resolució del conseller d'educació i cultura, de dia 25 de juny de ...

RESOLUCIÓ DEL CONSELLER D’EDUCACIÓ I CULTURA, DE DIA 25 DE JUNY DE
2007, PER LA QUAL S’APROVEN LES INSTRUCCIONS D'ORGANITZACIÓ I
FUNCIONAMENT DELS CONSERVATORIS PROFESSIONALS DE MÚSICA I DANSA
DE LES ILLES BALEARS
CURS 2007 –2008
D’acord amb el que disposa el Reial decret 1876/1997, de 12 de desembre, pel qual es traspassen les
funcions i els serveis de l’Administració de l’Estat a la comunitat autònoma de les Illes Balears en
matèria d’ensenyament no universitari.
D’acord amb el que estableix el Decret 120/2002, de 27 de setembre, pel qual s’aprova el reglament
orgànic dels instituts d’educació secundària.
RESOLC
1. Aprovar les Instruccions d’organització i funcionament dels conservatoris professionals de
música i dansa de les Illes Balears per al curs 2007-2008.
2. Comunicar als directors i directores dels conservatoris professionals les esmentades Instruccions
perquè les apliquin en el seu centre i perquè les donin a conèixer a la comunitat educativa.
3. Autoritzar les diferents direccions generals i la Secretaria General de la Conselleria d’Educació i
Cultura perquè adoptin les mesures necessàries per a l’aplicació d’aquesta Resolució.
El conseller d’Educació i Cultura
Francesc J. Fiol i Amengual
Palma, 25 de juny de 2007

INSTRUCCIONS D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DELS CONSERVATORIS
PROFESSIONALS DE MÚSICA I DANSA DE LES ILLES BALEARS
CURS 2007/2008
2

ÍNDEX
Pàgina
1 INTRODUCCIÓ 6
2 ÒRGANS DE GOVERN 8
2.1 Òrgans de govern col·legiats 8
2.2 Òrgans de govern unipersonals 8
3 ÒRGANS DE COORDINACIÓ DOCENT 9
3.1 Departaments didàctics 9
3.1.1 Composició i funcionament dels departaments didàctics 9
3.1.2 Funcions dels departaments 12
3.1.3 Caps dels departaments 13
3.2 La comissió de coordinació pedagògica 15
3.3 Els coordinadors de grau 16
3.4 Les tutories 17
4 AUTONOMIA PEDAGÒGICA 18
4.1 Projecte educatiu de centre 18
4.1.1 Projecte lingüístic 20
4.1.2 Reglament d’organització i funcionament 20
4.2 Projecte curricular 21
4.2.1 Programacions didàctiques dels departaments 22
4.3 Programació general anual 23
4.3.1 Memòria 25
5 CALENDARI ESCOLAR 25
6 HORARIS 26
6.1 Horari general dels centres 26
6.2 Criteris d’organització del temps lectiu de l’alumnat 26
6.2.1 Control d’assistència de l’alumnat 28
6.3 Horari del professorat 30
3

6.3.1 Horaris de permanència en el centre 31
6.3.2 Confecció dels horaris 32
6.3.3 Criteris per a l’assignació d’alumnes de grau elemental
o de grau mitjà i assignació d'horaris 32
6.4 Horari dels òrgans de govern i de coordinació didàctica 33
6.5 Aprovació dels horaris 33
6.6 Horari del personal d’administració i serveis 34
7 ADMISSIÓ I MATRÍCULA D’ALUMNES 34
7.1 Matrícula dels alumnes dels conservatoris professionals 34
7.2 Admissió de nous alumnes 34
7.2.1 Accés al grau elemental 35
7.2.2 Accés al grau mitjà 37
7.2.3 Tribunals per a les proves d’accés al grau mitjà 39
7.3 Places vacants 40
7.4 Adjudicació de places 41
7.5 Matrícula de nous alumnes 42
8 PROCEDIMENTS ADMINISTRATIUS PER A L’ALUMNAT
DELS CONSERVATORIS PROFESSIONALS 42
8.1 Matriculació a més d’un curs acadèmic 42
8.2 Mesures de flexibilització 42
8.3 Criteris per a la matriculació a assignatures no superades 43
8.4 Canvis d’especialitat instrumental 44
8.5 Simultaneïtat d‘especialitats instrumentals 45
8.6 Alumnes que cursen una segona especialitat instrumental 45
Pàgina
8.7 Reingrés en el centre 45
8.8 Renúncies de matrícula 46
8.9 Trasllat de matrícula viva 46
4

Pàgina
8.10 Trasllat d’expedient 46
8.11 Ordre d’admissió d’alumnes 47
9 AVALUACIÓ 47
9.1 Avaluació del procés d’aprenentatge 47
9.2 Procediment de reclamacions de les qualificacions 50
10 PLA DE FORMACIÓ DEL PROFESSORAT 53
10.1 Pràctiques de professorat 53
11 PERMISOS I LLICÈNCIES, EXCEDÈNCIES I REDUCCIÓ DE
JORNADA DEL PROFESORAT 54
11.1 Permisos i llicències: personal laboral 54
11.2 Permisos i llicències: funcionaris docents 54
11.2.1 Llicències per malaltia 55
11.2.2 Altres permisos i llicències 55
11.2.3 Excedències 56
11.2.4 Reducció de jornada 56
11.3 Control d’assistència del professorat 57
12 BATXILLERAT EN MÚSICA O DANSA 58
12.1 Proves d’accés a la universitat 58
12.2 Coordinació entre el conservatoris i els centres autoritzats de
batxillerat musical 60
5

INSTRUCCIONS D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DELS CONSERVATORIS
PROFESSIONALS DE MÚSICA I DANSA DE LES ILLES BALEARS
CURS 2007/2008
1 INTRODUCCIÓ
El Decret 120/2002, de 27 de setembre, pel qual s’aprova el reglament orgànic dels instituts d’educació
secundària (BOIB núm. 120, de 5-10-2002), a la disposició addicional segona, estableix que els
conservatoris professionals de música i dansa, entre d’altres tipus de centres, es regiran per aquest
reglament i per les normes singulars que en demanin les peculiaritats organitzatives.
Ateses les característiques específiques dels conservatoris professionals de música i dansa dins el
conjunt del sistema educatiu, és necessari establir una normativa que reguli els diversos aspectes que
tenen relació amb la naturalesa dels estudis, l'ordenació del professorat i el règim horari en què s'ha de
desenvolupar la seva tasca.
Per a tal fi, es dicten, per al curs 2007-2008, aquestes Instruccions per a l’organització i el
funcionament dels conservatoris professionals incloses en l'àmbit de gestió de la Conselleria
d'Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears.
L'activitat dels conservatoris professionals s'emmarca en les disposicions legislatives següents:
• Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l'educació.
• Llei orgànica 2/2006, de 3 maig, d'educació.
• Real Decret 806/2006, de 30 de juny , pel qual s’estableix el calendari d’aplicació de la nova
ordenació del sistema educatiu, establerta per la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació.
• Decret 120/1994, de 15 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de funcionament del
Conservatori Professional de Música i Dansa de les Illes Balears; i el Decret 58/1997, de 25
d’abril, de modificació del Decret 120/1994, de 15 de desembre.
6

• Decret 120/2002, de 27 de setembre, pel qual s’aprova el reglament orgànic dels instituts
d’educació secundària.
• Decret 92/1997, de 4 de juliol, pel qual es regula l’ús i l’ensenyament de i en llengua catalana,
pròpia de les Illes Balears, en els centres docents no universitaris.
• Decret 115/2001, de 14 de setembre, pel qual es regula l’exigència de coneixements de les llengües
oficials al personal docent.
• Decret 110/2002, de 2 d’agost, pel qual es regula el procediment per dur a terme l’autonomia de
gestió econòmica dels centres docents públics no universitaris de la Conselleria d’Educació i
Cultura de la comunitat autònoma de les Illes Balears.
• Ordre del conseller de Presidència, de 2 de desembre de 2002, dictada a proposta del conseller
d’Hisenda i Pressuposts, i del conseller d’Educació i Cultura, de desplegament del Decret
120/2002, de 2 d’agost, pel qual es regula el procediment per dur a terme l’autonomia de gestió
econòmica dels centres docents públics no universitaris de la Conselleria d’Educació i Cultura de
la comunitat autònoma de les Illes Balears.
• Ordre del conseller d’Educació, Cultura i Esports, de dia 12 de maig de 1998, per la qual es regula
els usos de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, com a llengua d’ensenyament en els
centres docents no universitaris de les Illes Balears.
• Reial decret 2372/1986, de 24 de desembre, sobre òrgans de govern dels centres públics
d’ensenyaments artístics (BOE núm. 57, de 27 de març).
• Ordre de 19 d’abril de 2004 per la qual s’aproven les bases per a la selecció, nomenament i
cessament dels òrgans de govern dels centres docents públics (BOE núm. 59 de 29 d’abril)
• Resolució del conseller de data 26 d’abril de 2004 per la qual es convoca el procés de selecció de
directors de centres públics (BOIB núm. 65 de 8 de maig)
• Correcció d’errors advertits en l’Ordre de 19 d’abril de 2004, per la qual s’aproven les bases per a
la selecció, nomenament i cessament dels òrgans de govern dels centres docents públics (BOIB
núm. 76 de 29 de maig)
7

• Reial Decret 1577/2006, de 22 de desembre, pel qual es fixen els aspectes bàsics del currículo dels
ensenyaments professionals de música regulats per la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig,
d’Educació.
• Reial Decret 85/2007, de 26 de gener, pel qual es fixen els aspectes bàsics del currículo dels
ensenyaments professionals de dansa regulats per la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig,
d’Educació.
• Reial decret 756/1992, de 26 de juny, pel qual s’estableixen els aspectes bàsics del currículum dels
graus elemental i mitjà dels ensenyaments de música.
• Reial decret 755/1992, de 26 de juny, pel qual s’estableixen els aspectes bàsics del currículum del
grau elemental dels ensenyaments de dansa.
• Reial decret 1254/1997, de 24 de juliol, pel qual s’estableixen els aspectes bàsics del currículum del
grau mitjà dels ensenyaments de dansa.
• Ordre de 28 d’agost de 1992, per la qual s’estableix el currículum dels graus elementals i mitjà de
música i se’n regula l’accés.
• Ordre d’1 d’agost de 1992, per la qual s’estableix el currículum del grau elemental de dansa.
• Ordre de 25 de juny de 1999, per la qual s’estableix el currículum del grau superior dels
ensenyaments de música.
• Ordre del conseller d’Educació i Cultura, de 4 d’abril de 2006, per la qual s’aprova l’admissió i
matriculació d’alumnes dels ensenyaments de règim especial en centres públics per al curs 2006-
2007 (BOIB núm. 52 de 8 d’abril)
• Ordre del conseller d’Educació i Cultura, de dia 31 de maig de 2006, per la que s’estableix el
calendari escolar del curs 2006-2007 per als centres docents no universitaris. (BOIB núm. 84 de 13
de juny).
2 ÒRGANS DE GOVERN
2.1 Òrgans de govern col·legiats
Els conservatoris professionals comptaran amb els següents òrgans de govern col·legiats:
8

a) El consell escolar
b) El claustre de professors
Les competències i el funcionament d’aquests òrgans són les que especifiquen el Decret 120/1994,
Decret 58/1997 i 120/2002 pel qual s’aprova el reglament orgànic dels instituts d’educació
secundària.
2.2 Òrgans de govern unipersonals
a) Conservatori Professional d'Eivissa: director, cap d'estudis, secretari i cap d’estudis adjunt
que serà responsable de l’extensió de Formentera.
b) Conservatori Professional de Menorca: director, cap d'estudis, secretari i cap d’estudis
adjunt que serà responsable de l’extensió de Ciutadella.
c) Conservatori Professional de Mallorca: director, dos caps d'estudis i secretari. Un dels caps
d'estudis serà el responsable de coordinar les tasques dels ensenyaments de música, i l'altre,
dels ensenyaments de dansa.
3 ÒRGANS DE COORDINACIÓ DOCENT
Els òrgans de coordinació docent tenen com a missió assegurar la coherència de les activitats
acadèmiques i extraescolars perquè s’encaminin eficaçment a la consecució dels objectius educatius.
Els òrgans de coordinació docent col·legiats són:
a) Els departaments didàctics
b) La comissió de coordinació pedagògica
Els òrgans de coordinació docent unipersonals són:
a) Els coordinadors de grau
b) Les tutories
3.1 Departaments didàctics
9

