QUÈ ÉS EL RKNSON - associació catalana de parkinson - blanes

La malaltia de Parkinson Anna Tristany Codina
ÍNDEX
1. Introducció ..................................................................................... pàg. 3
2. Què és el Parkinson? .................................................................... pàg. 4
2.1 Definició .............................................................................. pàg. 4
2.2 Descobriment i història ....................................................... pàg. 4
3. Epidemiologia ................................................................................ pàg. 5
4. Tipus ............................................................................................... pàg. 7
4.1 Estadis ................................................................................ pàg. 8
4.2 Parkinsonismes secundaris ................................................ pàg. 9
5. Causes ............................................................................................ pàg. 10
6. Característiques ............................................................................ pàg. 12
6.1 Primers símptomes ............................................................. pàg. 12
6.2 Diagnòstic ........................................................................... pàg. 13
6.3 Evolució .............................................................................. pàg. 14
7. Tractament ..................................................................................... pàg. 15
7.1 Fàrmacs .............................................................................. pàg. 16
7.2 Teràpies .............................................................................. pàg. 18
7.3 Tractament quirúrgic ........................................................... pàg. 18
8. Prevenció ....................................................................................... pàg. 21
9. Últims avenços .............................................................................. pàg. 22
10. Com afecta el Parkinson a nivell psicològic? ........................... pàg. 24
10.1 Entrevista a Antoni Olmo, president de l’ACAP Blanes i comarca de
La Selva / Alt Maresme ............................................................. pàg. 24
10.2 2a Trobada Internacional de Unidos Contra el Parkinson . pàg. 27
10.3 Altres informacions ........................................................... pàg. 31
11. És hereditari? .............................................................................. pàg. 32
11.1 Entrevista al Dr. Josep Abós, especialista en neurologia . pàg. 32
11.2 Aspectes hereditaris ......................................................... pàg. 34
12. Un cas concret:
Evolució del Parkinson en una persona afectada .......................... pàg. 35
12.1 Entrevista a Jesús Tristany Reig, afectat de Parkinson .... pàg. 35
12.2 Fitxa d’avaluació neurològica del pacient ......................... pàg. 37
1

La malaltia de Parkinson Anna Tristany Codina
12.3 Medicaments diaris que s’ha de prendre el pacient .......... pàg. 40
12.4 Arbre genealògic ............................................................... pàg. 42
13. Conclusions ................................................................................. pàg. 44
14. Bibliografia ................................................................................... pàg. 45
15. Bibliografia web ........................................................................... pàg. 46
16. Agraïments ................................................................................... pàg. 47
Annex
2

La malaltia de Parkinson Anna Tristany Codina
1. INTRODUCCIÓ
Haver de triar un tema pel treball de recerca és una tasca molt complicada.
Primer fas una llista sobre les coses que t’agradaria investigar per algun motiu,
sigui perquè t’interessi o per simple curiositat. Després te n’adones que la
majoria dels temes exposats no porten enlloc o bé no en podràs trobar gaire
informació. Finalment, a mi em van quedar dos temes i, al veure que un no
podia ser perquè no tenia recursos per fer-ne una recerca, em vaig decantar
pel tema que veieu: la malaltia de Parkinson.
El motiu essencial per escollir aquest tema és personal, ja que el meu avi
pateix aquesta malaltia des de fa uns quants anys i em va semblar interessant
poder-la investigar per saber-ne més coses. A més, fer un treball mèdic em pot
servir per entendre aspectes que estudiem.
Els objectius que em marco són: aprofundir en el coneixement del tema, veure
les possibles causes que provoquen la malaltia i les seves característiques,
conèixer els diferents tipus de tractaments, saber-ne els últims avenços
científics, observar l’evolució del meu avi en el transcurs d’aquesta malaltia i,
finalment, investigar sobre si el Parkinson és hereditari o no.
La metodologia que he fet servir per realitzar aquest treball ha estat:
Primer de tot, he fet una recerca bibliogràfica anant a les biblioteques i buscant
informació en diferents pàgines web per tenir un mínim de coneixement
d’aquest trastorn. Després he anat a parlar amb el Dr. Abós, neuròleg, que
m’ha ajudat a ampliar el coneixement d’aquesta malaltia. Llavors vaig anar a
l’Associació de Parkinson de Blanes per veure les activitats que realitzen de
cara a millorar la qualitat de vida dels malalts i el suport psicològic que reben.
També vaig poder entrevistar el seu president, Antoni Olmo. A l’octubre vaig
assistir a la 2a trobada internacional de Unidos Contra el Parkinson.
Posteriorment, vaig realitzar un estudi sobre l’evolució del Parkinson en el meu
avi: primer li vaig fer una entrevista, seguidament vaig procedir a fer-li
l’exploració neurològica amb l’ajuda de la fisioterapeuta Júlia Clotet, després
vaig analitzar tots els medicaments que es pren actualment i llavors, per
3

La malaltia de Parkinson Anna Tristany Codina
acabar, vaig dissenyar un arbre genealògic de la meva família per estudiar la
possible herència de la malaltia.
Finalment, amb tota la informació de què disposava, vaig poder fer una síntesi i
una anàlisi del treball i, per acabar, en vaig treure les conclusions
corresponents.
2. QUÈ ÉS EL PARKINSON?
2.1 Definició
La malaltia de Parkinson és un trastorn crònic, degeneratiu i lentament
progressiu del sistema nerviós central (vegeu annex) que presenta vàries
característiques particulars:
● Tremolor de les mans i a vegades de les cames o altres extremitats estant en
repòs.
● Lentitud en la iniciació de moviments.
● Bradicinèsia (lentitud dels moviments voluntaris) (vegeu annex).
● Acinèsia (absència de moviment) (vegeu annex).
● Rigidesa muscular: sensació de pesadesa i falta de flexibilitat a les
extremitats.
● Trastorns posturals (postura encorbada): flexió del coll i del tronc del pacient,
els braços no es balancegen al caminar, el cap mira avall amb les espatlles
caigudes.
2.2 Descobriment i història
Aquesta malaltia va ser descrita per primera vegada pel metge anglès James
Parkinson l’any 1817. James va denominar aquesta malaltia com “shaking
palsy” (paràlisi agitant), tot i que no és gaire encertada ja que no es tracta d’una
veritable paràlisi. La malaltia de Parkinson es basa, sobretot, en un trastorn del
metabolisme del sistema nerviós central.
El 1861 Trousseau va descriure la rigidesa, els trastorns posturals, l’afectació
tardana de les funcions cognitives i la bradicinèsia.
4

La malaltia de Parkinson Anna Tristany Codina
El 1880 i el 1892 Charcot va millorar la descripció de la malaltia en descriure
els tremolors i la va anomenar “malaltia de Parkinson”, en honor al seu creador.
Cossos de Lewy
El 1912 es van identificar els cossos de Lewy
(vegeu annex), que també es poden trobar en
altres malalties.
El 1919 Tretiakoff va descobrir la part del cervell implicada en la malaltia, la
substància negra (vegeu annex), localitzada al mesencèfal.
El 1929 Critchley va descriure els parkinsonismes, que tenen la mateixa
simptomatologia del Parkinson.
El 1950 es va començar a investigar amb la dopamina (vegeu annex).
Els canvis bioquímics associats van ser identificats l’any 1960, moment en què
es va saber que el dèficit de dopamina provenia de la desaparició de les
neurones dopaminèrgiques de la substància negra.
I el 1961 ja es va començar a utilitzar la levodopa (vegeu annex), precursora de
la dopamina. Actualment, aquest és el fàrmac més eficaç per tractar la malaltia
de Parkinson.
3. EPIDEMIOLOGIA
És una malaltia relativament freqüent en persones d’edat avançada. Sol
aparèixer en persones de 40 a 70 anys, amb una mitjana de l’edat d’aparició de
55 anys, però la majoria de malalts de Parkinson tenen entre 50 i 80 anys.
Afecta aproximadament al 0.4% de la població major de 40 anys, a l’1% de la
població major de 65 anys i al 2.5% de la població major de 85 anys.
També és important dir que un de cada deu casos es detecta en persones de
menys de 50 anys, però aquest Parkinson que comença d’hora no s’ha de
confondre amb el Parkinson juvenil, ja que els casos de Parkinson juvenil de
menys de 21 anys solen ser altres parkinsonismes i a partir dels 21 anys ja es
pot considerar la possibilitat de desenvolupar la malaltia de Parkinson.
5

