Índex dels apunts de fonètica A. Criteris bàsics per ... - Ecsocial

Índex dels apunts de fonètica
A. Criteris bàsics per estudiar fonètica
B. Els sons vocàlics catalans (català occidental)
1. Les vocals tòniques
2. Les vocals àtones
3. Les vocals en contacte dins el mot
3.1 Funció sil·làbica (nucli de la síl·laba) o marginal (semiconsonant) de les vocals i/u àtones
3.2 Diftongs i hiats
4. Fenòmens vocàlics de contacte
C. Els sons consonàntics catalans
1. L’estructura del consonantisme
2. Quadre dels sons consonàntics
2.1. Les oclusives
2.2. Les fricatives i africades
2.3. Les nasals
2.4. Les laterals
2.5. Les ròtiques
1

A. Criteris bàsics per estudiar fonètica
1. La transcripció fonètica sempre es fa entre corxets:
2. Sempre marquem la vocal tònica de la paraula transcrita amb el signe ´
3. Cal recordar que les grafies són les lletres que usem per escriure i que la transcripció fonètica requereix
de vegades altres signes que representen els fonemes.
B. Els sons vocàlics catalans (català occidental)
1. Les vocals tòniques
! " ! !
# $# % &'# #
Les 7 vocals tòniques es pronuncien en tots els contextos de manera clara i ben diferenciada. L’oposició
entre les vocals obertes ! i tancades és un tret distintiu que permet diferenciar el
significat d’algunes paraules:
Dona ! (persona de sexe femení) !
Dóna (3ª p. sing. present ind. verb donar)
Set (numeral)
Set (ganes de beure)
Seu det. Possessiu) (
Seu (domicili principal d’una institució) (
Son ! (ganes de dormir) !
Són (3ª p. pl present ind. verb ser)
** És important recordar que, en tots els casos, tant la com la ! es troben exclusivament en posició tònica, és a dir, en la
síl·laba en què recau la major intensitat de veu. Per això, si fem un derivat d’una paraula que tinga o ! i canvia de vocal
tònica, aleshores aquesta vocal es tancarà.
2. Les vocals àtones
) )!
*
!
2

Com a norma general, el català occidental manté una correspondència entre les vocals àtones i les grafies
que les representen. Això, però, no passa en el dialecte oriental, en el qual només hi ha 3 sons vocálics
àtons, ja que es produïx el fenomen anomenat neutralització vocálica:
+ (la a i la e es neutralitzen) , + +- +
, '
(la o i la u es neutralitzen) . + + /+ +
3. Les vocals en contacte dins el mot
3.1 Funció sil·làbica (nucli de la síl·laba) o marginal (semiconsonant) de les vocals i/u àtones
Com sabem, les vocals i/u poden ser vocals pròpiament dites i, per tant, funcionar com a nucli de la
síl·laba: u-na, u-sar, pru-na, i-di-o-ta, his-tò-ri-a.
Ara bé, hi ha vegades que les vocals i/u no fan de vocal principal i desenvolupen la funció del que
tradicionalment s’ha anomenat semivocal o semiconsonant. Quan passa açò, en la transcripció fonètica
no es representen amb signe habitual, sinó amb els següents: ( $
estiu ( espai $
caure ( reina $
ungüent ,( boira !$
eqüestre ( remei $
3.2 Diftongs i hiats
Els diftongs decreixents són grups de 2 vocals formats per una vocal (nucli) i una semivocal (marginal)
pronunciades en una mateixa síl·laba.
Semivocal
Vocals nucli
$ --- Reina feix Espai boira estoig Cuina
( Estiu Lleu Europeu Cau Plou roure Duu
En les síl·labes iniciades per les consonants q/g, els diftongs creixents són la unió en una única síl·laba de
la semivocal ( amb una vocal que fa de nucli.
Semivo
Vocals nucli
cal !
( Ambigüitat, Aigüera, --- Quatre, Quota,
pingüí qüestió
guardar,
equació
eguota
!
Quotidià,
aquós
El hiat és la pronunciació de vocals contigües en síl·labes diferents. Cal recordar el truc que vam aprendre
l’any passat: i/u + vocal = hiat. Ma-ri-a, me-mò-ri-a, his-tò-ri-a, pu-e-ril, pèr-du-a, e-va-cu-a-ci-ó. Ara bé,
hi ha molts altres casos en què es produïx el hiat.
* La i/u del grup és tònica i, per tant, no hi ha hiat:
Ve-í, ru-ï-nes, pe-üc, Ra-ül
* La i/u té un accent subjacent no realitzat, com a veïnat (l’accent del radical veín no es realitza en el mot
veïnat, però la naturalesa de la paraula fa que la i continue sent una vocal independent):
Ve-ï-nat (de veí), ar-ra-ï-mat (de raïm), tra-ï-ci-ó (de trair).
* Quan la i/u inicial entra en contacte amb els prefixos re-, co-, contra- o sobre-, no hi ha diftong:
con-tra-in-for-ma-ci-ó, re-in-ci-dir, so-bre-im-pres-si-ó, re-u-ti-lit-zar
---
3