Els departaments didàctics són els òrgans encarregats d’organitzar i desenvolupar els ensenyaments
de les especialitats i assignatures impartides.
3.1.1 Composició i funcionament
Formen part d’un departament didàctic tots els professors que imparteixen les assignatures i/o
especialitats assignades a cada departament, presidits per un cap de departament.
Els departaments s'han de reunir amb una freqüència quinzenal, com a mínim. El cap de
departament estendrà acta dels acords de cada reunió. L'assistència de tots els seus membres és de
caràcter obligatori, per la qual cosa les absències hauran de ser degudament justificades i
comunicades a la direcció. Dins els departaments es podran constituir comissions per afinitats
instrumentals.
Per afavorir la coordinació del professorat, s'han de preveure reunions interdepartamentals.
El cap de departament convocarà cada un dels integrants del departament a les reunions per escrit
amb una antelació mínima de 24 hores i amb l'ordre del dia fixat.
Al final del curs, els departaments elaboraran una memòria que reculli el desenvolupament de la
programació didàctica i els resultats obtinguts. El cap del departament serà el responsable de
redactar-la i l’haurà de lliurar al director abans del 30 de juny. Els resultats de la memòria han
d’ésser tinguts en compte per a l’elaboració i, si escau, per a la revisió del projecte de centre i de la
programació del curs següent.
L'organització en departaments per al curs 2007-2008 és la següent:
a) Conservatori Professional de Palma:
- Departament d'instruments de tecla: els professors de piano instrumental, de piano
col·lectiu, de clavecí i d’orgue.
- Departament d’acompanyament i piano complementari: els professors d’acompanyament
i de piano complementari.
- Departament d'agrupacions corals i instrumentals: els professors de cor, d’orquestra i de
música de cambra.
10

- Departament de composició: els professors d’harmonia, fonaments de la composició,
anàlisi, història de la música, acompanyament i optatives.
- Departament de llenguatge musical.
- Departament d'instruments de corda: violí, viola, violoncel, contrabaix i guitarra i els
professors de piano acompanyant corresponents.
- Departament d'instruments de vent de fusta: flauta, oboè, clarinet, fagot i saxòfon i els
professors de piano acompanyant corresponents.
- Departament d'instruments de vent de metall i d'instruments de percussió: trompeta,
trompa, trombó, tuba i percussió i els professors de piano acompanyant corresponents,
- Departament de dansa clàssica: els professors de dansa clàssica, els acompanyants
corresponents i d'altres relacionats directament amb aquesta especialitat.
- Departament de dansa espanyola: els professors de dansa espanyola, els acompanyants
corresponents i d’altres relacionats directament amb aquesta especialitat.
- Departament de cant, en el qual s’integra el professorat de cant, de llengües estrangeres i
el de piano acompanyant corresponent.
b) Conservatoris de Menorca i d’Eivissa i Formentera
- Departament de piano: els professors de piano instrumental, de piano complementari, de
piano col·lectiu, de piano acompanyant d’instruments i cant i d’acompanyament.
- Departament de llenguatge musical, en el qual s’integra el professorat de llenguatge
musical, de fonaments de la composició, d’anàlisi, d’història de la música, de cant, de
llengües estrangeres, d’harmonia, d’agrupacions corals i instrumentals i d’optatives.
- Departament d'instruments de vent i percussió.
- Departament d'instruments de corda.
Les especialitats o assignatures no incloses en l'enumeració anterior i les especialitats amb un
nombre reduït de professors s'adscriuran a un departament existent segons criteris d'afinitat artística
i d'eficàcia docent per decisió del director, prèvia deliberació del claustre i segons el projecte
educatiu del centre.
11

Atesa la diversitat d'assignatures i especialitats que configuren el currículum dels ensenyaments
musicals, amb l'objectiu d'aconseguir major operativitat, els professors de cada departament podran
mantenir reunions per assignatures, per tractar aspectes referits a l'elaboració i el desenvolupament
de les diverses programacions didàctiques. Aquestes reunions seran convocades pel cap de
departament o pel professor en qui delegui. Les decisions que es prenguin en aquestes reunions
seran comunicades al cap de departament perquè les comuniqui a la resta de professorat.
Els professors que pertanyen a un departament didàctic i estan adscrits a un altre o altres
departaments, hauran d’assistir a les reunions del departament didàctic al qual pertanyen i seguir les
directrius emanades del departament o departaments als quals estiguin adscrits.
3.1.2 Funcions dels departaments didàctics.
Són funcions dels departaments didàctics:
a) Elaborar la programació didàctica de les assignatures i especialitats que imparteix el
departament.
b) Unificar criteris relacionats amb la programació, determinar els nivells mínims exigibles per
a cada curs i revisar i mantenir actualitzada la metodologia didàctica
c) Formular propostes a l'equip directiu, a la comissió pedagògica i al claustre sobre
l'elaboració del projecte educatiu del centre i la programació general anual.
d) Donar a conèixer als alumnes, a través del professorat de cada matèria la informació relativa
a la programació, amb especial referència a objectius, continguts i criteris d'avaluació.
e) Elaborar els informes necessaris en casos de propostes de canvi d'especialitat instrumental.
f) Aprovar la memòria de final de curs del departament. En aquesta memòria s'ha d'avaluar el
desenvolupament de la programació didàctica i els resultats que se n'han obtingut. També hi
han de constar el nombre d'aprovats, de suspesos i de no presentats, i les renúncies de
matrícula, així com les conclusions que el departament obtingui d'aquests resultats.
g) Resoldre les reclamacions derivades del procés d'avaluació que els alumnes formulin al
departament, i dictar-ne els informes corresponents.
12

h) Promoure la millora dels processos d'ensenyament i aprenentatge i dels resultats acadèmics
dels alumnes.
i) Traslladar a la prefectura d'estudis les propostes relacionades amb els horaris de les
assignatures corresponents a cada departament.
j) Col·laborar amb altres departaments en l'organització d'activitats conjuntes, en coordinació
amb la prefectura d'estudis.
k) Organitzar i realitzar activitats complementàries en col·laboració amb la prefectura
d'estudis.
l) Proposar activitats de perfeccionament del professorat.
m) Establir, en relació amb els continguts i criteris d'avaluació dels diferents exercicis, les
pautes que han de regir les proves d'admissió de les assignatures i especialitats del
departament.
n) Proposar els tribunals que han de realitzar les proves d'accés al grau mitjà i l'equip de
professorat que realitzarà les proves d'accés al grau elemental.
o) Organitzar les proves extraordinàries que es convoquin.
p) Rebre informació sobre els acords de les reunions de la comissió de coordinació
pedagògica.
q) Proposar les matèries optatives relacionades amb el departament.
3.1.3 Caps de departament didàctic
Al capdavant de cada departament didàctic figurarà un cap designat pel director del Conservatori, a
proposta del departament, i nomenat per la Conselleria d'Educació i Cultura. Els departaments
elegiran els seus caps entre els components i prioritzaran que siguin professors titulars del centre.
L'exercici de la prefectura de departament és incompatible amb qualsevol altre càrrec de govern
unipersonal, llevat que el nombre de professors del departament ho justifiqui, i s'exercirà durant el
mateix període de mandat de l'equip directiu.
El cap de departament cessarà en els casos següents:
a) Per finalització del seu mandat.
13

) Per una nova elecció de director.
c) Per renúncia motivada, acceptada pel director.
d) Per cessament com a professor del centre.
e) Per destitució exercida pel director mitjançant un informe raonat i després de l'audiència
de la persona interessada i oïda l'opinió del departament reunit en sessió formal.
f) A proposta de la majoria absoluta dels membres del departament, després d'haver-se
reunit en sessió formal i de comunicar-ho al director mitjançant un informe raonat, i
després d'oir en audiència la persona interessada.
Els caps de departament tindran les competències següents:
a) Dirigir, organitzar i coordinar les activitats acadèmiques del departament.
b) Supervisar el desenvolupament de la programació didàctica i la correcta aplicació dels
criteris d'avaluació.
c) Traslladar a la prefectura d'estudis les propostes formulades pel departament relatives a la
composició de grups d'alumnes i la confecció d'horaris.
d) Convocar i presidir les reunions ordinàries i extraordinàries del departament.
e) Conèixer les deliberacions i els acords presos a les reunions i als grups de treball del
professorat del departament.
f) Representar el departament davant la Comissió de coordinació pedagògica i de l'equip
directiu.
g) Participar en l'elaboració del projecte curricular com a membre de la comissió de
coordinació pedagògica.
h) Coordinar l'elaboració i la redacció de la programació didàctica de les especialitats i/o
assignatures que depenen del departament.
i) Coordinar, en col·laboració amb la prefectura d'estudis, la utilització dels espais, les
instal·lacions i l'equipament específic assignat al departament, i vetllar pel seu bon ús.
j) Col·laborar en les avaluacions del funcionament i de les activitats del centre que
promoguin els òrgans de govern o l'administració educativa.
14

k) Promoure l'avaluació de la pràctica docent i dels diversos projectes i activitats del
departament.
l) Resoldre i elaborar els informes sobre les reclamacions de final de curs que afectin les
assignatures del departament.
m) Convocar les proves extraordinàries que estableixi el departament.
n) Col·laborar amb la prefectura d'estudis i, si escau, amb altres departaments per a la
planificació d'activitats acadèmiques conjuntes.
o) Traslladar als membres del departament els acords, les decisions i les propostes de la
comissió de coordinació pedagògica.
p) Redactar la memòria de fi de curs en coordinació amb tots els membres del departament
3.2 Comissió de coordinació pedagògica
La comissió de coordinació pedagògica és l’òrgan de coordinació de l’equip directiu i la totalitat
dels departaments didàctics. Està integrada pel director, que en serà el president, el cap d'estudis o
els caps d'estudis i els caps de departament. Hi actuarà com a secretari el cap de departament de
menor edat, que estendrà acta de les reunions.
La comissió de coordinació pedagògica es reunirà almenys una vegada cada mes. Les reunions seran
convocades pel president amb una antelació mínima de 48 hores. Cada integrant de la comissió ha
de ser convocat individualment per escrit amb una convocatòria que inclogui l'ordre del dia de la
reunió. Les reunions són d'assistència obligada per als seus membres i qualsevol absència haurà de
ser degudament justificada.
La validesa de les sessions de la comissió requeriran la presència d’almenys la meitat més un dels
seus membres. Els acords hauran de ser aprovats per majoria absoluta dels presents.
Són funcions de la comissió de coordinació pedagògica:
a) Establir les directrius generals per a l'elaboració de les programacions didàctiques,
coordinar-ne la redacció, proposar-los al claustre perquè els aprovi i vetllar perquè es
compleixin.
15

) Assegurar la coherència entre el projecte educatiu del centre, el projecte curricular i la
programació general anual.
c) Donar suport a les iniciatives de creació de grups de treball que presenti el professorat del
centre.
d) Proposar al claustre de professors la planificació general de les sessions d'avaluació i
qualificació, el calendari d'exàmens, les audicions i les proves extraordinàries, d'acord
amb la prefectura d'estudis.
e) Establir, al començament de curs, les dates, els continguts i els criteris d'avaluació de les
diferents proves d'ingrés, a fi de posar en funcionament les propostes dels departaments
didàctics i el que disposa la normativa reguladora de l'admissió d'alumnes.
f) Col·laborar amb les avaluacions que es desenvolupin a iniciativa dels òrgans de govern o
de l'administració educativa.
g) Resoldre les sol·licituds sobre canvi o simultaneïtat d'especialitat instrumental, tenint en
compte els informes elaborats pels departaments didàctics, i informar-ne el consell
escolar.
h) Coordinar les propostes dels departaments didàctics pel que fa al nomenament, per part
del director, de l'equip de professors que han de realitzar les proves d'accés al grau
elemental i al grau mitjà
i) Establir les directius generals per a l'elaboració de les programacions didàctiques dels
departaments, i avaluar-ne el grau de compliment.
3.3 Els coordinadors de grau.
A cada conservatori hi haurà un coordinador de grau elemental i un coordinador de grau mitjà.
El coordinador de cada grau serà designat pel director del centre d'entre els professors que
imparteixen docència a l'alumnat del grau corresponent. El coordinador de grau a efectes de
retribució administrativa tendrà la consideració d’un cap de departament de grau elemental o mitjà.
Les funcions del coordinador de grau són:
16

a) Coordinar l'acció educativa del professorat que imparteix el grau respectiu, per garantir la
coherència de la programació dels cursos de cada cicle.
b) Participar en l'elaboració del projecte curricular.
c) Traslladar als caps de departament corresponents les propostes d'adaptació de la programació
didàctica.
d) Coordinar el procés d'avaluació i la labor d'orientació de l'alumnat.
e) Fer el seguiment dels resultats acadèmics dels alumnes i valorar-los per tal de proposar al
cap/s de departament les mesures correctores escaients.
f) Realitzar propostes a la comissió de coordinació pedagògica sobre les proves d'admissió al
grau i al curs.
g) Col·laborar amb la prefectura d'estudis en l'elaboració d'horaris i en la composició dels grups
d'alumnes.
h) Supervisar la recuperació d'assignatures pendents.
3.4 Les tutories
La tutoria i l'orientació dels alumnes forma part de la funció docent. Tots els professors que formen
part del claustre d’un centre poden exercir les funcions de professor tutor quan correspongui.
Els tutors seran designats pel director a proposta del cap d’estudis.
El cap d’estudis s’encarregarà de la coordinació dels tutors i hi mantindrà les reunions periòdiques
necessàries.
L'horari no lectiu del professor tutor inclourà dues hores setmanals, de les quals una es destinarà a
l'atenció de pares o mares i l’altra a l’atenció d’alumnes. Aquestes hores es consignaran als horaris
individuals i als generals del centre, que seran publicats al començament del curs acadèmic. Amb la
finalitat d'organitzar i seqüenciar les reunions dels alumnes o pares i mares d'alumnes amb els
professors, les entrevistes s'hauran de sol·licitar amb l'antelació suficient.
Les funcions del tutor són:
a) Coordinar la tasca educativa i el procés d'avaluació dels alumnes que té a càrrec seu,
organitzar i presidir les corresponents sessions d'avaluació, de les quals estendrà acta.
17

