Els Colom de Tarroja de Segarra, només una família de ferrers ...

Catalunya i Amèrica, vol. II, Cervera, Centre Associat de la UNED, 1992, ps. 85-97
Els Colom de Tarroja de Segarra, només una família de ferrers (segle XV)
0. Introducció
Josep M. LLOBET I PORTELLA
UNED - Centre Associat de Cervera
Al final dels anys vint, a través, principalment, de diverses conferències i escrits, s'anà
divulgant la creença en la catalanitat de Cristòfol Colom. En aquesta tasca, hi van tenir un paper
important el peruà Luis Ulloa, que havia estat director de la Biblioteca Nacional de Lima, i
l'escriptor català Ricard Carreras i Valls. Una dada sovint esmentada, era la notícia continguda
en les Historie 1 , obra atribuïda a Hernando, fill de Cristòfor Colom, segons la qual els Colom,
abans del descobriment d'Amèrica, signaven amb la forma Columbus de Terra Rubra 2 . A partir,
segurament, d'aquesta dada, es degué formar la hipòtesi que Cristòfol Colom hauria nascut a la
població segarrenca de Tarroja 3
. Hipòtesi que, aparentment, es veié reforçada quan es localitzà
documents del segle XV en els quals es feia esment de persones que es deien Colom i vivien a
Tarroja. Així, doncs, aquesta població de la comarca de la Segarra vingué a afegir-se a la llarga
llista de viles i ciutats que es disputaven el privilegi de ser considerades el lloc de naixement de
Cristòfol Colom.
Cal dir, però, que la possibilitat que Cristòfol Colom fos fill de Tarroja sembla que no
fou considerada per un historiador tan eminent com va ser el cerverí Agustí Duran i Sanpere,
4
qui, en un treball sobre aquesta població , en el qual fins i tot donava dades de les principals
famílies que hi havien viscut, no féu esment, en cap moment, ni tan sols del nom del
descobridor.
L'any 1991, l'anunci de les celebracions del cinquè centenari del descobriment
1
. Historie del S. D. Fernando Colombo, nelle quali s'ha particolare e vera relatione della vita e de'fatti
dell'ammiraglio D. Christoforo..., Venècia, 1571. Una versió en castellà: COLÓN, Hernando: Vida del almirante don
Cristóbal Colón, Mèxic, F.C.E. 1947. Aprofundida crítica d'aquesta obra a RUMEU DE ARMAS, Antonio: Hernando
Colón, historiador del Descubrimiento de América, Madrid, Instituto de Cultura Hispánica, 1973.
2
. Aquesta dada fou recollida, entre altres, per: ULLOA, Lluís: Noves proves de la catalanitat de Colom. Les
grans falsetats de la tesi genovesa, París, Llibreria Oriental-Americana, 1927, ps. 142-144 (apartat titulat
"Columbus de Terra-Rubra"); CARRERAS I VALLS, Ricard: El català Xpo Ferens Colom de Terra Rubra,
descobridor d'Amèrica. Conferència donada a l'Ateneu de Tortosa el 1 de desembre de 1929, Barcelona, Imp.
Altés, 1930.
3
. Sobre el topònim Terra Rubra aplicat a Tarroja de Segarra, vegeu la nota número 6.
4
. A. de S. [DURAN I SANPERE, Agustí]: Lo partit judicial de Cervera. Tarroja, [Cervera], Nuevo
Ambiente, 1912-1913.

d'Amèrica, comportà un augment de l'interès que sempre ha despertat aquest fet, conseqüència
del qual fou l'organització, a Cervera, d'una taula rodona sobre el possible origen segarrenc de
Cristòfol Colom 5
. La invitació que se'm va fer perquè intervinguessa en aquest acte fou la causa
que em conduí a la recerca de documents d'arxiu que poguessin aportar nova llum sobre el tema.
