Cocoforest 67

cocoforest
L’informatiu de l’Agrupació d’Agents Forestals de Catalunya
Carta de
benvinguda al
nou DGMN
VIa Conferència de
l’Agrupació
Riscos
Psicosocials:
PSQCAT
Comandaments
any 2013 67
Pla d’Igualtat
La gestió del CAR:
Si us plau, una mica
d’organització!!

L’informatiu de l’Agrupació d’Agents Forestals de Catalunya
Carta de benvinguda al nou
Director General del Medi Natural
Comissió executiva de l’Agrupació
Benvogut Sr. Antoni Trasobares,
Volem felicitar-vos pel seu nomenament i la confiança
que ha dipositat en vostè l’Honorable
Conseller Josep Maria Pelegrí. Amb la notícia del
nomenament ens va arribar el seu extens i admirable
currículum i una nota al marge indicant que
no havíeu treballat en l’Administració Pública. Per
aquest motiu hem pensat que us pot resultar interessant
saber com funcionen les coses en aquesta
casa.
Us fem avinent un breu resum de la gestió econòmica
del CAR dels darrers anys.
Any 2008: S’adquireixen 60 vehicles de lísing (del
mot anglès leasing) 6 mesos abans de la incorporació
de la 8a promoció. Van estar parats 6 mesos
a Torreferrussa mentre s’acabava l’oposició. Són
els vehicles que ara es retiren de les comarques.
Si s’hagués fet l’adquisició quan es necessitaven,
i no abans, ara els tindríem fins l’agost. Diners
llençats 60 vehicles x 800 €/mes x 6 mesos =
288.000€
Al seu torn, convé quantificar els diners pagats
de lísing pels mesos en què un vehicle està aturat
per motius varis. A totes les comarques tenim
experiències de cotxes parats al taller per manca
d’autorització de reparació o parats a la base comarcal
per manca de la documentació necessària
per passar la ITV –en alguns casos, fins a dos
anys. Caldria comptabilitzar uns 800€ per vehicle
i, després, extrapolar-ho a les 40 comarques. Un
gestor “com cal” deixa de pagar el lísing els mesos
en què un vehicle deixa de circular. Us ben
assegurem que el lísing es preocuparia perquè
els cotxes circulessin. Però en aquesta casa només
es fiscalitza al personal, no sigui que arruïnin
la Generalitat amb hores extres o dietes.
Any 2008-09: Definició dels perfils del Cos
d’Agents Rurals, el seu Pla de Carrera, així com
la formació associada, de les categories d’agent
auxiliar, agent i agent major (50.000 euracos) El
2
DMAH va contractar a l’ISPC i aquest a BCN
Consultores, els quals, com no tenien idea de la
feina que fem, van trucar a la porta del CAR perquè
“els ajudéssim”. Al final, el Pla de Carrera
el van redactar membres del CAR. Com es pot
fer una contractació de 50.000€ sense saber si
l’empresa té capacitat per fer allò que se’ls hi demana?
A qui hem de felicitar?
Sinó canvien els nostres gestors ens
espera un futur magre.
Desenvolupament del software per cobrar els
trofeus de caça: 80.000€. A banda caldria sumar
l’import de les PDA i les impressores que
havien d’utilitzar aquest software. La finalitat de
la inversió: fer un rebut als caçadors in situ. Com
has de demanar a un senyor que fa 200 o 2.000
km per caçar un trofeu, que t’acompanyi a la
base per fer-li un rebut?
Quin va ser el resultat de la inversió? Ostres! Que
no tenim cobertura a les RNC, això no va! Cap
problema, guardeu les PDAs. Qui sap si passats
5 anys algú les vol comprar com a antiguitat.
Any 2009: Sistema de gestió documental del
CAR. Més conegut com a Xisco. Abans de néixer,
és a dir, abans de posar el programa en funcionament
o provar-lo, vàrem fer les jornades formatives
corresponents. Però el pobre Xisco va patir
una “mort sobtada” quan, tot just, tenia un mes
de vida. N’hi ha que estan tan afligits, que quan
els hi preguntes “quant va costar” encara guarden
un minut de silenci. El que va costar el programa
i la formació associada es quedarà a les
“sanes consciències” dels nostres gestors. Ara
tenim el SidCAR, un nou programa fet de franc
per uns companys agents rurals. El SidCAR ha
estat 2 anys sotmès a prova abans de generalitzar-ne
la seva implantació i fer la formació corresponent.
El programa s’adapta perfectament a
les necessitats del CAR, perquè qui l’ha fet sap
què necessitem. Agraïm que es posin en valor
les capacitats d’alguns membres del CAR, curiosament,
en aquest cas agents auxiliars (aquells

a qui se’ls nega la promoció). Alguna cosa bona
havia de tenir la crisi. Però, servirà la crisi perquè
algú es doni compte de qui, què i com es gestiona
el Cos d’Agents Rurals?
Any 2012: En època de vaques grasses es va
impulsar una licitació de 500.000 € per l’adquisició
de material i vestuari del CAR. Com tenim uns
gestors tan eficients, les comandes van començar
a arribar 3 anys més tard. En definitiva, quan
tothom ja estava en plena crisi, als agents rurals
els arriba material i vestuari nou. És que som uns
privilegiats. Som “l’enveja de la casa”. Com que
els nostres gestors parteixen de la premissa que
el Cos d’Agents Rurals no serveix per a res, i que
només som una despesa a fons perdut, doncs
a ocupar patrulles i vehicles dirigint-se al Corte
Inglés per a emprovar-se els pantalons. Què
costa un dia de servei d’un agent rural? (salaris,
seguretat social, lloguer de vehicle, lloguer de
base, gasoil, personal de transmissions i suport,
servei de personal del DAAM, ....) Si fem els números
“molt” pel cap baix, passa dels 250 €/diaagent.
500 agents x 250 € = 125.000 eurillos. Molt
més del que costen els pantalons. I, per a més
inri, han arribat com si mai no ens els haguéssim
emprovat. Apa, torna a emprovar pantalons i torna
a enviar-los amunt i avall. Però ull!, no poseu
que necessiteu la “TALLA 5” perquè us tallaran 5
cm dels baixos i us enviaran els mateixos pantalons
que havíeu tornat però, en aquesta ocasió,
per anar a regar.
I quan preguntem pel vestuari d’embarassades,
què ens diuen? No n’hi ha. Coi, si ho posava al
contracte. Ens gastem 500.000 € i ningú comprova
el que hem rebut?
I seguim amb més detalls. Per exemple, hi ha una
comarca on han de fer més de 60 km per anar
a repostar combustible. En una altra comarca,
es va espatllar un calefactor de 20 €, i la solució
del Servei de Comunicació i Suport va ser que
una patrulla realitzés 110 km fins a deixar-lo en
una base intermitja, on va anar una altra patrulla
a buscar-lo fent 220 km més. A quin preu surt
aquest calefactor?
Deixant de banda aquests detalls, ens formulem
la següent pregunta: els nostres gestors s’han
plantejat quan ens podríem estalviar en lloguers?
Els preus dels lloguers de locals i oficines han
caigut amb la crisi. Per posar un exemple, en
L’informatiu de l’Agrupació d’Agents Forestals de Catalunya
només un any, entre el 2010 i el 2011, a la província
de Barcelona van baixar un 13,4% (Font:
Aguirre Newman. Estudio del mercado Industrial-
Logístico. Enero 2012) No seria hora de renegociar
lloguers, contractes o buscar alternatives
d’ubicació?
Finalment, aquest recull no només deixar clar que
la crisi no l’hem creada nosaltres, sinó que ens
augura un futur magre sinó canvien els nostres
gestors. Tots aquests fets tenen noms i cognoms.
Tenen responsables directes, i responsables superiors
per permetre-ho any rere any. Ara Funció
Pública diu que la solució a la crisi passa per baixar-nos
el sou, impedir la promoció al C i qualsevol
tipus de promoció.
Bé, el passi al C costa uns 200.000 €/any. Per
fer-nos una idea, és aproximadament l’import
de la licitació del «subministrament de 36.222
kg d’exemplars de truita irisada (Oncorhyncus
mykis) i 4.000 kg d’exemplars de truita comuna
(Salmo trutta) a determinades zones de pesca
controlada de Catalunya.» (Font: DOGC 5845 –
25.3.2011 pàg. 17745).
25è aniversari
del CAR
Comissió executiva de l’Agrupació
El passat 2 d’octubre de 2012, el Cos d’Agents
Rurals va celebrar el seu 25è aniversari al Palau
de Pedralbes. Si fem els números, però, veureu
que la celebració s’ha fet amb un any de retard,
curiosament coincidint amb l’agenda política de
les eleccions al Parlament de Catalunya.
Des de CCOO havíem posat moltes il·lusions en
aquest acte, la celebració del qual havia de ser
de tot un col·lectiu. El protagonisme no havia de
ser del Conseller de torn, sinó les persones que
han dedicat un quart de segle de la seva vida
laboral al CAR.
Volem dir al Conseller i a la Subdirectora que les
coses no es fan així. Que des dels diferents àmbits
de representació del Cos us vàrem estendre
la mà per fer una gran festa configurada i participada
entre tots (administració, sindicats i associ-
3

