Número 14 - Escola Tàber

TÀBER EXPRÉS
Gener 2012
La logopeda Cristina
Vet aquí que una vegada hi havia una
logopeda que es deia Cristina. La
seva forma de vestir era molt senzilla.
Normalment portava una samarreta
amb un laberint dibuixat, uns texans,
unes arracades de perles, unes
ulleres de sol per protegir-se els ulls
blaus i uns mocasins a l’hivern i unes
avarques a l’estiu. Sempre, sempre,
sempre portava una pinça de color
marró per aguantar-se els cabells
rossos.
Era una persona única, simpàtica,
amable, sincera, divertida i li agradava
molt treballar amb els nens i les
nenes sordes. Ella ens va ensenyar a
parlar, escoltar i sobretot a pensar.
Tot i que preferia treballar amb els
grans, sempre estava amb els petits
perquè ho necessitaven més.
Sovint ens demanava als grans que
l’ajudéssim amb els nens petits quan
s’enfadaven.
Cada dilluns feia el grup de diari,
els grans portàvem una notícia i
explicàvem el que passava al món i
. ampa@taber.cat Número 14
IL.LUSTRACIÓ : MARTA CAPDEVILA
Fa 10 anys, a l’escola Tàber
vam tenir molta sort. Perquè
vàrem assumir el repte de ser
escola d’agrupament d’alumnat
sord en la modalitat oral.
Els començaments no van ser
fàcils, però, per sort, no estàvem
sols. El CREDAC ens acompanyava
amb el seu assessorament i amb un
equip de logopedes entre les quals
hi havia la Cristina.
Va ser de la mà de la Cristina que
vam anar aprenent i comprenent
tot un món, fins aleshores, desconegut.Els
resultats del seu bon fer
ens van fer entendre que nens i nenes
sords profunds podien arribar
a parlar, a sentir, a comunicar-se i a
desenvolupar-se de manera autònoma.
I és per això, perquè volem garantir
el dret a la comunicació oral
dels nostres alumnes, amb les seves
famílies, que Tàber, amb el seu
equip de mestres, MALLs i logopedes,
es compromet a continuar
treballant amb l’exigència i el rigor
que vam aprendre de la nostra estimada
Cristina. La trobarem molt a
faltar, però seguirem endavant.
Aquests dies hem parlat molt
amb els nens i nenes sobre el que
ha passat. Ens han fet moltes preguntes.
Algunes de difícil resposta.
Amb ells hem recordat com era,
què feia, quines coses ens va ensenyar,
de quines coses parlàvem amb
ella...
I, amb tot aquest recull, han
elaborat aquest bonic conte de records.
Maite Roca
Dissabte 4 de desembre 2011
els petits, el cap de setmana. I tots teníem
clar que estava prohibit copiar.
També tenia un armari que miràvem
amb intriga, allà s’amagaven els
monstres...
De sobte, la Cristina ha marxat i la
trobem molt a faltar.
Volem i podem dir-li AMB PARAU-
LES I EN VEU ALTA, moltes gràcies i
a reveure.
Alumnat Sord de Tàber

Tàber informa
Tàber 50 anys
Enguany es celebren els 50 anys de la
fundació de l’Escola Tàber i per aquesta
raó s’han preparat diverses activitats i
materials. Així, l’obra de teatre de Nadal
ha recordat aquests darrers 50 anys
i els canvis que hi ha hagut a l’escola,
des del canvi d’edifici i ubicació als
reptes pedagògics, de com es va passar
d’escola del CEPEPC (Col·lectiu
d’Escoles per l’Escola Pública Catalana)
a escola pública. Les activitats de
celebració s’aniran succeint al llarg del
curs. El logotip dels 50 anys que ha estat
escollit d’entre les propostes que van
fer els nens i nenes, és obra de Sara
Garcia i Marina Roig, que feien sisè el
curs passat i que actualment són exalumnes
de l’escola.