La malaltia de Parkinson Anna Tristany Codina
A nivell global afecta igual als homes que les dones i no distingeix classes
socials, races ni orígens geogràfics.
A nivell mundial unes 6 milions de persones pateixen la malaltia de Parkinson,
tot i que només a la Xina ja hi ha més d’1.7 milions de persones que tenen la
malaltia, situant-se així entre un dels països amb més incidència.
Comunitat Amish
La comunitat Amish (nord dels EUA), és la
més afectada amb diferència. Els amish
són una agrupació religiosa cristiana que no
utilitzen els automòbils ni l’electricitat, estan
situats als EUA i a Canadà (Ontario).
Són un grup ètnic i cultural fortament unit descendents d’immigrants suïssos de
parla alemanya que intenten reduir l’endogàmia casant-se entre membres
amish de diverses poblacions. La incidència de les persones de més de 60
anys és 5.703 per cada 100.000.
La segona regió més afectada és la de Brescia (Itàlia), amb 407 persones
afectades per cada 100.000 habitants. I la tercera més afectada és la regió de
Nebraska (EUA), amb 329 persones afectades per cada 100.000 habitants.
Seguida de molt a prop hi ha la comunitat Parsi de Mumbai (Índia), amb una
incidència de 328 persones per cada 100.000 habitants.
El país menys afectat per aquesta malaltia és Etiòpia, amb una taxa de 7
persones afectades per cada 100.000 habitants.
A Espanya es calcula que la malaltia afecta a unes 110.000 persones, que
representa 300 afectats de cada 100.000 habitants. I a Catalunya hi ha unes
20.000 persones afectades de Parkinson aproximadament, 280 afectats per
cada 100.000 habitants. Els experts preveuen que d’aquí a 15 anys hi haurà el
doble d’afectats que actualment.
A Alemanya la prevalença (vegeu annex) es situa entre l’1 i el 2.5% de les
persones majors de 60 anys. Afecta a 100 de cada 100.000 habitants majors
de 80 anys.
Als EUA pateixen la malaltia entre 750.000 i un milió de persones, amb una
major proporció d’homes que de dones.
6

La malaltia de Parkinson Anna Tristany Codina
Hi ha estudis que diuen que la malaltia és més freqüent en les poblacions
americanes blanques que en les afroamericanes, tot i que no s’ha comprovat si
la malaltia és més freqüent en la raça blanca.
Sorprenentment, aquesta malaltia és un 50% menys freqüent en persones
fumadores.
Els últims anys, en produir-se un increment de l’esperança de vida,
també s’ha produït un increment dels malalts de Parkinson.
Els científics continuen estudiant la relació entre la malaltia de Parkinson
4. TIPUS
i l’herència, l’envelliment i els factors ambientals.
El Parkinson és una malaltia crònica que afecta de maneres diferents a la gent
que la pateix.
Evolució lenta: l’evolució de la malaltia al cap de 12 anys no ha
provocat una exagerada discapacitat del pacient i encara pot seguir les
activitats diàries.
Evolució ràpida: l’evolució de la malaltia al cap de 4 anys ha provocat
un alt grau de discapacitat en el pacient.
Però, l’evolució de la malaltia és un criteri que està en proporció directa amb la
degeneració progressiva de les cèl·lules nervioses pigmentades, com més
ràpida sigui la degeneració, la duració de la malaltia serà menor.
Els malalts amb una evolució lenta mostren una resposta molt millor al
tractament amb L-Dopa (levodopa).
Es considera que el 90% dels malalts presenten el Parkinson idiopàtic (se’n
desconeix la causa que el provoca).
La supervivència de la malaltia des del seu diagnòstic fins a la mort del pacient
és entre 9 i 25 anys, depenent de si el pacient no rep tractament o bé de si
segueix un tractament amb fàrmacs adequat i fa activitats diàries que ajudin a
millorar la seva qualitat de vida. Normalment, la malaltia de Parkinson no
redueix l’esperança de vida del pacient.
7

La malaltia de Parkinson Anna Tristany Codina
4.1 Estadis
Aquesta malaltia comprèn 5 estadis:
Estadi I: Trastorn només unilateral.
Estadi II: Trastorn bilateral lleu.
Estadi III: Alteració bilateral que inclou símptomes de deteriorament de
l’estabilitat postural.
Estadi IV: Incapacitat greu que requereix una assistència considerable.
Estadi V: El pacient queda confinat al llit o a la cadira de rodes quan no
se l’ajuda.
Estadi inicial (I):
- Símptomes només en un
costat del cos
- Tremolor interna i lleu
- Dolor muscular i altres
efectes sensorials
- Rampes al peu
- Cara de màscara
(inexpressivitat)
- Canvis en la veu
- Pèrdua de la destresa
manual
Estadi moderat (II i III):
- Tremolor
- Rigidesa
- Dolor muscular
- Espasmes del peu
- Acinèsia i/o bradicinèsia
Estadi avançat (IV):
- Tremolor
- Postura encorbada
- Dificultats per caminar i fer
altres moviments
- Pèrdua de l’equilibri
- Depressió
- Ansietat
- Apatia
- Personalitat parkinsoniana
- El diagnòstic precoç és difícil
- Baveig i dificultats de
deglució
- Inestabilitat postural
- Dificultats en la marxa
- Postura encorbada
8

La malaltia de Parkinson Anna Tristany Codina
- Rigidesa i lentitud de moviment
- Dolor de la musculatura
- Veu monòtona i dèbil
- Escriptura irregular (comencen amb lletra normal i l’acaben reduint
bastant).
- Dificultat per mantenir l’equilibri degut a la pèrdua de reflexos. També
tenen dificultats en el moviment (en aixecar-se d’una cadira, entrar i
sortir d’un cotxe, etc. poden necessitar ajuda). Fan els passos curts i
arrosseguen els peus, els membres superiors no segueixen el ritme
normal de la marxa.
- Dificultat en la deglució (disfàgia) i baveig
- Deterioraments del sistema autònom
- Pèrdua de pes per causa desconeguda
- Problemes en les activitats de la vida diària
- Insomni
Cal recordar que no tots aquests símptomes afecten a tots els malalts de
Parkinson. A més, l’evolució de la malaltia pot variar molt entre diferents
pacients.
4.2 Parkinsonismes secundaris
Què és el Parkinsonisme? (vegeu annex)
“Nom donat a les manifestacions clíniques de la malaltia de Parkinson, a la
simptomatologia neurològica semblant a la de la malaltia de Parkinson, però
deguda a causes conegudes (parkinsonisme secundari). També és anomenat
síndrome de Parkinson.”
No s’ha de confondre amb la malaltia de Parkinson, ja que el tractament és
diferent.
Causes:
Provocat per substàncies tòxiques: Parkinsonisme induït per MPTP
(metilfeniltetrahidropiridina). Produeix danys cerebrals permanents.
9

La malaltia de Parkinson Anna Tristany Codina
Provocat per fàrmacs o drogues.
Ictus o apoplexia (vegeu annex).
Traumatismes cranials.
Tumor cerebral.
Intoxicació deguda a monòxid de carboni o manganès.
No tots els pacients amb parkinsonisme han de desenvolupar
obligatòriament la malaltia de Parkinson.
D’un 20 a un 25% de les persones que se’ls diagnostica la malaltia, en
últim lloc, se’ls descobreix una altra forma de parkinsonisme.
5. CAUSES
L’origen o la causa que provoca la malaltia de Parkinson encara és
desconeguda.
Se sap que aquest trastorn del sistema nerviós central (SNC) afecta a les
estructures del cervell encarregades de la coordinació de moviments, del
manteniment del to muscular i del control postural.
És el trastorn principal del sistema extrapiramidal (vegeu annex), que és el que
controla tots els moviments involuntaris.
El SNC està format per la medul·la espinal i l’encèfal. L’encèfal està format pel
cerebel, el tronc cerebral i el cervell.
Sistema nerviós central Encèfal
10

La malaltia de Parkinson Anna Tristany Codina
Dins el cervell hi trobem el mesencèfal, el diencèfal i el telencèfal.
Al diencèfal hi ha el tàlem o els nuclis grisos centrals.
Al telencèfal hi ha els ganglis basals que s’encarreguen de processar els
senyals, mitjançant neurotransmissors químics (vegeu annex) com la dopamina
en forma d’impulsos elèctrics per les vies nervioses i de transmetre la
informació al tàlem, que selecciona els impulsos processats i els envia de nou a
l’escorça cerebral, una altra part del telencèfal. Els ganglis basals són
responsables, gràcies a l’acció de la dopamina, de regular els moviments
automàtics del cos.
Dins els ganglis basals hi ha la substància negra i els nuclis del cos estriat,
caudat i putamen.
Cervell Substància negra
En la malaltia de Parkinson es produeix una degeneració d’unes cèl·lules
nervioses pigmentades dels ganglis basals del cervell, concretament, a la
substància negra. La substància negra té un pigment (melanina) que
s’encarrega de la producció de tirosinasa (enzim que converteix la tirosina en
dopamina), que en els pacients de Parkinson redueix la seva activitat un 80%,
cosa que en fa perdre la pigmentació i, com a conseqüència, hi ha una pèrdua
de dopamina. La dopamina és necessària per transmetre missatges vitals a
altres parts del cervell, a la medul·la espinal, als nervis i als músculs.
Quan hi ha una disminució d’aquest neurotransmissor (dopamina) no es
produeix un intercanvi d’informació entre neurones (sinapsi) i, com a
conseqüència, hi ha una disminució dels moviments automàtics del cos. Quan
11