L’informatiu de l’Agrupació d’Agents Forestals de Catalunya
ació). No vàreu permetre la participació, no vàreu
preparar ni deixar preparar la festa, i quan us va
atrapar l’avançament electoral, vàreu convertir la
nostra celebració en un míting electoral.
Des de CCOO necessitàvem dir als nostres polítics
que no som els vassalls del seu feu. Vàrem
trobar una manca de respecte cruel no deixar
participar en l’organització d’aquesta gran festa
als seus veritables protagonistes.
Ens va saber molt de greu per tot el col·lectiu,
sabem que 25 anys no es fan cada dia, però
especialment ens va saber greu pels 82 companys
que van rebre un merescudíssim homenatge
pels seus 25 anys de servei al Cos d’Agents
Rurals. Des d’aquí us volem felicitar públicament,
i alhora us demanem institucionalment disculpes
si la posició de CCOO en algun moment es va in-
EDITORIAL
Sisplau, una mica
d’organització
o pararem bojos
Comissió executiva de l’Agrupació
La paràlisi del Cos d’Agent Rurals dels “darrers 4
anys i 5 estius” aprofitant les paraules de la nostra
Subdirectora, el dia de la celebració del nostre
25è aniversari ens està portant a reviure un i altre
cop el dia de la marmota.
Amb l’excusa de la crisi, se’ns nega la promoció i
el desplegament del CAR previst a la Llei 17/2003,
de 4 de juliol. Sí, sí, aquesta que aviat farà 10 anys.
I n’hem tingut temps de vaques grasses. Fins i tot,
4
Felicitats!
terpretar com una manca de consideració envers
vosaltres. Sabeu que no és així.
Amb tot, de la celebració volem destacar-vos dos
fets diametralment oposats:
• L’encantador discurs del nostre Honorable
Conseller, ple de paraules però buit d’accions.
• I l’emotiu record al nostre desaparegut company
Jaume, buit de paraules però ple d’accions.
Un minut de silenci, un gran aplaudiment, i un
incontestable missatge de respecte, de consideració
i de suport a la família. En definitiva, poques
paraules i l’empatia de tot un Cos que vibrava
mentre sentia esgarrifances i se li escapava, fins
i tot, alguna llàgrima.
Als veritables protagonistes del 25è aniversari
del Cos d’Agents Rurals:
s’havia arribat a negociar i acordar un desplegament
l’any 2006. Però, finalment, no s’han fet els
deures.
Els agents rurals toquem 1000 temes, i ho hem
de fer amb una profunditat i requeriments de coneixements
tècnics, que de vegades un no sap
si fa de biòleg, d’enginyer de forests, d’advocat,
de químic, d’enginyer industrial, d’informàtic, de
psicòleg o de mestre, entre molts d’altres.
A més, per si no n’hi havia prou amb aquesta exigència
tècnica reforçada per la constant renovació
normativa cal sumar-hi les constants i variants
instruccions del servei, l’increment progressiu de
la burocràcia, la duplicitat de feines, com justificar
les absències per GEAI i per ATRI o portar
una doble comptabilitat d’hores a recuperar, les
extres normals i les extres RHJA. I que em dieu
d’emprovar-se els pantalons un cop i un altre, haver
de canviar el color de la uniformitat, perquè
una empresa s’ha equivocat, o canviar el color

dels vehicles, perquè una altra empresa ja en tenia
uns quants d’aquell color. Som una empresa
de més de 500 treballadors i “l’alta direcció” està
immersa en la gestió diària de les coses banals,
o en allò que a algú li agrada fer, o en respondre
els requeriments dels polítics, i els projectes de
futur resten esperant en algun calaix.
A l’any 2013, tenim la mateixa
organització que l’any 1986.
No s’ha realitzat el desplegament de les categories
i especialitats previstes a la Llei i al Reglament.
No s’ha desenvolupat el Pla de Carrera que ens
hauria de dir què ha de fer cadascú i quina formació
necessitem per fer-ho. Tenim 130 agents auxiliars,
amb 5 anys al Cos, fent tasques d’agent i,
en moltes ocasions, també d’agent especialista.
Tenim agents majors fent de coordinadors d’especialitat
i de sots-inpectors, tenim caps d’Àrea
Bàsica gestionant grups de 25 persones, sense
oficials, sense relleu quan els toca descans.
Tenim caps d’Àrea Regional fent feines, amb tots
els respectes, de “tropa” i descuidant el que sí
és realment important pel funcionament del CAR.
Tenim una Cap de Servei que ens fiscalitza constantment
les nostres hores i dietes, però contracta
6 mesos abans d’hora, és a dir, de
l’entrada de la 7a promoció,
els lísings dels terranos que
ara marxen (uns 240.000€ dilapidats
en vehicles que van
restar aturats), o que decideix
continuar pagant el lísing d’un
vehicle parat perquè l’empresa
no ens facilita la documentació necessària
per passar la ITV o no autoritza
la seva reparació.
Tenim una Subdirectora que ha passat
amb nosaltres “4 anys i 5 estius” veient
com es pagava a empreses externes
per fer un programa informàtic, el
Xiscu, el qual no va durar ni un mes en
funcionament, o per un Pla de Carrera
d’agents majors, que va acabar
fent personal de la casa. Tenim
un Inspector en Cap que l’any
passat va rodar per les comarques
explicant “la voluntat de la
L’informatiu de l’Agrupació d’Agents Forestals de Catalunya
A veure,
on està el desplegament?
Si funcionem com fa 25 anys!!
Això si, estem al 112
Direcció General” respecte al passi al C i el desplegament,
a banda, de la indiscutible necessitat
de recuperar la moral de la tropa després de la
tràgica pèrdua del company Jaume. Sisplau, ho
podeu fer, però sense vendre fum. La moral de la
tropa no millora per repartir places en funcions o
comissions de servei com qui dóna un premi a un
gos. El dret a la promoció i el dret a la mobilitat
són inherents als treballadors i les treballadores
de la funció pública, no són cap regal.
Som el Cos d’Agents Rurals de l’any 2013, i tenim
la mateixa organització que l’any 1986. Cap
empresa de 500 persones es pot gestionar amb
tan poca estructura. Quan es va fer la Llei i el
Reglament; el Parlament i el Govern ja ho van
preveure, i van encomanar un desplegament.
Cal que d’un vegada per totes es faci el desplegament,
que es posi gent a treballar per l’organització
del Cos, amb les línies estratègiques i els
projectes de futur clars, que es posi a treballar
per la relació amb els altres organismes, amb
qui col·laborem, per la transferència de coneixements
dins del CAR, per la difusió del nostre
servei públic a la ciutadania, pel nostre col·lectiu
en definitiva.
I si una cosa tenim clara, després de veure “l’èxit”
de la promoció a Agents Majors que va deixar
més del 40% de places buides, és que
per generar aquesta estructura
cal comptar amb tot el personal
del Cos. No en tenim prou amb
els agents que actualment compleixen
els requisits. Tenim 130
agents auxiliars que per experiència
i formació podrien demà mateix
optar a agents majors.
Si volem fer la millor estructura necessitem
comptar amb el màxim d’aspirants.
Han de ser les proves, les que
diguin qui són les persones més idònies
per aquesta responsabilitat. EL
PRIMER PAS IMPRESCINDIBLE
PER ORGANITZAR AQUESTA CASA
ÉS LA PROMOCIÓ AL GRUP C. No
només per una qüestió de greuge i
injustícia, que ja seria suficient en sí
mateixa, sinó també per no acabar
tots bojos.
5

L’informatiu de l’Agrupació d’Agents Forestals de Catalunya
Vl Conferència de l’Agrupació
d’Agents Forestals de Catalunya
C. Executiva de l’Agrupació
El passat 15 de novembre,
l’Agrupació
d’Agents Forestals de
Catalunya de CCOO
vàrem celebrar la nostra
VI Conferència. En el decurs
dels 25 anys d’història
del Cos d’Agents
Rurals, l’Agrupació ha
exercit d’òrgan vehicular
a través del qual s’han canalitzat
les demandes majoritàries
dels treballadores
i les treballadores del collectiu.
És a dir, l’Agrupació
ha estat motor del Cos, tant
en el reconeixement del nostre
marc competencial, les
expectatives de promoció, el
dimensionament de plantilla,
el reconeixement social, mediàtic
i, fins i tot, estatutari dels
agents rurals, com en l’adquisició
de millores salarials i laborals.
D’altra banda, no cal dir que, la tasca de l’Agrupació,
sovint s’ha esdevingut en contra de les voluntats
del Govern de torn. Un passat d’èxits, però,
no garanteix un futur gloriós. Amb tot, si una cosa
hem après al llarg d’aquests 25 anys és que el futur
depèn en bona mesura de nosaltres. Per tant,
tenir un full de ruta ben definit i gent disposada a
lluitar pels objectius del CAR, sí és garantia
d’èxit.
En aquest context, i amb la participació
de tota l’afiliació, vàrem elaborar
i aprovar el Document Congressual
en què es defineixen els objectius de
l’Agrupació. Consegüentment, aquest
serà el nostre full de ruta pels propers
4 anys. Si el voleu consultar, el trobareu
a l’apartat d’objectius del nostre
web www.forestals.cat.
6
En síntesi, des de l’Agrupació
volem treballar les següents
línies estratègiques:
• Reforçar la comunicació
amb l’afiliació. Hem de portar
el vostre ADN a la sang
quan estiguem a les meses
de negociació.
• Continuar lluitant pel
manteniment i millora de
les condicions retributives
i laborals. En paraules
d’un company a les
assemblees comarcals:
«[L’Administració] s’ha
fotut una festassa, s’han
passat amb la cocaïna,
l’alcohol, els porros... i
ara diuen que la culpa
és dels cambrers [els
treballadors i les treballadores]
que cobren
massa.» No hem de permetre que ens ho facin
pagar a nosaltres.
• Incidir en l’organització de “l’empresa” per poder
treballar sense acabar bojos. Que un dia de
treball no sigui un calvari. Que continuem mantenint
la il·lusió en el que fem. Som un col·lectiu
molt vocacional. No hem de tolerar que ens converteixin
en funcionaris amargats.

