireix una càrrega neta positiva i es
transforma en un catió. Aquests exemples poden ser il·lustratius:
H 0 - 1 e - = H +
L'hidrogen ha perdut el seu únic electró i del nombre d'oxidació 0 ha passat a I .
Ca 0 - 2 e - = Ca 2+
El calci ha passat del nombre d'oxidació 0 al II .
Tal com veiem, la càrrega de l'ió positiu que resulta coincideix amb el nombre
d'oxidació de l'element.
Per anomenar aquestes espècies químiques posem la paraula CATIÓ o bé simplement
IÓ davant del nom de l'element sense modificar-lo. En els casos on l'element pot actuar
amb diversos nombres d'oxidació utilitzarem la nomenclatura de Stock:
H + ió hidrogen
Li + ió liti
Cu + ió coure (I)
Cu 2+ ió coure (II)
Fe 2+ ió ferro (II)
Fe 3+ ió ferro (III)
Sn 2+ ió estany (II)
8

EL LLENGUATGE QUÍMIC: FORMULACIÓ I NOMENCLATURA INORGÀNICA
Hi ha molts compostos, com ara l'amoníac, que tenen parells d'electrons solitaris.
Aquests compostos es poden unir al catió hidrogen mitjançant un enllaç covalent datiu i
formen una nova espècie carregada que anomenem CATIÓ POLIATÒMIC. La nomenclatura
d'aquestes espècies carregades es fa tot afegint la terminació -ONI a un prefix indicatiu
de l'espècie de procedència:
NH 4 + ió amoni
PH 4 + ió fosfoni
H 3 O + ió oxoni
Els ions H 3 O + existeixen en les dissolucions aquoses i resulten estar units a vàries
molècules d'aigua i s'indiquen així: H 3 O + (aq) .
Anions
Anomenem anions les espècies químiques amb càrrega negativa. En distingirem tres
tipus: monoatòmics, poliatòmics amb oxigen (oxoanions) i poliatòmics amb hidrogen.
1) Anions monoatòmics:
S'originen quan un element molt electronegatiu guanya un o més electrons. Els
anomenarem tot afegint la terminació -UR al nom de l'element o bé a l'arrel del nom llatí:
F + e - = F - ió fluorur
S + 2e - = S 2- ió sulfur (del llatí sulphur )
Els noms d'alguns elements s'acurten, com ara els anions d'hidrogen i nitrogen
s'anomenen hidrur i nitrur respectivament.
També ací la càrrega neta de l'anió monoatòmic coincideix amb el nombre d'oxidació.
Per assenyalar la càrrega de l'ió cal utilitzar sempre XIFRES ARÀBIGUES i col·locar
el signe després:
H - ió hidrur
Cl - ió clorur
N 3- ió nitrur
Se 2- ió seleniür
P 3- ió fosfur
2) Anions poliatòmics amb oxigen (oxoanions):
9

EL LLENGUATGE QUÍMIC: FORMULACIÓ I NOMENCLATURA INORGÀNICA
Consten d'un element no-metàl·lic i el MÍNIM NOMBRE DE GRUPS OXO (O -II )
per a que el conjunt resulte amb una càrrega negativa. Aquests ions s'anomenen en general
OXOANIONS.
Vegem com a exemple de formulació i nomenclatura els anions poliatòmics d'un
element no-metàl·lic amb quatre nombres d'oxidació com el Cl (I, III, V, VII) :
a) Nombre d'oxidació menor (amb un grup OXO en té prou) :
Cl I O -II = ClO - anió hipoclorit HIPO----IT
b) Segon nombre d'oxidació (necessita dos grups OXO) :
Cl III 2 O -II = ClO 2 - anió clorit ----IT
c) Tercer nombre d'oxidació (necessita tres grups OXO) :
Cl V 3 O -II = ClO 3 - anió clorat ----AT
d) Nombre d'oxidació major (necessita quatre grups OXO) :
Cl VII 4 O -II = ClO 4 - anió perclorat PER----AT
Quan els nombres d'oxidació són parells la càrrega dels ions resultants és diferent,
però també és fàcil deduir-la.