) Proporcionar a l’inici de curs, a l’alumnat, als pares i les mares, o als tutors legals,
informació documental o, en el seu defecte, indicar on poden consultar tot el que sigui
referent a calendari escolar, horaris, hores de tutoria, activitats complementàries i
extraescolars previstes, programes escolars, criteris d’avaluació del grup i normes de
convivència.
c) Participar en les reunions periòdiques que convoqui el cap d’estudis amb la col·laboració del
departament d’orientació.
d) Responsabilitzar-se, juntament amb el secretari del centre, de l’elaboració de la
documentació acadèmica individual dels alumnes a càrrec seu, i mantenir-la actualitzada.
e) Informar a la comissió de coordinació pedagògica sobre les sol·licituds d'ampliació o
renúncia de matrícula i sobre el canvi o la simultaneïtat d'especialitats instrumentals que
presentin els alumnes.
f) Facilitar la integració dels alumnes en el centre i fomentar-ne la participació en les activitats
artístiques que s'hi realitzin.
g) Facilitar la cooperació educativa entre el professorat i els pares i les mares dels alumnes.
h) Informar els pares, les mares i els alumnes almenys tres vegades a l’any, i els professors i els
alumnes de tot allò que els concerneixi en relació a les activitats docents i complementàries
del conservatori i sobre el rendiment acadèmic dels alumnes.
i) Orientar i assessorar els alumnes sobre les seves possibilitats acadèmiques i professionals.
j) Col·laborar amb els professors dels alumnes que pertanyen a la seva tutoria per millorar la
pràctica docent.
k) Informar els pares i les mares d'alumnes menors de 18 anys sobre l'assistència a classe dels
seus fills i filles, el rendiment acadèmic obtingut i les dificultats que puguin trobar en el
centre.
4 AUTONOMIA PEDAGÒGICA: PROJECTES INSTITUCIONALS DEL CENTRE
18

Els conservatoris professionals disposaran d’autonomia per definir el model de gestió organitzativa i
pedagògica, que haurà de concretar-se, en cada cas, mitjançant el projecte educatiu, que inclou el
reglament d’organització i funcionament i el projecte lingüístic.
4.1 Projecte educatiu de centre (PEC)
Cada conservatori, tal com preveu la Llei orgànica 9/1995, de 20 de novembre, de la participació,
l'avaluació i el govern dels centres docents (Art. 6), elaborarà el seu projecte educatiu.
El projecte educatiu de centre és un instrument de planificació institucional de l’escola, que concreta
les intencions educatives consensuades per la comunitat educativa i que serveix per a orientar el
conjunt de les activitats del centre. L’equip directiu és el responsable d’elaborar-lo i ha de ser avaluat i
aprovat pel consell escolar.
Els conservatoris professionals elaboraran el projecte educatiu tenint en compte el context
socioeconòmic i cultural del centre, les necessitats educatives específiques de l’alumnat, les directrius i
propostes establertes pel consell escolar, les propostes realitzades pel claustre i les aportacions, si
escau, de les associacions d’alumnes i de pares i mares d’alumnes. El projecte educatiu de centre serà
debatut per tots els sectors de la comunitat educativa, i serà aprovat per majoria de dos terços del
consell escolar, que respectarà els aspectes docents i en farà l’avaluació.
El projecte educatiu ha d’incloure:
a) Els trets d’identitat del centre.
b) Els objectius educatius generals, encaminats a l’adquisició de les competències bàsiques i
l’obtenció d’un rendiment escolar adequat a les possibilitats de cada alumne.
c) L’estructura organitzativa del centre, que es basarà en el principi de participació i
col·laboració dels diferents sectors de la comunitat escolar, i serà recollida pel reglament
d’organització i funcionament.
d) Els objectius del centre amb la finalitat d’aconseguir l’educació en la diversitat, que es
desenvoluparan en el pla d’atenció a la diversitat.
e) El projecte lingüístic de centre, que ha de formular els objectius de l’escola en relació a la
normalització lingüística d’acord amb la normativa que hi sigui d’aplicació.
19

f) El conjunt d’indicadors que han de permetre fer el seguiment i l’avaluació del grau de
compliment dels objectius generals inclosos en el projecte educatiu i dels diferents projectes
i programes que el formen.
Els conservatoris professionals faran públic el seu projecte educatiu i tots aquells altres aspectes que
puguin facilitar informació sobre el centre i orientació a l’alumnat, per tal d’afavorir una major
implicació del conjunt de la comunitat educativa.
Els conservatoris professionals estaran obligats, com a mínim cada cinc anys, a dur a terme la revisió i,
si escau, la modificació del projecte educatiu de centre amb la participació de tota la comunitat
educativa.
4.1.1 Projecte lingüístic de centre
D’acord amb el que estableixen el Decret 92/1997, de 4 de juliol, l’Ordre de 12 de maig de 1998 i el
Decret 120/2002, els centres educatius no universitaris de les Illes Balears han de comptar amb un
projecte lingüístic de centre.
El projecte lingüístic dels conservatoris professionals, que s’incorporarà al projecte educatiu del centre,
ha de definir:
a) El tractament de la llengua catalana com a llengua d’ensenyament i aprenentatge.
b) L’ús de la llengua catalana en les activitats acadèmiques i culturals del centre.
c) L’ús de la llengua catalana en l’activitat administrativa, en la gestió i en les relacions amb la
comunitat educativa i les persones, entitats i organismes exteriors.
d) Les accions i activitats proposades pel centre encaminades a la normalització lingüística de
l’escola.
4.1.2 Reglament d’organització i funcionament
El reglament d’organització i funcionament serà elaborat per l’equip directiu amb la participació dels
diversos sectors de la comunitat educativa i aprovat pel consell escolar.
El reglament d’organització i funcionament s’incorporarà al projecte educatiu del centre, i ha de
definir:
20

a) L’organització pràctica de la participació de tots els membres de la comunitat educativa, amb la
concreció de les fórmules que afavoreixin la relació i la comunicació del consell escolar amb la
comunitat educativa
b) L’establiment de les normes de funcionament intern dels òrgans col·legiats de govern i
participació.
c) Les normes de convivència que afavoreixin les relacions entre els diferents membres de la
comunitat educativa i el procediment per a la resolució de conflictes i de conductes
sancionables en el marc de la regulació legal dels drets i deures dels alumnes.
d) Les normes relatives al control i sanció d’absències de l’alumnat.
e) Els canals de coordinació entre els òrgans de govern, els caps de departament i les altres
coordinacions establertes.
f) La concreció de les tasques i funcions dels diferents coordinadors.
g) L’organització i repartiment de responsabilitats no definides en la normativa vigent, mitjançant
la constitució de comissions, si escau.
h) L’organització dels espais i les instal·lacions del centre i normes per a fer-ne un ús correcte.
i) El pla d’evacuació del centre i de prevenció de riscos i el procediment d’actuació en cas
d’accident.
j) Les normes de funcionament dels serveis educatius del centre
4. 2 Projecte curricular
La comissió de coordinació pedagògica elaborarà el projecte curricular dels ensenyaments
corresponents, d'acord amb el currículum oficial, el projecte educatiu, els criteris establerts pel
claustre i les propostes formulades pels departaments.
El projecte curricular i les seves modificacions anuals seran aprovats i avaluats pel claustre.
Les modificacions anuals del projecte curricular formaran part de la programació general anual del
centre.
El projecte curricular haurà d’incloure:
21

a) L’adequació dels objectius generals dels graus elemental i mitjà de música i dansa a les
característiques de l’alumnat i al context socioeconòmic i cultural del centre, amb indicació
de les mesures que han d’adoptar-se per a la consecució eficaç d’aquests objectius.
b) La distribució d’objectius, continguts i criteris d’avaluació de les diferents assignatures.
c) Les decisions de caràcter general sobre metodologia didàctica, com també els criteris per a
l’agrupament de l’alumnat i per a l’organització espacial i temporal de les activitats.
d) Els criteris sobre el procés d’avaluació i promoció de l’alumnat.
e) Els criteris per atendre la diversitat, i per a realitzar les adaptacions curriculars apropiades.
f) Les mesures per tal de potenciar l’ús de la llengua catalana en les activitats del centre.
g) El pla específic per potenciar la presència de l’ensenyament de la realitat musical, artística i
cultural de les Illes Balears.
h) Els materials curriculars i els recursos que s’utilitzaran.
i) Els criteris per avaluar i, si escau, revisar els processos d’ensenyament i la pràctica docent
del professorat, com també el projecte curricular.
j) Els criteris per a la integració de les noves tecnologies de la informació i la comunicació en
el procés d’ensenyament i aprenentatge de les diferents assignatures .
k) Les programacions didàctiques de cada departament, regulades en el punt 4.2.1
4.2.1 Programacions didàctiques dels departaments.
Les programacions didàctiques són els instruments de planificació curricular específics per a cada
una de les assignatures i/o especialitats assignades als departaments didàctics.
Cada departament elaborarà les seves programacions en coherència amb els criteris de caràcter
general definits en el projecte curricular del centre.
El professorat programarà la seva activitat docent d'acord amb les programacions didàctiques de les
assignatures i especialitats que imparteixen. Les programacions didàctiques es desenvoluparan en
programacions d’aula, que inclouran els continguts, els objectius didàctics i les activitats
d’aprenentatge, organitzades en unitat seqüenciades, i les adaptacions curriculars individuals.
22

Correspon als professors de cada departament realitzar les programacions d’aula, dins el marc de la
programació del departament i sota la coordinació del cap de departament.
Si un professor vol incloure variacions a la programació conjunta del departament, aquestes
variacions hauran de ser incloses, amb la justificació corresponent, a la programació didàctica del
departament.
La programació didàctica inclourà, necessàriament, els aspectes següents:
a) Els objectius, continguts i criteris d'avaluació que s’han d’assolir per a cada curs, i la seva
ordenació temporal.
b) Les decisions de caràcter general sobre metodologia, inclosos el repertori d'obres, la
bibliografia i els recursos didàctics que s'han d'utilitzar. En el cas de departaments
d'especialitat o assignatures instrumentals, s'hi inclouran les audicions o els recitals que el
departament consideri necessari que realitzin els alumnes durant el curs. En el cas de les
assignatures teòriques i teoricopràctiques, s'hi fomentaran els treballs i les activitats que el
departament cregui convenient que realitzin els alumnes durant el curs. Pel que fa a les
especialitats instrumentals que requereixin acompanyament de piano, s'hi inclouran les obres
que els alumnes hauran de treballar durant el curs.
c) Els procediments i els instruments d'avaluació de l'aprenentatge, els criteris de qualificació
per a la superació de cada assignatura, i els criteris de promoció.
d) Les activitats de recuperació per a l’alumnat amb assignatures pendents i les activitats de
reforç previstes per aconseguir l’esmentada recuperació..
e) Els criteris per a l’elaboració de les adaptacions curriculars individuals.
f) Les mesures que serveixin per a concretar, a cada assignatura, el pla d’atenció a la diversitat.
g) Els materials i recursos didàctics que s’utilitzaran, incloent-hi, si escau, el material per a
l’alumnat.
h) Les activitats complementàries que es pretenen realitzar des del departament, així com les
possibles propostes sobre programació d'activitats en coordinació amb altres departaments.
4.3 Programació General Anual (PGA)
23