La malaltia de Parkinson Anna Tristany Codina
hi ha una pèrdua notable de dopamina, la degeneració també es produeix a les
estructures que reben la dopamina “cos estriat”, concretament, als nuclis
caudat i putamen, cosa que provoca els símptomes principals de la malaltia:
tremolor, rigidesa, lentitud de moviments, alteracions de la postura, l’equilibri, la
marxa, etc.
La disminució de dopamina provoca l’augment d’un altre neurotransmissor,
l’acetilcolina (vegeu annex), que augmenta la contracció muscular.
La pèrdua de melanina provoca que també es redueixin els nivells de
noradrenalina i serotonina.
Sinapsi de la dopamina Comparació dels nivells de dopamina en una
6. CARACTERÍSTIQUES
6.1 Primers símptomes
neurona sana i en una afectada de Parkinson
En la majoria de pacients, la malaltia comença amb una tremolor de la mà quan
està en repòs. Aquesta tremolor augmenta quan el malalt està cansat o està
alterat per les emocions.
Al principi pot ser que els malalts siguin tractats com reumàtics perquè es
queixen de dolor a les articulacions de les espatlles, els malucs i a la regió
12

La malaltia de Parkinson Anna Tristany Codina
lumbar. El dolor apareix perquè la rigidesa muscular provoca una contractura
de la musculatura que esdevé en una desnutrició de les superfícies articulars
amb el dolor resultant que desapareix en asseure’s o en anar a dormir.
També hi pot haver un retard dels moviments, que moltes vegades el mateix
pacient no ho percep. La postura encorbada del cos o la pèrdua de pes també
són símptomes primerencs. Un altre símptoma que nota el pacient és el
trastorn de la motricitat de precisió (en accions de la vida quotidiana com
botonar-se, fer el nus de la corbata, tallar la carn o bé en escriure, que es
redueix el tamany de la lletra a mesura que s’avança).
Finalment, el símptoma que afecta més a l’entorn del pacient, és el canvi de
l’estat anímic sense motius objectius.
6.2 Diagnòstic
La malaltia de Parkinson sol aparèixer de manera espontània i avança
gradualment i progressivament.
Símptomes:
- Dificultat per botonar els botons
- Impossibilitat de donar la volta al llit
- Impossibilitat d’aixecar-se de la cadira
- Falta d’expressió facial (mirada perduda, boca oberta i falta de
parpelleig)
- Caigudes freqüents
- Refredament dels peus
- Pell greixosa
- Arrossegar els peus
- Lentitud per menjar
- Lentitud de moviments
- Parlar en veu baixa, dèbil i monòtona
- Rigidesa a les extremitats
- Tremolors
- Insomni
13

La malaltia de Parkinson Anna Tristany Codina
Els símptomes no són perceptibles fins que hagin mort un 80% de les cèl·lules
de la substància negra (reserva funcional).
El diagnòstic es basa en l’historial i els signes. Més endavant es fa l’exploració
física. La confirmació diagnòstica és la resposta al tractament amb levodopa.
TAC
El diagnòstic precís definitiu l’ha de fer
un neuròleg mitjançant la TAC cranial
(vegeu annex) o bé la ressonància
magnètica, que produeixen imatges de
les diferents seccions del cervell. No es
pot veure si el pacient té Parkinson,
només serveixen per descartar altres
trastorns.
També s’utilitzen altres mètodes de
diagnòstic amb imatge com la PET i la
SPECT (vegeu annex), que són capaços de
visualitzar la dopamina a l’encèfal del pacient
per afirmar que es tracta de Parkinson.
A més a més, també es poden fer
radiografies o anàlisis de sang per confirmar
que els símptomes no siguin a causa d’una
altra malaltia. Imatge de la PET
S’ha d’excloure la possibilitat d’un parkinsonisme secundari. Tampoc no s’ha de
confondre amb la malaltia d’Alzheimer o altres trastorns, ja que el Parkinson no
provoca demència, generalment.
6.3 Evolució
Quan la malaltia ja es troba prou avançada, al pacient ja se li noten els
símptomes més clars que corroboren que té la malaltia de Parkinson i
descarten una altra patologia. Aquestes característiques són:
o Tremolor
o Rigidesa i tensió muscular
14

La malaltia de Parkinson Anna Tristany Codina
o Postura encorbada
o Alteració de l’equilibri
o Bradicinèsia (lentitud de moviments). El pitjor tipus de bradicinèsia pot
causar la congelació, quan el pacient sent que no es pot moure.
o Acinèsia (absència de moviment o congelació)
o Cara inexpressiva
o Veu baixa, dèbil i monòtona
o Depressió (en la majoria de pacients en alguna etapa de la malaltia)
o Canvis de personalitat
o Demència (en pocs casos)
7. TRACTAMENT
El que crida més l’atenció en la postura d’un pacient de
Parkinson és la inclinació cap endavant i lateral del tronc i la
barbeta que s’enfonsa cap endavant sobre l’estèrnum.
El tractament de la malaltia de Parkinson sempre ha de dependre del pacient i
de l’estadi de la malaltia, és individual i únic per a cada persona. Els fàrmacs
s’han d’anar modificant i combinant al llarg de la malaltia segons les necessitats
del pacient.
L’objectiu és controlar els símptomes de la malaltia per restaurar l’equilibri entre
la dopamina i l’acetilcolina al cervell.
Es basa en la restitució de les substàncies químiques del cervell, els nivells de
les quals es redueixen o s’acaben amb la malaltia.
La substància més afectada és la dopamina, que disminueix lentament durant
anys sense que apareguin símptomes (apareixen a partir d’un 80% de
15

La malaltia de Parkinson Anna Tristany Codina
disminució de dopamina). La dopamina es troba als ganglis basals (grups de
neurones situats a la base del cervell).
El medicament que serveix per substituir la dopamina perduda és la levodopa
que redueix el tremolor i la rigidesa muscular i millora el moviment.
Generalment, el tractament d’aquesta malaltia es realitza dins de tres àrees: la
farmacologia, la rehabilitació i la cirurgia (quan sigui possible).
7.1 Fàrmacs
Per disminuir els efectes d’aquesta malaltia es pot utilitzar una gran varietat de
fàrmacs, els més utilitzats són, a nivell genèric:
FÀRMACS QUE AUGMENTEN ELS NIVELLS DE DOPAMINA AL CERVELL
- Levodopa: en combinació amb els inhibidors de la dopa descarboxilasa
(enzim que converteix la levodopa en dopamina) com la carbidopa o la
benserazida, per inhibir el metabolisme perifèric de la levodopa i així
disminuir-ne els seus efectes secundaris com, per exemple, la discinèsia
(vegeu annex). És el fàrmac més eficaç.
AGONISTES SINTÈTICS DE LA DOPAMINA (vegeu annex): Fan la mateixa
acció que la dopamina al cervell.
- Bromocriptina
- Pergolida: més car que la bromocripitina.
- Pramipexol
- Cabergolina
INHIBIDORS DE LA MAO-B (vegeu annex)
- Selegilina: ajuda als malalts a disminuir la dosis de levodopa - carbidopa
necessària per controlar els símptomes, allargant-ne l’efecte.
- Rasagilina: més car que la selegilina. S’està estudiant si pot tenir efectes
neuroprotectors.
16

La malaltia de Parkinson Anna Tristany Codina
INHIBIDORS DE LA COMT (vegeu annex)
- Entacapona: bloqueja la degradació de dopamina al cervell.
- Tolcapona
Impedeixen que la levodopa sigui destruïda abans d’arribar al cervell.
Només són eficaços quan s’administren conjuntament amb la levodopa,
substrat de la COMT.
ANTICOLINÈRGICS (vegeu annex)
- Benztropina
- Trihexifenidil: efecte inhibidor sobre el SNC i antiespasmòdic per la
ALTRES
relaxació de la musculatura llisa.
- Difenhidramina (antihistamínic): actua bloquejant els receptors H1 de la
histamina (substància que intervé en el control del son), per això pot
ajudar a agafar més aviat el son i millorar-ne la qualitat.
- Amantadina (antivíric sintètic): actua potenciant les respostes
dopaminèrgiques del SNC, alliberant la dopamina.
Aquests medicaments no curen la malaltia ni n’aturen l’evolució, però faciliten el
moviment i ajuden a portar a terme una vida funcionalment activa.
Efectes secundaris dels fàrmacs:
- Nàusees
- Depressió
- Sequedat de la boca
- Visió borrosa
Al principi de la malaltia, el tractament amb levodopa pot provocar nàusees,
vòmits i desmais, que desapareixen al cap d’unes setmanes.
Quan la malaltia ja es troba bastant avançada es pot produir el fenomen “on -
off”. En el moment de màxim efecte del medicament (període “on”) el pacient
gaudeix de mobilitat i independència i llavors, de sobte, apareix el període “off”
en què el pacient es queda immòbil i bloquejat. Aquest fenomen desapareix
17