Tallers
Amb motiu de la supressió de la sisena
hora a les escoles per part del Departament
d’Ensenyament, l’AMPA, d’acord
amb l’escola, ha assumit l’organització
dels tallers del migdia, que sorgeixen
fruit de les modificacions i ajustaments
en els horaris i les àrees del currículum.
Actualment, a la franja del migdia, els
nens i nenes de primària dinen, surten
al pati i realitzen un taller diari. Teniu
un reportatge sobre els talleristes i els
tallers en aquest mateix número de la
revista.
Flashmob
Els nens i nenes de sisè han participat
en el Flashmob solidari de les Escoles
de Sarrià-Sant Gervasi que s’ha fet per
commemorar el dia Internacional de
les Persones amb Discapacitat. En el
Flashmob que va tenir lloc a la plaça del
Consell de la Vila, el passat 1 de desembre
al matí, hi varen participar alumnes
de les escoles ordinàries i de les
escoles d’educació especial del districte.
Els cursos de sisè, d’Alzina i Faig de
Tàber van preparar aquesta coreografia
de la mà dels mestres i dels talleristes
d’expressió; el resultat s’ha pogut veure
2 TÀBER EXPRÉS
també a l’obra de Nadal. Podeu veure el
flashmob a: http://vimeo.com/33078922.
Entorn de l’escola
Com haureu pogut comprovar, ja fa unes
setmanes que els cotxes particulars no
poden accedir a l’espai de davant de
l’escola, àrea de coincidència d’autocars,
canalla, famílies i veïns. El tancament
d’aquest espai ha estat autoritzat pel districte
davant la insistència de l’escola i
de l’AMPA sobre la seva perillositat, amb
la finalitat d’evitar possibles accidents a
l’entrada i sortida de l’escola. Aquest espai
estarà tancat als vehicles privats, excepte
els caps de setmana. Malgrat que
la separació entre vehicles (autocars) i
vianants no és encara del tot possible,
s’està treballant per reforçar la protecció
del passadís d’accés per a les persones i
així evitar córrer qualsevol risc en aquest
àmbit.
Camí escolar
La comissió Verda ha fet un informe que
ha lliurat al districte sobre mobilitat, punts
negres i possibles solucions en relació
amb el projecte de camins escolars. A
més de l’àrea ja esmentada, i que ha estat
restringida al trànsit per la seva prioritat,
hi ha tres punts conflictius més que
s’han diagnosticat i comunicat al districte:
l’accés a Can Caralleu, per la confluència
de cotxes en marxa, zones d’aparcament
i voreres estretes; la parada de l’autobús
60 en sentit Besós; i l’aparcament de sota
de l’escola, que és un espai públic d’ús
compartit, amb circulació intensa de vehicles
i persones, especialment a l’entrada i
sortida de l’escola.
Festàber
Apunteu-ho bé a l’agenda: la Festàber
es celebrarà el proper dissabte 12 de
maig de 2012. Ni la crisi ni les retallades
ens deixaran sense la Festàber. Haurem
d’esperar aquest dia per descobrir i gaudir
de les sorpreses que totes les famílies
dels alumnes de segon ens estan preparant.
Benvolguts:
Es compleixen 22 anys de la meva
arribada a Tàber i em toca dir-vos
adéu. La veritat és que els anys han
passat molt de pressa i ara em resulta
difícil pensar que ja no tornaré a
l’escola.
Molts de vosaltres em coneixeu de fa
anys i d’altres poc o gens, però sempre
he procurat fer la meva feina el
millor possible per servir l’escola i
els vostres fills.
Vull aprofitar per donar les gràcies a
l’AMPA, que tots aquests anys m’ha
donat suport i ha confiat en mi en
tot moment. També a tots vosaltres,
perquè he pogut establir uns lligams
que van més enllà de la vida laboral.
Gràcies també a tots els companys i
companyes que m’han acompanyat
al llarg d’aquests
anys i un record
entranyable per
a les que ja no
estan amb nosaltres.
María,
Teresa i Angeleta.