4. Fenòmens vocàlics de contacte
La fonètica sintàctica estudia com interactuen els sons en un enunciat on hi ha contacte entre les paraules.
Podem parlar bàsicament de 2 fenòmens: l’elisió i la sinalefa. Ambdós es produïxen quan un mot acaba
en vocal i el següent mot comença també per vocal.
Sinalefa: si una de les vocals en contacte és i o u la tendència és a formar un diftong.
El que us dic és veritat ( )
Hi ha gent $ &'
Pa i vi $ )
El pianista i el violinista $ )
Espera un moment (
No ho sé (
Elisió. Segons el context, poden ocórrer dues coses: que les vocals siguen la mateixa i que quan
pronunciem es fonguen en una sola vocal.
Deixe el poble 0 !
S’enlaira amb autoritat $
Parlem sobre el barri
O també que una de les dues vocals deixe de pronunciar-se. En aquest cas sol ser la vocal àtona la que
desapareix. Cal recordar que l órtografia ja reflecteix aquest fenomen amb dos recursos gràfics: l ápòstrof
i la contracció.
Mà esquerra 1
Andreu diu que aviat pagarà la quota ( ( ) 2 (!
So estèreo !
Quina hora és? !
Onze anys /
EXERCICIS
1. Col·loca aquests mots a la columna que calga segons el so de la lletra subratllada.
Joc, moda, nota, por, joguina, model, notari, soci, oliva, xocar, senyor, mortal, oli, futbol, voltar, poruc,
recordar, estossegar, porqueria, tos, acadèmia, de debò, gairebé, dèbil, incrèdul, infern, xec, Rosa, rossa
3 4
Pots ampliar aquests llistats consultant el vocabulari Valencià-castellà de Ferrer Pastor (el blau i blanc)
2. Indica amb una x quines paraules contenen diftong i de quin tipus és:
Mot Diftong creixent Diftong decreixent Sense diftong
esquadra
pueril
roure
4

aneu
acció
pou
llengua
moure
actuar
neu
pua
Alcoi
suor
llibreria
tia
espai
Gandia
remei
sensació
bresquilla
cua
subjuntiu
Joan
quadre
cultiu
joia
ciutat
figuera
mai
Xavier
arcaic
italià
cuir
Cocentaina
peuet
3. Assenyala amb una x l’opció correcta per a cada mot
Mot Oberta 3 4 Tancada Mot Oberta 3 4 Tancada
Verd Misteri
Cel Peu
Terra Guerra
Bé Església
Ser Ciència
Tres Arròs
anell Sèrie
Caixó Albercoc
Teló projecte
Món Ou
col Bou
Porta Pou
Pont geòleg
porteta groguet
Pólvora Fora
Góndola Fóra
Òvul óssos
Mariola ossos
Tort Hort
Terra deu (10)
Grandot Déu
Passió xocolata
Café aixeta
cafè bouet
5

