L'exclaustració forçada dels religiosos de Mallorca ... - Historica.cat

L’exclaustració forçada dels religiosos de Mallorca
(12 i 15 d’agost de 1835)
Pere Fullana i Puigserver
Universitat de les Illes Balears
En el context del 175è aniversari de l’ordre d’exclaustració del religiosos de Mallorca,
d’agost de 1835, entenem que val la pena començar recordant que es tractava d’un
tema històricament pendent, el de la reducció dels ordes religiosos, associat al
reformisme i a la revolució liberal. Una qüestió que s’havia avaluat durant els regnats
de Carles III (1759-­‐1788) i Carles IV (1788-­‐1808), es feren els primers intents seriosos
durant la Guerra del Francès (1808-­‐1814), i s’accelerà durant el Trienni Liberal (1820-­‐
1823). Ens trobam davant la problemàtica de les desamortitzacions i les
exclaustracions promogudes per l’Estat des de mitjan segle XVIII fins el XIX. Un temps
caracteritzat pels intents de corregir un sector que dificultava el procés de
modernització. Durant el regnat de Carles IV, s’havia intentat reduir el nombre de
convents i d’ordes, amb algunes execucions a Mallorca, com ara la secularització
obligada dels Canonges regulars de Sant Antoni —Hospital de Sant Antoni de Viana, de
Palma, el 1791. El 1820, el nombre de convents i monestirs arreu de l’Estat havia
disminuït en relació a les estadístiques de 1787, en gran part com a conseqüència de
les polítiques supressives del govern de Josep I (1808-­‐1813) i a causa de la Guerra del
Francès que havia impedit la continuïtat d’alguns d’aquells convents, destruïts com a
conseqüència de l’acció bèl·∙lica. Durant el Trienni Liberal, el govern constitucional
suprimí els convents que tenien menys de 12 religiosos, posà en venda llurs béns i
facilità la secularització dels religiosos i les religioses que voluntàriament ho desitjaven.
Així, el govern havia venut a Mallorca vuit finques rústiques i vint-­‐i-­‐dues urbanes.
Tanmateix, el 1823 aquestes finques van ser recuperades pels ordes i congregacions,
antics propietaris, un cop l’absolutisme garantí el retorn al model estamental i restaurà
l’antic règim. No obstant aquesta realitat, durant la segona restauració absolutista de
Historica.cat, núm. 25
(13 – 26 de desembre de 2010)
ISSN: 1989 – 8347 - 1 -

Ferran VII, la vida conventual —masculina i femenina— s’havia normalitzat i vivia un
moment d’una certa represa.
El mite de la desamortització
El 12 d’agost de 1835, el capità general de les Balears, Ramon Despuig i Safortesa,
decretava l’exclaustració de tots els religiosos de les Illes. Era la conseqüència més
immediata de la insurrecció contrarevolucionària —de signe aparentment carlista i
coneguda popularment com es Renou o sa Llorençada— que s’havia produït a
Manacor la nit del 9 al 10 d’agost de 1835. Aquesta ordre i la seva execució immediata,
juntament amb la desamortització posterior dels béns dels ordes i congregacions
religiosos, ha restat en l’imaginari col·∙lectiu com un dels mites del clericalisme i del
conservadorisme confessional, com una de les malifetes que millor han caracteritzat
una de les etapes més fosques del liberalisme hispànic de la primera meitat del segle
XIX. En general, la historiografia religiosa ha continuat reproduint aquest punt de vista,
que considera com un error històric la reducció violenta dels ordes i el tractament que
es donà al patrimoni religiós de caràcter conventual.
En realitat, no era la primera exclaustració, ni seria tampoc la primera desamortització
moderna. Se n’havien produït algunes amb anterioritat, si bé amb unes
característiques més parcials i que no havien tingut el calat que tingueren les mesures
de 1835. Allò que realment afectà l’estat d’ànim del teixit eclesial durant moltes
dècades va ser, més aviat, que es tractà d’un procés implacable per part de
l’administració de l’Estat, que comptà amb la complicitat d’un sector rellevant del
clergat i beneficià els sectors més dinàmics de la societat liberal dels decennis de 1830
i 1840. Elements destacats del reformisme il·∙lustrat, professionals liberals, clergues
liberals i individus significats del teixit econòmic modernitzador, aspiraven a construir
un ordre econòmic i polític nou i combatien aquell model social representat pels ordes
religiosos. Aquests sectors consideraven que dita estructura esdevenia un tap que
impedia avançar en la direcció que apuntava la modernitat.
Historica.cat, núm. 25
(13 – 26 de desembre de 2010)
ISSN: 1989 – 8347 - 2 -