Si l'element no-metàl·lic presenta només tres nombres d'oxidació ometrem la
quarta nomenclatura: S (II, IV, VI). Només hi ha una excepció que és l'element manganès
on s'omet la primera, ja que el prefix PER- sempre correspon al nombre d'oxidació més alt
possible, que habitualment és VII.
Si l'element no-metàl·lic presenta només dos nombres d'oxidació, llavors
utilitzarem les nomenclatures "b" i "c" : P (III, V).
Quan l'element no-metàl·lic presente només un nombre d'oxidació, llavors utilitzarem
la nomenclatura "c" : C (IV).
Com a excepcions importants a aquestes regles esmentarem els casos dels oxoanions
procedents dels diàcids, com el DICROMAT (Cr 2 O 7 2- ) i els oxoanions del fòsfor i l'arsènic
que procedeixen d'àcids més complexos i explicarem després.
3) Anions poliatòmics amb hidrogen :
10

EL LLENGUATGE QUÍMIC: FORMULACIÓ I NOMENCLATURA INORGÀNICA
Presenten en la molècula algun àtom d'HIDROGEN, que intervé amb el seu nombre
d'oxidació positiu (+I), però encara tenen com a mínim una càrrega negativa, per això procedeixen
d'aquells anions que tinguen com a mínim dues càrregues negatives.
Els anomenarem igual que els anions abans explicats, només afegirem davant la paraula
HIDROGEN- i si hi ha més d'un àtom d'hidrogen ho especificarem amb un prefix
numeral grec:
HS - ió hidrogensulfur
HSO 4 - ió hidrogensulfat
Exercicis :
HPO 4 2- ió hidrogenfosfat
H 2 PO 4 - ió dihidrogenfosfat
A.13 Anomeneu: ClO - , ClO 3 - , SO3 2- , MnO4 - , MnO4 2- , Cr2 O 7 2- , CO3 2- , NO3 - ,
IO 4 - , HSO3 - , BrO - .
A.14 Formuleu: ió clorit, ió cromat, ió iodat, ió hidrogencarbonat, ió nitrit, ió
bromit, ió sulfat, ió perbromat, ió hidrogentel·lurit.
8. HIDRÒXIDS
Són compostos químics que contenen un CATIÓ METÀL·LIC i tants ANIONS OH -
(anomenats HIDRÒXID) com indique la càrrega de l'ió metàl·lic. Els ions hidròxid procedeixen
del trencament d'un enllaç O-H de l'aigua d'aquesta manera:
H:O:H H + + :O:H -
Per anomenar-los usarem el sistema de Stock :
HIDRÒXID de NOM DEL METALL (n.ox.)
Vegem-ne alguns exemples:
Fe(OH) 3 hidròxid de ferro (III)
Cr(OH) 2 hidròxid de crom (II)
L'obtenció de la fórmula, si ja coneixem el nom del compost, és immediata, només
hem d'aplicar el principi d'electroneutralitat:
hidròxid de potassi KOH
hidròxid de coure (II) Cu(OH) 2
hidròxid de lantà La(OH) 3
11

EL LLENGUATGE QUÍMIC: FORMULACIÓ I NOMENCLATURA INORGÀNICA
Exercicis :
A.15 Formuleu: hidròxid de bismut (III), hidròxid d'estronci, hidròxid de manganès
(II), hidròxid d'indi, hidròxid de cesi, hidròxid de plom (II).
A.16 Anomeneu: NaOH, Pt(OH) 2 , Zn(OH) 2 , Tl(OH) 3 , Ce(OH) 3 , RbOH, Ga(OH) 3 .
9. OXOÀCIDS
Són compostos químics que contenen un element NO-METÀL·LIC o que actua com
a no-metall (com alguns metalls de transició) amb un nombre d'oxidació positiu, OXIGEN i
HIDROGEN.
Obtenció general de la fórmula:
Tot oxoàcid està format per un anió poliatòmic amb oxigen (oxoanió) i el nombre
d'ions hidrogen necessaris per a neutralitzar la seua càrrega elèctrica:
SO 4 2- + 2 H + = H2 SO 4
En la fórmula, l'hidrogen es col·loca davant de l'anió.
