La moixiganga 3.indd - Moixiganguers d'Igualada

TEMPORADA 2012
La
MOIXIGANGA
LA TEVA REVISTA. LA TEVA COLLA.
MOIXIGANGUERS D’IGUALADA

MOIXIGANGUERS
D’IGUALADA
LA TEVA COLLA.
Cal Tabola - C/ Sant Antoni de baix, 106 - 108 Igualada // Tel. 620412785
www.moixiganguers.cat // www.facebook.com/moixiganguers // @moixiganguers
moixiganguers@moixiganguers.cat
SUMARI 01. CARTA DEL CAP DE COLLA
02. LES ENTRANYES DELS MOIXIGANGUERS
03. ACTIVITATS DIVERSES
04. PERFILS MOIXIGANGUERS
05. CAMISA NOVA, CAMISA MOLLA
06. PACK DE BENVINGUDA
07. TWITTER: L’ARMA D’INFORMACIÓ MASSIVA
08. LA COMARCA AMB ELS MOIXIGANGUERS
Editores: Glòria Lumbreras, Mar Solé, Anna Moreno.
Disseny i Maquetació: Marta Garcia.
Redacció: Joan Vilaseca, Adela Majoral, Mireia Prat, Pau Mestre,
Mònica Sala, Pep Valls, Oriol Solà, Maria Trucharte, Judit Salas,
Shirin Ahmed, Cristian Bars
Fotografies: Marina Méndez, Queralt Vegas, Sònia Gimbert
La redacció de LA MOIXIGANGA no es fa responsable
de les opinions expressades pels col•laboradors.

L’EDITORIAL
Moixiganguer, moixiganguera, simpatitzant de la
colla o simplement igualadí! Tens a les teves mans
l’últim exemplar de la revista LA MOIXIGANGA on
hi trobaràs curiositats i maneres de funcionar de
la colla castellera de la teva ciutat. Tenim consolidada
la colla i els castells de set però volem anar
un pas més enllà, ET VOLEM A TU! Ens cal pujar
un pis més i tenim fam de castells de vuit. Per
aquesta raó necessitem que la ciutat d’Igualada
es conegui també per la seva colla castellera.
Anima’t a endinsar-te a la revista i després a endinsar-te
al món casteller amb la camisa morada.
T’atreveixes?

CARTA DEL CAP DE COLLA
Nova temporada i tot torna a començar. Amb aquesta ja en portem 17, amb energies
renovades i vivint el moment més dolç de la nostra història.
Aquesta és una oportunitat única i que no podem desaprofitar, ja fa tres temporades
d’aquell primer 4d8 morat a la diada de Festa Major i que encara ens emociona quan el
mirem ara. I és que no és el què, sinó el com. Darrera de cada aleta hi ha molts esforços
i emocions, de vegades frustracions que ens esperonen a seguir endavant, a assolir
noves i més complexes fites.
El camí no ha sigut fàcil i desitgem que el tram que ara afrontem sigui encara més complicat,
doncs cada nou repte exigirà sumar més esforços i treballar més dur que mai,
assaig rere assaig. Tenim clar, que enguany serà la temporada en la que sovintejarem
el 4d8, ens treurem l’espineta de la torre de 7 i treballarem per atacar el 3d8. Sens dubte
un repte tècnic enorme, i qui sap si haurem de començar a veure les pinyes com quelcom
més enllà d’una enorme estructura que subjecte el tronc amb els peus a terra.
Per assolir aquestes fites hi hem de ser totes i tots: aquells que heu format part de la
colla en algun moment, els que ara hi som i els que ens doneu caliu quan actuem a Igualada.
Tots els èxits assolits sense vosaltres no serien possibles tampoc, però ara toca
fer un pas més. Cal tornar a treure la camisa de l’armari perquè aquest moment l’heu de
viure en primera persona. Els que en l’actualitat estem en actiu cal que suem més que
mai per assolir els objectius comuns i els que simpatitzeu amb nosaltres, ara s’ha de fer
un pas més i venir a Cal Tabola cada dimecres i cada divendres, descobrir la realitat i
el tarannà actual d’aquesta entitat de la vostra ciutat i/o comarca, la colla que us va fer
vibrar, omplint de gom a gom la plaça Pius XII, fa tan sols uns mesos.
Ara toca sumar més que mai, ara tothom hi ha de ser. No podem desaprofitar aquesta
oportunitat única en l’any que anirem al Concurs de Tarragona per primera vegada en la
nostra història. No ens podem conformar amb fer allò que hem fet fins ara, i això només
depèn dels que ja hi heu estat, dels que hi som i dels que hi sereu.
Aquest camí només té sentit si el fem plegats, si deixem de pensar amb el cap per seguir
pensant amb el cor.
JOAN VILASECA i VILA
Orgullós Cap de Colla dels
Moixiganguers.