La malaltia de Parkinson Anna Tristany Codina
quan la medicació del pacient és l’adequada, sense passar-se de la dosi,
potser reduint-la i prendre-se-la amb més freqüència.
A la llarga, el tractament amb levodopa també pot produir discinèsies, distonies
(vegeu annex), confusions mentals o al·lucinacions.
Per això, se sol endarrerir el tractament amb levodopa fins que sigui necessari
i, al principi, es comença amb un sol fàrmac que sol ser un agonista de la
dopamina o bé un inhibidor de la MAO-B.
7.2 Teràpies
La pràctica diària del màxim d’activitats físiques possibles i el seguiment d’un
programa regular d’exercicis pot contribuir a què els afectats de la malaltia
mantinguin la mobilitat i se sentin bé amb ells mateixos. L’exercici físic ajuda a
combatre la depressió.
Per mantenir-se actiu és recomanable fer fisioteràpia, logopèdia i teràpia
ocupacional (vegeu annex), sempre prenent la medicació corresponent. També
hi ha la musicoteràpia i l’arteràpia.
També és important fer una dieta rica en fibres, fruita i verdures i una ingesta
d’aliments i líquids adequada per contrarestar el restrenyiment produït per la
inactivitat, la deshidratació i l’ús d’alguns fàrmacs. En aquest sentit és útil afegir
suplements de fibra a la dieta i, com a última opció, prendre laxants per
mantenir la regularitat de la funció intestinal.
El tractament psicològic és bàsic en els pacients de Parkinson durant tota la
malaltia.
7.3 Tractament quirúrgic
La cirurgia en aquesta malaltia es va introduir entre 1950 i 1960, abans del
descobriment de la levodopa.
Les intervencions quirúrgiques consisteixen en destruir petites porcions del
cervell situades als ganglis basals (cirurgia estereotàxica: consisteix en causar
diminutes lesions destructives als ganglis basals mitjançant un aparell
estereotàxic de precisió, molt exacte per controlar els símptomes). La cirurgia
18

La malaltia de Parkinson Anna Tristany Codina
estereotàxica només es pot fer servir en casos de tremolor i rigidesa en un
costat del cos durant el primer estadi de la malaltia, sempre que el pacient no
respongui a altres tractaments. Actualment, aquest tipus de cirurgia s’utilitza
molt al Japó.
També es pot fer mitjançant el transplantament al cervell de cèl·lules nervioses
procedents del teixit fetal humà, riques en dopamina o bé implantant teixit de la
substància negra, productora de dopamina, per restaurar l’equilibri entre la
dopamina i l’acetilcolina al cervell.
Concretament, hi ha tres tipus de cirurgia possible en els pacients de la malaltia
de Parkinson:
Cirurgia estereotàxica: la palidotomia o la talamotomia, introduïdes al
1950-1960.
Palidotomia: l’objectiu és provocar una lesió del globus pàl·lid (part dels
ganglis basals juntament amb el caudat i el putamen) per millorar els
símptomes de tremolor, rigidesa i bradicinèsia.
Talamotomia: és el mateix procediment que la palidotomia, però es provoca el
tall al tàlem, tal com diu la paraula.
L’inconvenient és que només es realitzen en un sol costat del cervell.
Nuclis afectats per la cirurgia estereotàxica
L’estimulació cerebral profunda que s’utilitza actualment, consisteix en
introduir una sonda en una zona concreta del cervell que s’activa
mitjançant un corrent elèctric, generant impulsos per disminuir l’activitat
19

La malaltia de Parkinson Anna Tristany Codina
en zones hiperactives del cervell. Aquest tipus de cirurgia millora els
símptomes de la malaltia, sobretot la tremolor.
És el tipus de cirurgia més efectiva descoberta fins ara.
Estimulació cerebral profunda
Una altra opció seria la criotalamotomia, que consisteix en la inserció d’una
sonda molt freda al tàlem per parar el tremolor. Però encara s’està investigant.
També s’ha provat de realitzar una petita intervenció, en la qual s’administra
levodopa al budell a través d’una sonda permanent. Aquesta intervenció pot
servir als pacients per controlar les fluctuacions dels símptomes i els
moviments involuntaris.
El transplantament cel·lular també és actual però encara no està
confirmada la seva efectivitat. Es fa mitjançant les cèl·lules de la
glàndula suprarenal del pacient que fabriquen dopamina.
També s’ha experimentat en el transplantament de cèl·lules de la
substància negra o bé cèl·lules fetals humanes, però s’ha de continuar
investigant per corroborar si és eficaç.
Hem de dir que, en aquesta malaltia, la cirurgia encara està en fase
experimental i només s’aplica com a última opció en poques persones en el cas
que no resulti el tractament amb fàrmacs. La decisió d’operar l’ha de prendre
un neuròleg. S’està investigant noves tècniques, però els pacients que
20

La malaltia de Parkinson Anna Tristany Codina
decideixen recórrer a la cirurgia són pocs, ja que s’han de valorar els
avantatges i els inconvenients.
Actualment, encara no existeix cap operació capaç de curar definitivament la
malaltia de Parkinson, però la cirurgia pot servir a alguns pacients per millorar
el tremolor i poder reduir la medicació.
8. PREVENCIÓ
L’apartat de prevenció del Parkinson no es pot estudiar a fons, ja que com que
no se sap la causa que provoca la malaltia de Parkinson, no es pot investigar
mètodes eficaços per prevenir-la. Tot i així, han sorgit diversos fàrmacs per
endarrerir-ne l’evolució com els agonistes dopaminèrgics o els inhibidors de la
MAO-B, per endarrerir el tractament amb levodopa.
Hi ha tres tipus de prevenció:
Prevenció primària:
Amb antioxidants, com per exemple la vitamina E, però la seva eficàcia encara
no està confirmada.
Prevenció secundaria: Detecció precoç o neuroprotecció: s’ha d’intentar
mantenir l’autonomia del pacient el major temps possible mitjançant el control
dels símptomes.
Es pot fer mitjançant la selegilina, que actua d’inhibidor de la MAO-B (enzim
que disminueix i destrueix la dopamina del cervell) i així produeix un increment
de la quantitat de dopamina i millora la transmissió dopaminèrgica.
També es pot fer mitjançant agonistes dopaminèrgics, que tenen propietats
oxidants, com la bromocriptina.
Prevenció terciària: S’ha de controlar les complicacions derivades de l’ús dels
fàrmacs en la malaltia (discinèsies, fluctuacions motores o depressions).
Es pot fer mitjançant la fisioteràpia, el tractament amb levodopa o bé el
tractament quirúrgic (palidotomia o talamotomia, estimulació cerebral profunda i
transplantament cel·lular).
21

La malaltia de Parkinson Anna Tristany Codina
Conclusions:
La prevenció primària no és gaire recomanable ja que com que no se sap
l’origen de la malaltia de Parkinson, no es pot estudiar una prevenció eficaç per
no patir aquesta malaltia.
La prevenció secundaria és efectiva gràcies als avenços que hi hagut en
farmacologia, per endarrerir al màxim el transcurs d’aquesta malaltia.
La prevenció terciària també resulta molt efectiva, bàsicament pel descobriment
de la levodopa i gràcies a les diverses opcions de rehabilitació (fisioteràpia,
teràpia ocupacional, etc.) que permeten millorar la qualitat de vida dels malalts.
9. ÚLTIMS AVENÇOS
Durant els últims anys s’han fet grans progressos en el desenvolupament de
nous tractaments per aturar la progressió de la malaltia o fins i tot curar-la
definitivament.
La investigació es basa en:
- Trobar la causa que provoca la malaltia de Parkinson.
- Poder fer un diagnòstic precoç de la malaltia.
- Buscar una protecció del cervell contra la malaltia.
- Evitar el progrés de la malaltia.
- Restaurar les cèl·lules productores de dopamina del cervell.
- Buscar mètodes més efectius per l’administració de fàrmacs, a causa de
què els pacients tenen problemes de deglució per la postura encorbada.
- Trobar nous mitjans per tractar i curar la malaltia.
Alguns avenços que han sortit a la llum els últims anys són:
Transplantaments de cèl·lules mare
Els transplantaments de cèl·lules mare, que poden ser pluripotents
(embrionàries) o fetals, consisteixen en implantar cèl·lules productores de
dopamina a l’encèfal dels pacients per substituir les que s’han perdut a causa
de la malaltia.
22