La sort em va ser propícia, ja que el resultat fou la localització de diversos documents que
mostren dades força interessants, segons veurem a continuació. Tant la documentació
recentment localitzada com la que ja era coneguda l'he transcrita a l'apèndix final per tal que
pugui ser examinada detingudament pel lector.
1. La identitat dels pares del descobridor
De tots els punts de la teoria que intenta relacionar la persona de Cristòfor Colom amb la
població segarrenca de Tarroja, resulta especialment atractiu el que identifica dos membres
d'una família de Tarroja, anomenada Colom, amb els pares del descobridor d'Amèrica 6
.
Aquest punt es basa en el contingut d'un document de l'any 1457 -és citat, erròniament,
com de l'any 1456-, segons el qual, en aquella data, una tal Magdalena, esposa d'Antoni Colom,
7
del lloc de Tarroja, nomenà procuradors seus a cinc persones . El problema és que "com que el
descobridor era d'origen noble, per refermar la identificació de Magdalena i Antoni Colom de
Tarroja, com a pares, cal demostrar que tenien noblesa" 8 , cosa que no fa el documentat
esmentat, en el qual no consta la classe social o la professió d'Antoni Colom. Però, malgrat que
en el document només és anomenada una persona noble -Bernat Sacirera, donzell-, hom diu "el
fet del nomenament de tantes persones nobles i destacades, pressuposa que els Colom de
Tarroja havien de ser de la mateixa categoria o sigui de la petita noblesa" 9
.
Sembla que hi hauria d'haver, però, un motiu d'inquietud. En un document de l'any
5 . Aquesta taula rodona, que portava el títol de "Cristòfol Colom, segarrenc?", es va celebrar a la població
esmentada el dia 14 de juny de 1991. La notícia i un comentari a Segarra, números 1.103 i 1.104 (1 i 16 juliol
1991).
6 . Exposat, entre altres llocs, a COLOM I BISBAL, Antoni: "Cristóbal Colón, català, de Tarroja de Segarra",
Diplomatari, 3 (1980), p. 33. La resta de punts de la teoria em semblen molt difícils de mantenir. Sobre aquell que
pretén que la forma llatina del topònim Tarroja que hauria usat una persona culta del segle XV és Terra Rubra,
només cal dir que, si bé hem llegit més de 150 documents redactats en llatí que contenen el topònim Tarroja (referit
a Tarroja de Segarra), tots ells corresponents a l'època de Cristòfol Colom, no ham trobat aquesta forma ni una sola
vegada. Les formes en què apareix llatinitzat el topònim Tarroja són, en nominatiu, Tarroga, Terroga, Torroga,
Tarrogia, Terrogia, Torrogia o altres mots que presenten lleugeres variants en relació amb aquests. Pel que fa als
"Roderic de Bobadilla, que tenien un fill [...], el futur perquisitor Francesc de Bobadilla" (p. 37), vegeu LLOBET I
PORTELLA, Josep M.: "La família segarrenca dels Bovadilla segons alguns documents notarials (1466-1506)",
Colom i el món català, Barcelona, Centre d’Estudis Colombins, 1992. Malgrat els molts documents consultats -que
facin referència a la família esmentada, un centenar-, aquest Francesc de Bobadilla no surt enlloc.
7 . Apèndix, document número 3.
8 . COLOM, A.: "Cristóbal Colón...", Diplomatari, 3 (1980), p. 35. També Luis Ulloa creia que "el veritable
Colom era, doncs, noble i no pas plebeu" i que "Coloma sabia que Colom era de nissaga noble" (ULLOA: Noves
proves..., ps. 244-245.
9 . COLOM, A.: "Cristóbal Colón...", Diplomatari, 3 (1980), p. 36.

1438, és esmentat un tal Bernat Colom, ferrer 10 del lloc de Tarroja 11
. Què caldria pensar si
aquesta persona hagués estat el pare o tan sols un familiar de l'Antoni Colom suposadament
noble? O -el que podria ser pitjor- ¿què passaria si l'esmentat Antoni Colom hagués estat
simplement un ferrer? Sens dubte, un Antoni Colom de professió ferrer resultaria impossible
com a pare del descobridor d'Amèrica, "d'origen noble". Potser per això, aquell Bernat Colom,
ferrer, localitzat en un document de l'any 1438, ràpidament és oblidat.