4. Posa a sota de cada so vocàlic el símbol fonètic corresponent.
Busqueu, vosaltres mateixos, imatges o fragments literaris referits a la bellesa natural.
[ ]
Poden ser fotografies vostres o poemes inventats. L’única condició és que facen referència
[ ]
a la natura salvatge.
[ ]
5. Transcriu tots els sons vocàlics d’aquestes oracions. Fes la transcripció baix de cada paraula.
Deixeu tres guàrdies. Maquinistes mirant el paisatge. Somriure suau. Sereu ferroviaris.
[ ]
En fotocopie quaranta. Conduiré un automòbil nou. Hauríeu de beure quatre gots d’aigua.
[ ]
Una avioneta s’enlaira amb autoritat. La noia feia huit acrobàcies.
[ ]
6. En les oracions anteriors hi havia contacte entre vocals de mots diferents. Quins
fenòmens de contacte vocàlic podem trobar i en quines oraciones?
7. Troba en aquests sintagmes elisions o sinalefes.
Un noi alt: [ ]
La veu amb ulleres: [ ]
Ho ha vist?: [ ]
Tenia uns guants! [ ]
Poma i ametla : [ ]
És una altra xica: [ ]
Lluïsa ha vingut: [ ]
Ha estat reelegit: [ ]
Elisió / Sinalefa
6

C. Els sons consonàntics del català
1. L’estructura del consonantisme
Les consonants es poden classificar a partir de 3 criteris.
CRITERI 1: El lloc d’articulació és el punt del tracte vocal on es produïx l’obstrucció o la constricció de
l’eixida de l’aire expirat. Açò permet classificar les consonants en bilabials, labiodentals, dentals,
alveolars, palatals i velars.
Bilabials: contacte dels 2 llavis
Labiodentals: contacte del llavi inferior i les dents incisives superiors
Dentals: contacte de l’àpex de la llengua i la cara interior de les dents incisives superiors
Alveolars: contacte de l’àpex de la llengua i els alvèols (part de darrere de les dents)
Palatals: contacte de la part central de la llengua i el paladar
Velars: contacte de la part trasera de la llengua i el vel del paladar
CRITERI 2: D’altra banda, el mode d’articulació permet classificar les consonants segons el tipus
d’obstacle que troba l’aire expirat. Segons açò, les consonants poden ser oclusives, fricatives, ròtiques
(bategants o vibrants), laterals i nasals.
Oclusives: obstrucció total de l’aire seguida d’una explosió
Fricatives: constricció de l’aire provocada per l’acostament de dos òrgans
Africades: combinació d’un primer moment oclusiu i un segon de fricatiu
Ròtiques: un contacte breu (bategants) o diversos contactes (vibrants) de la llengua amb els alvèols
Laterals: contacte de la part central de la llengua i la cavitat oral superior, deixant dos canals laterals per
on passa l’aire
Nasals: tancamanet del conducte oral i eixida de l’aire pel nas
CRITERI 3: Cal saber també que segons si vibren o no les cordes vocals podem trobar consonants sordes
i sonores.
2. Quadre dels sons consonàntics
La combinació de tots aquests permet una classificació global del conjunt de consonants tal com queda
reflectit en el quadre següent.
7

