C icle 2n - Ayuntamiento de Alicante

Este programa és propietat de l'Excm. Ajuntament d'Alacant. 

Edita: Ajuntament d'Alacant 

- Autores i Coordinadors del programa: 

Tècnics de la Regidoria de Joventut 

. Juana C. Sánchez Ríos 

. Pilar Carreto Sánchez 

. Olga Moreno Bustillo 

Col·laboradors: 

Associació de Pediatria d'Alacant: 

. Dr. Antonio Redondo Romero 

Pla Municipal de Drogodependències. Ajuntament d'Alacant 

. Guillermina Campos Giménez 

Unitat de Salut Mental Infantojuvenil: 

. Dra. Auxi Javaloyes Sanchis 

. Dra. Helena Romero Escobar 

Unitat de Trastorns d'Alimentació. Hospital Clínic de Sant Joan 

. Dr. Gonzalo Pagan Acosta 

. Cristina Romero Escobar 

CEFIRE 

. Isidoro Moreno Martínez 

. Inmaculada Panera García 

. Araceli Puga Martínez 

. José Miguel Pareja Salinas 

. Ángela Valverde Cordero 

. Rosa Poveda Salva 

. Juan A. Llorens Alfonso 

. José Enrique Sirvent Belando 

. Alicia Sabroso Cetina 

CIPS 

. Charo Martínez Quintero 

AFOSEX 

. Lucía Pinhero Ortega 

. Luis Segura Vicent 

FAPA de Col·legis Privats i Concertats 

. Carolina Martínez García 

. Teresa Terrés Rubio 

. M. Teresa Galiana Pérez 

. M. Dolores Navarro Tomás 

- Disseny, Il·lustració i Maquetació: 

- Imprimix: 

- Depòsit Legal: 

“Se’n permet la repro ducció citant-ne la procedència”

Cicle 2n Àmbit 

Sexualitat 

Índex 

Tema 1. Conceptes bàsics 

1a. La nostra anatomia Pág. 5 

Tema 2. Mites 

2a. Veritats i mentides Pág. 6 

Tema 3. Resposta sexual humana 

3a. RSH: Resposta sexual humana Pág. 8 

Tema 4. Identitat sexual 

4a. La meua identitat sexual Pág. 11 

Tema 5. Fecunditat 

5a. Fecunditat Pág. 17 

5b. Unes altres espècies Pág. 19 

5c. Repartiment de tasques. Investigue a casa Pág. 21 

Tema 6. Una altra forma dámar 

6a. Enamorats Pág. 24 

6b. Sexe, sexualitat i eròtica en la 

discapacitat Pág. 26 

6c. El meu amic Joan Pág. 28 

Tema 7. Primeres experiències sexuals 

7a. “El virgo de Vicentet” Pág. 30 

7b. Record de la “primera vegada” Pág. 31 

Tema 8. Assertivitat sexual 

8a. Aprenent a ser assertiu Pág. 33 

8b. Quan dic no, vull dir no Pág. 38 

8c. Negociant amb el condó Pág. 41 

Tema 9. Mètodes anticonceptius 

9a. Els mètodes anticonceptius Pág. 43 

9b. El petting i altres mètodes anticonceptius Pág. 45 

9c. Usar el condó Pág. 50 

Tema 10. VIH i malalties de 

transmissió sexual 

10a.VIHi les malalties de 

transmissió sexual (MTS) Pág. 54 

10b. Plaer, plaer, ... Pág. 57 

Tema 11. Abusos sexuals 

11a. Informació i detecció Pág. 58 

11b. Analitzant casos Pág. 60 

11c. Analitzant sentències Pág. 62 

11d. Secrets bons i secrets roïns Pág. 65 

11e. Embaràs per violació Pág. 59 

Tema 12. Recursos 

12a. On vaig si ...?, On telefone si...? Pág. 71 

. 

PR O GRAMA DÉDUCACI Ó PER A LA S ALUT D IRI GIT A CENTRES DÉNSENYAMENT SECUNDARI 

1

Cicle 2n Àmbit 

Sexualitat

1a. 

La nostra 

anatomia 

Objectius 

Que els/les alumnes es familiaritzen amb la seua anatomia. 

Que s'acostumen a parlar dels seus òrgans sexuals amb normalitat i propietat. 

Crear un clima tranquil de diàleg a classe per a parlar de sexualitat. 

Fomentar la metodologia d'investigació, l’anàlisi i l’exposició de temes. 

Àrees 

Biologia i Geologia. Llengua Castellana. Matemàtiques. 

Desenvolupament 

. . 

Cicle 2n ÀMBI T Sexualitat 

Es dividix la classe en cinc grups. A cada grup se li demana que prepare un tema i se'ls aporta 

material, làmines d'anatomia, revistes, fotocòpies del mateix llibre de text, fins i tot transparències, 

retoladors per a escriure o dibuixar en elles, etc., segons la disponibilitat del centre. Han d'exposar 

de manera oral, amb suport audiovisual, el tema corresponent. Cada membre del grup pot 

exposar-ne una part, entre dos o tres, un sol, etc. (es dóna al grup tot tipus de facilitats i llibertat 

perquè s'organitze i decidisca com ho fa). Se'ls posa un termini en funció de la resta de les seues 

tasques. 

Temes: 

Aparell reproductor masculí: anatomia i funcionament. 

Aparell reproductor femení: anatomia. 

El cicle femení (ovàric, uterí), pubertat, menàrquia. 

Fecundació, embaràs i part. 

Trets sexuals secundaris masculins i femenins. Similituds i diferències. 

Anticonceptius. Què són i per a què servixen? 