En aquest sentit és indispensable crear l’estructura
organitzativa prevista a la Llei i el Reglament
del CAR. Cal desplegar totes les categories, i per
poder-ho fer, és urgent i imprescindible començar
pel pas al grup C del 25% de la plantilla del
Cos. Actualment, els agents auxiliars estan condemnats
a la no-promoció, la no-mobilitat... a desenvolupar
tasques que no els pertoquen per raó
de categoria i sou. Necessitem el màxim de treballadors
i treballadores en disposició de participar
de l’estructura prevista a la Llei i Reglament.
El bloqueig del passi al C no és un problema només
dels agents auxiliars, és un problema de tot
el Cos.
Les persones encarregades
de liderar aquest projecte:
Isard Alfonso, Josep Mª
Baiget, Albert Beneït, Ricard
Núñez, Xavier Ribes, Lorena
Ruiz, Josep Mª Vandellòs i
Manel Vidal, són els nous membres
de la Comissió Executiva
elegits a la VI Conferència en un
clima de serenitat i companyonia.
Aquest tarannà habitual en
l’Agrupació reforça el lideratge
del que seran un interlocutor imprescindible
pels afers que afectin
al CAR i llença un missatge importantíssim
davant els convidats a
la Conferència. L’Agrupació d’AF
de CCOO és un òrgan seriós, responsable
i amb uns objectius ferms,
construïts amb la participació de
tota l’afiliació.
Entre els assistents a la Conferència convé destacar
la presència de: Ramon Espadaler del
Grup Parlamentari de CIU i Conseller de Medi
Ambient l’any 2003 quan es va aprovar Llei del
CAR; Salvador Milà del Grup Parlamentari ICV-
IU, també ex-conseller de MA, el qual va impulsar
l’increment del 25% de la plantilla previst a
la memòria econòmica de la Llei del CAR; l’exdirector
general del medi natural Ramon Luque,
artífex de l’elaboració del Reglament del CAR;
l’actual Director General del Medi Natural, Josep
Escorihuela; i altres representats de partits polítics,
autoritats del món local, organitzacions vinculades
a la natura i l’Inspector i els Caps d’Àrea
Regional del Cos. En el torn de resolucions, un
afiliat va proposar un posicionament de suport
L’informatiu de l’Agrupació d’Agents Forestals de Catalunya
respecte a la creació d’un Estat propi en el marc
de la Unió Europea. I com no pot ser d’altra manera
quan la democràcia, més enllà d’una paraula,
és una actitud, l’afiliació va poder expressar
la seva voluntat i va aprovar la resolució amb un
78.44% dels vots a favor, un 11.76% en contra
i un 9.80% d’abstencions. L’aprovació d’aquesta
resolució comporta la creació d’un grup de suport
a les accions que s’organitzin al voltant de
la reivindicació pel dret a decidir i un posicionament
clar de l’Agrupació com a part de la societat
civil catalana.
EDITA
Agrupació d’Agents Forestals de Catalunya
de CCOO
Via Laietana, 16 - 7a planta - 08003 Barcelona
Tel. 676 808 153
Fax. 93 100 10 38
www.agentsrurals.net
cocoforest@ccoo.cat
Redacció
Comissió executiva de l’Agrupació
Disseny i maquetació:
Josep M Vandellós
L’informatiu de l’Agrupació d’Agents Forestals
és una publicació que respecta la lliure
expressió dels autors dels articles, que
reflecteixen l’opinió dels signants, la qual pot
coincidir o no amb la de Cocoforest.
Dipòsit Legal: L-1.140-1994
7

L’informatiu de l’Agrupació d’Agents Forestals de Catalunya
Qui sóm la comissió
executiva de l’Agrupació?
Per compromís amb la feina
d’agent rural i amb el serveis
públics com a pilar de l’estat
del benestar. Per compromís
amb les meves filles i, per
tant, amb la societat que anem
creant. Amb la ferma voluntat
d’aportar el meu gra de sorra en la construcció
d’un futur on la classe dirigent estigui al servei de les
persones, i es respectin els recursos de les properes
generacions, us vull agrair la confiança i l’oportunitat
de lluitar per aquests valors des d’una Agrupació que
amb l’altaveu de CCOO, ha demostrat repetidament
la seva força.
Manel Vidal, coordinador
Per què formar part d’un grup
de persones que intenta millorar
les condicions de treball dels
seus companys? Per què lluitar
contra unes polítiques econòmiques
i socials que no han estat
triades pels ciutadans? Per què
crec que els treballadors necessiten
organitzar-se i tenir els
seus propis representants? Per què crec que l’individualisme
només serveix als interessos de qui ens
retalla els drets i que el passotisme n’és directament
el seu còmplice?
Crec que la resposta és òbvia. I si no la saps, agafa
un diari, o, encara millor, mira’t la teva nòmina.
Isard Alfonso, delegat.
8
Un dirigent alemany
va dir«Existeix un gran
nombre de persones
que no tenen al llarg
de la seva vida més
que una idea, i per
això mateix no es contradiuen
mai. No pertanyo
a aquesta mena;
jo aprenc de la vida,
aprenc mentre visc,
i, per tant, aprenc avui encara. És possible
que el que avui és la meva opinió, d’aquí a
un any no ho sigui, o que ho consideri erroni,
i em digui: com he pogut tenir aquesta opinió
abans?» Doncs bé, durant anys la lluita
sindical m’havia semblat un tema francament
menor. Però la retallada de drets socials, els
abusos continuats de l’Administració, la precarització
del món laboral, la desfiguració
de l’Estat del Benestar pel qual tant s’havia
lluitat i, en definitiva, la progressiva involució
democràtica que estem patint, m’han incitat a
la rebel·lia. Si no creix la consciència social i
la capacitat de resposta de la societat civil els
danys poden ser irreparables. Deixem de ser
passius, no siguem els responsables últims
del que està passant.
Lorena Ruiz, secretària d’organització.
Estic convençut que
la única forma de lluitar
contra la pressió
demolidora del “patró”
és amb la unitat i amb
el convenciment que
les coses es poden i
s’han de fer molt millor. Hem d’aconseguir
una classe treballadora digna i un reconeixement
professional impecable del Cos
d’Agents Rurals.
Josep M Vandellós, delegat.

Després de més de 20 anys com
afiliat a CCOO, i havent estat gairebé
sempre en un segon pla, és
ara, quan les coses s’estan posant
més difícils pels treballadors
públics en general, i pels agents
rurals en particular, que he decidit
fer un pas endavant i treballar des
de la primera línia en la defensa
del sector públic i de tots els treballadors i les treballadores
del Cos d’Agents Rurals.
El meu principal compromís és treballar en el desplegament
del CAR perquè arribi a ser un servei públic més
eficient, més necessari, més ben dotat, més ben valorat
i més indispensable per a la nostra societat. I perquè
qualsevol agent rural, quan plegui de la feina i arribi a
casa, tingui la satisfacció d’haver fet alguna cosa bona
i útil per tothom.
Ricard Nuñez, delegat
Responsable d’acció
sindical JM Baiget (Lo
Baiget) veterà del CAR
de la promo del 88, i
coordinador de la nostra
Agrupació durant
12 anys. Anys de lluita i
d’èxits gràcies a la perseverància
en la lluita i la confiança donada
pels 200 afiliats d’aleshores. He estat 15 fora
del servei “actiu” de resultes de la meva plena
implicació al nostre sindicat. Ara he tornat
i treballo de CAB a Les Garrigues (plaça guanyada
en concurs oficial i sense haver estat
mai en funcions). Comarca que m’estimo i,
on tinc la sort de tenir un
equip de treball, que creu en la nostra feina i
en el servei que hem de donar al nostre País
-Catalunya, per si algú té dubtes- “ que serà
un nou Estat de la UE si la gran majoria ens ho
proposem, no hi tingueu cap dubte. M’he implicat
altre cop amb l`Agrupació perquè crec
que ara, més que mai, el que vàrem aconseguir,
si no ho lluitem pot desaparèixer mica a
mica. Us emplaço a que ens feu confiança i
fem un nou salt per a millorar la nostra professió
i els nostres drets. Si els gestors públics
no ens escolten, caldrà despertar el Drac que
tenim en estat de repòs.
Josep M Baiget, delegat.
L’informatiu de l’Agrupació d’Agents Forestals de Catalunya
Quan vaig començar a estudiar
les oposicions d’agent rural em
vaig afiliar a CCOO, i durant 6
anys vaig ser delegat del Sector
d’Ensenyament. Tot i que l’empresa
privada és molt diferent de
l’Administració Pública, quan es
tracta de lluitar pels nostres drets,
l’acció sindical és molt similar. La
meva lluita ara per ara, però al igual que abans, comença
per mirar que no ens fotin el que ja és nostre,
a banda d’intentar aconseguir que la cosa millori ( tot
i que ens diguin una vegada i una altra que no hi ha
diners...). En definitiva, les causes que em motiven per
a ser delegat ara són les mateixes que abans. Per què?
Perquè és a través de la lluita organitzada i col·lectiva
que aconseguirem quelcom, o algú encara no dubta
que ens volen sols i de genolls?
Xavi Ribes, delegat
Com a delegat de prevenció
vigilaré que les condicions
laborals dels companys i les
companyes siguin les millors
possibles, tant pel que fa al
lloc de treball com pels elements
amb els que hem de
desenvolupar la nostra tasca. La nostra feina és
molt diversa i també diverses són les necessitats
que requerim per poder realitzar-la en condicions.
Encara que siguem persones tot-terreny, encara
que tinguem vocació, la responsabilitat de lluitar
per treballar amb dignitat és nostra. I estigueu segurs
que seré tossut, pesat, insistent i, si cal, rabiut
per a lluitar pels nostres drets de salut laboral.
Albert Beneït, delegat
Cap d’àrea básica de la
Ribera d’Ebre. Incorporació
de darrera hora a l’executiva
de l’Agrupació amb
responsabilitats de representació
dels territoris de
Tarragona i Terres de l’Ebre.
El meu compromís és la defensa dels interessos
dels treballadors públics,i en especial de
tots els agents rurals i ho faré amb la màxima
dedicació i de la millor forma que es pugui..
Eduard García, Delegat
9