Mai les podré
oblidar, perquè
de totes elles he
après el valor
de l’amistat i el
coratge. També
ens ha deixat recentment
la Cristina Ulloa, persona
difícil d’oblidar i que ha deixat un
gran buit en tots nosaltres. De gran
cor i excel·lent professional, que ja
forma part de la història de Tàber.
Vull felicitar l’equip directiu per la
seva tasca, en uns moments tan difícils
per a l’escola catalana, però de
ben segur que fent pinya entre tots
aconseguirem els nostres objectius.
I per acabar, ja que escriure no és el
meu fort, em vull acomiadar de tots
els nens i nenes de l’escola. He pogut
conèixer moltes criatures que avui
també són pares i continuen confiant
en l’estimada Escola Tàber.
Tàber ha format una part molt important
de la meva vida i vull que sapigueu
que sempre podreu comptar
amb mi.
Una abraçada,
Montse Gosalves
COMPONENTS JUNTA:
President: Jaume Amill. Vicepresident: Raquel Calaf. Secretària: Saskia Van der Hoeven. Comissió Econòmica: Ignasi Labastida, Francesc Borràs. Comissió de
Comunicació (taberexpres@taber.cat): Cristina Corral, Anna Belil, Lys Moya, Montserrat Rifà. Comissió d’Extraescolars (extraescolars@taber.cat): Maggie Alonso, Oriol
Aran, Víctor Jiménez. Comissiód’Activitats d’estiu (estiu@taber.cat): Daniel Calvete, Elisenda Hugué, Oriol Ibars, Francesc Martínez, Juanjo Ortega, Anna Enseñat, Gemma
Felius. Comissió d’Espai de Migdia (amb professorat): Muriel Botey, Raquel Calaf, Elisenda Hugué, Carme Launer (coordinadora dels tallers), Maite Roca (professora),
Cristina Saborido. Comissió de RESOC (amb professorat) (resoc@taber.cat): Sonia Cabestany, Anna Casals, Marta Cervera, Merche Chiva, Emma Grau, Nené Palau-Ribes,
Marta Cuatrecasas, Laura Matiasich, Maite Roca (professora). Comissió de Transports (transports@taber.cat): Roser Bosser, Nadina Erill, Marta Mariño, Alícia Rodríguez.
Comissió Web (amb professorat) (web@taber.cat): Otto Canalda, Joaquim Cherta (professor), Carme Launer (professora), Jaume Boldú (professor), Ivan Mayal, Aimon Ninyerola,
Carme Pelegrí, Maite Roca (professora), Oriol Rúbies, Elena Zendrera. Comissió del Petit Príncep (petitprincep@taber.cat): Anna Barredo, Dani Klamburg, Gabriel
Lasalle, Lurdes Lladó, Sílvia Misas, Montse Pi, Lídia Serna, Sílvia Torres. Comissió Verda (amb professorat): Josep Pascual, Maite Roca (professora), Cristina Saborido, Eulàlia
Vendrell. Comissió de Biblioteca: Anna Boldo, Carme Launer (professora), Carlota Pérez, Lídia Serna, Judith Terma.

editorial
Érem als darrers dies de juliol i a
l’escola no hi havia alumnes. Trobaves,
això sí, alguns mestres que enllestien
feina, la Maite sense signes visibles
d’haver reduït el ritme, uns quants
pares que concloïen entrevistes amb
possibles candidats a impartir la sisena
hora i un grup de professionals del
CREDAC, entre ells la Cristina.
Aquell dia, vàrem “afrontar” conjuntament
les dificultats de les noves
tecnologies. Ella no se’n sortia, i vaig
provar de donar-li un cop de mà. Solucionat
el problema, va mostrar-me un
somriure d’agraïment...
No la coneixia, només ens havíem saludat
de mig lluny, o intercanviat unes
paraules a la no escrita zona de fumadors
(sortint a l’esquerra de l’accés de
secretaria, quan la llei ho permetia).
Com veieu, no puc dir gaire més de la
Cristina.