I ¿què se'n sap, després de l'any 1457, d'Antoni Colom i la seva esposa Magdalena? Res
més. Ve la guerra contra Joan II i "s'ignora el nou lloc de residència dels Colom de Tarroja
després del 1462 que abandonaren el poble i els serien confiscats els bens (sic). El matrimoni
tenia el fill, futur descobridor, de catorze anys i els dos germans de menys edat. Possiblement es
refugiaren al lloc d'origen matern o sigui a Évol en el Conflent. [...] Dels pares no se n'ha sabut
12
mai res" .
2. Nova documentació anterior a la guerra contra Joan II
Després d'examinar la documentació coneguda sobre els Colom de Tarroja, vaig arribar
a la conclusió que el problema de la identitat d'aquests suposats pares del descobridor només
seria possible resoldre'l si s'aconseguia localitzar nous documents que fossin més explícits i, en
especial, que confirmessin o desmentissin la noblesa que s'atribuïa a la família. Uns fons
particularment interessant en aquest aspecte podien ser els protocols notarials. De fet, els dos
documents que ens havien ofert informació sobre els Colom de Tarroja pertanyien a les dites
sèries. En aquesta direcció, doncs, vaig dirigir la meva tasca.
Tot i que havia dedicat moltes hores a la recerca, passat un cert temps, els fruits es
mostraven ben migrats. Havia aconseguit localitzar un parell de documents -un de l'any 1448 i
l'altre del 1458- en els quals apareixia el nom d'Antoni Colom, però en cap d'ells hi havia
menció de la professió o activitat del nostre personatge 13 . Un tercer document, datat l'any 1460,
només ens feis saber que, en aquell temps, Bernat Colom encara era viu 14
.
10
. L'equivalència faber=ferrer es troba plenament documentada (Arxiu Històric Comarcal de Cervera,
Fons Notarial, Cervera, 20, Pau Teixidor, Capítols matrimonials, 1400-1435, fs. 237 i 239v; 40, Bartomeu
Vallebrera, Manual, 1459-1460, fulls solters; 45, Agustí Martorell, Manual, 1460, fs. 55 i 56v; 57, Pere Ponç,
Manual, 1487-1488, f. 10).
11
. Apèndix, document número 1.
12
. COLOM, A.: "Cristóbal Colón...", Diplomatari, 3 (1980), p. 36.
13
. Apèndix, documents números 2 i 4.
14
. Apèndix, document número 5. Aquest document fa referència als habitants de Tarroja de Segarra que
eren veïns de Cervera. Sobre el veïnatge de persones d'altres poblacions: LLOBET I PORTELLA, Josep M.: "El
veïnatge de Ponts amb Cervera durant la primera meitat del segle XV", Palestra Universitària, 4 (1989), ps. 101-
114; Idem: "El veïnatge de Solsona amb Cervera durant els segles XIV i XV", Miscel⋅lània... I. B. Francesc
Ribalta, Solsona, 1990, ps. 44-47.

3. Nova documentació posterior a la guerra contra Joan II
La guerra contra Joan II va resultar especialment violenta a la comarca de la Segarra i la
població de Tarroja no es va veure lliure de les destruccions que comporta tota activitat
bèl⋅lica 15 . El resultat fou que molta gent marxà cap a Cervera o a altres poblacions veïnes, des
de les quals, una vegada acabats els combats, es feia ja difícil la tornada a la població d'origen 16
.
La manca de dades sobre la família Colom en la documentació relacionada amb Tarroja,
malgrat els nombrosos documents consultats, em va fer creure que, efectivament, després de la
guerra contra Joan II, cap membre d'aquesta família continuà vivint a Tarroja.
