Descarregar - Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

Núm.129
Març-Juny 2010
Servei d’INFORMACIÓ
COL·LEGIAL
COL·LEGI OFICIAL
DE METGES
DE BARCELONA
8
Nou sistema
d’homologació
de títols
d’especialista
no comunitaris
5 El COMB fa públic
un document
sobre polítiques
de reducció de danys en
els drogoaddictes
14 El Codi de
Deontologia i
la sentència
del Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya
23 Acte de
presentació de
l’“Any Dr. Josep
Salvany i LLeopart”
24
Inauguració
de l’exposició
“La premsa
mèdica catalana”
EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.
Passeig de la Bonanova 47, 1a planta, 08017 Barcelona;
Telèfon 935678888 - Fax 935678899 - email col.metges@comb.cat
9
Document de posició del COMB sobre l’actual
situació de crisi i les mesures del Govern de
Catalunya
La Junta del COMB es reuneix amb els degans de
Medicina per debatre sobre demografia mèdica i
formació
Els degans de les facultats de Medicina
de Barcelona, Joaquim Coll (UAB),
Francesc Cardellach (UB) i Albert
Balaguer (UIC), es van reunir amb la
Junta Permanent del Col·legi de Metges
de Barcelona, a la seu col·legial,
per debatre sobre demografia mèdica,
accés a la Universitat, els canvis a l’examen
MIR i la incorporació de la troncalitat
en la formació especialitzada.
D’esquerra a dreta, els degans de les facultats de
Medicina de Barcelona: Albert Balaguer, Joaquim
Coll i Francesc Cardellach.
16
10
El COMB participa en els debats del
II Congreso de la Profesión Médica
Miquel Vilardell, president del COMB, i Ricard Gutiérrez, vicepresident 2n. del COMB i vicepresident de l'OMC, en
el centre de la imatge, amb Manuel Muñoz, president del COM d'Àvila; Luis Campos, president del COM de
Pontevedra; Arcadi Gual, director adjunt de SEAFORMED; José A. Mirón, vicepresident 2n. del COM de Salamanca, i
Carlos R. Arjona, president del COM de Cáceres, en el II Congreso de la Profesión Médica.
6
Nou empreses presenten projectes d’innovació
sanitària a la segona edició del Fòrum
d’Inversió Healthcare
D’esquerra a dreta: Joan Roure, director i fundador de la xarxa d’inversors IESE; Miquel Vilardell, president del COMB;
Jordi William Carnes, tinent d’alcalde d’Hisenda i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona i president de
Barcelona Activa, i Rafael Camacho, director general de Genoma España, en la inauguració del Fòrum.

opinió i anàlisi
Miquel Vilardell,
president del Col·legi de Metges de
Barcelona
Ara fa dos mesos que vam prendre
possessió la nova Junta i jo,
com a president del Col·legi de
Metges de Barcelona i, al mateix
temps, com a president del Consell de
Col·legis de Metges de Catalunya.
És per això que crec que és important
presentar-me davant de tots vosaltres
per fer una mica de rendiment de
comptes.
En primer lloc, he de dir que la primera
sensació ha estat que el nostre
Col·legi, el Col·legi de Metges de
Barcelona, està dotat d’una gran estructura,
d’una gran organització, amb
un personal excel·lent i qualificat, i
això fa que en aquest moment el meu
optimisme quant al que podem fer en
el futur sigui molt important.
Al marge d’això, he de dir que hem
posat en marxa les diverses seccions
del nostre Col·legi, obrint-les a tots
els professionals que vulguin participar-hi
per parlar dels temes que més
preocupen a la nostra professió. Així
mateix, hem començat a potenciar el
Programa de Protecció Social, incentivant
sobretot la conciliació de la vida
laboral i personal, i també ajudant el
metge que està en l’etapa de prejubilació
o jubilació i el metge malalt.
Hem parlat amb la Secció de Metges
Cooperadors per potenciar la cooperació
i l’ajut del Col·legi al tercer món i a
les persones que més ho necessitin.
També volem ajudar aquells professionals
que tinguin idees que vulguin
portar a terme i que les vulguin traslladar
en el camp de la professionalitat
a l’àmbit de l’empresa. Al Programa
de Metges Emprenedors hem co-
informació col·legial
El president del COMB
estrena videoblog
Miquel Vilardell, president del COMB, va iniciar a principis
de maig un videoblog per reflexionar davant les càmeres de
combtv sobre l’activitat del Col·legi i l’actualitat de la
professió mèdica. Reproduïm íntegrament la seva primera
intervenció.
mençat a donar-hi un suport important,
perquè creiem que és una part
també valorable del nostre Col·legi.
Juntament amb tot això ens hem posat
a treballar en la Comissió Deontològica,
renovant-ne els membres i parlant
del seu futur, una revisió que s’ha fet
conjuntament amb tota la resta de
Col·legis de Metges de Catalunya.
Hem hagut de tractar dos temes importants:
els de les relacions amb
l’OMC, aquells temes que teníem pendents.
El tema del Programa de Protecció
Social, per un costat, i el tema
del Registre dels Professionals,
d’acord amb la nova Llei Òmnibus.
També el Col·legi de Girona, que en
aquest moment té un problema intern,
que pensem que se solucionarà,
però que m’ha obligat, com a president
en aquest moment del Consell
de Col·legis de Metges de Catalunya,
a assumir algunes de les decisions
preses en el si del Consell.
Tot això ha volgut dir temps i, per què
no dir-ho, també algunes preocupacions,
però aquest Col·legi el que vol és
que tot surti bé i que el Col·legi de
Girona ràpidament torni al model de
funcionament que tots desitgem i que
segur que duran a terme.
He de dir que, al marge d’això, he
pogut atendre les peticions de diversos
col·lectius que demanen l’opinió
del Col·legi en temes concrets i des
d’aquí vull remarcar que les preguntes
que molts de vosaltres us feu: Per
a què serveix el Col·legi? Per què
pago?, ens les feu sobretot a nosaltres,
que procurarem contestar-les i
que tingueu la sensació que som útils
i que el Col·legi és útil als ciutadans
perquè dóna fe de la bona pràctica de
tots vosaltres. D’una banda, estarem
al vostre costat en els problemes que
requereixen una bona pràctica professional
i, per altra banda, us defensarem
quan tingueu problemes legals
i no en sigueu culpables i sobretot
que no hi hagi negligència i, evidentment,
atendrem a totes les institucions
que demanin l’opinió dels col·legiats
i col·legiades del nostre col·legi
professional.
Tinc intenció de fer aquest rendiment
de comptes de forma trimestral, donant
jo la cara, alhora que també canviarem
el model d’informació perquè
sigui més àgil, que ho tingueu tot a
l’abast.
També us he de dir que en aquest
moment el grup empresarial MED està
sotmès a una auditoria que tindrem a
finals de juny i que farem una consultoria
per fer un rendiment de comptes,
periòdicament, una vegada a
l’any, en una Assemblea de Compromissaris,
amb tots els números al davant,
per poder donar resposta a qualsevol
pregunta, ja sigui dels compromissaris,
ja sigui la que ens pugui
formular un col·legiat.
Sense més, confio en tots vosaltres.
Confieu en el vostre col·legi i entre
tots cada dia farem que sigui més i
més important i, de retruc, que la nostra
professió sigui cada vegada més
respectada per la nostra societat.
Moltes gràcies.
Podeu accedir als videoblogs del president
del COMB a www.combtv.cat.
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010 3

informació col·legial
Servei d’INFORMACIÓ
Núm. 129 COL·LEGIAL
4
Edita
Nova Junta
de Govern
(2010)
Consell
editorial
Coordinador
del SIC
Redacció
Correcció
Fotografia
Disseny
gràfic
Impressió i
publicitat
Dipòsit legal
Març-Juny 2010
COL·LEGI OFICIAL DE METGES
DE BARCELONA
Passeig de la Bonanova, 47,
1a. planta. 08017 Barcelona
Tel. 935 678 888.
Fax 935 678 899
e-mail col.metges@comb.cat
publicacions@comb.cat
http://www.comb.cat
President
Miquel Vilardell i Tarrés
Vicepresident primer
Jaume Padrós i Selma
Vicepresident segon
Ricard Gutiérrez i Martí
Secretària
Maria Pilar Arrizabalaga
Clemente
Vicesecretària
Lurdes Alonso Vallés
Tresorer-Comptador
Jaume Sellarès i Sallas
Vocal 1r.
Jaume Roigé i Solé
Vocal 2a.
Roser Garcia Guasch
Vocal 3r.
Ramon Torné i Escasany
Vocal 4t.
Gustavo Andrés Tolchinsky
Wiesen
Vocal 5è.
Mireia Sans Corrales
Vocal 6è.
Jordi Craven-Bartle i Lamote de
Grignon
Vocal 7è.
Adriana Bataller i Bassols
Vocal 8è.
Ramon Pujol i Farriols
Vocal 9è.
Elvira Bisbe Vives
Vocals Suplents a Càrrecs
Nominals
Joaquim Camps Domènech
Josep Maria Benet i Martí
Vocals Suplents a Vocalies
Enric Roche i Rebollo
Àngels López i Pol
Maria Montserrat Gaya i Catasús
Miquel Vilardell, Jaume Padrós,
Ricard Gutiérrez, Maria Pilar
Arrizabalaga, Lurdes Alonso,
Jaume Sellarès
Jordi Pons
Aitor Mora
Esther Roig
Isabel Calaf i arxiu
Pilar Villuendas i
Josep Ramon Gómez
Jordi García. Tesys Ind. Gra. S.A.
Tel. 937 206 211
B. 14.998-88
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
sumari
informació col·legial Opinió i anàlisi 3
informació econòmica
Documents de Posició del COMB: Polítiques
de Reducció de Danys en els Drogoaddictes 5
La Junta Permanent del COMB es
reuneix amb els degans de Medicina 6
Fortaleses i febleses del sistema de formació
especialitzada sobre la base de la troncalitat 7
Reconeixement de títols de
metge especialista no comunitaris 8
Documents de Posició del COMB sobre
l’actual situació de crisi i les mesures del Govern 9
El Col·legi de Metges de Barcelona participa en
el II Congreso de la Profesión Médica de l’OMC 10
El Codi de Deontologia i la sentència
del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 14
Vilardell tem un augment del
desencant dels metges per la retallada de sous 15
La innovació en salut torna a
reunir-se al 2n. Fòrum d’Inversió Healthcare 16
El Govern de la Generalitat guardona
Miquel Bruguera amb la medalla Josep Trueta 18
El COMB acull una jornada de debat sobre
l’ètica dels incentius a professionals sanitaris 18
Revista de premsa 19
El COMB celebra el primer acte sobre
la figura de Josep Salvany i Lleopart 23
El Col·legi de Metges de BCN inaugura
l’exposició “La premsa mèdica catalana” 24
Delegacions i seccions col·legials 33
Novetats legislatives sanitàries 39
En record de 40
Aparador de llibres 43
Consultori Terminològic 44
Petits anuncis 45
Museu d’Història de la Medicina de Catalunya 53
Editorial àrea econòmica 25
Comentari borsari 25
Amb les assegurances de
Medicorasse sempre hi sortireu guanyant 27

Documents de
COL·LEGI OFICIAL
DE METGES
DE BARCELONA
Polítiques de
Reducció de
Danys en els
Drogoaddictes
14
POSICIÓ DELinformació
col·legial
COMB
Com a conseqüència de la reunió d’experts en el camp de les drogoaddiccions
que tingué lloc a la seu del COMB el mes de gener de 2010,
la Junta de Govern d’aquesta corporació fa públic el següent document
de posició.
1. En els darrers 20 anys s’ha substituït el paradigma d’atenció als drogodependents,
que es limitava a intentar la deshabituació, per objectius més
realistes i de major eficàcia que, sense abandonar aquesta finalitat, pretenen
la reducció de danys i aproximar els drogoaddictes al dispositiu sanitari.
2. El principi que inspira aquest canvi d’orientació és el de considerar la
drogoaddicció com una malaltia crònica, que exigeix una actuació sanitària
similar a la que se segueix en les malalties orgàniques cròniques.
3. Les intervencions sanitàries han d’aspirar a reduir la morbimortalitat
relacionada amb l’addicció, minimitzar el deteriorament psicosocial i combatre
els trastorns associats a l’hàbit de consumir tòxics, com són les
infeccions i altres malalties orgàniques, sense penalitzar aquells que no
volen renunciar al consum, o que han recaigut després d’un o més intents
de deshabituació.
4. Amb aquesta finalitat, convé que canviïn les actituds de molts metges en
relació amb la drogoaddicció, i així fer modificar moltes opinions i criteris de
la societat que ens envolta.
5. L’atenció sanitària als drogodependents, especialment als que utilitzen
la via intravenosa, ha d’incloure els següents elements: a) afavorir el
consum supervisat en un ambient asèptic, b) expandir els programes de
substitució, c) oferir educació sanitària i vacunacions, d) aproximar precoçment
els drogoaddictes al sistema sanitari per proporcionar-los les atencions
sanitàries que els calguin.
6. A Catalunya, aquesta política ha determinat una reducció de: a) les morts
per sobredosi, b) la taxa de noves infeccions pel VIH, c) el nombre de
xeringues abandonades en llocs públics, d) el consum de psicofàrmacs, i e)
la delinqüència relacionada amb la drogoaddicció.
7. Les sales de consum, dites també de venipunció, constitueixen peces
essencials en aquesta estratègia sanitària. No haurien de representar un
motiu d’alarma social, ja que està ben demostrat que no indueixen a
augmentar el consum, ni atreuen venedors de droga, ni causen inseguretat
al seu voltant. Cal contemplar l’ampliació del nombre d’aquestes instal·lacions
sanitàries per evitar que la concentració d’usuaris en les existents
pugui generar alarma social.
8. Els metges i els mitjans de comunicació poden contribuir en una labor
informativa sobre aquestes noves polítiques sanitàries, justificant el canvi
del paradigma assistencial, evitant l’estigmatització dels drogodependents
–extremant la confidencialitat– i el seu allunyament del sistema sanitari i no
afavorint les actituds socials contràries basades en prejudicis i idees errònies.
Barcelona, 29 de març de 2010
Junta de Govern del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010 5

informació col·legial
6
Activitat
col·legial
Els degans de les facultats
de Medicina de Barcelona
es van reunir amb la Junta
Permanent del Col·legi de
Metges de Barcelona, a
finals d'abril, per analitzar
temes com la demografia
mèdica, l'accés a la
Universitat, els canvis de
l'examen MIR i la
incorporació de la
troncalitat en la formació
especialitzada.
En la reunió dels degans de les
facultats de Medicina de
Barcelona amb la Junta Permanent
del COMB van participar per part
dels degans: Joaquim Coll, degà de la
Facultat de Medicina de la UAB;
Francesc Cardellach, degà de la Facultat
de Medicina de la UB, i Albert
Balaguer, degà de la Facultat de Medicina
de la UIC. Per part de la Junta
Permanent del COMB: Miquel Vilardell,
president; Jaume Padrós, vicepresident
1r.; Ricard Gutiérrez, vicepresident 2n.;
Maria Pilar Arrizabalaga, secretària;
Lurdes Alonso, vicesecretària, i Jaume
Sellarès, tresorer-comptador. Es van
tractar els següents temes:
Demografia mèdica
Es comenta la percepció que hi ha de
manca de metges al sistema sanitari,
tot i que en termes numèrics la taxa
de metge per habitant estigui per sobre
de la mitjana europea
– Barcelona 3,8/1.000 hab.
– Mitjana UE 3,4/1.000 hab.
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
La Junta Permanent del
COMB es reuneix amb
els degans de Medicina
Albert Balaguer, degà de la Facultat de Medicina de la UIC; Joaquim Coll, degà de la Facultat de Medicina de
la UAB, i Francesc Cardellach, degà de la Facultat de Medicina de la UB, en la reunió amb la Junta Permanent
del COMB.
Al col·loqui queda clar que la manca
de metges no existeix quan la feina
que es fa és atractiva professionalment
i està ben retribuïda.
D’altra banda, es valoren les dades de
col·legiació 2009 en relació amb els
nous col·legiats. L’any 2009 el 57,8%
dels nous col·legiats eren nascuts a
l’estranger.
Accés a la Universitat
Dos de cada tres estudiants catalans
que volen fer Medicina no poden entrar
a les nostres facultats.
Davant d’aquest fet es valora la necessitat
de:
– Reavaluar si el sistema d’accés és
l’idoni per al perfil de metges que
necessitem i volem.
– Revisar els conceptes de districte
únic universitari (pel que fa a la carrera
de Medicina).
– Es subratllen les contradiccions existents:
Gran inversió en formació de pregrau
per a estudiants que no són del país
(Catalunya). I que n’hi haurà d’altres
d’estrangers que es formaran fora i
accediran al postgrau.
– Cal fer una anàlisi real de com influirà
Bolonya en la carrera de Medicina.
– Caldrà analitzar com influirà en el
futur l’accés a la Universitat a través
de la Formació Professional (FP).
– Cal revisar els canvis que suposarà
per a la Universitat i la posterior llicenciatura/mestratge,
és a dir, per a
la professió, el fet que un important
nombre d’estudiants hagin nascut
fora de Catalunya.
– És important dotar de més recursos
les facultats per incrementar moderadament
el nombre d’estudiants.
– Cal homogeneïtzar les notes de tall
(en l’àmbit local, autonòmic, estatal i
internacional). Es planteja la possibilitat
de reclamar un examen –o un
altre sistema d’avaluació d’entrada–
específic per a Medicina.
Segons preveu la LOPS, el criteri
d’entrada de nous estudiants ha de

ser flexible, i les comunitats autònomes
tenen molta responsabilitat a
l’hora d’impulsar els mecanismes necessaris
per tal que la Universitat
pugui flexibilitzar les seves estructures.
Els col·legis de metges hem de poder
participar en l’anàlisi demogràfica que
permeti prendre decisions en relació
amb l’entrada a les facultats.
Canvis de l’examen MIR
La LOPS preveu el canvi d’orientació
de l’examen amb uns terminis determinats
que es considera positiu i necessari.
Cal incorporar les habilitats
clíniques i de comunicació a l’examen.
És important que el canvi sigui progressiu
i permeti l’adaptació de les
universitats, alhora que l’adaptació
dels estudiants amb el temps.
L’Administració, juntament amb les
diferents parts implicades, ha d’articular
els recursos humans i materials
necessaris per al canvi. És imprescindible
la col·laboració estreta dels Ministeris
de Sanitat i Política Social i
d’Educació.
Els canvis en l’examen, juntament
amb altres accions de tipus econò-
Document
del Comb
La Junta de Govern del
Col·legi de Metges de
Barcelona (COMB) va
aprovar, a principis de
maig, un document en el
qual s'assenyalen les
fortaleses i febleses del
sistema de formació
especialitzada sobre la
base de la troncalitat.
mic i també dels docents i de les
organitzacions sanitàries, permetran
avançar en els canvis necessaris per
millorar la qualitat de la formació
universitària.
Incorporació de la troncalitat en
la formació especialitzada
Creiem positiva la incorporació de la
troncalitat, atès que permetrà flexibilitzar
el sistema de formació especialitzada
i, en un futur, permetrà que els
estudiants de Medicina adaptin la
seva formació als temps cada vegada
més canviants.
Pel que fa a la definició de les troncalitats,
creiem que és important que es
faci de manera progressiva, sense forçar
especialitats que avui en dia no
veuen clara la formació troncal. En un
futur, l’èxit de la formació troncal ha
de facilitar que els especialistes implicats
vulguin incorporar-se a la formació
troncal.
El disseny del procés de troncalitat no
ha de caure en la rigidesa i en la limitació
d’elecció d’especialitats dels
estudiants d’acord amb el nombre de
places existents en cada unitat docent.
Cal buscar el consens de totes
les parts per cercar una solució entre
informació col·legial
l’elecció de plaça en l’avaluació de
l’examen MIR i en el final del segon
any de troncalitat, tot proposant un
sistema mixt que contempli les dues
avaluacions.
Cal reforçar el paper del tutor com a
figura clau del funcionament del sistema
formatiu de formació especialitzada
(temps, recursos i reconeixement
professional).
En el marc de la millora de la formació
cal valorar el conjunt de factors a l’hora
d’escollir plaça, com són la unitat
docent, tronc formatiu, itinerari formatiu
(centre i procés formatiu de la
troncalitat) i especialitat. Caldrà establir
regles del joc clares per tal que,
quan s’esculli tronc, quedin clares les
possibilitats posteriors per escollir
plaça i durant el temps formatiu troncal
(2 anys) no canviï el nombre de
places seleccionades per cada especialitat.
Per tal d’implantar la troncalitat, cal
que s’ordeni bé tot el procés organitzatiu
als centres i que els estudiants
coneguin bé quines són les regles
del joc. Abans de la seva posada en
marxa, caldrà tenir ben definides les
diferents parts que conformen el
procés.
Fortaleses i febleses del sistema de
formació especialitzada sobre la base de
la troncalitat
Avantatges d’una formació troncal
• Flexibilitzar el sistema sanitari.
• Ampliar la formació i afavorir l’aprenentatge
des de diferents perspectives.
• Proporcionar una formació més orientada
al pacient que a la malaltia.
• Millorar el continuum assistencial.
• Afavorir l’elecció informada de l’especialitat.
• Afavorir la mobilitat entre especialitats
i l’accés a àrees de capacitació específica
des de diferents especialitats.
Al marge dels valors positius de la
troncalitat creiem convenient remarcar
alguns temes que podrien suposar
amenaces i debilitats
Cal aprofitar l’oportunitat de “posada
al dia” d’un nou sistema formatiu.
Amenaces i debilitats.
• Complexitat de la cadena de processos
d’acreditació.
• Complexitat organitzativa:
Cal potenciar el paper del tutor i dotar
de més recursos el sistema.
• Avaluacions repetitives:
Necessitat de canvis en la cultura de
l’avaluació.
• Perill de subjectivitat en finalitzar el
segon any:
Necessitat de tutoritzacio “moderna”
i objectiva.
• Escurçament de moltes especialitats.
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010 7

informació col·legial
8
Assessoria
jurídica
El dia 3 de maig es va
publicar el “Real Decreto
459/2010, de 16 de abril,
por el que se regulan las
condiciones para el
reconocimiento de efectos
profesionales a títulos
extranjeros de
especialistas en ciencias de
la salud, obtenidos en
Estados no miembros de la
Unión Europea”.
Aquesta norma, que deroga
el règim d’homologació
vigent, estableix un nou
sistema pel qual els títols
de metge especialista que
habilitin en el seu país
d’origen per a l’exercici
d’alguna de les
especialitats oficialment
reconegudes a Espanya
puguin tenir reconeguts els
efectes professionals dels
títols espanyols.
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
Reconeixement de títols de
metge especialista
no comunitaris
Nova regulació amb el Reial Decret 459/2010
Poden optar a aquest reconeixement
aquells metges que tinguin
un títol d’especialista oficial
en el seu país d’origen, quina
formació hagi estat efectuada en una
universitat o en un centre sanitari acreditat
per a la docència, que acreditin
un programa de formació i d’exercici
professional que permeti comparar
les seves competències amb les exigides
en el programa de formació espanyol,
que coneguin l’idioma espanyol
i que no es trobin inhabilitats judicial
o administrativament.
Per iniciar el procediment caldrà que
els interessats presentin una petició
al Ministeri de Sanitat i Política Social
en el format previst en el Reial Decret,
acompanyant tota la documentació
que s’hi demana.
Es crea un Comitè d’Avaluació format
per tècnics i metges especialistes que
valorarà el grau d’equivalència qualitativa
i quantitativa entre el programa
formatiu seguit i el corresponent espanyol
de l’especialitat quin reconeixement
es demana.
D’aquesta valoració en sortirà un informe-proposta
que podrà ser:
a) negatiu si les deficiències es consideren
insuperables.
b) condicionant el reconeixement a la
validació d’un període de pràctiques
si hi ha equivalència quantitativa i
qualitativa en la formació acreditada,
però es considera necessari verificar
que ha adquirit les habilitats clíniques
i comunicatives necessàries per
relacionar-se amb els usuaris i els
altres professionals. Les pràctiques
seran per un temps màxim de tres
mesos i amb caràcter retribuït.
c) condicionant el reconeixement a la
validació d’un període de formació
complementària quan hi hagi deficiències
formatives o respecte a les
competències adquirides que siguin
superables mitjançant un període
complementari de formació. La formació
complementària serà per un
temps màxim de nou mesos, no serà
retribuïda i haurà de fer-se en centres
assistencials acreditats per a la docència
de l’especialitat de què es tracti.
o d) condicionant el reconeixement a
la superació d’una prova teoricopràctica
a més d’un període posterior de
pràctiques quan es consideri que per
a l’acreditació de l’equivalència quantitativa
o qualitativa s’hagi de demostrar
la superació d’una prova objectiva
seguida d’un període de pràctiques.
Els períodes de pràctiques o de formació
complementària seran realitzats
en aquelles comunitats autònomes
que hagi preferit el metge que
pretén el reconeixement. La determinació
de les seves característiques
temporals i d’ubicació d’aquests períodes
seran fixades pels organismes
competents en matèria de formació
mèdica especialitzada de cada una de
les comunitats autònomes.
La prova teoricopràctica s’articularà
en dues fases, una de qüestionari de
preguntes i l’altra de supòsits pràctics
amb preguntes obertes per a la
seva resposta de forma raonada.
En el cas de prova teoricopràctica, el
Comitè d’Avaluació qualificarà els
aspirants com a aptes o no aptes.
Finalitzats els períodes de pràctiques
o de formació, els supervisors designats
emetran els corresponents informes
d’avaluació que, comprovats pels
organismes competents de les comunitats
autònomes, es traslladaran al
Comitè d’Avaluació perquè emeti, si
és el cas, un informe-proposta d’avaluació
final.
Prèviament als informes del Comitè
d’Avaluació, la Dirección General de
Ordenación Profesional, Cohesión del
Sistema Nacional de Salud y Alta Ins-

pección del Ministeri de Salut dictarà
la resolució procedent i els peticionaris
que vegin estimada la seva sol·licitud
de reconeixement rebran una
credencial acreditativa d’aquest reconeixement.
És important indicar que els processos
d’homologació iniciats de conformitat
amb allò previst a l’Ordre de 14
d’octubre de 1991 se seguiran pels
seus tràmits, si no és que l’interessat
manifesta expressament la seva renúncia
i la voluntat d’aconseguir el
reconeixement a efectes professionals
que és objecte del Reial Decret
que estem analitzant.
Així mateix, cal destacar que s’estableix
un procediment especial per a
aquells metges que estiguin exercint
l’especialitat a Espanya sense el títol
reconegut, sota les següents característiques:
Àmbit subjectiu: aquest règim especial
és d’aplicació a aquells metges
que reuneixin les següents característiques:
– Nacionals i extracomunitaris residents
en el territori espanyol.
– Que estiguin en possessió d’un títol
de metge especialista extracomunitari.
– Que hagin exercit a Espanya l’especialitat
per un període no inferior a
un any en el transcurs dels darrers
cinc.
Procediment: El procediment serà el
mateix que per la resta de peticionaris
fins a la validació inicial del Ministeri
de Sanitat, amb les següents particularitats:
– Els sol·licitants hauran d’optar entre
la realització de pràctiques o prova
teoricopràctica.
– Caldrà presentar la petició en el
termini d’un any des de l’entrada en
vigor (finalitza el termini el 4 de maig
de 2011).
– Caldrà acompanyar a la petició les
certificacions acreditatives de l’exercici
professional que s’estableixen a
la Disposició Transitòria Tercera del
Reial Decret.
Assessoria Jurídica del COMB
informació col·legial
Document de posició del
COMB sobre l’actual
situació de crisi i les
mesures del Govern
La Junta de Govern del Col·legi de Metges de Barcelona es
va posicionar, en un document publicat al web col·legial
www.comb.cat, sobre l’actual situació de crisi i les mesures
de l’Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya del dia
1 de juny de 2010.
Reunida la Junta de Govern del
COMB, s’analitza l’actual
situació de crisi i les mesures
que es proposen en l’Acord de Govern
de la Generalitat de Catalunya del dia
1 de juny de 2010.
En la línea que es va expressar en la
Comissió de l’Ordenació i de la Comissió
de l’Exercici Professional del
Consell de la Professió Mèdica en
l’escrit adreçat al Departament de
Salut, el passat dia 19 de maig, la
Junta del COMB vol manifestar el
següent:
Primer. L’actual crisi econòmica no
és una crisi del sistema sanitari. El
sector sanitari ha esmerçat esforços
a racionalitzar la despesa i ha fet ja
sacrificis previs que cal tenir en
compte. Els metges han de participar
en l’aplicació de les mesures que
afectin la pràctica clínica i repercuteixin
sobre la seva activitat assistencial.
Segon. Des del Col·legi de Metges es
continuarà treballant per mantenir
tots aquells factors i elements de
millora de la pràctica sanitària i de
les condicions dels professionals, per
tal de garantir la qualitat assistencial
que es mereix tota la nostra ciutadania.
Tercer. El respecte al model sanitari
català ha de ser defensat, en aquests
moments, més que mai, des de totes
les instàncies. I això passa necessàriament
per potenciar l’autonomia
de gestió dels centres i l’autonomia
professional dels metges, així com
pel reconeixement de l’esforç realitzat
per la professió mèdica, i pel conjunt
dels professionals, en el manteniment
i la millora del sistema de
salut.
Junta de Govern del Col·legi de
Metges de Barcelona
Barcelona, 3 de juny de 2010
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010 9