Va ser, però, el passat diumenge dia 4
de desembre, en el seu comiat, on crec
haver conegut una mica més la Cristina;
allí vaig tenir al davant un exemple
de qui ha fet allò que li agradava al
llarg de la seva vida i de qui ens deixa,
fent de la seva feina, un regal per a
la resta. Durant els records per a la
Cristina, familiars, companys, amics, i
molts alumnes, van fer sentir a tothom
com aquella dona aparentment austera,
que fumava Ducados, havia insistit
perquè ells avui tinguessin la capacitat
d’escoltar i de parlar. Ho havia aconseguit
amb tota la tossuderia; “... jo fins i
tot seguia parlant quan tu em castigaves
cara a la paret, per xerrar amb
el company...”, recordava un dels seus
alumnes.
En un món, avesat a les presses, al
curt termini, al demà o com a màxim
demà passat, cal reflexionar sobre allò
que ens fonamenta, que ens atorga
les eines necessàries per fer front a la
vida, que és precisament l’educació,
de la mena que sigui, i la importància
de la tossuderia de qui la imparteix
davant de totes les dificultats. Aquesta
reflexió no és més que el resultat del
sentit comú que de vegades es dissol
davant de pressupostos, xifres i estadístiques.
Voldria recordar la Cristina en nom
de totes les famílies de Tàber, amb
aquestes modestes ratlles, i fer també
esment en l’agraïment de tots els professionals
que cada dia, amb tossuderia,
es trenquen les banyes perquè els
nostres fills siguin menys fràgils per
fer front al seu futur, que també és el
nostre.
Gràcies, Cristina.
Raquel Calaf
Vicepresidenta de l’AMPA
el concurs
“ Petit Príncep, et farem un amic o una amiga!”
1 2 3 4
1. És de la Xaide Rojo, del curs de 2n, premiada per l’aportació de l’expressió facial
2. És de l’Ona Ros, del curs de 4t, premiada per l’aportació de la personalitat de la gegantona
3. És de la Nora Doran, del curs de P-5, premiada per l’aportació en el disseny del vestuari
4. És de la Bruna Marí, del curs de P-5, premiada per l’aportació del detall de la corona
El Petit Príncep és el gegantó de l’escola.
Va ser construït l’any 2001 amb motiu
de l’obra de nadal d’aquell any, “La
infantesa, un món màgic”, pels alumnes
de l’escola, sota la supervisió de la
Cristina Bohera, mestra de plàstica del
moment.
En els anys següents ha estat sortint a
ballar durant les celebracions de les
festes majors del barri, especialment
en la trobada anual de les escoles del
Districte al Parc de Santa Amèlia, per la
Festa del Roser.
L’any 2008 l’escola va rebre una carta
de la Gegantona Laia, copatrona de
Barcelona, convidant el Petit Príncep
a participar en la cercavila de Santa
Eulàlia pels carrers de Ciutat Vella. Des
de llavors, el Petit Príncep ha fet moltes
aparicions i fins i tot té un grup de percussió
que l’acompanya.
Aviat el Petit Príncep tindrà la com-
panyia d’una gegantona. Us presentem
el resultat del concurs amb les aportacions
de les quatre premiades.
En aquests moments, estem treballant
en el disseny definitiu. Els diners rebuts
de la Fundació Antoni Planells es
destinaran a la construcció de la gegantona
i per a material d’escola relacionat
amb aquest projecte.
Esperem poder conèixer i gaudir ben
aviat d’aquesta nova incorporació!