La malaltia de Parkinson Anna Tristany Codina
19/03/2009
“Científics de la Universitat de Bonn han aconseguit fabricar cèl·lules mare
basant-se en les cèl·lules mare humanes, així s’han implantat al cervell d’un
ratolí i s’han comunicat amb altres cèl·lules.“
http://www.mediaforis.com/sevibe/
Teràpia gènica
La teràpia gènica consisteix en la introducció de gens actius al cervell del
pacient per substituir els gens defectuosos.
10/11/2009
“La teràpia gènica per la malaltia de Parkinson consisteix en la substitució dels
gens defectuosos. Dóna resultats als 6 mesos. És eficaç, però hi ha el risc
d’hemorràgia cerebral.”
http://www.parkinsondisease.com/
Neuroprotecció
Consisteix en evitar la pèrdua de cèl·lules nervioses del cervell (neurones).
S’està estudiant fàrmacs neuroprotectors
com la rasagilina per endarrerir l’evolució del
Parkinson. Actua com la selegilina, que fa
d’inhibidor de la MAO-B, provocant un
augment de dopamina al cervell.
Rasagilina
També s’investiguen fàrmacs capaços d’evitar que certes substàncies tòxiques
perjudicials malmetin les cèl·lules nervioses del cervell, per prevenir-ne la
destrucció.
01/05/2007
“Científics de la Vall d'Hebron aconsegueixen impedir la mort progressiva de les
neurones en cervells de ratolí.”
http://www.3cat24.cat/
23

La malaltia de Parkinson Anna Tristany Codina
10. COM AFECTA EL PARKINSON A NIVELL
PSICOLÒGIC?
Per redactar aquest apartat pràctic del treball em va semblar interessant anar a
buscar informació en una associació de malalts de Parkinson, ja que així podria
veure de primera mà els ajuts que hi ha per les persones afectades d’aquesta
malaltia.
Vaig decidir anar a l’Associació Catalana de Parkinson de Blanes, a la comarca
de la Selva. Tota l’associació és un grup i s’ajuden, sobretot psicològicament,
encara que per cada persona afectada hi ha teràpies diferents.
Vaig poder parlar amb el seu president, Antoni Olmo, que em va explicar com
funcionava la seva associació i em va ensenyar una sala on hi havia taules per
jugar amb jocs de taula per exercitar la ment i també la sala annexa on hi havia
màquines per fer la fisioteràpia.
Associació Catalana de Parkinson de Blanes
10.1 Entrevista a Antoni Olmo, president de l’Associació
Catalana de Parkinson de Blanes i comarca de La Selva / Alt
Maresme
1. Quina relació té vostè amb aquesta malaltia?
Sóc malalt de Parkinson des de fa 9 anys.
24

La malaltia de Parkinson Anna Tristany Codina
2. Quina és la funció del president de l’Associació Catalana de Parkinson
de Blanes i Comarca de la Selva?
Dirigir i representar legalment l'associació, per delegació de l'Assemblea
General i de la Junta Directiva.
Objectiu principal: millorar la qualitat de vida del malalt.
3. Com poden accedir els malalts a l’associació?
L’associació acull a tothom qui estigui predisposat a complir els estatuts de la
nostra entitat i així poder millorar la qualitat de vida del malalt.
4. Actualment, quines activitats feu des de l’associació per ajudar als
malalts de Parkinson?
Primer de tot cal deixar clar que aquesta és una associació sense ànim de
lucre, tota l’associació és un grup.
Fem tot allò que millora la vida del malalt i del cuidador (grupal i individual) Com
per exemple: fisioteràpia, hidroteràpia, logoteràpia, teràpia ocupacional (tractar
els dèficits cognitius per millorar les accions de la vida diària (AVD) com
escriure, menjar, aixecar-se de la cadira o del llit, etc) i totes les activitats
destinades a millorar la qualitat de vida del malalt.
5. Els malalts de Parkinson què necessiten més: ajuda psicològica o
física?
Les dues i més. Al ser una malaltia degenerativa (procés progressiu) durant
algun moment de la malaltia gran part dels afectats tenen una depressió. Per
això és important estar fort físicament i psicològicament.
6. Feu teràpies de grup?
Sí, per descomptat. És necessari i imprescindible, però és necessita molta
implicació.
7. En què consisteixen?
L’objectiu és facilitar, millorar, promoure i controlar grups d’ajuda mútua (GAM).
Com per exemple quan anem a natació, passem més estona al vestidor
ajudant-nos els uns als altres, que no pas a la piscina.
25

La malaltia de Parkinson Anna Tristany Codina
(L'ajuda mútua enforteix el grup i en tot moment és útil i necessària).
8. Dins l’associació es troba amb diferents tipus de Parkinson?
Sí.
No hi ha cap Parkinson igual, perquè no hi ha cap malalt que estigui al mateix
nivell de la malaltia. Cada pacient té símptomes diferents.
Actualment, hi ha 9 tipus de Parkinson i 6 estadis de la malaltia(depenent de
l'estat físic i psíquic dels afectats es classifiquen en sis estadis de la malaltia).
9. Coneix casos en què la malaltia afecti a l’intel·lecte?
Sí.
Encara que sense mostrar una relació totalment directa, els problemes
cognitius solen anar en paral·lel amb la progressió i gravetat de la malaltia,
perquè a part de la malaltia poden sortir altres demències. Crec que és un 7-
8% dels casos.
10. Quins consells li donaria a un malalt de Parkinson?
Ha de lluitar contra l’apatia (que és l’enemic número 1), buscar-se obligacions
diàries i fer sempre el que pugui fer, no aturar-se.
11. Es preveuen avenços a curt termini per curar la malaltia?
S’està investigant molt, però no prou.
Esperem i desitgem que sí.
12. Per acabar, creu que el Parkinson és hereditari?
Oficialment, no. Però extraoficialment, s’han investigat gens que demostren que
hi pot haver algun principi.
Conclusió personal:
Entrevistar a un president d’una associació de Parkinson, m’ha ajudat a veure
l’esforç i dedicació d’una sèrie de persones que de forma voluntària col·laboren
en les relacions socials i la millora de la vida quotidiana dels afectats. Són tot
un grup, entre tots ho fan tot i això és d’admirar.
26

La malaltia de Parkinson Anna Tristany Codina
És molt important l’ajuda psicològica en la malaltia de Parkinson, perquè és
difícil d’acceptar la pèrdua de capacitats i pot provocar trastorns de tipus
depressiu.
10.2 2a Trobada Internacional de Unidos Contra el Parkinson
(UCP)
El dia 10 d’octubre de 2009 vaig assistir en una taula rodona de Parkinson –
“Inicio Temprano”, emmarcada en la 2a Trobada Internacional de Unidos
Contra el Parkinson. Aquesta trobada es va celebrar a l’hotel Evenia Olympic
Resort de Lloret de Mar.
Aquests eren els ponents de la taula (de dreta a esquerra):
27

La malaltia de Parkinson Anna Tristany Codina
- Fina Extremera: metgessa en medicina general de Blanes, Atenció
Primària.
- M. Cruz Crespo: psicòloga de la clínica Teknon de Barcelona i de
l’hospital Althaia de Manresa.
- Francesc Miquel: doctor especialitzat en neurologia de la Unitat de
Parkinson de la clínica Teknon de Barcelona.
- Fulbio Capitanio: moderador.
- Francisco Montesinos: usuari de Parkinson des de fa 16 anys, resident a
Madrid.
- Noia usuària de Parkinson des de fa 9 anys, resident a Baracaldo.
(No li vaig poder entendre el nom ja que articulava malament degut a la
malaltia.)
Resum de la conferència:
Primer de tot, el moderador va començar explicant que és important dir “usuaris
de Parkinson” en lloc de “afectats de Parkinson”. També va dir que explicarien
la proposta d’actuació davant el diagnòstic de la malaltia.
El Dr. Miquel va començar dient que hi ha la discussió (i encara no se sap)
sobre si el Parkinson és una o vàries malalties.
Especialistes del Regne Unit van fer un treball pel diagnòstic del Parkinson.
Van comprovar que en les autòpsies de cervells de malalts de Parkinson un
20% tenien altres malalties.
28

La malaltia de Parkinson Anna Tristany Codina
El Parkinson es caracteritza per la tremolor en repòs i el trastorn postural. És
fonamental la resposta al tractament dels primers mesos de la malaltia. Hi ha
un costat del cos més afectat que l’altre. Si l’afectació és simètrica no es tracta
de Parkinson sinó de parkinsonismes.
Les complicacions motores solen aparèixer entre els 5 i 10 anys de la malaltia.
Si a partir d’aquí no se’n produeixen es pot tractar de la malaltia dels cossos de
Lewys.
Les causes poden ser hereditàries (genètiques), el Parkinson familiar afecta a
un 5 - 10% dels casos. La causa que provoca la malaltia és desconeguda però
s’han fet estudis que demostren que pot ser produïda per herbicides,
pesticides, tòxics ambientals, combinats amb la genètica de la persones.
Els casos amb tremolor són més benignes que si no n’hi ha.
Hi ha malalts que presenten un trastorn cognitiu (demència), que no és igual
que la de l’Alzheimer, i n’hi ha que no. Cada persona és única.
Moltes vegades es confon amb una depressió.
Els primers símptomes no motors que es poden presentar dos o tres anys
abans de la malaltia són: la depressió, el restrenyiment, constipats continus,
dolors articulars, trastorns de l’olfacte, problemes a la pell o bé alteració del
son.
La metgessa de Blanes creu que és important en els inicis fer les analítiques
corresponents i derivar el pacient al neuròleg per descartar altres quadres
clínics que tinguin símptomes semblants. Es tarda a diagnosticar-la perquè els
símptomes específics no són molt clars en els inicis, si no s’arriba a fer un
diagnòstic precoç s’ha d’estar alerta davant de qualsevol canvi en la persona.
Es tracta d’una patologia multidisciplinària. Una vegada diagnosticat i quan es
comença a medicar poden sortir altres complicacions, que calen anar controlant
amb l’ajuda d’altres especialistes com els fisioterapeutes i psicòlegs. S’ha
d’intentar mobilitzar al màxim totes les articulacions per aconseguir una millor
qualitat de vida.
Si ens mantenim actius, la simptomatologia de l’usuari millora.
James Parkinson va definir aquesta malaltia com una “paràlisi agitant” tot i que
aquesta definició no és apropiada, ja que no és cap paràlisi, i també provoca la
contradicció de què si fos una paràlisi, no seria agitant.
29

