Incertesa i malestar a l'escola privada concertada

En primer pla
Incertesa i malestar a l’escola privada
concertada
Les retallades marquen l’inici del nou curs acadèmic a Catalunya
Miquel Àngel Codina
Tothom coincideix a dir que les escoles
privades concertades asseguren
un servei educatiu de qualitat amb un
cost menor, la qual cosa representa un
estalvi per a l’administració pública. La
seva efi ciència ha quedat palesa tothora.
recordem que va ser l’any 1985
quan la Generalitat de Catalunya va
arbitrar els mecanismes que haurien
de fi nançar les escoles concertades.
Sempre, però, han estat insufi cients
per arribar al cost real d’un alumne a
l’ensenyament concertat.
La situació actual de l’escola privada
concertada és d’incertesa i malestar,
ja que se n’està posant en risc
el funcionament com a conseqüència
de les mesures aplicades per la Generalitat.
D’una banda, amb l’increment
de la jornada lectiva es destrueixen
milers de llocs de treball, que són necessaris
per al sistema educatiu; de
l’altra, augmenta el nombre d’alumnes
(ràtios) a les aules, cosa que fa
inviable una educació inclusiva que
atengui la diversitat i proporcioni
una atenció individualitzada.
Així mateix, s’ha rebaixat l’assignació
econòmica que reben els centres
per poder funcionar amb normalitat
(per exemple, les beques de menjador,
llibres i material) i ara tenen difi cultats
econòmiques molt greus. Algunes escoles
han hagut de tancar. També s’ha
ajornat l’abonament de les anomenades
«despeses de funcionament», que
són una part del concert educatiu que
hauria de cobrir les despeses dels centres
i que afecten sobretot les nòmines
del personal no docent. Per tot això,
la situació que es viu a l’escola privada
concertada catalana és d’una gran
intranquil·litat i d’ofec econòmic.
Reptes i novetats
«El nou curs es presenta amb molta
il·lusió. Seguirem tirant endavant el
projecte 1x1, l’escola multilingüe...
i amb l’esforç de professors i famílies.
Volem que l’educació no se senti
afectada per la situació del país, sinó
que en sortim enfortits», afi rma Anna
Camps, directora general de l’escola
Vedruna Puigcerdà. és un centre al
servei de l’educació cristiana, fonamentada
en el reconeixement del valor
de cada persona pel fet de ser-ho i
en una metodologia activa, creativa i
participativa. La intuïció pedagògica
de santa Joaquima de Vedruna ha esdevingut
un estil educatiu que ajuda
a concebre experiències humanitzadores
i de creixement personal.
Per la seva banda, Joan Lluís Playà,
titular de l’escola Salesians rocafort,
explica que «el repte bàsic és garantir
la qualitat educativa i evangelitzadora
del procés formatiu dels alumnes.
La marca de la casa és que se sentin
acollits, acompanyats, implicats, protagonistes,
estimats... sobretot els qui
«Volem que l’educació
no se senti afectada
per la situació del
país, sinó que en
sortim enfortits»
(Anna Camps; escola
Vedruna Puigcerdà)
tenen més difi cultats. Avui més que
mai els infants i joves necessiten trobar-se
amb adults que creguin en ells,
amb una societat engrescada en la
creació d’un món millor i amb educadors
oberts que saben interactuar com
a tals i desinteressadament amb ells. I
el compromís dels mestres i professors
és fer el possible per sortir-nos-en.»
I afegeix que «això no vol dir que
no patim les difi cultats provocades
per la crisi econòmica, sobretot per la
impunitat de la qual semblen gaudir
alguns. no té cap sentit que siguin
els més dèbils els qui pateixin més les
conseqüències de la crisi i no els qui
en són més directament responsables.
Això indigna i ens indigna». L’escola
Salesians rocafort promou l’educació
integral dels alumnes d’acord amb una
concepció cristiana de la persona, de
la vida i del món segons l’estil de sant
Joan Bosco, i els prepara a participar
activament en la transformació i millorament
de la societat.
Unes opinions que comparteix també
Jaume Vila Gangolells, director de
l’escola Arrels I de Solsona: «Aquest
curs ve molt marcat pel tema de la crisi
econòmica, que afecta de ple la nostra
escola. Hem notat una lleu disminució
de l’alumnat, sobretot a causa de les
baixes d’algunes famílies immigrants
que han tornat al seu país o han marxat
cap a Europa, on sembla que poden
trobar feina amb més facilitat. També
se’ns ha prorrogat el Contracte Programa
subscrit amb el Departament d’Ensenyament,
però amb una disminució
de la quantitat subvencionada.»
malgrat tot, «l’escola continua
apostant per la digitalització progressiva
de les aules, per l’aprenentatge de
l’anglès, per la implantació del Programa
SI (salut integral), per conscienciar
l’alumnat en temes de sostenibilitat i
ecologisme, com a escola verda que
som, i implantar el nostre model d’escola
inclusiva. Seguim amb la voluntat
de ser una escola dinàmica i amb ganes
d’innovar i adequar-nos als nous
temps. Aprofundim en les dinàmiques
de l’aprenentatge cooperatiu com a
eina metodològica que ens permet
motivar els alumnes i com a eina important
d’inclusió a l’aula».