No es tracta que aprenguen molt bé els continguts. L'objectiu és que ho treballen junts xics i xiques 

i que aprenguen a utilitzar el llenguatge relacionat amb propietat i normalitat. 

Targetes anònimes 

A continuació de l'exposició de l'activitat anterior, es demana als/les alumnes que, de manera 

anònima, escriguen en un foli les preguntes que encara els queden sense resposta, els dubtes, els 

problemes que es plantegen, etc. 

Pot haver-hi dos alternatives: 

El/la professor/a escriu a màquina les preguntes, per tal de respectar-ne l'anonimat, i les distribuïx 

a cada un dels grups de treball, en connexió amb cada un dels temes treballats per ells, perquè 

elaboren les respostes. Posa un nou termini de temps per a respondre-les a classe. 

Respon el/la professor/a dies després, bé directament, bé llançant pistes perquè els/les alumnes 

elaboren la resposta a l'aula, bé plantejant situacions per al debat, etc. 


5 

Cicle 2n Tema 1 Conceptes bàsics

Cicle 2n Tema 2 Mites 

P R OGRAMA LA N E VERA 

2a. 

Veritats i 

mentides 

Objectius 

Parlar de sexualitat. 

Identificar falsos mites i creences errònies. 

Reforçar coneixements adequats. 

Valorar necessitats d'informació i nivell de coneixements dels/les alumnes. 

Àrees 

Tutoria. Ètica. Geografia i Història. 

Materials necessaris 

Cartolines amb falsos mites i informacions correctes. Adhesiu. 


Formeu un semicercle només de cadires entorn de la pissarra, on s'haurà escrit en gran: 

VERDADER, FALS i ?, amb l'objectiu de col·locar les targetes formant columnes. 

Repartiu una o diverses targetes per alumne/a. Els/les alumnes han de pensar si la informació és 

correcta o no i situar-la en la columna adequada. 

Posteriorment, cada alumne/a explicarà per què l'ha posada en eixa columna i d'on ha obtingut 

la informació (per què és veritat/mentida i on ho has sentit). El grup aporta opinions diferents, si 

n'hi haguera, fins a arribar a un consens. L'educador/a modera i aporta la informació que 

considere oportuna. 

L'educador/a conclou assenyalant la importància de contrastar la informació adquirida a través 

de les revistes, la televisió, els amics, etc., i reforçant les idees correctes. 

Llistat orientatiu de targetes: 

És molt difícil quedar-se embarassada la primera vegada. 

El preservatiu és un bon mètode anticonceptiu. 

La masturbació és roïna per a la salut. 

Convé, perquè tot vaja bé, que siguen els xics els que prenguen la iniciativa. 

La marxa arrere és un bon mètode anticonceptiu, ells controlen. 

La grandària del penis no és important en les relacions sexuals. 

Un home amb el penis gran és més home. 

Quasi totes les persones han tingut relacions sexuals abans dels 18 anys. 

Amb la regla et pots dutxar, banyar, tocar les plantes, fer maionesa. 

És possible quedar-se embarassada amb la regla. 

Quan una dona deixa de ser verge, sempre sagna. 

Es pot tindre una infecció de transmissió sexual i no notar res. 

L'objectiu final d'un contacte sexual és l'orgasme. 

6 PR O GRAMA DÉDUCACI Ó PER A LA S ALUT D IRI GIT A CENTRES DÉNSENYAMENT SECUNDARI

L'homosexualitat és una opció sexual. 

Els abusos sexuals els realitzen sempre desconeguts. 

La penetració no és l'única forma d'expressar la sexualitat. Les dones sempre estan disposades a 

tindre relacions sexuals. 

Una xica que porta condons a la bossa de mà és perquè alguna cosa busca. 

Un xic que porta condons a la cartera és responsable. 

La SIDA és cosa d'homosexuals, drogoaddictes i prostitutes. 

Jo sé amb qui vaig i per això no puc agafar res roín. 

Si et llaves bé la vagina amb aigua després d'una penetració no et quedes embarassada. 

La grandària del penis no és el més important. 

Quan tens la primera relació sexual se't nota. 

Quan et masturbes ixen grans. 

L'homosexualitat és una desviació i ha de ser curada per metges i psicòlegs. 

Els vells no haurien de pensar ja en la sexualitat. 

La masturbació en les dones és tan normal com en els hòmens. 

L'homosexualitat és una forma com una altra qualsevol de viure la sexualitat. 

La sexualitat es pot expressar amb totes les parts del cos. 

La sexualitat és només per a les persones que són casades. 

A les ties, els agraden els que les tenen com en les pel·lis pornogràfiques. 

Les pel·lícules pornogràfiques no reflectixen la realitat, perquè és impossible que un home puga 

estar tant de temps en erecció i tindre tantes ejaculacions seguides. 

El que veiem en les pel·lis pornogràfiques és el que normalment fa la gent quan té relacions 

sexuals. 

El final ideal d'una relació sexual és tindre un orgasme els dos al mateix temps. 

Aspectes que cal tindre en compte 

. . 

Cicle 2n ÀMBI T 

Sexualitat 

És molt important que el/la professor/a analitze cada un d'estos mites i desmunte als/les alumnes 

els arguments erronis, fent especial insistència en la idea que tenen alguns d'ells que la imatge que 

es dóna en les pel·lícules pornogràfiques és la que, després, ells han de reflectir en la seua realitat 

sexual. 

I desmitificar els mites clàssics de la grandària (penis, pits), duració, potència, etc. 

. 


7 

Cicle 2n Tema 2 2a. Veritats i mentides

Cicle 2n Tema 3 Resposta sexual humana 


3a. 