La programació general anual és l’instrument bàsic de planificació i organització del centre. Ha de
contenir la proposta organitzativa i pedagògica que, amb caràcter anual, elabora el conservatori, com a
concreció del projecte educatiu i de les programacions didàctiques, per garantir el desenvolupament
coordinat de totes les activitats educatives, l’exercici correcte de les competències dels diferents òrgans
de govern i la participació de tots els sectors de la comunitat educativa.
La programació general anual ha d’incloure:
a) El pla d’actuació de l’equip directiu i dels òrgans col·legiats per tal de dur a terme els objectius
específics que el centre es proposa aconseguir en el curs acadèmic, mesures que es
desenvoluparan per a la consecució i els recursos prevists a tal efecte.
b) L’horari general del centre i els criteris pedagògics establerts per a elaborar-lo, tenint en compte
per a això l’aprofitament dels espais i recursos materials del centre.
c) L’aprofitament dels espais i dels recursos materials del centre, i les condicions de préstec
d’instruments.
d) Els plans de treball per a l’elaboració o el seguiment del projecte educatiu del centre, o les
modificacions dels que ja s’han establert.
e) El pla de formació del professorat del centre.
f) La programació anual de les activitats complementàries i extraescolars.
g) La memòria administrativa, que inclourà, entre altres elements, el Document d’Organització del
Centre (DOC), l’estadística de principi de curs, el pressupost del centres, l’informe sobre l’estat
de les instal·lacions i l’equipament del centre.
La programació general anual serà elaborada per l’equip directiu del conservatori, tenint en compte les
deliberacions i els acords del claustre i del consell escolar.
La programació general anual serà informada pel claustre de professors en l’àmbit de la seva
competència i serà elevada , per a l’aprovació posterior, al consell escolar del centre, que respectarà, en
tot cas, els aspectes docents que són competència del claustre.
Una vegada aprovada, abans del 25 d’octubre, es trametrà un exemplar de la programació general anual
al Departament d’Inspecció Educativa, que comprovarà si s’adequa a la normativa vigent, i indicarà, si
escau, les modificacions que s’hi hagin d’introduir. Un altre exemplar quedarà a la secretaria del centre,
24

a disposició de la comunitat educativa. La programació general anual serà d’obligat compliment per a
tots els membres del conservatori. Qualsevol esmena o modificació en les dades hauran de ser
notificades, en el moment i data oportú, al servei d’Inspecció Educativa per a la seva aprovació i
posterior incorporació a la PGA
Del Document d’Organització del Centre (DOC) i dels impresos d’estadístics oficials, s’enviaran una
còpia adreçada al Servei d’Ensenyaments de Règim Especial de la Direcció General de Planificació i
Centres Educatius de la Conselleria d’Educació i Cultura, carrer del Capità Salom 29. IB-07004 Palma,
abans del 30 d’octubre.
4.3.1. Memòria
En finalitzar el curs, el consell escolar i l’equip directiu realitzaran l’avaluació del grau de
compliment de la programació general anual. Les conclusions més rellevants i les propostes de
millora seran recollides en la memòria de final de curs, que servirà de base per a l’elaboració de la
programació general anual del curs següent, i en la qual s’inclouran:
a) Les memòries d'avaluació de les programacions elaborades pels departaments didàctics.
b) L'informe elaborat per la comissió de coordinació pedagògica a partir de les dades de
matrícula i que ha de permetre conèixer l'evolució dels alumnes en el centre des del
moment de l'ingrés, per cursos i especialitats. Aquestes dades reflectiran, entre altres
aspectes, l'índex d'abandonaments, els titulats per cada especialitat i el percentatge
d'alumnes que promocionin de grau elemental a grau mitjà.
c) L'informe elaborat pel consell escolar per a analitzar i avaluar el funcionament general
del conservatori: l’eficàcia en la gestió dels recursos l'aplicació del reglament de règim
intern, del projecte lingüístic, del projecte curricular i de la programació general anual,
les activitats complementàries i extraescolars
d) L'informe del secretari sobre les obres de reforma, condicionament i millora realitzades
en el centre durant el curs.
25

La memòria de final de curs es farà arribar a la Conselleria d'Educació i Cultura abans del 10 de
juliol en dos exemplars: un es trametrà al Departament d'Inspecció Educativa i l’altre a la Direcció
General de Planificació i Centres: Servei d’Ensenyaments de Règim Especial.
5 CALENDARI ESCOLAR
El calendari escolar que és d'aplicació als conservatoris de música i dansa és el que estableix l'Ordre
del conseller d'Educació i Cultura, de dia 23de maig de 2007. Les sol·licituds de modificació que
proposin els conservatoris s'hauran d'adreçar al director general de Planificació i Centres, que les
autoritzarà, si escau.
La totalitat dels alumnes de 6è de grau mitjà finalitzarà el curs el dia 31 de maig. Aquesta
especificitat és deguda al fet que els Conservatoris Superiors de Música realitzen les proves d'accés
al grau superior durant el mes de juny i per formalitzar la inscripció per a les esmentades proves, els
aspirants han de presentar una certificació acadèmica que acrediti que estan en possessió del títol de
grau mitjà. Per tant, es requereix que el curs acadèmic dels alumnes de 6è hagi finalitzat el dia 31 de
maig i que les juntes d'avaluació estiguin fetes i les actes degudament emplenades i signades.
6 HORARIS
6.1 Horari general dels centres
L’horari general dels centres serà de dilluns a divendres, ininterrompudament de les 9 a les 21h. En
el cas del conservatori de Menorca fins les 21:30h. El matí dels dissabtes podrà ser utilitzat per a
activitats lectives o complementàries.
En el cas del Conservatori Professional de Música i Dansa de Palma, donat que el mateix edifici es
comparteix amb el Conservatori Superior de Música i Dansa de les Illes Balears, s’estableix que la
franja horària compresa entre les 9 h i les 15 h serà utilitzada pel Conservatori Superior; mentre que,
la franja horària compresa entre les 15 h i les 21 h serà utilitzada pel Conservatori Professional. No
26

obstant aquesta distribució, els equips directius d’ambdós centres poden pactar les modificacions
que considerin adients.
Els conservatoris podran estar oberts en una franja horària, de dilluns a diumenge, que permeti la
realització de cursos, concerts i altres activitats complementàries, sempre que estiguin autoritzades
per la direcció del centre.
6.2 Criteris d'organització del temps lectiu de l’alumnat
Els conservatoris establiran uns horaris que, en la mesura que sigui possible, tindran en compte els
criteris següents:
a) Alumnat de grau elemental de música:
L’horari ha de ser compatible amb els seus estudis de règim general obligatoris. També s'intentarà
que les seves classes col·lectives i individuals quedin agrupades en un o dos dies perquè suposi el
menor esforç per als pares i mares.
En les especialitats instrumentals, els alumnes de grau elemental rebran una hora setmanal de classe
individual, que podrà ser distribuïda en dues sessions de trenta minuts per als alumnes dels cursos
primer i segon, excepte percussió.
El nombre d’alumnes de cada classe col·lectiva d’instrument no podrà excedir de vuit. Així mateix,
per als alumnes menors de dotze anys que així ho sol·licitin, s’haurà d’establir un horari preferent
que no sobrepassi les 20,30 hores i, en el cas dels cursos primer i segon, que no excedeixi de dos
dies a la setmana.
A l’assignatura de cor els centres formaran una o diverses agrupacions d’acord amb el nombre
d’alumnes matriculats als cursos tercer i quart. Aquestes agrupacions podran integrar alumnes
d’ambdós cursos simultàniament, sense que en cap cas el nombre d’aspirants a cada cor no sigui
inferior a trenta, ni superior a quaranta-cinc.
b) Alumnat de grau mitjà de música:
27

Es prioritzarà que l'alumnat de tercer cicle que faci el batxillerat musical assisteixi a classes en la
franja horària matinal a fi que els centres estiguin ocupats durant tota la jornada.
L’assignatura de piano complementari es realitzarà en classes individuals de trenta minuts setmanals
de durada.
L’assignatura de piano complementari serà impartida pel professorat dels departaments de piano
complementari i acompanyament en el conservatori professional de Palma, i per els de piano,
llenguatge musical, harmonia, anàlisi o fonaments de la composició que tinguin el títol de professor
de piano expedit d’acord amb el Decret de 15 de juny de 1942 o el títol de professor o de professor
superior de l’esmentada especialitat, segons el Decret 2618/1966, de 10 de setembre, en els
conservatoris professionals d’Eivissa i Formentera i de Menorca.
El centre, dins l’exercici de la seva autonomia, organitzarà l’assignatura d’orquestra així com
consideri oportú per al seu millor desenvolupament; s’entén que part del temps lectiu pot ser emprat
per treballar per seccions.
L’assignatura d’orquestra serà impartida pels professors titulars de l’ensenyament de conjunt
instrumental. En el cas que al centre no existeixi titular de l’esmentada especialitat, el director
designarà un professor d’entre els de qualsevol especialitat que tingui una experiència en la direcció
orquestral que garanteixi suficientment el correcte desenvolupament d’aquesta assignatura. Aquesta
designació es realitzarà entre aquells professors que tinguin la necessària disponibilitat horària.
Respecte als alumnes de l’especialitat de cant, s’haurà de tenir en compte, si escau, la necessitat
d'organitzar un grup específic per al desenvolupament de l’assignatura de llenguatge musical que
permeti realitzar una programació adaptada a les seves característiques, en la qual es tindrà en
compte, entre altres aspectes, la major edat d’aquests alumnes i la seva possible incorporació al grau
mitjà sense una formació musical equivalent a la dels alumnes de la resta d’especialitats.
c) Alumnat que cursa batxillerat de música o de dansa.
Els conservatoris, els IES i les escoles d’art autoritzades per a impartir les modalitats de batxillerat
en música o en dansa, en la mesura de les possibilitats organitzatives, coordinaran l'elaboració dels
horaris lectius de l'alumnat que cursi els estudis autoritzats per l'Ordre de 10 d'abril de 2001 (BOIB
28

núm. 49, de 24 d'abril) per afavorir la simultaneïtat dels estudis que l'alumne ha de cursar a cada
centre.
6.2.1 Control d’assistència de l’alumnat
• Faltes d’assistència de l’alumnat.
El nombre de faltes injustificades que, per a cada assignatura, impossibilitarà l’avaluació continuada
dels alumnes serà el següent:
- Classes d’una hora per setmana: 6 faltes injustificades durant tot el curs, seguides o aïllades.
- Classes d’una hora i mitja per setmana: 6 faltes injustificades durant tot el curs, seguides o
aïllades.
- Classes de dues hores seguides per setmana: 6 faltes injustificades durant tot el curs, seguides
o aïllades.
- Classes de tres hores seguides per setmana: 6 faltes injustificades durant tot el curs, seguides
o aïllades.
- Classes de dues hores separades per setmana: 12 faltes injustificades durant tot el curs,
seguides o aïllades.
- Classes de tres hores separades per setmana: 12 faltes injustificades durant tot el curs,
seguides o aïllades.
- Classes de dansa: el 20% de la càrrega lectiva anual faltat injustificadament durant tot el curs,
ja siguin faltes seguides o aïllades.
Els resultats de l'aplicació d'aquestes sancions seran comunicats al consell escolar del centre i a tota
la comunitat educativa i després seran penjats al tauler d’anuncis del conservatori. La comissió de
29

coordinació pedagògica proposarà formes alternatives d’avaluació per a les situacions en què es
donin aquests casos.
• Control de les faltes d’assistència a classe dels alumnes
Tots els professors, tutors o no, hauran de presentar un informe formalitzat de faltes setmanal o
mensual al cap d’estudis, on s’ha de reflectir tota la informació sol·licitada. Aquestes faltes s’hauran
de notificar al professor tutor en el moment de dur a terme les juntes d’avaluació trimestrals.
El professor tutor comunicarà les absències als alumnes i als pares i mares d’alumnes -sempre que
siguin menors de 18 anys- si es tracta que faltin sistemàticament a classe per intentar trobar-hi
solucions, abans que els mecanismes de control de les absències actuï sobre ells.
• Justificació de les faltes d’assistència a classe dels alumnes
La justificació d’una o més faltes d’assistència s’acceptarà exclusivament per raons de malaltia i,
excepcionalment, per motius de força major greus. En tots aquests casos, serà obligatòria la
justificació documental oficial. La comissió de coordinació pedagògica decidirà sobre l'acceptació
dels justificants.
En cas de malaltia greu i perllongada, i a la vista dels informes mèdics, el nombre de faltes
d’assistència a classe serà il·limitat.
• Pèrdua del dret a l’avaluació continuada
Una vegada superat el nombre màxim de faltes d’assistència injustificades a classe, l’alumne perdrà
automàticament el dret a l’avaluació continuada i a les classes setmanals. El cap d’estudis traslladarà
a la comissió de coordinació pedagògica tota la informació referida a l’alumne afectat.
• Procediment substitutori d’avaluació dels alumnes que, per acumulació de faltes d’assistència
injustificades a classe, perdin el dret a l’avaluació continuada
30