La Llar d’Infants Pàrvum Arrels i les
escoles Arrels I i Arrels II pertanyen a
la fundació Privada Escolar mare de
Déu del Claustre. Els objectius essencials
són afavorir el desenvolupament
3
16 setembre 2012
DE
MATINADA
nits de dissabte a
diumenge
de 00.00 h a 1 h
redifusió del programa les nits de
diumenge a dilluns d’1 a 2 h.
Per a tots aquells que no
podeu dormir,
us fem companyia
amb
ESTHEr noSÀS
NOSAR
COMUNICACIÓ
Tel. 606 974 623
www.dematinada.es
També ens trobareu al Twitter

4
16 setembre 2012
harmònic de l’alumne i fomentar el
desenvolupament de les seves capacitats
de coneixement i d’interpretació
d’ell mateix i de l’entorn, tot facilitant
l’adquisició d’uns instruments d’aprenentatge.
Manca de recursos
Pel que fa a les retallades que
afecten a les escoles concertades,
Anna Camps assenyala que «d’una
banda, preocupa que els professors
vegin retallats els seus sous i que per
primer cop, després de molts anys, siguem
tractats com a funcionaris quan
no ho som, i això provoca desil·lusió
i desassossec entre els professors.
De l’altra, els retards i retallades a
l’hora de fer els pagaments per part
de l’administració alenteixen les
reformes i millores possibles que
s’han de fer en el nostre centre, i a
més alimenten la desconfiança
quan s’han de fer previsions i
planificacions per al futur de l’escola».
Joan Lluís Playà subratlla que les
retallades «afecten directament les famílies,
els mestres i professors, el funcionament
del centre, la massificació de
les aules, els alumnes més desfavorits
perquè no disposem de recursos per
atendre’n les necessitats, la imatge
i la mateixa identitat de l’escola. Els
salesians, i tantes altres institucions
educatives d’Església, sentim la vocació
de dedicar-nos als joves més necessitats
—i em sembla que no se’ns pot
negar ni la capacitat ni el compromís
en aquest sentit— i veiem, impotents,
com se’ns priva de dedicar-nos-hi. I això,
de part d’aquells que més haurien
de vetllar per l’educació de les noves
generacions, i en particular d’aquells
que menys reben de la societat. Hi ha
algú que ho entengui?»
«L’aminorament de l’aportació
del Contracte Programa —assegura
Jaume Vila— ens ha obligat a apujar
una mica les quotes mensuals, que
fins al curs passat eren voluntàries i a
partir d’ara passen a ser obligatòries.
S’han fet petits ajustos en la plantilla
de mestres de l’escola i hem optimitzat
alguns serveis que oferíem (servei de
cangur, porteria, monitors de menjador...).
S’ha decidit reduir el nombre de
sortides amb els alumnes, passant de
tres a dues per tal d’estalviar despeses
a les famílies. També hem intentat reduir
el material escolar que els alumnes
han de comprar demanant només allò
que és essencial per a l’aprenentatge.
També fomentem la reutilització dels
llibres.»
LA CArmAnyoLA, En
ComPTES
DEL mEnJADor
«El repte és garantir la qualitat educativa i
evangelitzadora del procés formatiu dels alumnes»
(Joan Lluís Playà; escola Salesians Rocafort)
«Per motius econòmics cap alumne no ha de ser
exclòs de la nostra proposta educativa»
(Jaume Vila Gangolells; escola Arrels I de Solsona)
Situació crítica
«Les nostres famílies tenen problemes
per arribar a final de mes i això fa
augmentar els impagats. Des de l’escola
cal contenir al màxim les despeses
i planificar molt bé qualsevol despesa
per tal de no posar en situació de perill
la continuïtat del centre», comenta
Anna Camps.
«Tot i que les quotes dels nivells
Un ProfESSor, En
ComPTES DE DoS.
concertats són assequibles, hi ha famílies
amb dificultats per satisfer-les.
La voluntat dels salesians és de no
discriminar ningú per motius econòmics.
Ens informem de cada cas concret.
Després, en diàleg amb la família,
determinem les mesures que cal
prendre: sol·licitar beques o ajuts dels
serveis socials, establir alguna rebaixa
o moratòria possible, facilitar material
escolar de segona mà, aplicar ajudes
SIS LLAPIS, En
ComPTES DE DoTzE.
En primer pla
provinents de la comunitat salesiana...
El que ens sap més greu és que alguna
família, malgrat tot, decideixi abandonar
l’escola per motius econòmics»,
argumenta Playà. I posa en relleu que
«nombrosos mestres i professors sovint
donen de si molt més del que els
pertocaria, donant testimoni d’un extraordinari
sentit de professionalitat.
Gràcies al seu voluntariat es poden
atendre casos d’alumnes d’una gran
precarietat personal».
Segons Jaume Vila, «hi ha famílies
que s’han posat en contacte amb la
direcció o l’administració de l’escola
per tal de fer-nos arribar la seva preocupació
per pagar les quotes dels
seus fills. Davant d’això s’estudia cada
cas i s’intenta arribar a acords puntuals
amb aquestes famílies perquè
puguin fer front a les despeses derivades
de l’escolarització dels seus
fills (descomptes, repartiment de la
quota amb més pagaments...). Tenim
clar que per motius econòmics
cap alumne no ha de ser exclòs de la
nostra proposta educativa i, per tant,
cal estar atents a totes les situacions
familiars».
SI ELS GrAnS fAn
rETALLADES,
noSALTrES HEm
D’ESTUDIAr méS qUE
mAI PEr rETALLAr-LoS
ELS mALDECAPS.
VInGA!
Som-HI!