RSH: Resposta 

sexual humana 

Objectius 

Vivenciar la resposta sexual humana DEMOR (desig, excitació, meseta, orgasme i resolució) a través 

del joc per a experimentar els canvis físics que es produïxen en cada una de les fases de l'esquema, 

atenent als aspectes generals (el que ens ocorre a tots) i a la individualitat (aspectes particulars que 

els poden ocórrer a les persones), respectant-ne les diferències. 

Àrees 

Educació Física. 


Pati, senyalitzadors, radiocasset, música, llana de colors. Es prepara el pati o la zona esportiva com 

un circuit on hi ha certs senyals que delimiten les fases de l'exercici. 


Es delimiten quatre trams dins del circuit: 

a) En el primer tram els/les alumnes estan tranquils, relaxats. Passen pel tram caminant lentament 

mirant cap a la meta que està establida al començament del següent tram. 

b) El tram està indicat amb un mocador o senyal de color violeta (un altre). Quan els/les alumnes 

arriben a este tram, comencen a caminar a ritme més ràpid, intensificant el seu pas a mesura que 

acaben el tram, sense arribar a córrer. 

c) Una vegada arribats al tercer tram, senyalitzat amb un color cridaner, agafen un tros de llana o 

llaç de colors i se'l lliguen a la mà. Este tram ha de ser recorregut a ritme molt ràpid al principi per 

a acabar corrent els últims metres. 

d) En arribar a l'últim tram, senyalitzat igual que els anteriors, llancen un crit o peguen colps ràpids 

i molt forts (com un gran aplaudiment). Després d'açò, comencen a recórrer l'últim tram caminant 

a un ritme ternari per a acabar caminant a ritme binari, és a dir, van ralentitzant el seu pas per a 

acabar parant-se al final del tram. 

1r tram.D 

2n tram.E 4t tram.O 

3r tram.M 

5é tram.R 

En finalitzar tot este circuit, el/la professor/a reunix els/les alumnes i els explica el significat de tot 

este recorregut. 


La Resposta Sexual Humana és igual en hòmens i en dones. Tots passem per les fases següents: 

1. D- Desig: hi ha alguna cosa, algú que ens atrau. En el recorregut era el color del segon tram. 

2. E- Excitació: el desig ens pot portar a una excitació que implica una acceleració del ritme cardíac, una 

respiració més ràpida, miotonia muscular, major sudoració… Els/les alumnes recorden i expressen la 

seua experiència i el que han sentit en el transcurs del segon tram. 

3. M- Meseta: quan l'excitació es manté, els trets d'esta s'aguditzen: velocitat i ritme augmenten. De la 

mateixa manera, els/les alumnes expressen la seua opinió. 

4. O- Orgasme: tota la meseta té la seua culminació en la fase orgàsmica on s'aconseguix la cota més alta 

de l'excitació que ha anat creixent i que en cada persona es manifesta d'una manera: enrogiment de 

certes zones del coll o la cara, palpitacions en el pit o en el ventre … Explicació dels/les alumnes. 

5. R- Resolució: tot l'organisme torna al seu estat inicial de forma gradual. Els batecs del cor es tornen 

menys ràpids, la respiració es ralentitza, el pols i els músculs es relaxen, es refreda la suor o es deixa de 

suar… 

Tots els canvis físics poden ser explicats pel/la professor/a de l'àrea segons el nivell de l'alumnat. 

. . 


Sexualitat 

Es pot intentar traure diferències entre sexes o bé entre subjectes per a treballar que tot el món no sent 

igual ni manifesta totes les característiques (per exemple, enrogiment de la pell, quines zones s'han enrogit 

en cada un). 

Una vegada explicada la Resposta Sexual Humana, es torna a realitzar l'activitat, esta vegada amb música, 

de la forma següent: 

-Ballant a ritme lent durant el primer tram amb una música de vals per exemple. 

-Ballant a ritme més ràpid amb una música, per exemple, de salsa o merengue 

-Ballant a ritme d'una música ràpida i enèrgica com bakalao. 

-En la fase orgàsmica fan 5 bots, el més alt que puguen i seguits. 

-Per a continuar ballant a ritme d'una música lenta, per exemple, música clàssica de ritme lent. 

Es pot utilitzar una música que continga tots estos canvis de ritme, per a això es recomana preguntar al 

professor/a de l'àrea de música (per exemple, música clàssica amb diferents ritmes). 

Conclusió. La resposta sexual humana és, segons Masters & Johnson, equivalent en totes les persones 

sense diferenciar per sexes. Tots passem per les mateixes fases, a diferents ritmes, però l'esquema és igual. 

Quan els humans desitgem alguna cosa, això ens provoca una reacció que es manifesta en uns canvis 

corporals en la fase d'excitació; la duració de l'excitació pot ser major o menor segons el nostre desig, la 

nostra personalitat i les característiques personals; quan l'excitació es manté entrem en la fase meseta que 

té la seua màxima expressió en l'anomenat orgasme (tant de l'home com de la dona) que dóna lloc a uns 

altres canvis corporals entre els quals estaria l'ejaculació en l'home i les contraccions del coll de la vagina 

en les dones; després de l'orgasme comença la fase de resolució, on els canvis corporals produïts en les 

fases anteriors desapareixen progressivament (diferents ritmes segons les persones). 

L'esquema no significa que en cada trobada entre dos persones que es desitgen hagen d'arribar a la fase 

de resolució o orgasme-resolució; poden quedar-se en la fase d'excitació-meseta. Estes fases són molt 

plaents en si mateixes. 

. 


9 

Cicle 2n Tema 3 3a. RSH: Resposta sexual humana

Cicle 2n Tema 3 RSH: Resposta sexual humana 


El docent pot concloure que les trobades de parelles, “rotllos”… entre adolescents i adults que es 

desitgen no tenen per què acabar en coit vaginal, o amb l'aclamat orgasme. Este no és el fi d'eixa 

trobada, sinó una fase més que, d'altra banda, té una duració normalment més curta que les anteriors 

fases. 