No hi havia dubte que, a partir d'aquell moment, la tasca de recerca resultaria molt més
feixuga. Si localitzar algun membre de la família Colom a Tarroja ja era laboriós ¿com seria
possible trobar-los fora, sense saber cap a on s'havien dirigit?
A no tardar, però, es va produir una escletxa de llum: en un document de l'any 1473 es
feia esment d'Antoni Colom com a tutor de Jaume Puig, de Tarroja, però una atenta lectura
aclaria que la intervenció d'Antoni Colom en l'acció documentada es remuntava al
començament de l'any 1466, o sigui quan encara s'estava en plena guerra 17
.
Calia tenir més paciència i continuar en la recerca, encara que aquesta pogués semblar
inacabable, però, vet aquí, que quan menys hom ho espera surt el document. En efecte, aquest és
de l'any 1490 i ens assabenta que, en aquella data, es van establir els capítols matrimonials que
fixaven el casament entre Gabriel Colom, sastre oriünd de Guissona, però aleshores habitant a
Cervera, fill d'Antoni Colom, ferrer -fixeu-vos-hi bé: ferrer- ja difunt, de Guissona, i
Magdalena, esposa seva encara vivent, i la donzella Bàrbara, filla de Joan Queralt, veí de
18
Cervera difunt, i Beatriu, la seva vídua .
De cop i volta, doncs, tot es féu comprensible. Aquell Antoni Colom, casat amb la
Magdalena, segons informació continguda en el document de l'any 1457, que calia que fos
noble, en realitat era un ferrer de Tarroja -fill, potser, del ferrer Bernat Colom?- que, com a
conseqüència de la guerra contra Joan II, havia abandonat la seva població i s'havia refugiat a
19
Guissona . Allà hauria continuat exercint el seu ofici fins a la mort. Posteriorment, el seu fill
Gabriel, un sastre que habitava a Cervera -on, potser, hauria après l'ofici-, s'havia casat amb una
noia cerverina 20
.
15
. Una visió d'aquest conflicte a CARRERAS Y CANDI, Francesch: Dietari de la guerra a Cervera. Des del
1462 al 1465, Barcelona, Baxarias, 1907.
16
. L'any 1464 vivia a Cervera Bernat Vell, "olim loci de Tarroya" (AHCC, FN, Cervera, 40, Bartomeu
Vallebrera, Manual, 1464, f. 21v).
17
. Apèndix, document número 6. Els capítols matrimonials a què fa referència aquest document es troben
inscrits al manual corresponent (AHCC, FN, Cervera, 40, Bartomeu Vallebrera, Manual, 1466, f. 4).
18
. Apèndix, document número 7.
19
. Tarroja de Segarra es troba a mig camí entre Cervera i Guissona, a uns set o vuit quilòmetres de cada
una d'aquestes poblacions.
20
. Gabriel Colom i la seva esposa Bàrbara vivien, l'any 1501, en una casa situada a la plaça de Sant
Miquel, al barri de Capcorral, de Cervera (AHCC, FN, Cervera, 59, Antoni Joan Bonet, Manual, 1499-1502, f.
64v).

El document, sens dubte, resultava important -Antoni Colom ferrer!-, però no era
suficient. No hi havia hagut altres membres en la família del ferrer?
Més recerca i un altre document que aporta noves dades. Segons aquest text, Antoni
Colom, el ferrer, s'havia casat dues vegades; del primer matrimoni havia tingut un fill,
anomenat, també, Antoni i del mateix ofici que el pare, mentre que Magdalena 21 -dita ara
Coloma perquè era vídua de una persona que portava el cognom Colom 22 - li havia donat dos
fills més: Gabriel, el sastre casat a Cervera, i Bernat, un pobre noi que era alienat 23
.
És aquesta la família del descobridor d'Amèrica? Sembla dubtós que, a partir d'ara, algú
ho pugui creure. En canvi, sí que és raonable pensar que els Colom -primer a Tarroja,
posteriorment a Guissona- només foren una família de ferrers. I més de cent anys després encara
24
ho continuaven sent .