informació col·legial
Miquel Vilardell, president
del COMB, i Ricard
Gutiérrez, vicepresident
segon del COMB i
vicepresident de l’OMC,
van participar en el II
Congreso de la Profesión
Médica, organitzat per
l’Organització Mèdica
Col·legial (OMC), que es va
celebrar a Madrid el passat
abril.
Durant dos dies, membres
de les juntes directives de
col·legis de metges i
comissions deontològiques
de tot Espanya es van
reunir per debatre sobre 16
temes que l’Assemblea de
l’OMC havia considerat de
gran rellevància per a la
professió.
Després d’una breu crònica
de l’acte, reproduïm
declaracions de Miquel
Vilardell i Ricard Gutiérrez
sobre el Congreso de la
Profesión Médica.
Finalment, es publica
l’article d’opinió de Ramon
Pujol sobre la troncalitat,
editat a
medicosypacientes.com.
Miquel Vilardell, president del COMB, i Ricard
Gutiérrez, vicepresident 2n. del COMB i
vicepresident de l’OMC, en el centre de la imatge
amb Manuel Muñoz, president del COM d’Àvila;
Luis Campos, president del COM de Pontevedra;
Arcadi Gual, director adjunt de SEAFORMED; José
A. Mirón, vicepresident 2n. del COM de
Salamanca, i Carlos R. Arjona, president del COM
de Cáceres, en el II Congreso de la Profesión
Médica.
10
10
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
El Col·legi de Metges de Barcelo
el II Congreso de la Profesión Mé
El passat mes d’abril, la ministra
de Sanitat, Trinidad Jiménez, i el
president de l’Organització Mèdica
Col·legial (OMC), Juan José
Rodríguez Sendín, van inaugurar el II
Congreso de la Profesión Médica, que
es va celebrar a Madrid, en el qual els
representants escollits pels metges
(juntes directives, vocalies i comissions
deontològiques) van debatre sobre
16 temes d’actualitat i en van donar
la seva opinió i posicionament.
En representació del Col·legi de Metges
de Barcelona van assistir al congrés
Miquel Vilardell, president del
COMB, i Ricard Gutiérrez, vicepresident
segon del COMB i vicepresident
de l’OMC, que van participar en la
ponència Validació periòdica de la
col·legiació: credencialisme.
En la seva intervenció, el president del
COMB va expressar la necessitat de
plantejar una sèrie de qüestions sobre
els requisits per al sistema de valida-
ció: “Qui avalua? Com?”, i “després de
l’avaluació: Què passarà?”, “S’oferiran
ajudes en els casos de dèficits?”.
Segons Vilardell, “són preguntes realment
difícils ja que, repassant les experiències
d’altres països de la Unió
Europea, ens adonem que no hi ha
uniformitat, cadascú ho fa al seu aire”.
Per Vilardell, “no és possible avaluarho
tot, malgrat la seva influència sobre
l’acte mèdic, perquè no tot depèn directament
dels professionals, com, per
exemple, les estructures per a les quals
treballa o els recursos disponibles, com
tampoc la formació i informació que
tingui el pacient”. Per concloure, el
president del COMB va dir que “tan
sols podrien ser avaluables les activitats
assistencials, docents i investigadores”.
En la seva reflexió preliminar a la taula
que va abordar les bases d’un sistema
de reconeixement periòdic de la
competència professional lligat a la

na participa en
dica de l’OMC
col·legiació, Ricard Gutiérrez va dir
que “no es tracta en cap cas d’examinar
el professional ni de qüestionar la
seva titulació, sinó precisament de
reconèixer l’esforç permanent que fan
els metges, d’oferir-los una seguretat
jurídica d’acord amb la seva formació
i de millorar l’accessibilitat a la formació
continuada i promocionar-ne el
finançament mitjançant oportunes aliances”.
Al II Congreso de la Profesión Médica
també hi van participar Ramon Pujol,
vocal del COMB i president electe de
la Federació Europea de Medicina Interna,
que va intervenir en la ponència
Troncalitat en la formació MIR, i
Francesc Ferrer, exvocal del COMB,
que va ser ponent de Compromís del
metge amb la seguretat del pacient i
ètica de la prevenció.
Els temes que es van tractar en la
trobada van ser: Nous models de protecció
social per a metges; Criteris per
al bon govern de centres i institucions
sanitàries; Responsabilitat professional
del metge; Demografia mèdica a
Espanya. Anàlisis i necessitats; Model
retributiu en l’exercici professional;
Resposta professional davant els
nous reptes assistencials; Validació
periòdica de la col·legiació: credencialisme;
Nou escenari en la píndola
anticonceptiva d’emergència; El metge
davant la nova llei de l’avortament;
Cures pal·liatives: d’una necessitat a
un dret; El malalt, l’eutanàsia i el metge;
Objecció de consciència; La medicina
i les altres professions sanitàries;
Compromís del metge amb la seguretat
del pacient i ètica de la prevenció;
Troncalitat en la formació MIR,
i Col·legiació obligatòria en medicina:
una necessitat social.
Es va debatre sobre aquests 16 temes
prèviament escollits, en els quals es
va fer un plantejament de la situació,
es va donar una visió crítica i es va
informació col·legial
Declaracions de Miquel Vilardell per a
la revista digital de l’OMC
Troncalitat: Creu que el consens del conjunt de la professió mèdica és
bàsic per treure endavant la troncalitat?
Sense cap mena de dubte, consens entre les diverses especialitats, i aquest
ha de fonamentar-se en la generositat per part d’aquestes per aconseguir
l’objectiu, que no és altre que el de millorar en la formació dels nostres
especialistes.
Validació periòdica de la col·legiació: Quina utilitat aportarà a un
col·legiat aquesta validació, i quins mecanismes ha d’iniciar cada
Col·legi de Metges per posar-lo en marxa?
És necessari que els professionals retem comptes, i un d’aquests és demostrar
la nostra competència. Els col·legis professionals han de participar
intensament en el mètode per demostrar-ho. No pot convertir-se en un
examen més de coneixements, sinó en una avaluació de formació continuada
periòdica, al costat de la valoració de la pràctica mèdica.
Píndola anticonceptiva: A quins mecanismes pot recórrer el metge per
frenar el possible ús indegut d’aquest anticonceptiu, que pot produir-se
a partir de la seva lliure dispensació a les farmàcies?
És fonamental el procés d’informació i formació de la ciutadania: sense això
és difícil. Únicament queda el recurs de la informació per part dels farmacèutics
i dels professionals mèdics en els seus llocs de treball i en el contacte
amb el ciutadà. És necessari informar que tot fàrmac té riscos i que només
s’han d’utilitzar de manera puntual.
Publicat a medicosypacientes.com
obrir un debat que va concloure amb
la definició d’una postura unànime.
Els organitzadors van cloure el Congrés
amb una declaració final de 13
punts en la qual, entre d’altres aspectes,
es denuncia la deficient informació
sobre recursos humans; l’absència
d’un registre nacional de metges
que la professió demanda des de fa
anys; un model retributiu que condiciona
l’exercici professional i comporta
la segmentació progressiva del
sistema, i la manca d’autonomia de
gestió dels metges. En aquesta declaració
també es reclama més professionalització
dels càrrecs de gestió sanitària;
es defensa que la competència
professional dels metges s’actualitzi
permanentment; s’advoca per la
necessària troncalitat de la formació
MIR, i la necessitat de la col·legiació
obligatòria per mantenir i fer efectiu
el compromís de la professió mèdica
amb la societat.
11
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010 11

informació col·legial
És habitual que els sistemes educatius,
en aquest cas l’educació
mèdica, vagin per darrere de les
necessitats canviants dels ciutadans,
en aquest cas necessitats de salut. Realment
la història ens indica que és
difícil disposar d’una formació mèdica
suficientment actualitzada i d’acord amb
una provisió racional de l’atenció sanitària.
L’aparició de noves malalties, els
canvis sociodemogràfics, el desenvolupament
tecnològic, els nous models de
gestió, el corporativisme immobilista,
les polítiques sanitàries zigzaguejants
són algunes de les variables que impedeixen
que planificadors i educadors
tinguin l’encert necessari per oferir una
organització professional prou àgil en
termes quanti-qualitatius davant les realitats
canviants. Per a més inri, en l’actual
segle XXI aquestes realitats es modifiquen
a velocitats inusitades, el que en
part explica moltes de les distorsions
actuals que generen dubtes, si no desconcert:
falten metges o no?, quin tipus
de metges falten?, per què el nostre
sistema especialitzat és tan poc versàtil?,
es fan totes les anàlisis pensant en
el ciutadà?
Idolatrem, i ensenyem amb orgull als
estudiants i residents els avenços tecnològics
quan el problema fonamental
de la ciutadania, encara que no únic,
són les malalties cròniques; dotem de
grans tecnologies de gestió de la informació
les nostres institucions quan el
que es troba més a faltar és una millor
relació entre professionals i pacients;
apostem per una investigació d’alt nivell
descuidant que la dedicació a la
formació també ha de ser recompensada.
En definitiva, les darreres dècades
s’ha avançat, sens dubte, en el coneixement
científic en detriment d’aspectes
més relacionats amb la pràctica clínica.
L’expansió de l’especialisme en la segona
meitat del segle XX va anar de la mà
de molts d’aquests avenços tecnològics
i ara es pretén recuperar una part
del perdut mitjançant una formació que
inclogui, en versió anys 2000, alguna
cosa similar al clàssic art de la Medicina
que confereix la formació bàsica integral.
És obvi que la necessitat de contenir
costos en els sistemes sanitaris s’ali-
12
12
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
La troncalitat
nea amb aquest nova filosofia, que pot
ajudar a l’aproximació de l’educació a
l’atenció sanitària real. En altres paraules,
s’ha de posar tant d’esforç en la
manera d’aplicar els avenços, tant diagnòstics
com terapèutics, que es produeixen
en les ciències mèdiques com en
el coneixement en si d’aquests avenços.
En aquest nou marc reneix la reforma
dels programes de formació mèdica. Un
bon exemple d’això és en el nostre país
la implantació del nou Espai Europeu
d’Educació Superior en la formació mèdica
de grau i la troncalitat com el primer
pas en la formació de postgrau, o
sigui del sistema MIR.
El desenvolupament que està tenint el
procés d’elaboració de la troncalitat en
l’especialització mèdica sembla que donarà,
finalment, els seus fruits. Després
de reunions, esborranys, debats i consultes
hi ha un grau d’acord que, si no és
unànime, és bastant ampli. Queden una
sèrie de circumstàncies particulars de
determinades especialitats que hauran
d’arreglar-se perquè no bloquegin el conjunt
del mandat que es desprengui de la
promulgació de la LOPS ara ja fa set
anys. Queda, també, que el treball que
s’està realitzant en la creació d’àrees de
capacitació no vagi dissociat de la troncalitat;
en cas contrari, l’esquema d’especialització
en forma d’“arbre” es limitaria
a un tronc amb branques, però sense
el desenvolupament de les parts més
distals que han d’agafar la forma de la
“copa”, on s’encreuen i donen la forma
definitiva a l’esquema.
El resultat final d’aquest procés haurà
d’oferir unes noves generacions d’especialistes
que hauran reforçat la seva
formació clínica bàsica, de tal manera
que se sentin més confortables en la
presa de decisions que afecten els seus
pacients sense la necessitat de recórrer
tan freqüentment a d’altres especialistes.
Paral·lelament, els generalistes clàssics
podran demostrar la seva capacitació
en determinades àrees que no haurien
de ser estrictament noves especialitats.
Si no fos així, es perpetuaria el
model actual d’especialització “en pinta”,
on la formació troncal ha desaparegut
per donar pas a continguts especia-
litzats des de l’inici de la formació postgraduada
que posteriorment dirigeix a
àrees de subespecialització dins de la
pròpia especialitat, amb el que es pot
arribar fins i tot a perdre la part bàsica
de la pròpia àrea de coneixement. No és
que hagin de desaparèixer els “profunds
coneixedors d’una estreta àrea de coneixement”,
sinó que aquests han de
poder adquirir aquesta condició després
d’aconseguir i mantenir unes competències
bàsiques (coneixements i
habilitats) que els permeti edificar sobre
aquesta base la seva expertesa.
Aquest procés ha de donar eficiència
als sistemes de salut i satisfacció a professionals
i pacients aproximant-se,
d’aquesta manera, als principis del professionalisme,
en què el contracte social
entre els dos col·lectius s’enforteix
explicitant el compromís mutu. “Com a
metge sóc capaç de resoldre els seus
problemes de manera més integral, incremento
la meva autosuficiència i li
dono més seguretat.”
L’estat actual del procés requereix un
esforç de consens que haurà de comportar
una determinació ferma per part de
les parts implicades de tancar-lo sense
dilacions interminables. Naturalment,
per a això seran imprescindibles la generositat
i la determinació inequívoca.
Si es compleixen aquestes prediccions,
ens apropem a un model d’especialització
més semblant al de la majoria de
països europeus i potser ja no sigui un
somni el poder homogeneïtzar una cosa
tan raonable com és formar metges i,
més concretament, metges especialistes
en el nostre vell continent, que camina
bastant endarrerit en aquest aspecte
(el de l’Educació Mèdica) respecte a
l’Amèrica del Nord.
Article publicat a
medicosypacientes.com
Ramón Pujol Farriols,
vocal del COMB i president electe de l'European
Federation of Internal Medicine (EFIM)

Ricard Gutiérrez,
vicepresident segon del
COMB i vicepresident de
l’Organització Mèdica
Col·legial, fa balanç en
declaracions al SIC dels
acords més rellevants del II
Congreso de la Profesión
Médica de España.
Què ha estat el II Congreso de la
Profesión?
Més que un congrés ha estat una
convenció en la qual s’han reunit uns
500 metges, tots els quals formen part
de les Juntes de Govern dels diferents
col·legis de tot Espanya, i tenen responsabilitats
en l’estructura col·legial
—presidents, secretaris, presidents
de comissions de deontologia, etc.— per
reflexionar durant dos dies sobre un seguit
de temes que es consideren d’actualitat
per a la professió mèdica i, una
cosa que no s’havia fet mai en l’àmbit
estatal, posicionar-se i votar les propostes,
per saber quin és l’estat d’opinió de
la professió sobre diferents temes.
Els temes han abastat coses tan diferents
com poden ser el futur dels sistemes de
protecció social propis que tenim, el Patronato
de Huérfanos Príncipe de Asturias
i quin hauria de ser el procés de transformació
per arribar a un sistema de protecció
social del segle XXI per als metges.
Un altre tema va ser el de la responsabilitat
civil. El Col·legi de Barcelona fa
anys que hi treballa i té una experiència
única a tot l’Estat que és la pòlissa que
tenim tripartida entre el Servei Català
de la Salut, les patronals, els empleadors
i nosaltres com a Col·legi.
També es van tractar altres temes importants,
com una mesa que va parlar
de la resposta professional davant dels
nous reptes assistencials. Això vol dir
que ens està canviant el tipus de malalt
que atenem als nostres serveis hospitalaris
i centres d’atenció primària, i que
està canviant el patró d’aquest malalt.
D’un malalt agut a un malalt que és
crònic, que és vell, que està polimedi-
informació col·legial
Ricard Gutiérrez fa balanç del II Congreso
de la Profesión Médica de España
D’esquerra a dreta: José María Rodríguez,
tresorer de l’OMC; Ricard Gutiérrez,
vicepresident 2n. del COMB i vicepresident de
l’OMC; Trinidad Jiménez, ministra de Sanitat;
Juan José Rodríguez Sendín, president de l’OMC;
Serafín Romero, secretari general de l’OMC, i
Jerónimo Fernández, vicesecretari de l’OMC.
cat, que té moltes malalties alhora i que
és fràgil. El model assistencial no acaba
d’estar ben adaptat, ni en el dispositiu,
ni a vegades en els professionals, per
tractar aquest altre tipus de malalt.
També vàrem debatre sobre una sèrie
de temes més puntuals, però que són
de molta actualitat en la professió, com
són el tema de l’eutanàsia, el de l’avortament,
i el de la píndola anticonceptiva
de l’endemà.
Un altre dels temes tractats que m’agradaria
destacar és el de la relació dels
professionals de la medicina amb la
resta de les professions sanitàries, arran
de la mal anomenada prescripció
infermera, de recent aparició, que de
vegades porta a equívocs o conflictivitat,
de com haurien de ser aquestes
relacions i de quin és el paper que hi
juga cada professional.
Vàrem acabar amb una mesa dedicada
al tema de la col·legiació obligatòria.
Com sabeu, aquest any, amb la Llei
Òmnibus, el govern de l’Estat ha de fer
una llei de col·legis professionals en la
La conclusió principal és una
valoració molt positiva
d’haver reunit uns 500
responsables de col·legis de
metges de tot Espanya per
debatre, reflexionar i votar
posicionaments sobre 16
grans temes d’actualitat.
qual s’acabi de definir sobre la collegiació
obligatòria en qualsevol àmbit
de la professió. Ara hi ha quatre comunitats
autònomes, Andalusia, Canàries,
Astúries i Extremadura, en les quals la
col·legiació no és obligatòria en el sistema
públic, però sí en l’exercici privat de
la professió. En aquesta mesa es va fer
una reflexió profunda, com a Consejo
General i com a col·legis de metges,
sobre quins són els valors afegits que
pensem que comporta la col·legiació
obligatòria, com són el control de
la col·legiació, aquesta coregulació de
la professió, conjuntament amb l’Administració;
vetllar per les normes ètiques
de les comissions de deontologia, fet
que és molt important que es faci des de
la pròpia professió, i vetllar pel metge
que a vegades està malalt, que té un
problema d’addicció, a través del Programa
d’Atenció Integral al Metge Malalt.
És a dir, que hi ha un conjunt de
coses que pensem que justifiquen sobrerament
la col·legiació, que hi hagi
uns col·legis professionals que regulin
la professió i no deixar-ho únicament i
exclusivament a l’Administració.
Vostè va fer la reflexió inicial de la
ponència sobre “La validació periòdica
de la col·legiació: credencialisme”.
Quins han de ser els instruments dels
col·legis per a la validació periòdica de
la col·legiació?
La validació periòdica de la col·legiació,
que seria acceptar que és bo, convenient
i necessari que cada x anys es revisi aquell
acte que vàrem fer quan vam acabar la
carrera i vàrem venir aquí a col·legiarnos.
Sí, és bo que cada x anys ho revisem.
No és amb l’ànim d’examinar el metge,
sinó que és fonamentalment per donar-li
l’oportunitat que es faci evident l’esforç
continu que fa al llarg de la seva carrera
professional. També com a element per
garantir a la ciutadania que els metges
estan en les millors condicions possibles
per fer un acte mèdic de qualitat.
És un tema que fa temps que l’estem
treballant. El vàrem aprovar a l’Assemblea
del desembre del 2009 i ja s’està
començant a implementar.
La idea és veure si aquest any 2010 ho
podem fer a uns 10, 12 o 15 col·legis.
13
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010 13

informació col·legial
N’agafarem de grans, de mitjans i de
petits, per avaluar la complexitat del
mecanisme per posar-ho en marxa.
Què avaluarem? Mirarem tres coses fonamentalment.
Una, el metge està en un estat de salut
física i psíquica correcte? Ho podem
garantir? I això com es farà? Amb un
informe mèdic, el responsable serà el
Col·legi de Metges o un òrgan en què
delegui i que faci aquest informe mèdic
sobre la salut.
El segon, aquest metge o metgessa no
ha comès cap falta?, no té cap expedient
a la Comissió Deontològica?, ha tingut
una actitud correcta? Aquí el paper el
tindran les comissions deontològiques.
El tercer, el metge allà a on ha estat
treballant, a l’ICS, a l’hospital o en un
Centre d’Atenció Primària, durant els
últims sis anys, agafant com a paràmetre
la duració de la carrera; hi ha alguna
queixa, alguna reclamació, sí o no?
Això seria la manera de començar, perquè
la segona fase que hi afegirem, que
seria l’any 2011, és el tema de la Formació
Mèdica Continuada.
Demanarem al metge que ens acrediti
quina formació mèdica ha fet, ja que
pràcticament tots els metges en fan.
14
14
Comissió de
deontologia
El Consell de Col·legis de Metges de
Catalunya ha decidit no recórrer i
acatar la resolució del Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya que ratifica
la sentència del Jutjat del Contenciós-Administratiu
núm. 12, per la qual
s’anul·laven les normes 33 i 59 del Codi
de Deontologia, relatives a l’atenció
mèdica a la persona menor.
Acatar la sentència vol dir senzillament
obeir-la i que, a partir d’ara, les normes
anul·lades ja no formen part del nostre
Codi. Ara bé, això no significa estar
d’acord ni compartir el contingut de la
resolució judicial.
El Consell ha encomanat a les respectives
comissions de deontologia l’anàlisi
de la situació i la reflexió sobre la conveniència
de proposar un nou redactat de
les normes anul·lades.
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
El Codi de Deontologia i la sentència del
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
En l’atenció mèdica a la persona menor,
el marc de referència són els articles
específics de la legislació que regula
el dret a la informació i a decidir
del pacient, la Llei 21/2000, de 29 de
desembre, i la Llei 41/2002, de 14 de
novembre. I, a partir del proper juliol,
haurem de tenir en compte la Llei 2/
2010, de 3 de març, de salut sexual i
reproductiva i de la interrupció voluntària
de l’embaràs.
Les recomanacions del document La
persona menor d’edat en l’àmbit de la
salut, del Comitè de Bioètica de
Catalunya, òrgan assessor del govern
de la Generalitat, poden ajudar a orientar
l’actuació professional en les situacions
complexes no previstes per la llei.
El Codi de Deontologia és i ha de ser
l’exponent de la capacitat d’autoregu-
Ricard Gutiérrez fa balanç del II Congreso de la Profesión Médica de España
Això es valora en uns crèdits d’àmbit
nacional i europeu.
Després també hi ha formació mèdica
continuada que no està acreditada, però
que també la treballarem i al final farem
uns barems ad hoc.
La tercera fase, que està previst implementar
el segon semestre del 2011 o ja
el 2012, serà el tema de l’acreditació de
les competències.
Per un costat, hi ha les competències
transversals, aquelles que són comunes
a tots els metges facin l’especialitat
que facin, i aquí tenen un paper important
els col·legis de metges sobretot, i
un paper menys important les societats
científiques.
Per l’altre costat, tenim les competències
específiques de cada especialitat.
Els col·legis també hi col·laboraran, però
qui hi té un paper important són les
societats científiques, que són les que
coneixen les competències que han de
tenir els especialistes.
Al seu parer, quines són les conclusions
més rellevants del II Congreso de
la Profesión Médica?
La conclusió principal és una valoració
molt positiva d’haver reunit uns 500
lació del col·lectiu mèdic, sempre al servei
dels interessos de la societat.
La reflexió de les comissions ha de poder
orientar i propiciar les actuacions
dels col·legiats per conciliar l’autoritat
parental i l’autonomia de la persona
menor competent.
Tanmateix, i en cas de conflicte, hauran
de formular recomanacions amb l’objectiu
de minimitzar el mal físic i psicològic
al menor, tractar d’una manera
justa les parts implicades i fer respectar
els drets de la persona menor quan
mostra competència per decidir si s’acull
amb confiança a l’acció benèfica dels
serveis sanitaris.
Màrius Morlans,
president de la Comissió de Deontologia
Barcelona, 5 de maig de 2010
responsables de col·legis de metges de
tot Espanya per debatre, reflexionar i
votar posicionaments sobre 16 grans
temes d’actualitat durant dos dies. Jo
penso que per se això ja té un valor molt
important.
La segona conclusió és que estem treballant
en un recull de les reflexions que
es van fer arran del Congrés i que ho
tindrem aviat. De cada una de les meses
s’extreuen una sèrie de conclusions i
reflexions, i a partir de les votacions que
hi va haver sobre les diferents preguntes
al llarg del Congrés s’extreu un estat
de la situació sobre els diferents temes
per veure quin és el posicionament de la
professió mèdica a Espanya.
La tercera conclusió és que, havent vist
el bon funcionament d’aquest Congrés,
la nostra idea és la de fer-lo cada dos
anys. Reunir aquest conglomerat de responsables
de tots els col·legis de metges
d’Espanya per poder discutir, reflexionar
i acabar votant sobre els grans
temes que preocupen la professió en
cada moment i, així, tenir els responsables
del Consejo General i els dels
col·legis de metges, un estat d’opinió
sobre el full de ruta sobre el qual s’han
d’anar marcant les prioritats.

Actualitat
professional
En el marc de la jornada
sobre “L’autonomia dels
metges. És possible?”,
Miquel Vilardell, president
del COMB, va expressar la
seva preocupació per les
conseqüències de la
retallada de sous en el
col·lectiu mèdic.
Miquel Vilardell, president del COMB, i Manel
del Castillo, secretari general de la patronal
CAPSS del Consorci de Salut i Social de
Catalunya, en la jornada de debat sobre
L’autonomia dels metges. És possible?
informació col·legial
Vilardell tem un augment
del desencant dels metges
per la retallada de sous
Durant la celebració a la seu
col·legial de la jornada de
debat sobre L’autonomia dels
metges. És possible? Miquel Vilardell,
president del COMB, va manifestar la
seva inquietud per l’afectació de les
mesures de retallada de sous en el
col·lectiu mèdic, aprovat pels governs
espanyol i català, contra el dèficit de
recursos del sistema públic. Segons
va declarar Vilardell a Europa Press,
“s’ha de pensar que els sous dels
metges no són competitius amb el
nostre entorn i les mesures haurien
d’afectar tan poc com es pugui la seva
massa salarial”. També va advertir
que “la sostenibilitat depèn molt dels
professionals sanitaris i si aquests no
se senten ben tractats serà molt difícil”.
El president del COMB també es va
posicionar sobre el copagament, i va
declarar que “abans d’implantar el
copagament, de la manera com l’entenem
actualment per un ús d’un servei,
si és que fa falta, podríem revisar
el copagament actual que hi ha pel
que fa als fàrmacs; per veure si és
correcte”. Vilardell va defensar “modificar
el copagament de fàrmacs en
funció de la renda i no de l’edat, com
passa actualment, com una mesura
per contrarestar el dèficit que pateix
la sanitat pública espanyola”.
Vilardell també va citar la necessitat
de dur a terme canvis organitzatius
per “millorar l’eficiència de les plantilles
en alguns temes”, i també “dotar
de més autonomia i participació els
metges”.
Una altra via que va citar va ser la
necessitat d’augmentar la informació
dels ciutadans sobre el sistema
per “fomentar una millora de l’ús
dels recursos i, també, revisar la cartera
de serveis actual”. Va descartar
“treure cap prestació del sistema”,
però sí que va defensar “implementar
el copagament per a les noves
que hagin d’entrar, després d’una
acurada revisió de la seva eficiència
per part d’una agència d’avaluació
externa”.
Respecte a la proposta de la consellera
de Salut, Marina Geli, per la introducció
del “copagament voluntari”
consistent en la desgravació d’impostos
de l’IRPF per a aquelles persones
que tinguin mútues privades, Vilardell
va veure amb bons ulls aquesta
via, encara que observà que “podria
generar discrepàncies perquè la Conselleria
d’Economia deixaria d’ingressar
uns diners”.
15
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010 15

informació col·legial
16
16
El metge
emprenedor
El Col·legi de Metges de
Barcelona (COMB) va
acollir de nou, el passat
març, la segona edició del
Fòrum d’Inversió
Healthcare. Aquest any ha
estat organitzat pel COMB,
Barcelona Activa, IESE
Business School i Genoma
España, i es va celebrar
conjuntament amb el 43è.
Fòrum d’inversors privats i
Family Offices d’IESE.
D’esquerra a dreta: Joan Roure, director i
fundador de la xarxa d’inversors IESE; Miquel
Vilardell, president del COMB; Jordi William
Carnes, tinent d’alcalde d’Hisenda i Promoció
Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona i
president de Barcelona Activa, i Rafael Camacho,
director general de Genoma España, en la
inauguració del Fòrum
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
La innovació en salut torna
a reunir-se al 2n. Fòrum
d’Inversió Healthcare
La finalitat d’aquest Fòrum és facilitar
l’accés a finançament privat
a les empreses de la ciutat
del sector de la salut que necessiten
una injecció de capital entre 200.000
i 2 milions d’euros. D’aquesta manera
es van presentar nou empreses de
l’àmbit de la biotecnologia, medical
devices, serveis sanitaris i TIC relacionades
amb la salut.
Aquestes empreses van estar seleccionades
entre les 130 que es van presentar
inicialment, 80 més que en la
primera edició del Fòrum celebrada el
2009. Un Comitè Avaluador, format
per representants d’institucions promotores,
va escollir aquelles amb més
potencial de creixement i en procés
de desenvolupar una activitat d’ I+D+i.
Els participants van ser Arquebio, Dr.
Healthcare, Dry Blood Spoots, SOM
Biotech, Certificación de lesiones S.L,
Gesex Atenció domiciliaria, Pangaea
Biotech S.A., Tromobotargets i Bioglane.
Durant el Fòrum van presentar
els seus projectes a inversors del sector
salut i al mateix Comitè Avaluador.
Miquel Vilardell, president del COMB,
Jordi William Carnes, tinent d’alcalde
d’Hisenda i Promoció Econòmica de
l’Ajuntament de Barcelona i president
de Barcelona Activa, i Joan Roure, di-
rector i fundador de la xarxa d’inversors
IESE, van ser els encarregats d’inaugurar
el Fòrum.
Miquel Vilardell va ressaltar la rellevància
d’aquest acte, que es va celebrar
poc després que fos elegit com a
nou president del COMB: “Per a mi és
un honor que un dels primers actes
que presideixo sigui tan important
per al país. Un fòrum en què la ciència
i l’economia es donen la mà per a un
futur millor, per aconseguir més llocs
de treball i major benestar.”
En aquesta segona edició del Fòrum
es va celebrar una taula rodona en
què experts del sector Healthcare van
debatre els reptes en la inversió en
innovació sanitària de cara al 2010.
Van intervenir Jaume Aubia, conseller
delegat del COMB; Manel Balcells,
president de Biocat; Joan Bigorra, director
d’Innovació de l’Hospital Clínic
de Barcelona; Antonio Parente, director
general i cofundador de Lipotec i
president de CataloniaBio, i Rafael
Camacho, director general de Genoma
España.
Aubia va parlar del programa Metge
Emprenedor del COMB, que intenta
“sanititzar la resistència dels metges
a fer negoci amb les seves idees i
avenços”, perquè és “una obligació