LES ENTRANYES DELS
MOIXIGANGUERS
En aquest escrit us explicaré una mica
com funciona una colla castellera, com
ens organitzem... En definitiva, qui remena
les cireres.
En els Moixiganguers, i de fet en qualsevol
colla castellera, hi ha dos equips bàsics: un
que és el que anomenem l’Administratiu i
l’altre, el Tècnic. Veiem primer les entranyes
de l’administratiu.
Dins d’aquest equip hi ha el president/a,
vaja, el que mana més, el que talla el
bacallà, el que té sempre l’última paraula.
El president té un equip format per un
tresorer, secretari i vicepresident. Anem
per pams, el tresorer és el què et deixa
o no fer una activitat, el què et fa retallades
(enriem-nos de les del Mas!), el que
deixa anar a la canalla de colònies, però
el què et fa ajustar els preus de la calçotada,
vaja, que sense ell estaríem en bancarrota!
El secretari és aquell que, pobre,
es passa totes les reunions fent una acta
del què es diu i el què no (que ja sabem
que les paraules se les emporta el vent),
el que fa les cartes, els tiquets del sopar
(una mica pringat no?), però també és
molt important! I el vicepresident, aquest,
la veritat, no sabem massa bé què fa. Bé,
si, pot fer de tot: de secretari, de president
i de tresorer alhora. O sigui que, ben mi-
rat, potser és més pringat aquest que el
secretari, no?
Aquests quatre càrrecs són els més importants
de l’administrativa, tot i que molts
cops hi ha vocals o caps de màrqueting
(sí, és que som molt moderns). En resum,
són aquelles persones tan importants que
fan que sempre hi hagi teca als actes
dels Moixiganguers (això sí que és important...)
Per altra banda hi ha la tècnica que la porta
el cap de colla. Aquest és l’altre que mana
molt, molt i molt. Decideix quins castells
s’assagen, quins castells es faran a les
actuacions, qui puja i qui no, i a més, ha
de tenir visió de futur, tècnica, empatia...
(una bona oferta de feina no creieu?) i tot
al mòdic sou de 0€! Una bona ganga. Ara
que no ens sent ningú deixeu-me dir que
també pringa molt, perquè a més de fer
reunions amb el seu equip tècnic, també
ha d’anar a les reunions d’administrativa,
ja que també en forma part (o sigui, que
se n’ha de saber i sobretot tenir-ne moltes
ganes). Aquest té el seu particular equip,
format bàsicament pel cap de tronc, l’equip
de pinyes, l’equip de canalla i, actualment,
podem dir ben orgullosos que ja tenim
equip de folres!

El cap de tronc ha de tenir molt bona sintonia
amb el cap de colla ja que junts decideixen
els castells que s’assagen, que es
porten a plaça i qui puja i qui no, vaja, és
aquell que té la bonica feina de dir a una
persona que s’ha currat tots els assajos
que aquell diumenge no puja. Ara bé, també
fa pujar a molta gent! Aquest n’ha de
saber de castells eh, n’ha de saber.
L’equip de pinyes està format per força
gent, però el porta el cap de pinyes.
Aquest dirigeix tota la gent que es posa
a la pinya i diu quina funció farà cadascú
de nosaltres. Diguem la veritat, es passa
tot l’assaig estressat, apuntant noms en
un paper ple de rectangles i, a l’hora de la
veritat, ningú està al lloc que toca, li han
canviat els baixos i ha de girar tota la pinya.
Sort en té del seu grupet de persones
que l’ajuden!
L’equip de canalla, són aquells que assagen
als més petits, que els ensenyen i
que els fan estimar els castells, ja que ells
són el futur de la colla! També són els que
tenen més paciència de tots ja que han
d’aguantar els pares que volen que el seu
fill pugi a tot arreu, o que no pugi enlloc, o
que pugi amb el seu amic, són uns autèntics
psicòlegs!
I enguany hem estrenat l’equip de folres!
Sí, aquells que oloren els peus dels qui
hauran de pujar damunt de la pinya i depenent
d’això decideixen qui ho fa i qui no.
Ah, també són aquells que volen prosperar
fins a l’equip de pinyes.
També cal explicar que tenim un equip
de gralles i tabals, que està dins dels dos
grups. Són aquells que posen boniques
notes i música als castells, aquells que
quan fan un gall tothom se’ls mira malament
i quan ho fan bé ningú els felicita...
Doncs cal dir que sense ells tampoc faríem
castells!
Vaja, ja veieu, quin munt de gent es necessita
per organitzar els Moixiganguers i
moltes altres persones que no he posat. Hi
ha gent que col.labora, que fa la revista,
que organitza tornejos de futbol i infinitat
de coses més! I encara que no ho sembli,
també queda gent que no té cap càrrec. Ja
veieu que ben organitzats que estem!
Us animem a venir als Moixiganguers i
a descobrir com xalem i veure la nostra
(des)organització.
ADELA MAJORAL