El procediment substitutori d’avaluació consistirà en un examen, davant d’un tribunal avaluador,
dels continguts establerts a la programació general anual de l’assignatura de la qual l’alumne va
perdre el dret a l’avaluació continuada. El professor d’aquesta assignatura formarà part del tribunal
com a vocal.
En el moment de la junta d’avaluació final, cada professor haurà de comunicar les qualificacions
dels seus alumnes tant si són dels alumnes qualificats per avaluació continuada, com dels alumnes
qualificats pel procediment substitutori d’avaluació. El cap d’estudis fixarà la data de l’examen, que
sempre correspondrà als terminis dels exàmens ordinaris del centre.
6.3 Horari del professorat
El professorat s’incorporarà als centres el dia 1 de setembre, i ha de complir la jornada establerta en
aquestes instruccions fins el dia 30 de juny. Els dies del mes de setembre anteriors al començament
de les activitats lectives i els dies del mes de juny posteriors a aquestes activitats es dedicaran a
elaborar les programacions, les memòries i els projectes que hi estan prevists.
Els centres dedicaran almenys un dia a l’acolliment del nou professorat per donar-los a conèixer tots
els seus projectes, com també les normes organitzatives i de funcionament.
La jornada setmanal del professorat dels conservatoris és la que s'estableix, amb caràcter general, en
les disposicions legals vigents per als treballadors públics. Aquesta jornada laboral setmanal es
divideix en:
a) 25 hores dedicades a activitats lectives i complementàries amb horari fix en el centre
(classes, tutories, reunions de departament, coordinacions, activitats de reforç, etc.).
Aquestes hores han de constar en l’horari individual del professorat. Encara que els períodes
lectius siguin inferiors a 60 minuts, no es podrà alterar el total de dedicació al centre.
b) 5 hores dedicades a avaluacions, reunions de claustre i altres activitats en el centre
degudament programades i verificables, si bé no sotmeses necessàriament a horari fix.
c) Les 5 hores restants, fins a complementar l’horari laboral, es dedicaran a activitats
relacionades amb la docència i la formació permanent o a qualsevol altra activitat
pedagògica complementària, que no s’hauran de fer necessàriament en el centre.
31

S’entén per jornada laboral, de mati o d’horabaixa. Els professors hauran d’impartir un mínim de
dos períodes lectius diaris i un màxim de 5. S’hauran de fer un mínim de 5 jornades, repartides en un
mínim de 4 dies, excepcionalment, pel bon funcionament del centre es podran repartir 6 jornades en
3 dies. La permanència en el centre serà d’un mínim de quatre hores i un màxim de set. En casos
excepcionals pel bon funcionament del centre, es podran realitzar fins a 6 períodes lectius diaris.
6.3.1 Horari de permanència en el centre
L’horari de permanència setmanal en el centre es distribuirà amb els següents criteris:
a) Per a tot el professorat, excepte aquells que ocupen càrrecs directius o de coordinació, el nombre
de períodes de docència amb alumnes serà de 18 hores setmanals, si escau i per necessitats del
centre podran ser fins a 21 hores de docència.
b) Hores complementàries d'obligada permanència en el centre, que s'han de destinar, segons
escaigui: 2h. Obligatòries dedicades a reunions de departament, 2 h. Obligatòries dedicades a
tutoria (tasques de tutor o d’atenció als alumnes i als seus pares o tutors legals i a la resta de
professorat) i 3 hores dedicades a guàrdies per al manteniment de l'ordre general del centre, o
hores de permanència dedicades a tasques didàctiques, d'assaig o d'investigació ( podran ser
reduïdes a 2 o 1 h. respectivament depenent si les hores de docència són 19 o 20 h.).
6.3.2 Confecció dels horaris
El cap d'estudis coordinarà les propostes dels horaris de les classes col·lectives que li faci el
professorat. Una vegada elaborat l'horari de les classes col·lectives, el cap d'estudis el passarà als
departaments perquè el professorat hi ajusti les hores de classe individuals, tenint en compte les
necessitats de l'alumnat i del centre. Tot seguit, els departaments comunicaran al cap d'estudis la
seva proposta d'horari, el qual podrà ser modificat si les necessitats del centre o de l'alumnat així ho
requereixen.
Els horaris no es consideraran definitius fins el 25 d’octubre, data límit en la qual la PGA serà
tramesa al Departament d'Inspecció Educativa de la Conselleria d'Educació i Cultura per a la seva
aprovació.
32

6.3.3 Criteris per a l'assignació d'alumnes de grau elemental o de grau mitjà i per a l'assignació
d'horaris entre els professors del centre.
L'assignació d'alumnes de grau elemental o de grau mitjà i l'assignació d'horaris entre el professorat
dels departaments es farà d'acord amb criteris pedagògics. Si no hi ha acord, l'ordre d'elecció serà el
següent:
a) Professorat funcionari del cos facultatiu superior i professor funcionari docent de carrera del
cos de professors de música i arts escèniques
b) Professorat funcionari del cos facultatiu tècnic i professor funcionari docent en pràctiques
del cos de professors de música i arts escèniques.
c) Professorat laboral titular.
d) Professorat laboral auxiliar.
e) Professorat funcionari interí del cos de professors de música i arts escèniques.
Entre el professorat d'un mateix grup prevaldrà el que sigui més antic en el centre.
En qualssevol cas l’assignació d’alumnes de grau elemental i mitjà i l'assignació d'horaris entre el
professorat dels departaments quedarà supeditada al que pugui preveure la direcció del centre per a
millor funcionament d’aquest.
6.4 Horari dels òrgans de govern i de coordinació didàctica
La jornada lectiva dels òrgans unipersonals de govern serà la següent:
A. Conservatori Professional de Música i Dansa de Mallorca:
a) Director, caps d'estudis i secretari: 6 hores setmanals de docència, 2h. de reunió de
departament i la resta dedicades a les tasques pròpies del càrrec.
b) Caps de departament i coordinadors de grau: 15 hores setmanals de docència, 2h. de reunió
de departament, 2h. de tutoria, 3h. complementàries i 3h. dedicades a les tasques pròpies del
càrrec.
B. Conservatoris professionals de Menorca i d'Eivissa i Formentera
33

a) Director, cap d'estudis i secretari: 9 hores setmanals de docència, 2h. de reunió de
departament i la resta dedicades a les tasques pròpies del càrrec.
b) Cap d’estudis adjunt, caps de departament i coordinadors de grau: 15 hores setmanals de
docència, 2h. de reunió de departament, 2h. de tutoria, 3h. complementàries i 3h. i la resta
dedicades a les tasques pròpies del càrrec.
6.5 Aprovació dels horaris
En iniciar-se les activitats lectives, en el mes de setembre, la direcció del centre trametrà els horaris
dels alumnes i dels professors al Departament d'Inspecció Educativa, que els analitzarà i, si és
necessari, ordenarà les rectificacions o modificacions pertinents, per tal que el director general
d’Administració i Inspecció Educativa pugui aprovar-los definitivament.
6.6 Horari del Personal d’Administració i Serveis
La jornada laboral, els permisos i les vacances del personal funcionari que desenvolupa tasques de
caràcter administratiu o de consergeria serà competència del director/a del conservatori professional
tenint en compte les necessitats del centre i atenent-se el que s’estableixi amb caràcter general per
als funcionaris públics. Aquesta jornada s’haurà de complir íntegrament al centre amb una
distribució horària que serà, amb caràcter general, de set hores, de dilluns a divendres, en jornada
continuada o partida, d’acord amb les necessitats de cada centre. El personal laboral tindrà la
jornada laboral, els permisos i les vacances que estableixi el seu conveni col·lectiu.
7 ADMISSIÓ I MATRICULACIÓ D’ALUMNES
L’admissió i matriculació d’alumnes en els conservatoris de música i dansa de les Illes Balears es
realitzarà d’acord amb el que es disposa en l’Ordre del conseller d’Educació i Cultura, de 4 d’abril
de 2006, per la qual s’aprova l’admissió i matriculació d’alumnes dels ensenyaments de règim
especial en centres públics per al curs 2006-2007 i pel que es regula en aquestes instruccions.
34

Qualsevol modificació del procediment establert en l’admissió i matriculació d’alumnes, serà
preceptiva l’autorització per part de la direcció general de Planificació i Centres.
7.1 Matrícula dels alumnes dels conservatoris professionals.
Els alumnes que ja han realitzat estudis durant el curs 2006-2007 i que vulguin continuar-los durant
el curs 2007-2008 s’hauran de matricular durant el mes de juliol, en els terminis que determinaran
els centres.
7.2 Admissió de nous alumnes
7.2.1 Accés al grau elemental
L'admissió d'alumnes al grau elemental dels ensenyaments de música queda subjecta al procediment
d'ingrés a l'esmentat grau, segons el que disposa la Llei 2/2006, de 3 de maig i segons el que
disposava la Llei orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenació general del sistema educatiu, (Art. 40)
(que va servir de marc a l'Ordre del conseller) i l’Ordre del conseller d’Educació i Cultura, de 4
d'abril de 2006, per la qual s’aprova l’admissió i matriculació d’alumnes dels ensenyaments de
règim especial en centres públics per al curs 2006-2007. Atès que aquests ensenyaments tenen com
a objectiu la preparació per a l'exercici professional i que això fa necessari el desenvolupament de
determinades capacitats específiques, el procés d'adjudicació de les places disponibles donarà
prioritat a aquells alumnes que, per edat, es troben en el moment òptim per dur a terme aquest
procés formatiu.
La selecció d'alumnes de nou ingrés al grau elemental es farà d'acord amb el procediment següent:
• L'alumne de música haurà de tenir entre vuit i onze anys complerts dins l'any en curs i haurà de
superar una prova específica d'accés. L’alumne de dansa haurà de tenir entre set i onze anys
complerts dins l’any en curs i haurà de superar una prova específica d’accés. El conservatori
podrà aconsellar edats mínimes per començar estudis d'especialitats instrumentals com la tuba, el
fagot i el contrabaix que exigeixen un desenvolupament físic particular de l'infant.
35

• L'ingrés al grau elemental de música es podrà fer a qualsevol dels quatre cursos de l'especialitat
de referència, d'acord amb les mesures de flexibilització sorgides en el si del Pla d'ensenyaments
artístics. D'entre totes les places assignables al grau elemental, el 60% es destinaran a primer
curs i el 40% restant es distribuiran entre segon, tercer i quart de grau elemental.
• La prova d'admissió a primer de grau elemental tindrà la finalitat de seleccionar alumnes atenent
les seves aptituds i sense considerar els coneixements musicals previs. La prova consistirà a:
- Reconèixer auditivament instruments musicals
- Determinar canvis d'altures entre dos o més sons
- Diferenciar ritmes
- Cantar una cançó de memòria
- Imitar ritmes i sons proposats
- Mantenir pulsacions
• Les proves se celebraran el mes de juny.
• La puntuació de la prova serà de 0 a 10 punts i l'adjudicació de places es realitzarà per ordre
decreixent a la puntuació obtinguda. Per poder obtenir una plaça l’alumnat haurà de tenir
una puntuació mínima de 5 punts.
• L'equip docent encarregat de realitzar la prova orientarà els alumnes que la superin cap a les
especialitats per a les quals els considerin més capacitats, d'acord amb les aptituds
demostrades i les preferències manifestades pel candidat a la seva sol·licitud.
• La prova d'admissió als cursos 2n, 3r i 4t de grau elemental serà una prova de coneixements:
36

-La nota final resultarà d'aplicar la mitja aritmètica entre la prova d'instrument i la de llenguatge
musical, on s'inclou també la de cor a quart curs.
-Caldrà treure un mínim de 4 punts a cada prova per fer la mitjana.
-L'adjudicació de les places vacants es farà per ordre decreixent de puntuació començant per 4t
curs i acabant per 2n curs.
-Els tribunals seran mixtos i inclouran dos professors d'instrument i un professor de llenguatge
musical i cor. D'aquesta forma es farà una prova integrada i avaluada pel mateix tribunal.
-El resultat de la prova serà publicat mitjançant una sola nota.
-Les places que no es cobreixin passaran al grau mitjà.
• Una vegada formalitzades les actes, l'equip docent les lliurarà a la secretaria del centre, el
qual farà pública la llista i en trametrà una còpia al consell escolar i al cap del departament
didàctic corresponent.
• Els centres autoritzats trametran una còpia de l'acta i de la llista esmentades al conservatori a
què estiguin adscrits perquè hi quedin custodiades.
• La llista d'aspirants serà única i detallarà les puntuacions obtingudes a la prova, d'acord amb
els criteris següents:
a) Major puntuació obtinguda en el procediment d'ingrés
b) En cas d'empat en la puntuació, es consignarà en primer lloc l'aspirant de menor edat.
• La superació de les proves d'accés únicament donarà dret a l'adjudicació de plaça en el cas
que existeixin vacants disponibles en el centre.
37

