el tema del mes - El Pou de la Gallina

epitafi mossèn gudiol
Prínceps i princeses
G
ermans i germanes, cada cop sóc més republicà. I això
que la institució de la qual formo part sempre ha estat
la mà dreta de la monarquia i ha beneït moltes de les seves
decisions, actituds i tradicions més rònegues. Però ja n’hi ha
prou. A fe de Déu, que des que s’ha demostrat que, malgrat
anys de democràcia, la institució a l’Estat espanyol és intocable,
encara creix més el meu clam contra la seva immunitat
i la defensa acèrrima i cega d’un llarga llista de privilegis
i drets històrics absolutament anacrònics en els temps que
corren. Primer, va ser el nostre
company Manel Fontdevila
declarant a l’Audiència
Nacional per aquella portada
d’El Jueves que va implicar el
segrest, (ho vull subratllar bé:
segrest) de la revista en ple
segle XXI. I darrerament ha
estat l’alcalde de Puerto Real,
José Antonio Barroso, qui ha
hagut de trepitjar la judicatura
per qualificar Joan Carles I de
“corrupte” i «cràpula». Déu
sap que es podrà discutir la
correcció i el bon gust de les
declaracions, però mai no es
pot censurar la llibertat d’expressió
davant d’una Casa
Reial que continua tenint
massa màniga ampla en un
estat teòricament democràtic.
lo gaiter del calders
la ciutat de Manresa,
hi ha una nova presó,
moderna i molt austera,
petita bonica.
Que no m’hi busquin, no.
lireta, liró.
La gent que l’ha anat a veure
ens diuen amb tot el cor,
tot fent la rialleta:
petita bonica,
«És una gàbia d’or»
lireta, liró.
Els Lledoners s’anomena,
de lledoners no n’hi ha, no;
hi ha cel·les de 9 metres,
petita bonica,
piscina i pavelló,
lireta liró.
42 EL POU DE LA GALLINA Novembre 2008
A L E
I davant d’aquest panorama, els sempre controvertits
membres de la Unió de Botiguers i Comerciants de
Manresa (UBIC), capitanejats pel senyor dels terres i les
parets i ajudats de tota l’artilleria directiva de les Jornades
d’Economia de Caixa Manresa, van tenir la brillant idea de
convidar els prínceps d’Astúries amb motiu de la celebració
dels 30 anys de l’entitat. Tot plegat, i que Déu em perdoni,
per fer-se l’important i el merda. L’acte té més delicte
si tenim en compte que, entre el seguici reial, s’hi va
comptar el conseller
d´Innovació, Universitats i
Empresa, Josep Huguet. Un
pes específic del tripartit manresà
i d’Esquerra Republicana
(sí, Déu meu, republicana!).
Es veu que l’amic Huguet
cada cop se’n recorda menys
dels seus anys independentistes
al PSAN i a Nacionalistes
d’Esquerra. Això sí, Déu no
vulgui que la nova visita de la
monarquia a la nostra comarca
sigui tan premonitòria com
la del patriarca borbó fa algun
temps amb motiu dels 50 anys
de la planta de Pirelli. Anys
més tard, ja veieu què ha passat.
I és que potser el rei, a
part de campechano i intocable,
també és malastruc.
’Ezequiel i la Tura
i en Montilla fins i tot
han entrat a l’immoble,
petita bonica,
però n’han tocat el dos.
lireta, liró.
«El negoci no té cor,
el negoci no té entranya»
La UBIC d’aquí, tampoc:
fa venir el Príncep d’Espanya.
Això si que es ser badoc
o, si voleu, ser pilota.
Per mi que han ficat la pota
i que es mereixen un toc.
A Salelles van fent gresca
i fins recorren al cel
perquè els tornin el que queda
d’un retaule, a contrapèl.
¿I la generositat
que predica Jesucrist?
Deu ser cosa del passat
Valga’m Déu, que n’és de trist!
ls treballadors de Pirelli,
de gran nivell cultural,
van venir tots l’altre dia
a les portes del Kursaal.
No sé pas quina obra feien;
potser un gran sacramental.
Em sembla que un tal Montilla
n’és l’artista principal.
Al Lacetània, m’han dit
que el pare d’un bordegàs,
amb un martell va agredir
un pobre alumne. Quin cas!
Toquem fusta perquè sigui
aquest fet una excepció,
no fos cas que al cementiri
vagi més d’un professor.