4. Conclusions
De tot el que portem dit en podem treure les conclusions següents:
- Durant els últims anys ha anat prenent força la suposició que un tal Antoni Colom i la
seva esposa Magdalena, de Tarroja de Segarra, esmentats en un document de l'any 1457, eren
els pares de Cristòfol Colom, el descobridor d'Amèrica.
- Perquè aquesta suposició pugui ser raonable, cal demostrar que aquestes persones
"tenien noblesa".
- Recents investigacions m'han permès aportar documents que proven que Antoni
Colom era un ferrer.
- En conseqüència, no resulta possible admetre la noblesa d'Antoni Colom i la seva
esposa Magdalena.
21
. Magdalena també es casà més d'una vegada. Abans de fer-ho amb Antoni Colom, havia estat maridada
amb Joan Estall (Apèndix, document número 3).
22
. També Bàrbara Queralt era anomenada Coloma perquè estava casada amb una persona de cognom
Colom (AHCC, FN, Cervera, 59, Antoni Joan Bonet, Manual, 1499-1502, f. 64v). Ja tenim dit que "era costum
durant els segles medievals i moderns que el cognom de la dona fos el del pare o marit convertit en una forma
femenina" (LLOBET I PORTELLA, Josep M.: "Algunes notícies sobre dos monestirs cistercencs: el Pedregal i
Vallbona de les Monges (1354-1757)", dins Els monestirs cistercencs de la Vall del Corb, Tàrrega, G.R.T.P., 1989,
nota número 6 de la p. 19.
23
. Apèndix, document número 8.
24
. L'any 1598 fou acceptat confrare de Nostra Senyora del Roser, a Guissona, el ferrer Joan Colom
(AHCC, Fons Comarcal, Guissona, Llibre de la Confraria del Roser, 1585-1604, f. 82v).

Apèndix documental
1438, novembre, 27. Cervera
1
Manuel de Cardona reconeix haver rebut la quantitat de nou lliures de Bernat
Colom, ferrer del lloc de Tarroja.
Arxiu Històric Comarcal de Cervera (AHCC), Fons Notarial, Cervera, 33, Joan Valentí,
Llibre, 1438, f. 87v.
Noverint universi quod ego Manuel de Cardona, filius vivens venerabilis Berengarii de
Cardona, quondam notarii ville Cervarie, et succedens eciam in universis bonis venerabilis et
discreti Petri Raymundi de Cardona, iusisperiti, quondam ffratris mei qui una mecum fuit heres
universalis institutus per dictum venerabilem Berengarium de Cardona, patrem mei et ipsius,
cum ipsius domini patris mei testamento quod fecit et ordinavit in posse discreti Petri de
Salvoneriis, ville predicte Cervarie regia auctoritate notarii publici, decima septima die aprilis
anno a nativitate Domini millesimo tricentesimo nonagesimo nono confectoque et clauso per
eundem notarium, cum presenti instrumento confiteor et recognosco vobis Bernardo Colom,
ffabro loci de Terroya, presenti, et vestris quod [...] dedistis, restituistis et solvistis michi et ego
a vobis dictis nominibus habui et recepi realiter et de facto numerando novem libras
Barchinonenses terni [...].
Actum est hoc Cervarie, die XXVII a novembris anno a nativitate Domini M o CCCC o
XXXVIII o .
Sig+num Manuelis de Cardona predicti, qui hec laudo, concedo, firmo et iuro.
Testes huius rei sunt Bernardus Laurador, scriptor Cervarie, et Michael Granyena, loci
de Tarrogia.
1448, desembre, 17. Tarroja
2
Joan Gibert, procurador de Joan d'Albalat, notari de Cervera, requereix al batlle
de Tarroja que faci instrument documental dels béns de determinades persones d'aquesta
última població.

AHCC, FN, Cervera, 39, Bernat dels Arcs, Varis, 1447-1448, f. 115v.
Tarroya.