Reflexió per als/les alumnes. Van gaudir ballant en la fase de desig, excitació i meseta? 

I si hagueren parat en eixe moment, els hauria paregut menys satisfactori el ball? 


Es pot dur a terme la dinàmica dividint el grup classe en dos subgrups, atenent al nombre d'alumnes 

a l'aula, per a facilitar la tasca. Si és així, el grup que no l'estiga efectuant observarà els canvis dels seus 

companys/es. 

Conceptes bàsics 

DEMOR: desig, excitació, meseta, orgasme i resolució. 

DESIG: sentiment d'atracció sexual per algú o per alguna cosa. 

EXCITACIÓ: reacció davant d'alguna cosa, algú sexualment estimulant. 

MESETA: manteniment de l'excitació. 

ORGASME: reacció totalment involuntària, resultat de l'estimulació, on els canvis corporals arriben a la 

seua màxima intensitat. 

RESOLUCIÓ: relaxació de les tensions sexuals a mesura que el subjecte perd l'estimulació. 

Canvis corporals en realitzar una activitat física. 

Bibliografia 

Masters & Johnson, La inadaptación sexual, Barcelona, 1974. 

. 


4a. 

La meua identitat 

sexual 

Objectius 

Àrees 


. . 


Reflexionar sobre la identitat sexual (home, dona) a través de les característiques sensorials (vista, 

oïda, olfacte…) prenent consciència de com ens classifiquem per mitjà d'eixes característiques i 

que estes, a vegades, poden ser enganyoses. 

Llengua. Tutoria. 

Es procedix al visionat de la pel·lícula Los chicos no lloran, Víctor o Victoria o alguna altra de 

temàtica pareguda. 

Posteriorment, s'inicia un debat que gire entorn de la identitat sexual (categoria permanent del self 

que consistix a autoclassificar-se com a xiquet o xiqueta, dona o home i que està lligada a la imatge 

corporal) i la realitat anatomofisiològica (la dels òrgans genitals i reproductors fonamentalment), 

explicant, si és convenient, què és la transsexualitat i la seua problemàtica específica. També pot 

aprofitar-se este moment per a explicar aspectes anatòmics i fisiològics del ser humà. 

1r. Es dividix la classe en xicotets grups que respondran a les preguntes plantejades en la Fitxa 4aA. 

Una vegada contestades, es reflexiona en grup sobre: 

-En què ens basem per a fer una identificació home, dona? 

-Pot haver-hi equívocs en la nostra classificació? 

A partir d'estes preguntes, i de les contestacions de la Fitxa, s'obrirà una discussió sobre la identitat 

sexual, explicant, si sorgix, què és la transsexualitat. 

2n. Per a fer més significatiu este aprenentatge, es pot plantejar la següent activitat perquè 

vivencien, en el seu entorn més pròxim, la identitat sexual segons els rols socials. 

Es demana que per un dia complet es comporten com ells pensen que són les persones del sexe 

contrari al qual pertanyen. Posteriorment, responen a les preguntes adjuntes en la Fitxa 4aB. 

A partir d'esta experiència, el tutor/a podrà parlar sobre els rols socials enllaçant amb l'objectiu 

transversal d'educació sexual: no discriminació per condició sexual (en la nostra cultura) o per 

qualsevol altra raó. 

3r. Es tracta d'aprofundir més en la qüestió dels rols socials. Contesten a una Fitxa de forma 

individual (Fitxa 4aC) indicant únicament si són xiques o xics. En la posada en comú es treballarà 

l'aspecte següent: 

-Veure si hi ha diferències entre els grups de xiques i xics. Davant de les comparacions, es pot fer 

una reflexió sobre el que hagueren contestat els nostres pares i/o iaios. 


11 

Cicle 2n Tema 4 Identitat sexual

Cicle 2n Tema 4 4a. La meua identitat sexual 


D’esta manera, quedaria plasmada l’evolució de les generacions i el mestissatge de prioritzacions que 

pot haver-hi hui en dia. 

4t. Es tracta d'experimentar sensacions a partir dels cinc sentits, fomentant no sols el sentit de la vista, 

sinó la resta igualment, per a ampliar l'eròtica dels sentits, sense distingir per condició sexual, atés que 

tots tenim capacitat de sentir amb independència de si som hòmens o dones. 

Es formen parelles. Un porta els ulls tapats i el company el va guiant per un espai obert com pot ser el 

pati del col·legi o un parc pròxim. El que porta el mocador als ulls anirà fixant-se en el que escolta i sent. 

El seu company: 

-Tacte: li farà tocar distints objectes de diferents textures, si és possible, perquè puga tocar-los i 

endevinar què són, a més de notar les seues característiques a través del tacte. 

-Oïda: escoltaran els sons que es produïxen al seu voltant identificant aquells que els són agradables i 

els que no ho són. 

-Olfacte: plantes, entrepans, coses que podran ser utilitzades perquè el “cec/ga” puga oldre, triant 

aquelles olors més agradables al seu parer. 

-Gust: (es pot posar en pràctica a classe) amb distints trossos de fruites o entrepans, dolços… en 

degustar-los, descriu el que sent. 

S'intercanvien els papers. 

Finalment, la posada en comú on es comenta: 

-Com s'han sentit? 

-Amb quin sentit han sentit més? 

-Experiències amb els distints sentits. 

Conclusió. Ampliar el nostre camp de percepció i no centrar-ho tot en la vista. Tots tenim capacitat de 

sentir i cal potenciar-la. Es pot enllaçar amb objectius relacionats amb l'empatia cap a les persones amb 

alguna discapacitat. 