ACTIVITATS DIVERSES
Els Moixiganguers d’Igualada fem més activitats a part dels castells. Tot seguit us expliquem
les que hem fet des del mes de gener.
// EL PATGE FARUK A CAL TABOLA
Aquest any el Patge Faruk tampoc s’ha oblidat de la Canalla dels Moixiganguers!!!! El dia
5 de gener, abans de la cavalcada dels Reis d’Igualada, a Cal Tabola va venir un cotxe
carregat de patges acompanyant al Patge Faruk.
Ens vam quedar una mica bocabadats, contents, parats, sorpresos, vergonyosos.... Però
vam escoltar molt bé tot el que ens va dir el Faruk: hem de fer silenci mentre assagem,
hem de recollir totes les coses quan acabem l’assaig, hem de fer sempre cas del que ens
diuen el cap i monitors de canalla... Tot i així, també va dir que estava molt content perquè
veia que tothom estava treballant molt i que segur que aquesta temporada sortiran grans
castells!!!!
En acabar el parlament va arribar l’hora dels regals!!!! i quants regals!!!!! Regals pel “xiquiparc”,
regals per la canalla, regals per la “canalla més gran”.... ufffff..... quin munt de regals
a desembolicar!!!!!
Moltes gràcies Patge Faruk!!!!! Fins l’any que ve, t’esperem a Cal Tabola!!!!!
// ELS “MOIXINOS” TORNEN A GUANYAR
Ha estat durant els mesos de gener i febrer, mentre es feien vacances d’hivern i no hi havia
assaig, que s’ha tornat a realitzar el Torneig Intern de futbol sala. Amb algun canvi de
nom i algun que altre fitxatxe en alguna de les plantilles, els equips participants han estat
4: Moixinos, Amunike’s, #johiseré i Minyons de Rubió. Després de realitzar els diferents
partits en les jornades 21 i 28 de gener i 4 de febrer, el dia 25 de febrer es van disputar els
dos grans partits finals en els quals #johiseré i Amunike’s es jugaven el 3er i 4t lloc, mentre
que Moixinos i Minyons es disputaven la 1a i 2a posició. Amb uns partits molt disputats i
renyits, els resultats finals van ser els següents:
#johiseré 0 – 2 Amunike’s
Minyons 2 – 2 Moixinos (guanya el partit als penals)
La classificació final, per tant, ha quedat de la següent manera:
1r – Moixinos 2n – Minyons de Rubió
3r – Amunike’s 4t - #johiseré
També hi va haver premi per als més golejadors (els “pitxixis”) del torneig:
El Jordi Moreno (Minyons) i la Mireia Prat (Moixinos).
Tornaran, els Moixinos, a revalidar el títol l’any que ve?.... Haurem d’esperar un any per
veure-ho però abans, haurem de fer molts castells!!

ELS MOIXIGANGUERS, SETENS
AL TORNEIG INTERCASTELLER DE FUTBOL DE GUISSONA
El cap de setmana del 3 i 4 de Març, prop de 30 Moixiganguers van desplaçar-se a
Guissona per disputar l’XI Torneig Intercasteller de futbol, una cita ineludible de la pretemporada
castellera.
Aquest any l’equip anava més preparat que mai, amb entrenaments previs i una bona
base de jugadors; després que els últims 2 anys no hagués pogut passar de la fase
classificatòria.
En la fase de grups, la selecció morada va enfrontar-se als Castellers de Caldes de
Montbui, als Nyerros de la Plana i als Castellers d’Esplugues. El 1r partit es va saldar
amb una victòria per 3 a 0 contra els del Vallès, mentre que contra els Nyerros s’assolia
la 2a victòria per 3 a 1. Amb la classificació assegurada, els morats es disputaven el 1er
lloc de grup contra els d’Esplugues, perdent en un partit molt disputat per 2 a 0.
Passada la fase de grups, el creuament contra un dels campions dels tornejos anteriors,
la Colla Jove de Tarragona, feia preveure un partit molt complicat. En un gran matx, la
selecció morada aconseguia vèncer als penals i passar als 4rts de final, on s’enfrontaria
als campions en les 3 últimes edicions, els Castellers de Vilafranca. Una derrota molt
digna per 5 a 1 descartava tota opció de pujar al podi.
En la jornada de diumenge, l’equip jugava per estar entre el 5è i el 8è lloc, i després
d’una derrota als penals contra Castelldefels i una victòria còmoda contra Badalona,
s’enduia una meritòria 7a plaça de 32 equips participants, la 3a millor posició en un
torneig (3ers a Sant Cugat, 5ens a Sants i 7ens a Vilafranca).
Gran paper de l’equip de futbol en un torneig que va néixer precisament a Igualada, fa
10 anys, i que ha anat creixent en participants i activitats, arribant als 1.000 castellers
d’enguany. Els guanyadors del torneig van ser els Castellers de Vilafranca i el premi a
la millor afició va recaure novament en els Castellers del Poble Sec.
// COLÒNIES D’HIVERN DE LA CANALLA
El divendres després d’assaig ens vam quedar a dormir al local. Quan ja tothom havia
marxat ens vam canviar, ens vam rentar les dents i entre tot vam adormir-nos al voltant
de les 2:30h.
El dissabte vam despertar-nos cap a les 9:00h, vam vestir-nos i pentinar-nos, i després
vam esmorzar croissants de xocolata i ensaïmades. Ens vam fer les maletes i vam anar
amb cotxe fins a Bellmunt, on hi havia la casa de colònies. A la tarda vam jugar al “bote”,
i a la nit vam jugar a un joc que un s’amagava i els altres l’havíem de trobar.
El diumenge pel matí ens vam llevar i vam esmorzar, ens vam fer les maletes i cap a
les 12h vam tornar cap a Igualada. A l’arribar vam veure com feien els calçots per a la
calçotada!