Die XVII a mesis decembris, Iohannes Gibert, procurator Iohannis de Albalat, notarii
Cervarie, requisivit [espai en blanc], baiulum, quatenus instrumentum faciat de bonis [de]:
Berenguer Çatorra,
Ramon Balís.
menor.
Andreu Bas, minor.
Maçià Vidal.
Joan Arnau.
Romeu Móra.
Joan Cardona
Bernat Serró.
Joan Lop.
Gabriel Puig.
Joan Torres.
Ramon de na Ponça.
Ponç Grau, fill d'en Guillem.
Ramon de Pereponç.
Salvador Mir.
Berenguer Grau.
Berenguer Minguet.
Matheu Nadal.
Anthoni Colom.
Et dictus baiulus assignavit [espai en blanc].
1457, març, 11. Cervera
3
Magdalena, esposa d'Antoni Colom, del lloc de Tarroja, nomena procuradors seus
a Bernat Sacirera, Joan Gilabert, Lluís Serra, Andreu de Graells i Bernat Mir.
AHCC, FN, Cervera, 35, Joan d'Albalat, Manual, 1456-1458, f. 43.
Die XI marcii anno predicto.
Quod ego Magdalena, uxor Anthonii Colom, loci de Tarrogia, vicarie Cervarie, gratis,
etc., constituo et ordino de consensu dicti viri mei ibidem presentis vos honorabiles Bernardum
Çarirera, domicellum, Iohannem Gilaberti, Ludovicum Serra, prebiterum, rectorem loci de
Uluya, Andream de Graells et Bernardum Mir, mercatores Cervarie, et quemlibet vestrum in
solidum, procuratores meos licet absentes tanquam presentes, etc., videlicet ad petendum,
exhigendum et recipiendum per me et nomine meo omnes et singulas peccunie quantitates que
michi debeantur per quasvis personas tam racione dotis mei et sponsalicii quam actuli Iohanni
Stayll, quondam primo viro meo, et inde apocham et apochas faciendum et firmandum et in
arbitrum et arbitros et arbitratores, etc., compromittendum, etc., componendum,
transgrediendum et quascumque avinencias faciendum, etc., et quecumque instrumenta sub

pactis, etc., et ad littes largomodo cum potestati substituendi, etc., promittens habere racionem
et non revocare sub bonorum meorum obligacione.
Actum Cervarie, die et anno predictis.
Testes huius rey sunt [espai en blanc] Llor, loci de Tarrogia, Iohannes Çaguda, baxiator
Cervarie, et Iohannes Reguer, de Hostafranchs.
1458, juny, 23. Tarroja
4
Arnau de la Font, procurador d’Antoni Jaume de Vilaplana, de Cervera, en
presència del notari i d'Antoni Colom i Montserrat Arnau, de Tarroja, com a testimonis,
requereix al batlle de Tarroja que li assigni béns que li compensin cert deute.
AHCC, FN, Cervera, 42, Antoni Cardó, Llibre, 1457-1459, quadern.
Protestacio facta per Arnaldum de la Font, procuratorem Anthonii Iacobi de Vilaplana,
Cervarie.
Noverint universi quod die intitulata vicesima tercia mensis iunii, anno a nativitate
Domini millesimo quadringentesimo quinquagesimo octavo, Arnaldus de la Font, procurator
asertus venerabilis Anthonii Iacobi de Vilaplana, ville Cervarie, in presencia mei Anthonii
Cardó, regia auctoritate notarii publici eiusdem ville, et testium infra scriptorum ad hec
specialiter vocatorum et assumptorum, constitutus in villa de Teroga personaliter, coram
venerabile Bernardo Veyll, baiulo dicti loci pro domino eiusdem loci, idem Arnaldus de la Font
dicto nomine ingenti instancia requisivit dictum honorabilem baiulum quatenus, virtute
cuiusdam litere faticarum per honorabilem vicarium ville Cervarie sibi misse contra
Guillermum Loberola, principalem, et Ffranciscum Lor, dicti loci, et eorum bona, cui fuit per
dictum honorabilem baiulum responsum iuste, quatenus, adimplendo dictam responsionem,
feceret sibi bonam et legitimam assignationem de bonis dictorum obligatorum pro solucione
fienda dicto suo principali in debito quod sibi debetur racione censualis, missionum et
impensarum. Alias fuit protestatus de iusticia et faticha [...].