El procés de sexuació està present en les nostres vides des de molt abans de nàixer. L'autobiografia de 

cada u és part d'un procés de sexuació, de forma que es configuren persones sexuades amb una 

història personal sexual que dóna un caràcter propi i inseparable a la seua persona. No obstant això, 

interactuem i, per això, totes les persones que ens rodegen interferixen en el nostre procés de sexuació, 

i la influència és recíproca. La cultura, l'educació, la família, l'entorn immediat, els mass media, el grup 

d'iguals i els esdeveniments personals serien clars exemples del que s'ha dit anteriorment. 

Explicació de la diferència entre identitat sexual, orientació sexual i rols en parella. 

Identitat sexual: és la concepció que un té de si mateix quant a determinar-se com a home o com a 

dona dins del continu que hi ha entre estos dos pols. L'única cosa que cal fer per a saber quina és la 

identitat d'una persona és preguntar-li, si tenim dubtes. Ex. cas d'alguns transsexuals. 

Orientació sexual: sent home o dona i sentint-te com un dels dos, l'orientació sexual és l'atracció 

sexual per un o per un altre sexe. Heterosexual si atrau el sexe contrari; homosexual si atrau el mateix 

sexe. 

. 


Rols en parella: ens referim amb açò al paper que juguen les dos persones implicades en una 

parella, masculí i/o femení. Cal aclarir que dins d'una parella heterosexual o d'una homosexual 

poden haver-hi tants rols com combinacions. És a dir, en l'heterosexual es poden donar rols: masculífemení 

(parella que solem trobar-nos en la televisió), masculí-masculí i femení-femení. De la mateixa 

manera, en les parelles homosexuals es poden donar els mateixos rols. 

Bibliografia 

Guía de salud y desarrollo personal. Govern de Navarra. Institut de Salut Pública. 

. . 


Sexualitat 

. 


13 

Cicle 2n Tema 4 4a. La meua identitat sexual

4aA. La meua identitat sexual 

Fitxa 

. . 


Fitxa 4aA 

La identitat sexual 

1.- Quan algú naix, què és la primera cosa que habitualment preguntem? 

2.- En observar un grup de persones, quina és la primera classificació que en la majoria dels casos 

fem? 

3.- Quan omplis un qüestionari, quines són les dos primeres preguntes? 

4.- En el teu carnet d'identitat, quines dades són les més destacades per a identificar-te? 

. 


Fitxa 4aB 

1. Què va canviar en la teua forma d'actuació? 

2. Com et vas sentir? 

3. Com va reaccionar la gent? 

4. Quins missatges vau rebre de la gent? 

5. Et va agradar l'experiència? Per què? 

. . 


. 


15 

4aB. La meua identitat sexual 

Fitxa

4aC. La meua identitat sexual 

Fitxa 

. . 


Fitxa 4aC 

Què volem? 

Puntua de l'1 al 5, en orde d'importància, el que t'agradaria aconseguir en el futur: 

Tindre cotxe propi 

Acabar estudis universitaris 

Aconseguir un treball ben remunerat 

Tindre molts amics i amigues 

Que les teues amistats t'estimen 

Ser competent en el teu treball 

Fer esport professional 

Gaudir practicant algun esport 

Tindre bon sentit de l'humor 

Tindre descendència 

Viure un amor apassionat 

. 


5a. 

Fecunditat 

Objectius 

Que els/les alumnes coneguen en quina edat ja són fèrtils. 

Que entenguen que tenen una responsabilitat pel que fa a la seua sexualitat. 

Que sàpien com evitar embarassos no desitjats. 

Àrees 

Biologia i Geografia. 


El/la professor/a dividix la classe en parelles xic/a; distribuïx les parelles entre alumnes que 

normalment no es relacionen per a mesclar-los i que es coneguen. 

Se'ls explica que durant una setmana tindran una responsabilitat compartida: han de tindre 

cura d'un ou (o objecte semblant) i procurar que no es trenque. Si al final de la setmana, a 

més, aconseguixen que isca un pollet, llavos, ja seria de premi. 

El joc consistix en el fet que cada parella durant un estona parlarà sobre com es van a 

organitzar a l'hora d'ocupar-se de l'ou, ja que no se l’ha d'abandonar en cap moment. Han de 

distribuir-se els temps de cura de l'ou i, per mitjà del diàleg, arribar a un acord compartit per 

ambdós. 

El/la professor/a prendrà precaucions perquè no canvien l'ou: ha d'inventar-se com serà l'ou: 

pintat, retolat, amb un encuny del centre, etc. 

Una setmana després. 

Després de la setmana, es presenta l'ou en l'estat en què estiga i cada parella explica per què 

està així, com han actuat, les dificultats que han tingut quant al transport, la distribució de 

temps, en la igualtat de temps, per a no trencar-lo, discussions, com s'han resolt, ajuda de 

tercers, etc. 

Si ix el pollet, se'ls premia amb una entrada a Terra Mítica. 

Posteriorment, s'inicia un debat en què el/la professor/a introduïx les qüestions següents: 

1. Ha sigut difícil responsabilitzar-se de l'ou? 

2. Com has compaginat la teua vida, oci, escola, amb la cura de l'ou? 

3. En la vida real, quina situació és pareguda? (han de contestar: cura de germans, fills). 

4. Amb l'edat que teniu, vos sentiu capaços d'afrontar esta responsabilitat, ocupar-vos de 

germans o fills? 

5. A què s'hauria de renunciar per a afrontar esta responsabilitat? 

6. Coneixeu algú de la vostra edat que estiga en esta situació? 

7. Coneixeu quins mètodes hi ha per a evitar esta situació? 

Es confecciona un llistat a la pissarra i el/la professor/a el completa. 