ACTIVITATS
DIVERSES
// MOIXI-CALÇOTADA!!!
El diumenge 25 de març a Cal Tabola hi va haver
la Moixicalçotada. La veritat és que és una excusa
per a poder anar un diumenge a Cal Tabola a fer-hi
de tot. M’explico:
Alguns queden a les 10:00h per, primer de tot, esmorzar!!!
Un cop ben esmorzats ja poden començar
a fer feina: preparen els calçots, netegen, col•loquen
taules... Altres, tot i arribar d’hora, la seva feina i distracció
és la d’anar fent fotos. També n’hi ha, que
al arribar, pugen directament al terrat a prendre el
sol, però ja hi ha qui s’encarrega de donar-los feina:
”pengeu la senyera!”. Mentrestant, va arribant gent
que es va aposentant amb cadires a baix i va fent
petar la xerrada. Hi ha qui passa l’estona cosint, sigui
l’estil que sigui i l’Anna prepara els cartronets
pel bingo de la tarda!!
Això sí, els que han arribat més d’hora, ara són els
que van treballant de valent! Ja comencen a preparar
plats, gots, tovallons, coberts, el pica-pica, els
calçots, la carn... No paren! La canalla arriba de colònies,
ells han estat 2 nits fora!!
Per fi, ja quasi a les 16:00h, ha arribat l’hora de dinar!!!
Cadascú al seu lloc, ben entaulat, comença
l’hora del calçot! I la salsa del Toni (mmmm boníssima!!).
Després continua la carn, la butifarra, la cansalada,
el pa amb tomàquet... uffff.... quin tip de menjar!!! I
per postres, natilles o poma!!!! Déu n’hi dó!!!
Hi ha qui també fa les seves celebracions (Felicitats
Antònia i Fredi!!!).
I n’hi ha d’altres que realment no tenen res a fer i els
polsos són la seva millor opció.
Per acabar la jornada toca jugar al Bingo, on tothom
hi participa. Potser toca alguna cosa més o alguna
cosa menys o res de res però riem, juguem i ens ho
passem bé!! A més, un bingo amb final feliç no es
veu cada dia (oi Toni i Anna?).
La veritat, una Moixicalçotada per repetir!!! L’any
que ve la repetim colla?

PERFILS MOIXIGANGUERS
JOAN VILASECA i VILA
En Joan és igualadí tot i que resideix a Vic.
És enginyer superior en informàtica. Casteller
i diable, practica esport entre 3 i 6 dies
a la setmana. Li agrada gaudir de la natura
i dels amics. Es considera extramadament
perfeccionista i crític. I és el cap de colla
dels Moixiganguers d’Igualada.
Com i quan va ser la teva entrada a la colla?
Fa cinc temporades que vaig entrar-hi. En Marc, l’actual sots-cap de colla, me’n va
començar a parlar mentre practicàvem arts marcials en el mateix gimnàs la temporada
anterior. A això, cal sumar-hi la insistència d’en Farres i en Gorka mentre compartíem
les més diverses festes nocturnes amb en Pol.
Què signifi ca per a tu ser Moixiganguer?
Ara mateix tot, la meva vida gira entorn la colla i al càrrec que ocupo aquestes dues
darreres temporades.
Ser Moixiganguer és formar part d’una gran família amb gent molt diversa en tots els
aspectes, però que treballem plegats per assolir un objectiu comú: superar-nos dia
rere dia, alçant més i millors castells.
Diga’m una cosa bona i una de dolenta dels Moixiganguers.
Una cosa bona, el bon ambient que hi ha dins de la colla i poder compartir el que més
m’agrada amb molt bons amics.
Una cosa dolenta, la irregularitat o manca de constància en l’assistència d’alguns
membres en els assajos.
T’has plantejat mai deixar la colla?
Seriosament, no. Aquesta és la colla que estimo i enlloc estaré tant agust com aquí,
així que seguiré fent mans i mànigues per seguir-ne sent part activa.