L’informatiu de l’Agrupació d’Agents Forestals de Catalunya
Carta de compromisos de
l’Agrupació d’Agents Forestals de
Catalunya de CCOO
Comissió executiva de l’Agrupació
Els membres de la nova Executiva de l’Agrupació
volem fer públics els compromisos que adquirim
amb l’afiliació i el sindicat CCOO, i alhora els que
esperem de vosaltres.
Ens comprometem a:
Actuar amb transparència i honestedat, fomentant
la participació democràtica de tots els i les
membres de l’Agrupació en la presa de decisions
i posicionaments.
Reforçar els canals de comunicació bidireccionals
entre l’executiva i l’afiliació.
Fer propostes que responguin a l’interès general i
participar activament a les Meses de Negociació
per tal de canalitzar la voluntat de l’afiliació davant
l’Administració.
Denunciar i emprendre accions legals davant
qualsevol irregularitat de l’Administració en la
gestió econòmica, els concursos de trasllats i les
comissions de serveis, la promoció interna, la interpretació
de les normes i els acords de condicions
laborals, la salut laboral, la formació, i tots els
afers en què tinguem capacitat d’actuació.
Formar-nos en totes aquelles matèries que són
responsabilitat dels delegats i les delegades de
l’Agrupació per tal de poder donar el millor assessorament
i servei.
Garantir la confidencialitat respecte a la informació
personal a la que tinguem accés per motiu de
l’exercici de les nostres funcions.
Fer un ús responsable i eficient del crèdit horari
sindical. En aquest sentit, els delegats i les delegades
de l’Agrupació ens comprometem a no alliberar-nos
totalment per mantenir el contacte amb
la feina, i llevat casos excepcionals degudament
justificats, ens comprometem a no utilitzar el crè-
10
•
•
•
•
•
•
•
•
dit horari en caps de setmana o festes oficials.
També ens comprometem a posar a disposició
de CCOO qualsevol crèdit sindical del que poguéssim
disposar per participació en eleccions
sindicals el dia en què deixem d’exercir com a
delegats de l’Agrupació.
No utilitzar la condició de delegat/da per interessos
particulars.
Promoure l’actuació del Síndic de l’afiliat/da de
CCOO en defensa dels interessos legítims que
qualsevol persona afiliada cregui vulnerats per
part de membres del propi sindicat.
A l’afiliació us demanem que:
Opineu, com un ingredient vital per ajudar a millorar
l’Agrupació.
Observeu, com una eina necessària per a controlar
l’activitat de l’Agrupació.
Participeu en la presa de decisions de l’Agrupació.
Respecteu les decisions i els acords adoptats
democràticament per l’Agrupació.
Acudiu a les Assembles de l’Agrupació.
Defenseu els interessos generals dels i les membres
de l’Agrupació.
Requeriu el nostre ajut amb honestedat, proporcionant
la informació precisa, oportuna i veraç
que necessitarem per defensar els vostres interessos.
Mantingueu actualitzades les vostres dades personals.

L’informatiu de l’Agrupació d’Agents Forestals de Catalunya
Assemblees comarcals de CCOO
Comissió executiva de l’Agrupació
Entre finals de gener i principis de març, els delegats
i la delegada de CCOO haurem visitat tots
els centres de treball que el Cos d’Agents Rurals
té a Catalunya.
Una presa de contacte directa, cara a
cara, amb tots vosaltres.
Aquesta presa de contacte directa, cara a cara,
permet que els delegats i la delegada de CCOO
tinguin una visió àmplia de la situació del CAR
i dels assumptes que ens afecten com a treballadors
i treballadores del col·lectiu, a banda de
conèixer de primera mà algunes de les problemàtiques
concretes que pateixen les diferents
comarques o àrees regionals del territori.
Certament per tots nosaltres ha estat un sobreesforç,
però un cop realitzat, us hem d’assegurar
que era molt i molt necessari, i en cara més, ha
valgut la pena. Aquest “tour” per Catalunya ens
ha nodrit com a representants sindicals. Ens ha
ofert informació, propostes i idees de primera mà
dels companys i les companyes que dia a dia esteu
al peu de canó. Ens ha obert la ment i eixamplat
els sentiments. Les coses des dels despatxos
es veuen diferent. A Torreferrussa sovint la
informació arriba escapçada i esbiaixada. Quan
l’Inspector en Cap va visitar les comarques molts
problemes es van deixar al tinter. Ja sigui per por
a manifestar l’opinió davant dels seus superiors
jeràrquics, ja sigui per poca fe en què puguin o
vulguin solucionar-los.
En aquest sentit, amb els representants sindicals
no hi ha tants miraments. Ens heu abocat les
vostres necessitats, de tu a tu, de treballador/a
a treballador/a. És el que necessitàvem i us ho
agraïm. Aquest esforç en la comunicació, en el
“sindicalisme de carrer”, ens ha permès fer una
radiografia de la situació de tota Catalunya, a nivell
genèric, i de la situació precisa de cada comarca,
a nivell particular.
És per això que, ARA SÍ, ja hem sintonitzat amb
el col·lectiu, ja estem preparats i preparades per
posar fil a l’agulla. I, molt especialment, ja estem
ben informats perquè l’Administració no ens faci
combregar amb rodes de molí.
Comptem amb vosaltres. Això, només acaba de
començar!!
N’hem vist de
tots colors en
aquest tour.
11

L’informatiu de l’Agrupació d’Agents Forestals de Catalunya
El PSQCAT21 per a comandaments:
una eina que caldrà aplicar
Albert Beneït, delegat de l’Agrupació
Durant la primera quinzena del mes de febrer es realitzaran
les dues tandes de qüestionaris per als comandaments
del mètode PSQCAT21. Aquest mètode ja es va
realitzar per a tot el cos ara fa 5 anys, durant el 2007.
Molts de vosaltres vàreu descobrir llavors què carai era
això dels riscos psicosocials. No obstant això, i aprofitant
que aquesta vegada el realitzaran només els comandaments,
aprofitarem per a explicar-vos perquè serveix
aquest mètode i la importància que té que tots ells el realitzin.
Convé remarcar, però, que aquest article no és una
explicació exhaustiva sobre el PSQCAT21 ni sobre
els riscos que intenta analitzar, simplement
us intentarem explicar esbiaixadament
com funciona aquest mètode.
Però abans que res, què és un risc
psicosocial?
L’any 2002, l’Agència Europea per
a la Seguretat i Salut en el Treball
va definir els riscos psicosocials
com “els aspectes de disseny,
organització i gestió del treball,
així com del context social i medi
ambiental que poden causar un
dany psicològic, social i físic en el
treballador.” Per la seva banda, l’Organització
Mundial de la Salut, la
controvertida OMS, té en compte
els riscos psicosocials ja que considera
la salut, no només com l’absència
de malaltia, sinó també com “la situació
de benestar físic, psíquic i social”. Segur
que arribats en aquest punt cadascun de
vosaltres ha pogut veure força situacions
en què tot això no es compleix.
Abans d’enumerar els conceptes o
apartats que s’integren dins del grup
dels riscos psicosocials, molts de vosaltres
podríeu identificar situacions
que en donen peu: jornades inacabables
amb excés de feina, descoordinació
total en actuacions, mal ambient a
la feina, falta de comunicació amb el
12
superior, falta de lideratge, poc reconeixement de la
tasca realitzada i un llarg etcètera del que pocs de
vosaltres us n’heu escapolit. I aquí tothom s’hi pot
veure reflectit, és a dir, tan agents com comandaments.
Desgraciadament el nostre cos ha patit una important
pèrdua el passat any. Mai ho sabrem, però potser podríem
haver-ho sabut si el factor professional en va
ser part causant. I és que els factors psicosocials són
fàcils de visualitzar per qui els pateix, però força difícils
de localitzar fora dels que els suporta. Queda clar,
doncs, que en l’àmbit dels psicosocials no és fàcil
establir relacions tan clares i directes, entre causes i
conseqüències, com en altres àmbits de la prevenció.
Dues de les raons claus que determinen
aquesta dificultat de localització són: la
importància de les característiques
individuals del treballador i que els
seus efectes poden manifestar-se
diferits en el temps. Tots entenem
que no tothom reacciona de la
mateixa manera davant un situació
personal o professional adversa,
i tots sabem que a cadascú de
nosaltres ens hi afecta de diferent
manera.
I és en aquest punt on recau tant la
importància de la realització del qüestionari
del mètode PSQCAT21. Aquest
mètode, basat en l’adaptació que l’IS-
TAS (Institut Sindical del Treball, Ambient
i Salut, fundació autònoma de caràcter
tècnic-sindical promoguda per CCOO ) va
realitzar del mètode CoPsoQ desenvolupat
per l’Institut Nacional de Salut Laboral de
Dinamarca (AMI) l’any 2000. Si bé no és
una total panacea per a la localització de
riscos psicosocials en el lloc de treball,
sí conforma un dels 2 únics mètodes validats
a casa nostra per a tal efecte.

El PSQCAT21 es realitza mitjançant la resposta d’un
qüestionari personal i anònim per part dels treballadors.
Els aspectes a analitzar s’anomenen dimensions i estan
agrupats en diferents grups. Només cal fer una ullada
ràpida per entendre ràpidament el aspecte que intenten
avaluar:
Exigències quantitatives (la relació entre la quantitat de
treball i el temps disponible per fer-lo), exigència d’amagar
emocions, exigències emocionals, exigències cognitives
(referides al maneig dels coneixements), doble
presència (les exigències sincròniques i simultànies de
l’àmbit laboral i de l’àmbit domèstic-familiar), influència
(marge d’autonomia en el dia a dia del treball), possibilitats
de desenvolupament, control sobre els temps a
disposició, sentit del treball, compromís, possibilitats de
relació social, suport social dels companys, suport social
de superiors, qualitat de lideratge, sentit de grup,
previsibilitat (la disposició de la informació adequada,
suficient i a temps per poder fer la feina), claredat de rol
(coneixement concret sobre la definició de les tasques
que cal executar), conflicte de rol (exigències contradictòries),
estima, i la inseguretat sobre el futur.
els factors psicosocials són fàcils
de visualitzar per qui els pateix,
però força difícils de localitzar fora
dels que els suporta.
Un altre factor important d’aquest mètode és –també‒ la
garantia de la participació dels representants dels treballadors
en el disseny del qüestionari. Empresa i sindicats
formen un Grup Paritari, coordinat pel servei de prevenció,
que negocien les preguntes “acordables” del qüestionari.
Això vol dir que existeixen una sèrie de preguntes
sobre les quals el Grup de Treball pot incidir i altres
que no. Sobre les que pot decidir el Grup, destacar que
des de CCOO es va remarcar la importància crucial que
s’inclogués una pregunta que permetés dividir en àrees
regionals els possibles factors de riscos psicosocials detectats.
Això que sembla tant evident, és moltes vegades
amagat, aconseguint així que els riscos observats es dilueixin
dins el total analitzat.
Per posar un exemple, si un factor de risc localitzat de
forma molt notòria a Girona no es pogués delimitar dins
d’aquesta àrea regional, quedaria diluït dins els resultats
del total de Catalunya. Aquest valor, per tant, sortiria
desdibuixat dins del territori en lloc de situar-lo allà on
li pertoca.
L’informatiu de l’Agrupació d’Agents Forestals de Catalunya
Altres preguntes que podem trobar-hi són:
• Fas feines de llocs de treball diferents?
• En l’últim any, la direcció o els teus superiors t’han consultat
sobre com millorar la forma de produir o dur a
terme el servei?
• Amb quina freqüència et canvien els dies de la setmana
que tens establerts per treballar?
• La teva feina està ben pagada?
• La teva feina requereix que callis la teva opinió?
• Tens molta influència sobre les decisions que afecten
la teva feina?
• Parles amb entusiasme de la teva empresa a altres persones?
• La teva feina requereix manegar molts coneixements?
• Amb quina freqüència has tingut els problemes següents?
Queda palès, doncs, que el qüestionari incideix sobre
com ens afecta la feina i com reaccionem davant ella.
És per això que, des de l’Agrupació animem a tots els
comandaments a realitzar aquest qüestionari –repetim
anònim– que de ben segur farà situar en el mapa molts
problemes del dia a dia, de la seva feina, i trobar així les
mesures de prevenció necessàries perquè aquesta feina
sigui en gran mesura agradable i enriquidora. Segur que
entre tots fem pujar els colors a més d’un, dins el nostre
mapa d’actuació. No ho creieu?
Per a més informació:
Generalitat de Catalunya – Dep. Empresa i Ocupació -
mètode PSQCAT21
13