ètica del metge” fer que els seus coneixements
“arribin a la màxima eficiència
amb la major aplicació en el
mercat”. Aquest programa està dirigit
per Lluís G. Pareras i busca promoure
les noves iniciatives d’innovació
tecnològica en el sector sanitari.
Una de les novetats d’aquesta segona
edició del fòrum va ser la incorporació
d’un taller de treball “Iniciació
a la inversió en Healthcare & Biotech”
impartit per Pareras i el director
general i cofundador de Lipotecm
Antonio Parente. Al taller s’han
presentat 12 projectes en busca de
finançament.
L’acte es va seguir en directe per videoconferència
a Madrid i es pot veure
al canal de televisió del COMB,
combtv.cat. La primera edició del Fòrum
Healthcare de Barcelona es va
celebrar el 4 de novembre de 2009 i
va comptar amb 12 empreses que van
presentar els seus respectius projectes.
En el marc d’aquesta trobada més
d’un 25% de les empreses van establir
contacte amb inversors de capital
risc.
Quins són els productes presentats?
2
informació col·legial
1. D’esquerra a dreta: Joan Roure; Jaume Aubia,
conseller delegat del COMB; Joan Bigorra,
director d’Innovació de l’Hospital Clínic de
Barcelona; Manel Balcells, president de Biocat, i
Rafael Camacho, en la taula en què es va
debatre sobre els reptes en la inversió en
innovació sanitària.
2. Sala d’actes del COMB durant la celebració
del 2n. Fòrum d'Inversió Healthcare.
Arquebio: Plataforma tecnològica que millora els processos de producció de molècules
basats en la síntesi química mitjançant la fermentació microbiana.
Dr. Healthcare: desenvolupa productes biofuncionals per millorar trastorns respiratoris,
la migranya, l’estètica facial o l’odontologia.
Dry Blood Spoots: pretén substituir el procés de presa de mostres sanguínies en medi
líquid per un sobre paper de filtre.
SOM Biotech: Investiga, valida, patenta i llicencia noves aplicacions de fàrmacs ja
comercialitzats. Pot fer ús de la plataforma HELIOS per seleccionar molècules químiques
amb una identitat biològica idèntica, però amb una estructura molecular
distinta.
Certificación de lesiones S.L.: Mitjançat la biomecànica mesura els paràmetres físics
que s’alternen amb el dolor. Pot generar proves objectives que detectin lesions i
permet certificar-les davant de terceres persones.
Gesex Atenció domiciliaria: Centra el seu negoci en la venda a domicili, a persones
dependents, de productes i serveis sociosanitaris, com per exemple, l’atenció en la
llar; assistència en la rutina diària i el suport psicològic, fisioterapèutic o d’un
logopeda.
Pangaea Biotech S.A.: Se centra en el tractament personalitzat de pacients amb
càncer, alhora que s’investiga i desenvolupa tests de diagnosi molecular i de fàrmacs
anticàncer.
Tromobotargets: Desenvolupa productes terapèutics per tractar patologies en l’àrea
cardiovascular-hemotesina.
Bioglane: Una empresa de biotecnologia industrial que opera en el sector white
biotech i ofereix un nou ingredient nutracèutic: un aminosucre natural que contribueix
a reduir l’índex glicèmic.
17
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010 17
1

informació col·legial
18
18
Actualitat
professional
El Govern de la Generalitat guardona Miquel Bruguera amb la
medalla Josep Trueta
El Govern de la Generalitat de
Catalunya va lliurar, el passat 25
de maig, la medalla Josep Trueta al
mèrit sanitari a Miquel Bruguera, expresident
del Col·legi de Metges de
Barcelona, per la seva contribució a la
millora de la sanitat.
També van ser distingits amb la medalla
Josep Trueta l’especialista en
radiodiagnosi Javier Bardají; el professor
de Polítiques Públiques de la
Universitat Pompeu Fabra i llicenciat
en Medicina, Vicenç Navarro; la
podòloga Virgínia Novel; la infermera
Rosa Parés; la periodista Milagros
Pérez Oliva; els metges de
família Carles Querol i Josep Ruscalleda,
i el farmacèutic Andreu
Suriol.
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
D’altra banda, Miquel Bruguera va
rebre, el passat maig, el Premi d’Ediciones
Mayo, editora de la revista 7
El COMB acull una jornada de debat sobre l'ètica dels incentius a
professionals sanitaris
El Col·legi de Metges de Barcelona
va acollir una jornada de debat
sobre “Ètica dels incentius professionals
sanitaris”, celebrada a finals
d’abril i organitzada per la Fundación
de Ciencias de la Salud i l’Organització
Mèdica Col·legia (OMC).
El debat es va dividir en dues taules
rodones, una sobre els incentius en el
sistema sanitari, moderada per Diego
Gracia, president de la Fundación de
Ciencias de la Salud; i l’altre sobre els
incentius en la pràctica clínica, moderada
per Miquel Vilardell, president
del COMB. També es va presentar la
guia “Ética de los incentivos a profesionales
sanitarios” per part de Diego
Gracia i Juan José Rodríguez Sendín,
president del Consejo General de
Colegios Oficiales de Médicos.
A la taula sobre els incentius en el
sistema sanitari, Vicente Ortún, di-
José Montilla, president de la Generalitat de Catalunya; Miquel Bruguera, expresident del COMB, i Marina
Geli, consellera de Salut, en l’acte de concessió de la medalla Josep Trueta al mèrit sanitari.
rector del Centre de Recerca en Economia
i Salut de la Universitat Pompeu
Fabra, va parlar dels incentius des de
la perspectiva de l’economia i Juan
José Rodriguez Sendín va tractar els
incentius amb la perspectiva des de la
Clínica.
La taula sobre els incentius en la
pràctica clínica va comptar amb la
participació d’Ignacio Gadea, del
Servei de Microbiologia Clínica de la
Días Médicos, en la categoria de Personalitat
Sanitària de l’Any, en un
acte celebrat al Palau de la Música.
Fundación Jiménez Díaz, i de
Francesc Borrell, del Departament
de Ciències Clíniques de la Facultat
de Medicina i de l’EAP Gavarra de
Cornellà. Cada un d’ells va exposar
la seva opinió sobre els incentius
des del punt de vista de la pràctica
privada i de l’atenció primària, respectivament.
En la presentació de la guia es va
assenyalar que l’objectiu d’aquesta
és el de mostrar, partint de casos
concrets, els conflictes d’interessos
i valors més freqüents en el tema
dels incentius, i la manera més prudent
i responsable de resoldre’ls.
L’objectiu de l’ètica, segons els autors,
no és el d’establir principis rígids
als quals hagin d’adequar-se
sempre les situacions concretes sinó
buscar en cada cas concret la solució
millor.
Foto: Jordi Bedmar

Revista
de premsa
“Amb una sanitat més ben
organitzada no
necessitaríem metges de
fora”
Miquel Vilardell, president del
Col·legi Oficial de Metges de
Barcelona (COMB)
Només cal entrar en el despatx
d’un metge per saber si
“és dels d’abans” o s’ha rendit
a la moda del “despatxeix”.
En el cas de Miquel
Vilardell, responsable de Medicina
Interna de l’Hospital
Vall d’Hebron i nou president
del Col·legi Oficial de Metges
de Barcelona (COMB), no hi
ha dubte possible. Rep ABC
en la seva modesta consulta,
en la qual no hi ha taula de
reunions, ni maquina de cafè,
ni sofà amb tauleta auxiliar
per tenir-hi la gravadora; tan
sols una llitera i dues cadires;
allí transcorre l’entrevista.
Miquel Vilardell, tot un
referent en el món sanitari
català —autor del primer Informe
Vilardell i partícip del
segon, encara per publicar—,
assegura que puja a la poltrona
del COMB amb un doble
propòsit: seguir sent fidel
a la seva professió i fer
sentir la veu dels metges barcelonins.
[...]
“No al copagament”
- Han de pagar-se les
urgències, encara que sigui
simbòlicament, per acabar
amb els abusos del sistema?
- Del copagament se n’ha de
parlar amb la boca petita. No
ho veig com un element per
recaptar més, i per disminuir
la pressió assistencial és molt
discutible. Abans hi ha altres
fórmules, com una bona informació,
una bona formació, un
control més rigorós de l’ús dels
serveis sanitaris, algun canvi
ABC,
8 de març de 2010.
en els models organitzatius,
afavorir l’autogestió. Després
de tot això, si fracassem, et
pots plantejar alguna mesura
dissuasòria, encara que jo seria
molt cautelós, i més en un
moment de crisi.
- Creu que si s’optimitzessin
els recursos humans no hauríem
de recórrer als metges
de fora?
- Probablement si la sanitat
catalana estigues més ben
organitzada no necessitaríem
metges estrangers. Si les places
tinguessin més estabilitat
i els estímuls econòmics a
aquestes places fossin millors,
tot canviaria.
- Què modificaria?
- Els canvis anirien cap a una
menor burocratització del
sistema. Miri el meu despatx,
no tinc taula de reunions.
M’estimo més tenir una llitera
per si hi ha una urgència. [...]
Esther Armora
ABC,
8 de març de 2010
FÒRUM D’INVERSIÓ
HEALTHCARE
El sector de la salut genera
oportunitats de negoci a
Barcelona
Més de 100 inversors privats i
emprenedors del sector de la
salut i les ciències de la vida
s’han donat cita en la segona
edició del Fòrum Healthcare
Barcelona i en el 43è. Fòrum
d’Inversors Privats i Family
Offices de la IESE Business
School, que s’ha celebrat
conjuntament en el Col·legi
Oficial de Metges de Barcelona
(COMB). [...]
Redacción Médica,
12 de març de 2010
Marina Geli agraeix a
Miquel Bruguera la seva
tasca en el Consell de la
Professió Mèdica
El substitueix Miquel Vilardell
en ordenació professional
Un acte intern a l’Hospital Clínic
de Barcelona, amb l’excusa
d’informar la direcció i els
facultatius d’aquest centre
dels cinc documents de recomanacions
que han sortit fins
ara del Consell de la Professió
Mèdica de Catalunya, ha servit
a la consellera de Salut,
Marina Geli, per reivindicar
l’existència d’aquest òrgan
consultiu (creat rere la vaga
de facultatius de la primavera
de 2006) i agrair a Miquel Bruguera
la seva tasca de quatre
anys com a president de la
seva Comissió d’Ordenació
Professional. Bruguera, que és
hepatòleg del Clínic, li ha passat
el testimoni del càrrec a
Miquel Vilardell [...].
Diario Médico,
25 de març de 2010
informació col·legial
Els metges barcelonins
donen suport a l’obertura
de més narcosales
El Col·legi Oficial de Metges
de Barcelona dóna suport a
l’ampliació a la ciutat del nombre
de narcosales, com es coneix
popularment les sales de
venipunció.Creuen que cal
descongestionar les existents.
L’Ajuntament de Barcelona i
la Conselleria de Salut van fer
públic la setmana passada que
tots el districtes de la ciutat
tindran aquestes sales abans
de 2014.
En un comunicat després de la
reunió de la Junta de Govern
del COMB al gener d’aquest
any, ha recordat aquesta necessitat
“per evitar que la concentració
d’usuaris a les existents
pugui generar alarma
social”, ha afegit [...].
Europa Press,
29 de març de 2010
19
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010 19

informació col·legial
20
20
Revista
de premsa
Anul·len normes mèdiques
que obviaven el control
patern
El Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya ha anullat
dos articles del Codi de
Deontologia del Consell de
Col·legis de Metges de
Catalunya que feien referència
a la confidencialitat de
l’atenció mèdica a menors.
[...]
El Mundo,
9 d’abril de 2010
Catalunya recorre als
metges estrangers per
cobrir vacants
Els facultatius
extracomunitaris col·legiats
el 2009 són el 57%
[...] El nombre de facultatius
estrangers en el Col·legi de
Metges de Barcelona no ha
parat de créixer en una dècada
i l’any passat ja van
representar més del 57% dels
col·legiats. [...]
Marc Soler, director corporatiu
del Col·legi de Metges de
Barcelona, assegura que en
teoria Catalunya no hauria de
tenir dèficit de facultatius, ja
que té una de les ràtios més
elevades d’Europa. De tota
manera, critica que dos de
cada tres joves es quedin fora
de les facultats de medicina
per l’elevada nota de tall i
després salut hagi de recórrer
als metges extracomunitaris
per resoldre el dèficit de
personal. [...]
El País,
10 d’abril de 2010
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
1. Diario Médico,
25 de març de 2010.
2. El País,
10 d’abril de 2010.
Sentència TSJC diu que un
menor no pot decidir sense
autorització tutor legal
Una sentència del Tribunal
Superior de Justícia de
Catalunya (TSJC) ha deixat
sense efecte dues normes del
Codi Deontològic del Consell
de Col·legis de Metges de
Catalunya sobre la confidencialitat
dels menors considerats
madurs, i la capacitat
d’aquests de decidir sobre la
interrupció de l’embaràs sense
autorització del seu tutor
legal. [...]
Miquel Vilardell ha explicat a
EFE després de fer-se pública
aquesta sentència que amb
aquest codi el col·legi s’avançà
al que després es va aprovar en
la reforma de l’avortament, que
reconeix el dret de l’adolescent
a la seva autonomia.
Segons Vilardell, com que això
s’ha fet amb reglaments
anteriors a la llei, la sentència
implica que no es pot respectar
aquest autonomia i que el
metge no té capacitat per
decidir si el menor és madur o
no per prendre decisions, i que
es requereix el consentiment
del tutor legal. [...]
Efe,
12 d’abril de 2010
El TSJC corregeix el codi
dels metges sobre
avortament en menors
El Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya (TSJC) ha
anul·lat dos articles del codi
deontològic del Col·legi de
Metges de Catalunya, un dels
quals fa referència al consentiment
dels menors d’edat per
avortar.
La sentència té pocs efectes
pràctics, explicà el president
del Col·legi, Miquel Vilardell,
a causa de l’entrada en vigor
de la reforma de la llei, però
tanca un llarg contenciós entre
metges col·legiats. [...]
La Vanguardia,
13 d’abril de 2010
El TSJC emet una decisió
que es contradiu amb la
nova llei de l’avortament
[...] La sentència del TSJC deixa
en suspens els articles 33 i
59 del codi professional dels
metges de Barcelona, que
al·ludeixen a la confidencialitat
de les menors per part del
metge i a la necessitat que
aquestes donin el consentiment
a una interrupció d’embaràs
que els afecti. Els dos
articles ja estaven en suspens.
“La sentència del Tribunal
Superior és contradictòria
amb la llei espanyola sobre
interrupció voluntària de l’embaràs,
però, mentre aquesta
no entri en vigor (ho farà al
juny), nosaltres acatarem la
decisió judicial”, va indicar
ahir el doctor Miquel Vilardell,
president del CMB. [...]
El Periódico,
13 d’abril de 2010
Anul·len dos articles del
codi dels metges
La secció cinquena del
Tribunal Superior de Justícia
1
2

Revista
de premsa
de Catalunya ha declarat nulles
dues normes del codi deontològic
dels metges catalans
en què es reconeixia el
dret a la confidencialitat dels
pacients menors d’edat, la
qual cosa implicava no haver
d’informar els pares o tutors
legals de la seva salut quan el
professional considerés que
el menor era prou madur. [...]
El president del consell, Miquel
Vilardell, va assegurar que
l’entitat no farà cap acció legal
més, ja que, amb la nova llei de
l’avortament, ja es preveu
legalment com s’han de resoldre
els casos de menors madures
que vulguin avortar. [...]
Avui,
13 d’abril de 2010
El MIR que ve
El nou model d’especialització
mèdica tindrà dos anys de
formació comuna
Després de més de trenta
anys, la manera com es formen
els metges especialistes
a Espanya està a punt de
donar un tomb. Mentre el Ministeri
de Sanitat, en col·laboració
amb les comunitats
autònomes, ultima el reial
decret que regularà com serà
el nou MIR, estudiants i una
part important dels professionals
admeten que, encara
que s’ha de canviar, persisteixen
dubtes sobre les modificacions
que es produiran.
[...]
Vilardell: “Hi pot haver
una reforma a diverses
velocitats”
Com bona part de la professió,
el president del Col·legi de
1. El Periódico,
13 d’abril de 2010.
2. La Vanguardia,
13 d’abril de 2010.
Metges de Barcelona, Miquel
Vilardell, advoca per una reforma
de via tranquil·la. Sobre
el debat de quines especialitats
poden quedar-se fora
de les àrees comunes, Miquel
Vilardell aposta perquè la
qüestió no s’afronti com un
problema: “No posem impediments
ni afavorim lluites; en
aquest procés pot haver-hi
diverses velocitats”, manifestà.
[...]
La Vanguardia,
13 d’abril de 2010
Una teràpia molt perillosa
Delictes contra el personal
sanitari
[...] En el que va d’any, 14 són
els expedients oberts per
agressions registrats pel
Col·legi Oficial de Metges de
Barcelona (COMB), set del
quals estan ja en mans de la
justícia. La majoria de casos
són agressions verbals, com
insults, amenaces o injúries,
encara que hi ha també
agressions físiques, si bé disminueixen,
de moment.
El director del servei de responsabilitat
professional del
COMB, Josep Arimany, explica
a ABC que hi ha casos de metges
en situacions de risc altes,
als quals se’ls ha amenaçat
greument. És per això que
aquesta entitat professional
signarà en breu un acord amb
la Fiscalia del Tribunal de Justícia
del Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya (TSJC),
perquè en situacions com
aquestes es puguin gestionar
directament amb un fiscal interlocutor.
[...]
ABC,
18 d’abril de 2010
Miquel Bruguera i
Milagros Pérez Oliva,
medalles Josep Trueta al
mèrit sanitari
L’expresident del Col·legi
Oficial de Metges de Barcelona
(COMB) Miquel Bruguera
i la periodista Milagros
Pérez Oliva rebran sengles
medalles Josep Trueta del
Govern al mèrit sanitari, que
reconegueren set persones
més. [...]
Europa Press,
18 de maig de 2010
“El decret sobre AMF-AT
anirà al Constitucional”
[...] El decret opta per la diferenciació
entre els metges
amb contracte laboral i els
informació col·legial
que estaven lligats a AMF-AT
amb un contracte civil. Per
als primers, es preveu la incorporació
al règim general
de la Seguretat Social i, per
als segons, una compensació
econòmica que s’elaboraria
mitjançant un prorrateig.
[...]
Ignasi Pidevall, lletrat del Collegi
de Metges de Barcelona,
ha celebrat l’aprovació del
decret, que arriba “deu anys
tard i la demora del qual ha
obligat molts metges a anar
als tribunals en defensa dels
seus drets”. [...]
Un del dubtes que planen ara
sobre el nou decret és “la
incertesa sobre els drets
adquirits mitjançant sentència
judicial”. [...]
Diario Médico,
18 de maig de 2010
21
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010 21
1
2

informació col·legial
22
22
PROGRAMA DE PROTECCIÓ SOCIAL DEL COMB
El COMB vetlla per la
millora de les condicions de
vida dels col·legiats i
familiars directes. A
continuació, us exposem el
cas real d’una col·legiada a
la qual s’ha pogut ajudar a
través del Programa de
Protecció Social:
Cas real:
Una metgessa col·legiada ha contactat amb el Programa de Protecció Social exposant la seva situació familiar, que
es resumeix en el cas següent:
“Metgessa col·legiada, casada i amb un fill de 5 anys i dues filles bessones de 2 anys. La metgessa explica que el seu
fill pateix disminució psíquica i està pendent del recurs social i assistencial per part de l’Administració pública, que ha
valorat amb un Grau II i nivell II la dependència del seu fill.
En el mateix nucli de convivència es troben els pares de la metgessa.
El pare de la metgessa pateix un deteriorament cognitiu que l’invalida per desenvolupar-se en el seu dia a dia de forma
autònoma i és totalment dependent per a les activitats bàsiques de la vida diària. Indica que està valorat per la Llei de
la Dependència i disposa del Grau III nivell I. La mare de la metgessa és la cuidadora principal del seu espòs.
La metgessa sol·licita suport social i econòmic per part del Programa de Protecció Social.”
El Programa de Protecció Social ha ajudat la col·legiada de la següent manera:
> S’ha orientat la metgessa perquè sol·liciti els ajuts socials i l’atenció a la dependència per al seu pare, amb valoració
del Grau III per la institució pública. La metgessa ha sol·licitat un ajut econòmic puntual per tal d’alliberar la seva mare
de la càrrega assistencial que suposa la malaltia del pare amb un cuidador professional en moments determinats.
> En relació amb el fill de 5 anys pendent de ser valorat per l’Administració pública en relació amb la Llei de la
Dependència, la metgessa ha sol·licitat ajuts econòmics d’adaptació a la llar per tal de poder adequar l’accés al bany
per al maneig personal del seu fill.
> S’ha indicat a la metgessa que també pot sol·licitar el recurs de Suport Econòmic a la Llar d’Infants per ser família
nombrosa.
> A més, s’ha informat la col·legiada que també pot beneficiar-se del “Servei Suport Familiar”, que inclou el servei d’un
cangur per als seus fills. Aquest suport consisteix en 100 hores de servei facilitat pel Programa de Protecció Social a
través d’una empresa especialitzada, per tal de conciliar la vida familiar i laboral.
Si vosaltres o algun familiar directe patiu una situació que posi en qüestió la vostra autonomia personal i familiar
derivada de situacions vinculades a problemes de salut o socials, podeu contactar amb nosaltres de la següent manera:
Atenció directa a les oficines del COMB en hores convingudes.
Telèfon informatiu: 93 567 88 94.
Correu electrònic: proteccio-social@comb.cat.
També podeu obtenir més informació al web http://protecciosocial.comb.cat
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010

El Col·legi de Metges de
Barcelona (COMB) va
convocar un acte per donar
a conèixer la figura i l’obra
del doctor Josep Salvany i
Lleopart (1774-1810),
metge al qual la institució
col·legial dedica l’any 2010.
L’any 1803 Salvany va ser
l’encarregat de transportar
la vacuna contra la verola a
Amèrica, com a subdirector
de la Reial Expedició
Filantròpica de la vacuna
(1803-1810) que dirigí
Francesc Xavier Balmis i
que, d’aquesta manera,
evità el contagi d’aquest
malaltia a centenars de
milers de persones i va
deixar una estructura
permanent, les juntes de
vacunació, per tractar de
mantenir la vacuna i la
vacunació en aquests
indrets.
D’esquerra a dreta: Josep Danon, Fundació
Uriach; Josep M. Calbet, membre corresponent
de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya;
Miquel Bruguera, expresident del COMB; Manuel
Escudé, comissionat de l’“Any Dr. Josep
Salvany”; Núria de Villasante, Medicina Familiar
i Comunitària, i Francesc Asens, cap de la Secció
d’Infecciosos de l’Hospital Infantil La Fe, en
l’acte commemoratiu de la figura i l’obra del
doctor Josep Salvany i Lleopart.
informació col·legial
El COMB celebra el primer
acte sobre la figura de
Josep Salvany i Lleopart
L’acte sobre l’aproximació a la figura
i l’obra del doctor Josep
Salvany i Lleopart es va celebrar
a la seu del COMB el passat mes de
març, presentat i moderat per Miquel
Bruguera, expresident del COMB. A
l’acte van intervenir Josep M. Calbet,
membre corresponent de la Reial Acadèmia
de Medicina de Catalunya, que
va parlar sobre “La verola i la seva
prevenció: inoculació i vacunació”;
Josep Danon, de la Fundació Uriach,
va centrar la seva intervenció en
“Francesc Piguillen i Verdacer i la vacuna
antivariòlica”; Francesc Asens,
cap de la Secció d’Infecciosos de l’Hospital
Infantil La Fe de València, va
abordar “L’obra i la personalitat de
Francesc Xavier de Balmis”; Manuel
Escudé, comissionat de l’“Any Dr.
Josep Salvany”, va donar el “Perfil
biogràfic de Josep Salvany i Lleopart”,
i Núria de Villasante, Medicina Familiar
i Comunitària, va parlar sobre
“L’obra de Josep Salvany i Lleopart a
l’Amèrica del Sud”.
Bruguera va ressaltar en la seva intervenció
que “un dels motius perquè la
Junta de Govern del COMB decidís dedicar
el 2010 al doctor Salvany era
trobar una excusa per parlar de les
vacunes en general, encarà que aquest
any haguem de parlar de la vacuna de
la verola, ho podem ampliar a totes les
vacunes per tal de reforçar la idea que
el Col·legi de Metges és una institució
que creu en les mesures preventives i
que els metges han de tenir un criteri
modern sobre aquest tema”.
“Una de les coses que més m’ha impactat
de la Reial Expedició Filantròpica
de la vacuna”, va dir Miquel Bruguera,
“és que a Espanya en uns
quants mesos es faci tot tan ràpid i
ben fet. A partir de la petició d’Amèrica,
l’any 1802, d’enviar ajuda, a començament
de 1803 s’acorda posar
en marxa una expedició, se li encarrega
a en Balmis al juliol d’aquell any
l’ordre per la qual es posa en marxa
aquest projecte i l’octubre se’n van.
No sé si és l’efecte de la Il·lustració,
però en aquest país això no s’acostuma
a reproduir”.
Segons Bruguera, aquest fets “també
ens ajuden a millorar el nostre grau
d’autoestima, que als metges
d’aquest país a vegades ens ha faltat,
ja que hi ha hagut contribucions molt
importants per a la història de la humanitat,
com és la que Josep Salvany
va dur a terme”.
23
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010 23

informació col·legial
24
24
Commemoració
del COMB
El Col·legi de Metges de
Barcelona i el Museu
d’Història de la Medicina
de Catalunya van inaugurar
una exposició a la seu
col·legial sobre la premsa
mèdica catalana des dels
seus inicis fins al període
de la guerra civil.
A l’acte van participar
Miquel Bruguera, president
del Museu d’Història de la
Medicina de Catalunya i
expresident del COMB, i
Josep Danon, responsable
de la Biblioteca Històrica -
Fundació Uriach 1838.
1. Miquel Bruguera, president del MHMC i
expresident del COMB, i Josep Danon,
responsable de la Biblioteca Històrica-Fundació
Uriach 1838, en l’acte inaugural de l’exposició.
2. Miquel Vilardell, president del COMB, i
Joaquim Ramis, president de la Secció Col·legial
de Metges Jubilats, en l’exposició La premsa
mèdica catalana.
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
El Col·legi de Metges de BCN
inaugura l’exposició
“La premsa mèdica catalana”
El Col·legi de Metges de Barcelona
(COMB) va acollir, el passat
mes de març, un acte presidit
per Miquel Bruguera, president
del Museu d’Història de la Medicina
de Catalunya (MHMC) i expresident
del COMB, en el qual es presentava
l’exposició sobre “La premsa mèdica
catalana”.
En la seva intervenció, Bruguera va
destacar que “s’ha instal·lat la tradició
al Col·legi que el tema de la Nadala,
opuscle que envia la institució
col·legial als metges per felicitar l’any,
es converteixi en una exposició un
cop iniciat l’any natural”. Aquest any
tractem un tema del qual no existeix
cap estudi sistemàtic, el de les publi-
2
cacions mèdiques fetes a Catalunya
fins al període de la guerra.”
Bruguera va agrair a Alfons Zarzoso,
conservador del MHMC, la seva aportació
en la redacció de la nadala i en
l’elaboració dels materials de l’exposició.
Bruguera va aprofitar la presentació
per ressaltar que “l’exposició és
molt interessant no només des del
punt de vista històric sinó des del punt
de vista estètic; es pot veure com
canvien amb els anys els estils de
presentar els treballs, les tipografies
i l’estètica de les portades”.
Josep Danon, responsable de la Biblioteca
Històrica - Fundació Uriach 1838,
en la seva intervenció va fer un repàs
històric de la publicació de revistes
mèdiques i de la difícil tasca de recuperació
documental de les col·leccions
de revistes. Danon va aprofitar la seva
intervenció per anunciar que “avui en
dia amb la col·laboració d’altres biblioteques
posseïdores de més sèries
completes, grans i petites, i gràcies a
les noves tècniques de difusió i reproducció,
podrà ser possible la confecció
d’un catàleg col·lectiu i la digitalització
de tota la premsa mèdica catalana”,
projecte que segons Danon
“comença a tenir cara i ulls”.
Es poden seguir les intervencions complertes
de l’acte a www.combtv.cat.
1