La malaltia de Parkinson Anna Tristany Codina
Hi ha dues línies de tractament: la L-Dopa (Carbidopa-Levodopa, Benzerazida-
Levodopa, Presentaciones Retard, Selegilina, Tolcapone, Entacapone o
Rasagilina) i els agonistes dopaminèrgics, fàrmacs sintetitzats que ajuden al
cervell a retardar l’inici amb levodopa, (Bromocriptina, Pergolide, Cabergolina,
Pramiprexo, Ropinirole, Rotigotin).
Els agonistes dopaminèrgics proporcionen una substància molt semblant a la
dopamina que transmeten al cervell mitjançant la sinapsis.
L’aparició d’aquests medicaments ha significat un canvi radical en el tractament
de la malaltia. S’incrementa l’eficàcia i es retarda el tractament amb Levodopa.
Combinant bé els medicaments amb la mínima dosi es guanya qualitat de vida,
més o menys entre 10 i 15 anys amb bona qualitat de vida.
En el moment del diagnòstic cada persona reacciona diferent: xoc o impacte
negatiu, satisfacció havent trobat una causa a allò que no tenia resposta,
sol·licitud d’informació de seguida o no, depèn de cadascú. El “Dr. Google” a
vegades produeix més angoixa. Cal tenir en compte la família.
La psicòloga va remarcar que hi ha d’haver una bona comunicació entre el
pacient i el neuròleg, per anar resolent dubtes.
Els usuaris també van dir que cal un recolzament psicològic important i una
elaboració d’un protocol de diagnòstic en l’atenció primària.
La freqüència de la depressió en el Parkinson és un percentatge variable (5 de
cada 10 persones amb Parkinson tenen una depressió tard o d’hora). La causa
és la necessitat d’adaptar-se als canvis o una sèrie de disfuncions en el
sistema de neurotransmissió cerebral (implicats en el trastorn emocional). Al
Parkinson juvenil, la depressió és més freqüent.
Al torn de preguntes, van recalcar que per un diagnòstic correcte i un
tractament adequat es necessita una bona confiança entre el metge i el
pacient. També és important que els afectats s’adrecin a les associacions on
tothom en pot formar part per millorar la qualitat de vida. Cal destacar que
l’associació en són els usuaris, però també la família.
Actualment, hi ha tres alternatives quirúrgiques: la intervenció (estimulació
continua del nucli subtalàmic del cervell), injectar levodopa amb bomba amb
estimulació continua al cervell i lepomorfina (és un agonista dopaminèrgic que
actua per via subcutània).
30

La malaltia de Parkinson Anna Tristany Codina
Finalment, van explicar que avui en dia encara no s’ha descobert cap fàrmac
que sigui neuroprotector. Esperem que se’n descobreixi algun.
Aquesta és la foto del meu avi i jo amb el president de l’Associació Catalana de Parkinson de
Blanes en finalitzar la xerrada.
10.3 Altres informacions
El dia mundial de Parkinson és l’11 d’abril i fins el 2009 s’han celebrat 10
edicions.
A Catalunya ja s’han organitzat dues maratons dedicades al Parkinson: al 1996
va ser la primera (malalties neurològiques) i al 2005 se’n va fer una altra
(Alzheimer i altres malalties del cervell).
Aquests són alguns exemples de personatges famosos afectats de Parkinson,
perquè es vegi que aquesta malaltia pot afectar a tothom:
Joan Pau II (Papa), Michael J. Fox (actor), Francisco Franco (dictador), Adolf
Hitler (dictador), Salvador Dalí (pintor), Cassius Marcelus Clay (boxejador, que
es va canviar el nom per Muhammad Alí), etc.
“La mort del malalt de Parkinson no és de cap manera dramàtica. La majoria
dels malalts entren en una crisis acinètica, es cansen cada vegada més i
finalment s’adormen per sempre.”
31

La malaltia de Parkinson Anna Tristany Codina
11. ÉS HEREDITARI?
En aquest apartat vaig optar per anar a parlar amb una especialista amb
neurologia, ja que així em podria donar informació sobre aspectes més mèdics
de la malaltia i em podria resoldre els dubtes que tenia i donar-me’n la seva
opinió.
11.1 Entrevista al Dr. Josep Abós, especialista en neurologia
El doctor Josep Abós és neuròleg i actualment treballa a l’hospital St. Joan de
Déu de Manresa.
1. Com em definiria la malaltia del Parkinson?
La malaltia de Parkinson és un procés degeneratiu, crònic i progressiu del
sistema nerviós central que comença entre els 50 i 80 anys i que es
caracteritza per la presència de tremolor, lentificació i rigidesa generalitzada.
2. Hi ha diferents tipus o graus de Parkinson?
Hi ha diferents graus. L’1 quan la malaltia és només d’un costat, el 2 quan
afecta als dos costats però no hi ha alteració de l’equilibri, el 3 quan ja hi ha
inestabilitat però el malalt pot caminar sol, el 4 quan s’ha d’ajudar al malalt a
caminar i el 5 quan no queda més remei que anar amb cadira de rodes.
3. Quina prova determina que la persona en qüestió té la malaltia?
El diagnòstic és clínic per les preguntes que fa el metge i els signes que veu a
l’exploració. Hi ha proves com la TAC cranial o la ressonància magnètica que
ajuden a concretar el diagnòstic i sobretot a descartar altres patologies que
poden semblar una malaltia de Parkinson (els parkinsonismes secundaris).
4. Els malalts de Parkinson què necessiten més: ajuda psicològica o
física?
Tots dos tipus d’ajuda. Els malalts caminen malament, estan “agarrotats”, tenen
caigudes i, per tant, és necessari una ajuda física però també solen estar
32

La malaltia de Parkinson Anna Tristany Codina
desanimats i deprimits per veure’s malalts per el que fa falta gairebé sempre
ajuda psicològica.
5. Com treballen els medicaments al cos del pacient per atenuar la
malaltia?
Les cèl·lules nervioses, les neurones, es comuniquen entre si per compostos
químics que són els neurotransmissors. A la malaltia de Parkinson hi ha un
d’aquests neurotransmissors que es produeix en menys quantitat (la
Dopamina). Els tractaments van dirigits a donar per via oral aquest
neurotransmissor que manca i en donar substàncies que impedeixen que el
neurotransmissor es destrueixi.
6. Poden produir efectes secundaris?
Tots els medicaments produeixen efectes secundaris. Els més freqüents són
trastorns digestius (nàusees, vòmits, diarrees), però també altres símptomes
com moviments anormals, postures alterades, baixades de pressió, etc.
7. Quina és la incapacitat més gran que pot tenir una persona afectada en
la vida quotidiana?
Segons com, els malalts poden quedar en cadira de rodes.
8. En tots els casos la malaltia afecta a la parla?
Normalment s’afecta la parla per la rigidesa de la musculatura de la boca i el
coll, la parla es fa lenta, fluixa i monòtona.
9. Creu que el Parkinson és hereditari?
La malaltia de Parkinson en si no és hereditària.
10. Creu que en un futur tindrà cura aquesta malaltia?
De moment no hi ha cura, els medicaments són només per millorar els
símptomes, però en un futur, si es poden implantar neurones a la zona malalta
(la zona que produeix el neurotransmissor que està disminuït), es podria tractar
la causa de base.
33