L’informatiu de l’Agrupació d’Agents Forestals de Catalunya
Re-Xiscu,
o la informatització sense sentit
Josep Ma Vandellós, delegat de l’Agrupació
Tots recordareu el malaurat Xiscu, aquell intent de tortura
que ens van obligar a utilitzar uns dies i que, per sort,
irremeiablement va petar per sí mateix. D’alguna manera,
aquell desafortunat programa informàtic descriu exactament
com sembla que es fan les coses en aquesta casa:
a la babalà. (Sense posar l’atenció, el seny, necessaris en
allò que hom fa, irreflexivament...)
Quan es detecta una necessitat dins d’una corporació,
s’ha d’interpretar, dissenyar i finalment desenvolupar,
però sobretot TENIR CLAR A QUI HA D’ANAR
DIRIGIT EL PRODUCTE FINAL. Això és extrapolable
a moltes altres “perles” que ja hem viscut.
Sincerament amb el Xiscu el món va ser al revés: una
aplicació que t’obligava a passar el doble de temps davant
de l’ordinador, una aplicació que es basava en la
transmissió de dades (moltes dades!!!) únicament via
Internet i que no aportava res més que omplir de megues
un ordinador central. No tenia cap sentit.
A la seva manca d’aparent utilitat, cal sumar-hi el cost.
Quants milers d’euros va costar? Ho sabrem mai? Des de
la Subdirecció ens diuen que el DAAM va deixar d’invertir
diners en aquest projecte per manca de pressupost...
menys mal! Personalment me n’alegra que s’abandonés
un projecte que no servia de res pel CAR, però m’entristeix
que no es fes pel propi convenciment.
I, ens podem permetre invertir diners en un projecte que
no es completa i que al final dóna lloc a que ni tens diners
ni tens projecte? Com se’n diu d’això?
Bé, potser no caldria parlar-ne tant de l’oblidat Xiscu, i
sí d’una altra característica innata del CAR, que és LA
VOLUNTAT I LES GANES DE TIRAR ENDAVANT
PROFESSIONALMENT DE MOLTS DELS NOS-
TRES COMPANYS I COMPANYES i que lliga amb el
que explicaré a continuació:
14
Quants milers d’euros ha costat
aquest intent de tortura?
Casum!, avui no puc anar
a treballar a camp,
tinc que utilitzar el Xiscu!
Tres companys, des de la seva base comarcal, han creat
una aplicació per arxivar i gestionar totes les dades
que generem els agents rurals per raó de la nostra feina,
aquestes es van emmagatzemant dins d’un servidor local
que es pot compartir a nivell de tota Catalunya i que
al seu torn genera una base de dades de tota aquesta
informació. I tot això amb un sistema normalitzat i fàcil
d’utilitzar. Per fi, i després de 2 anys de treball, s’aconsegueix
que el CAR entri al segle XXl.
Tot plegat va començar quan va acabar el Xiscu... quina
contradicció. Els agents buscaven un sistema segur
i àgil, que no impliqués més feina als companys i que
facilités la posterior gestió de les moltes dades que es
generen.
La pregunta és, com és que un projecte d’aquesta envergadura
l’han de fer 3 agents rurals (2 d’ells agents
injustament auxiliars, per cert) i per iniciativa pròpia? No
correspon al DAAM la detecció de la necessitat i posterior
desenvolupament del producte? Perquè necessari
ho era. I, sinó, ja m’ho direu d’aquí un temps.

El Pla d’igualtat
Lorena Ruiz, delegada de l’Agrupació
El passat mes de maig de l’any 2012, la Subdirecció
General del Cos d’Agents Rurals va elaborar el Pla
d’Igualtat del CAR que haurà d’incorporar-se al futur Pla
d’Igualtat de la Generalitat de Catalunya. El Pla d’Igualtat
és una estratègia institucional destinada a eliminar
els obstacles que poden impedir una participació equilibrada
de dones i d’homes en totes les ocupacions i les
jerarquies.
Una estratègia institucional destinada
a eliminar els obstacles que poden
impedir una participació equilibrada
de dones i d’homes en totes les
ocupacions i les jerarquies.
Entre els antecedents de la situació en la que s’elabora
el Pla d’igualtat podem citar:
• L’article 41 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya estableix
que els poders públics han de garantir el compliment
del principi d’igualtat d’oportunitats entre dones
i homes en l’accés a l’ocupació, en la formació, en la
promoció professional, en les condicions de treball, inclosa
la retribució, i en totes les altres situacions, i també
han de garantir que les dones no siguin discriminades a
causa d’embaràs o de maternitat.
• La Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat
efectiva d’homes i dones assenta les bases per al foment
de la igualtat d’oportunitats entre dones i homes en diferents
àmbits i, en aquest sentit, l’article 51 estableix
els criteris d’actuació en l’àmbit de les administracions
públiques. Quant a això, convé assenyalar que és una
prioritat del Govern de la Generalitat impulsar la Llei
d’igualtat entre homes i dones, segons l’Acord per a la
transició nacional i per garantir l’estabilitat parlamentària
del Govern de Catalunya subscrit entre CIU i ERC.
• L’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP), en la seva
disposició addicional 8.b, assenyala que les administracions
públiques han d’elaborar i aplicar un pla d’igualtat
que s’ha de desenvolupar en el conveni col·lectiu o
acord de condicions de treball del personal funcionari
que sigui aplicable.
L’informatiu de l’Agrupació d’Agents Forestals de Catalunya
Font: Secretaria Funció Pública, 2008
En aquest context, en data 1 de juliol de 2010 va entrar
en vigor la Instrucció 3/2010, per a l’elaboració del Pla
d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes de l’Administració
de la Generalitat de Catalunya que estableix el
contingut, l’estructura i el procediment mitjançant el qual
s’ha d’elaborar i aprovar el Pla.
Segons aquesta Instrucció, el Pla d’igualtat d’oportunitats
entre dones i homes de l’Administració de la Generalitat
de Catalunya s’ha d’estructurar en tres parts:
a) Part comuna, elaborada per la Direcció General
de Funció Pública amb la col·laboració dels departaments,
que incorpora les mesures corresponents als
àmbits d’actuació, d’acord amb les competències que
té atribuïdes el departament competent en matèria de
funció pública.
b) Part de col·lectius específics, elaborada pels
departaments que tenen adscrits col·lectius amb règims
específics –bombers, agents rurals i penitenciaris.
c) Part d’especialitats departamentals, elaborada
pels departaments, la qual incorpora, si escau,
mesures en el marc de les seves especialitats organitzatives
i de l’àmbit competencial dels departaments i
les entitats que en depenen.
Així mateix, la Direcció General de Funció Pública va editar
la Guia per al disseny i la implantació del Pla d’igualtat
d’oportunitats entre dones i homes a l’Administració de
la Generalitat de Catalunya, que dóna suport metodològic
al procés d’elaboració de la diagnosi i l’elaboració i
la implantació del Pla d’igualtat entre dones i homes de
15

L’informatiu de l’Agrupació d’Agents Forestals de Catalunya
l’Administració de la Generalitat de Catalunya.
Segons aquesta Guia, un pla d’igualtat es planifica temporalment
a llarg termini, i es concreta, a curt termini, en
plans d’accions. La planificació d’un pla d’igualtat segueix
el cicle característic de les polítiques públiques, que tenen
el seu fonament en:
• Realitzar una diagnosi, en aquest cas de gènere.
• Dissenyar el pla d’igualtat amb objectius generals,
objectius específics i la proposta d’actuacions per
aconseguir-ho.
• Implementar les actuacions.
• Dur a terme el seguiment i l’avaluació del pla
en funció de l’acompliment dels objectius, els resultats
de les actuacions i l’adequació dels recursos destinats
a la seva gestió i redefinir, si escau, aspectes del seu
disseny amb nous objectius o noves accions a implementar
per a la millora contínua del pla.
El Departament d’Interior va ser el primer departament
de la Generalitat de Catalunya a crear un Programa per
a l’Equitat de Gènere i aprovar un Pla d’Igualtat. El Pla
d’Igualtat incorpora les accions en matèria d’equitat
de gènere del cos de Mossos d’Esquadra, del cos de
Bombers de la Generalitat i del personal d’administració
i serveis de la Generalitat de Catalunya adscrits al
Departament.
A títol d’exemple, entre d’altres accions específiques, el
cos de Bombers ha de garantir la presència de dones
en totes les categories del cos. Per a la qual cosa és
necessari que en l’accés al cos s’incrementi la presència
de dones en un 30%. Actualment, la plantilla
femenina del cos de Bombers representa poc més
d’un 1%. Per tant, en el Pla d’Igualtat 2010-2014 es
proposa revisar els criteris de valoració en proves,
concursos i oposicions per garantir que també es
tinguin en compte aptituds i habilitats en què les
dones destaquen i que són necessàries per al desenvolupament
dels llocs de treball (per exemple,
habilitat per al tracte amb persones, habilitats comunicatives,
empatia, etc.).
Altres mesures contingudes en el Pla són –també:
• Adaptació del vestuari a la morfologia femenina.
• En cas d’empat tècnic entre les persones
aspirants en els processos de promoció, la
plaça s’assignarà al sexe menys representat
en la categoria a què correspongui la convocatòria.
• Oferir formació específica, adreçada a les
dones, en matèries d’habilitats directives i
de gestió, amb l’objectiu que accedeixin a
16
llocs de treball d’alts càrrecs i comandaments mitjançant
convocatòries de promoció.
• Promoure el debat i la participació de tot el personal,
així com possibilitar la recollida de propostes del
personal per al foment de l’equitat de gènere (fòrums
de debat, concurs d’idees, enviament de correus
electrònics, adreça electrònica equitatdegenere.dirip@gencat.cat).
• Posar en marxa accions positives en les activitats
de formació, durant el primer any, a les dones i els
homes que es reincorporin al servei actiu procedents
de permisos de maternitat o s’hi hagin reincorporat,
des de la situació d’excedència, per raons de guarda
legal i atenció a persones dependents o a persones
amb discapacitat.
Finalment, tal i com ens recorda el Pla d’Igualtat d’oportunitats
del Departament Interior, «El Pla d’igualtat és
un document elaborat i consensuat de manera parti-