TÀBER EXPRÉS
3

el reportatge: l´obra d
Assaig general
En un assaig general, tot dura el doble, però “educar en la lentitud” vol dir això. Aquest dia, els tutors acompanyen la canalla, que s’
sembla que ja sàpiga què ha de fer, fruit d’una tasca educadora que comprèn tot el curs i no només unes hores. Els/les especialistes im
ballen, passen cables, interpreten, dirigeixen. Amb l’ajut de talleristes, tot rutlla, i la presència d’alguns pares es fa imprescindible
tècnic. Els nens i nenes de sisè en són els protagonistes, però també fan de tramoistes.Narrar els esdeveniments més significatius del
quanta anys és tot un repte, des del 600 fins a l’Euro, aquesta història-musical reconstrueix molts canvis. Després del retorn del Gern
del Zeleste és una clara aposta per a explicar aquesta història des de la complexitat. El fil conductor va in crescendo, donant pas a l
mur i l’alliberament de Mandela com a fets destacats. A més, l’obra té petites joies com el vídeo sobre l’escola, la picada d’ullet a Tintín
escapçada i la referència als indignats. Ara bé, tot i que el playback facilita que les coses funcionin, s’educa i s’aprèn en directe. I le
sabem perquè hem de reconèixer que a vegades ens equivoquem i el directe ho fa visible, encara que ho vulguem controlar hi ha ap
respostes imprevisibles. Saber improvisar i restar oberts al que pugui passar també forma part dels processos d’aprenentatge.
4 TÀBER EXPRÉS

e nadal
ho passa bé i
pressionen:
en el suport
s darrers cinika,
l’escena
a caiguda del
amb l’orella
s famílies ho
renentatges i
Monste Rifà
Tretze obres de Nadal
Quan els meus fills van entrar a Tàber em vaig quedar bocabadada. Em van explicar que per Nadal feien pujar en
un escenari 450 nens. Era tot un repte, sobretot per als més petits, els de P3. Alguns encara no han fet els tres anys!
Un repte també per a l’escola: buscar un argument, fer uns decorats, un vestuari, trobar hores per assajar i gravar
l’obra, i coordinar-ho tot sense interrompre el curs. Un repte per als nens de sisè: la seva darrera obra de Nadal, ells
són el fil conductor i els principals protagonistes. Durant aquests anys hi ha hagut de tot: obres més entretingudes
que d’altres, algunes amb fastuosos decorats i disfresses, algunes de molt llargues i altres de més curtes. Totes han
tingut bons moments, però crec que puc dir que amb l’obra d’enguany el repte s’ha assolit. L’obra d’aquest Nadal ha
demostrat a tot el col.lectiu escolar que 450 nens i un bon equip pot fer una obra emotiva, divertida i entretinguda.
Un equip, de nens i mestres, que involucrats tots en la seva mida justa poden fer emocionar un teatre ple.
Gràcies, Tàber, pel bon record que m’emporto!
Anna Belil
TÀBER EXPRÉS
5

l´entrevista
Parlem amb el Joan Martín, mestre de música
- Quan vas arribar a l’escola Tàber?
T’agrada treballar-hi?
- Fa tres anys que sóc al Tàber i la vaig
triar perquè l’escola estava a prop de
casa. Sí que m’agrada treballar-hi perquè
els nens i les nenes són molt macos
(i els profes també!)
- T’agrada l’ofici de mestre? Què és el
que no t’acaba d’agradar?
- Sí que m’agrada perquè la música
m’agrada molt. El que no m’acaba
d’agradar… enfadar-me i castigar els
nens!
- Ets especialista de música? Quan et
va començar a interessar la música?
- Caps als 12 0 13 anys.
- Fas altres classes a part de les de
música ?
- Sí, ara faig català, medi i lectura a
primer.
- Creus que treballar a una escola és
una bona feina?
- Sí perquè transmets el que tu saps a
persones que estan creixent.
- Quines són les teves aficions fora
Parlem amb el Josep Tàpies, el nou conserge
En Josep és el nou conserge de l’escola
des de fa gairebé 4 mesos.Té 30 anys,
va néixer a Tarragona i viu a Barcelona
amb la seva xicota
- Hola Josep. A quina escola anaves
quan eres petitó?
- A l’escola Santa Creu de Calafell.
- Que és el que més t’agrada de la
teva feina?
- El que més m’agrada de la meva feina
és que acabes coneixent molta gent,
tant mestres, alumnes i pares. I l’escola
és relativament nova, té molta llum i
l’ambient és molt bo.