informació
àrea econòmica
Núm. 83 març-juny 2010
COMENTARI
BORSARI
Perspectives econòmiques
U
na setmana
després, la tensió
en el mercat
de deute públic de la
zona euro no sols no
ha remès sinó que s’ha
intensificat de forma
notable, impactant
frontalment en la
cotització de l’euro (en
mínims d’octubre de
2007), en els mercats
borsaris (amb especial
incidència en els de la
perifèria europea) i en
el mercat de crèdit (els
índexs iTraxx de deute
financer, tant sènior
com subordinat, cotitzen
en nivells molt
pròxims als observats
en la data de la caiguda
de Lehman Brothers).
LA DADA
Font: Banco de España
El mercat de deute
públic ha tornat a ser
especialment castigat,
tant el mercat de
comptat (ampliació generalitzada
de diferencialsnucli-perifèria)
com en el sintètic
(els CDS es troben en
màxims històrics en la
major part de països).
Un càstig, els catalitzadors
del qual són dos:
(i) l’immobilisme institucional
de la zona
euro (que només ha
trobat cert desbloqueig
amb l’aprovació
divendres del paquet
d’ajuda per part del
Parlament alemany, a
l’espera de la reunió
extraordinària de l’Eu-
Mercat interbancari: zona de l’euro
A tres mesos i a un any
rogrup la nit del divendres
7 de maig) i (ii)
l’aparent falta de voluntat
del BCE per
contribuir a la resolució
de la tensió en els
mercats (deixant tota
la responsabilitat en
mans dels governs).
Tot això, en un context
en el qual, des del
punt de vista específic
de cada país, no hem
comptat amb novetats
pel que fa als factors
de vulnerabilitat ja descrits
en informes anteriors.
Arribats a aquest
punt, convé aïllar els
punts fonamentals del
comportament del
mercat. És una realitat
(Continua a la pàg. 31)
l’àrea bancària del COMB la nostra
prioritat és fer-nos mereixedors de la
confiança de col·legiats i clients, tant
mitjançant l’atenció personalitzada dels professionals
que hi presten els seus serveis com
per la qualitat i la competitivitat dels serveis
i productes bancaris que oferim, amb el
suport tant de Fibanc-Mediolanum com del
BBVA.
Les relacions amb aquestes dues entitats
vénen de lluny. En el primer cas, l’oficina al
Col·legi s’obrí l’any 1992, i des de llavors
s’han desenvolupat productes que encara
avui són vigents i que difícilment podríem
trobar en altres entitats, com és la combinació
d’un compte corrent vinculat a un fons de
diner –abans anomenat “Mediner” i ara “Med-
Corrent”–, el ventall de fons d’inversió Medi,
la Sicav Medigestion 2 i el pla de pensions
associatiu Mediplan.
Pel que fa al BBVA, aquesta relació és
també molt antiga i prové del temps de Banca
Catalana, els acords amb la qual va respectar
el BBVA en fusionar-la l’any 2000. Fou a
partir del 2007 quan vam fer una aposta molt
més competitiva i compromesa amb la instal·lació
d’una oficina bancària totalment operativa
al mateix Col·legi de Metges, i desenvolupant
productes específics per al col·lectiu
mèdic, com és el Compte Med1, totalment
gratuït i amb dues targetes de crèdit incloses,
que solament es pot contractar a l’oficina
que BBVA ha instal·lat a la segona planta del
COMB.
En tot aquest temps, i fonamentalment
en els quatre darrers anys, hi ha hagut
canvis normatius, noves directrius del Banc
d’Espanya, i l’aplicació de directives europees
per part de la CNMV –com la MiFID–,
els quals han fet que els marcs d’actuació
amb els quals treballàvem fins aleshores
haguessin de canviar de forma significativa
per adaptar-nos a aquestes noves directrius.
Hem treballat de valent amb aquestes dues
entitats per fer front a aquests canvis, i hem
arribat a nous acords que ens han de permetre
seguir oferint els serveis que donàvem
fins aleshores, bo i millorant-los en tot el que
ens ha estat possible.
Així, a primers de maig es va signar un nou
EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. PRESIDENT EXECUTIU DEL GRUP MED: Jaume Aubia. CONSELLER-DIRECTOR GENERAL: Albert Lluch. COORDINADOR DEL SERVEI
D'INFORMACIÓ COL·LEGIAL: Jordi Pons. ASSESSORIA LINGÜÍSTICA: Esther Roig. PUBLICITAT: Jordi García. Tesys, Ind. Grá., S.A., telèfon: 93 588 24 43
L'EDITORIAL
A
(Continua a la pàg. 32)
25

informació àrea econòmica març-juny 2010
ASSEGURANCES
1
2
3
Amb les assegurances de
Medicorasse sempre hi sortireu
guanyant
J
a s’han sortejat els sis caps de
setmana per a dues persones a
l’hotel Colon Thalasso Termal****
entre tots els col·legiats o clients de
Medicorasse que van demanar pressupost
de l’assegurança del seu vehicle durant el
2009.
Els guanyadors del premi són els doctors:
Josep Ramon Solé, Carlomagno
Cárdenas, Cristina Lesmes, Alejandro
Pérez, Gemma Pidemunt i Juan Sebastián
Guillén.
L’assegurança d’automòbil MediMotor,
dissenyada per Medicorasse conjuntament
amb la companyia d’assegurances
Zurich, és una mostra de la confiança que
els clients ens atorguen, ja que són més
de 25.000 els vehicles coberts per aquesta
pòlissa.
Si desitgeu ampliar la informació sobre
l’assegurança MediMotor o sobre
Servei d’Informació Col·legial. Núm. 129
qualsevol altra qüestió en matèria
asseguradora, ens podeu fer arribar
un correu electrònic a l’adreça
medicorasse@med.es, trucar al telèfon
902 198 984, o bé adreçar-vos
directament a les oficines del Col·legi de
Metges o delegació comarcal.
1. El doctor Solé rebent el premi de mans de Montse de
la Prida, assessora de Medicorasse.
2. La doctora Lesmes rebent el premi de mans d’Eulàlia
González, assessora de MediDirecte - Automòbils.
3. El doctor Pérez rebent el premi de mans de Farners
Llimona, cap del Departament d'Automòbils de
Medicorasse.
4. La doctora Pidemunt rebent el premi de mans de
Montse de la Prida, assessora de Medicorasse.
5. El doctor Guillén rebent el premi de mans de Sònia
Malet, assessora de MediDirecte-Automòbils.
4 5
27

Diplomes Acreditatius de Capacitació
(DIACAP)
El COMB va endegar a mitjan 2004 els Diplomes Acreditatius de Capacitació en Acupuntura,
Medicina Cosmètica i Estètica, Medicina de Residències de Gent Gran i Medicina Naturista; i
posteriorment el DIACAP en Medicina Homeopàtica i en Medicina Pericial i Avaluadora i en Sinologia
i Patologia Mamària.
La superació de la puntuació mínima necessària, d’acord amb un barem que inclou formació bàsica, formació continuada, treball, docència,
publicacions i altres, per obtenir el Diploma de Capacitació en una pràctica professional determinada obeeix a la voluntat d’impulsar la regulació
d’un sector professional que no ho està. Trobareu tota la informació al web del COMB www.comb.cat, a l’apartat de PRÀCTICA
PROFESSIONAL/Acreditació Competència: http://www.comb.cat/cat/professional/acreditacio/diplomes/home.htm
A continuació, relacionem els diplomes atorgats fins al mes de desembre del 2010.
Col·legi Oficial de Metges de
Barcelona
ACUPUNTURA
Alarcón Bozal, Alejandro
Albares Tendero, Francisco Javier
Alcalde Ordax, Ana
Aldea Bueno, Carlos
Alkhatib Felo, Faouaz
Alorda Esquinas, Maria Luisa
Aluart Bardalet , M Estel
Alvarez de la Vega Sancristobal, Andres
Amengual Vicens, Josep Carles
Arquer Porcell, Andreu
Ateca Díaz, Javier
Badillo Caro, Jose Luis
Badosa Collell, Gemma
Bai Xiu, Chun
Bárzano Julvez, Cristina
Bellver Garcia, David
Blasco Catalan, Jose M
Blasco Riera, Edmon
Borja Aguirre, Lourdes
Borràs Verdera, Miquel
Bosch Tubert , Rosa
Botella Ruiz, Elisenda
Boto López, Pilar
Bramona Beatove, Jordi
Bretos Peral , Felisa
Buenaventura Sanclemente, Gloria
Cadena García, M Luisa
Cagide Rodríguez, Angela
Camerino Foguet, Oriol
Campos Suarez, Juan Manuel
Cancer Villacampa, Luis
Cárceles Jurado, Silvia
Carrete Pellicer, Carlos
Casañas Lopez, Guillermo
Casas Crosas, Montserrat
Castillo Isern, Daniel
Castro Cañete , Guillermo J
Cazorla Cazorla, Enrique
Claramunt Peña, Elisenda
Clemente Piñol, Francesca
Costa Clara, Josep M
Costa Guardiola, Francesc
Cruz Garcia, Mercè
Dalmau Santamaria, Ishar
De Legórburu Bella, Margarita
De Miguel Blanco, Carles
Dezcallar Leoz, Mariano
Eres Charles, Natalia
Escriche Badiella, M Mercè
Fernández Baizán, César
Ferran Gracia, Josep
Ferrer Añel, Isabel
Figa Alonso, Salvador
Filella Subirà, Josep Maria
Font Casas, Yolanda
Fuertes Armengol, M Teresa
Garcia Fernandez , Alicia
Garcia Janeras, Albert
Garcia Soriano, Ana M.
Gascon Castelló, Jaume
Gimeno Esteve, Francisca
Giralt Sampedro, Isabel
González Garcia, M. Teresa
Gonzalez Platero, Francisco Javier
Gracia Alonso, Pau
Gracia Gozalo, Rosa M.
Guitart Vela, Jordi
Gurruchaga Zabala, Iñaki
Gutierrez Heras, Lidia
Hernández Hernández, J. Alberto
Hidalgo Sarés, M José
Huertas-Portocarrero Gomez-Moran, Daniel
Jaime Rentero, Ana
JovalCepria, M. Teresa
Justo Nevado, Maria Edurne
Lago Rodríguez, Manuel de Jesús
Lisbona Roquer, M Del Carme
Lloret Puig, Isabel
Llucià Gibert, Montserrat
Lomban Torres, Maria Ester
Lopez Carcel, Gemma
López Pujol, Antoni
Lorente Gascón, Marian
Macip Esteller, Santiago
Marco Aznar, Pere
Martí Hernandez, Margarita
Martín Pèrez , Anastasi
Martínez Castejón, Rubén
Martorell Sabater, Carmen
Meix i Falcó, Montserrat
Mendialdua Ugarte, M. Lourdes
Mestres Capdevila, Rosa
Miguel Pérez, Maria Isabel
Millet Fite, Asuncion
Monaco Rosich, Antoni
Moncho Rodriguez, Jose Miguel
Monsó Fernández , Carles
Montala Bosch, Josefina
Moranta Mesquida, Jose G
Muñoz Fernandez, M Isabel
Mur Auqué , Daniel
Murillo Companys, Montserrat
Nin Giménez, Ignasi
Oliva De Frutos, Ana
Oriol Peregrina, Mercè
Ortiz Reparaz, Ana
Ortiz Santamaria, Vera
Padrisa Muntal, Encarnacion
Pagès Serra, Gloria
Parer Farell, Maria
Peña Garcia, Pilar
Pérez Aguado, M. Carmen
Perez-Calvo Soler, Jorge
Permanyer Casanovas, Montserrat
Pichot Sagi, Ana Maria
Pino Sebastia, Josefa
Plaza Requena, Gerard
Polidura Navío, Antonio
Prats Rocavert, Carmen
Prats Sanchez, Carles
Puig Pons , Santiago German
Ramon Sauri, Cristina
Ravella Mateu, Ramon
Riba Pedrola, M. Dolors
Ribé Sànchez, Montserrat
Ribera Gonfaus, Mercè
Ripoll Espiau, Enric
Ripolles Justribo, Joan
Rodelas Montalvo, Francisco
Rodellar Oncins, M Teresa
Rodríguez Gaspà, Silvia
Rodriguez Miralles, Joaquim
Rodriguez Quintosa, Jaime A.
Roquet Silva, José Antonio
Ruiz Morilla, M. Dolors
Ruiz Perez, Consol
Ruiz de Conejo Viloria, M. Isabel
Sacristan Tarrago, Joseph Maria
Salabarnada Torras, Jordi
Santiña Vila, Manuel
Santos Coca, Carmen
Santos Forrellad, Alex
Sarasà Solà, Blanca
Sauné Castillo, Margarita
Seano Pujol, M Estrella
Seco Baró, Antoni
Serrano Coronado, M. Isabel
Stuart Palacios, Juan Francisco
Tegiacchi Schvetz, Marcelo Horacio
Tejel Gorgas, Montserrat
Tellez Navarro, Josep C.
Torner Ribé, Montserrat
Torras Bernaldez, M Teresa
Tudela Cullell, Juan Jose
Valles Balasch, Rosa
Vallve Gonzalez, Carlos
Vázquez Ignacio, Juan Manuel
Vera Bernal, Carmen Lucia
Vera Moreno, Jesús
Vidal Fernandez, Montserrat Sonia
Vilà Díez, Ana Maria
Villarroya Martin, Josefa Gloria
Zueras Gelabert, Rosalia
MEDICINA COSMÈTICA I ESTÈTICA
Abella Avilés, Neus
Alvarez Suriaca, Xavier
Andreu Bruguera, Imma
Añon Marin, Teresa
Aragon Roman, Miguel Juan
Arcas Mir, Ana
Arnal Monreal, Moises
Avila Ballesteros, M. Estrella
Ayala Vicedo, Eladio
Barbero Gonzalez, Abraham Moisés
Beltrán Redondo, Beatriz
Boix Cuesta, Otilia
Bonet Puig, M. Isabel
Bordonaba Pueyo, Pascual
Borges, Valeria Maria
Bramona Beatove, Jordi
Burgues Camarasa, M. Josep
Busquets Romagosa, Marta
Cabaní Tuset, Inmaculada
Campoy Sánchez, Mercè
Cardona Peña, Federico
Caro Cordero, Jose Manuel
Casas Sabé, Carme
Casermeiro Costa, José Antonio
Castillo Galiana, Marta
Cervantes Sanchez, Miquel
Ciscar Gracia, Silvia
Ciscar Gracia, Eva
Costa Palau, Concepció
Crespi Morro, M. Luisa
De la Barrera Dacasa, Olimpia
De los Mozos Ortiz, Luisa Maria
Delgado Ribas, Juan Manuel
Delso Velazquez, Myriam
Diaz Aller, Maria Belen
Diaz Bravo, Marian José
Diaz Jiménez, Carolina
Escoda Delgado, Nuria
Espaulella Viñolas, Núria
Esteban Herrero, Margarita
Esteve Perez, Silvia
Fabregas Planas, M. Rosa
Fervienza Cortina, Nieves
Font Pons, M Angela
Fuentelsaz Benavent, Enrique
Galvez Comas, Susana
Galvez Ruiz, Rafael
Gálvez Amate, Enrique
Garbayo Garcia, Alicia
García Giménez, José Víctor
Garcia Juncosa, M. Montserrat
Garcia Manzanares, Margarita
García Milla, Consuelo
García Rojas Jaile, Juan Jacobo
Gimenez Gonzalez, M Luisa
Gonzalez Platero, Francisco Javier
Gonzalez Sanchez, Ana Rosa
González Fernández, Inmaculada
Goñi Peña, Sara
Govantes Lopez, Pilar
Grau Besoli, Marta
Guayan, Jorge
Guillén Sanchez, Mercedes
Guxens Barriendos, Jordi
Herrero Zerpa, Rosalba
Jarne Navalón, Carlos
Lamilla Riera, Alvaro
Laporta Clanchet, Mercedes
Lazaro Fuste, Jorge
Lorente Prieto, Enrique
Lozoya Florit, M. Enriqueta
Luna Soto, M. Alejandra
Lleal Duran, Silvia
Llorens Morera, Daniel
Madan Rodriguez, Maria Dolores
Marcos Vidal, Concepció
Marquez Mateos, Josep Manel
Marti Goma, Juan
Marti Tarazona, Victor Manuel
Martín Nuñez, Virginia
Martinez Esnaola, Rosario
Martínez Poyato, M Del Carmen
Masdeu Badenes, Laia
Melamed Pinto, Graciela
Miguel Fernández, Vanesa
Molina Lacasa, Ana Maria
Morales Soldado, M. Carmen
Moreno Marin, Javier
Muñoz del Olmo, Juan Luis
Navarro Flo, Nestor Daniel
Navarro García, Juan
Negre Dalmau, Rosa-Ana
Nieto Fernandez Arroyo, Manuel
Oliva Sanchez, Ana M
Olivera Gil, Joaquim
Ordiales Benayas, Gerardo Manuel
Oyola Palacios, Denebola
Oyola Palacios, Christopher
Padilla Pardo, Gemma
Pascual Casacuberta, Jordi
Perales Rodríguez, Fco. Javier
Pérez Ballestero, M Carmen
Pérez Burillo, M Pilar
Perpiñá Singla, Marta
Pinto, Hernán Raúl
Pinto, Raul
Pons Mañosa, Marta Teresa
Povedano Carpintero, Javier
Puig Garcia, Noemi
Pujol Gali, Jordi
Quintillà Brescò, Mercè
Riba Camprubí, Salvador
Ribé Subirà, Natalia
Ripoll Sanchez, Manuel
Rodenas Garrido, Elvira
Rodrigo Anoro, Pilar
Rodriguez Perez, Constantino
Roman Onsalo, Andres
Roura Igartua, Roser
Rovira Orriols, Eulalia
Ruiz Sánchez, Virtudes
Ruiz-Lluch López, Ricard
Rupérez Caballero, Elena
Saez Manubens, Joan
Salvador Casas, Librada
Sanchez Dominguez, Ana Maria
Sanchez Sanchez, Manuel
Santiago Clavero, Miguel Ángel
Sanz Manonellas, Lourdes
Serena Sánchez, Rafael
Serra González, Bárbara
Serra Rueda, Rosa Maria
Serrano Adan, Jose
Soler Gonzalez, Silvia
Soriano Corral, Jose Ramon
Subirachs Amigó, Esther
Tauler de Luque, Pilar
Tomás Benedicto, Neus
Torres Fito, Marta
Torres Perea, Jorge
Torrubia Marcano, Juan Carlos
Tufet Opi, Jaime
Tuñon Alvarez, M Isabel
Vazquez Ruiz, Rocio
Vega Lopez, Petra M
Vicario Hernandez, Virginia
Villares Moreno, Ml Jose
Wang Saegusa, Ana J Ch
Xalabarder Sagalès, Maria
Xammar Alonso, Jorge
MEDICINA DE RESIDÈNCIES DE GENT GRAN
Arguindegui Pons, Rafael
Domenech Carpena, Carmen
Esquirol Caussa, Jordi
Gasol Lascorz, Josep
Monserrat Delgado, Jose Luis
Perelló Alonso, M. Montserrat
Riu Subirana, Sebastià
Rovira Rovira, Josep
MEDICINA NATURISTA
Abilla Lumbiarres, Araceli
Alesón Cabrerizo, Ana
Andrés Ortuño, Josep-Gabriel
Baulies Romero, M. Gemma
Bernabeu Mur, Francisco
Borràs Boneu, Maria Glòria
Casañas López, Guillermo
Celaya Noguera, Montserrat
Estevez Dominguez, Herminia
Galindo Lorente, Ana
Gonzalez López, Guillem
Martinez Garcia, M. Carmen
Nogués Orpí, Inmaculada
Oriol Peregrina, Mercè
Pérez-Calvo Soler, Jorge
Pérez Plana, Daniel
Pino Sebastià, Josefa
Pros Casas, Miquel
Ródenas López, Pedro
Sagrera Ferrandiz, Jorge
Tomás Rajadell, Maria Beatriz
Verdaguer Balmes, Carme
Vinyes Casajoana, David
MEDICINA HOMEOPÀTICA
Aldea Bueno, Carlos
Amaya Ribó, Albert
Armenter Ramos, M. Luisa
Assens Mampel, Montserrat
Baulies Romero, M. Gemma
Bech Peiró, Susana
Bergé Lafont, Rosa M.
Bernabeu Mur, Francisco
Bernal Dzekonki, Guennad
Bernal Jimenez, Montserrat
Borés Saladich, Victor
Borràs Julivert, Ariadna
Borràs Schierloh, Jaume
Bravo Garcia, M. Teresa
Bretau Viñas, Frederic
Bulashenko , Elena
Buron Leandro, M. Raquel
Cabré Playà, Xavier
Cardona Capdevila, Montserrat
Carrau Capilla, Josep Xavier
Carrera d’Espona, M. Àngels
Casajuana Casanovas, M. Consolación
Casamayor Lloria, Carme
Casañas López, Guillermo
Casas Crosas, Montserrat
Català Amatller, Montserrat
Català Ferrer, Maria Lluïsa
Clapers Pladevall, Josep M.
Clemente Piñol, Francesca
Codina Grau, Maria Gema
Colom Gabarró, M. Teresa
Coloma Anadon, Laura
Cuadrat Chico, Pilar
Cuerda Aguado, Esther
Cuevas Exposito, Manuela
Curzio Fernandez- Shaw, Paola
Dallarés Angulo, Juan José
Dalmau Carre, Jordi
Diez Llambrich, Xavier
Espejo Arenas, Rosa M.
Espin Sabaté, Alberto
Esteban Anton, Irene
Esteban Villanueva, Carme
Esteve, Marie-Christine
Estrems Membrado, Maria Soledad
Falcó Esteva, Montserrat
Falip Cabaner, M. Teresa
Fernandez Domene, Adoracion
Fernandez Quiroga, Gonzalo
Fernandez Sole, Maria Josep
Ferrara, Jorge Marcelino
Ferre Ferrate, Fe
Ferré Rodríguez, M. del Mar
Ferrer Escola, Roser
Filella Subirà, Josep Maria
Fischbach Sabel, Ute
Flores Montero, Natàlia
Folguera Bertran, M. Lluïsa
Informació:
Informació:
OFICINA
OFICINA
TÈCNICA
TÈCNICA
D’ACREDITACIÓ
D’ACREDITACIÓ
(OTA)
(OTA)
Col·legi
Col·legi
Oficial
Oficial
de
de
Metges
Metges
de
de
Barcelona
Barcelona
Pg.
Pg.
de
de
la
la
Bonanova,
Bonanova,
47
47
08017
08017
Barcelona
Barcelona
Tel.
Tel.
935
935
678
678
888
888
Ext.
Ext.
1135
1135
E-mail:
E-mail:
ota_ca@comb.es
ota_ca@comb.es

Diplomes Acreditatius de Capacitació (DIACAP)
Font Casas, Yolanda
Forés Colomer, Jordi
Garcia Caballero, Teresa
Garcia Janoher, Josep M.
Garcia Malagon, Basilia
Garcia Parra, Carme
Gaya Catasús, M. Montserrat
Gelabert Vea, M. Carme
Gimenez Lozano, Carmen
González López, Guillem
Graells Serradell, Antoni
Griell Bernadó, Pilar
Gutierrez Albala, Montserrat
Heras Montero, Josep Fèlix
Herrerias Ortiz, M. Teresa
Hidalgo Sares, M. Jose
Ibañez Farners, Pau
Juan Andrés, Ana
Junyent Camanyes, Rubèn
Lamarca Lopez, Rodolfo Jose
Lebron Campos, Victòria
Lianes Barragan, Pilar
López Antich, Marta
Lorido Gutierrez, Julio
Luqui Garde, Miguel
Marin Olmos, Juan Manuel
Martin Alcaraz, Dolores
Martín Aparicio, Rafael
Martínez Costa, Xavier
Martinez Cuadros, Rosalaura
Martinez Garcia, M. Carmen
Martínez Gris, Antonio
Martinez Jubitero, Joseph Maria
Martinez Marco, Mercedes
Matas Heredia, Gema
Mateu Ratera, Manuel
Maya Garcia, Manuel
Meler Forcadell, Núria
Meseguer Rico, Mercè
Mestre Blabia, Assumpta
Mestre Blabia, Carme
Montalà Bosch, Josefina
Morera Ventura, Elisa Berta
Moya Hiniesta, Francisco de Asis
Muñoz Barrera, Antoni Lluis
Muntasell Peradejor, Irene
Nabona Francisco, Joaquim
Nacher Miguel, Ferran
Nadal Navarra, Santiago
Navarro Sola, M. Angels
Noguera Vilalta, Aurora
Ordás Roncalés, M. Angeles
Oriol Peregrina, Mercè
Ortega Soriano, Antonio
Ortemin Fagoaga, Jose Miguel
Ortí Ponsa, Josep
Palau Del Mas Armella, Francesc
Pallarès Sarri, Mercè
Palomares Ajo, Jose M.
Palou Beser, Amàlia
Pares Grahit, Joan
Pares Santilari, M. Carme
Pau Jansat, Pilar
Col·legiats que han obtingut el
Diploma d’Acreditació Col·legial
en Formació Mèdica Continuada/
Desenvolupament Professional
Continuat (DAC-FMC/DPC)
Al mes de juliol del 2009 es va complir el novè any de funcionament del DAC-FMC que a partir de juliol de 2005 s’anomena DAC-FMC/DPC,
afegint una nova opció per a la seva obtenció DPC: Desenvolupament Professional Continuat, a més de la ja existent abans FMC: Formació
Mèdica Continuada. La finalitat del DAC-FMC/DPC és el reconeixement de l’esforç individual realitzat en formació mèdica continuada/
desenvolupament professional continuat. Qualsevol col·legiat pot optar voluntàriament a l’obtenció del diploma si compleix els requeriments
fixats. El DAC-FMC/DPC té una validesa de dos anys. Trobareu tota la informació al web del COMB –www.comb.cat– a l’apartat PRACTICA
PROFESSIONAL/Acreditació Competència: http://www.comb.cat/cat/professional/acreditacio/dac/home.htm
A continuació es presenta la relació de metges agrupats per col·legis que han obtingut el Diploma entre abril de 2008 i abril de 2010.
Col·legi Oficial de Metges
de Barcelona
Abril Carreres, Àngels
Alba Moreno, Francisca
Alcolea Garcia, Rosa M.
Alcorta Loyola, Ignacio
Alvarez Serra, Javier
Andreu Oliete, Isabel
Antolin Santaliestra, Alberto
Balcells Sàiz, Trinitat
Barceló Cormano, Maria Elena
Bartlett Bosch, M. Carmen
Belver García, David
Blasco Riera, Edmon
Bonet Martí, Umbelina
Borras Boneu, Maria Gloria
Buxeda Noves, Josep
Caballero Sarmiento, Rafael
Casellas Bartumeus, Joan
Perez Benitez, M. Lucrecia
Pérez Rengel, M. Del Carmen
Perpiña Singla, Marta
Pichot Sagi, Ana Maria
Pifarré Matas, Albert
Pla Castellsague, Anna
Pluma Haldon, M. Isabel
Ponce Dachs, Meritxell
Ponce Martínez, M. Ángeles
Puga Lombardo, Monica
Puig Pous, Salvador
Queralt Gimeno, Lluïsa
Quirós Julià, Ignasi
Rabella Meneses, M. Carme
Ratera Alonso, Roxana
Reig Gourlot, Anna
Renalias Sullà, Elisabet
Rivas-Plata Diaz, Jorge
Roch Pallisa, Gemma
Rodriguez Aviles, Maria Teresa
Rodríguez Gaspà, Sílvia
Ros Vergara, M. Assumpta
Rosell Arnold, Elena
Rovira Berggren, Isabel
Sala Pallàs, Josep
Sallés Planas, Lluís
Sanchez Rubira, Montse
Sánchez Ufarte, M. Carmen
Sastre Requena, Carmen
Secall Estallo, M. Teresa
Serrano Barahona, Carme
Sirvent Sentis, M. Teresa
Soler Medina, Alberto
Soriano Badia, Ana M.
Sotomayor Rodríguez, Montserrat
Tatjer Baldrich, Montserrat
Tomas Rajadell, Maria Beatriz
Torner Ribe, Montserrat
Tornos Sales, Lourdes
Torrella Yagüe, Ester
Torres Inglès, Luis
Traveria Solas, Miquel
Tunica Boils, Lidia
Uribe Alcaraz, M. Pilar
Uriel Escoz, Ana Elena
Valiente Martín, Ana Carmen
Vallès Runge, Anna Maria
Vera Moreno, Jesús
Vidal Gutierrez, Claudina
Vide Sauquillo, Albert
Vila Alcalde, Jordi
Vilà Rodríguez, Dèlia
Villar Sanchez, Encarnacion
Villarroya Martin, Josefa Gloria
Viñals Cañellas, Consol
Viñas Trullas, Virginia
Vouillamoz Pajaro, M. Ángeles
Yago Escriva, M. Gracia
Zemba Vieytes, Maria
Zueras Gelabert, Rosalia
MEDICINA PERICIAL I AVALUADORA
Acosta Placeres, Esperanza
Casellas de Asprer, Antonia
Cervantes Sanchez, Miquel
Culell Oliveras, Pere
De la Barrera Dacasa, Olimpia
Farrús Lucaya, M. Blanca
Ferrer Felis, Mireia
Garra Moncau, Núria
Gibert Ferrer, Immaculada
Giménez Salinas Botella, Jorge M.
Giménez Rubio, Josep Antón
Giron Alonso, M. del Pilar
Gonzalvo Orero, Carlos
Graupera Nicolau, Betlem
Hereter Romeu, Lourdes
Herrero Campos, M. Ángeles
Insensé Pons, Alberta
Izquierdo Sanz, Màxim
Jeremías Torruella, Javier
Lerda, Mario
Londono Sánchez, Oswald
Losa Dominguez, Jose Fernando
Aguado Albillos, M. Inmculada
Aixendri Beltran, Josep M.
Alarcon Blasco, Julian
Alvarez Domínguez, Jose Luis
Amigó de Bonet Sans, Narciso
Arias Anglada, Rosa Maria
Ballesta Alcaraz, Juan
Bartralot Soler, Jordi
Bertran Casas, Xavier
Bertran Marquès, LluÏsa
Bos Lopez de Armentia, Jaime
Bosch Tercero, Lluís
Buira Lopez, Jaime
Buxadé Arribas, Jorge
Carbó Salvador, Jaime
Carme Luesma, Antonio
Carrasco Pons, Ramon
Casado Buisan, Luisa
Casalots Pujadas, Carlos
Celaya Noguer, Montserrat
Céster Balletbó, Joaquim
Collado Roura, Francesc
De Cruylles de Peratallada, Andreu Roman
De Jesus Perez, Manuel
De la Poza Marcos, José
Estévez Domínguez, Herminia
Filomeno Mayans, Agustí
Galindo Lorente, Ana
Garcia Martínez, Luis Ignacio
Gerónimo Blasco, Carolina
Gili Cirera, Gabriel
Gonzalvo Orero, Carlos
Gorriz Quevedo, Javier
Heimann Cella, Miguel
Hereu Nus, Rosa Maria
Herranz Muñoz, Gerardo
Humet Romero, Francisco
Ibañez De La Chica, M. Dolores
Jover Avalos, Aurora
Lapuente Cubells, Fermin-Enrique
Lendinez Palacios, Juan
Ligero Benavides, Eduardo José
López Navas, Lorenzo
López Pol, M. Àngels
Marce Mota, Sara
Marinel·lo Canaleta, Marta
Martí Amengual, Gabriel
Martí Riola, Griselda
Martínez Gris, Antonio
Mateos Del Collado, Nuria
Mazaira Cabana-Verdes, Antonio
Mendoza López, Manuel
Mendoza Vera, Juan José
Mir Garcia, Isabel
Miralbell Roquet-Jalmar, Carlos
Miro Martin, Rafael
Molina De Heras, Miguel
Montero Marin, Carlos
Montoya Lahoz, Isabel
Moreno Calvo, Lidia
Morera Prunés, Ricard
Morgenstern Lopez, Rudof
Muela Ribera, Jordi
Manubens Grau, Montserrat
Martín Martínez, M. Gloria
Massons Cirera, Josep
Mesa Toledo, Edilia
Molera Bartrolí, Marta
Morgades Trabal, M. Carme
Motos Brossa, Pere Joaquim
Muñoz Fernández, M. Isabel
Naya del Río, M. del Carmen
Oriol Peregrina, Mercè
Pacreu Terrades, Susana
Pascual Martínez, Maria Angela
Perales Rodríguez, Fco. Javier
Pérez Bote, Ferran
Pérez Santos, Josep M.
Pérez Velasco, Cristina
Porras Fortes, Francisco Antonio
Pou Sanchís, Edmon
Puyuelo Lanao, Trinidad
Ramírez Rueda, Isabel
Ramos Acero, Clara
Naya del Río, M. del Carmen
Olmedillo Vila, Teofilo
Padilla Vilaseca, Irene
Pancorbo Figueroa, Rina
Prestinoni Vill-Lloch, Roberto J.
Pua Dolader, Rafael
Puentes Zamora, Yolanda
Pueyo Anton, Rafael
Puiggrós Frezza, Cristina Rosa
Pulgar Espin, Pedro
Raba Simon, Miguel
Ramírez Rueda, Isabel
Ramon Aliaga, Alejandro
Ribera Castella, Celesti
Rios Martinez, Ignacio
Ripolles Vicent, Juan Vicente
Riverola Gurruchaga, Enrique
Rodrigo de Larrucea, Carmen
Rodríguez García, José Carlos
Rosés Acinas, Bernardino
Ruber Martin, Maria Carmen
Ruiz Bassols, M. dels Àngels
Ruiz Gonzalez, Sebastian
Sabaté Aguilar, Primitiva
Salvat Maria, Sebastián
Segura Cobo, Eva
Serra Malfeito, Carles
Simon Asensio, Juan Antonio
Sotelo Vazquez, M. Aurora
Such Faro, Patrícia
Tomeu Deulofeu, Pere
Trave Vidal, M. Dolors
Ubiñana Santos, Enric
Uribe Uribe, Maria
Verdaguer Marti, Ricard
Vidal Candiot, Francisco Rafael
Vilaret Reig, Joan
Villegas Canovas, Damaso
Viver Bernadó, Eduard
Zorzano Reguera, Pilar
SINOLOGIA I PATOLOGIA MAMÀRIA
Algueró Ruiz, Martí Vicenç
Bisbal Piazuelo, Javier
Carabias Casellas, Joaquim
Casas Vazquez, Lilian
Cristobal Valés, Enric
Culell Oliveras, Pere
Domenech Trepat, Elisabeth
Encinas Méndez, Javier
Fandos Morera, Adelaida
Herranz Martí, Montserrat
Janer Torner, Joan
Just Roig, Ernest
Moreno Muñoz, Nuria
Pérez González, Beatriz
Pérez Molina, Maria de la Olas
Prats de Puig, Miquel
Solernou Juanola, Lluis
Zanón Navarro, Gabriel
Reus Agustí, Assumpta
Ribé Subirà, Natàlia
Ribera Gonfaus, Mercè
Roca-Terry Vera-Rebollar, Raul
Sabartés Fortuny, Ricard
Salas Medina, Maria Josefa
Sánchez Borrego, Rafael
Sánchez Raya, Judith
Sarlat Ribas, Miguel Ángel
Sivecas Maristany, Joan
Solé Lara, M. Pilar
Ticó Falguera, Neus
Torruella Barraquer, Lluis
Tresserra Casas, Francisco
Tuñi Picado, Josep
Valentines Pont, Joan
Vidal Candiot, Francisco Rafael
Vidal Elias, Josep M.
Informació: OFICINA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ (OTA) Col·legi Oficial de Metges de Barcelona
Pg. de la Bonanova, 47 08017 Barcelona
Tel. 935 678 888 Ext. 1135 E-mail: ota_ca@comb.es