cipativa entre tots els treballadors i treballadores i les
organitzacions sindicals.» I afegeix, «Aquesta implicació
de tothom [...] és garantia que la seva aplicació serà un
veritable èxit.»
És per aquest motiu, que el passat 31 de gener l’Agrupació
va demanar la col·laboració a la Subdirecció General
del Cos d’Agents Rurals, per tal de poder organitzar una
jornada, el dia 8 de març, Dia de la Dona Treballadora. La
finalitat d’aquest trobada consisteix a recollir informació
respecte les opinions, les actituds i les experiències de
les dones del CAR amb relació a la igualtat d’oportunitats.
Des del nostre punt de vista, aquesta experiència
té una gran rellevància, perquè hi ha informacions, com
per exemple la percepció de discriminació, que només
poden ser copsades amb la participació activa i directa
de les treballadores.
Lluitar pel que crec
Xavier Ribes, delegat de l’Agrupació
Ja han passat 15 anys des del dia en que aquell noi del
sector del metall amb cabells llargs, arracada de ploma i
collar d’ òs; amb tota la il·lusió i esperança va començar
a preparar la llarga oposició d’Agents Rurals, com tants
altres companys . Era l’any 1997, i un també jove coordinador
de l’agrupació d’Agents Rurals, Josep Mª. Baiget
ens va fer una xerrada a tots els que ens varem inscriure
als cursos que organitzava CCOO . “No importa
el número d’aspirants que es presentin, el que importa
realment és com vagis tu de ben preparat”.
A l’oposició de l’any 1998 vaig arribar a realitzar les proves
físiques però no les vaig superar perquè no me les
havia preparat. La cosa estava clara, t’has de preparar a
consciència totes les proves, no n’hi ha prou de superar-les,
s’ha de ser el millor.
I així ho vaig fer, vaig estudiar i entrenar fins que en el
transcurs de l’oposició de l’any 2000 vaig rebre una trucada
a casa. “Sr. Ribes? Li truco del Cos d’Agents Rurals
per comunicar-li que estem trucant als 60 primers opositors
de la llista per si els interessa començar a treballar
aquesta campanya d’estiu com a Agents Rurals interins”.
A la qual cosa vaig contestar que Si !!!. Tan sols havia de
superar les proves mèdiques i a continuació podia anar
a buscar l’uniforme a Torreferrussa.
I en aquest precís moment va començar la travessa
L’informatiu de l’Agrupació d’Agents Forestals de Catalunya
Per tant, si no hi ha res que ho impedeixi, el proper dia
8 de març, les seixanta-una dones que conformem el
personal femení del CAR ens reunirem a Torreferrussa i
tractarem, entre d’altres, els següents àmbits d’actuació
del Pla d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes de
la Generalitat:
1. Representativitat de les dones i els homes.
2. Accés, selecció, promoció i desenvolupament
3. Condicions laborals.
4. Conciliació de la vida laboral, personal i familiar.
5. Assetjament sexual i per raó de sexe i violència
masclista.
6. Prevenció de riscos laborals amb perspectiva de
gènere.
7. Ús no sexista ni androcèntric de les imatges i els
llenguatges.
8. Estratègia i organització interna.
pel desert, doncs em van declarar “NO APTE”. Se’m va
diagnosticar un blocatge auricoventricular de 2n grau.
Després de verificar amb diferents metges que es tractava
d’una tipologia de blocatge asimptomàtic, que no
impedeix per a res, i que és comú en esportistes d’elit,
vaig presentar recurs i contenciós Administratiu per mitjà
dels advocats de CCOO. Varen tenir que passar 4
anys fins que un jutge digué a l’Administració que jo i
3 companys més teníem que ser readmesos al procés
selectiu per iniciar el curs i el període de pràctiques.
Un blocatge no excloent em va impedir
entrar al CAR, finalment
l’administració ho va acceptar però va
mantenir el contenciós 2 anys.
Si algú te curiositat veurà que en les convocatòries posteriors
a la de l’any 2000, arrel dels informes mèdics
que vaig presentar, a les causes d’exclusió hi consta
“Blocatge auricoventricular de 2n o 3r grau. No és excloent
el blocatge auricoventricular de tipus Mobitz1 o
fenomen de Wenckebach de varietat fisiològica”. És a dir,
l’Administració acceptava que el que em van detectar no
era excloent, però va mantenir el contenciós per 2 anys
fins a la resolució judicial.
17

L’informatiu de l’Agrupació d’Agents Forestals de Catalunya
Finalment vaig superar totes les proves i vaig ser nomenat
Agent Rural el dia 3 de novembre de l’any 2006. Llavors
vaig comunicar a l’advocat de CCOO que m’havia portat
el cas, que volia demanar danys i perjudicis a l’Administració.
Havia perdut 5 anys d’antiguitat al Cos, el retard en
la promoció al C i la impossibilitat de concursar a Agent
Major. Coses difícils de quantificar, però tenia clar que
aquella injusta decisió del Tribunal qualificador l’arrossegaria
tota la meva carrera professional. L’advocat em va
contestar que no ho veia factible i en insistir que volia
intentar-ho igualment em va contestar que no estan per
fer experiments.
Aleshores era coordinador de l’Agrupació en Francesc
Coll i malgrat insistir, no va aconseguir que CCOO presentés
el recurs.
Finalment m’ho vaig pagar de la butxaca. Vaig presentar
el recurs Administratiu que, com era d’esperar, l’Administració
va desestimar. Amb els terminis havien passat 2
anys. Llavors el coordinador de l’Agrupació era en Joan
Riba. Després de tornar a insistir, finalment CCOO es feia
càrrec del contenciós però no hi havia temps material per
traslladar-ho d’advocat i preparar-se prou bé el recurs. La
veritat és que havia perdut la confiança amb els advocats
del sindicat.
El dia 21 de Novembre de 2011 vaig rebre la sentència
del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sala del
Contenciós administratiu secció quarta on textualment
deia:
1º Estimar el recurso presentado por Xavier Ribes.
2º Condenar a la Administracion a que abone en concepto
de indemnización las cantidades que resulten
procedentes.
Si senyor!, no n’hi havia prou amb que l’Administració
ens digués “senyors ens hem equivocat, poden continuar
vostès, si així ho desitgen, opositant al CAR”. Calia que
assumissin la seva responsabilitat i reparessin el dany
causat.
I arribat a aquest punt, quan ja cantava
VICTÒRIA, va l’administració i presenta recurs
al Tribunal Suprem.
Finalment aquest desembre em comuniquen
que el Tribunal Suprem condemna
l’administració a pagar les indemnitzacions
i les costes del judici.
Actualment el coordinador de l’agrupa-
18
ció és el Manel Vidal i un servidor de vostès delegat
de l’Agrupació. Ja han passat 15 anys i 5 coordinadors.
Porto treballant al CAR 6 anys i puc dir que m’agrada la
meva feina i tinc més raons per valorar-la, amb totes les
seves complexitats. Endarrere queden les il·lusions d’un
noi de 24 anys, ja no duc el cabell llarg, ,sóc pare d’un
nen de 5 anys i tinc il·lusions noves i per sempre més,
tinc el convenciment que he de lluitar pel que crec.
Salut
I a la vostra salut Administració!
Diferent raser
Llegint aquest article, m’adono que l’Administració és
capaç d’arribar al Suprem defensant els seus interessos
en contra dels seus treballadors.
Em resulta curiós recordar que quan va sortir la sentència
contra el reglament del CAR pel recurs interposat pel
Col·legi d’Enginyers Forestals, la nostra Subdirectora, ho
va comunicar als directament afectats (els Caps d’Àrea
Bàsica) quan ja havia passat el termini de recórrer. I a
més va argumentar que “moralment” no podia impulsar
el Recurs pels diners que podia costar als ciutadans.
Quanta moralitat... Gràcies a no recórrer, ara els nomenaments
de CAB s’han de fer a dit. Això si deu ser bó
pels ciutadans...
També resulta curiós que quan s’imputa un alt càrrec
de la Generalitat, com en el cas de les barraques i el
senyor Gimeno, el “presumpte”, disposi de recursos públics
il·limitats per triar l’advocat que vulgui per a la seva
defensa. Que curiós!
Manel Vidal
Administració