La malaltia de Parkinson Anna Tristany Codina
11. Com és el tracte amb els pacients? Quina és la funció del neuròleg?
La funció del neuròleg és diagnosticar i buscar el tractament més apropiat per a
cada un dels malalts. Són malalties molt cròniques que s’han d’anar seguint ja
que a vegades el tractament que va bé a una persona no li va bé a una altra.
Durant l’evolució poden aparèixer símptomes nous i desaparèixer d’altres. Una
altra funció del neuròleg és fer que el malalt se senti escoltat i estigui segur que
es fa tot el que es pot per ell.
Conclusió personal:
He pogut diferenciar els diversos graus que té la malaltia, he après com
reacciona l’organisme davant aquesta malaltia i com actuen els medicaments
receptats pel metge per controlar-la. També he vist que la funció del neuròleg
no només és mèdica, sinó que també ha de fer una mica de psicòleg amb els
pacients, perquè a diferència de l’Alzheimer, aquesta és una malaltia que
normalment no afecta a l’intel·lecte.
El que m’ha sorprès més de l’entrevista és que el doctor afirma que el
Parkinson no és hereditari.
11.2 Aspectes hereditaris
Encara que el doctor m’hagi dit que la malaltia de Parkinson no és hereditària,
he trobat informació de diferents fonts que m’asseguren que hi ha un
percentatge d’herència de la malaltia, que pot ser un 5 o un 10%.
Personalment, també crec que pot existir algun factor hereditari lligat amb
l’herència genètica, perquè he vist, per exemple, que a la comunitat Amish hi
ha d’haver algun factor que influeixi en aquesta herència, ja que la freqüència
d’afectats parkinsonians és molt alta comparada amb altres llocs del món, un
6% de malalts de més de 60 anys. D’altra banda també penso que hi poden
haver altres factors: ambientals, tòxics (pesticides, herbicides, fungicides,
monòxid de carboni, manganès, mercuri, MPTP), etc. Encara que el més
probable és que hi pugui haver una predisposició genètica en certes persones
per contreure aquesta malaltia, cosa que si ho combinem amb factors
34

La malaltia de Parkinson Anna Tristany Codina
ambientals o tòxics que puguin intervenir en aquestes persones, això fa que
desenvolupin la malaltia de Parkinson.
Per tot això, vull estudiar a fons el cas de la meva família, ja que hi ha tres
afectats en quatre generacions, cosa que em fa pensar que es pugui tractar
d’un Parkinson hereditari.
12. UN CAS CONCRET: EVOLUCIÓ DEL PARKINSON
EN UNA PERSONA AFECTADA
El meu avi pateix el Parkinson des de fa 10 anys. Actualment té 74 anys i, amb
dificultats però amb el cap ben clar, pot continuar fent el seu treball diari.
12.1 Entrevista a Jesús Tristany Reig, afectat de Parkinson
El Jesús Tristany Reig és un home de 74 anys, casat i amb tres fills que viu a
Navès. Actualment està jubilat, però diàriament continua fent de pagès, entre
altres coses. Pateix la malaltia de Parkinson des de fa 10 anys.
1. Quina edat tenia quan li van diagnosticar la malaltia?
64 anys.
2. Com li va afectar aquesta notícia?
Com que feia dies que no em trobava gaire bé ja m’ho vaig pensar. Tenia
tremolors.
3. I als seus familiars?
També s’ho van pensar que era Parkinson.
4. En saber que es tractava d’una malaltia incurable, com es plantejava el
futur?
Pensava que a la llarga em quedaria amb cadira de rodes, encara que ara,
amb 74 anys, vaig caminant per mi mateix.
35

La malaltia de Parkinson Anna Tristany Codina
5. El metge què li va aconsellar? Li va recomanar que deixés de treballar o
bé continués fent la seva rutina diària?
Em va dir que era Parkinson, em va receptar medicament i em va dir que fes
vida normal.
6. Més endavant va haver de renunciar al seu treball diari?
No, sempre he anat fent el que puc, però treballant menys.
7. Com li ha evolucionat la malaltia fins ara?
Cada vegada em recepten medicaments més forts ja que el cos s’hi acostuma i
fan menys efecte. També em baixen les defenses i tinc menys força.
8. Actualment, quants fàrmacs s’ha de prendre al dia per controlar
aquesta malaltia?
4 medicaments: Mirapexin, Madopar, Comtan i Sinemet Plus retard.
9. Li costa més fer les activitats diàries com vestir-se o bé menjar?
Sí.
10. Per això creu que és important tenir l’ajut de la família en tot moment?
Sí, i tant, és una de les coses principals.
11. Creu que en qualsevol malaltia d’aquestes característiques, canvia el
plantejament del pacient per donar una altre sentit a la vida? Dit d’una
altra manera, creu que ara valora més les coses?
Sí.
12. Què aconsellaria als malalts que es trobin en aquesta situació?
Que no es posin nerviosos, tenir molta paciència i que es prenguin el
medicament tal com el recepta el metge. Molta voluntat.
36

La malaltia de Parkinson Anna Tristany Codina
Conclusió personal:
Aquesta entrevista m’ha servit per veure la malaltia des del punt de vista d’una
persona afectada que viu la malaltia d’una forma pacient i voluntariosa, però
sense renunciar al seu treball diari.
12.2 Fitxa d’avaluació neurològica del pacient
Anamnesi: (vegeu annex)
Activitat laboral: Pagès.
Hàbits alimentaris, esportius i tòxics: Fa una dieta equilibrada i, actualment, ni
fuma ni beu. Va al gimnàs.
Antecedents patològics: Hepatitis B molt greu.
Patologia actual: Malaltia de Parkinson i principi d’artrosi.
Medicació: Sí, 4 medicaments pel Parkinson i 3 tipus més per altres problemes,
en total, 10 dosis al dia.
Estat emocional: Normal.
Antecedents familiars: La seva mare havia tingut Parkinson i s’havia quedat en
cadira de rodes. Una tieta, germana de la seva mare, també patia Parkinson
d’evolució ràpida.
Observació:
En SD (Sedestació) quan el pacient està assegut s’observa:
- Escoliosi: amb hipercifosi dorsal (convex) (vegeu annex) i amb
hiperlordosi cervical (còncau) (vegeu annex).
- Rectificació lumbar: provoca una hiperlordosi lumbar.
En BP (Bipedestació) quan el pacient està dret s’observa:
- Flexió de genolls.
- Tensió dels isquiotibials.
37

La malaltia de Parkinson Anna Tristany Codina
Exploració neurològica específica:
Balanç articular:
Fenomen de la roda dentada: En estendre passivament l’avantbraç,
prèviament flexionat, es noten els ressalts successius de la musculatura
antagonista que cedeix contínuament a la contracció dels agonistes. És
propi de la rigidesa extrapiramidal.
Amplitud de moviment:
- Colze: -5° en flexió
- Genoll: -10° en extensió
Exploració del to:
Exploració qualitativa:
- Quadrat lumbar esquerre: molt hipertònic (1 dit).
- Quadrat lumbar dret: hipertonia (4 dits).
- Esquena: hipertonia en els suboccipitals.
- Cames: hipertonia als isquiotibials, però no als quàdriceps.
- Reflexes: sí, mantinguts.
Exploració quantitativa (Escala d’Ashworth) (vegeu annex): per
determinar l’espasticitat (vegeu annex).
1: Augment del to al final del recorregut articular.
Exploració de la motricitat voluntària (Escala d’Oxford) (vegeu annex):
4: Moviment articular amb gravetat i certa resistència (bíceps).
Exploració de la sensibilitat:
Sensibilitat superficial (dermatomes):
Nota menys dolor, per tant, té la sensibilitat superficial afectada.
Sensibilitat profunda (el pacient ha de tancar els ulls. Preguntem
quina articulació mobilitzem i li demanem la direcció del moviment
en aquesta articulació):
Bé, sense cap problema.
38

La malaltia de Parkinson Anna Tristany Codina
Exploració de l’equilibri:
L’equilibri es veu més afectat en bipedestació (dret) i extensió.
- Desequilibris (empènyer al pacient cap a diferents direccions per veure
si pot aguantar la pressió sense caure): enrere té menys equilibri.
- Unipodal (mantenir-se dret amb un peu): bé.
- Saltar: bé.
Exploració de la coordinació (fer fixar un objecte a un punt fix):
En moviments precisos es para la tremolor quan ja està fixat al punt fix.
Exploració cognitiva:
Pot parlar bé, però en determinades situacions, li costa més articular i té
més moviment involuntari de la mandíbula.
Encara que el meu avi camina molt encorbat, no ha deixat mai el seu treball
diari, el món de pagès. Amb aquesta malaltia ha après a viure una nova vida,
sense perdre el sentit de l’humor. I com que és un “manetes” s’ha construït una
sèrie d’invents per millorar la seva qualitat de vida:
- Bicicleta amb tres rodes
39

La malaltia de Parkinson Anna Tristany Codina
- Caminador amb rodetes (s’hi va adaptar les rodetes del darrere)
12.3 Medicaments diaris que s’ha de prendre el pacient
Matí:
- MIRAPEXIN (Pramipexol)
- MADOPAR (L-dopa + benserazida)
- COMTAN (Entacapona)
- SINEMET PLUS RETARD (Carbidopa – Levodopa)
40