. . 



17 

Cicle 2n Tema 5 Fecunditat

Cicle 2n Tema 5 5a. Fecunditat 



El/la professor/a ha de desmuntar la idea de la marxa arrere i qualsevol altre mètode no eficaç: 

regla, etc. 

També ha d'insistir en el fet que, a la seua edat, el mètode anticonceptiu ideal és el condó. 

Se'ls pot facilitar fullets sobre mètodes anticonceptius, fullets, vinyetes, informació en un full, etc. 


Vegeu la pàgina 63 del material per al/la professor/a. 

Bibliografia 

Desde Suecia con Amor. Información sobre el uso del condón y enfermedades de transmisión 

sexual. RFSU 

Salud II. Maternidad/Paternidad. El parto y el postparto. Ministeri de Treball i Assumptes Socials. 

Institut de la Dona. 

Vídeo de La experiencia de ser Madre, Novartis 

Vídeo de Part i Postpart. Generalitat Valenciana: Conselleria de Sanitat i Consum. Direcció General 

de Salut Pública. 

. 


5b. 

Unes altres 

espècies 

Objectius 

Àrees 


. . 


Analitzar, prenent com a referència les espècies animals, la distribució de tasques de cura de 

cries. 

Comparar amb l'espècie humana. 

Reflexionar sobre la importància de la cura compartida dels/les fills/es. 

Biologia i Geologia. Matemàtiques. 

Es llança al grup les qüestions següents sobre responsabilitat i cura dels/les fills/es i es debat 

sobre elles: 

En la teua família, qui s'ocupa de la cura i l'atenció dels/les fills/es? 

Ta mare Ton pare Els dos 

Quant de temps proporcionalment s'ocupen dels/les fills/es? 

50% cada un 

25% pare 75% mare 

25% mare 75% pare 

100% mare 0% pare 

100% pare 0% mare 

Segons la teua opinió, a qui correspon la cura dels/les fills/es? 

Al pare A la mare Als dos 

De quins aspectes de la criança creus que s’hauria d'ocupar la dona? 

I l'home? 

Coneixes unes altres espècies animals que tinguen una forma curiosa o diferent de ternir cura de 

les seues cries? 

Investiga: 

Per grups, han de realitzar un treball d'investigació d'espècies animals la cura de les cries, 

l'embaràs, les formes de reproducció, etc., de les quals siga diferent. 

Posteriorment, elaboraran un treball d'exposició d'alguna de les espècies trobades, fent especial 

insistència sobre el tema que ens ocupa i, posteriorment, s'exposaran els treballs realitzats a l'aula. 


19 


Cicle 2n Tema 5 5b. Unes altres espècies 



Exemples d'espècies animals que tenen un comportament diferent en este sentit. 

Pingüí: coven els ous tant la femella com el mascle. Es relleven per a buscar menjar i donar de menjar 

a les cries. 

Cavallet de mar: és el mascle el que alberga al seu cos els ous fins que naixen. 

Les granotes: porten les seus cries en bosses al seu cos, construïxen preses, etc. 

Emú: cova els ous rellevant-se amb la femella i es manté sempre prop de les cries per tal de 

protegirles. 

Bibliografia 

www.oya-es.net 

www.galeon.hispalista.com 

www.interhabit.com 

www.zonotrikic.com 

. 


5c. 

Repartiment de tasques. 

Investigue a casa 

Objectius 

Àrees 



Bibliografia 

. . 


Acceptar el repartiment de responsabilitats entre tots els membres de la família, sense 

discriminacions per raó d'edat o sexe. 

Llengua Castellana. 

Arreplegar individualment la informació suggerida en la Fitxa 5cA, adjunta. 


Carpeta didáctica de educación afectivo-sexual. Govern de Canàries, Conselleria d'Educació, Cultura 

i Esports. Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa. 


21 


5cA. Repartiment de tasques. Investigue a casa 

Fitxa 

. . 


Fitxa 5cA 

Noms 

dels membres 

de la teua família 

Netejar la pols 

Llavar la roba 

Agranar 

Llavar el sòl 

Regar les plantes 

Llavar els plats 

Estendre la roba 

Parar taula 

Cuidar bebés 

Fer reparacions 

Fer els llits 

Traure el fem 

Fer el menjar 

Ordenar l'habitació 

Fer la compra 

Planxar 

Portar els xiquets al 

metge 

Quantes hores 

treballa a la llar? 

. 


Fitxa 5cB 

Qüestions: 

1. Hi ha diferències entre els sexes en les tasques realitzades? 

2. A què són degudes estes diferències? Qui les ha decidit? 

3. Canviaries esta distribució? Per què? Com ho faries? 

. . 


. 


23 

5cB. Repartiment de tasques. Investigue a casa 

Fitxa

Cicle 2n Tema 6 Una altra forma dámar 


6a. 

Enamorats 

Objectius 

Analitzar distintes tipologies de parelles en la Història. 

Reflexionar sobre el tipus de relacions que s'establixen amb les parelles. 

Àrees 

Geografia i Història. 


En la primera sessió: 

El/la professor/a forma grups de treball d'investigació (4 persones per grup) per a buscar tipologies 

de parelles famoses al llarg de la història o de l'actualitat (es poden buscar exemples ficticis en les 

sèries de televisió actuals o en pel·lícules del moment). Cada grup ha de trobar almenys una d'estes 

tres tipologies de parelles: 

Parelles dependents 

Parelles independents 

Parelles autodependents 

Abans de la recerca, el docent explica en què consistix cada una d'elles. Les parelles han de ser 

personatges famosos de la història, de qualsevol cultura, nacionalitat, sexe, raça, color, religió. L'únic 

requisit és que algun membre de la parella, o els dos, haja contribuït al desenvolupament de la 

història de la humanitat, en el seu benefici o en contra seu. L'ideal seria buscar parelles de distints 

àmbits: música, cine, medicina, científics, ciència ficció, premsa rosa, etc. 