informació àrea econòmica març-juny 2010
COMENTARI
BORSARI
(Ve de la pàg. 25)
el deteriorament dels comptes públics
en la zona euro i la necessitat d’emprendre
reformes que permetin evitar que
altres països es vegin en una situació
similar a la de Grècia, per això, la cotització
de determinades variables suggereix
que els temors del mercat poden haver
anat massa lluny.
Com a exemple: la cotització dels CDS
en les economies de la perifèria duu
implícita una rebaixa de ràting molt
intensa en la major part dels casos
(excloent-ne Grècia). Així, per a Espanya,
el mercat està descomptant una rebaixa
de 3 graons pel que fa a la qualificació
creditícia actual (prenent com a referència
la pitjor, AA, per part de S&P).
Amb tot i ser conscients que
l’arrossegament del mercat és en aquests
moments molt potent, cal constatar que
les expectatives implícites en les seves
cotitzacions disten de l’anàlisi fonamental
de l’economia, facilitant l’enfloració de
valor en algunes àrees de mercat. Per
exemple, creiem que pendents negatius
d’asset swap per al “risc Espanya” no són
sostenibles a mig termini i, per tant,
veiem atractiu posicionar-se a favor d’un
aplanament de l’spread de l’asset swap
en les referències a 2-5 anys enfront del
10 anys. Menys recorregut veiem en
estratègies direccionals (risc durada),
Servei d’Informació Col·legial. Núm. 129
CDS Sobirans (5 anys)
Font: Afi, Ecowin
Qualificació creditícia actual i ràting implícit en la cotització de CDS sobirans a 5 anys
Font: Afi
perquè la inestabilitat dels diferencials
enfront d’Alemanya no permet pensar
que relaxacions de TIR en aquest últim
país s’hagin d’estendre al deute espanyol.
Sigui com sigui, la resolució de la crisi
de confiança actual entorn de la zona
euro no serà immediata. Dels elements
que poden resultar clau per reduir la
31

32
informació àrea econòmica març-juny 2010
COL·LEGI OFICIAL
DE METGES
DE BARCELONA
COMENTARI
BORSARI (Ve de la pàg. 25)
Facilitat marginal de dipòsit de BCE (mils de milions d’euros)
incertesa, un s’ha materialitzat ja (aprovació
dels paquets d’ajuda en les principals
economies de la zona euro). Considerant
que el paquet d’ajuda de l’Eurogrup
i l’FMI contribueix a alleujar els
riscos de curt termini, segueix present el
risc de solvència grec a mig termini com
a font de desconfiança per als mercats. I
com a segona derivada per a la resta
d’economies objecte d’atenció, segueix
sent imprescindible engegar mesures que
evitin que l’expectativa de deteriorament
cotitzada pel mercat s’accentuï,
reduint la discriminació mostrada fins
ara.
I, finalment, no podem oblidar el BCE.
La seva intervenció pot ser necessària i
factible. (“Es pot contenir el risc sistèmic
en el mercat de deute públic de la zona
euro?”), per fixar un sòl en el mercat de
deute públic de la regió i contenir el
deteriorament en la resta d’actius.
No hem de perdre de vista que
l’escenari de creixement previst per als
Font: Afi, BCE
És possible l’autonomia professional?
[...] L’autonomia professional i la independència clínica no és una qüestió que preocupi únicament
a un grup de metges a Espanya. Segons ha informat Marc Soler, director adjunt corporatiu del
COMB, en una jornada celebrada a la seu de la corporació, amb el Consorci de Salut i Social de
Catalunya com a coorganitzador i Pfizer com a patrocinador, es tracta d’una recomanació inclosa
en la Declaració de Seül i de Madrid (2008) de l’Associació Mèdica Mundial i en el Green Paper (2009)
pròxims trimestres en la regió és molt
pobre i allunya, de bon tros, el risc
d’assistir a repunts intensos en matèria
d’inflació i, per tant, la necessitat de
normalitzar els tipus d’interès. És més:
les circumstàncies actuals del mercat
repliquen, pel seu caràcter extraordinari,
les observades en els moments de més
estrès financer i, per tant, la seva
intervenció estaria més que justificada.
N’hi ha prou amb un exemple: la facilitat
marginal de dipòsit es troba en nivells
màxims d’apel·lació dels últims 10 mesos,
un registre no sols atribuïble a un
potencial tancament del mercat
interbancari, sinó també a la recerca
d’una destinació líquida per a la
desinversió en deute públic.
Servei d’Informació Col·legial. Núm. 129
L'EDITORIAL
Diario Médico,
7 de juny de 2010
del Parlament d’Europa, i ja ha estat assumit com un repte per al Canadà i el Regne Unit. [...]
annex a l’acord que des de 1992
mantenim amb Mediolanum –la nova
denominació de Fibanc–, el qual, a
més de permetre’ns seguir oferint
tots el seus productes i serveis, posa
a disposició dels metges que tinguin
un perfil d’inversor adient una sèrie
de productes molt específics que,
per terme general, tenen una durada
a mitjà o llarg termini, mitjançant un
equip de consultors d’aquesta entitat.
D’altra banda, el passat dia 6 de
maig es va signar una ampliació de
l’acord amb BBVA de l’any 2007.
Aquest acord és d’una gran importància
cara a poder oferir un servei
de més qualitat al col·legiat; els empleats
de l’Àrea Bancària del Col·legi
(Medone SL) disposaran dels sistemes
informàtics mitjançant terminals
del mateix BBVA. Això ens ha
de permetre agilitzar totes les informacions
i gestions amb els nostres
clients. Per tenir una idea del que
suposa aquest avenç, val a dir que no
hi ha cap altre entitat que hagi arribat
a aquest tipus d’acord amb BBVA en
tot el món.
Aquest dos acords són dues fites
molt importants en el camí dels serveis
bancaris del Col·legi. Són fruit
de la confiança mútua que hem construït
en tot aquest temps amb els
nostres proveïdors, i ens permeten
plantejar nous reptes amb l’objectiu
de continuar millorant la qualitat, la
professionalitat i la competitivitat
del servei que mereixen els col·legiats
i clients de l’àrea bancària del
COMB.

Delegacions
i seccions col·legials
Delegació Comarcal
d’Osona
Miquel Vilardell, president del
COMB, visita la Delegació Comarcal
d'Osona i signa un Conveni de
col·laboració amb l'Hospital de la
Santa Creu i amb la Facultat de
Ciències de la Salut de la
Universitat de Vic.
El passat 25 de maig, Miquel Vilardell
Tarrés, juntament amb Jaume
Padrós, vicepresident del COMB, i
Màrius Morlans, president de la Comissió
Deontològica del COMB, va estar
en visita oficial a Vic acompanyat
per Josep Arimany, president de la Delegació
d’Osona, i en el transcurs de la
visita va establir una sèrie d’acords
per als metges de la comarca.
En primer lloc, va signar, amb l’alcalde
de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal, un
acord de col·laboració amb la Fundació
de l’Hospital de la Santa Creu de Vic
que permetrà als metges de la comarca
d’Osona i als seus familiars gaudir
del programa de protecció social del
COMB i de les millores dels recursos
del modern complex “El Nadal”.
Entre els acords als quals es va arribar
mitjançant aquest conveni hi ha la
contractació, per part del COMB, d’una
informació col·legial
Presentació del Programa de Protecció Social per als
metges i els seus familiars a Osona
treballadora social del complex “El
Nadal” que avaluarà, a Osona, juntament
amb les treballadores socials
del COMB, les possibles necessitats
de metges i familiars beneficiaris de
qualsevol tipus d’ajut, com ara la residència
“El Nadal”.
Posteriorment, els representants del
COMB es van trobar amb la rectora de
la Universitat de Vic, Assumpta Fargas,
per tal de signar el primer conveni de
col·laboració amb un col·legi professional.
En aquest conveni s’acordà,
entre d’altres temes, promoure les
relacions de caràcter acadèmic, científic
i professional entre la UVic i el
COMB, desenvolupar activitats de
docència, investigació, transferència
de coneixement i difusió en matèries
d’interès comú, fomentar l’intercanvi
recíproc d’informació sobre temes
d’investigació, llibres, publicacions i
altres recursos i materials d’interès,
fomentar el debat i l’intercanvi d’experiències
sobre tots els temes d’interès
comú i col·laborar en l’estudi i
l’execució de projectes i iniciatives.
A continuació, a la Delegació d’Osona,
el president del COMB va poder
explicar amb detall la política de l’ac-
tual Junta per als propers anys, donant
àmplia informació tant del funcionament
del Col·legi com de les seves
entitats i esperonant els metges a
col·laborar en la bona marxa de la
institució. Durant l’acte, el president
Comarcal d’Osona va agrair al president
del COMB i als seus acompanyants
el suport que han donat a la
comarca d’Osona amb la signatura
d’aquests dos convenis.
Finalment, Antoni Calvo, director del
Programa de Protecció Social del
COMB, va presentar als metges de la
Comarca d’Osona el Programa de Protecció
Social “D’ara endavant”, explicant
als assistents els avantatges i les
novetats dels convenis signats en el
transcurs de la jornada.
Junta Comarcal d’Osona
D’esquerra a dreta: Antoni Calvo, director del
Programa de Protecció Social de COMB; Jaume
Padrós, vicepresident del COMB; Josep
Arimany, president de la Junta Comarcal
d’Osona del COMB; Josep Maria Vila d’Abadal,
alcalde de Vic; Miquel Vilardell, president del
COMB i Gràcia Ferrér, vocal de la Junta Comarcal
d’Osona i regidora de l’Ajuntament de Vic, en el
moment de la signatura del conveni de
col·laboració entre el COMB i la Fundació
Hospital de la Santa Creu.
33
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010 33

informació col·legial
34
34
Delegacions
i seccions col·legials
Secció Col·legial d’Assegurança
Lliure
La Secció Col·legial d’Assegurança
Lliure té com un dels principals
objectius conèixer els problemes, les
situacions, les aspiracions i les expectatives
professionals que afecten
els metges que actuen en el sector de
la medicina privada.
Som un col·lectiu de més de 7.000
metges que treballem en el sector
assegurador donant servei mèdic a
més del 25% de la població catalana i
que volem expressar el que més ens
preocupa: honoraris dignes, qualitat
assistencial, reconeixement com a
especialitats de la Medicina General i
la Pediatria, esperit grupal de les especialitats
per defensar els interessos
comuns, etc.
En aquest sentit, l’any 2009 vam crear
el Cens de Consultes Mèdiques.
Aquesta eina ens permetrà tenir un
registre col·legial més reduït, que ofereixi
garanties tant als pacients com
als professionals que tinguin censades
les seves consultes privades. La
finalitat del cens és que el COMB atorgui
un reconeixement institucional a
les nostres consultes mèdiques, per
tal com per a la majoria de metges és
difícil aconseguir l’acreditació administrativa.
Aquest projecte ha tingut molt bona
acceptació i la col·laboració de molts
de vosaltres. A dia d’avui comptem
amb més de 1.000 declaracions omplertes
que aviat rebran del COMB el
Diploma Acreditatiu Institucional. Creiem
que manifestar de forma totalment
voluntària que les nostres consultes
mèdiques reuneixen els requisits
mínims per al desenvolupament
de l’exercici de la nostra professió és
un pas endavant. Una vegada més,
des de la nostra Secció et convido a
formar part d’aquest nou projecte.
Cal destacar el treball iniciat amb el
Departament de Salut mitjançant la
Comissió Assessora d’Assegurança
Lliure. Amb representants de les com-
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
panyies, centres mèdics, clíniques i
del COMB es tracten temes d’interès
comú i, sobretot, la nostra problemàtica.
Des de la nostra Secció, desitgem ser
l’altaveu dels metges que volen que
es resolguin els seus problemes amb
les entitats asseguradores i un instrument
per poder portar a terme projectes
i aportacions i, sobretot, per expressar
l’opinió de tots els que treballeu
en el sector assegurador.
Ramon Torné,
president de la Secció Col·legial
d’Assegurança Lliure del COMB
Secció Col·legial de Metges
Cooperadors
Des de la creació de la Secció de
Metges Cooperadors fins a l’actualitat,
ara fa justament un any, la
secció s’ha consolidat, com ho acredita
que tingui més de 200 socis adscrits
i les múltiples activitats que la
secció ha tirat endavant.
Com expressem en la carta de benvinguda
de la nostra pàgina web, aquesta
secció va néixer del neguit d’una
colla de metges/companys tocats pel
“virus” de la cooperació sanitària i
preocupats per treballar amb un mínim
criteri de seguretat, tant personal
com professional, així com per vetllar
perquè l’atenció mèdica es faci amb
el màxim de qualitat possible.
A la nostra pàgina web, de molt recent
creació i encara en fase de millora,
(http://www.comb.cat/cat/comb/
seccions/cooperadors/home.asp)
estan exposades les línees de treball
iniciades, que resumim a continuació:
Tema laboral: com podem solucionar
el fet que la cooperació no signifiqui
despeses econòmiques (permís sense
sou) ni dies de vacances per al
metge cooperador.
Tema d’assegurances: oferta de pòlisses
d’assegurança per repatriament
i de responsabilitat civil.
Tema deontològic: una comissió mixta
de membres de la secció i de la
comissió deontològica del COMB estem
elaborant un document sobre la
deontologia mèdica i cooperació.
Tema acreditació per a la cooperació:
el mes de maig es va reunir la comissió
Alumnes del primer Curs Bàsic de Medicina
Tropical i Salut Internacional amb Xavier de las
Cuevas, president de la Secció Col·legial de
Metges Cooperadors.

Delegacions
i seccions col·legials
que definirà els criteris per acreditar
la formació en Metge Cooperador en
Salut Internacional del metge que ho
desitgi.
Tema formació i docència: la realització
del primer Curs Bàsic de Medicina
Tropical i Salut Internacional en la seu
col·legial amb la col·laboració de la
Unitat de Medicina Tropical i Salut
Internacional de Drassanes i el director
del màster de la Universitat Autònoma
de Barcelona.
Objectius del curs:
Es pretén que, en finalitzar aquest
curs, l’alumne sigui capaç d’emprar
els coneixements adquirits sobre les
malalties tropicals, els determinants
socioambientals de la salut en els
països de renda mitja i baixa (PBR) i
els conceptes bàsics de cooperació
per tal de:
Conèixer la geoepidemiologia de diverses
àrees tropicals i subtropicals i
dels PBR.
Detectar problemes potencials de salut
en la seva àrea d‘estada i capacitar
els participants interessats que vulguin
fer estades de curta durada en
PBR.
Plantejar els objectius i les activitats
principals de la seva estada. Proporcionar
els coneixements bàsics per
tenir criteri per discernir quines accions
són positives i quines cal evitar.
El curs ha estat de 60 hores repartides
en dos mesos i en horaris compatibles
amb un horari laboral del professional.
El curs ha estat dissenyat amb quatre
mòduls i ha comptat amb la participació
de 29 ponents
Tot i ser el primer curs, hem tingut
l’agradable sorpresa de tenir 30 alumnes
(29 metges i una infermera), el
que ens estimula a plantejar futures
edicions.
Voldria aprofitar per encoratjar els
metges que estiguin interessat en els
temes de cooperació a fer-se socis de
la secció i entrar a la pàgina web, on
poden aportar les seves opinions /
suggeriments.
Secció Col·legial de Metges
Jubilats
informació col·legial
Diada literària col·legial amb la presentació de llibres
de contingut no científic escrits per metges
Cada any, per delegació del Consell
de Col·legis de Metges de Catalunya,
se celebra el Nostre Dia del
Llibre, en una data propera a la festa
de Sant Jordi. Són llibres de contingut
no científic escrits per metges o pels
seus cònjuges, que poden variar entre
poesia, novel·la, història, assaig,
biografia, etc. Enguany tingué lloc el
passat dia 20 d’abril a la sala d’actes
del nostre Col·legi de Barcelona.
Es presentaren deu llibres que per
ordre alfabètic de l’autor s’inicià pel
llibre d’Alexandre Arís, Matarratas, el
crimen perfecto; Rafel Battestini i
Pons, Nicolau Battestini i Galup;
Antoni Bayés de Luna, Les etapes de
la vida; Joaquín Callabed, El niño y la
guarderia del siglo XXI; Paulino Castells
Cuixart, Els nostres avis; Júlia
Emperador, Memoria de París; Xavier
Miquel i Padró, Pau Hòrrida; Genís
Sinca, Vida secreta dels nostres met-
1 2
1. Joaquim Ramis, president de la Secció
Col·legial de Metges Jubilats, en la presentació
de la Diada Literària Col·legial. 2. Joan Solà,
Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2009, en
la conferència sobre la traducció de l’Odisea
d’Homer per part del poeta Carles Riba. 3. Els
deu llibres que es van presentar.
ges: retrat de quinze gegants de la
medicina catalana; Elies Valverde i
Llor, Divuit poetes alemanys a l’abast
de la mà; Elisa Viladomiu, Tardor 40.
Joaquim Ramis, president de la Secció
Col·legial de Metges Jubilats, féu
una breu presentació de cadascun
dels autors i a continuació els autors
explicaren el contingut o el sentit que
havien donat al seu llibre.
Com altres anys, el parlament de
cloenda el féu el Premi d’Honor de les
Lletres Catalanes. Enguany, Joan Solà
Cortassa, premi de l’any 2009, feu
una explicació de L’Odissea d’Homer
i una lloança de la traducció que n’havia
fet el poeta Carles Riba.
35
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010 35
3

informació col·legial
36
36
Delegacions
i seccions col·legials
Activitats de la Secció de
Metges Jubilats
Al butlletí del SIC publicat a les
darreries del mes de febrer, s’hi
descrivien les activitats realitzades
fins a acabar l’any 2009 i s’anunciaven
breument les programades per a
enguany. Allò que estava programat
s’ha complert amb satisfacció de tots,
gràcies a la molt intel·ligent i eficaç
batuta directiva de Joaquim Ramis
Coris, el nostre president, sota la qual
l’equip de la Secció ha treballat de
valent per oferir a tota la col·legiació,
especialment als companys jubilats,
unes activitats adequades i atraients.
El professor Roger Alier va seguir amb
la seva tasca divulgadora de les òperes,
aquest any les de Mozart, a la
qual qualitat no cal ni referir-s’hi. El
professor Jacint Corbella i Corbella va
ocupar la tribuna del saló d’actes del
Col·legi per parlar en referència a Arnau
de Vilanova. L’alt nivell del brillant
parlament certament el va fer
poc intel·ligible. El col·lega Lluís Ortiz
de Ceballos va donar a conèixer la
tasca dels metges músics (amb il·lustracions
musicals). L’Oriol Casassas i
Simó ens invità a un metafòric periple
per la poesia catalana des de
Verdaguer fins a Carles Riba. La conferència
amb la qual va delitar els
concurrents la Neus Real fou, com
sempre que ella ocupa la tribuna, una
delícia.
El dimecres 17 de març el saló d’actes
del Col·legi estava de gom a gom. Era
el dia que va actuar el Knox College
Choir. Va venir, com cada any, de la
mà d’en Jaume Torner i Sellés i va
interpretar un llarguíssim i variat programa
en el qual no va mancar
“L’Empordà” d’Enric Morera. El 6
d’abril, el professor Joan Francesc Mira
va parlar dels moriscos i del significat
i els problemes que crearen la seva
expulsió. El 13 n’Alfons Fernàndez i
Sabaté tractà dels metges exiliats
degut a la guerra incivil.
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
El programa fins a acabar el curs inclou
la celebració del dia del llibre, la
conferència d’en Joan Solà i Cortassa
(Premi d’Honor de les Lletres Catalanes),
un espectacle musical, una conferència
en col·laboració amb
l’UNESCO, una lectura teatral dirigida
per Jordi Mañé i Masdeu, un concert
de jazz, la conferencia d’un altre Premi
d’Honor de les Lletres Catalanes,
Josep Termes i Arderiu, sobre els carlins
i la seva guerra, un parlament
sobre el comerç de la Xina, a càrrec de
Dolors Folch, i el tema “Médicus Mundi”
que serà tractat per en Francesc
Álvarez.
En Carles Llebaria ha anat filmant les
excursions col·lectives de la Secció i
periòdicament ha presentat la seva
valuosa tasca als jubilats: un document
magnífic. S’ha tingut ocasió de
veure reportatges del Marroc,
d’Irlanda, del Perigod i el Midi Francès,
del Llenguadoc i la Provença, la
Savoia francesa, etc.
Gràcies a l’activitat d’en Joan Serra i
Coll i d’en Josep Maria Casasa i Carbó,
els jubilats han pogut veure la col·lecció
de l’Aga-Khan, estampes japoneses
relacionades amb Picasso, exposades
al seu museu a Barcelona, el
monestir de Ripoll i les seves dependències,
la fundació Alorda-Derksen,
a Barcelona, etc. Amb la col·laboració
de Mediviatges han estat programades
sortides a l’Alguer, la Patagònia,
Porto, la Toscana, Tossa de Mar, etc.
i diverses activitats culturals: visites
guiades al MNAC, per exemple.
La magnífica col·laboració d’en Pere
Martínez i López ha fet possible la
projecció d’interessants films com Con
faldas y a lo loco, Las vacaciones de
M. Hulot i Una noche en la ópera.
Crida per a una futura coral en el si del
Col·legi de Metges de Barcelona
L’Àrea Cultural del nostre Col·legi ha tingut molt present la conveniència de
difondre la música entre les seves activitats lúdiques o culturals. Per aquest
motiu des de fa uns anys en les sessions que setmanalment es desenvolupen
en la nostra sala d’actes s’alternen conferències, lectures teatrals, projeccions
de pel·lícules amb diferents tipus de concerts: piano, història de la
música, música de cambra, cant, etc.
Enguany s’ha cregut convenient fer un pas endavant i crear una coral amb
tots aquells companys, familiars o amics que desitgin formar-ne part.
Per aquest motiu es fa una crida als que hi estiguin interessats. Haurien de
posar-se en contacte amb la Sra. Josefina Sòria ( telèfon 935678855 o bé pel
correu electrònic: professional@comb.cat). Quan hi hagi un nombre mínim
de futurs components es convocarà una reunió per concretar lloc de trobada,
dies i altres condicions per iniciar els assajos.