La malaltia de Parkinson Anna Tristany Codina
Migdia:
- MADOPAR (L-dopa + benserazida)
- COMTAN (Entacapona)
Vespre:
- MIRAPEXIN (Pramipexol)
- UROLOSIN (medicament per la pròstata)
- NATECAL D
- NASSAL
El meu avi té una altra malaltia associada al Parkinson, que és el principi
d’artrosi que pateix, per això va més encorbat del normal en aquesta malaltia.
L’encorbament és propi del Parkinson, però no aquesta flexió tan exagerada de
tronc. És per aquest motiu, que a part de la medicació pròpia de Parkinson,
diàriament pren un suplement de calci (Natecal D i Nassal).
41

La malaltia de Parkinson Anna Tristany Codina
12.4 Arbre genealògic
42

La malaltia de Parkinson Anna Tristany Codina
Patró d’herència:
Autosòmic recessiu
Genotips:
AA – normal
Aa – portador (possibilitat de desenvolupar la malaltia o no)
aa – afectat
3a generació (creuament dels individus II-1 i II-2):
50% afectat / 50% portador
4a generació (creuament dels individus III-4 i III-5):
100% portadors
5a generació (creuament dels individus IV-1 i IV-2):
50% portador / 50% normal
En la 4a i la 5a generació, els gens dels individus són una suposició, ja que
encara no ha passat prou temps com per saber si tindran Parkinson.
Conclusió personal:
A a
a Aa aa
a Aa aa
A A
a Aa Aa
a Aa Aa
A A
A AA AA
a Aa Aa
Jo crec que no podem saber si la malaltia de Parkinson és hereditària o no,
perquè és una malaltia descoberta molt recentment (1867) i no ha passat prous
generacions per saber-ho, ja que els primers estudis (1960) són molt recents i
43

La malaltia de Parkinson Anna Tristany Codina
no han pogut veure una evolució clara sobre si s’hereta, per això consideren
que no es pot afirmar ni descartar.
En el cas de la meva família, sí que es pot veure una relació amb l’herència
genètica però tot són indicis, no està comprovat.
13. CONCLUSIONS
Realitzar el treball de recerca sobre la malaltia de Parkinson m’ha servit per
adquirir el coneixement d’aquesta malaltia al mateix temps que ampliava el
meu coneixement sobre aspectes mèdics.
En tot el meu procés de recerca, he pogut comprovar que aquesta malaltia
afecta tant al malalt com al seu entorn familiar.
La base d’aquesta malaltia és la mort neuronal de la qual no se’n sap la causa,
però que en aquests malalts provoca una degeneració de la substància negra i
una alteració en els neurotransmissors, cosa que comporta l’aparició de
símptomes discapacitants.
Sobre els últims avenços en el tractament quirúrgic, he vist diferents
metodologies per millorar la qualitat de vida del malalt i frenar l’evolució, però,
encara avui en dia, no hi ha cap fàrmac ni cap intervenció capaç de curar
definitivament aquesta malaltia crònica. Si s’esbrinés la causa que provoca la
malaltia de Parkinson, ja n’hi hauria molt de guanyat, ja que així es podria
avançar en el punt del tractament i de la prevenció. D’altra banda sí que es pot
millorar la qualitat de vida del malalt gràcies als progressos que s’han fet en el
camp de la farmacologia, amb la levodopa com a principal medicament. També
mitjançant la fisioteràpia, la logopèdia, la teràpia ocupacional, etc. i fent una
dieta equilibrada sense la necessitat de cap suplement, es pot augmentar el
benestar de les persones afectades.
He vist diferents punts de vista sobre la importància de l’herència en aquesta
malaltia. No n’he trobat gaire informació, però alguns experts asseguren que no
és hereditària, tot i que s’han fet estudis que demostren que la causa genètica
influeix entre un 5 i un 10% dels casos. També he trobat que d’un 15 a un 25%
dels casos, els afectats tenen coneixement d’algun familiar seu que havia
contret la malaltia.
44

La malaltia de Parkinson Anna Tristany Codina
Hi pot haver altres aspectes que hi influeixin com els tòxics ambientals
(pesticides, herbicides, fungicides, monòxid de carboni, manganès, mercuri,
MPTP, etc.) o l’envelliment accelerat.
Les dificultats que he tingut per realitzar el treball han estat: la redacció de
l’apartat de les causes, l’organització dels medicaments en el punt dels
fàrmacs, la comprensió de les intervencions en el tractament quirúrgic, la falta
d’informació en l’apartat de la prevenció, l’explicació dels últims avenços i la
diversitat d’opinions a nivell genètic i hereditari.
Finalment, cal dir que aquest treball m’ha omplert de satisfacció personal per
haver trobat l’explicació de moltes característiques de la malaltia de Parkinson,
que veig diàriament en el meu avi i per haver pogut realitzar una recerca
bastant completa en tots els àmbits d’aquesta malaltia tan desconeguda.
14. BIBLIOGRAFIA
ALCAINE, Sheila, [et al.]: Ejercicios físicos de habla y voz para afectados de
Parkinson.
ALÍ, Rasheda: Té llevaré de la mano para que no te caigas. Guía de la
enfermedad de Parkinson para niños. Prólogo de Muhammad Alí. Ed: J & C
Ediciones Médicas.
ASSOCIACIÓ CATALANA PARKINSON BLANES - LA SELVA: L’altra cara del
Parkinson.
BIRKMAYER, Walther; DANIELCZYK, Walter: La enfermedad de Parkinson.
Ed: Herder. Col.Resortes.
Diccionari enciclopèdic de medicina. Ed: diccionaris de l’Enciclopèdia (dE).
DR. DAVID L. CRAM: Vivir con enfermedad de Parkinson. Guía para pacientes
y familiares. Ed: Neo Person. Medicina y Salud.
45

La malaltia de Parkinson Anna Tristany Codina
Enciclopèdia de Medicina i Salut, Vol. 1,2,8. Ed: Enciclopèdia Catalana.
FIUZA ASOREY, Mª J.; MAYÁN SANTOS, J. M.: ¿Qué es el Parkinson? Guía
de tratamiento para el lenguaje, el habla y la voz. Ed: Pirámide. Manuales
Prácticos de Tratamiento.
FUNDACIÓ “LA CAIXA”: Manual d’intervenció logopèdica en els transtorns de
parla i fonació en el malalt de Parkinson.
FUNDACIÓ “LA CAIXA”, PIÉROLA, Mabel: M’assemblo molt al meu pare.
FUNDACIÓN “LA CAIXA”: Musicoterapia y arteterapia en las enfermedades
neurodegenerativas.
Guía para el paciente con enfermedad de Parkinson. Ed: Lundbeck.
MERCK SHARP & DOHME: Manual Merck de información médica para el
hogar. Ed: Oceano.
PEARCE, John M. S.: La enfermedad de Parkinson. Guías médicas; salud y
bienestar. Ed: Ediciones B, Grupo Zeta.
PEDRO – PONS, Agustín: Patología y clínica médicas. Enfermedades del
aparato respiratorio, mediastino y aparato locomotor. Vol. 3. Ed: Salvat.
WEINER, William J.; SHULMAN, Lisa M.; LANG, Antony E.: La enfermedad de
Parkinson. Una guía completa para pacientes y familiares. Ed: Paidós. Cuerpo
y salud.
15. BIBLIOGRAFIA WEB
http://es.wikipedia.org/wiki/Enfermedad_de_Parkinson
http://viartis.net/parkinsons.disease/
http://www.apanet.org.es/medicamentos.html (22-11-2009)
46

La malaltia de Parkinson Anna Tristany Codina
http://www.fisterra.com/guias2/parkinson.asp
http://www.grec.net/cgibin/medicx.pgm?GECART=0086969 (22-09-2009)
http://www.infodoctor.org/www/meshc10.htm?idos=10573
http://www.parkinsonblanes.org/
http://www.sen.es/publico/video_parkinson.htm
http://www.tv3.cat/videos/180787882
http://www.wikilingua.net/ca/articles/e/n/f/Enfermedad_de_Parkinson_605f.html
(06-10-2009)
La fotografia de la portada (neurona) i les dels apartats 2, 3, 5, 6 i 9 estan
extretes de http://images.google.com/ i les de l’apartat 7 estan extretes de
“Guía para el paciente con enfermedad de Parkinson. Ed: Lundbeck.”
Les fotografies dels apartats 10 i 12 del treball són d’arxiu personal, menys la
de l’associació, extreta de http://www.parkinsonblanes.org/.
16. AGRAÏMENTS
Vull donar les gràcies a tota aquella gent que d’una manera o d’una altra m’han
ajudat a realitzar aquest treball, facilitant-me de bon grat tota la informació
d’aquesta malaltia, ja que, sense tots ells, aquest treball no hauria pogut arribar
a les vostres mans.
Primer de tot, vull donar les gràcies al meu tutor, Carles Ymbernón.
Seguidament dono les gràcies a la meva família pel seu recolzament,
especialment al meu avi, Jesús Tristany. Després vull donar les gràcies al Dr.
Josep Abós, per la seva paciència i el seu temps. També dono les gràcies a
l’Associació Catalana de Parkinson de Blanes, en especial al seu president,
Antoni Olmo. I per acabar, molt agraïda a la fisioterapeuta Júlia Clotet.
47