Nomenclatura dels oxoàcids:
A partir del nom de l'anió farem el següent canvi:
on diu direm
ANIÓ ÀCID
-IT -ÓS
-AT -IC
Per això cal conèixer el nombre d'oxidació de l'element no-metàl·lic, ja que els de
l'oxigen i l'hidrogen els coneixem. Una equació matemàtica senzilla, basada en l'electroneutralitat,
ens permet esbrinar-ho.
Exemple :
H 2 SO 4
2 · (+1) + 1 · (x) + 4 · (-2) =
0
x = 6
Una vegada conegut el nombre d'oxidació del SOFRE (VI), sabem que l'anió
s'anomena SULFAT i per tant l'àcid s'anomenarà: ÀCID SULFÚRIC. Com veiem, el nom
de l'àcid manté l'arrel completa (sulfur- ), mentre que l'anió l'acurtava en sulf- .
Una excepció important són el DIÀCIDS. Vegem com es formulen:
12

EL LLENGUATGE QUÍMIC: FORMULACIÓ I NOMENCLATURA INORGÀNICA
2 X ÀCID - H 2O = DIÀCID
Vegem com a exemples l'obtenció de l'àcid dicròmic:
Exercicis :
Cr VI 4 O -II = CrO 4 2- H2CrO 4 Àcid cròmic
2 H 2 CrO 4 - H 2 O = H 2 Cr 2 O 7 Àcid DICRÒMIC
Cr 2 O 7 2- Anió DICROMAT
A.17 Anomeneu: HClO, H 2 SO 3 , HClO 3 , H 2 MnO 4 , H 2 CO 3 , HClO 4 , H2Cr2O7.
A.18 Formuleu: àcid cròmic, àcid bòric, àcid silícic, àcid sulfurós, àcid nitrós,
àcid perbròmic, àcid permangànic.
Vegeu a la pàgina següent una taula resum dels principals oxoanions i oxoàcids.
13

Nombre
d'oxidació
I
model
XO- II
model
XO 2-
2
III
model
XO -
2
IV
model
XO 3 2-
V
model
XO 3 -
VI
model
XO 4 2-
VII
model
XO 4 -
EL LLENGUATGE QUÍMIC: FORMULACIÓ I NOMENCLATURA INORGÀNICA
TAULA DELS PRINCIPALS OXOANIONS
I LLURS ÀCIDS CORRESPONENTS
ANIONS NOMS ÀCIDS NOMS
ClO- BrO- IO- SeO 2-
2
TeO 2 2-
ClO 2 -
NO 2 -
SO 3 2-
CO 3 2-
SiO 3 2-
ClO 3 -
NO 3 -
PO 4 3-
SO 4 2-
CrO 4 2-
Cr 2 O 7 2-
MnO 4 2-
ClO 4 -
BrO 4 -
IO 4 -
MnO 4 -
hipoclorit
hipobromit
hipoiodit
hiposelenit
hipotel·lurit
clorit
nitrit
sulfit
carbonat
(meta)silicat
clorat
nitrat
(orto)fosfat
sulfat
cromat
dicromat
manganat
perclorat
perbromat
periodat
permanganat
HClO
HBrO
HIO
H 2SeO 2
H 2 TeO 2
HClO 2
HNO 2
H 2SO 3
H 2CO 3
H 2 SiO 3
HClO 3
HNO 3
H 3 PO 4
H 2SO 4
H 2 CrO 4
H 2 Cr 2O 7
H 2 MnO 4
HClO 4
HBrO 4
HIO 4
HMnO 4
10. SALS NEUTRES. OXOSALS. SALS HIDRATADES
àcid hipoclorós
àcid hipobromós
àcid hipoiodós
àcid hiposeleniós
àcid hipotel·lurós
àcid clorós
àcid nitrós
àcid sulfurós
àcid carbònic
àcid (meta)silícic
àcid clòric
àcid nítric
àcid (orto)fosfòric
àcid sulfúric
àcid cròmic
àcid dicròmic
àcid mangànic
àcid perclòric
àcid perbròmic
àcid periòdic
àcid permangànic
Podem considerar com a sals els compostos amb caràcter iònic que resulten de la
unió d'una espècie catiònica qualsevol amb un anió monoatòmic o poliatòmic, si exceptuem
explícitament, entre d'altres, els anions H - , OH - , O 2- i O 2 2- , que formen els compostos ja
descrits com a hidrurs, hidròxids, òxids i peròxids.
