Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
La gent que mai es volia banyar<br />
Vet aquí una vegada…una ciutat que estava molt a prop de la platja, però ningú es<br />
banyava mai perquè hi havia uns peixos que eren molt grans. Però a la ciutat sempre feia<br />
molta calor. Un dia va venir el cosí d’un nen d’allà. Els hi deia:<br />
– Au va! que no fa por!<br />
Però ells no sabien nedar i li deien:<br />
– No, no, no!<br />
I l’única cosa que podia fer era posar-se ell a l’aigua. Ells li deien:<br />
– No, no! Surt! Que se’t menjaran els peixos!<br />
I els peixos li saltaven per sobre. Resulta que els peixos eren dofins. Els dofins<br />
sentien riure el nen. Llavors el nen va dir:<br />
– Els peixos són dofins i els dofins són molt amics de les persones.<br />
I el nen es va quedar uns quants dies per ensenyar a nedar a alguns, a ells i a tots<br />
els altres. I el nen va tornar amb la seva família.<br />
Vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.<br />
En el país de les lletres<br />
Ivet Dilla, 1r curs de CI<br />
Hi havia un a vegada la lletra “a” que estava trista i la lletra “t” li va dir :<br />
– Què et passa?<br />
– Què ningú vol jugar amb mi.<br />
– No et preocupis. Jo vull jugar amb tu.<br />
I van venir tots els números i van jugar i jugar fins que es va fer de nit.<br />
Va dir la lletra “a”:<br />
– Va, quedem aquí i anem a dormir.<br />
Al matí es van trobar un altre cop i s’ho van passar molt bé i així durant molts dies.<br />
Un dia, la lletra “e” es va trobar malament i ho va dir a les altres lletres i la van<br />
acompanyar.<br />
L’endemà van veure que faltava una lletra i van dir:<br />
– Potser està malalta.<br />
I conte contat, conte acabat.<br />
El monstre<br />
Anna Simón, 1r curs de CI<br />
Una nit, en un poblet, es veien ombres monstruoses. La gent estava espantada, els<br />
nens no podien dormir, tenien tanta por que no volien anar al llit. Les seves mares els<br />
deien que no passava res, però ells li deien:<br />
– No, no, no!<br />
La gent del poble ja no aguantava més i van decidir anar a buscar el monstre.<br />
Finalment van trobar el monstre: era pelut i tenia les dents llargues. El van llençar<br />
amb una catapulta i va arribar als núvols. Mai més espantaria els nens.<br />
Vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.<br />
Pau Vilchez, 1r curs de CI<br />
xarpants <strong>45</strong>/ 5
Change language