- Es la teva primera feina?
- No, la meva primera feina va ser en un
quiosc quan tenia 16 anys.
- Què s’ha de fer per poder ser conserge?
- S’ha d’estudiar força per fer uns exàmens
molt pesats.
- Què volies ser de petit?
6 TÀBER EXPRÉS
de l’escola?
- La música (tocar la guitarra, anar a
concerts…) i fer esports (futbol, frontó
i footing).
- De petit t’agradava la música? Ja volies
ser músic?
- Sí, tot i que també volia ser arquitecte,
En Joan durant la funció de Nadal
- M’hagués agradat ser futbolista.
-Què fas a les teves hores lliures?
- Sobretot tocar la bateria, que m’agrada
molt.
- T’agrada viatjar?
- Sí, l’estiu passat vaig anar a Nova York.
En Josep a secretaria
futbolista... A l’escola feia música com a
matèria i també en feia extraescolar.
- Quan eres petit, les classes de música
eren diferents a les classes que fem a
l’escola Tàber? Creus que ara són millors?
- Sí que eren diferents, ara són més
pràctiques i més vivencials.
- Ets un bon animador de les festes de
l’escola. Et poses nerviós?
- No, no em poso nerviós, m’agrada ferho
i em poso content.
- Quin tipus de música és la que més
t’agrada? T’agrada més l’actual o la
d’abans?
- M’agrada tota, però valoro més la música
antiga.
- Per què creus que la música és important
en la nostra educació?
- Perquè ajuda al desenvolupament general
de les persones: la ment, el cos, la
personalitat...
- T’agraden els animals? Tens alguna
mascota?
- No m’agraden gaire i per tant no en
tinc cap.
- Fas esport?
- No, no en faig.
Classe Avet
Romy – Víctor E. – Ignasi – Berta – Max
- T’agrada el futbol? De quin equip
ets?
- Sí que m’agrada i sóc del Barça.
- Quin és el teu menjar preferit?
- La pasta i la pizza.
- T’agrada llegir?
- Sí, sobretot llegeixo diaris i l’últim
llibre que he llegit ha sigut “Retorn de
vampirs”.
- Quina pregunta t’agradaria que
t’haguéssim fet?
- Si m’agradava anar a l’escola...i la resposta
és que no m’agradava gaire i preferia
jugar.
Classe Roure

Coses que no surten als àlbums
Al final del curs passat vam començar a engegar un nou projecte a Tàber. Aquest nou projecte no hauria estat possible sense
l’ampli consens entre totes les famílies en l’Assemblea General de l’AMPA de juny ni tampoc sense la complicitat i el suport
de tant la direcció com l’equip de mestres de l’escola. Ara ja fa doncs quasi un trimestre que s’han posat en marxa els tallers
de primària d’Arts Escèniques, Francès, Art Class, Exploradors i Inventores i Biblioteca. Un nou aprofitament multidisciplinari
d’uns cinquanta minuts diaris en la pausa escolar del migdia que, enguany amb la supressió de la sisena hora, és de
dues hores i mitja. Ja fa un trimestre que tot rutlla tan bé com havíem desitjat, és a dir, fins i tot molt millor del que s’hauria
pogut esperar!! Així, aprofitem aquest espai per presentar l’equip de professionals que condueixen els tallers de migdia i
per agrair-los l’esforç de dur el pes d’engegar-los amb tanta cura i entusiasme.
L’ Anna Montserrat
és barcelonina i té
47 anys. Un secret: és
maga! ... és una artista
polifacètica, que fins i
tot pertany a Pallassos
sense Fronteres. Al “taller
d’Arts Escèniques”
és la mitja taronja de la Llum. L’Anna
se centra en l’ensenyament de la Màgia,
el Clown, l’Acrobàcia, el Circ, la
Patomímia, els Titelles... L’Anna defineix
la seva tasca com el creixement
i l’aprenentatge simultani de tots plegats.