14

EL LLENGUATGE QUÍMIC: FORMULACIÓ I NOMENCLATURA INORGÀNICA
Algunes sals ja les hem vistes a l'apartat 5 entre les combinacions binàries d'un metall
amb un no-metall. Com ara, compostos com el clorur de potassi (KCl) i el sulfur de
sodi (Na 2 S) són autèntiques SALS :
KCl conté el catió K + i l'anió Cl -
Na 2 S conté dos cations Na + per cada anió S 2-
Ja hem vist que els anions poliatòmics porten el sufix -IT o -AT, segons que l'element
base de l'anió actue amb el nombre d'oxidació inferior o superior. Si hi ha més oxoanions
d'aquest mateix element amb d'altres nombres d'oxidació s'utilitzen els prefixos
HIPO- i PER-, tal com hem explicat a l'apartat 7.
Per anomenar les sals només hem d'agafar el nom de l'anió i afegir-li darrere la preposició
DE i el nom del catió, tal com podem veure als exemples següents. Recordem que
quan el catió té més d'una valència, cal indicar-la amb la notació de Stock.
anió sal nom usual (Stock)
ClO - NaClO hipoclorit de sodi
ClO 2 - NaClO 2 clorit de sodi
ClO 3 - NaClO 3 clorat de sodi
ClO 4 - NaClO 4 perclorat de sodi
NOMBRE D’OXIDACIÓ DELS ELEMENTS QUE FORMEN UN COMPOST
És convenient saber determinar el nombre d'oxidació de tots els elements que formen
el compost. Com a exemple:
NaClO 4
1 · (x) + 1 · (y) + 4 · (-2) =
0
x = 1 ; y = 7
Coneixem el nombre d'oxidació de l'oxigen (-II) i el del metall (Na, x = 1). Per al
no-metall resolem l'equació. Així, doncs: x = 1 ; y = 7 . Si no coneixem el del metall ni
el del no-metall podem provar els possibles valors dels seus nombres d'oxidació fins que
trobem el resultat correcte.
Formulació:
En la fórmula el catió s'escriu davant de l'anió. Cal recordar que les sals són compostos
SENSE CÀRREGA, per la qual cosa el nombre total de càrregues aniòniques ha
de ser igual al nombre total de càrregues catiòniques. Si tenim això en compte resulta
molt senzill formular qualsevol sal. Habitualment tindrem sals amb cations metàl·lics, però
també s'usen molt les sals del catió amoni (NH 4 + ).
A tall d'exemple, per a formular el bromat de ferro (III), com que l'ió bromat és
BrO 3 - i l'ió ferro (III) és el Fe 3+ , és evident que cada catió s'unirà amb TRES anions i així
la càrrega de la sal que resulta serà nul·la:
15

EL LLENGUATGE QUÍMIC: FORMULACIÓ I NOMENCLATURA INORGÀNICA
Fe 3+ + 3 BrO 3 - = Fe(BrO3 ) 3
Per posar un altre exemple, si es tracta de formular el sulfit de níquel (II), com que
ambdós ions Ni 2+ i SO 3 2- tenen igual càrrega, és evident que s'uniran un a un i la fórmula
del sulfit de níquel (II) serà: NiSO 3 .