2.1. Les oclusives
Segons el lloc d’articulació: bilabials [p, b], dentals [t, d)] i velars [k, g]
Segons l’actuació de les cordes vocals: sordes [p, t, k] i sonores [b, d, g]
Pare, Benicàssim
Tocar, donar
Quatre, qüestió, caure ( ( (
Gaiata, gota , $ ,!
ATENCIÓ A AQUESTS COMPORTAMENTS:
* Les oclusives sonores s’ensordixen en posició final de paraula i a final de síl·laba.
Club #
fred
astròleg !
* Les oclusives sonores s’ensordixen davant d’una paraula començada per vocal.
Club animat #
Àcid arsènic 1
Psicòleg infantil ! *
* Les oclusives sonores s’ensordixen davant de consonant sorda o d’una paraula començada per
consonant sorda
club social # subpolarl
fred polar obtenir
catàleg complet
* Les oclusives sonores dels grups cultes abs-, ads-, obs-, subs- seguides de consonant s’ensordixen o
s’emmudixen
adscripció o també
obscuritat o també
subscriure ( o també (
* En canvi, les oclusives sempre se sonoritzen quan darrere va una consonant sonora
club d’amics #
príncep blau (
fred matutí
atzavara )
blat bord !
sac blanc , 5 capdavanter )
* Quan les oclusives sonores van entre vocals es pronuncien lleugerament fricatives. Per això, usarem el
signes alternatius 6 7 2 8
vegada ) 2 7
agafar 2
6 !
8

* La preposició amb es pronuncia davant de vocal i davant de consonant.
* En el grup –nt a final de mot, la t cau davant de consonant i posició final, però no davant de vocal.
Cantant
Font !
Fent feina $
Sant Antoni !
Vint hòmens ) !
EXERCICIS
1. Posa a sota de cada so oclusiu el símbol fonètic corresponent.
Quan quedaven visites casa asseguda butaqueta balcó plorava
[ ]
tragué maleta netejar trobaria cap aixecar vegada estudi
[ ]
2. Assenyala l’opció correcta.
Mags: , llarg: ,
Abstinència: malament: 9
Perden: 7 substantiu:
Capdavanter: pot voler:
Cap joc: cap gros:
guarda: , : la gossa: , :
aguanta: , : vergonya: , :
adéu: 7 Eduard:
Eduard és vell: 7 mag Potter: ,
Vaig amb tu: 9 vinc amb ells:
Buscant ous: 9 vegades: 7
vegades: , : obertes: 6
3. Posa a sota de cada so oclusiu el símbol fonètic corresponent.
Li venien ganes de beure un got d’aigua. Sense badar boca li va allargar el braç i li va donar el gerro.
[ ]
Digué: “aquest fil ens lligarà”; i se’l ficà a dins de la gorra. Agafà el vestit i després dugué la roba
[ ]
bruta a baix de tot. Rigué dissimulant, però no pogué evitar que li pugés la vergonya a les galtes.
[ ]
9

2.2. Les fricatives i africades
Segons el lloc d’articulació - fricatives: labiodentals ) alveolars i palatals ;
Africades: alveolars & & i palatals &0 &'
Segons l’actuació de les cordes vocals: sordes ; & &0 i sonores ) & &'
2.2.1 Les labiodentals poden ser sordes o sonores ) i no ofereixen cap problema en la seua
pronúncia, ja que en la majoria de l’àmbit lingüístic el betacisme o l’oposició de l’oposició b/v és un
fenomen poc estés.
Viure ) ( Cova !) Fantasma fanfàrria 5
Parlàvem ) baf
2.2.2 Segons l’acció de les cordes vocals, les alveolars fricatives i africades poden ser sordes & o sonores & 8
Alveolars fricatives: Cal parar atenció a aquests sons, ja que hi ha diverses grafies que poden representar
els sons . Aquesta n’és la distribució.
Grafies que representen la S SONORA . (so alveolar fricatiu sonor)
a) s en posició intervocàlica: brasa, casella, visor < )
b) s en els derivats i compostos de fons- dins- i trans-: endinsar, enfonsament, intransitiu
* (
c) z en qualsevol posició: ó: zero, zebra, esmorzar, magazín :
d) tz en els verbs formats amb el sufix –itzar i els derivats: cristal·litzar, cristal·lització
Grafies que representen la S SORDA . (so alveolar fricatiu sord)
a) s sempre que no estiga en les posicions a) i b) de l’apartat anterior: sol, pes, festa, pensament, projecció
&'
b) s darrere de determinats prefixos: antisocial, asimetria, contrasenya, multisecular, polisíndeton, psicosocial...
/
c) ss entre vocals: cassola, passar, pressa !
d) c davant e/i: peces, ací
e) ç davant a/o/u i final de paraula: peça, boç, açò !
f) sc piscina, ascensor, adolescent
ATENCIÓ A AQUESTS COMPORTAMENTS:
* Les fricatives a final de paraula s’ensordixen: braç, pes
* Les fricatives se sonoritzen a final de mot si el mot següent comença per vocal o consonant sonora:
braç ample: pes base:
Alveolars africades: & & .
El fonema & s’usa quan una t va seguida de s a final de mot: plats & unflats * &
El fonema & s’usa per substituir & quan se sonoritza pel context, és a dir, quan la paraula següent comença
per vocal o consonant sonora: pits unflats & * & jurats bojos &' & &'
10