Cal aprendre divertint-se, i qui
ho pot fer millor que una especialista
en circ? Ara bé l’Anna, personalment,
gaudeix tant de la màgia i el clown
com de l’esquí.
La Llum Baraldés va
néixer a Barcelona fa
46 anys. Fa equip amb
l’Anna, en el “taller
d’Arts Escèniques”.
Educa en les matèries
de Dansa Creativa i
Expressió Corporal.
Defineix la seva tasca com la capacitat
d’ensenyar les eines del propi moviment,
moviment que cal incorporar
en la vida quotidiana: dansant!
La Llum creu necessari aprendre a tenir
consciència corporal i percepció
espaial. A la Llum li agrada el cinema,
llegir, la música, el teatre, escalar, el
circ… (i creiem que també la dansa! O
potser això no només li agrada sinó
que l’enamora!)
La Julieta Carmona
té 34 anys i va néixer
a l’Argentina. Va estudiar
traducció i interpretació
i imparteix,
juntament amb
la Núria, el “taller de
Francès”. Principalment
li agrada llegir, la dansa i viatjar.
La Julieta vol donar continuïtat a
l’ensenyament de la llengua francesa
de Tàber als alumnes de 2n, 3r i 4t, mitjançant
activitats lúdiques i manualitats
que apropin als alumnes quasi
sense adonar-se cap a una llengua
les Comissions
que no és la que utilitzen normalment.
La Núria Arenas és empordanesa,
de Figueres,
i té 22 anys. Ha estudiat
l’especialitat de llengües
estrangeres de magisteri,
i treballa amb la Julieta
per ensenyar francès
als alumnes de 5è i
6è. A La Núria li agrada anar al cinema
(només Versions Originals...), viatjar,
escalar i llegir. L’objectiu que descriu
la seva tasca, ens comenta que se centra
en introduir i reforçar els coneixements
de la llegua francesa mitjançant una
metodologia lúdica que engresqui els
alumnes a aprendre i fer ús de l’idioma.
També fa suport lector als més menuts
de primària, els de 1r.
En Marc Moltó és de
Barcelona, té 24 anys i
vol reforçar el coneixement
de l’anglès mitjançant
la creativitat en
les arts plàstiques, disciplina
que també domina,
ja que és Llicenciat
en Belles Arts. Aquesta tasca la realitza
juntament amb l’Eva al “taller Art
Class”. En Marc s’ho passa bé visitant
museus, li agrada el cinema, la natura i
els esports (especialment l’esquaix)... i
escoltant música ! (per això anima els de
5è i 6è a desxifrar les lletres de cançons
en anglès).
L’Eva Puig és barcelonina,
li agrada molt muntar
a cavall i voldria que
amb la seva feina i la d’en
Marc, els nois i noies
de Tàber aprenguessin
molt , passant-s’ho bé i
gaudint de l’assignatura
amb 2n 3r i 4t. Li agrada fer fotografies,
però sobretot viatjar per tot el món!
També és llicenciada en Belles Arts, ha
donat classes de plàstica en altres escoles,
fet tallers per a grans i per a petits
de pintura, dibuix, gravat i gaudeix
compartint el plaer que dóna estar orgullós
d’un treball ben fet.
La Patricia Tamayo és
matemàtica i juntament
amb la Carlota formen
un tàndem de científiques
al capdavant del
“taller Exploradors i
Inventores” dissenyat
especialment per a Tàber
per la Mandarina de Newton (www.
lamandarinadenewton.com). La Patricia
va néixer fa 25 anys a Barcelona, li
agrada llegir, la dansa i el cinema. Vol
ensenyar als nens i les nenes a explorar
el món i la natura, a fer-se’n la seva visió
particular, i també a aprendre a altres
models i la seva validesa. Cal crear noves
connexions, ens diu.