JM Baiget, delegat de l’Agrupació
Corren temps durs, temps d’estar alerta, temps de no
baixar la guàrdia, corren temps d’oportunitats, temps
per a les persones valentes, agosarades, en definitiva,
corren temps per als treballadors i les treballadores que
senten que la seva feina és una part vital de la seva vida.
Els xinesos usen l’axioma crisi=oportunitat.
Si ens centrem amb la nostra casa, l’estratègia a seguir
és molt clara: ser imprescindibles o no serem. Els responsables
polítics de les diferents administracions, per
les raons que tots sabem, es treuen el greix de sobre.
Podrem estar d’acord o no, podrem discutir si el que
es treuen és greix o múscul. Però, pel que ens afecta
a nosaltres, si a algun gestor polític, dels que tenim ara
tocant cuixa, té aquesta mena de dubtes o, fins i tot, el
que és més greu, si ja ha efectuat una diagnosi errònia
sobre qui som, la cosa se’ns complicarà i molt.
Alguns em direu que som múscul, perquè ho diu la nostra
Llei i l’Estatut ho rebla. Certament, aquestes dues
normes jurídiques marquen, hi ho fan de ben a prop, la
nostra qualificació de múscul. Però no ens enganyem,
en anatomia hi ha una certesa que diu “la funció fa òrgan”.
I jo em pregunto, “fem la funció? o millor encara,
ens deixen i, a més, volem fer la funció?”
Intentant respondre –modestament– a la qüestió que us
repto, crec que “no ens deixen, en part, i en part, no
volem fer la funció”.
La nostra direcció i la subdirecció, en aquest últims
anys, sota l’excusa de la crisi i la seva no voluntat ferma
de servei al país, a Catalunya, no ha resolt els temes
històrics, per no dir endèmics del CAR. Apostar per
pseudocentres de treball, com els que hi ha en algunes
comarques, és el signe més clar i meridià de dir-nos, i
dir a tota la ciutadania, que aquest cos és de segona o
tercera. Això és impresentable! Exemples: la “base” de
Móra d’Ebre, l’eliminació del subgrup de formació –tema
regulat per norma i vital per un cos que toca tantes tecles–,
l’acomiadament dels AR en règim d’interinatge...
L’informatiu de l’Agrupació d’Agents Forestals de Catalunya
Ser imprescindibles o no serem
La nostra direcció i subdirecció, sota
l’excusa de la crisi, no ha resolt temes
històrics, per no dir endèmics del CAR.
A banda de la falta de recursos humans que hi ha arreu,
i que la no-convocatòria de noves oposicions comença
a generar i generarà, encara més, tensions entre els AR
a les comarques que no disposin d’una dotació mínima.
A aquest greuge, cal sumar-hi, a més, l’incompliment de
l’Acord quant als pagaments de les hores extres, la qual
cosa comporta una doble pressió a la manca de recursos
humans del dia a dia. Podríem continuar també amb
la no-convocatòria d’un concurs de trasllats, pautat pel
propi Acord, la no-disponibilitat del reglament d’armes
i “l’estrella de la festa”: la no-convocatòria del passi al
grup C per als AR que hi tenen dret, i als quals se’ls està
manllevant aquests recursos salarials, entre d’altres ultratges.
Davant aquesta situació entenc i comprenc que
la desídia, la indignació i qualsevol altre adjectiu de característiques
similars ens situï en aquest estat de desànim
constant. Però, jo em pregunto, de què ens serveix?,
en què ens beneficia? La resposta és ben senzilla, en res
i ens perjudica en molt.
Caure en la desmotivació, l’apatia i la desesperació,
a banda de no servir per a res, li dóna ales
als governants botiflers* perquè tinguin més excuses
per anorrear-nos i minimitzar-nos socialment. Cal ser
el màxim de professionals possible i, en aquest sentit,
canalitzar la nostra desmotivació-apatia-desesperació
per a complir com els primers. L’objectiu és ser el màxim
de professionals i auto imprimir-nos dignitat, professionalitat
i –sobretot– autoestima. Canalitzem les nostres
misèries a través de la lluita sindical i enforquem bé la
nostra estratègia d’objectius.
Per sort, la nostra història recent del cos està forjada
de lluita i convenciment raonat i els resultats –indubtablement–
han sigut prou bons. De fet, els fets del passat
ens corroboren que el camí a seguir és el correcte,
potser amb una altra velocitat, potser amb més corbes
i pendents que en ocasions anteriors; però tant la direcció
com el mitjà de transport sindical són, han estat
i seguiran sent els vàlids i ara de nou disponibles, més
reforçats i consolidats que mai per a fer d’aquesta, la
nostra nova singladura.
*Botifler: És el malnom amb què es va titllar a Catalunya als
partidaris de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.
Des d’aleshores ençà és per referir-se als “catalans traïdors” que
col·laboren amb els enemics de Catalunya.
19

L’informatiu de l’Agrupació d’Agents Forestals de Catalunya
Corrupció a Guadalajara
Ricard Nuñez, delegat de l’Agrupació
El passat dia 11 de desembre de 2012, van ser detingudes
cinc persones en la “Operación Estipendio” duta a
terme per la Guàrdia Civil en el marc d’una investigació
sobre irregularitats detectades en els plans cinegètics de
la delegació d’Agricultura de Guadalajara.
Tres dels detinguts són treballadors de la delegació i els
altres dos són empresaris. Tots ells van declarar davant
el Tribunal d’Instrucció n º 4 de Guadalajara, en el procediment
previ 3850/2012 obert per investigar possibles
delictes de suborn i falsedat documental. Pel que sembla,
es dedicaven a falsificar documentació a canvi de diners.
Es va decretar presó preventiva per un dels detinguts i
llibertat amb càrrecs per la resta.
La investigació de la Fiscalia s’inicia
arran la denúncia realitzada per agents
mediambientals.
Segons ha donat a conèixer Comissions Obreres, la investigació
de la Fiscalia que ha desencadenat l’actuació
d’escorcoll i detencions a la delegació d’Agricultura
de Guadalajara, s’inicia arran la denúncia realitzada per
agents mediambientals de la Junta.
Van ser els agents mediambientals qui, fa uns dos anys,
van observar un caçador que disposava d’un permís de
caça especial, el qual els va semblar falsificat. Els agents
van posar els fets en coneixement de la Fiscalia, la qual va
iniciar les investigacions.
Segons publica el diari Nueva Alcarria, aquest diari ha
estat capaç de confirmar, a través de diverses fonts, el
paper clau que van jugar els agents mediambientals.
La Consellera d’Agricultura, María Luisa Soriano, per la
seva banda, va anunciar que la Junta ha començat els tràmits
per personar-se com acusació particular en aquest
cas i ha obert un expedient als treballadors. Soriano va dir
que La Junta adoptarà “totes les mesures de precaució,
ajustades al dret, que contribueixen a que la investigació
es porti a terme d’una manera àgil”.
Posteriorment s’ha sabut que un dels detinguts, treballador
de la Junta, va extorsionar una empresa a la qual va
20
exigir 60.000 euros per emetre un informe que li evités
el tancament. El funcionari els hauria amenaçat amb la
cessació de l’activitat productiva per un període d’un o
dos anys i una multa de fins a 120.000 euros. El pagament
s’hauria materialitzar en bitllets de 500 euros. En
el marc de la investigació, un responsable de l’empresa
va informar dels fets a la Guàrdia Civil. També s’ha pogut
determinar que aquest mateix funcionari va estar involucrat
en altres fets delictius.
Un d’aquests delictes està relacionat amb el partionament
d’una muntanya, en l’informe haurien d’intervenir
els serveis jurídics de la delegació d’Agricultura. Aquest
funcionari, juntament amb altres dos funcionaris que
realitzaven la seva activitat en aquests serveis jurídics,
havien d’elaborar un informe que fos favorable als interessos
d’un propietari amb una finca inclosa a l’esmentada
muntanya.
En nom de l’Agrupació d’Agents Forestals de Catalunya
de CCOO, volem felicitar públicament al companys de
Castella-La Manxa per la seva valentia en iniciar la denúncia
que ha portat a la detenció de tots aquests ‒presumptes
corruptes.
Tots sabem com és de difícil enfrontar-se a aquesta
mena de funcionaris que, molt sovint, són un tap pel
correcte desenvolupament de la nostra professió. Això
no deixa de ser una mostra més de la importància que té
que els agents rurals/forestals/mediambientals, puguem
actuar lliurement amb la Fiscalia per l’esbrinament de
tota classe de delictes relacionats amb el nostre àmbit
d’actuació.
També desitjaríem que aquesta ràpida reacció per part
del polítics fos la mateixa quan estigui implicat un d’ells
en casos de corrupció.
D’altra banda, no podem fer més que encoratjar a tots
els companys/es a denunciar tota aquesta mena de
martingales que tan de mal ens fan a tots. Davant de fets
tant greus com és el cas Palau o Gurtel, això pot semblar
una minúcia, però com deia el Capità Enciam “els petits
canvis són poderosos”.