EXERCICIS
1. Completa els mots i assenyala l’opció correcta amb una x.
Mot mot
Ta____a X carro___a
A___e pro___a
fra___e resclo___a
cla___e bro___a
espa___a co___a
cuira___a destro___a
terra___a espo___a
fa___e cro___a
deve___a excu___a
mestre___a ___ortir
pure___a gentu___a
disfre___a pelu___a
alcalde___a bru___a
cerve___a escaramu___a
rique___a llon___a
hoste___a on___e
esmor___es bron___e
bor___a ofen___es
cator___e Recompen___es
col___e en___és
___ero ___igot
2. Assenyala l’opció correcta
ocells: sonora/sorda ones: sonora/sorda
zona: sonora/sorda professor: sonora/sorda
sabata: sonora/sorda hipotenusa: sonora/sorda
capaç: sonora/sorda cristal·litzar sonora/sorda
analitzar: sonora/sorda més: sonora/sorda
ambició: sonora/sorda més ambició: sonora/sorda
dos germans: sonora/sorda els exèrcits: sonora/sorda
pantalles grans: sonora/sorda sabates petites: sonora/sorda
és una feina: sonora/sorda braç pàlid: sonora/sorda
ones enormes: sonora/sorda tres xifres: sonora/sorda
jocs bruts: sonora/sorda més gent: sonora/sorda
2.2.3. Segons l’acció de les cordes vocals, les palatals fricatives i africades poden ser sordes ; &0 o sonores ' &' 8
Palatals fricatives: Les grafies que poden representar els sons ; ' són els següents:
Xàtiva, xarop, servix, feixuc ; ) ; ! ) ; $;#
ACLARIMENT: En el dialecte occidental, el so ' no el tenim. Aquest so només es fa al dialecte
oriental com a variació del nostre &' 8
ATENCIÓ a la grafia X. Podem pronunciar-la de diverses maneres segons la paraula:
Xàbia ; ) ---palatal fricativa
peix $; ---palatal fricativa
Excel·lent ---alveolar fricativa
Xoc, xec &0! &0 ---palatal africada
11

Palatals africades: Les grafies que poden representar els sons &' &0 són els següents:
Grafies que representen el so &' . (so palatal africat sonor)
j/g, tg/tj
Gel &'
Jabalí &' 6
Jutge &'# &'
Platja &'
Grafies que representen el so &0 . (so palatal africat sord)
-ig, x, tx,
roig ! &0
xiular &0(
planxa &0
cotxe &0
despatx &0
ATENCIÓ A AQUESTS COMPORTAMENTS:
* Les palatals a final de paraula s’ensordixen: roig, peix ! &0 $;
EXERCICIS ; &' &0
* Les palatals se sonoritzen a final de mot si el mot següent comença per vocal o consonant sonora:
peix al forn: $' ! roig viu:
1. Completa els mots i assenyala l’opció correcta amb una x.
=> ) (
Mot ; &' &0 mot ; &' &0
Cai___a X Repro___e
Assa___a Rello___e
Assa____ Llo___a
Capbai___ Fero___e
Plu___a Fle___a
Pla___a Here___e
Brui___a Escle___a
Fran___a Se___e
Pan___a ju___e
Mi___a Du___a
Mi___ Rebu___a
Gui___ Babu___a
Engui___a Capu___a
___àtiva Gan___o
Gran___a Sabota___e
Plan___a Daltabai___
Forma___e Calai___
Apa___e larin___e
Remola___a Rebu___
Via___e Contrabai___os
Pano___a Borra___os
2. Empleneu amb J, G, TJ, TG:
di____ous
diri____ir
ob____ecció
____irar
pi____or
forma____e
espon____a
pla____a
12