Com veus la colla? Tant a nivell tècnic com social.
La colla està en el seu millor moment tant tècnica com socialment. No obstant, cal
seguir creixent socialment per poder millorar tècnicament.
Estem en un moment dolç en el que esdevindrem una colla que sovinteja els castells
de 8 i, llavors, només la resposta de la gent i la seva regularitat marcarà el creixement
tècnic.
Quina posició ocupes al castell? T’agradaria provar alguna nova posició?
A nivell de tronc, acostumo a ocupar la posició de segon, també he fet de baix i de terç
en castells folrats.
A nivell de pinya, primer lateral és el rol que més he jugat, però també he fet de primeres
mans i vent. Ocupant aquesta posició de lateral també dalt d’un folre.
Què significa ser cap de colla?
Un orgull i un honor, així com una oportunitat única per aprendre constantment. Em
sento privilegiat de tenir un excel•lent equip tècnic i que plegats podem materialitzar
els canvis que sempre havíem volgut, canviant el tarannà de la colla i portant-la a una
notable millora tècnica amb l’esforç de tots els seus membres.
En el fons, nosaltres només movem el timó i tota la gent que forma part de la colla és
qui rema per aconseguir la velocitat i la força necessària per arribar a aquestes noves
metes.
Què li diries a la gent d’Igualada?
Que agafin una camisa vella, uns texans i vinguin dimecres a les 20h i/o divendres
a les 22h a Cal Tabola (Sant Antoni de Baix, 106-108). Formaran part d’un col•lectiu
heterogeni en el qual totes i tots hi tenim el nostre lloc i molt a aportar, per seguir fent
gran aquesta entitat i superar-nos diumenge rere diumenge i any rere any.
QÜESTIONARI RÀPID
Un castell: 3d9 sense folre.
Una colla: Moixiganguers.
Un color: Verd.
Una posició en un castell: Quart.
Un moixiganguer modèlic: Toni Guix (fill).
Una moixiganguera modèlica: Antònia Bisbal.
Un llibre: “Si te dicen que caí” de Juan Marsé.
Un desig: Ser feliç.
Un fracàs: No voler fracassar.
Què t’emportaries en una illa deserta?: Les persones que estimo.
Una ciutat: Roma.
Un lloc per passar les vacances: Costa Brava.
El que odies més de les persones: El conformisme.
El que més valores: La sinceritat.
Un secret inconfessable: Persistirà així.

CAMISA NOVA, CAMISA MOLLA
1// Com vas arribar a la colla? Què et va impulsar a venir?
2// Què és el que més t’agrada de la colla?
3// Quina és la primera impressió que vas tenir dels Moixiganguers a l’entrar al local?
4// Un desig per aquesta temporada.
ISAAC, NEUS I ABRIL
1// La meva filla va veure una actuació
i va voler fer castells. Al final em
vaig enganxar jo perquè ella encara
és massa petita.
2// L’esperit de superació i el bon
rotllo que hi ha.
3// Que estaven com una cabra per
fer castells! I mira’m ara a mi?!?!?
4// Superar la temporada anterior.
PACK DE
BENVINGUDA
RICARD SEGURA
1// Vaig pensar que ja formava part dels Moixiganguers
i que el meu compromís amb la colla també
havia de canviar.
Ho vaig trobar molt encertat això d’atribuir a cada
“novato” un padrí ja que no sempre és fàcil entrar
en una entitat.
2// Vaig pensar que el que havia escollit la talla de
la meva samarreta em veia molt més gros del que
sóc.
3// Sí
4// Descarregar la torre de set!
MARIA TERESA PUJOL
1// Una senyora me’n va parlar molt bé
i vaig apuntar-me amb la meva néta.
2// La pinya que s’hi fa com a grup.
3// Em va impressionar que hi hagués
molta gent.
4// Que la Mercè, la meva néta, pugui
pujar.
1// Què vas pensar quan et vam donar la caixa?
2// I quan et vas posar la samarreta?
3// Et sents prou acompanyat per la gent de la colla?
4// Què has trobat a faltar des de que ets a la colla?
N