L’ordre d’exclaustració i les conseqüències més immediates (agost de 1835)
Des del punt de vista eclesiàstic i institucional, l’època liberal que s’encetà amb la mort
de Ferran VII, el 1833, estigué marcada, entre els principals elements simbòlics, per
l’exclaustració, la desamortització i la venda dels béns dels religiosos. El 21 de juliol de
1835, els jesuïtes van ser obligats a abandonar les seves residències; el 25 de juliol, un
decret del govern presidit pel comte de Toreno autoritzava únicament els convents
que tenien més de dotze religiosos professos i l’agost del mateix any es publicà l’ordre
d’exclaustració de tots els religiosos de Mallorca, decretada pel comte de Montenegro.
Arran de l’aplicació de la Pragmàtica Sanció de Carles III, actualitzada per la reina
governadora, els 19 integrants de la Companyia de Jesús que residien a Palma s’havien
vist obligats a abandonar la residència de Monti-­‐sion, gairebé amb un mes d’antelació
del que ho haurien de fer la resta de religiosos.
Plànol (Antonio Matamoros, 1835) de les fortificacions de Palma en què estan
indicats els convents de regulars extingits arran de la desamortització
(Archivo Intermedio Militar de Baleares, Ministerio de Defensa)
Historica.cat, núm. 25
(13 – 26 de desembre de 2010)
ISSN: 1989 – 8347 - 3 -

L’ordre per als religiosos i per a les religioses
Segons l’historiador Pere Xamena, el capità general de les Balears, comte de
Montenegro, en virtut de les facultats extraordinàries que havia rebut, aplicà la llei de
la rasadora total i tancà tots els convents sense distingir entre els que tenien més de
12 membres i els que no. Comptant la comunitat de Jesuïtes, el 1835 a Mallorca hi
havia 30 comunitats religioses masculines i 13 monestirs de religioses. Tots els
monestirs femenins tenien més de 12 professes. Dels trenta convents de religiosos n’hi
havia 7 amb menys de 12, la qual cosa suposava el 23,5% de les comunitats. En virtut
del decret del 25 de juliol, aquestes set comunitats ja es trobaven en una situació
d’irregularitat, però sembla que no s’havia aplicat. El capvespre del 12 d’agost de 1835
van ser desallotjats els convents masculins de Palma —14 en total— i el 15 l’ordre
s’aplicà a la resta de convents repartits a la Part Forana —els 16 restants. A Mallorca hi
eren presents 14 instituts —entre ordes monacals, ordes mendicants i congregacions:
Palma
Orde Convent nombre professos m / f
Dominics Sant Domingo 95 m
Franciscans Sant Francesc 140 m
Franciscans Jesús Extramurs 25 m
Carmelites El Carme 21 m
Agustins El Socors 39 m
Trinitaris Santo Espiritu 35 m
Mercedaris La Mercè 35 m
Mínims S. Francesc de P. 48 m
Caputxins Imm. Concepció 53 m
Cistercencs La Real 17 m
Jesuïtes Monti-­‐sion 18 m
Teatins Sant Gaietà 7 m
Paüls La Missió 10 m
Historica.cat, núm. 25
(13 – 26 de desembre de 2010)
ISSN: 1989 – 8347 - 4 -

S. Felip Neri Oratori 3 m
Agustines Santa Margalida 18 f
Agustines Santa Magdalena 32 f
Agustines La Concepció 25 f
Agustines La Misericòrdia 20 f
Agustines La Consolació 28 f
Clarisses Santa Clara 31 f
Clarisses L’Olivar 34 f
Jerònimes Santa Isabel 26 f
Carmelites Santa Teresa 18 f
Dominiques S. Catalina Sena 31 f
Caputxines Imm. Concepció 30 f
Part Forana
Localitat Orde nombre professos m / f
Manacor Dominics 95 m
Pollença Dominics 19 m
Inca Dominics 7 m
Lloret Dominics 7 m
Alcúdia Franciscans 6 m
Artà Franciscans 20 m
Inca Franciscans 20 m
Llucmajor Franciscans 28 m
Petra Franciscans 17 m
Sóller Franciscans 24 m
Felanitx Agustins 17 m
Campos Mínims 10 m
Muro Mínims 7 m
Historica.cat, núm. 25
(13 – 26 de desembre de 2010)
ISSN: 1989 – 8347 - 5 -