Presentibus ad hec pro testibus specialiter vocatis et assumptis Anthonio Colom et
Monseratus Arnau, dicti loci de Terrogia.
5

1460, octubre, 4. Tarroja
Francesc Comalada, síndic de la universitat de Cervera, requereix Francesc Llort,
lloctinent del batlle de Tarroja, que faci execució dels béns d'aquells habitants de Tarroja
veïns de Cervera.
AHCC, FN, Cervera, 40, Bartomeu Vallebrera, Manual, 1459-1460, f. 44.
Dicta die preffatus Ffranciscus Comalada, procurator, sindicus et actor ville Cervarie,
requisivit venerabilem Ffranciscum Lor, locumtenentem venerabilis Bernardi Lor, baiuli ville
Tarrogie, quatenus exequcionem faciat de bonis vicinorum ville Cervarie, racione vicinatus, et
bona illorum assignet. Alias, protestatur de omnibus ac de salario, missionibus et expensis.
Testes sunt venerabiles Iacobus Michaelis, mercator, et Bernardus Colom, ville
Tarrogie.
1473, juliol, 17. Tarroja
6
Ramon Satorra, veguer de la Segarra, autoritza els capítols matrimonials
establerts per Joan de Pereponç, d'una part, i Maria Puig, Jaume Puig, Antoni Colom i
Pere Torres, aquests dos últims com a tutors de Jaume Puig, de l'altra part.
AHCC, FN, Cervera, 53, Antoni Bonet, Manual, 1472-1474, f. 36.
Dicta die in presencia mei Anthonii Bonet, ville Cervarie, auctoritate regia notario
publico infra scripto, et in presencia eciam Petri Verdera, botiguerii Cervarie, Monserrati
Arnaldi, loci Terrogie, et Petri Anthonii Laurenti, ville Tarrege, testium, etc., honorabilis
Raymundus Çatorra, vicarius Segarre pro egregio domino Raymundo Folch, comite Cardone,
constitutus personaliter intus locum Terrogie, firmavit et posuit suam auctoritatem pariter et
decretum, in posse mei dicti notarii, in quibusdam capitulis matrimonialibus factis, initis et
firmatis per et inter Iohannem de Pereponç, filium Raymundi de Pereponç, loci Terrogie, et
domine Constancie, eius uxore, parte una, et Mariam, filiam Gabrielis Puig et domine
Margarite, quondam, dicti loci de Tarrogia, Anthonium Colom et Petrum Torres, curatores
Iacobi Puig, et Iacobum Puig, dicti loci, parte altera, in posse discreti Bartholomei de
Vallebrera, auctoritate regia notarii, ville Cervarie habitatoris, decima octava die mensis
ianuarii, anno a nativitate Domini M o CCCC o sexagesimo sexto. Quod quidem decretum fuit

continuatum per me dictum notarium in eisdem capitulis in hunc qui sequitur modum: Sig+num
nostri Raymundi Çatorra, vicarii Segarre pro egregio domino comite Cardone, qui huic
capitulorum instrumento, tanquam rite et legittime ac ex causis et racionibus iustis facto et
firmato per prenominatos tutores sive curatores dicti Iacobi Puig, auctoritatem nostram
iudiciariam interponimus pariter et decretum, in manu et posse Anthonii Bonet, ville Cervarie
habitatoris, auctoritate regia notarii publici, intus villam predictam Terrogie, die videlicet
sabbati intitulata decima septima mensis iulii, anno a nativitate Domini M o CCCC o LXX o tercio.