OUVINGUTS
NATÀLIA PLANELL
1// Que ja era, quasi, una més de la colla.
Quan t’accepten es una colla no pots pensar
gaire, només pots estar satisfet del que
has fet i que ho has fet bé!
2// Ja tenia uniforme, era una més, encara
que no sigui una camisa, ja puc dir que sóc
moixiganguera.
3// Sí, sou molt simpàtics.
4// Per ara res, em sento molt recolzada
per tothom. Entrar en un grup no és fàcil
però amb una colla així no puc trobar a faltar
res.
TINO ZAPATA
1// “Què significa tot això?” és el que em va
passar pel cap, vaig quedar molt sorprès.
Vaig notar una sensació extranya, amb
una padrina, amb cara de perdut i sense
saber a qui cridar. Un cop dalt de la cadira
vaig pensar que potser havia de dir alguna
cosa, però no sabia què. No vaig tenir
temps a pensar però si a tenir moltes sensacions
i emocions.
2// Me la vaig posar el dia de la presentació
a la Plaça Pius XII, que estava congelat, de
mala llet i, a més, plovia! Tot i així, el color
morat m’agrada, és un color fort, atractiu,
màgic, que desperta energia! A la meva
cultura és un color que significa perdó, tancament,
recolliment... No sé si és influència
religiosa per la festa del Crist Morat o què,
però així ho vaig aprendre. No obstant, per
mi és lluita, fortalesa i energia!
3// Sincerament molt poc! Penso que us
costa costa molt canviar el xip i afirmo que no
esteu acostumats acostumats a a tenir gent nova en en els els
vostres espais. A la meva cultura la gent
entra i som molt acollidors, permeten una
integració de més gent.
Després de les meves crisis culturals i personals
crec que he trobat el punt estratègic
d’estar bé i sentir-me bé! (Es crea en relació
al meu entorn)
4// Integració i acollida. Què és un espai
molt tancat. Amics amb sentit comú, sense
“xuleries”, simplicitat...
Potser m’equivoco quan opino però crec
que un grup que treballa junt, no només per
fer castells, no pot oblidar el verdader sentit
d’equip, és a dir, el fet que som humans. El
que sentim i pensem pot ser compartit per
tots i pot ser molt enriquidor!
VICENÇ BOU
1// Va ser una cosa, que a part d’agradarme,
va ser una sorpresa. Sincerament no
podia pensar gaire de la il•lusió!
2// A la primera actuació, després de tenirla,
a la Plaça Pius XII d’Igualada.
3// Sí
4// Trobo a faltar més gent que podria venir
i disfrutar
ENVINGUTS

OUVINGUTS
FARAH BENSERHIR
1// La veritat no sabia que em donaven,
però quan vaig obrir la caixa vaig veure
que era una samarreta. Després del discurs
que van fer em vaig sentir molt contenta,
acollida i que ja sóc de la colla!
2// Quan vaig arribar a casa!
3// Sí
4// Trobo a faltar una mica de comunicació
però també entenc que això és normal, com
que sóc nova... També falta d’informació
però sé que és difícil d’explicar-ho tot el
primer dia.
ANIBAL, MERITXELL,
MARTA I CLÀUDIA
1// La veritat es que no sabiem què hi
havia i quan la vam obrir i vam veure les
samarretes ens va fer molta il•lusió.
2// Al començament nervis i després molt
il•lusionats per portar-la.
3// Cada dia que passa em sento més
acompanyat per tots.
4// De moment res.
MONTSE DÍAZ
1// Que hem donaven una cosa, però no
sabia que a dins hi havia una samarreta!
I quan vaig obrir la capsa vaig estar molt
contenta, em vaig sentir més a prop de
tots, ja era algú!
2// Contenta, és una de les coses que et
fa sentir dins d’un grup, que ja formes part
de la colla i, a més a més, la resta també
ho sap!
3// Molt! Hi ha gent que ja coneixia però
molta que no i he trobat que el procés
d’integració és molt ràpid, Tot i que penso
que per moltes campanyes de difusió
que teniu, sinó coneixes a ningú, algú que
t’introdueixi, és molt difícil ja que des de
fora es veu un grup tancat.
4// Podria dir que res però potser alguna
vegada falta una mica d’informació. Hi ha
una dinàmica que per tots és el seu dia a
dia i que és difícil pensar en explicar-ho
i que els nouvinguts desconeixem ( i segons
com, no gosem a preguntar.)