Delegacions
i seccions col·legials
Però sens dubte la millor tasca ha
estat l’activa col·laboració amb el
departament del Col·legi d’ajuda als
desvalguts. Cal agrair el magnífic treball
desenvolupat per la Menchu
Martín i Vega, membre de la Junta de
Govern de la Secció, per la seva qualitat
i dedicació.
Considerades en conjunt, les activitats
han estat nombroses, bones i
sense incidents. Els jubilats han tingut
ocasió de retrobar-se sovint i gaudir
de bons programes. Molt properament,
el 21 de juny, clourà el curs amb
la recepció dels nous “vellets”, la celebració
de l’Assemblea General Ordinària
i un dinar de germanor.
Josep-Antoni Martí i Mercadal,
secretari de la Junta de la Secció de Metges
Jubilats
Secció Col·legial de Metges
d’Estètica
Productes sanitaris i
publicitat
Fa unes setmanes (21.03.2010) va
entrar en vigor el Reial Decret
1.591/2009 de Productes Sanitaris.
Tot i que el RD incorpora novetats
molt interessants, com per exemple
la consideració com a producte sanitari
per si mateix del programari de
qualsevol instrument, dispositiu o
equip amb finalitats específiques de
diagnòstic o teràpia, l’obligatorietat
(per primera vegada i atenent la nostra
reiterada sol·licitud respecte d’això)
de facilitar al pacient i d’incloure
en la seva història clínica la informació
sobre qualsevol producte sanitari
implantable que rebi en el curs
del seu tractament, o l’obligatorietat
de fer constar, en les publicacions
de treballs i ponències de reunions,
congressos i actes similars, els
fons obtinguts per realitzar-los i la
font de finançament, un dels capítols
que ha suscitat més interès i
preocupació entre els nostres col·le-
gues és el que es refereix a la publicitat.
Diu el text legal que “els mitjans d’informació
i promoció utilitzats com a
suport, ja siguin escrits, audiovisuals
o d’una altra naturalesa, tindran
caràcter bàsicament científic i estaran
dirigits i es distribuiran amb caràcter
general a professionals sanitaris”,
i també diu que “la informació es
facilitarà a través de persones adequadament
formades i que posseeixin
els coneixements suficients per
proporcionar orientacions precises i
completes sobre els productes que
promocionen. El contingut de la informació
inclourà les dades tècniques
necessàries perquè es pugui jutjar
objectivament la utilitat del producte
sanitari”, que “els missatges publicitaris
que s’insereixin en qualsevol
dels mitjans generals de comunicació,
inclòs Internet, així com qualsevol
altre material promocional dirigit
al públic, seran objecte d’autorització
prèvia per les autoritats sanitàries
de les comunitats autònomes”,
que “els textos de publicitat o promoció
hauran d’indicar la conformitat
del producte amb la legislació vigent,
així com les contraindicacions i
els possibles efectes secundaris que
poguessin derivar-se de l’ús dels productes”,
que “en la publicitat dels
productes dirigida al públic es prohibeix
qualsevol menció que faci referència
a una autoritat sanitària o a
recomanacions que hagin formulat
científics, professionals de la salut o
altres persones que puguin, a causa
de la seva notorietat, incitar a utilitzar-los”
i que “queda prohibit efectuar
publicitat dirigida al públic dels
productes que siguin aplicats o utilitzats
directament pels esmentats professionals”.
Aquest últim punt és precisament el
que ha suscitat més inquietud, per
dues raons fonamentals: per la prohibició
en si mateixa, que sempre suposa
limitació, en aquest cas de l’exercici
d’una necessària promoció, i per-
informació col·legial
què podria suposar un greuge comparatiu
si els professionals de la salut
no poden efectuar-la i sí altres professionals.
Això tindria una més que significativa
transcendència en el cas de la fotodepilació,
que suposa una part important
de la cartera de serveis de molts
centres mèdics; a més, aquests han
advertit del risc que pot arribar a suposar
la depilació amb làser si no es fa
sota supervisió mèdica.
Prometerem aleshores revisar el text
amb més calma i profunditat, per fer
els comentaris precisos, no sense
abans obtenir l’assessorament que
s’ha estimat oportú (de la mateixa
Administració, dels nostres lletrats,
etc.). Avui podem confirmar que, en la
qüestió que ens ocupa, en l’esperit
del legislador, en el fons i en la forma
del text legal, no rau la voluntat de
regular el professional de la salut i sí
el fabricant o distribuïdor.
Tanmateix, ha de quedar clar que, en
matèria de publicitat, per sobre
d’aquest Reial Decret, hi ha la Llei
General de Sanitat i la Llei General de
Publicitat.
Tot això, sempre que parlem de productes
sanitaris tal com els defineix el
mateix RD: “qualsevol instrument,
dispositiu, equip, programa informàtic,
material o altre article, utilitzat
només o en combinació, inclosos els
programes informàtics destinats pel
seu fabricant a finalitats específiques
de diagnòstic o teràpia i que intervinguin
en el seu bon funcionament, destinat
pel fabricant a ser utilitzat en
éssers humans amb les finalitats de:
1r. Diagnòstic, prevenció, control, tractament
o alleujament d’una malaltia.
2n. Diagnòstic, control, tractament,
alleujament o compensació d’una lesió
o d’una deficiència.
3r. Investigació, substitució o modificació
de l’anatomia o d’un procés fisiològic.
4t. Regulació de la concepció i que no
exerceixi l’acció principal que es desitgi
obtenir en l’interior o en la super-
37
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010 37

informació col·legial
38
38
Delegacions
i seccions col·legials
fície del cos humà per mitjans farmacològics,
immunològics ni metabòlics,
però a la qual funció puguin contribuir
tals mitjans.”
Arribats a aquest punt, el que és realment
important seria determinar si
els equips de làser per a fotodepilació
són o no són productes sanitaris, atès
que potser en això rau el quid de la
qüestió.
Les nostres autoritats sanitàries manifesten
que, en general, els làsers
per a depilació no són considerats
productes sanitaris per les autoritats
sanitàries dels Estats membres, atès
que no posseeixen un propòsit mèdic.
Fins i tot en els casos que es
proposi el seu ús per a casos de pèl
patològic (hirsutisme), la tendència
és a no considerar aquests productes
com a sanitaris.
De moment no volem ni pensar com
consideren l’envelliment cutani, les
arrugues, la calbesa, les discromies,
etc.
A l’Agencia Española de Medicamentos
y Productos Sanitarios (AEMPS)
se segueix aquell criteri, si bé, així ho
indiquen que, en els casos en què es
presentés clarament expressada en
les indicacions del producte les situacions
patològiques que donen lloc al
creixement anormal del pèl, com desequilibris
hormonals, podrien admetre’ls
com a productes sanitaris.
Segons l’AEMPS, normalment els fabricants
d’aquests làsers els comercialitzen
a la Unió Europea sense marcat
CE, o sigui sense declarar-los com
a productes sanitaris. Hi ha normes
tècniques, publicades per AENOR, que
especifiquen els requisits tècnics que
han de satisfer els diferents làsers per
tal d’aconseguir eficàcia i seguretat
d’ús. Aquestes normes no pertanyen
a l’àmbit sanitari, sinó més aviat a
l’àmbit industrial.
Tot i així, segons l’AEMPS, la consideració
legal és independent de
qüestions com la possibilitat que el
seu ús inadequat pugui produir riscos
per a la salut, perquè efectiva-
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
ment no són productes innocus i han
de ser utilitzats per personal que
posseeixi els coneixements i l’entrenament
apropiats per utilitzar-los
amb total seguretat. Però atès que
l’aplicació d’aquests làsers no es pot
considerar una pràctica mèdica és
possible utilitzar-los fora dels centres
o establiments sanitaris pròpiament
dits. Són les autoritats sanitàries
de les comunitats autònomes
les que poden regular, en el seu
àmbit competencial, les condicions
que han de reunir els centres que els
utilitzin, incloses les de qualificació
del personal.
És curiós, si més no, que, pel que fa a
les comunicacions de làsers presentats
a l’AEMPS, només se n’hagi trobat
un amb indicació per a depilació,
però també té altres indicacions, entre
les quals hi ha la de lesions vasculars.
En tant que és una finalitat mèdica,
aquesta última indicació fa que
aquest equip es consideri producte
sanitari i tingui la qualificació IIa.
Finalment, l’AEMPS ens indica que,
en l’àmbit europeu, s’ha reobert la
discussió sobre els productes sense
propòsit mèdic, però s’ha constatat
que hi ha força variabilitat de
criteris entre fabricants i autoritats.
I és possible que en aquest context
es faci algun aclariment relatiu als
làsers de depilació. N’estarem
pendents!
J. Víctor Garcia,
president de la Secció Col·legial de Metges
d’Estètica
Secció Col·legial de Metges
Acupuntors
El fet més destacable d’aquest trimestre
a la Secció de Metges Acupuntors
han estat les eleccions per
renovar els càrrecs de la Junta. Per tal
com només es va presentar una candidatura,
aquesta va ser l’escollida
per als propers quatre anys. Els nous
càrrecs són:
President. Albert Garcia i Janeras
Tresorer. José Alberto Hernández Hernández
Vocal 2n. Blanca Sarasà Solà
Vocal 3r. Isabel Ferrer Añel
Vocal 4t. Maria Pilar Peña Garcia
Vocal 5è. Isabel Giralt Sampedro
A proposta de la nova Junta, posteriorment,
es varen ratificar els càrrecs
vacants per a dos anys de:
Vicepresidenta. Maria José Hidalgo
Sarés
Secretària. Dolors Ruiz Morilla
Creiem que aquesta nova Junta amb
noves incorporacions, podrà seguir la
seva feina amb més ànims i noves
perspectives en la direcció que ha
portat els darrers anys.
Per altra banda, cal destacar que continuem
fent cursos de formació mèdica
continuada per ampliar coneixements
dels metges acupuntors. El
darrer ha estat “Elements de reflexió
en medicina xinesa”, a càrrec de la
doctora Electra Peluffo, que ens ha
donat una extensa visió comparativa
de la medicina oriental i occidental.
Albert Garcia i Janeras,
president de la Secció Col·legial de Metges
Acupuntors del COMB
Comunicacions
Rehabilitacions i
Suspensions de l’exercici
professional
Rehabilitacions
Després d’haver regularitzat la
seva situació col·legial, el Plenari
de la Junta de Govern del COMB,
en sessió del dia 20 de maig de
2012, ha acordat aixecar la suspensió
de l’exercici professional
que el mateix Plenari havia acordat
anteriorment als doctors:
Eduardo Ybran Fadrique, Alma
Barrera Gutiérrez i Mónica Álvarez
Vellecillos.

Legislació
Assessoria
jurídica
informació col·legial
Novetats legislatives
sanitàries
Seleccionades per l’Assessoria Jurídica del COMB
(febrer-maig de 2010)
25/05/2010 BOE Règim AMF-AT: determinació dels drets que es reconeixen als beneficiaris com a conseqüència
de la seva extinció. Reial Decret 565/2010, de 7 de maig.
06/05/2010 BOE Determinació àmbit territorial i material de l’Institut de Medicina Legal dels Òrgans amb Jurisdicció
Estatal. Reial Decret 448/2010, de 16 d’abril.
05/05/2010 BOE Modificació Annex I del Reial Decret 1345/2007, d’11 d’octubre, que regula la dispensació de
medicaments d’ús humà. Ordre SAS/1144/2010, de 3 de maig.
03/05/2010 DOGC Reconeixement títols metges especialistes extracomunitaris. Reial Decret 459/2010, de 16
d’abril.
19/04/2010 BOE Posada en marxa de les empreses individuals mitjançant el sistema de tramitació telemàtica
(DUE). Reial Decret 368/2010, de 26 de març.
15/04/2010 DOGC MIR 2010: acreditació de tutors especialistes en formació. Ordre SLT/225/2010, de 24 de març.
14/04/2010 DOGC Acord revisió salarial any 2010 Conveni col·lectiu treball del transport de malalts i accidentats en
ambulància de la CCAA, ACEA. Resolució TRE/993/2010, de 16 de març.
14/04/2010 DOGC Acord Comissió paritària del VII Conveni col·lectiu treball sector establ. sanitaris d’hosp., assistència,
consulta i lab. anàlisis clíniques per període 2007-2010. Resolució TRE/828/2010, de 26
de febrer.
07/04/2010 DOGC Reglament del Registre de Societats Professionals del COMB
30/03/2010 DOGC Delegació competències en matèria de contractes sector públic i execució pressupostària en
diversos càrrecs ICS. Resolució SLT/866/2010, de 18 de març.
30/03/2010 DOGC Dia Mundial del Donant de Sang a Barcelona i creació Comitè d’Honor i Comitè Organitzador.
Acord GOV/44/2010, de 23 de març.
22/03/2010 BOE Normes per a la concessió d’autoritzacions per a ús amb fins terapèutics. Modificació Annex II.
Resolució de 16 de març de 2010.
04/03/2010 DOGC Regulació aspectes d’UHE en el diagnòstic i tractament fibromiàlgia i síndrome fatiga crònica.
Ordre SLT/115/2010, de 18 de febrer.
04/03/2010 BOE Llei Orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària
de l’embaràs.
24/02/2010 DOGC Canvi d’adscripció del personal funcionari amb destinació definitiva a la Gerència Àmbit Centre
afectat per la nova estructura territorial de l’ICS. Resolució SLT/422/2010, de 15 de febrer.
24/10/2010 DOGC Aplicació a Catalunya de l’Estatut de treball autònom. Decret 18/2010, de 23 de febrer.
16/02/2010 BOE Acreditació de l’aptitud psicofísica per les embarcacions d’esbarjo. Resolució d’11 de gener de
2010.
16/02/2010 DOGC Consell Assessor de Tractaments Farmacològics d’Alta Complexitat. Ordre SLT/55/2010, de 8 de
febrer.
09/02/2010 BOE Acord d’encàrrec de gestió entre MUFACE i l’INSS pel 2010 per realització de reconeixements
mèdics. Resolució de 3 de febrer de 2010.
05/02/2010 BOE Quanties indemnitzacions accidents circulació any 2010. Resolució de 31 de gener de 2010.
04/02/2010 BOE Comissió Nacional de Reproducció Humana Assistida. Reial Decret 42/2010, de 15 de gener.
Temes d’Actualitat
Sentència del TSJ de Catalunya de 7 d’abril anul·lant els art. 33 i 59 del Codi de Deontologia.
39
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010 39

informació col·legial
40
40
En record de Lluís Barraquer i Bordas,
in memoriam
El doctor Lluís Barraquer
va morir el passat cinc
d’abril del 2010 a casa
seva, a Sant Climent de
Llobregat, acompanyat per
la família. Havia nascut el
27 d’abril del 1923 i tenia,
doncs, gairebé 87 anys.
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
Barraquer havia nascut dins la
neurologia. Per mèrit propi, i
per implicació familiar, podia
abastar amb informació personal el
desenvolupament de la neurologia al
llarg del segle XX, amb tota mena de
detalls. El seu avi, Barraquer Roviralta,
fou l’introductor dels estudis neurològics
al nostre país a finals del
segle XIX. El seu pare, Barraquer Ferré,
va ser figura emblemàtica de la neurologia
catalana i gran impulsor de
l’escola de l’hospital de Sant Pau, on
anys més tard Barraquer Bordas fou
director del Servei de Neurologia.
Un munt de publicacions avalen la dedicació
científica de Barraquer Bordas,
les primeres signades amb el seu admirat
pare, però l’obra potser més paradigmàtica
fou Neurologia fundamental
editada, en primera edició el 1963,
dedicada al seu avi, al seu pare, a la
seva esposa i als seus fills, i també al
cardenal Vidal i Barraquer, oncle seu.
La presència familiar, en la més àmplia
accepció, sempre va girar pel cap de
Lluís Barraquer. El llibre portava el prefaci
en francès de Raymond Garcin, qui
qualificava Barraquer de “clinicien
chevronné”, o sigui aferrissat. Neurologia
fundamental va ser el gran llibre
de semiologia i anàlisi sindròmica que
contribuí a formar centenars de metges
espanyols.
No em referiré a la seva producció
científica i acadèmica, que farà en el
seu dia la Reial Acadèmia, de la qual
era membre numerari.
Fa dos anys, el 2008, va publicar un
llibre íntim: Memòries i reflexions d’un
neuròleg, on fa una minuciosa exposició
de records, persones i lectures
fruit de la prodigiosa memòria pels
detalls que el distingia. El lector hi pot
trobar la vida i els neguits de l’estudiant
de medicina en la postguerra, la
formació en neurologia al costat del
seu pare i també amb Carlos Oliveras
de la Riva a qui tenia gran consideració.
Més tard, ens parla amb detall del
dol profund per la mort prematura de
la seva mare, la descoberta de Lola
amb qui es casaria i l’arribada dels
fills.
La necrològica familiar qualificava Lluís
Barraquer com a neuròleg i excursionista,
activitat aquesta darrera molt
preuada per ell, i que vaig tenir oportunitat
de compartir algunes vegades.
Recordo alguna experiència compartida,
com l’ascensió al Salòria
mentre no parava de parlar sobre quan
ho havia fet Cinto Verdaguer. Un dia
d’esquí de fons pels camins de la fageda
francesa de Somport on vàrem
trobar el neurocirurgià basc Mariano
Arrazola, qui malgrat ser molt més
gran ens guanyava a cada pujada, ja
que no parlava, només esquiava sota
la nostra mirada envejosa pel seu bon
estil. També algun dia a Arsèguel parlant
de tot. Era un devessall de records
en els quals mesclava amb gran
precisió de detalls la neurologia, els
records familiars i els d’altres excursions,
sense parar.
En el llibre de memòries és sincer, contundent
i diàfan pel que fa a les seves
creences, “sóc cristià i catòlic” escriu.
Val a dir que en la tercera edició de
Neurologia fundamental, del 1978, al
mig del text mèdic inclou una cita del
teòleg Joseph Ratzinger que sembla
premonitòria sobre el futur papable.
Així mateix, en les memòries es declara
proper als iniciadors de la teologia de
l’alliberament, tot agraint l’amistat compartida
amb el màrtir Ignacio Ellacuría.
Lluís Barraquer ha estat un personatge
cabdal de la vida mèdica catalana i
espanyola, un home complex, no sempre
fàcil, amb intensa vida interior, que
debades el feia patir, amb una memòria
capaç d’evocar els més petits detalls
d’un malalt, una reunió, un llibre
o una excursió. Ha estat un símbol de
la neurologia clínica que avui està en
plena transformació per les noves tecnologies
i els avenços en la biologia
molecular. Junt amb la desaparició d’altres
neuròlegs de relleu, la mort de
Lluís Barraquer clou una etapa.
El seu cervell inquiet ha trobat la pau.
Nolasc Acarín Tusell

informació col·legial
En record de R. C. De Sobregrau i Augé
(Barcelona 1924-2010)
El passat 8 d’abril va morir a casa
seva el doctor Sobregrau. La
pèrdua per a tota la seva família,
especialment per a la seva esposa
Montserrat Humet i les seves tres
filles, ha estat molt gran i elles saben
que comparteixo el seu dolor. Ara
però, em toca recordar el cirurgià i el
mestre.
La seva trajectòria com a cirurgià va
començar després de llicenciar-se en
Medicina i Cirurgia per la Universitat
de Barcelona l’any 1950 quan, en finalitzar
la carrera, es va incorporar al
servei de Cirurgia General de l’Hospital
de la Santa Creu i Sant Pau. Així
mateix, va obtenir una beca de formació
i va fer estades en diferents
centres europeus de referència en
Cirurgia General, Cardíaca i Vascular,
i va entrar en contacte amb els cirurgians
pioners en diferents tècniques
de la cirurgia vascular. D’entre aquestes
estades destaca la seva presència
a l’Hospital Boussais de París amb
el professor Gaudant d’Allaines, on
va conèixer el doctor Dubost, que va
dur a terme amb èxit la primera intervenció
d’un aneurisma d’aorta abdominal.
A Estrasburg va entrar en contacte
amb René Fontaine, un dels
grans mestres en isquèmia crònica
de membres inferiors, a Londres, al
St Mary’s Hospital, on va tenir l’oportunitat
de treballar amb Eascott, el
qual, segons algunes fonts, va realitzar
el 1953 la primera endarterectomía
carotídia tal i com la coneixem
avui dia.
Posteriorment, va decidir fer una estada
a Houston, centre de referència
de la cirurgia cardiovascular mundial,
on té la gran sort de veure treballar
els pares de la cirurgia cardiovascular
moderna: DeBakey, Crawford i
Codey.
Tota aquesta formació rebuda es va
començar a materialitzar quan el
1955 va incorporar-se com a metge
adjunt del Servei de Cirurgia General
del doctor Soler Roig, amb dedicació
especial a la Cirurgia Vascular
fins al 1970. És aquest any quan
crea el primer Servei d’Angiologia i
Cirurgia Vascular de la Seguretat
Social d’Espanya a l’Hospital de la
Vall d’Hebron de Barcelona, conegut
aleshores com a Residencia Francisco
Franco, i on resta com a cap de
Servei fins al moment de la seva
jubilació l’any 1994. La consolidació
d’aquest Servei va començar amb
la realització de cursos de cirurgia
arterial en directe els anys 1972 fins
al 1977 i amb l’inici de la docència el
1971, any en què es va incorporar el
primer resident al Servei. Una de les
principals aportacions del doctor
Sobregrau va ser als anys setanta
en el camp de la revascularització
de les extremitats inferiors: va impulsar
la tècnica del bypass enfront
de l’endoarteriectomia i va iniciar i
consolidar el bypass fèmoro-popliti
i fèmoro-distal com a tècnica d’elecció
en la revascularització dels membres
inferiors. Va destacar també
per la seva gran experiència en la
cirurgia dels aneurismes d’aorta abdominal,
així com de les artèries renals
i en la revascularització dels
troncs supraaòrtics proximals, tècniques
en les quals va ser pioner al
país. El seu treball científic també
va ser prolífic: més de 90 publicaci-
ons en revistes nacionals i estrangeres,
90 conferències i nombrosos
simposis i taules rodones.
Des del punt de vista institucional,
com no podia ser d’altra manera, va
rebre diferents reconeixements: fou
president de la Sociedad Española de
Angiología y Cirugía Vascular, de la
Societat Catalana d’Angiologia i Cirurgia
Vascular, representant en la
Societat Europea de l’Especialitat i
membre d’honor de diverses societats
científiques. L’any 1995 va rebre
la Medalla President Macià com a reconeixement
a la seva trajectòria professional.
Però el que dóna transcendència a
tota aquesta trajectòria fou la creació
d’una escola de Cirurgia Vascular
reconeguda en tot el país. En el
Servei dirigit pel doctor Sobregrau
s’han format molts cirurgians vasculars
que posteriorment han estat
caps de Servei en diferents punts
d’Espanya.
Per a mi fou el mestre i un referent.
Crec que tant les qualitats humanes
evidents que tenia, com la seva capacitat
de treball, la seva constància en
els objectius i ser inaccessible al desànim
el portaren a ser un dels pioners
de la cirurgia vascular.
I per concloure cito unes paraules
manuscrites pel doctor Sobregrau al
gener d’aquest any: “Crec que l’exercici
d’aquesta especialitat i l’adquisició
d’experiència té un símil amb aquelles
paraules de Churchill quan de
manera sincera i contundent afirmà
que la guerra es guanyaria amb sang,
esforç, suor i llàgrimes. La sang dels
pacients, l’esforç i la suor del cirurgià
angoixat per les dificultats i complicacions
i les llàgrimes compartides pels
familiars i fins i tot pel metge quan els
ha d’informar de la gravetat i la mort
d’un pacient.”
Manuel Matas Docampo,
Angiologia, Cirurgia Vascular i Endovascular.
Hospital Universitari Vall d’Hebron
41
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010 41

informació col·legial
42
42
En record de Manuel Ribas Mundó
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
El 19 d’abril del 2010 ens va deixar
el professor Manuel Ribas
Mundó, mestre i amic de molts.
Ho va fer en silenci, no volia mai cridar
l’atenció, era una persona senzilla,
honesta, que sabia estar en cada
moment al seu lloc. Venia d’una família
de metges i tenia una gran vocació.
Des de la infantesa es posà de manifest
la seva gran intel·ligència i memòria,
qualitats que li permeteren,
juntament amb la seva dedicació, esforç
i constància, ser l’alumne més
brillant en totes les etapes d’estudiant
(Premi Extraordinari de Batxillerat,
de Llicenciat i de Doctorat). Acabà
la seva llicenciatura en Medicina a la
UB el 1960 i va fer el doctorat l’any
1967 a la mateixa Universitat. Es formà
com a hematòleg a l’Escola del
professor Agustí Pedro Pons, Farreras
Valentí i Ciril Rozman.
La seva inquietud pel progrés de la
ciència i el seu interès per la recerca el
condueixen a completar els estudis
en els millors centres del món (Harward,
Hammmersmith, Stanford Medical
Center i Fred Hutchinson Kansas
Research Center). Era un dels científics
més ben formats del nostre país,
era expert en genètica i va ser pioner
en el trasplantament de medul·la òssia
i en el desenvolupament de l’oncohematologia.
La seva brillant trajectòria científica
fa que ben aviat ocupi càrrecs docents
com a catedràtic en diverses
universitats espanyoles, com Santiago
de Compostel·la, Palma de Mallorca
i Barcelona.
El professor Manuel Ribas era un expert
hematòleg, però es considerava
també un internista. Volia participar
en tots els problemes mèdics que els
malalts li poguessin plantejar i això va
ser la causa que ocupés la direcció del
Departament de Medicina Interna dels
hospitals Son Dureta i Germans Trias
i Pujol.
El 1983 comença a organitzar el que
esdevindria un dels millors departaments
mèdics, el de l’Hospital Ger-
mans Trias i Pujol, on va exercir fins a
la seva jubilació.
Si el professor Ribas Mundó era un
excel·lent metge investigador i docent,
com a persona era extraordinari,
afable, cordial, respectuós, afectuós,
alegre, treballador, amant de la
seva família a la qual mimava i cuidava,
preocupant-se de totes les seves
inquietuds. No volia que cap problema
seu interferís en la vida de ningú.
Era un amant de les llibertats individuals
i de l’autorealització. Juntament
amb la família, l’altra passió era el seu
país, Catalunya, i somiava amb la possibilitat
del reconeixement de la seva
identitat.
Durant els últims anys la salut li va
fallar. Sempre va fer front a la malaltia
sense cap temença. La seva espiritualitat
el va reconfortar, al costat de la
seva família, fins a dir-nos adéu, pensant
que d’altres continuarien la seva
tasca i farien realitat els seus somnis.
Tant de bo el seu fill Antoni, metge
oncòleg, l’ajudi a aconseguir-ho.
Descansa en pau. Manel.
Miquel Vilardell

Aparador
de llibres
L’Aparador de Llibres
(www.comb.cat/cat/med/
economia/llibreria/aparador/
home.htm) és un lloc on donar a
conèixer les obres publicades
per metges col·legiats a
Catalunya (novel·les, narracions
curtes, poesia, viatges, assaigs,
biografies, història, etc.),
excloent-ne les obres de
medicina científica.
La xarxa de
mil nusos
Josep Maria
Roquer
Bellaterra:
Universitat
Autònoma de
Barcelona.
Servei de
Publicacions,
2008.
ALa xarxa de mil nusos, fent ús de
diferents formes poètiques que van
des de la tanka fins a estructures més
clàssiques, se’ns proposa un recorregut
de sentits plurals i de gran bellesa.
Una obra rigorosament cohesionada,
amb poemes rítmics, plens d’imatges i
sentits plurals en què, descabdellant
records i pensaments ens presenta la
poesia com a eina útil per lluitar contra
el dolor, com a via de coneixement
capaç d’aproximar-nos a les ambigüitats
de la naturalesa humana.
El rincón
de
Prometeo
Joaquín Callabed
Carracedo
Edita C Blax &
Company -
UnaLuna
Ediciones/2007
El rincón de Prometeo és un llibre
original, assossegat, atractiu i acuradament
elaborat en diversos anys
de treball.
L’autor s’instal·la a la seva casa del
Pirineu aragonès i dedica un any sa-
informació col·legial
bàtic a ordenar els seus records i
vivències en aquest marc incomparable.
Hi ha reminiscències mitològiques
i també un record a la filosofia
hippy dels anys setanta que perviu
en formes de vida activa per aquelles
latituds.
L’autor ens trasllada amb la seva delicada
ploma pels pobles propers que
recorre a peu i també a París, Roma,
Moscou, Jerusalem, Nova York, Atenes
o l’illa de Bali, per la qual té una
particular estima.
L’ecologia és una reflexió constant
amb preguntes i respostes al greu
problema no previst en els seus plantejaments
pel neoliberalisme actual.
Ens descriu camps, camins i jardins
amb un particular i magistral accent
en la Vall d’Ordesa... En el seu pom
d’amics desfilen catedràtics d’universitat
i digníssims pastors del Pirineu.
Hi ha un emotiu i encertat record per
a les mares altoaragoneses.
Prometeu va robar el foc als déus per
donar-lo als homes. Aquest llibre ens
aporta calor, humanitat i valors per
viure, amb olor a terra humida i herba
acabada de tallar que ja sembla tenir
arrels en el sòl.
43
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010 43

informació col·legial
44
44
Consultori
terminològic
Una de les línies de treball del
TERMCAT és la producció i la difusió
de recursos terminològics,
com ara diccionaris o altres reculls
que apleguen la terminologia
dels diferents sectors d’especialitat,
incloent-hi també l’assessorament a
persones o equips de treball que elaboren
obres terminològiques.
En la línia del “Consultori terminològic”
anterior, en ocasió dels vint-icinc
anys del TERMCAT us explicarem
com es duu a terme la producció de
recursos terminològics i farem un breu
repàs de quins d’aquests productes
estan vinculats a l’àmbit de les ciències
de la salut i de la vida.
La producció de qualsevol obra terminològica
comença amb la detecció
d’una necessitat relacionada amb la
terminologia d’un camp d’especialitat
determinat. Un cop plantejat el
projecte, s’han de definir els paràmetres
que el configuraran: cal delimitar
l’abast, el contingut i el públic objectiu
a qui va destinada l’obra. Segons
la finalitat que es persegueixi, més
divulgativa o més especialitzada, els
destinataris i el camp del saber en
què se centra, cada projecte terminològic
es concretarà en un tipus de
recurs determinat.
Així, els productes terminològics eminentment
divulgatius, que difonen la
terminologia entre la població general,
es materialitzen, per exemple, com
a cartells o punts de llibre –els quals
recullen alguns dels termes més rellevants
de l’àmbit de què es tracta–, o
bé com a làmines o tríptics –que generalment
inclouen més terminologia.
En aquest tipus de producte s’hi acostuma
a incloure il·lustracions. Altrament,
quan es vol aplegar un nombre
més elevat de termes amb una finalitat
més especialitzada, es poden elaborar
recursos terminològics en forma
de lèxics, glossaris, vocabularis,
terminologies o diccionaris, els quals
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
25 anys d’elaboració de
recursos terminològics
poden reunir des d’un centenar de
termes fins a uns quants milers.
Qualsevol d’aquests recursos que
hem esmentat pot ser monolingüe i
recollir informació només en català, o
bé pot incloure també els equivalents
en una altra llengua (bilingüe) o en
diverses llengües (multilingüe). L’orientació
general del TERMCAT, pràcticament
des de l’inici, ha estat elaborar
productes multilingües que apleguen,
a més de la denominació en català, els
equivalents en castellà, en francès i
en anglès i, segons el cas, també en
altres llengües.
Al llarg d’aquests vint-i-cinc anys el
TERMCAT ha produït més d’una setantena
de productes terminològics centrats
en camps diversos de l’àmbit de
les ciències de la salut i de la vida, ja
sigui elaborant-los directament o oferint
assessorament als seus autors. Hi
ha obres que apleguen terminologia
pròpia de l’anatomia, dels fàrmacs, de
les malalties, de l’oftalmologia, de la
immunologia, de la psiquiatria, de la
infermeria, de la sida, de l’homeopatia
o de la recerca clínica, entre d’altres.
També ha treballat en l’elaboració de
les versions catalanes de classificacions
i llenguatges documentals mèdics,
com la CIM-9-MC o la CIM-10. 1
D’altra banda, és important remarcar
que qualsevol obra terminològica
s’elabora sempre amb l’assessorament
i el consens d’un equip d’experts
de l’àmbit d’especialitat, els
quals aporten el coneixement dels
conceptes i de l’ús real de la terminologia
en el seu domini del saber. Igualment,
convé destacar també que en la
majoria dels casos aquests productes
s’han elaborat en col·laboració
estreta amb organismes i entitats
destacades de l’àmbit de la salut, com
és el cas de l’Acadèmia de Ciències
Mèdiques i de la Salut de Catalunya i
de Balears, centres hospitalaris de
referència, l’Administració pública i
fundacions, laboratoris o empreses
relacionats amb la medicina i la salut.
Òbviament, en el darrer quart de segle
les necessitats terminològiques
de la societat han anat canviant, de la
mateixa manera que ha avançat la
tecnologia que es fa servir com a suport
en la recerca i en la difusió de la
terminologia. Mentre que inicialment
la majoria dels recursos es publicaven
en paper, la producció d’obres en
suport electrònic ha anat prenent un
protagonisme creixent en els darrers
anys. En aquest sentit, volem posar
en relleu la col·lecció de diccionaris
en línia del TERMCAT, un conjunt de
diccionaris d’especialitat consultables
i descarregables a través del web
(www.termcat.cat). També és oportú
recordar que tota la terminologia dels
productes elaborats pel TERMCAT es
difon pel Cercaterm, el servei de consultes
en línia accessible des del web.
Si voleu obtenir més informació sobre
totes les obres de terminologia
científica i tècnica en llengua catalana,
podeu consultar al web del TERM-
CAT l’apartat Biblioteca en línia
(www.termcat.cat/biblioteca/). Hi trobareu
les referències bibliogràfiques
dels diccionaris, vocabularis, lèxics i
materials de divulgació que contenen
terminologia en català, agrupades per
àmbits temàtics, amb informació sobre
el nombre de termes, les llengües,
les definicions, les il·lustracions, etc.,
i els projectes que estan en curs
d’elaboració. 2
Elisabeth Casademont
M. Antònia Julià
Mariona Torra
TERMCAT, Centre de Terminologia
Notes
1 Una bona part d’aquestes publicacions a
què fem referència us han estat presentades
en consultoris terminològics anteriors.
2 Si esteu interessats en alguna d’aquestes
obres, podeu demanar-ne més informació a
l’adreça documentacio@termcat.cat.