Presentibus his pro testibus venerabilibus Petro Verdera, botigerio, Cervarie, et Monserrato
Arnaldi, loci Terrogie, ach Petro Anthonio Laurenti, ville Tarrege, habitatoribus. Ideoque ego
dictus Anthonius Bonet, notarius, qui supra meum, quo utor in arte notarie, hic appono
sig+num.
1490, juny, 1. Cervera
7
Capítols matrimonials establerts per Gabriel Colom, sastre oriünd de Guissona
però habitant a Cervera, fill d'Antoni Colom, ferrer difunt de Guissona, i Magdalena,
esposa seva vivent, d'una part, i Bàrbara, filla de Joan Queralt, difunt, de Cervera, i
Beatriu, esposa seva vivent, de l'altra part.
AHCC, FN, Cervera, 55, Antoni Romeu, Manual, 1489-1490, f. 85.
Licet hic continuetur, die prima iunii, anno predicto, Cervarie.
Capitula matrimonialia facta, inhita, firmata et iurata inter Gabrielem Colom, sartorem
oriundum ville Guissone pro nunch Cervarie habitatorem, filium Anthonii Colom, fabri
quondam dicte ville Guissone, et Magdalene, eius uxoris, viventis, ex una, et Barberam,
domicellam filiam Iohannis Queralt, quondam ville Cervarie, et domine Beatricis, eius uxoris,
viventis, partibus ex alia, prout in ceda, etc.
Testes sunt ut in ceda.
1490, juny, 30.
8
Coloma, vídua d'Antoni Colom, ferrer de Guissona, i Gabriel Colom, sastre de

Cervera, fill dels anteriors, d'una part, i Antoni Colom, ferrer de Guissona, fill d'Antoni
Colom, difunt ja esmentat, de l'altra part, accepten l'arbitratge de Jaume Albesa i Nicolau
Ereter en la querella per raó de l'administració de la persona i els béns de Bernat Colom,
el qual és alienat.
AHCC, FN, Cervera, 55, Antoni Romeu, Manual, 1489-1490, f. 88.
Nos Columba, uxor que fuit Anthonii Colom, quondam fabris ville Guissone, et Gabriel
Colom, sartor Cervarie habitator, dictorum coniugum filius, ex una, et Anthonius Colom, faber
dicte ville Guissone, dicti quondam Anthonii Colom filius, partibus ex alia, compromittimus in
vos honorabilem dominum Iacobum Albesa, prebiterum, in sacra pagina et in decretis
bacallarium, decanum Cervarie, et Nicolaum Ereter, mercatorem dicte ville Guissone, tanquam
in arbitros veros et de iure in sentenciando et pronunciando et arbitratores, laudatores et
amicabiles compositores in provedendo a nobis dictis partibus conviniter et concorditer, electos
sub pena quinquaginta librarum Barchinonensium a nobis dictis partibus per estipulacionem
promissa, etc., super omnibus et singulis accionibus, etc., quas pars parti nostrum et nobis ad
invicem, etc., racione persone et bonorum Bernardi Colom, mente capti filii mei dicte Columbe,
fratris mei dicti Gabrielis, ex utroque latere, et mei dicti Anthonii, ex parte tantum patris ex eo,
quod nos dicti Columba et Gabriel asserimus nos debere gubernare dictum Bernardum et eius
bona, et ego dictus Anthonius contrarium asseriens ymo afirmo me eum et eius bona debere
administrare et super deppendere, etc., dantes, etc., promittentes, etc., renunciando, etc.,
obligando, etc., iuramus, etc. Tempus dicti compromissi est hinc ad XV dies mensis iulii
proxime venturos. Et volumus quod per vos seu alterum vestrum possit dictum compromissum
prorogari per XV dies, etc.
Testes firmarum dictorum Gabrielis et Anthonii Coloms, que predicta firmarunt dicta
die XXX iunii, sunt honorabiles Bernardus Boix et Anthonius Dominici, paciarii anno presenti
Cervarie.