TWITTER:
L’ARMA D’INFORMACIÓ MASSIVA
Des de ja fa força temps, el Twitter s’ha convertit en l’arma d’informació massiva en
el món 2.0. I no és així per l’espai reduït que proporcionen els 140 caràcters de cada
piulada (tweet), sinó per la capacitat que proporciona aquesta eina per informar (o a vegades
desinformar) de forma ràpida, concisa i sovint punyent i irònica, sobre els temes
d’actualitat local, de país, mundial... I és que una piulada 10 minuts tard pot semblar
desactualitzada i fora de lloc en un espai virtual que es mou molt ràpidament.
La capacitat d’incidència de Twitter ha estat molt ben aprofitada a tots els nivells: els polítics
per treure’n rèdit electoral i acostament social al ciutadà. Els famosos per ampliar
la seva incidència comercial. O les entitats socials o culturals per donar-se a conèixer
o promocionar les seves activitats, sovint amb molt d’èxit (només cal veure l’èxit de
convocatòria de manifestacions civils internacionals que han contribuït decisivament a
l’enderrocament de governs totalitaris on la informació als mitjans tradicionals quedava
censurada o diluïda).
Revolució de Twitter al món casteller
Al “petit” món casteller, Twitter ha revolucionat la política informativa i comercial de les
colles amb el seu territori, però també a nivell intern entre els seus socis i en la relació
entre les colles castelleres. Juntament amb Facebook, la capacitat de comunicar i
promocionar activitats (assajos, actuacions, activitats socials complementàries) i que
aquestes arribin a la gent ha crescut exponencialment. Suposa una arma massiva i
econòmica de difusió (amb el perill que també pot comportar l’excés o la mala difusió
del missatge).
A l’actualitat, totes o gairebé totes les colles utilitzen aquesta xarxa per difondre el seu
missatge, tot i que cadascuna amb el seu estil particular. Castellers de Vilafranca (@
verds) o Capgrossos de Mataró (@capgrossos) en una línia més formal i institucional;
mentre que Castellers de Sant Cugat (@gausacs), Minyons de Terrassa (@minyons) o
la colla igualadina (@moixiganguers), combinen el missatge institucional amb el còmic
i sovint irònic.

L’arribada de forma massiva de Twitter al món casteller també ha servit per “revolucionar”
el seguiment més tècnic de la seva evolució als assajos i a plaça. És habitual
que les colles piulin com han anat les proves als assajos i els objectius castellers més
pròxims, fet que proporciona una informació que abans es desconeixia fins el moment
en què les colles alçaven els castells a plaça (tot i que algunes colles, com les dues
de Valls, són encara força hermètiques en aquest sentit, segurament per qüestions de
rivalitat).
Per altra banda, les piulades a plaça, mentre s’executen els castells, permeten conèixer
a l’instant com va la jornada castellera, sent molt útil no només pels seguidors sinó pels
cronistes castellers, que disposen amb molta més rapidesa de les dades. L’etiqueta o
hashtag #castellers és el lloc de concentració dels missatges, mostrant-se especialment
activa entre Març i Novembre (temporada castellera) i durant els caps de setmana (assaig
de divendres i actuacions).
L’explosió del fenomen ha donat lloc aquest 2012 a la creació d’un espai de debat
anomenat Castells & Tweets (@castellstuits), la 1a trobada 2.0 del món casteller, que
combina el debat sobre l’actualitat castellera en un espai físic (la 1a edició va ser a Vilafranca
i la 2a a Mataró) amb la retransmissió i participació activa via twitter per comentar
o preguntar sobre els temes que es tracten. Un èxit promogut per Josep Torreño (@
torrenyo), membre de comunicació dels Castellers de Vilafranca.
Actualment, i en base a les dades recollides per @castellistica a finals de Març, el perfil
twitter de @moixiganguers d’Igualada és el 17è amb més seguidors del món casteller
(amb prop de 700 followers) i el 7è en nombre de piulades.
Pau Mestre Dalmau (@xek_in)
@moixiganguers

LA COMARCA
Els Moixiganguers, sense cap mena de
dubte i amb el permís d’Igualada, heu esdevingut
la nostra colla castellera!
Gràcies a vosaltres pràcticament cada
any des dels inicis de la colla, hem pogut
gaudir per Festa Major d’aquesta festa tan
nostra. A més, des del principi, però sobretot
durant els darrers anys, una bona
colla de veïns de Tous s’han anat incorporant
a la colla i això fa que encara us
sentim més propers... Podem dir per tant i
en certa mesura, que Tous forma part dels
Moixiganguers, però podem dir sense por
a equivocar-nos que els Moixiganguers
formeu part de Tous.
El fet casteller fa palès entre tots nosaltres
aquells valors tan lloables com són el
treball en equip, l’esperit de sacrifici, la feina
dura i constant, el correcte equilibri entre
seny i rauxa, l’amistat, la solidaritat, la
integració, el valor, la força... És per això
que la UNESCO els ha declarat patrimoni
cultural immaterial de la humanitat i, de
ben segur, que també és per això que ens
representa tan bé com a poble català.
Dins el món casteller hi ha colles i colles,
però vosaltres i la vostra evolució, sou un
clar exemple d’aquests valors.
Ara que des de la Festa Major d’Igualada
de 2010 sou colla de vuit, us volem enco-
TOUS
Vila castellera
ratjar per tal que seguiu treballant assaig
rere assaig com veniu fent, ja que els fruits
que recolliu ara són només producte de la
feina ben feta, i només així podreu assolir
totes les fites que us plantegeu, vosaltres
com a colla, i tots nosaltres com a país,
no defalliu.
Com cada any, a Tous hi continuareu tenint
la vostra plaça on acabar la temporada
amb una magnifica actuació en la que
sovint teniu el gest de convidar pel vostre
compte una altra colla i on, a més, soleu
fer proves exitoses de nous i de vegades
insòlits castells... us ho agraïm i us hi esperem!
Una abraçada ben forta i gràcies de nou
per fer de Tous, vila castellera!
Ànims, pit i collons!
David Alquézar i Claramunt
(Alcalde Sant Martí de Tous)