Carlota Dueso. A aquesta
biòloga barcelonina
li agrada sobretot viatjar
, conèixer món, també
llegir, el cinema i la
muntanya... (i divulgar la
ciència!) La Carlota gaudeix
ensenyant a promoure
l’esperit crític dels nens i nenes
mitjançant l’experimentació. Cal que
tots es preguntin el perquè de les coses i
no s’aturin en la indiferència. La Carlota
té 23 anys i condueix amb la Patricia,
el “taller Exploradors i Inventores” de
tots els cursos de primària.
La Carme Launer va
néixer a Barcelona, ella
diu fa molts anys, creiem
que no tants ... va estudiar
geografia i història
i ara organitza el “taller
de Biblioteca” i coordina
els tallers migdia a
l’escola perquè tothom treballi de gust
i amb tota la il·lusió, tant grans com petits.
A la Carme li agrada viatjar (potser
queden amb la Carlota ...), també llegir,
el cinema i fer trobades amb amics,
vaja, estupendes tertúlies. Vol transmetre
als nens i nenes el plaer de llegir llibres
i gaudir dels contes i narracions tot
explicant-los i comentant-los. Ens diu:
“Ens ho passem molt bé tots plegats ...
aprenent!”
Comissió Migdia
TÀBER EXPRÉS
7

P3 PROTAGONISTA
Una gran família
Aviat farà una any, a Barcelona, un
centenar de pares i mares corríem
atrafegats, estressats, angoixats...
miràvem webs, comptàvem punts, papers
a la mà, plànols de la ciutat i rutes
d’autocar, entrevistes aquí i allà, trucàvem
vells amics demanant referències.
Navegàvem en un mar inacabable
de dubtes pedagògics i logístics. Sabeu
què ens amoïnava? Sabeu que buscàvem
amb tant de neguit? Buscàvem
la que hauria de ser l’ESCOLA dels
nostres fills.
Volíem una escola pública, laica i de
qualitat. Un espai acollidor i familiar.
Un entorn privilegiat a prop de la
muntanya, un equip il·lusionat en el
projecte educatiu i una AMPA partici-
8 TÀBER EXPRÉS
pativa, perquè l’escola la fem entre tots!
Un projecte integrador, una escola on
no només es transmetin continguts
acadèmics sinó que es preocupin per la
formació integral dels nostres fills. Un
espai on els nens s’eduquin en la diversitat,
amb tolerància, respecte i llibertat.
Alguna cosa en comú devíem tenir
aquests pares, perquè després de donar
voltes com baldufes, tots vam anar a
parar al TÀBER! Alguns per casualitat,
d’altres per proximitat, d’altres per
“enamorament” i alguns de retruc, però
tots encantats.
I ara, que ja som pares de Tortugues
i Pingüins, de la mà dels nostres fills
anem descobrint els “petits tresors del
Tàber” petits detalls que la fan especial
i ens confirmen que la vam encertar:
la integració dels nens sords, el grup
de percussió i el gegantó de l’escola, el
Parc de l’Oreneta, on podem fer festes
d’aniversari... Ah!!! I ens encanta que els
nens de 6è ens despertin de la migdiada
i ens ajudin a posar les sabates!
La rebuda ha estat excepcional, tant per
part dels mestres, com del personal no
docent, de l’equip directiu, de l’AMPA...
Fins i tot ens han deixat un espai privilegiat
al Tàber Expres!!!
Gràcies per la benvinguda, estem molt
contents de formar part d’aquesta gran
família.
Delegats de P3
Les tortugues són: Marc C, Martina, Ariadna, Gerard, Xènia, Aina, Biel G, Tristán, Laia, Lars, Roger, Clara, Biel R, Nora, Nolasc, Tomàs, Jana, Olivia, Marta, Emily, Mar,
Pau, David, Bruno, Marc M.
Els pingüins són: Jan A, Gerard, Mariona, Arlet, Biel F, Ona, Marcel, Marc, Alba, Noam, Alma, Àlex, Gonzalo, Violeta, Biel M, Miquel, Pol, Maria, Martina, Jan O, Mario,
Unai, Pau, Arnau, Bruno.