Santa Maria Mínims 10 m
Sineu Mínims 9 m
Valldemossa Cartoixos 21 m
Inca Jerònimes 28 f
Sineu Concepcionistes 32 f
Com hem vist, l’ordre afectà de forma desigual a religiosos i religioses. Tots els
religiosos van ser obligats a abandonar llurs convents i residències. El monestirs de
monges, en canvi, pogueren continuar la vida conventual, amb algunes excepcions:
només hi podia haver un monestir d’un mateix orde en una mateixa localitat i no
podien admetre novícies. El 1837 van ser suprimits quatre monestirs de religioses dels
13 existents. Les monges del monestir de la Consolació, passaren a Santa Magdalena;
les de la Misericòrdia, també a Santa Magdalena; les de l’Olivar a Santa Clara i les de
Santa Margarida a la Concepció
Les conseqüències
La nova legislació afectà un milenar de religiosos que havien fet una opció de vida i no
pogueren continuar-­‐la. Havien estat formats per portar un estil de vida i gaudien d’un
estatus social que, de sobte, van perdre. Aquestes disposicions afectaren la seva
existència de moltes maneres. Aquest fet, com se suposa, produí una convulsió social
de primer ordre, bàsicament perquè l’estament religiós tenia un ascendent directe
sobre bona part del teixit social illenc. L’execució de l’ordre provocà una major
radicalització dels religiosos contra el liberalisme i tot allò que tenia alguna vinculació
amb la modernitat. Per altra banda, obrí un front de confrontació amb el model
estamental tradicional i de lluita contra el poder de l’Església.
Aquestes mesures afectaren directament la manera de viure dels exclaustrats, la
majoria amb dificultats per subsistir, sobretot aquells que formaven part dels
col·∙lectius de llecs o de donats i no pogueren continuar vinculats a la pastoral. La
majoria passaren a residir amb les seves famílies. Aquesta situació va ser aprofitada
per l’aristocràcia local que acollí els religiosos en els seus casals i els oferí allotjament,
Historica.cat, núm. 25
(13 – 26 de desembre de 2010)
ISSN: 1989 – 8347 - 6 -

com ara la família Olesa, que hostejà un grup de jesuïtes a l’ermita de Son Seguí, a
Santa Maria del Camí. Per altra banda, aquesta nova situació provocà un augment de
la tensió i la fòbia al liberalisme, atès que l’Estat no podia complir la promesa de pagar
un subsidi als exclaustrats. A més, l’Estat mateix hagué de garantir la vida dels més
majors, i el 19 d’agost de 1836 s’establí la Reial Casa de Venerables a la Casa de la
Missió de Palma, destinada a acollir els exclaustrats més vulnerables i necessitats.
Clàustre de Sant Francesc, a Palma (D. P.)
Com a contrapunt, els exclaustrats més propers ideològicament al liberalisme
comptaren amb el suport del clergat liberal i substituïren els rectors que van ser
obligats a abandonar les seves parròquies, acusats de col·∙laborar amb el carlisme i
l’absolutisme. El 22 d’abril de 1836, es constituí la Junta Diocesana destinada a tenir
cura dels béns desamortitzats. Entre d’altres, hi formaven part els capellans diocesans
Joan Muntaner, vicari general eclesiàstic; Bartomeu Mestre, canonge de la Seu i
Bartomeu Gamundí, en qualitat de secretari de la Junta. De forma immediata es posà a
Historica.cat, núm. 25
(13 – 26 de desembre de 2010)
ISSN: 1989 – 8347 - 7 -