Cada grup de treball ha d'explicar breument la biografia de cada membre de la parella, si hi ha 

dades concretes; analitzar la relació de parella, segons els seus propis criteris, i descriure com 

imaginen que serien els sentiments de cada un d'ells, juntament amb una opinió consensuada i 

conjunta del grup sobre la relació de l'exemple buscat. 

Exemple de parella: Master & Johnson. A criteri de cada un pot ser presa com a parella 

autodependent o independent. En l'actualitat podrien ser exemple d'autodependència Bisbal i 

Chenoa. 

- De parelles dependents, n'hi ha exemples múltiples en les revistes del cor on els zels, els enganys, 

els enutjos són quasi constants. Trieu-ne un de tants. 

- Parella independent: Bisbal i Chenoa, segons uns altres punts de vista. En les sèries de televisió 

actuals també es pot buscar este tipus de parelles. Trieu segons el gust dels alumnes. 

Cleòpatra i Marc Antoni; literats, poetes, monarques, presidents, investigadors, científics, pintors… 


Es poden posar exemples de parelles homosexuals que seran totalment vàlids en qualsevol 

tipologia de parella. 

En la segona sessió: 

Els grups exposaran els resultats dels seus treballs d'investigació. Es podrà debatre sobre l'acord o el 

desacord de la classificació de les parelles en les tres tipologies. 

Una vegada exposats tots els grups, el/la professor/a conclou amb la importància de 

l'autodependència i l'autoestima com a pilars per a una relació de parella satisfactòria. 


El respecte cap a la diversitat de parelles i les opinions quant a l'enfocament donat a les parelles 

trobades. 


. . 


Sexualitat 

Parella independent: ambdós membres de la parella realitzen vides separades, únicament es 

troben en les relacions sexuals i/o bé per a entaular conversacions amb objectius concrets. Ex: 

Simone de Beauvoir i Sartre. 

Parelles dependents: són parelles on els zels estan presents; un dels dos exercix limitacions sobre 

l'altre en el camp de les relacions interpersonals o laborals o d'oci, etc. Viuen les seues vides 

atenent quasi exclusivament al transcurs de la vida de l'altre; depenen d'ell/ella per a fer la seua 

vida. Per exemple, Romeu i Julieta. 

Parelles autodependents: ambdós membres de la parella desitgen estar junts però no obliden les 

seues vides. Es comuniquen, es respecten i tenen confiança mútua, fets que els fan compartir 

vides sense limitar-se. En coneixes alguna en la teua vida diària? Sí que n'hi ha, si els dos volen 

. 


25 

Cicle 2n Tema 6 Enamorats



6b. 

Sexe, sexualitat 

i eròtica en la 

discapacitat 

Objectius 

Debatre sobre els problemes, les solucions i la moral en una persona amb discapacitat en 

expressar la seua sexualitat i la seua eròtica. 

Experimentar sensacions per canals de percepció diferents dels habituals, com pot ser la vista per 

a empatitzar amb el que poden sentir persones amb una deficiència sensorial. 

Ampliar l'eròtica dels sentits potenciant la comprensió de la sexualitat de les persones amb 

discapacitat. 

Àrees 

Tutoria. 


L'activitat consta de dos apartats. 

1.Col·loqui i/o debat sobre els pros i els contres amb què una persona amb discapacitat es pot 

trobar a l'hora d'expressar la seua sexualitat i la seua eròtica. Solucions als problemes que vegen. 

En tres grups pensen i reflectixen en un full tot açò per a tres col·lectius diferents: 

Persones amb discapacitat física. 

Persones amb discapacitat sensorial. 

Persones amb discapacitat mental. 

Exposició dels resultats al gran grup. 

2. Role-playing 

Es repartixen unes targetes a 6 voluntaris/es de la classe per a interpretar una xicoteta escena. 

a) Un xic i una xica amb discapacitat física els dos (un va en cadira de rodes i l'altra no té braços). 

Es coneixen i volen realitzar petting. 

b) Dos xiques, una sorda i l'altra no, desitgen conéixer-se (no hi ha intermediaris ni papers pel 

mig). 

c) Una mare amb un fill amb discapacitat mental que no el deixa mai sol. El xic ja és major i vol 

tindre intimitat. 

La classe es dividix en tres grups per a crear els diàlegs i les situacions amb les escenes. Cada 

situació ha de tindre un inici, un desenvolupament i un desenllaç. La duració de cada 

representació serà de 5 minuts. 

Conclusió: 

El docent sensibilitzarà els seus alumnes en els problemes d'estes persones, recordant que tots 

tenim cabuda en el sexe, que tots tenim sexualitat i, igualment, eròtica, encara que siga diferent o 

modificada. 

Les persones expressem la nostra sexualitat i la nostra eròtica a través de molt diversos canals; cada 

un a la seua manera. Les persones amb discapacitat, ja siga física, psíquica o sensorial, igualment, 

tenen sexualitat i eròtica i poden expressar-la de múltiples formes tenint en compte les seues 

possibilitats. 



RESPECTE. L'activitat ha de sensibilitzar i crear l'empatia, no la burla. 

El docent, abans de l'activitat, pot documentar-se visualitzant el documental Almas con sexo. Este 

vídeo és només per als docents. 

D'altra banda, per als/les alumnes, poden visionar-se pel·lícules relacionades amb les deficiències 

sensorials o mentals com Yo soy Sam, Hijos de un Dios menor o qualsevol altra que es crega 

convenient. 