Per a formular el sulfat d'alumini, on els ions que cal tenir en compte són l' Al 3+ i
el SO 4 2- , caldrà que es compensen les càrregues positives amb les negatives. Això només
és possible si hi ha DOS ions alumini i TRES ions sulfat:
2 Al 3+ + 3 SO 4 2- = Al2 (SO 4 ) 3
Tot seguit exposem alguns altres exemples aclaridors:
bromat de liti LiBrO 3
bromat de beril·li Be(BrO 3 ) 2
bromat de níquel (III) Ni(BrO 3 ) 3
sulfit de cesi Cs 2 SO 3
sulfit de plom (II) PbSO 3
sulfit de plom (IV) Pb(SO 3 ) 2
sulfit d'alumini Al 2 (SO 3 ) 3
fosfat de sodi Na 3 PO 4
fosfat de calci Ca 3 (PO 4 ) 2
fosfat de cobalt (III) CoPO 4
Sals hidratades
Ja que les sals són substàncies iòniques poden cristal·litzar en medis aquosos i sovint
assimilen algunes molècules d'aigua en la seua estructura de forma estequiomètrica, és a
dir, sempre en la mateixa proporció. Això ho solem indicar en la fórmula i en el nom com
veiem als següents exemples:
Sulfat de calci dihidratat CaSO 4 · 2 H 2 O
Sulfat de coure (II) pentahidratat CuSO 4 · 5 H 2 O
Clorur de bari dihidratat BaCl 2 · 2 H 2 O
Clorur d'alumini hexahidratat AlCl 3 · 6 H 2 O
16

EL LLENGUATGE QUÍMIC: FORMULACIÓ I NOMENCLATURA INORGÀNICA
11. SALS ÀCIDES
Resulten de la unió d'una espècie catiònica i una espècie aniònica amb hidrogen ionitzable
i es forma un compost elèctricament neutre. Les anomenem SALS ÀCIDES perquè
l'hidrogen que tenen es pot alliberar i dóna un caràcter àcid a les seues dissolucions.
S'anomenen amb el nom de l'anió poliatòmic àcid i tot seguit el nom del metall en
notació de Stock. Aquests exemples són il·lustratius:
Exercicis :
NaHSO 4 hidrogensulfat de sodi
Fe(HSO 4 ) 2 hidrogensulfat de ferro (II)
KH 2 PO 4 dihidrogenfosfat de potassi
K 2 HPO 4 hidrogenfosfat de potassi
Al(H 2 PO 4 ) 3 dihidrogenfosfat d'alumini
Al 2 (HPO 4 ) 3 hidrogenfosfat d'alumini
A.19 Anomeneu aquestes sals: NaIO 3 , KClO 2 , NiS, Li 2 SO 3 , AlPO 4 , Fe 2 (SO 4 ) 3 ,
AgNO 3 , ZnI 2 , FeSO 3 , Ca(ClO) 2 , Ba(NO 3 ) 2 , FeCl 3 ·6H 2 O, Ca(NO 3 ) 2 ·4H 2 O,
NH 4 NO 2 .
A.20 Formuleu aquestes sals: sulfat de crom (III), nitrit de bari, fosfat de cadmi,
carbonat de ferro (III), nitrat de liti, dicromat de plom (II), cromat de
coure (II), arseniat de coure (II), sulfat de magnesi heptahidratat, permanganat
d'amoni, sulfat d'antimoni (III), clorat d'alumini, clorat de mercuri
(II), nitrat de coure (II) trihidratat, sulfat d'amoni.
A.21 En aquest exercici resolt hi ha uns quants errors, indiqueu-los:
seleniat d'amoni (NH 4 ) 2 SeO 3
nitrat d'alumini Al(NO 3 ) 2
manganat de liti LiMnO 4
cromat d'amoni (NH 3 ) 2 CrO 4
arseniat de zinc Zn 2 (AsO 4 ) 3
A.22 Indiqueu el nom correcte d'aquestes sals àcides: Ba(H 2 PO 4 ) 2 , Ca(HSO 3 ) 2 ,
BaHPO 4 , CuHAsO 4 , Ba(HS) 2 , Cu 2 HAsO 4 , Sr(HSO 4 ) 2 , Hg 2 HAsO 4 ,
Pb(H 2 AsO 4 ) 2 , NaHSe, NaHCO 3 , LiHCO 3 , Ag 2 HPO 4 , Ca(HCO 3 ) 2 .