la venda bona part del patrimoni conventual i ni tan sols la Societat Econòmica
Mallorquina d’Amics del País no pogué frenar la demolició inicial del convent de Sant
Domingo, Sant Francesc de Paula, el Carme o dels Trinitaris, entre d’altres. El procés de
venda dels béns desamortitzats, entre 1836 i 1846, ha estat estudiat per Joana
Ferragut. El seu estudi ens permet conèixer el volum de propietats rurals i urbanes,
però també el teixit social i econòmic burgès de Mallorca. Ens ha aportat els noms dels
compradors i els personatges que intervingueren en dites adquisicions, bé en nom
propi o en representació d’algú. Alguns dels béns també van ser adquirits per clergues
i religiosos exclaustrats.
Lectures historiogràfiques
La historiografia catòlica ha interpretat aquestes mesures des del punt de vista de
l’endeutament de l’Estat. La incautació o desamortització dels béns de l’Església tenia
la finalitat de salvar la hisenda pública i d’oferir una oportunitat de plantar cara a les
guerres civils. La mesura destruí el patrimoni de l’Església i no solucionà els problemes
de la hisenda pública, tot i que excepcionalment, a Mallorca, l’acció desamortitzadora
es dugué a terme amb notable profit de l’Estat. Però això no pot amagar que en quasi
tota la resta d’Espanya va esser un mercadeig desolador, com han expressat Pere
Xamena i Francesc Riera.
Aquesta opció del liberalisme tengué una transcendència rellevant per a l’Església
mateixa. En conjunt, es posà de manifest que ni el bisbe Antonio Pérez de Hirias (1825-­‐
1842) ni el seu entorn de mentalitat tradicional, no pogueren gestionar correctament
aquest procés. L’administració pública cercà aliats en les elits clericals properes al
liberalisme, individus amb els quals podia mantenir una col·∙laboració i compartir punts
de vista respecte a allò que havia de ser la societat del futur. Miguel Ferrer Flórez ha
destacat el pes dels clergues liberals o pròxims al reformisme i el liberalisme; afirma
fins i tot que els errors liberals, fills de l’enciclopedisme, havien penetrat en molts
membres dels clergat secular, molts dels quals havien fet part de societats secretes
durant el Trienni Liberal.
Historica.cat, núm. 25
(13 – 26 de desembre de 2010)
ISSN: 1989 – 8347 - 8 -

Pel que fa a les conseqüències patrimonials dels trenta convents i dels quatre
monestirs suprimits, alguns van ser destruïts a curt o a mig termini: Sant Domingo,
Jesús Extramurs, Franciscans d’Alcúdia, Sant Francesc de Paula a Palma, el monestirs
de l’Olivar, la Consolació, la Misericòrdia o l’Oratori de Sant Felip Neri, per citar els més
coneguts; altres van passar a formar part del patrimoni públic: Santa Margalida, Sant
Francesc de Palma, Mínims de Sineu, Campos; altres van ser venuts a particulars:
Mínims de Santa Maria, i alguns van ser restaurats posteriorment i restablerta la vida
comunitària durant la Restauració, ni que fos en una part d’allò que havien estat les
dependències conventuals abans de 1835: la Mercè, Sant Domingo de Manacor,
Caputxins, etc. Els béns mobles —mobiliari, llibres, obres d’art, etc.— també van ser
venuts. Segons una Reial Ordre de 1837, amb els objectes artístics, científics i els llibres
dels arxius i biblioteques dels convents s’havia de constituir una museu i una biblioteca
en cada cap de província. Amb aquests materials es constituí, el 1837, la Biblioteca
Pública de les Balears. A més, l’Institut Balear s’instal·∙là a l’antic convent de Monti-­‐sion
de l’extingida Companyia de Jesús. El Carme i Sant Francesc esdevingueren seus de les
primeres escoles públiques de nins, i aquest darrer, a partir de 1842, va ser la seu de
l’Escola Normal de Mestres de les Balears. A partir de 1838, algunes esglésies
conventuals s’obriren al culte, com ara Sant Gaietà, el Socors, la Mercè i Sant Francesc.
Bibliografia bàsica
FERRAGUT BONET, J. (1974): «La desamortización de Mendizábal en Mallorca (1836-­‐
1846)», a Boletín de la Cámara de Comercio, Industria y Navegación de Palma de
Mallorca, LXXIV/684-­‐685, pp. 125-­‐179.
FERRER FLÓREZ, M. (2002): Desamortización eclesiástica en Mallorca (1835), Palma.
XAMENA, P.; RIERA, F. (1986): Història de l’Església a Mallorca, Editorial Moll, Mallorca,
pp. 300-­‐305.
Historica.cat, núm. 25
(13 – 26 de desembre de 2010)
ISSN: 1989 – 8347 - 9 -