El CAR i les RNC
Ricard Nuñez i Manel Vidal,
delegats de l’Agrupació
A la VI Conferència de l’Agrupació
d’Agents Forestals de
Catalunya de CCOO es va
debatre el paper que el Cos d’Agents Rurals realitza dins
les Reserves Nacionals de Caça (RNC).
Es va qüestionar l’actual model de gestió de les RNC i
es va insistir en la necessitat que els recursos materials
i humans dels CAR es prioritzin en allò que representi
un veritable interès públic i general. Es van defensar les
competències del CAR davant la proposta electoral de
CIU de recuperar la figura dels antics guardes de reserva.
També es va exigir un millor encaix dels companys
i les companyes guardes de reserva dins el col·lectiu.
El primer requisit per aquest encaix, el qual garantiria
alhora una plantilla mínima al CAR, passa per la funcionarització
del personal laboral adscrit al Cos.
Entre d’altres, l’Administració s’ha permès canviar les
condicions de treball d’aquest personal laboral sense
cap mena de negociació, sense les retribucions que els
hi corresponen i fent-los exercir d’autoritat sense dotar-los
de les corresponents atribucions. Quin nyap és
aquest? Se n’adonen que estan “ordenant” una usurpació
de funcions públiques tipificada al Codi Penal?!
Convé assenyalar –també– que la integració dels GR al
CAR ha significat una dotació de recursos materials i
humans molt menor que la necessària per a la gestió de
les reserves. És a dir, el que en un principi se’ns va vendre
com un increment de plantilla pel CAR, ha resultat
ser una sangria dels recursos humans per a la resta de
tasques del Cos. Amb el handicap afegit que les jubilacions
no s’han cobert i que, seguint indicacions de la
Conselleria, ara per ara, la única prioritat del CAR són
les reserves.
En les comarques amb reserves, entre el 30 i el 50% dels
efectius del CAR es dediquen íntegrament a la gestió
cinegètica de la reserva. A aquests efectius se’ls autoritzen
les hores i dietes que convinguin, mentre que a la
resta del col·lectiu del CAR se’ls hi deneguen, per coses
tant “supèrflues” com verificar una columna de fum.
Com a ciutadans, en una època en què l’Estat del
Benestar s’està desmantellant, es retalla en sanitat, es
retalla en educació, seguretat o medi ambient; observar
L’informatiu de l’Agrupació d’Agents Forestals de Catalunya
que la prioritat de la Conselleria consisteix
en acontentar, amb recursos
públics, un sector tan privilegiat
com és el dels potentats caçadors,
en detriment del servei públic del
CAR el qual s’adreça a tota la
ciutadania, fa molt mal.
I el que és pitjor, tot i així,
aquest sector sempre està
descontent. En són una
mostra els darrers escrits
apareguts en referència a les
reserves dels Ports a Terres de
l’Ebre. El problema, al nostre
entendre, és que el rol dels
membres del CAR (inspecció,
control i col·laboració en
la gestió entès com un servei
públic adreçat a tota la ciutadania)
entra en conflicte amb
el rol de l’antic guarda de reserva
(guia de caça, al servei d’un caçador
al qual se li ha de tractar amb una certa
reverència, de la mateixa manera que a un client d’una
empresa privada el qual paga per un servei).
En les comarques amb reserves,
entre el 30 i el 50% dels efectius
del CAR es dediquen íntegrament a
la gestió cinegètica de la reserva.
A més a més, com que hi ha clients que poden pagar
més diners que d’altres, o que són més influents que
d’altres, el tracte no sempre és igualitari, tal i com correspondria
a un servei públic. Això explica que en determinats
casos s’assignin agents concrets, amb noms
i cognoms, a determinats caçadors, a banda, de l’estesa
rumorologia pel que fa a les propines. Fet que en
algunes comarques es nega i en d’altres es reconeix.
Sigui com sigui, el cas és que sovint, a totes les comarques,
els caçadors n’ofereixen, mentre l’Administració,
assabentada de la situació, aplica la tècnica de l’estruç,
doncs, amaga el cap sota terra una vegada i una altra.
Després d’anar per les comarques, hem pogut copsar
que aquest conflicte de rols s’està convertint en un
conflicte entre els companys i les companyes del CAR.
A CCOO som conscients que com a treballadors i treballadores
tenim un problema. Som conscients també
que treballant per solucionar-lo, podem ser vistos com
21

L’informatiu de l’Agrupació d’Agents Forestals de Catalunya
a enemics per totes bandes. L’opció més fàcil i senzilla,
pensant en la rendibilitat sindical, seria tenir un discurs
diferent per a cada parròquia, quedar bé amb tothom, i
que solucioni el problema algú altre.
A CCOO no som així. Hem passat per totes les comarques
amb el mateix discurs, amb el mateix programa, l’hem
portat escrit, hem donat la cara i posat l’orella, i sobretot
hem buscat el diàleg. Hem après que ens queda molt per
aprendre. I que només des del diàleg, compartint la informació
i els punts de vista, podem trobar les solucions que
necessitem com a treballadors i treballadores.
Les RNC a Catalunya han estat, són i continuaran sent un
referent. Aporten ingressos al territori, però segurament
en podrien aportar més amb un altre model de gestió i
unes altres taxes. Actualment les taxes que s’apliquen no
cobreixen ni una ínfima part dels recursos públics esmerçats.
Sabem que s’ha d’anar amb compte quan es parla
de la “rendibilitat dels serveis públics”, però si l’objectiu de
les reserves és mantenir una població cinegètica només
per posar-la a disposició de caçadors adinerats, ja no estem
parlant d’un “servei públic”. No obstant això, cal tenir
en compte també la repercussió positiva de la gestió de
les reserves en la conservació del medi. En aquest sentit,
evidentment sí és un servei públic.
SÍ, s’ha estudiar la gestió de les Reserves des d’una nova
perspectiva, amb mentalitat del segle XXI, conscients de
L’Àrea Bàsica de la Ribera d’Ebre
Agents de la Ribera d’Ebre
La situació de riscos laborals que viu l’oficina del Cos
d’Agents Rurals a Móra d’Ebre ha estat denunciada
a la Inspecció de Treball, i aquesta ha requerit al
Departament que prengui mesures donant uns terminis
que el Departament es salta sistemàticament. La situació
ha arribat a tal punt que qualsevol accident laboral
que es produeixi comportaria l’obertura de causes penals
contra els responsables de la gestió de personal
del DAAM.
El Departament d’Agricultura
discrimina la Ribera d’Ebre,
malbarata els recursos i incompleix
la llei de prevenció de riscos laborals.
22
la situació econòmica i social, i sense prejudicis ni pors
a les novetats. Cal definir quin és el rol del Cos d’Agents
Rurals en aquesta gestió. On arriba el servei públic, i
on comença i quin preu té el servei particular. Calen 2
agents de l’autoritat a disposició dels caçadors?, sense
horari de fi, amb vehicle oficial i amb l’escorxament i el
transport a coll de la peça de caça inclòs? Com a país,
ens podem permetre això mentre acomiadem mestres i
metges, mentre ens neguen la promoció al C i el desplegament
del CAR?
Per respondre a aquestes preguntes, per mirar d’optimitzar
la gestió de les reserves i definir el rol que hi ha
de tenir el CAR, caldrà parlar-ne i debatre amb totes
les parts implicades. A CCOO ens estem plantejant impulsar
una jornada per fer-ho. Aquest article no deixa
de ser una reflexió superficial per obrir debat sobre un
conflicte que ens hem trobat, amb una integració de collectius
en la que no ens van deixar participar, amb un
greuge laboral i un nyap jurídic digne d’una “monarquia
bananera”.
A CCOO ens arremangarem per endreçar el pastís que
ens han fotut sobre la taula perquè és un problema dels
treballadors i les treballadores del CAR. Esperem que
els altres agents socials implicats actuïn amb la mateixa
responsabilitat mullant-se per buscar solucions enlloc
de rendiments polítics i sindicals.
Sembla que al Departament li sigui igual que parts de les
instal·lacions es puguin esfondrar en qualsevol moment,
que s’arribin a tenir diferències de temperatura superiors
als 50º C, que quan plou molt l’aigua entra a l’interior
de la nau i que proliferin rosegadors i escarabats. Els
incompliments són tals que probablement no es podria
ni utilitzar com a garatge, però s’utilitza per atendre el
públic, d’oficina dels agents rurals i com a zones de vestuari
del personal.
La imatge de cara el públic és deplorable, fins al punt,
que a falta de retolacions i de numeració al carrer per
tal de donar indicacions de com a arribar a “l’oficina” cal
utilitzar com a referència un Pub o una funerària propera.
Els agents han proposat en nombroses ocasions, alternatives
amb lloguers més baixos que complirien amb

Els agents rurals porten anys
denunciant els fets.
la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. La burocràcia
i la manca de responsabilitat dels gestors del DAAM
no tant sols significa un menyspreu cap als seus treballadors
i al territori, sinó un malbaratament de recursos
pagant lloguers de “primera” per instal·lacions de
“tercera”.
A més, aquesta comarca s’ha
vist afectada per l’acomiadament
de tots els agents interins
del CAR. Els diners que el
Cos d’Agents Rurals destina a
la Ribera d’Ebre és insultant per
les dimensions de la comarca. Els
agents lamenten que amb aquesta
situació, el servei públic és deficient,
i per compromís amb la feina,
treballen voluntàriament en dies de
descans inclosos cap de setmana
perquè surti el servei.
Tu que creus,
que algun dia passarem
al grup C?
La guarderia forestal
L’informatiu de l’Agrupació d’Agents Forestals de Catalunya
Però no ens enganyem, la voluntarietat té un límit. Estan
farts de donar la cara a la gent del territori, que es queixa
de totes aquestes mancances. Per això s’han decidit
ha denunciar la situació. S’estimen el territori i la feina, i
per això exigeixen als responsables del DAAM que no
malbaratin més recursos públics, que respectin als seus
treballadors i a la gent de les Terres de l’Ebre.
No sé, de moment als CAB’s els han
donat un uniforme de comandament
molt xulo.
I amb botons
daurats eh!!
23

L’informatiu de l’Agrupació d’Agents Forestals de Catalunya
A CCOO lluitem pel col·lectiu, lluitem per tu,
AFILIA’T!
Si vols rebre puntualment la informació,
envia’ns el teu correu electrònic a:
cocoforest@ccoo.cat
l’Executiva de l’Agrupació:
cocoforest@ccoo.cat
676 808 153
Manel Vidal El Segrià Coordinació 676.808.536 manelvidal@sindicat.ccoo.cat
Isard Alfonso El Barcelonès Formació 676.808.153 isard.alfonso@gencat.cat
Josep M. Baiget Les Garrigues Acció Sindical 627.481.157 baiget@ccoo.cat
Albert Beneït L’Anoia Salut Laboral 689.884.120 albert.beneit@gencat.cat
Eduard Garcia La Ribera d’Ebre TerritoriTGN i TE 977.40.34.37 egbgarcia@gmail.com
Ricard Núñez El Solsonès Professional 973.48.42.15 rnunez@gencat.cat
Xavi Ribes Les Garrigues Laboral 973.140.538 xavier.ribes@gencat.cat
Lorena Ruiz El Barcelonès Organització 639.223.751 lruiz@sindicat.ccoo.cat
JM Vandellós L’Alt Penedès Comunicació 620.600.587 josepm.vandelloso@gencat.cat
L’informatiu de l’Agrupació d’Agents Forestals de Catalunya
Via Laietana, 16 - 7a planta
08003 Barcelona
Tel. 676 808 153
Fax. 93 100 10 38
cocoforest@ccoo.cat
web: www.agentsrurals.net
Bloc: http://agentsrurals.blogspot.com.es
Twitter: @AgentsRuralsCCO