7.2.2 Accés al grau mitjà
Per a l'accés a qualsevol curs de grau mitjà serà necessari superar la prova d'accés que regulen les
disposicions legals vigents.
Amb l'objectiu de preservar el principi d'igualtat que ha de presidir l'objectivitat de la prova d'accés
al grau mitjà, la convocatòria per a cada especialitat serà única per a tots els aspirants, sense
distinció entre els que hagin cursat o no el grau elemental en el centre.
La finalitat dels dos exercicis de què consta la prova d'accés als cursos de grau mitjà és la
comprovació que el candidat té els coneixements necessaris per cursar amb aprofitament els
ensenyaments de l'especialitat corresponent, mitjançant l'avaluació de les aptituds tècniques i
artístiques, la capacitat auditiva i els coneixements musicals teòrics i pràctics que permetin el
posterior desenvolupament de la capacitat artística del candidat, la qual cosa s'ha de tenir en compte
en la concreció i valoració global d'ambdós exercicis.
Tots els aspirants hauran de realitzar els dos exercicis establerts a les disposicions legals vigents
segons es tracti de l'accés a primer curs o de l'accés a un altre curs de grau mitjà. La no presentació
al primer exercici suposa la pèrdua del dret a prendre part a la prova i, per tant, els candidats no
poden ser admesos al segon exercici.
Els conservatoris faran pública una relació d'obres musicals únicament amb caràcter orientatiu sobre
el nivell exigible per a cada curs. D'acord amb l'Ordre de 28 d'agost de 1992 (punt 8 de l'apartat 20),
no podrà fer pública una relació d'obres obligades per a la realització de la prova.
Els conservatoris hauran de fer públic, amb antelació suficient, els nivells de concreció dels dos
exercicis dels quals consta la prova d'accés al grau mitjà, amb la finalitat d'orientar els candidats.
En el cas de la prova d'accés al grau mitjà de l'especialitat de cant, s'haurà de tenir en compte que
aquesta especialitat s'inicia directament al grau mitjà, sense que al grau elemental existeixin estudis
afins, per la qual cosa la valoració dels candidats s'haurà de basar en criteris diferenciats de les
38

estants especialitats amb l'objectiu de tenir en compte les seves aptituds per iniciar els estudis i no
la formació prèvia.
La realització de l'exercici d'interpretació de les diferents especialitats serà pública, amb garanties
d’ordre, silenci i respecte per l’aspirant que fa la prova.
El que s'estableix a l'Ordre de 28 d'agost de 1992 sobre el nombre màxim de convocatòries (número
7 de la disposició 20 i número 6 de la disposició 21) no és d'aplicació als alumnes que, havent
superat la prova d'accés al grau mitjà de música, no puguin formalitzar matrícula en el centre perquè
no hi ha el nombre de places vacants necessari.
7.2.3 Tribunals de les proves d'accés al grau mitjà
A cada conservatori es constituirà un tribunal per a avaluar les proves d'ingrés al grau mitjà. Aquest
tribunal estarà format per tres professors designats pel director, a proposta dels departaments
didàctics. Dos d'aquests professors seran de l'especialitat que correspon a la prova i un al
departament de llenguatge musical o al de composició. No podran formar-ne part els professors que
durant el curs anterior hagin impartit classes als alumnes que es presentin a l'esmentada prova.
Si el centre no té el nombre suficient de professors de l'especialitat corresponent, o si algun
professor de l'esmentada especialitat no pot formar part del tribunal perquè ha estat professor del
candidat que es presenta a la prova, tal com s'estableix en el punt anterior, la designació es produirà
d'acord amb criteris d'afinitat instrumental.
Si no és possible aplicar el que s'estableix en els dos punts anteriors, els centres proposaran a la
Conselleria d'Educació i Cultura la designació de professors aliens al claustre del centre com a
membres del tribunal.
Si en el centre hi ha dos o més professors de la mateixa especialitat instrumental vinculats amb els
candidats de la prova segons el que estableix el punt 1, es designaran dos tribunals per a
l'especialitat corresponent i es distribuiran els aspirants de manera que en el tribunal encarregat de
39

l'avaluació no hi hagi el professor amb el qual havia realitzat els estudis durant el curs acadèmic
anterior. En aquest cas, es confeccionarà una sola relació unificada amb la puntuació dels candidats.
El tribunal haurà d'orientar els candidats en relació amb les seves aspiracions, l'edat i les capacitats
demostrades a la prova.
Un cop realitzada la corresponent prova d'accés, cada tribunal confeccionarà una única relació per
especialitat, en la qual hauran de constar els cognoms, el nom i la data de naixement dels aspirants
que l'hagin superada. Aquesta relació ha d'incloure la puntuació definitiva obtinguda pels aspirants,
ordenats d'acord amb els criteris següents:
a) Major puntuació obtinguda a la prova
b) En cas d'empat, es consignarà en primer lloc l'aspirant de menor edat.
Aquesta relació serà lliurada a la secretaria del centre, que la farà pública i la trametrà al consell
escolar i al cap del departament didàctic corresponent.
Les vacants que es produeixin abans d'acabar el primer trimestre del curs 2006-2007 podran ser
adjudicades d'acord amb els criteris prevists en els apartats anteriors.
La prova d'accés al grau mitjà es realitzarà en el mes de juny.
7.3 Places vacants
Un cop finalitzat el termini de matrícula dels alumnes que ja han cursat estudis en els conservatoris
professionals, el centres faran pública la seva oferta de places vacants durant el mes de juliol.
Les vacants es determinaran el mes de juliol segons la plantilla de professorat, les vacants produïdes
per alumnes que han acabat estudis, els llocs ocupats per alumnes que repeteixen el curs o que
40

promocionen d'un curs a un altre i les ràtios i els temps lectius establerts per la normativa acadèmica
vigent.
A la previsió de places vacants s'haurà d'especificar el grau i l'especialitat instrumental en què es
produeixin. En el cas del grau mitjà també se n'especificarà el curs.
En cas de suggeriment de variació, fonamentada, d’aquestes dades, serà preceptiu l’autorització de
variació de dades per part d’aquesta Direcció General. Donat el cas, s’haurà d’exposar públicament,
amb suficient antelació, per a informar a tota la comunitat educativa.
El Departament d'Inspecció Educativa vetllarà especialment pel procés de l'oferta de places vacants.
7.4 Adjudicació de places
Una vegada determinada l'oferta de places vacants, el centre adjudicarà plaça en primer lloc a tots
els alumnes que hagin superat la prova d’accés al grau mitjà i en segon lloc als aspirants que han
superat la prova d’accés al grau elemental, que seran convocats, juntament amb els seus pares o
representants legals, per adjudicar-los les places, que s’adjudicaran d'acord amb l'ordre establert a la
llista a la qual fa referència a l'apartat anterior, a les preferències respecte a l'especialitat
instrumental exposades a la sol·licitud o altres exposades en el moment si escau, i al consell de
l'equip de professors encarregats de l'avaluació del procediment d'ingrés.
El consell escolar del centre vetllarà perquè la convocatòria esmentada al paràgraf anterior es realitzi
amb l'antelació i la publicitat necessàries.
Per als nous alumnes de grau elemental, si no hi hagués places vacants a la primera especialitat
sol·licitada, es tindran en compte les places lliures a les restants especialitats sol·licitades per
l'alumne.
L’adjudicació de les places no serà ferma fins que no es formalitzi la matrícula.
41

Les vacants del centre s'adjudicaran prioritàriament als aspirants que han superat la prova d’accés al
grau mitjà d'acord amb l'ordre establert en aquesta relació.
L'adjudicació de les places no serà ferma fins que la persona interessada no formalitzi la matrícula.
La superació de la prova d'accés només tindrà efectes per al curs 2006-2007, i donarà dret a
l'adjudicació de la plaça de l'especialitat sol·licitada, excepte si no hi ha vacants disponibles.
El Conservatori Professional de Música i Dansa de les Illes Balears, reservarà per al curs acadèmic
2007-2008, amb caràcter excepcional, dues places per alumnes amb necessitats educatives
específiques.
7.5 Matrícula dels nous alumnes
La matriculació dels alumnes que superin les proves d'admissió per iniciar estudis, tant de grau
elemental com de grau mitjà s'efectuarà amb posterioritat a la publicació de la llista de places
vacants i a l’adjudicació de places, en els terminis que determinin els centres.
8 PROCEDIMENTS ADMINISTRATIUS PER A L’ALUMNAT DELS
CONSERVATORIS PROFESSIONALS
8.1 Matriculació en més d’un curs acadèmic.
Amb caràcter excepcional, i d’acord amb el que estableix l’article 39.2 de la Llei orgànica 1/1990,
d’ordenació general del sistema educatiu, es podrà formalitzar matrícula en més d’un curs acadèmic,
sempre que ho permeti el calendari d’implantació. Per això, la matrícula s’ajustarà al que disposa el
punt 17 de l’Ordre de 28 d’ agost de 1992.
42

Per a la formalització d’aquest tipus de matrícula, el consell escolar establirà els criteris oportuns.
En tot cas, l’alumnat al qual s’apliqui aquesta excepció assistirà només a les classes corresponents al
curs més elevat.
8.2. Mesures de flexibilització
a) En tots els casos en que s'hagi de repetir curs en el grau mitjà, les assignatures aprovades no
s'hauran de tornar cursar, amb l'excepció de l'assignatura de l'especialitat que serà d'obligatòria
matrícula i que s'haurà de tornar cursar, encara que estàs aprovada. Només els alumnes de 6è de
grau mitjà estaran exempts -si així ho escullen- de matricular-se i de cursar l'assignatura de
l'especialitat en el supòsit en què aquesta estàs aprovada.
Per tant, els alumnes només es matricularan i pagaran les assignatures suspeses, amb excepció de
l'assignatura de l'especialitat que sempre serà obligatòria, llevat del supòsit abans esmentat dels
alumnes de 6è de grau mitjà, pel que fa a l'assignatura de l'especialitat prèviament aprovada.
b) Per a totes les assignatures de grau mitjà de música i dansa s'establiran dues convocatòries: una,
al mes de juny; i, una altra al mes de setembre, abans del començament del nou curs escolar -
preferentment, durant la primera setmana de setembre.
Els continguts dels exàmens de setembre resulten de l'aplicació de les Programacions didàctiques.
Pel seu caràcter estrictament presencial, queden excloses de la convocatòria de setembre les
assignatures de:
1) Pel que fa a les especialitats de Música: cor, orquestra, música de cambra i cor de cambra
(optativa).
2) Pel que fa a les especialitats de Dansa: caràcter (primer cicle), repertori (segon cicle), i pas a dos
(tercer cicle).
43

8.3 Criteris per a la matriculació en assignatures no superades
L’alumnat dels ensenyaments elementals de música i de dansa amb una assignatura pendent es
podrà matricular en el curs següent. Els alumnes que tinguin pendents dues o més assignatures del
curs anterior no podran matricular-se al curs següent i hauran de repetir el curs íntegrament.
L’alumnat dels ensenyaments professionals de música i de dansa amb una o dues assignatures
pendents es podrà matricular en el curs següent. Els alumnes que tinguin pendents tres o més
assignatures del curs anterior no podran matricular-se al curs següent i hauran de repetir el curs
íntegrament.
Els alumnes que, per haver suspès una única assignatura, promocionin al curs següent i, en acabar-
lo, tornin a suspendre la mateixa assignatura, hauran de repetir tot el curs i l’esmentada assignatura,
encara que hagin aprovat la resta d’assignatures del curs.
Aquests criteris no seran d’aplicació per a l’accés al grau mitjà, la matrícula del qual està subjecta a
la superació de la prova d’accés específica, i a la posterior obtenció de plaça en el centre. Qualsevol
alumne oficial del grau elemental pot prendre part a aquesta prova, independentment del curs en el
qual estigui matriculat, i que l’hagi superat o no, ja que per accedir al grau mitjà no s’exigeixen
requisits acadèmics anteriors.
En el cas del quart curs de grau elemental i sisè de grau mitjà, els alumnes que només suspenguin
una assignatura repetiran únicament l’assignatura pendent i els que suspenguin dues o més repetiran
tot el curs.
8.4 Canvi d’especialitat instrumental
44

-- Canvis d’especialitat als ensenyaments elementals
No es poden realitzar canvis d’especialitat instrumental excepte per causes extraordinàries i a
proposta del professor tutor davant la comissió de coordinació pedagògica que les podrà autoritzar
durant el mes de juny, abans del període de matrícula per a alumnes oficials.
-- Canvis d’especialitat als ensenyaments professionals
No són possibles els canvis d'especialitat en el grau mitjà.
8.5 Simultaneïtat d’especialitats instrumentals
Excepcionalment, en el grau mitjà, la comissió de coordinació pedagògica podrà autoritzar la
possibilitat de cursar dues especialitats instrumentals en el cas d’aquells alumnes que, per la seva
trajectòria acadèmica i a parer del professorat tutor corresponent, demostrin posseir les capacitats
necessàries per fer-ho.
L’autorització per a la simultaneïtat d’especialitats instrumentals estarà supeditada a l’existència de
places vacants en la nova especialitat sol·licitada i a la possibilitat que els horaris es combinin sense
modificar la programació horària del centre.
8.6 Alumnes que cursen una segona especialitat instrumental.
Aquells alumnes que ja tenen aprovades les assignatures que són comunes a la nova especialitat que
estan estudiant -harmonia, cant coral, piano complementari, optatives, anàlisi, fonaments de la
composició, llenguatge musical-, obtindran, per part del Conservatori, la convalidació d’ofici
d’aquestes assignatures aprovades. En canvi, hauran de tornar cursar les assignatures de música de
cambra i orquestra.
45