en____inyer
enve____a
____esús
ra____ol
rello____e
3. Empleneu amb X, TX, IG:
___oc
fle___a
___oriç
co___e
du___a
per___a
4. Assenyala l’opció correcta
____eràrquic
con____unt
fero____e
gara____e
mira____e
ar___iu
gan___o
mo___illa
____erani
via____e
desi____ós
____irafa
____ersei
empa___
sandvi___
ro___
enuig sorda/sonora peatge sorda/sonora
subterfugi sorda/sonora sondejar sorda/sonora
mostatxos sorda/sonora salvatges sorda/sonora
empatx sorda/sonora això sorda/sonora
despatx tancat sorda/sonora despatx obert sorda/sonora
peix sorda/sonora peix blau sorda/sonora
injecció sorda/sonora egipci sorda/sonora
jutge sorda/sonora raig sorda/sonora
raig de llum sorda/sonora baix sorda/sonora
Baix Empordà sorda/sonora
2.3. Les nasals
Segons el lloc d’articulació: bilabials [m], alveolars [n] i palatals /
Segons l’actuació de les cordes vocals: totes són sonores
Mare
nen
canya /
ATENCIÓ A AQUESTS COMPORTAMENTS:
plu____a
a____ustar
tar____eta
____oc
ba____oca
escabe_
solfe___
___avos
* Quan la m va davant de f o de mots començats per f es pronuncia lleugerament diferent perquè el
parlant tendix a buscar una pronúncia de la m més pròxima a la f. Açò s’anomena assimilació. Per això,
usarem el signe alternatiu * 8
amfiteatre *
anem fent *
àmfora *
* Quan la n va davant de f/v o de mots començats per f/v/b/p es pronuncia lleugerament diferent
perquè el parlant tendix a buscar una pronúncia de la n més pròxima a la f/v. Açò s’anomena assimilació
bilabial. Per això, també usarem el signe alternatiu * 8
confecció *
canvi *)
infern *
un vas #* )
un pal #*
13

un bèstia #*
* Quan la n va davant dels sons , o de mots començats pels sons , hi ha assimilació velar. Per
això, usarem el signe alternatiu 5 8
encomanar 5
sang 5
ungla #5,
ben cuit 5 (
* Quan la n va davant de sons palatals, es produïx assimilació palatal i la representem amb el fonema /
enllumenat /<
enginy / &' /
* En el grup tm i tn s’ensordix la t.
setmana
cotna
sotmetre
* En els grups cultes pn-, gn- i mn- s’ensordix la primera lletra.
Mnemotècnia
Gnom
Pneumàtic (
* En el grup -nn- s’ensordix la primera n.
connectar
innocent
2.4. Les laterals
Segons el lloc d’articulació: alveolars [l], palatals [ < no> $
14

2.6. Les ròtiques
Segons el lloc d’articulació: alveolars
Segons el mode d’articulació: bategants o vibrants
Segons l’actuació de les cordes vocals: totes són sonores
El fonema bategant o r simple
Car
Infermera *
Aroma !
El fonema vibrant o r forta
Roncar
Enric
Arrancar 5
* Cal recordar que en el dialecte oriental, la r a final de mot sol emmudir-se.
Comprar
15