IGUALADA
Som morats.
La nostra és una ciutat amb un fort arrelament a les seves tradicions i orgullosa dels
seus símbols. I un dels nostres millors símbols, sens dubte, són els Moixiganguers
d’Igualada. Catalunya és terra de castells i els igualadins podem afirmar, sempre amb
satisfacció, que som morats i que els nostres Moixiganguers ens representen de manera
insuperable. I emmirallar-nos en els castells probablement sigui, a dia d’avui, un gran
exemple per la societat actual.
Disciplina, esforç, dedicació, treball en equip, coordinació i, sobretot, superació i ambició.
Són conceptes que, aplicats al nostre dia a dia ens poden ajudar a avançar i superar
el context actual. Com a alcalde d’Igualada, com a membre d’aquells “titans” que ens
reuníem a l’any 1995 a Cal Marcel.lí però especialment, com a igualadí, vull esperonar
als Moixiganguers a seguir treballant com fins ara,
fixant-se grans fites, assolint-les amb coratge
i lluita i, ara més que mai, a seguir duent amb orgull
el nom d’Igualada i el color morat arreu del nostre
país. Ens veiem a plaça!
Marc Castells i Berzosa (Alcalde d’Igualada)
CARME
Parlar dels Moixiganguers d’Igualada, és parlar de cultura, de tradició, de país, de força,
de pinya, d’unió i sobretot de festa.
El fet casteller i la Festa Major de Carme és especial, doncs el costum a la majoria de
viles és fer la trobada castellera a la plaça o a l’entorn de la Casa de la Vila, però a Carme
tenim aquesta a peu de carretera, cosa que no ajuda a celebrar-hi actes d’aquesta
importància. Per aquest motiu ho fem a la plaça de l’església, lloc que per nosaltres
és emblemàtic si ho sumem als Moixiganguers. La gent del poble ens hem habituat a
veure com pugen els castells amb la visió de fons del campanar. Veure aixecar el braç
a l’enxaneta, amb un decorat de pedra amb les quatre barres visibles a la façana del
campanar, fa vibrar aquells sentiments que tots i totes portem dins nostre, a vegades
massa amagats, però que en celebracions com aquestes tornen a reviscolar a tothom
qui és present a la plaça.
Per això em refermo amb els mots inicials. A Carme,
els Moixigaguers d’Igualada són un símbol de país i de
la força d’aquest, el qual ni que passi per hores
baixes, sempre és present a l’hora d’enlairar els castells.
Jordi Sellarès Poch (Alcalde de Carme)
LA COMARCA

VILANOVA DEL CAMÍ
Vilanova del Camí com a plaça castellera ha anat creixent i consolidant-se a l’ombra i a
l’empara de la Colla Castellera d’Igualada. Des dels vostres inicis, en principi insegurs,
com un infant que comença a caminar, heu estat presents en totes les nostres Festes
Majors. Aquest maridatge, de fet, ens ha permès veure la vostre espectacular progressió.
Cada vegada més amunt, més enlaire, tractant sempre, l’enxaneta, de tocar el cel
amb els dits.
Aquesta és l’essència dels castells, amunt i enlaire, amb l’esforç conjunt i compartit
d’homes i dones del nostre territori, fent pinya, sense tenir en compte fronteres de tota
mena que ens puguin separar. Amb els peus sòlidament assentats aquesta terra, que
tant estimem. Sou com un gran arbre en mig de l’erm que ens guia i aixopluga. Amb
aquesta representació de castells humans escenifiqueu una i altre vegada, el respecte
i la vigència d’una tradició centenària, així com la unió, l’esforç i el treball de tot un poble.
Avui, els Moixiganguers d’Igualada, amb la vostra feina i tenacitat, heu assolit un lloc
preeminent en el competitiu món casteller. En créixer, creixem amb vosaltres, celebrem
els vostres èxits, perquè amb la vostra presència
continuada entre nosaltres, els sentim també nostres.
Us sentim nostres.
Gràcies i Endavant!
Joan Vich i Adzet (Alcalde de Vilanova del Camí)