8.7 Reingrés en el centre
Els alumnes que, després d’abandonar els estudis en el centre, sol·licitin reingressar-hi per
prosseguir els estudis, seran readmesos sense més requisits només en el cas que el nombre de
sol·licituds de nou ingrés a l’especialitat corresponent sigui inferior al que es determini a la previsió
de places vacants. En cas contrari, hauran de superar una nova prova, i competir amb la resta
d’aspirants. El reingrés s’entendrà únicament en l’especialitat instrumental que l’alumne estava
cursant.
8.8 Renúncies de matrícula
Qualsevol alumne oficial podrà sol·licitar al director del centre la renúncia de matrícula durant el
primer trimestre del curs. Les renúncies de matrícula, que sempre seran acceptades, suposaran la
pèrdua de la condició d’alumne oficial del centre en totes les assignatures o curs en el qual estigui
matriculat. Aquestes renúncies no suposaran la devolució de les taxes abonades. Qualssevol
renúncia en posterioritat també serà admesa en les mateixes condicions i a més se li contarà com una
convocatòria del curs esgotada. Les baixes seran admeses en casos estrictament justificats i amb el
vist i plau de la direcció del centre, es podran fer durant tot el curs, no implicaran devolució de taxes
ni contarà com convocatòria del curs esgotada. El reingrés d’aquests darrers alumnes al curs següent
se lis considerarà com alumnes oficials i si s’efectua en un altre any com alumnes de reingrés.
8.9 Trasllat de matrícula viva
46

Els trasllats de matrícula que es produeixin durant el curs acadèmic seran acceptats únicament si,
una vegada iniciat el curs, queden o es produeixen places vacants en les assignatures o cursos
corresponents.
8.10 Trasllat d’expedient
Les sol·licituds d’aquells alumnes que, matriculats en un centre, vulguin traslladar el seu expedient a
un altre conservatori per prosseguir els estudis a partir del curs següent, podran ser resoltes
favorablement per la comissió de coordinació pedagògica del darrer centre, si aquest disposa de
places vacants en l’especialitat corresponent. Els alumnes de les aules d’extensió del conservatori
professional de Palma no es consideren d’altre centre perquè són del conservatori de Palma i per tant
tenen els mateixos drets.
8.11 Ordre d’admissió d’alumnes.
L'ordre d'admissió d'alumnes serà el següent:
Alumnes oficials del centre, alumnes que han superat la prova d’ingrés al grau mitjà, alumnes que
han superat la prova d’ingrés al grau elemental i segons les places establertes, alumnes de trasllat
d’expedient, alumnes de matrícula viva, i alumnes de reingrés. Sempre es tindrà en compte el que es
diu en cada apartat respectiu.
9 AVALUACIÓ
9.1 Avaluació del procés d’aprenentatge
A) Garanties per a una avaluació conforme a criteris objectius
47

Els professors de les diferents assignatures hauran d’informar els alumnes i, en el cas d’alumnes
menors d’edat, els seus pares, mares o tutors, sobre el seu procés d’aprenentatge, així com de la
valoració del seu rendiment acadèmic.
Amb aquesta finalitat, a començament del curs, el cap d’estudis comunicarà als alumnes, o bé als
seus pares o tutors, les hores que cada professor té reservades en el seu horari per atendre’ls. El
professor facilitarà als alumnes o als seus pares o tutors les entrevistes que aquests vulguin tenir amb
els diferents professors que intervenen en la seva formació.
El professor tutor, després de cada sessió d’avaluació, i quan es donin les circumstàncies que així ho
aconsellin, informarà els alumnes i, si convé, els seus pares, mares o tutors, sobre el seu
aprofitament acadèmic i la marxa del procés evolutiu. Aquesta comunicació es farà per escrit i
inclourà, si escau, les qualificacions que s’hagin formulat.
Els departaments didàctics, sota la direcció del cap de departament, elaboraran i faran pública la
informació relativa a les programacions dels ensenyaments que els integren, que han de conèixer els
alumnes. Aquesta informació inclourà els objectius, continguts i criteris d’avaluació de cada curs
dels respectius ensenyaments, els procediments d’avaluació de l'aprenentatge que s’utilitzaran, i els
criteris de qualificació.
Tots els exercicis, les proves i tota la documentació acadèmica que ofereixi elements informatius
sobre el procés d’aprenentatge i rendiment acadèmic dels alumnes, es custodiaran en els
departaments corresponents fins a la darrera setmana d’octubre del curs següent, excepte en els
casos que, per reclamació, hagin de conservar-se fins a finalitzar el procediment corresponent.
El centres faran públics, abans del començament de cada curs acadèmic, els criteris d’avaluació dels
alumnes.
Els alumnes hauran de ser informats periòdicament sobre els resultats que obtinguin a l’avaluació
del rendiment acadèmic.
48

B) Qualificacions
Les sessions d’avaluació se celebraran almenys una vegada cada trimestre.
Una vegada que els professors acordin les dates per a la realització d’aquestes sessions, seran
d’obligada assistència per a tots els professors. El professor tutor presidirà les sessions, n'estendrà
acta i informarà els seus alumnes per escrit sobre les conclusions.
Al grau elemental, els resultats de l’avaluació final de les diverses assignatures s’expressaran
mitjançant els termes apte i no apte.
Al grau mitjà, els resultats de l’avaluació final de les diverses assignatures s’expressaran mitjançant
l’escala numèrica d’1 a 10 sense decimals; es consideraran positives les qualificacions iguals o
superiors a cinc, i negatives les inferiors a l’esmentada xifra.
Per a la formalització dels diferents documents d’avaluació, cal ajustar-se al que disposa l’Ordre de
29 de maig de 1995, per la qual s’estableixen els elements bàsics dels informes d’avaluació del grau
elemental i del grau mitjà dels ensenyaments de música, regulats per la Llei orgànica 1/1990, de 3
d’octubre, d’ordenació general del sistema educatiu (BOE del 7 d’octubre), així com al que disposa
la Resolució de 15 de gener de 1996, de la Secretaria d’Estat d’Educació, per la qual es dicten
instruccions per regular la formalització dels documents d’avaluació dels graus elemental i mitjà de
música que s’estableixen en l’Ordre de 29 de maig de 1995 (BOE del 2 de juny).
En el cas que les qualificacions siguin objecte de reclamació, aquesta es tramitarà d’acord amb el
que s’estableix a l’apartat 11 d'aquestes instruccions.
C) Certificat de grau elemental
Els centres expediran, en finalitzar els estudis de grau elemental, el corresponent certificat, al qual es
refereix l’article 42.1 de la Llei orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’ordenació general del sistema
educatiu i el punt 1 de la disposició 18 de l’Ordre de 28 d’agost de 1992. També l’expediran pels
49

aspirants que determina l’Ordre del conseller d’Educació i Cultura de 26 de març de 2002,
mitjançant la qual es regula el procediment per a l’obtenció del certificat del grau elemental de
música (BOIB 46, de 16-04-2002).
La certificació haurà d’acreditar únicament que s’han complert els objectius del grau elemental a
l’especialitat corresponent, sense que en cap cas es pugui indicar qualificació o valoració, ni
expedir-se amb una denominació distinta a la de certificat; correspondrà a cada centre fixar la
concreció del model a realitzar.
D) Llibre de qualificacions de grau mitjà
La sol·licitud i la formalització del llibre de grau mitjà s’ajustarà al que disposa la Resolució de 15
de gener de 1996 de la Secretaria d’Estat d’Educació, per la qual es dicten instruccions per regular la
formalització dels documents d’avaluació dels graus elementals i mitjà de música que s’estableixen
a l’Ordre de 29 de maig de 1995, com també el procés de sol·licitud i registre del llibre de
qualificacions del grau mitjà de música.
Per tot el referent a la convocatòria de setembre i el llibre de qualificacions, la Conselleria
d’Educació i Cultura donarà pautes oportunament.
9.2 Procediment de reclamació de qualificacions
A) Procediment de reclamacions en el centre
La sol·licitud de revisió, que inclourà totes les al·legacions que justifiquin la disconformitat amb la
qualificació final o amb la decisió adoptada, serà tramitada a través del cap d’estudis, el qual la
traslladarà al cap del departament didàctic responsable de l’assignatura corresponent a la
qualificació en la qual es manifesta el desacord. Quan l’objecte de la revisió sigui la decisió de
promoció, el cap d’estudis la traslladarà al professor tutor de l’alumne, com a coordinador de la
sessió final d’avaluació en la qual ha estat adoptada.
50

L'endemà del primer dia lectiu en el qual finalitzi el període de sol·licitud de revisió, cada
departament didàctic o equip docent, estudiarà les sol·licituds de revisió i elaborarà els
corresponents informes, que recolliran:
a) La descripció dels fets i les actuacions prèvies que hagin succeït.
b) El criteri del professor o tribunal mitjançant una anàlisi que reflecteixi l’adequació dels
criteris d’avaluació i promoció establerts a la programació didàctica per a la superació de
l’assignatura en relació amb els criteris seguits per a la qualificació de la prova o promoció
objecte de revisió i, conseqüentment, la modificació o ratificació de la qualificació final o
decisió de promoció objecte de revisió.
c) La decisió adoptada de modificació o ratificació de la qualificació final o decisió de
promoció objecte de revisió.
El cap d’estudis comunicarà l’esmentat informe a l’alumne, o als seus pares o tutors.
B) Procediment de reclamació davant la Conselleria d’Educació i Cultura.
Els alumnes o els seus pares o tutors podran sol·licitar dels professors i professors tutors tots els
aclariments que considerin necessaris sobre les valoracions que es realitzin relatius al procés
d'aprenentatge dels alumnes, i sobre les qualificacions o decisions que s’adoptin com a resultat de
l’esmentat procés.
En el supòsit que, després dels oportuns aclariments, existeixi desacord amb les qualificacions finals
o amb les decisions sobre la promoció al curs següent, l’alumne o els seus pares o tutors podran
sol·licitar per escrit la revisió de l’esmentada qualificació o decisió, en un termini de tres dies lectius
a partir d’aquell en el qual es va comunicar.
Si després del procés de revisió en el centre continua el desacord, la persona interessada o el seus
pares o representants legals, podran sol·licitar per escrit al director, en el termini de dos dies a partir
51

de la darrera comunicació del conservatori, que traslladi la reclamació a la Conselleria d’Educació i
Cultura, la qual es tramitarà a través del procediment següent:
El director, en un termini no superior de tres dies, trametrà l'expedient a la direcció general
d’Ordenació i Innovació i ,alhora, una còpia al departament d’Inspecció Educativa .
L'expedient inclourà:
- La sol·licitud de revisió de la persona interessada, o dels pares o tutors.
- L’informe elaborat pels professors.
- Les noves al·legacions sobre la reclamació, si n’hi ha.
- L’informe, si escau, del director sobre les darreres al·legacions.
El Departament d’Inspecció analitzarà l’expedient i emetrà un informe, en el termini màxim de
quinze dies a partir de la recepció de l’expedient, que es fonamenti en la valoració de la
correcta aplicació dels aspectes següents:
- Objectius, continguts i criteris d’avaluació recollits a la programació didàctica de
l’assignatura o especialitat en qüestió.
- Adequació i coherència entre els procediments i instruments d’avaluació utilitzats i
l’establert a la programació didàctica per a la superació de l’assignatura.
- Acompliment per part del conservatori del que s’estableix als apartats anteriors.
El Departament d’Inspecció Educativa podrà sol·licitar la col·laboració d’especialistes de
l’ensenyament a què faci referència la reclamació per a l’elaboració del seu informe i també podrà
sol·licitar aquells documents que consideri pertinents per a la resolució de l’expedient.
La Direcció General d’Ordenació i Innovació, amb l’informe corresponent del departament
d’Inspecció Educativa, resoldrà en el termini de 20 dies comptats a partir de la recepció de
52

l’expedient. Aquesta resolució posarà fi a la via administrativa. L’esmentada resolució, motivada en
qualsevol cas, es comunicarà al director del conservatori per a l’aplicació i la comunicació a la
persona interessada.
Si de l’anàlisi de l’expedient de reclamació, i per raons excepcionals, se’n deriva la conveniència de
convocar una prova extraordinària, la Direcció General d’Ordenació i Innovació podrà ordenar-ne la
realització a la major brevetat possible. L’esmentada prova serà elaborada pel departament
competent, de conformitat amb la programació didàctica de l’ensenyament del qual es tracti, i la
seva aplicació serà supervisada pel Departament d’Inspecció Educativa.
10 PLA DE FORMACIÓ DEL PROFESSORAT
Els conservatoris professionals, al començament de curs, han d’elaborar el pla de formació de professorat
del centre, el contingut del qual s’ajustarà al que determini la Direcció General d’Ordenació i Innovació.
El pla de formació del professorat del centre s’ha de confeccionar a partir de l’oferta formativa que recull
el pla anual de la Conselleria d’Educació i Cultura, tenint en compte les necessitats formatives que
presenta cada centre, les diferents modalitats i els programes formatius que s’ofereixen al Centre de
Professors, a partir de l’anàlisi efectuada per la comissió de coordinació pedagògica.
La comissió de coordinació pedagògica és l’òrgan encarregat d’elaborar la proposta del pla de formació
del professorat del centre, que l’elevarà al claustre perquè l’aprovi.
Una vegada aprovat pel claustre, el pla de formació del professorat del centre s’ha d’incloure en la
programació general anual.
El cap d’estudis, amb la col·laboració del representant del claustre en el Centre de Professor actuarà com a
coordinador i responsable en tot quant es refereix al compliment del pla de formació del centre.
10.1 Pràctiques de professorat
Donat que en l’àmbit territorial de les Illes Balears els únics centres reglats d’educació musical són els
conservatoris professionals de música i dansa i el centres autoritzats de grau elemental de música i/o
53