Consultes mèdiques
Rbla. de Catalunya-Mallorca.
Centre Mèdic en funcionament lloga amplis
despatxos, molt ben equipats, tot nou, servei
de recepció, calefacció, aire condicionat, telèfon,
àmplia sala d’espera. Matins i tardes.
INFORMACIÓ: Teresa. Tel. 619 701 701
Lloguer despatxos equipats
Situació: Zona Casanova-Diagonal. Centre
Mèdic en funcionament lloga despatxos equipats,
telèfon, aire condicionat, secretària, servei
de neteja, calefacció, etc. Matins i tardes.
INFORMACIÓ: Tel. 934 195 121
Es necessiten especialistes
Situació: Barri del Clot. Es necessiten especialistes
(pediatre, otorino, dermatòleg) per a
centre mèdic en funcionament en zona de
vianants molt cèntrica del barri del Clot.
INFORMACIÓ: Tel. 932 073 743 (tardes) / 600
281 703
Lloguer de despatxos completament equipats
Situació: Rda. Gral. Mitre-Muntaner. Lloguer
de despatxos completament equipats, matins i
tardes, aire condicionat i calefacció, amb servei
de recepció, secretaria, etc. Pàrquing. Instal·lacions
de disseny i confortables. Gran qualitat i
preu econòmic.
INFORMACIÓ: Srta. Maria. Tel. 696 498 661
Despatxos mèdics
Situació: Zona Pg. de Gràcia-Diagonal. Despatxos
mèdics amb tots els serveis es lloguen de
dilluns a dissabte. Atenció secretaria 12 hores.
Anàlisis clíniques. Servei d’infermeria. Neteja diària.
Informàtica. Personalització i màrqueting.
INFORMACIÓ: Zona Mèdica. Tels. 933 906
716 / 627 561 091
Llogo despatxos per a consulta mèdica
Situació: Balmes-Rosselló. Llogo despatxos per
a consulta mèdica, completament equipats,
amb serveis de recepció, calefacció, aire condicionat,
etc. Àmplia sala d’espera. Matins i tardes.
Hi ha un despatx que té 2 habitacions i 1
bany.
INFORMACIÓ: Tels. 934 870 525 / 609 369
912
Lloguer de despatxos
Situació: Diagonal/Pau Claris. Centre mèdic
dedicat a la ginecologia, urologia i psicologia, en
ple funcionament. Ofereix lloguer de despatxos
a metges. Matins i tardes. Totalment equipats,
amb recepció telèfon, fax, calefacció, aire
cond., servei neteja, etc.
INFORMACIÓ: Tel. 656 886 688
Despatxos a Barcelona
ZONA MÈDICA SL, empresa especialitzada en
gestió mèdica disposa de despatxos propis a
Barcelona. Cobertura de dilluns a divendres de
8 a 21 h. Dissabtes: matins. Interiorisme, creació
i gestió de nous centres a Barcelona i
província.
INFORMACIÓ: Zona Mèdica. Tels. 933 906
716 / 627 561 091.
Email: zonamedica@zonamedica.es
Lloguer despatxos
Situació: Diagonal/Pg. de Gràcia. Centre mèdic
d’alt estanding lloga despatxos totalment equipats
per mòduls de matins i tardes. Li oferim
tots els serveis necessaris perquè vostè sols
hagi de preocupar-se de visitar els seus clients.
INFORMACIÓ: Tels. 934 161 011 / 934 161
638
Lloguer despatxos
Situació: Zona Hospital Clínic. CENTRE MÈ-
DIC en funcionament lloga despatxos, matins i
tardes. Tots els serveis.
INFORMACIÓ: Tel. 934 516 869
Es lloga despatx mèdic
Situació: Sant Cugat. Es lloga despatx mèdic
zona estació, recepció, calefacció, neteja, secretaria.
Mòdul matí o tarda
INFORMACIÓ: Tel. 629 724 271
Serveis integrals de Secretaria telefònica
CALLMED. Serveis integrals de Secretaria telefònica.
Recepció de trucades personalitzada.
Gestió Agenda on-line. Sense esperes telefòniques.
Sense costos addicionals. Atenció 12
hores diàries. URGÈNCIES.
INFORMACIÓ: CallMed.net. Tel. 933 906 700
Es necessita metge
per a centre de revisions de carnet de conduir.
Possibilitat d’utilitzar el centre per als seus
propis clients. Zona les Corts.
INFORMACIÓ: Tels. 933 307 962 / 932 012
205
Despatxos mèdics amb tots els serveis es
lloguen de dilluns a dissabte.
Situació: Zona Balmes-Madrazo. Davant Clínica
del Pilar. Atenció secretària 12 hores. Anàlisis
Clíniques. Servei d’infermeria. Neteja diària.
Informàtica. Personalització i màrqueting.
INFORMACIÓ: Zona Mèdica. Tel. 933 906 716
Despatx apte per a consulta mèdica
Situació: Av. Carles III amb Diagonal. Despatx
de 100 m 2 . Apte per a consulta mèdica, 4
estances. Aire condicionat.
INFORMACIÓ: Tel. 932 001 047
petits anuncis
petits anuncis
CONSULTORI PER COMPARTIR
Carrer Sant Antoni Maria Claret, 139-145.
(Castillejos-Cartagena, al costat de l’Hospital de
Sant Pau i l’Aliança). Completament equipat.
Recepció i sala d’espera. Conserge. Molt bones
condicions.
INFORMACIÓ: Tels. 659 989 395 / 933 223
562 / 934 356 948
Consulta pediàtrica
Situació: Davant Clínica Sagrada Família. Es
lloga un despatx matins i tardes amb tota la
infraestructura de suport.
INFORMACIÓ: Jaume Mas. Tel. 677 400 040
Es lloga ampli despatx
Es lloga ampli despatx amb bany en centre
mèdic Pg. Bonanova-Escoles Pies; llum natural,
recepció, telèfon, fax, calefacció, aire condicionat,
àmplia sala d’espera, servei de neteja.
Consergeria. Molt bona comunicació. Matins i
tardes.
INFORMACIÓ: Tel. 609 330 995
Lloguer dos despatxos
Situació: PLAÇA KENNEDY (Balmes-Sant
Gervasi). Exteriors, amplis i moderns, un amb
quiròfan, l’altre amb box per a cures o tractaments.
Estètica acurada. Confortables i amb
totes les prestacions d’informàtica i telefonia.
Ideals especialitats i gestionat per metges.
INFORMACIÓ: Matins i tardes. Tel. 658 848
398
Consultori mèdic ofereix despatx
Situació: Rosselló, zona Clínic. Ofereix despatx
i sala d’exploració per compartir. Disponibilitat
matins i tardes.
INFORMACIÓ: Tel. 934 517 547
Es lloga despatx
Situació: Muntaner-Travessera de Gràcia. Es
lloga despatx en consultori mèdic. Apte per a
psiquiatre.
INFORMACIÓ: Sra. Paús. Tels. 932 112 017 /
679 153 140
Centre mèdic necessita uròleg i ginecòleg/oga
Centre mèdic amb 30 anys de funcionament
necessita uròleg i ginecòleg/oga. Horari i condicions
a pactar.
INFORMACIÓ: Dra. Padrós. Tel. 934 151 426
Es necessita metge/essa jove
Especialista en psiquiatria amb especial dedicació
en psiquiatria infantil i juvenil, per jubilació
del titular, per a consulta privada de 35 anys de
funcionament a l’àrea psiquiàtrica infanto-juvenil.
Zona Esquerra Eixample.
INFORMACIÓ: Tel. 932 262 178 (de dilluns a
dijous de 15,30 a 21,30)
45
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010 45

petits anuncis
Traspasso consulta ginecològica
Situació: Gran Via cantonada Rocafort
(Barcelona). Establerta fa 30 anys. 4.000 històries
clíniques, tot informatitzat. Tots els utensilis
de ginecologia: ecògraf Toshiba, monitor
Sonicait, colposcopi.
INFORMACIÓ: Dr. Vicenç Díaz de Brito. Tel.
607 193 216
Ideal per a consultes de metges
Situació: Diputació, 306, entresòl 2a. (entre
Bruc i Girona). Venda de pis (130 m 2 ) + local
(68,95 m 2 ).
INFORMACIÓ: Sra. Duran. Tel. 678 557 496
Lloguer despatxos mèdics a ESTRENAR
Situació: Calvet, 30; Diagonal/Francesc Macià,
Barcelona. Decoració de luxe, completament
equipats, amb tots els serveis, recepció trucades,
A/C, ADSL, etc. Mòduls matí o tarda o 2
despatxos utilització exclusiva. Bones condicions
econòmiques.
INFORMACIÓ: Dr. Soler. Tel. 606 376 797
Despatx per compartir
Situació: Prop de la plaça Gal·la Placídia. S’ofereix
despatx per compartir. Àmplia disponibilitat
de dies. Interessats telefonar a Ester Torrella,
metge homeòpata.
INFORMACIÓ: Tel. 655 879 833 (preferentment
migdies)
Es lloga despatx sanitari
Situació: Zona Via Julia-Barcelona. A Fisioterapeuta
o metge acupuntor o professional d’infermeria.
No es paguen subministraments, tot
equipat; comprèn: sala d’espera, lavabo amb
taquilla, publicitat multimèdia i despatx. Climatitzat
i bones qualitats. Preu molt econòmic i
subministrament zero.
INFORMACIÓ: Candela. Tels. 634 912 613 /
933 532 944
Es lloga despatx mèdic
Situació: Santa Coloma de Gramenet. Planta
baixa, molt cèntric i molt econòmic. Apte per
a medicina general i especialitats. Totalment
equipat.
INFORMACIÓ: Tel. 933 307 962
Es lloga despatx mèdic
Situació: A Barcelona, Travessera de les Corts.
Entresòl, molt cèntric i molt econòmic. Apte
per a medicina general i especialitats. Totalment
equipat.
INFORMACIÓ: Tel. 933 307 962
Traspàs a Sentmenat local (lloguer de
470 euros mensuals)
Té dues consultes amb punts d’aigua, cantonades
i exterior. Poble de 10.000 habitants, amb
1 podòleg i 1 metge; sense psicòleg ni dentista.
Aire condicionat a totes les consultes, bany
nou i practicable. Telèfon i Internet.
INFORMACIÓ: Belén García Méndez . Tel. 629
308 527
46
46
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
Es ven pis
Situació: Zona Passeig Maragall part alta. 4
habitacions, cuina, bany complet, saló menjador.
Amb ascensor. Situat en un entresòl,
apropiat per a consulta mèdica. Tracte particular.
Preu: 350.000 euros.
INFORMACIÓ: Tel. 686 464 897
Lloguer de consultes mèdiques per mòduls
Situació: València/Balmes. Noves a estrenar,
totes equipades. Compartir tres sales d’espera
molt acollidores. Aire condicionat, calefacció i
fil musical. S’inclou serveis de manteniment i
recepció. Informatitzades. Tot tipus de transport
i pàrquing.
INFORMACIÓ: Srta Araceli Armengol . Tels.
935 313 563 / 678 540 931
CONSULTORI GINECOLÒGIC
Situació: Situat al Centre Mèdic TEKNON.
Completament instal·lat i en funcionament.
Disposa d’Ecografía d’Alta Definició, Ecografia
3-D / 4-D i Monitorització prenatal. Recepció
i programació de visites. Personal auxiliar. Es
lloguen diferents mòduls de mati i tarda. EX-
CLUSIVAMENT A GINECÒLEGS.
INFORMACIÓ: Montse. Tel. 649 839 485 de
20 a 22 hores.
Local en lloguer
Situació: Situat al costat de la plaça Lesseps. A
PEU DE CARRER Molt ben comunicat. En
perfecte estat. 200 m 2 : 2.000 euros mes. (Possibilitat
de vendre el local) Opcional: 2 places
de pàrquing en lloguer.
INFORMACIÓ: Tel. 934 152 013
Oportunitat de compartir consulta
En centre mèdic de prestigi de Barcelona.
Especialitats no quirúrgiques.
INFORMACIÓ: Tels. 606 386 369 / 933 933
154
ES LLOGA CENTRE MÈDIC
Situació: Zona plaça Molina. Inaugurat el 2006,
sencer o per consultes, matins i tardes. Completament
equipat i informatitzat. Hàbil per a
totes les especialitats i especialment per a
ginecologia, inclòs ecògraf 4D i cardiotocògraf.
Possibilitat traspàs a curt termini.
INFORMACIÓ: Tel. 686 980 307
Exclusiu loft a Palauet Segle XVIII
Situació: Portaferrissa, 7, a prop de plaça
Catalunya. Pis assolellat tipus loft. Aprox. 120
m 2 , 3 habitacions i gran espai independent ideal
per a consulta mèdica, gran terrassa. Finca
catalogada, lobby immillorable, jardí privat i
conserge. Empreses de prestigi a la finca. Preu:
675.000 euros.
INFORMACIÓ: Sr. Pérez. Tel. 645 203 120.
Email: apsolana@gmail.com
CONSULTORI MÈDIC (CÈNTRIC). Consulta
mèdica a compartir
Situació: Trafalgar (plaça Urquinaona). Pis de
l’Eixample adaptat per poder visitar dos metges
a l’hora. Dotat de dos despatxos exteriors amb
sala d’exploracions. Una d’elles amb Raigs X
incorporat (a compatir). Dos aparells d’ECG i
un Espiròmetre. Matins i tardes. Cuina,(zona
menjador), dos banys. Preu: A convenir
INFORMACIÓ: Tels. 660 724 138 / 666 175
172 / 93 268 23 24 / 93 300 07 49
PSIQUIATRA: Centre de Psicologia multidisciplinària
a Barcelona ofereix
Despatx amb tots els serveis (presència WEB
inclosa).Molt acollidor, llum natural, molt ben
comunicat, molt bon ambient. Cooperació per
interprofessionals. Mòduls matí/tarda (possibilitat
d’altres modalitats).
INFORMACIÓ: PHOENIX Terapèutic.
www.phoenix.cat. Tel. 933 405 378. Email:
phoenix@phoenix.cat
Venda o lloguer consultori mèdic
Situació: Zona Hospital Clínic-Provença. Oficina
/consultori mèdic en venda o lloguer. Edifici
consultes mèdiques, 60 m 2 .
INFORMACIÓ: Tel. 659 085 043
Consulta a Barcelona ciutat ofereix despatxos
de lloguer per mòduls
Situació: Zona de Sant Gervasi, amb bones
comunicacions. Equipats i climatitzats. ADSL
wifi, telèfon a cada despatx. Recepció amb
secretària per a la recepció de trucades, control
d’agendes i cobrament. Sala d’espera.
INFORMACIÓ: Lourdes. Dilluns-Divendres de
16 a 20 h. Informació i fotografies al web:
www.consulta.arrakis.es
Oportunitat. Es ven consulta mèdica en
funcionament a Barcelona
Situació: Zona Via Augusta-Balmes-Trav. Gràcia.
Bona situació. Baixos dúplex de 100 m 2
molt lluminós i tranquil en finca recent. Tot
equipat: recepció, 4 despatxos, serveis, magatzem,
sala d’espera, hivernacle i terrassa. Possible
cuina. Bon disseny. Confortable. Gran qualitat
i preu econòmic urgeix. Preu: S’estudiaran
facilitats de pagament.
INFORMACIÓ: Tels. 622 821 257 i 616 009
776
En lloguer despatx mèdic a partir de juny
Situació: Rosselló/Enric Granados. Centre
mèdic carrer Rosselló, 201, 1r.1a. Dimarts,
dimecres i dijous tarda i divendres matí.
INFORMACIÓ: Tels. 932 189 024 / 932 189
200
Lloguer de despatxos
Situació: Balmes amb Travessera de Gràcia.
Despatxos mèdics equipats i amb totes les
comoditats. A/c, sala d’espera. Xarxa informàtica
i telèfon. Alguns matins i totes les.tardes.
Preu: per mòduls.
INFORMACIÓ: Eva Arús. Tel. 678 421 761
Email: earus@thaliaprevencion.com

Diversos
BOOMERANG-SECRETARIA TELEFÒ-
NICA
Atenem trucades en tres idiomes, donem hores
de visita, des de 50 euros al mes. Altres
serveis: mecanografia per ordinador en diversos
idiomes, des de 1,50 euros/full.
INFORMACIÓ: Srta. Gemma o Manel. Tel. 934
173 547. Fax 934 186 644;
www.centroboomerang.com
Decoració interiorisme
Es realitzen tot tipus de projectes i reformes de
consultoris, despatxos i habitatges. Pressupost
sense compromís. També objectes de decoració
i de regal. Importants descomptes a metges
col·legiats. 20 anys al seu servei.
INFORMACIÓ: INNOVO. Alfons XII, 26/Marià
Cubí. Pàrquing: Alfons XII, 40. Tels. 934 157
845 / 630 033 029
Empresa de serveis
ENKASA. Empresa de serveis ofereix personal
de servei domèstic, cuidadors infantils i assistència
geriàtrica. Formació individualitzada segons
les necessitats de cada llar.
INFORMACIÓ: Tels. 932 056 239 / 638 929
953 / 638 929 955
Serveis integrals per dissenyar, rehabilitar
i mantenir
ANPA GROUP ofereix serveis integrals per
dissenyar, rehabilitar i mantenir centres sanitaris,
administratius i habitatges. Compost per un
gran equip de professionals que trobaran les
solucions més adequades a les seves necessitats.
INFORMACIÓ: Av. Josep Tarradellas, 155 Entl.
C BCN www.anpagroup.com. Tel. 934 906 899
Traduccions científiques a l’anglès
SCI LOGOS. Traduccions científiques a l’anglès
realitzades per metges i traductors especialitzats
en Medical Writing. Papers, pòsters,
comunicacions orals, diapositives. Oferim també
assessorament estadístic i coaching per a
presentacions orals en anglès.
INFORMACIÓ: Tel. 679 372 504. Email:
sci_logos@yahoo.es
Habitatge
Casa seminova a Bellpuig
Situació: 220 m 2 , zona xalets al costat de camp.
4 hab. dobles, dos banys, cuina equipada i
rentadora, terrassa coberta, jardí 70 m 2 . Garatge
2-3 cotxes + espai multifuncional, calefacció,
fil musical, alarma. Preu: 225.000 euros.
INFORMACIÓ: Núria. Tel. 696 277 611
Es lloga pis
Situació: Zona Guinardó-Villar. 100 metres
Hospital Sant Pau. 80 m 2 , moblat, exterior,
lluminós, 3 habitacions, dues dobles, bany i
balcó. Zona tranquil·la, pocs veïns.
INFORMACIÓ: Tel. 600 800 489
Pis en lloguer
Situació: Zona Valldaura L-3. Finca pocs veïns.
Planta baixa. Recent reformat. Moblat. Preu:
Lloguer 700 Euros.
INFORMACIÓ: Tel. 686 369 666
Pis per llogar de 85 m 2
Situació: Av. Rep. Argentina/Pg. Sant Gervasi.
Recent pintat, cuina renovada. Consta de 4
hab.+cuina+bany. Edifici amb ascensor. Preu:
1.100 euros.
INFORMACIÓ: Pilar Botey. Tel. 656 943 923
Treball
Auxiliar d’infermeria, recepcionista/telefonista
i tasques administratives
S’ofereix per treballar en consultori mèdic.
Informàtica, català, experiència i bones referències.
48 anys.
INFORMACIÓ: Àngels. Tel. 932 851 742
S’ofereix noia de 43 anys per treballar
com a recepcionista, telefonista, etc. en consulta
mèdica, consultori o similar. Experiència
com a administrativa i en atenció al públic.
INFORMACIÓ: Cristina. Tel. 686 378 105
S’ofereix com a secretària de metge en
consultori o clínica
Senyora de 45 anys s’ofereix com a secretària
de metge en consultori o clínica. Bona presència,
disponibilitat horària, coneixements d’informàtica:
Windows, Internet, etc. Atenció i
programació d’agenda. Excel·lent capacitat organitzativa
i tracte humà.
INFORMACIÓ: Carme Torres Sabi. Tels. 606
642 453 / 933 522 331
S’ofereix com a recepcionista
Noia de 27 anys s’ofereix com a recepcionista,
experiència en mútues i en diferents especialitats.
Estudis de psicologia, català, castellà i
francès, informàtica a nivell d’usuari.
INFORMACIÓ: Sabrina Caamaño. Tels. 635
562 118 / 933 360 594. Email:
sabrina.cd8@gmail.com
S’ofereix per treballar en consulta
S’ofereix senyoreta de 37 anys per treballar
com a auxiliar de clínica o recepcionista en
consulta mèdica. Experiència en mútues.
INFORMACIÓ: Begoña. Tels. 622 161 034 /
933 137 733
S’ofereix secretària recepcionista
Amb 15 anys d’experiència per treballar en
consulta, clínica o consultori. Coneixements
d’informàtica. Experiència en tracte amb el
públic. Torn de matí i tarda. Incorporació
immediata.
INFORMACIÓ: Mariela Pilar Albes. Tel. 619
141 780
petits anuncis
S’ofereix secretària recepcionista
Experiència en clínica i en tracte amb el públic,
anglès, francès i italià, disponibilitat horària.
Responsable, bona presència.
INFORMACIÓ: Mercè. Tel. 677 495 517
Secretària recepcionista
Amb experiència en relacions humanes, treballs
administratius i informàtica. Havent treballat
en consulta oftalmològica, centre mèdic
tractaments obesitat i consulta dermatològica.
S’ofereix per a consulta mèdica o similar.
INFORMACIÓ: Maria Miranda Ochoa. Tel.
932 090 391 / 699 236 376
S’ofereix noia per treballar en consulta
mèdica
o similar com a recepcionista o telefonista.
Experiència en tracte amb el públic i en tasques
d’oficina. Informàtica a nivell usuari. Disponibilitat
tot el dia. Incorporació immediata. Preferent
zona Maresme
INFORMACIÓ: Mercè. Tel. 617 041 450
S’ofereix administrativa per a consulta
mèdica
Administrativa amb perfecte domini de l’anglès
i experiència en consultes mèdiques s’ofereix
per treballar a partir del 15 de maig.
INFORMACIÓ: Anna Vila. Tel. 934 160 154
S’ofereix secretària administrativa
Amb experiència en medicina general i pediatria
(15 anys). Medicina interna, mútues.
INFORMACIÓ: M. Eugenia García. Tel. 691
746 813
S’ofereix persona per treballar
En consulta mèdica matins o tardes. Persona
treballadora i responsable amb molta experiència
en el tracte amb el públic. Treball amb
ordinador. Experiència en oficina de farmàcia i
farmàcia hospitalària. Català nivell S.
INFORMACIÓ: Cristina. Tels. 678 360 129 /
933 332 383
M’ofereixo per treballar en consulta mèdica
a Barcelona
Preferiblement horari de matins. Amb experiència.
INFORMACIÓ: Mar. Tel. 661 660 612
Administrativa s’ofereix
Per treballs generals d’oficina. Amb Word,
Excel, Access, català i nocions de comptabilitat.
INFORMACIÓ: Maria. Tel. 600 334 277. Email:
maria_383_338@hotmail.com
S’ofereix recepcionista i auxiliar administrativa
Amb experiència en tracte amb el públic, per
treballar en: despatx, consultori, clínica o similar.
Informàtica nivell usuari. Disponibilitat
horària. Barcelona ciutat.
INFORMACIÓ: Mercè Mestre. Tel. 600 257
198
47
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010 47