Exercicis de repàs
A.23 Formuleu aquestes substàncies químiques: àcid sulfurós, hidròxid d'alumini,
dicromat d'argent, monòxid de carboni, hidrur de rubidi, òxid de
17

EL LLENGUATGE QUÍMIC: FORMULACIÓ I NOMENCLATURA INORGÀNICA
coure (I), catió ferro (III), amoníac, permanganat de zinc, àcid nítric, pentaclorur
de fòsfor, ió cromat, àcid clorhídric, hidròxid de zinc, heptaòxid de
diiode, carbonat de calci, silicat de potassi, fosfur de sodi, bromur de
potassi, clorur de ferro (III).
A.24 Anomeneu aquestes substàncies químiques: Li 2 O, CO 3 2- , Ni(OH)2 ,
H 2 SO 4 , NaH, HBr(aq), SeO 3 , HIO, SrO, NH 4 + , H3 PO 4 , PH 3 , NH 4 Cl,
Cs 2 O 2 , S 2- , WC, CaSO 4 , AgNO 3 , UO 2 , CoCl 2 ·6H 2 O.
12. SOLUCIONS A LES ACTIVITATS SOBRE FORMULACIÓ INORGÀNICA
COMBINACIONS BINÀRIES (ÒXIDS, HIDRURS, METALLS I NO-METALLS)
A.1 Òxid de sodi, òxid de cadmi, òxid de cobalt (III), òxid de potassi, òxid de
magnesi, òxid de mercuri (II), òxid de coure (I), òxid d'estany (II), òxid de
radi, òxid de ferro (II), òxid de níquel (III), òxid de calci.
A.2 CuO, SnO 2 , Fe 2 O 3 , BaO, Ag 2 O, PbO 2 , ZnO, Au 2 O 3 , NiO, IrO2, UO 2 .
A.3 Na 2 O 2 , Ag 2 O 2 , H 2 O 2 , BaO 2 , MgO 2 , SrO 2 , Cs 2 O 2 .
A.4 Triòxid de diclor, diòxid de carboni, triòxid de sofre, heptaòxid de diiode,
triòxid de dinitrogen, diòxid de sofre, monòxid de carboni, pentaòxid de diclor.
A.5 SiO 2 , Br 2 O 7 , I 2 O 5 , TeO 3 , SO, N 2 O, SO 3 , I 2 O, Br 2 O 5 .
A.6 V 2 O 5 , Cr 2 O 3 , Mn 2 O 3 , Mn 2 O 7 , MnO 2 , Ti 2 O 3 , TiO 2 .
A.7 HBr, CsH, H 2 Se, NH 3 , CH 4 , H 2 S, SnH 4 , PH 3 , SiH 4 .
A.8 Tel·lurur d'hidrogen, hidrur de coure (I), germà, arsina, iodur d'hidrogen, hidrur
de calci, estibina, amoníac, hidrur d'estronci, hidrur de liti, hidrur
d'urani (III), bromur d'hidrogen.
A.9 Clorur de níquel (II), bromur de ferro (III), clorur de coure (II), sulfur de
plom (II), sulfur d'alumini, iodur de mercuri (II), fluorur de cobalt (III), clorur
de platí (IV), iodur de plom (II), sulfur de sodi, seleniür de potassi, nitrur
d'argent.
A.10 AgCl, NiI 2 , KBr, AuCl 3 Cs 2 S, CaF 2 , (NH 4 ) 2 S, FeTe, VF 2 , CdS.
A.11 BrF 3 IBr 3 SF 4 SiC, B 2 S 3 BN, SCl 2 , N 2 S 3 .
A.12 Monofluorur de brom, monoclorur de brom, heptafluorur de iode, hexafluorur
de sofre, pentafluorur de fòsfor, fosfur de bor, tetraclorur de carboni,
pentasulfur de dinitrogen.
18

EL LLENGUATGE QUÍMIC: FORMULACIÓ I NOMENCLATURA INORGÀNICA
ANIONS
A.13 Ió hipoclorit, ió clorat, ió sulfit, ió permanganat, ió manganat, ió dicromat,
ió carbonat, ió nitrat, ió periodat, ió hidrogensulfit, ió hipobromit.