dansa, i donat que el currículum d’estudis superiors d’altres carreres també contempla la situació de les
pràctiques professionals, realitzant-se en els centres determinats pel cas, s’autoritza la realització de les
pràctiques del professorat, als alumnes del Conservatori Superior de Música i Dansa de les Illes Balears
que cursin l’especialitat de pedagogia del llenguatge i l’educació musical, en els centres abans esmentats
d’ensenyaments musicals reglats.
En aquest cas els directors/es dels centres facilitaran, dins les possibilitats del seu centre, la labor dels
futurs estudians-professors que el dia de demà podran formar part de la nostra família educativa. La/el cap
de departament de Pedagogia Musical del Conservatori Superior serà la responsable d’aquestes pràctiques,
si escau, estarà a disposició dels directors/res dels centres on es facin les citades pràtiques.
11 PERMISOS, LLICÈNCIES, EXCEDÈNCIES I REDUCCIÓ DE JORNADA DEL
PROFESSORAT
11.1 Permisos i llicències: personal laboral
El personal laboral docent es regirà segons determini el conveni col·lectiu per al personal al servei
de la CAIB.
11.2 Permisos i llicències: funcionaris docents
L’article 30 de la Llei 30/1984, de 2 d’agost, sobre mesures per a la reforma de la funció pública, i
l’ordre de 26 d’octubre de 1999, que regula l’aplicació del Reial decret 2670/1998, d’11 de
desembre, als funcionaris docents, regula les llicències i els permisos a aquests funcionaris.
Tots els permisos o llicències, si no hi ha causa de força major, o responen a situacions
imprevisibles, s'han de sol·licitar amb quinze dies d'anticipació com a mínim. Per raons operatives,
l’incompliment d’aquest termini ha de ser causa de denegació del permís o la llicència.
La concessió o denegació de permisos o llicències que s’enumeren a continuació seran resolts per la
direcció del centre, sempre que no superin els quatre dies:
54

a) Per naixement d’un fill, o mort o malaltia greu d’un familiar dins el primer grau de
consanguinitat o afinitat (tres dies hàbils, si s’esdevé a la mateixa localitat de residència; cinc
dies hàbils si és a una localitat diferent).
b) Per concórrer a exàmens finals durant els dies de la realització, sempre que tinguin lloc a
centres oficials amb caràcter final o alliberador de programa, i coincideixin amb l’horari de
treball.
c) Per trasllat de domicili (un dia).
d) Per deure inexcusable (obligació d’una persona que, si s’incompleix, genera una
responsabilitat civil, penal o administrativa).
e) Assistència a cursets de formació organitzats per institucions dependents de la Conselleria
d’una durada no superior a tres dies i un sol cop per any i funcionari, sempre que el centre
pugui assumir l’absència del professor.
En tots els casos caldrà presentar, a més de la instància pertinent, el document acreditatiu del que
s’al·lega a la sol·licitud.
Aquests permisos també figuraran al comunicat mensual de faltes com a absències justificades.
11.2.1 Llicències per malaltia
Per a la concessió de les llicències per malaltia de més de tres dies de durada, els funcionaris
imprescindiblement han de presentar al seu centre de treball:
a) A partir del quart dia de malaltia, l’original del comunicat de baixa inicial segons el model
de la Seguretat Social o de MUFACE, signat per un metge de l’entitat d’assistència sanitària
a la qual està adscrit. Aquest model s’ha d’acompanyar de dues instàncies normalitzades.
b) Cada quinze dies de durada de la malaltia, o cada setmana en el cas dels interins, comptats a
partir de la data de baixa inicial, s’ha de presentar l’original del comunicat de continuïtat
signat per un metge de la seva entitat d’assistència sanitària, segons el model de MUFACE o
de la Seguretat Social.
Tan bon punt el centre rebi aquests originals, si es tracta de funcionaris de carrera, els ha de remetre
urgentment a la Direcció General de Personal Docent. En el cas de professorat interí hi hauran de
55

emetre l’imprès normalitzat segons instruccions de 7 de febrer de 2003 de la mateixa Direcció
General.
En temps de vacances, els interessats han de presentar aquesta documentació, en el mateix termini,
al registre de la Direcció General de Personal Docent.
11.2.2 Altres permisos i llicències
Els altres permisos o llicències de més de tres dies prevists per la legislació vigent, amb disminució
o no de la retribució mensual segons correspongui, seran resolts per la Direcció General de Personal
Docent:
a) Llicència per matrimoni
b) Llicència per risc durant l’embaràs
c) Llicència per maternitat
d) Llicència per paternitat
e) Llicència per fills prematurs o hospitalitzats
f) Permís per lactància
g) Permís per atendre un fill menor de nou mesos
h) Permís per adopció i acolliment d’un menor de sis anys
i) Llicència per estudis
j) Llicència per assumptes propis (només per a funcionaris de carrera)
k) Permís per realitzar funcions sindicals
l) Permís per assistència a cursos de selecció, formació i perfeccionament
m) Permís per a la realització de diagnòstics prenatals i tècniques de preparació per al part, a les
funcionàries embarassades, sempre que justifiquin la necessitat de fer-ho dins l’horari laboral
Tots aquests permisos s’han de sol·licitar, sempre que sigui possible, amb 15 dies d’antelació, a la
Direcció General de Personal Docent, amb l’imprès normalitzat, i s’acompanyaran de la
documentació adient.
11.2.3 Excedències
56

Llevat dels casos imprevisibles o de força major, totes les excedències s’han de demanar amb un
mes d’anticipació a la Direcció General de Personal Docent.
11.2.4 Reducció de jornada
a) Per guarda legal
Per raons operatives i per tal d’evitar els perjudicis pedagògics que causa en l’alumnat la
discontinuïtat del professor, i amb la finalitat de poder proveir i suplir convenientment l'horari dels
centres i alumnes afectats, la reducció de jornada per guarda legal, amb la consegüent reducció
retributiva, d’un menor de sis anys o d’una persona major que requereixi especial atenció o un
disminuït físic o psíquic que no dugui a terme activitat retribuïda, s’ha de sol·licitar amb quinze dies
d’anticipació a la Direcció General de Personal Docent.
b) Per majors de 60 anys
Sempre que les necessitats del servei ho permetin, els funcionaris a qui falti menys de cinc anys per
a complir la jubilació forçosa podran sol·licitar fins a mitja jornada de reducció, amb la consegüent
reducció retributiva. Aquesta reducció s’ha de sol·licitar a la Direcció General de Personal Docent
abans del 30 de juny del curs anterior en el qual es vulgui fer ús d’aquest dret.
c) Reducció de la jornada lectiva per a majors de 58 anys
Els professors interessats a acollir-se a la reducció horària de fins a tres hores lectives sense
disminució retributiva, ho podran fer si compleixen 58 anys d’edat no més tard de dia 31 de
desembre del curs escolar en què es vulgui gaudir d’aquesta reducció. S’ha de sol·licitar a la direcció
del centre abans del 30 de juny del curs anterior en què es vulgui fer ús d’aquest dret.
11.3 Control d’assistència del professorat
Cada centre ha d’establir un sistema de control d’assistència i de puntualitat del professorat. Aquest
sistema s’ha de comunicar al consell escolar i ha d’incloure tant les activitats lectives com les
complementàries.
El professorat està obligat a complir l’horari de classes i d’activitats complementàries i a assistir als
claustres, a les reunions de coordinació i a les derivades de la seva condició de tutor o del càrrec que
57

ocupi. També són d’assistència obligatòria les altres reunions extraordinàries no previstes en la
programació general del centre que siguin degudament convocades per la direcció.
Les faltes d’assistència són justificades quan hi ha llicència o permís concedits, segons el que
s’estableix als apartats anteriors.
La direcció haurà de vetllar per l’adequada atenció als alumnes durant els absències del professorat
derivades dels permisos i les llicències previstes en aquest apartat.
Abans de dia 5 de cada mes, s’ha de fer pública, a la sala de professors, una relació de tot el professorat
del centre, amb les faltes d’assistència i de puntualitat, a les diferents activitats (classes, guàrdies,
reunions, claustres, tutories....) corresponents al mes anterior, en què constin els motius. En aquests
relació també s’hi farà constar la suma acumulada per cada professor de les diferents classes de faltes
d’assistència o de puntualitat corresponents als mesos anteriors.
Els professors poden presentar a la direcció les al·legacions pertinents. L’esmentada relació es posarà
en coneixement del consell escolar.
Abans de dia 10 de cada mes, la direcció enviarà al Departament d’Inspecció Educativa la relació de
faltes d’assistència del professorat corresponent al mes anterior, amb expressió del còmput total d’hores
no treballades, i hi adjuntarà les comunicacions efectuades i les possibles al·legacions de la persona
interessada.
Així i tot, la direcció comunicarà al director general de Personal Docent, en el cas de funcionaris
docents, en un termini de tres dies, qualsevol absència o retard injustificat, amb la finalitat de realitzar
l’oportuna deducció d’havers o, si fos el cas d’una falta greu, per iniciar la tramitació d’expedient. En
cas de personal laboral docent procedirà segons determina el conveni laboral en els articles 79, 80 i
següents. Així mateix, es comunicarà això per escrit al professor implicat.
El centre ha d’arxivar la documentació interna emprada per fer el control d’absències, els justificants
presentats i les relacions mensuals acumulatives, i les ha de tenir a disposició dels professors afectats,
de la inspecció educativa i del consell escolar.
12 BATXILLERAT EN MÚSICA I EN DANSA
58

12.1 Proves d’accés a la universitat
L'Ordre de 10 d'abril de 2001 (BOIB del 24), regula els estudis de batxillerat en música i dansa,
estableix els centres que ho poden impartir i autoritza la Direcció General de Planificació i Centres a
dictar les instruccions oportunes per al seu desenvolupament.
L'article 11 de l'esmentada Ordre, que ordena les proves d'accés a la Universitat, diu: "Els alumnes
que obtinguin el batxillerat en aquesta modalitat accediran a la universitat segons les vies que
determini la legislació que regula l'accés a estudis universitaris."
El Reial decret 1640/1999, de 22 d'octubre (BOE del 27), modificat pel Reial decret 990/2000, de 2
de juny (BOE del 3), pel qual es regula la prova d'accés a estudis universitaris, a l'article 9 diu el
següent: "Els alumnes que estiguin en possessió del títol de batxillerat, obtingut a l'empara de
l'article 41.2 de la Llei orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenació general del sistema educatiu,
que desitgin accedir a estudis universitaris, ho faran per una o dues de les vies d'accés establertes en
l'article 8.2 d'aquest Reial decret, elegides lliurement en el moment de la inscripció. Realitzaran
completa la primera part de la prova; de la segona, s'examinaran únicament de les matèries
vinculades a la via o vies elegides."
Segons, el Reial decret 1025/2002, de 4 d’octubre, la història de la filosofia deixa de ser una matèria
de modalitat i les matèries vinculades a la via d’humanitats són el llatí i la història de l’art.
Les vies d'accés seran les següents:
a) Via científico-tecnològica: matemàtiques i física
b) Via ciències de la salut: biologia i química
c) Via humanitats: llatí i història de l’art
d) Via ciències socials: matemàtiques aplicades a les ciències socials i geografia
e) Via arts: dibuix artístic i història de l'art
59

Els centres que tenen autoritzat el batxillerat en música o dansa, hauran d'organitzar els horaris de tal
manera que permetin a l'alumnat cursar les matèries necessàries per accedir a la via per la qual optin
al moment de formalitzar la matrícula.
Així, doncs, d'acord amb la via triada, l'alumne haurà de cursar les següents matèries:
a) Via científico-tecnològica: matemàtiques I i física i química a primer i matemàtiques II i física a
segon.
b) Via ciències de la salut: biologia i geologia, i física i química a primer i biologia i química a
segon.
c) Via humanitats: llatí I a primer i llatí II i història de l’art a segon.
d) Via ciències socials: matemàtiques aplicades a les ciències socials I a primer i matemàtiques
aplicades a les ciències socials II i geografia a segon.
e) Via arts: dibuix artístic I a primer i dibuix artística II i història de l'art a segon.
12.2 Coordinació entre el conservatoris i els centres autoritzats de batxillerat musical.
Atesa la necessitat de coordinar l’avaluació dels alumnes que cursen els estudis de batxillerat de
música i dansa, els professors del conservatori participaran a les sessions d’avaluació dels centres on
s’imparteixi aquesta modalitat.
60