petits anuncis
S’ofereix auxiliar d’infermeria, recepcionista
Amb experiència en tracte amb el públic, per
treballar en consultori o clínica. Informàtica
nivell usuari. Pràctiques d’auxiliar d’infermeria
a la Clínica Molins.
INFORMACIÓ: Anna. Tel. 645 629 821
Dona del tot responsable de 40 anys ferma
i eficient
Amb organització i experiència en consulta
mèdica i atenció als pacients. Cerca feina per
dur agenda, atendre la recepció i ajudar metge
o metgessa.
INFORMACIÓ: Laia. Tel. 627 806 335 (matins)
S’ofereix per treballar en consulta mèdica
S’ofereix dona de 50 anys polivalent, resolutiva
i acostumada a treballar sota pressió, per realitzar
tasques de recepció, gestió de documentació
i atenció al públic. Coneixements d’informàtica
a nivell d’usuari.
INFORMACIÓ: Tels. 609 291 901 / 932 849
923. Email: gloria.casanovas@gmail.com
Recepcionista administrativa
Amb experiència en atenció al públic i administració.
Llicenciada en psicologia s’ofereix per
consulta mèdica o similar. Experiència en Recursos
Humans. Informàtica a nivell usuari.
Disponibilitat immediata.
INFORMACIÓ: Meritxell Selma Miranda. Tels.
610 524 320 / 931 928 320
S’ofereix secretària
Per a consulta mèdica amb formació especialitzada
en drenatge limfàtic, quiromassatge i dietètica
i nutrició, per ampliar serveis de la
consulta si és necessari. Molt bona experiència
en tracte amb el públic.
INFORMACIÓ: Isabel
(isabel_montes@msn.com). Tel. 651 596 798
M’ofereixo per treballar de secretària
mèdica
M’ofereixo per treballar de secretària administrativa
en consultoris mèdics. Estudis d’ofimàtica,
curs de relacions públiques, 25 anys d’experiència
administrativa i experiència actual 2
anys en consultori mèdic. Facturació mútues,
agenda, telèfon, etc.
INFORMACIÓ: Dolors Aranda. Tel. 661 686
441
S’ofereix administrativa, recepcionista i
secretària mèdica
Amb àmplia experiència en l’àmbit hospitalari
i bagatge en tracte amb el públic. Informàtica.
Idiomes. Disponibilitat immediata.
INFORMACIÓ: Helena. Tel. 600 738 270
48
48
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
Administració de despatx o clínica
Senyora culta, amb experiència en atenció al
client i administració. Bilingüe: català/castellà.
Amb referències. Ofereix el seu servei professional
per: recepció i atenció al client, administració
de despatx o clínica, gestió d’agenda,
control arxiu.
INFORMACIÓ: Tels. 934 182 177 (de 9 a 15 h)
/ 617 622 016 (fins a 21 h)
S’ofereix per a recepció i secretària mèdica
en consulta o clínica
Jornada pels matins. Coneixements d’informàtica.
Amb experiència i referències. Edat: 37
anys.
INFORMACIÓ: Mercè Alemany. Tel. 628 492
736. Email: alemany.mac@gmail.com
S’ofereix dona de 52 anys per a tasques
de recepció
Secretària administrativa amb disponibilitat
horària total. Habituada al tracte amb el públic
i polivalent. Català i castellà parlat i escrit.
INFORMACIÓ: Silvia. Tels. 657 321 096/93
4501649
Noia s’ofereix com a administrativa per a
consultori mèdic o clínica
Domini paquet Office, Internet i Outlook. Nivell
C català. Disponibilitat tardes i festius.
INFORMACIÓ: Esther Miravet. Tel. 609 335
856
S’ofereix senyora per a consulta mèdica
o similar
Disponibilitat d’horari. Coneixements d’informàtica.
Català i castellà. Programació d’agenda,
cobraments, treballs administratius. Amb iniciativa.
Experiència.
INFORMACIÓ: Maria Pilar. Tel. 608 562 940
Secretària de direcció
Amb experiència contrastada en l’atenció al
públic s’ofereix per a consultori o clínica. Estudis
universitaris, idiomes i excel·lent capacitat
organitzativa. Disponibilitat immediata i bones
referències.
INFORMACIÓ: Lidia. Tels. 687 484 640 / 933
176 221
S’ofereix dona bona presència com a recepcionista
per a consulta mèdica
Disponibilitat horària. Informàtica a nivell usuari.
Català parlat i escrit (nivell C). Àmplia
experiència en tracte amb el públic.
INFORMACIÓ: Olga. Tels. 670 481 661 / 932
195 617
Dona de 40 anys cerca feina
Com a recepcionista per a consulta o centre
mèdic. Bona presència, responsable, caràcter
afable i amb disponibilitat horària.
INFORMACIÓ: Anna. Tel. 679 774 123. Email:
annagadeat@gmail.com
Noia de 27 anys,
Busca feina com a recepcionista/admin. Per les
zones de Sabadell, Barberà del Vallès i voltants.
Amb experiència en el sector.
INFORMACIÓ: Meritxell. Tel. 651 071 520
Noia de 27 anys
Busca treball d’administrativa o recepcionista
Terrassa, Sabadell, Barcelona o voltants.
INFORMACIÓ: Laura. Tel. 662 672 081
Senyora de 50 anys
S’ofereix per treballar de secretària de metge
als matins. Experiència en tracte amb el públic.
Català i castellà i bones referències.
INFORMACIÓ: Anna Maria Juvilla. Tel. 635
778 085
S’ofereix administrativa
Amb experiència com a recepcionista, telefonista
i administrativa per a consultori mèdic.
Informàtica a nivell usuari. Català-castellà. Disponibilitat
horària.
INFORMACIÓ: Esther Caro Zambudio . Tel.
649 817 305
S’ofereix administrativa
Amb experiència com a recepcionista, telefonista
i administrativa per a consultori mèdic.
Informàtica a nivell usuari. Català-castellà. Disponibilitat
horària.
INFORMACIÓ: Sofia Sanz. Tel. 609 390 076
Senyora de 51 anys
S’ofereix per treballar com a secretària de
metge en consultori o clínica. Bona presència,
experiència com a recepcionista amb un metge
dermatòleg. Disponibilitat horària. Coneixements
d’informàtica. Organitzada i bon tracte.
INFORMACIÓ: Josefina Torres. Tels. 626 732
181 / 934 497 003
S’ofereix senyora
Amb experiència en tracte amb el públic en
consultori o clínica privada per atendre consultes
i altres, amb bona presència. Coneixements
d’ordinador i català.
INFORMACIÓ: Tels. 678 573 789 / 933 737
792
S’ofereix senyora de 47 anys
Com a secretària de metge en consultori o
clínica. Bona presència. Disponibilitat d’horari.
Coneixements d’informàtica. Excel·lent tracte
humà. Català i castellà. Incorporació immediata.
INFORMACIÓ: Purificación Albuixech
Rodríguez. Tels. 622 116 229 / 932 635 771
S’ofereix estudiant universitària
Amb experiència en tracte amb públic i coneixements
de català, castellà. Anglès i francès
bàsics. Disponibilitat immediata tardes.
INFORMACIÓ: Tels. 627 985 255 / 933 737
792

S’ofereix administrativa amb 5 anys d’experiència.
Experiència en el món sanitari. Ofimàtica. Anglès
bon nivell. Disponibilitat matins. Incorporació
immediata.
INFORMACIÓ: Sílvia Porras. Tel. 676 501 363
S’ofereix administrativa i recepcionista
Per a consulta mèdica o clínica, amb coneixements
de paquet office, bon tracte humà, responsable
i resolutiva. Disponibilitat immediata.
INFORMACIÓ: Judith. Tel. 615 958 483. Email:
bixet12@hotmail.com
Administrativa s’ofereix per a atenció al
client en consultori o clínica
Disponibilitat horària. Coneixements d’informàtica.
Experta en l’atenció telefònica i personal
al client/usuari.
INFORMACIÓ: Magda Albero i Rigau. Tel. 659
492 463. Email: magdalbero@joanelias.com
S’ofereix administrativa/recepcionista
Per treballar en consulta o clínica. Amb experiència,
metòdica, ordenada, responsable. Experiència
en tracte amb públic, informàtica,
català. Barcelona/Baix Llobregat.
INFORMACIÓ: Esther. Tel. 626 944 004
S’ofereix per treballar en consulta mèdica
Dona catalana, activa, amb experiència en tasques
administratives, d’organització i informàtica.
Acostumada a portar agenda, fitxes clients,
atendre recepció... Amb capacitat d’adaptació i
iniciativa. Responsable i amb actitud positiva.
INFORMACIÓ: Montserrat Pagès Carrión. Tels.
932 104 136 / 636 420 891
S’ofereix esteticista amb més de 23 anys
d’experiència
Per treballar amb equip mèdic d’estètica per fer
tractaments postoperatoris i treballar amb noves
tecnologies a Barcelona o província.
INFORMACIÓ: Roser Tel. 617 446 394
Auxiliar d’infermeria, recepcionista, telefonista
S’ofereix per treballar en consulta mèdica en
qualsevol àmbit sanitari. Disponibilitat horària.
Informàtica. Català. Molta experiència. 34 anys.
INFORMACIÓ: Araceli Tel. 649 587 211
Dona seriosa i responsable, amb experiència
S’ofereix per realitzar tasques d’administrativa i
atenció al públic en consultoris mèdics o similars.
Rigorositat, gran capacitat organitzativa i
tracte agradable.
INFORMACIÓ: Yolanda Tel. 686 243 342
Senyora catalana amb bona presència
S’ofereix com a recepcionista-telefonista i coordinadora
de consulta mèdica. Recepcionista,
organització de les visites, auxiliar de depilació
làser, responsable de manteniment i subministraments
de la consulta.
INFORMACIÓ: Virginia Tels. 932 045 960 / 605
320 711
Dona de 45 anys s’ofereix per a despatx
mèdic, cuidar persones grans, cangur,
tasques domèstiques, tardes i caps de setmana.
Català, castellà, francès i nivell mig d’anglès.
INFORMACIÓ: Rosa Tel. 655 817 555
S’ofereix auxiliar sanitària i secretària per treballar
caps de setmana a consulta,
clínica o centre mèdic. Amb experiència.
INFORMACIÓ: Lidia Tel. 639 923 134
M’ofereixo per treballar en consulta mèdica
o clínica
Experiència com a recepcionista, call center,
assignació hores. Castellà i català. Informàtica
nivell d’usuari. Disponibilitat d’horari. Experiència
en clínica i consulta mèdica.
INFORMACIÓ: Rosa M. Gombau Brull. Tel.
609 758 894
Administrativa/Recepcionista
De 35 anys s’ofereix per a tasques de recepció,
atenció telefònica, gestió d’agenda, arxiu, comptabilitat
i facturació. Domini de català i castellà.
Coneixements informàtics, disponibilitat horària.
Habilitats comunicatives, experiència en
sector sanitari.
INFORMACIÓ: Susana Jurado. Tels. 664 476
767 / 936 400 895
S’ofereix per treballar en consulta mèdica
o clínica
Secretària administrativa, recepcionista amb
experiència, set anys a la Clínica del Pilar/Sant
Jordi. Polivalent, disposició immediata matins,
tardes o jornada completa. Àmplia experiència
en tracte amb els pacients. Amb referències.
INFORMACIÓ: Maido. Tel. 659 276 596
S’ofereix dona de 50 anys
Polivalent, resolutiva i acostumada a treballar
sota pressió. Per realitzar tasques de
recepció, gestió de documentació i atenció al
públic. Coneixements d’informàtica a nivell
d’usuari.
INFORMACIÓ: Tels. 933 588 557 / 657 157
001. Email: mescudero49@hotmail.com
petits anuncis
Senyor de 59 anys s’ofereix com a administratiu-recepcionista
i portar comptabilitat
En consulta mèdica. Microsoft Word, Excel,
Powerpoint, Internet i correu electrònic. Disponibilitat
d’horari. Català, castellà, francès i
anglès (elemental).
INFORMACIÓ: Leonardo. Email:
leonardohernandezcampos@yahoo.es
S’ofereix senyora de 48 anys
Com a secretària o administrativa per a consultori
o clínica. Experiència en tasques d’oficina,
telèfon arxiu, comptabilitat. Coneixements d’informàtica
i experiència en tracte amb el públic.
Disponibilitat horària.
INFORMACIÓ: Roser Bargués. Tel. 670 716
186
49 anys, bona presència i responsabilitat
S’ofereix per treballar a recepció en consulta o
clínica. Experiència de 5 anys en el sector i en
el tracte amb el públic. Incorporació immediata.
INFORMACIÓ: Eugenia. Tel. 639 435 313
M’ofereixo per treballar d’auxiliar d’infermeria
(Sala de parts) en consultoris mèdics. Experiència
en tracte amb el públic. Idiomes: català,
castellà, anglès. Bona presència, disponibilitat
horària.
INFORMACIÓ: Xènia. Tel. 630 175 111
Utillatges
LÀSER EN LLOGUER
Tecnologia IPL-Quantum possibilitat, apte per
a depilació, rejoveniment, eliminació de taques
i lesions vasculars. Possibilitat de lloguer per
dies. Amb total flexibilitat. Servei a tota la
província de Barcelona.
INFORMACIÓ: LASERQUALITY. Tel. 606 269
076
Es ven ecògraf portàtil
SONOSITE Micro Maxx més sonda lineal i
peroperatòria. Preu: 20.000 euros.
INFORMACIÓ: Tel. 932 801 784
Llitera d’exploració
Es ven llitera d’exploració ginecològica per
estrenar. Preu: 400 euros
INFORMACIÓ: Tel. 609 307 220
49
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010 49

Servei d’Informació Col·legial 129
Març-Juny 2010 Núm. 13
Quaderns
CENTRE
d’ESTUDIS
COL·LEGIALS
ESCOLA D’ESTIU DEL COMB 2010: Tallers professionals
CURS D’ ACOLLIDA A NOUS COL·LEGIATS
PER A L’ACCÉS A LA PROFESSIÓ MÈDICA
Adreçat a: Metges col·legiats al COMB que inicien la seva activitat
professional.
Objectius: Facilitar l’accés dels metges en general i els professionals
formats a l’estranger, en particular, a l’exercici de la professió mèdica.
Apropar el metge al món laboral a través de la formació en continguts
rellevants per a l’exercici de la professió.
Temari: • Presentació curs. • Funcionament del sistema sanitari català i
espanyol. • Codi deontològic. • Documents medicolegals i responsabilitat
professional. • La formació del metge. • Història clínica. • Patrons
epidemiològics a Catalunya i Espanya. • Normativa en la prescripció
farmacèutica. • Actualització en prescripció farmacèutica. • Titulacions en
medicina. Marc legal. • Eines i recursos per a la cerca de feina i marc legal
del mercat de treball. • La comunicació metge pacient. • Serveis col·legials
del COMB per als metges.
Calendari: Dilluns de 16 a 20 h del 28 de juny al 19 de juliol de 2010.
Matricula: Col·legiats COMB: subvencionat per el Programa de Protecció
Social del COMB • No-col·legiats: 233 €.
Crèdits de FMC: 3,4 crèdits
Nombre d’hores: 16
Lloc: Centre d’Estudis Col·legials
JORNADES DE SUPORT VITAL
Adreçat a: Metges llicenciats interessats en l’atenció mèdica urgent.
Temari: • Concepte de suport vital. • Ressuscitació cardiopulmonar. Guia
d’actuació en el SVB. • Pràctiques de SVB. • Suport vital avançat. Trastorns
del ritme i desfibril·lació. • Pràctiques d’arítmies, desfibril·lació. • Drogues
en la ressuscitació. • Guies d’actuació en l’SVA. • Indicacions i finalització
de SV. • Consideracions ètiques. • Pràctiques en simuladors (megacode)
de situacions que comporten la necessitat de SVA.
Calendari: Dimecres de 17,30 a 20,30 h i dijous de 9 a 21 h. Dies 7 i 8 de
juliol de 2010.
Matrícula: Col·legiats COMB: 387 € • No-col·legiats: 471 €.
(Inclou inscripció a la jornada, el llibre Manual de Soporte Vital i el dinar
del divendres)
Nombre d’hores: 15 h
Crèdits de FMC: 2,5
Lloc: Centre d’Estudis Col·legials
INTRODUCCIÓ A L’ANÀLISI DE DADES AMB EL PROGRAMA
SPSS PER A WINDOWS
Adreçat a: Professionals de la salut que tinguin necessitat de tractar i analitzar
dades clíniques, tant per resoldre problemes de gestió com de recerca.
Temari: • Introducció: anàlisi estadística de dades i eines informàtiques per
a l’anàlisi de dades. • Organització de dades en taules o matrius de dades.
• Introducció de dades i importació de dades. • Manipulació de dades i
preparació per a l’anàlisi. • Descripció de dades: estadístiques, taules i gràfics.
• Anàlisi de taules de contingència. • Comparació de mitjanes i de variàncies.
• Correlació i regressió. • Estadística no paramètrica.
Calendari: De dilluns a divendres de 17,30 a 20,30 h. Del 5 al 16 de juliol de 2010.
Matrícula: Col·legiats COMB: 387 € • No-col·legiats: 460 €.
Nombre d’hores: 30 h
Crèdits: 6,3
Lloc: Centre d’Estudis Col·legials
de FORMACIÓ
i SALUT
INTRODUCCIÓ AL COACHING PER A
PROFESSIONALS DE LA SALUT
formació i salut
Adreçat a: Metges i professionals sanitaris.
Objectius: Aprendre a prioritzar segons els nostres objectius i ser capaços
de trobar el temps perdut per al que volem fer. • Ampliar la nostra capacitat
de comunicació, d’emissor i de receptor de missatges i ajustar-la a la nostra
finalitat. • Conèixer les nostres respostes envers l’estrès per tal de detectar
en quin moment pot tenir conseqüències negatives en el nostre organisme
i poder intervenir-hi. • Conèixer la importància de les nostres emocions en
la nostra vida diària, presa de decisions i la nostra manera de relacionarnos
amb el món. • Conèixer els principis del coaching, la seva utilitat i
maneig. Ser conscients de la seva aplicació en qualsevol procés que
vulguem dur a terme.
Temari: Mòdul I: Gestió del temps. Mòdul II: La comunicació. Mòdul
III: Gestió de l’estrès. Mòdul IV: Intel·ligència emocional. Mòdul V:
Coaching.
Calendari: De dilluns a dijous, de 17 a 21 h. Curs sencer del 19 al 26 de
juliol de 2010. Mòdul I: 19 de juliol. Mòdul II: 20 de juliol. Mòdul III: 21 de
juliol. Mòdul IV: 22 de juliol. Mòdul V: 26 de juliol.
Matrícula: Curs sencer: Col·legiats COMB: 235 € • No-col·legiats:
270 €.
Mòduls independents: Col·legiats COMB: 50 € • No-col·legiats:
57 €.
Nombre d’hores: 20 h (curs sencer), 4 h per mòdul, Activitat amb crèdits
de Formació Mèdica Continuada (0,8 crèdits per mòdul).
Lloc: Centre d’Estudis Col·legials
TALLER VIVENCIAL
DE TÈCNIQUES DE IOGA
Adreçat a:
Metges de qualsevol especialitat i altres professionals de la salut
interessats en les tècniques de ioga, tant com a eina terapèutica
complementària, com per a l’ús personal en tant que medicina preventiva.
Temari:
– Concepte de pranayama i tipus: dinàmic, estàtic i mental.
– Tècniques de ioga com a prevenció i restauració del balanç físicoenergètic.
La respiració i els canvis en l’experiència emocional. Les postures i
l’autogestió estructural i orgànica. La relaxació i la serenitat mental. La
meditació i l’estat de silenci interior. La tècnica del so, les estructures
sonores i l’harmonia vibratòria dels ritmes psicofísics.
Calendari: dimarts de 15,45 a 19,45 h del 6 al 27 de juliol del 2010.
Matrícula: Col·legiats COMB: 211 € • No-col·legiats: 233 €.
Nombre d’hores: 16 h, distribuïdes en mòduls teoricopràctics de 4 hores.
Lloc: Centre d’Estudis Col·legials
MOTIVACIÓ I
TÈCNIQUES D’ESTUDI
Motivació i hàbits d’estudi: adreçat a alumnes de Primària (3r., 4t., 5è. i
6è.).
*Horari: de 9,30 a 13,30 h
*Matrícula: Col·legiats COMB: 124 € • No-col·legiats: 146 €.
Tècniques d’estudi: adreçat a alumnes d’ESO, mòduls i batxillerat.
*Horari: de 9 a 14 h
*Matrícula: Col·legiats COMB: 151 € • No col·legiats: 173 €.
*Calendari: 28, 29 i 30 de juny 2010 o 27, 28 i 29 de desembre 2010
51
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010 51

formació i salut
ESCOLA D’ESTIU DEL COMB 2010: Tallers professionals
52
52
CURSOS D’IDIOMES PER A METGES
I ELS SEUS FAMILIARS
CURSOS PER NIVELLS:
*Intensius de 90 hores: del 5 al 30 de juliol de dilluns a divendres.
*Matricula: Col·legiats COMB i familiars: 806 €
Altres interessats: 848 €
*Intensius de 45 hores: del 5 al 23 de juliol de dilluns a divendres.
*Matricula: Col·legiats COMB i familiars: 491 €
Altres interessats: 517 €
CURSOS CONVERSA: (anglès, francès i alemany) 45 hores: del 5 al
23 de juliol, de dilluns a divendres. (Nou curs de pràctiques Speaking
& Listening del First Certificate – Advanced – Proficiency)
*Matricula: Col·legiats COMB i familiars: 491 €
Altres interessats: 517 €
CAMPUS MAR PER A NENS (VELA)
*Activitats de vela, per a nens de 5 a 14 anys, inclou dinar.
De dilluns a divendres de 9,30 a 17,30 hores.
Activitats de vela, per a adults de 16 a 25 anys (curs de vela lleugera)
*1 setmana: 225 €, 2 setmanes: 405 €
De dilluns a divendres de 9,30 a 14 hores.
*Calendari: L’última setmana de juny, tot juliol o la primera de
setembre.
*Lloc: Reial Club Nàutic de Barcelona, Moll d’Espanya, s/n (Port Vell
de Barcelona)
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
ANGLÈS I ESPORTS PER A NENS I JOVES
Adreçat a: Nens de 6 a 11 anys.
*Horari d’anglès: de 9 a 12,30 h, de dilluns a divendres.
Inici 28 de juny de 2010
Adreçat a: Joves de 12 a 16 anys.
*Horari d’anglès: de 8,30 a 12,30 h, de dilluns a divendres.
Inici 28 de juny de 2010
Esports: a les 12,30 h servei d’autocar amb monitors de l’Escola Canal
Olímpic de Castelldefels. Allà dinaran i realitzaran un esport d’aigua.
Tornada a les 18 h. Inici 28 de juny de 2010.
1 2 3 4 5
a 156 € 300 € 427 € 540 € 641 €
ae Import addicional setmanal per participant: 212 €
(a) Només classe anglès (ae) Anglès i esports
CAMPAMENTS D’ANGLÈS
I ESTADES A L’ESTRANGER
Campaments d’estiu:
Per a nens i joves de 6 a 16 anys, amb anglès, activitats i esports
d’aventura als Pirineus lleidatans.
Per a nens i joves de 8 a 16 anys, programes de golf, de moto, de
bàsquet o futbol amb anglès a la Vall d’Aran.
*Calendari: 1, 2, 3 o 4 setmanes, mes de juny
*Cursos d’estiu a l’estranger
Per a joves i adults, amb allotjament en família o residència.
Països: Irlanda, Alemanya, Anglaterra, França, Itàlia, Àustria, Canadà,
EUA, Austràlia, Japó, Xina, Egipte, Sud-àfrica, Rússia, Índia.
Per a informació addicional i altres cursos de l’Escola d’Estiu, consulteu http://cec.comb.es
cecfmc@comb.cat
Activitats acreditades pel SEAFORMEC
(Sistema Español de Acreditación de la Formación Médica Continuada)
i la Comisión de Formación Continuada del Sistema Nacional de Salud
amb 2,5 crèdits

www.museudelamedicina.cat
Patronat de la
Fundació - Museu d’Història
de la Medicina de Catalunya
• Dr. Miquel Bruguera i Cortada, president
• Dr. Lluís Duran i Barrionuevo
• Dr. August Salazar i Palau
• Dr. Lluís Barraquer i Bordas †
• Dr. Ramon Trias i Rubiès
• Dr. Àlvar Net i Castel
• Dr. Josep A. Bombi Latorre
• Dr. Jacint Corbella i Corbella
• Dr. Joaquim Ramis i Coris
• Dr. Josep Maria Ustrell i Torrent
• Dr. Joaquim Coll i Daroca
• Dr. Francesc Cardellach i López
• Dr. Carles Hervàs i Puyal
• Sr. Jaume Carrasco i Nualart, secretari
Coordinadors de la Secció
• Alfons Zarzoso, conservador del Museu
d’Història de la Medicina de Catalunya
• Sara Fajula, arxivera del COMB
UN TAST DE LA COL·LECCIÓ...
La incorporació d’escales transformà
els termoscopis en termòmetres.
Aquests reflectien les variacions
de calor de l’aire mitjançant un tub
vertical amb aigua, el nivell de la qual
depenia de la expansió o contracció
de l’aire. Això es produí al llarg del
segle XVII, en un període d’experimentació
amb altres líquids, com ara alcohol,
i de disseny de tants aparells com
constructors. En el trànsit al segle
XVIII, es proposaren punts fixos –congelació
i ebullició de l’aigua– per utilitzar
una escala universal. Els termòmetres
de D. G. Fahrenheit (1724) i A.
Celsius (1749) utilitzaven mercuri
–amb un coeficient d’expansió més
alt– i aconseguiren unes escales més
precises, a les quals afegiren qualitat
i reproductibilitat. La geografia de la
seva influència va definir unes pràctiques
encara vigents avui dia.
Malgrat existir aquestes condicions, la
mesura de la febre mitjançant el termòmetre
no s’establí fins a mitjan segle
XIX, quan entrà als hospitals. No
s’incorporà a la pràctica clínica quotidiana
fins al trànsit al segle XX. Fou el
resultat de lents processos d’assimilació:
calia normalitzar i calibrar categories
i mesures per tal que els resultats
esdevingueren estables i comparables
més enllà del temps i l’espai, i calia
integrar una tècnica que obligava a
adaptar el professional a l’instrument.
Anunci de Recollida de Donacions
informació col·legial
Termòmetre bimetàl·lic amb
les làmines amagades en
forma de disc dins del rellotge.
Fabricat per Cary a Suïssa, ca
1915. (mhmc-2011).
Al segle XIX, el termòmetre representà
una nova forma d’objectivar la malaltia
i esdevingué l’instrument per diagnosticar
una patologia essencial:
la febre i les seves múltiples formes.
Els treballs de C.A. Wunderlich (1868)
a l’hospital mostraren –cada registre
requeria 20 minuts– la constància de
la temperatura en les persones sanes
i la variació de la temperatura en la
malaltia. S’estava produint el pas d’un
model qualitatiu –basat en la comprovació
pel tacte o en el relat del
pacient– a un model numèric. La definició
dels rangs de normalitat permeteren
distingir entre sa i malalt. Els
pacients hospitalaris s’adaptaren a la
nova tècnica. A finals del segle, com a
part dels valors de l’objectivitat científica,
la normalitat social i el control
del propi cos, també s’incorporà a
l’àmbit domèstic. Els profans van
aprendre a mesurar la seva temperatura
i a utilitzar el llenguatge numèric,
que adquirí un caràcter normatiu del
significat de salut i malaltia. A això
contribuí la tasca normalitzadora de
l’Estat, que certificà la qualitat dels
instruments, tot fomentant la transparència
en la construcció i qualitat
dels materials, garantint l’objectivitat
mèdica i atorgant un estatus social
a les mesures, les paraules i els
significats en permetre els pacients
formar-se un judici del seu estat.
El Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, amb l’objectiu de preservar i fomentar
el nostre patrimoni mèdic, ofereix als col·legiats i les seves famílies la possibilitat de
realitzar donacions d’instruments mèdics i d’arxius professionals de documentació
personal o institucional.
Des del Museu ens encarreguem de la gestió i avaluació d’aquest material.
Els interessats poden trucar al Museu 937 845 380 o bé mitjançant el correu electrònic
info@museudelamedicina.cat
53
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010 53

informació col·legial
54
54
DONACIONS
A
continuació, fem constar algunes
de les donacions efectuades darrerament
al Museu.
La família Barraquer ha fet una donació
inestimable per la història de la
neurologia. Es tracta de les històries
clíniques del doctor Lluís Barraquer i
Ferré (Barcelona, 1887 - Barcelona,
1959) i del seu fill Lluís Barraquer i
Bordas (Barcelona, 1923-2010).
Aquesta donació comprèn la seva tasca
com a metges des del 1931 fins al
1988, mitjançant les històries de la
seva clínica particular. El fons també
incorpora 28 fotografies de neuròlegs
de tot el món amb dedicatòries al
doctor Barraquer i Ferré, tot mostrant
els lligams i el prestigi dels Barraquer
en l’àmbit internacional de la neurologia.
La senyora Montserrat Serrallonga
Sivilla ha ampliat la donació feta el
2009 amb més documentació de l’activitat
professional del seu avi el doctor
Antoni Sivilla Botey (1849-1915).
El doctor Sivilla fou psiquiatre de la
sala de malalts mentals de l’Hospital
de la Santa Creu entre 1881 i 1900.
Fou marmessor testamentari del doctor
Emili Pi i Molist, qui el nomenà
(1892) successor seu a l’Hospital i li
encarregà el disseny de l’àrea d’homes
del nou Manicomi de l’Hospital
de la Santa Creu. L’administració de
l’hospital s’oposà a aquest nomenament
i els litigis que seguiren van
acabar quan l’hospital hi accedí un
cop traspassat el doctor Antoni Brossa,
aleshores director de l’establiment
psiquiàtric. Aconseguí el nomenament
el 1914, poc temps abans de
la seva mort. La donació consisteix
en documentació sobre aquest conflicte
i també en documents originals
de l’organització del Manicomi, com
per exemple el document: Indicaciones
sobre la construcción de un hospital
de locos en la Quinta de Alegre
situada en la vecina villa de Gracia
somételas a la consideración de la
Ilustre Administración del Hospital
provincial de Santa Cruz de Barcelona,
escrit pel doctor Emili Pi i Molist el 12
d’abril de 1854. La senyora
Serrallonga també ens ha fet donació
Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010
de dues fotografies del seu avi i de
dues cartes manuscrites escrites per
un malalt mental de l’Hospital.
El doctor Modest Garcia Moll ha fet
donació en aquesta ocasió de documentació
referent al Sindicat de Metges
de Barcelona i a la construcció de
l’edifici del Casal del Metge. També
ha fet donació de documentació sobre
l’associació recreativa i cultural
anomenada “La Xeringa”. Estava formada
per un grup de metges que es
va reunir anualment des de principis
del segle XX fins a la Guerra Civil. Una
organització que va obrir un singular
espai de sociabilitat, on l’ús de la
paraula escrita, sempre en llengua
catalana, constituïa un dels eixos de
la seva relació, tot escrivint poemes i
altra mena d’escrits basats en la paròdia,
l’autocrítica i l’humor. La documentació
s’acompanya de fotografies
dels membres de La Xeringa, algunes
de les quals manifesten l’activitat
humorística esmentada, així com
l’ostentació del seu instrument identificatiu:
una xeringa de més d’un
metre de llarg.
1. Membres de l’associació de metges La Xeringa
durant la reunió del seu X aniversari, celebrat a
Barcelona el 1912.
2. Retrat de l'introductor del procediment
psicoquirúrgic conegut com leucotomia, el
neuròleg Egas Moniz (1874-1955), datat al maig de
1941, vuit anys abans de rebre el premi Nobel pels
seus treballs d’angiografia cerebral. A l’autògraf
es llegeix: Apreciado colega profesor Barraquer,
con mis afectos Egas Moniz.
3. El psiquiatre Antoni Sivilla Botey.
1
2
3