A.14 ClO 2 - , CrO4 2- , IO3 - , HCO3 - , NO2 - , BrO2 - , SO4 2- , BrO4 - , HTeO3 - .
HIDRÒXIDS I OXOÀCIDS
A.15 Bi(OH) 3 , Sr(OH) 2 , Mn(OH) 2 , In(OH) 3 , CsOH, Pb(OH) 2 .
A.16 Hidròxid de sodi, hidròxid de platí (II), hidròxid de zinc, hidròxid de
tal·li (III), hidròxid de ceri (III), hidròxid de rubidi, hidròxid de gal·li.
A.17 Àcid hipoclorós, àcid sulfurós, àcid clòric, àcid mangànic, àcid carbònic,
àcid perclòric, àcid dicròmic.
A.18 H 2 CrO 4 , H 3 BO 3 , H 2 SiO 3 , H 2 SO 3 , HNO 2 , HBrO 4 , HMnO 4 .
SALS
A.19 Iodat de sodi, clorit de potassi, sulfur de níquel (II), sulfit de liti, fosfat
d'alumini, sulfat de ferro (III), nitrat d'argent, arsenit de sodi, iodur de zinc,
sulfit de ferro (II), hipoclorit de calci, nitrat de bari, clorur de ferro (III)
hexahidratat, nitrat de calci tetrahidratat, nitrit d'amoni.
A.20 Cr 2 (SO 4 ) 3 , Ba(NO 2 ) 2 , Cd 3 (PO 4 ) 2 , Fe 2 (CO 3 ) 3 , LiNO 3 , PbCr 2 O 7 , CuCrO 4 ,
Cu 3 (AsO 4 ) 2 , MgSO 4 ·7H 2 O, NH 4 MnO 4 , Sb 2 (SO 4 ) 3 , Al(ClO 3 ) 3 , Hg(ClO 3 ) 2 ,
Cu(NO 3 ) 2 ·3H 2 O, (NH 4 ) 2 SO 4 .
A.21 Formes correctes: (NH 4 ) 2 SeO 4 , l'ió seleniat té 4 àtoms d'oxigen; Al(NO 3 ) 3
l'ió alumini és Al 3+ ; Li 2 MnO 4 l'ió manganat és MnO 4 2- ; (NH4 ) 2 CrO 4 l'ió
amoni és NH 4 + ; Zn3 (AsO 4 ) 2 les càrregues dels ions implicats són: Zn 2+
i AsO 4 3- .
A.22 Dihidrogenfosfat de bari, hidrogensulfit de calci, hidrogenfosfat de bari,
hidrogenarseniat de coure (II), hidrogensulfur de bari, hidrogenarseniat de
coure (I), hidrogensulfat d'estronci, hidrogenarseniat de mercuri (I),
dihidrogenarseniat de plom (II), hidrogenseleniür de sodi, hidrogencarbonat
de sodi, hidrogencarbonat de liti, hidrogenfosfat d'argent,
hidrogencarbonat de calci.
EXERCICIS DE REPÀS
19

EL LLENGUATGE QUÍMIC: FORMULACIÓ I NOMENCLATURA INORGÀNICA
A.23 H 2 SO 3 , Al(OH) 3 , Ag 2 Cr 2 O 7 , CO, RbH, Cu 2 O, Fe 3+ , NH 3 , Zn(MnO 4 ) 2 ,
HNO 3 , PCl 5 , CrO 4 2- , HCl(aq), Zn(OH)2 , I 2 O 7 , CaCO 3 , K 2 SiO 3 , Na 3 P, KBr,
FeCl 3 .
A.24 Òxid de liti, ió carbonat, hidròxid de níquel (II), àcid sulfúric, hidrur de sodi,
àcid bromhídric, triòxid de seleni, àcid hipoiodós, òxid d'estronci, catió
amoni, àcid fosfòric, fosfina, clorur d'amoni, peròxid de cesi, ió sulfur,
carbur de tungstè, sulfat de calci, nitrat d'argent, òxid d'urani (IV), clorur
de cobalt (II) hexahidratat.
20