SEXE 

SEXUALITAT 

ERÒTICA 

RESPECTE 

DIVERSITAT 

Bibliografia 

. . 


Sexualitat 

Óscar Lozano, Los municipios ante la educación y la atención en sexualidad para jóvenes: ideas y 

acciones. Juventud y sexualidad: el reto de entenderse. Leganés 2002. 

Carlos de la Cruz i Rosa Abenoza, Sexos, sexualidades y conductas: pautas de actuación, INCISEX, 2002 

. 


27 

Cicle 2n Tema 6 6b. Sexe, sexualitat i eròtica en la discapacitat



6c. 

El meu amic 

Joan 

Objectius 

Analitzar les dificultats amb què es troba una persona per tindre una tendència sexual diferent 

de la del seu sexe. 

Posar-nos en la situació dels altres i comprendre el problema. 

Valorar com afecta la condició sexual en les relacions d'amistat. 

Àrees 

Tutoria. Ètica. Llengua Castellana. 


El/la professor/a demana un voluntari/a a classe perquè llija el text adjunt, sense llegir el final de la 

història. 

Després, s'inicia un debat, orientant-lo de manera que es tracten les qüestions següents: 

T'ha passat alguna cosa semblant? 

Penses que la història de la lectura ocorre en la realitat? De quina forma? 

Coneixes persones homosexuals en el teu entorn? 

Acceptes l'existència de persones amb unes altres tendències sexuals? 

Quin aspecte és el més difícil per a estes persones? 

Acceptaries un/a amic/ga homosexual? 

Creus que és problemàtic enamorar-se de persones del mateix sexe? Per què? 

Quina opinió es té en general de l'homosexualitat? 

Creus que Joan ha de canviar la seua conducta, o la societat, la seua actitud? Raona la teua 

resposta. 


El/la professor/a valorarà si és convenient o no dur a terme esta activitat segons siga el nivell de la 

classe amb què haja de treballar. També és necessari parar atenció si hi haguera a la classe algun 

homosexual a l'hora de tractar el tema. 

No es tracta que ningú descobrisca les seues tendències sexuals, sinó d'analitzar com es considera 

socialment l'homosexualitat i fomentar les actituds tolerants cap als diferents. 

Com a activitat alternativa es pot passar el visionat d'una pel·lícula sobre el tema de 

l'homosexualitat i debatre els greus problemes socials, laborals, etc. 

Per exemple, Philadelphia. 


El meu amic Joan 

. . 


Sexualitat 

En aquella època teníem 16 anys. Llavors tots teníem nóvios o nóvies, eixíem amb uns o amb altres 

i trencàvem amb bastant freqüència; tret del meu amic Joan, a qui sempre volíem embolicar amb alguna 

xica, però no li n'agradava cap. 

Jo solia anar amb un grup de xics amb els quals em duia molt bé; jo era l'única xica del grup, cada 

un tenia la seua nóvia i jo el meu nóvio, per la qual cosa la nostra relació era de pura amistat. 

Ens agradava molt estar junts a l'institut, en els esplais, estudiar junts, etc., però quan vam acabar 

l'institut i cada un se n'anava a estudiar a una universitat en poblacions diferents, pareixia que el nostre 

camí junts havia acabat. 

Així és que vam fer un sopar de comiat abans d'anar-nos-en a la universitat i, com que ens va fer 

molta pena separar-nos, vam quedar a tornar-nos a veure prompte. 

Quan vam tornar pel Nadal, ens vam tornar a retrobar i vam passar tot un dia junts. 

Quan ja quasi ens acomiadàvem, recorde que estàvem asseguts al vell banc de l'estació contantnos 

tota la gent nova que havíem conegut, les històries que ens havien passat, etc. Va ser llavors quan el 

meu amic Joan, abans que arribara el seu tren, ens contava un mal rotllo que havia tingut amb un xic que 

segons ell era molt macarra i fanfarró, amb jaqueta de cuir i tot el rotllo i que quasi li pega, però que, 

finalment, es van fer amics. Va acabar de contar-nos la història just en sincronia amb l'arribada del tren 

dient-nos que què podia fer si li agradaven els xulos macarres. 

Tots ens vam riure, i ens vam acomiadar. 

Quan vaig arribar a casa repassava mentalment les rialles de tot el dia, com havia sigut d'agradable 

la trobada, l'afecte que sentíem els uns pels altres, com ens estimàvem i com ens enyoraríem. 

Recordava els acudits, els comentaris, les històries de rotllos i llavors vaig recordar la frase del meu 

amic Joan: “Què puc fer, si m'agraden els xulos macarres”. 

Vaig pensar que no podia ser, que ho hauria entés malament, que segur que era una metàfora, 

perquè tan intel·lectuals com estàvem amb això de la facul… en fi... 

Em moria de curiositat i vaig telefonar a un altre dels amics per preguntar-li què és el que havia 

entés ell, i va resultar que també ell estava amb la mosca darrere de l'orella. 

Al final, vam arribar a la conclusió que el nostre amic era homosexual i, com que no sabia com dir-nos-ho, 

ho havia soltat així. 

El meu amic Joan era homosexual i portàvem anys sense saber-ho i martiritzant-lo amb les nóvies. 

Amb els meus 18 anyets em preguntava si açò canviaria la nostra amistat. I, per què no ens ho 

havia dit abans? De què tenia por? I, el més important, com afectaria la relació amb els nostres amics xics?, 

perquè a mi m'era igual però, i ells, el veurien com un perill? 

Final de la història: 

La següent vegada que ens vam trobar havíem madurat bastant i tan sols mirar-nos va ser suficient per a 

saber que ens estimàvem i ens acceptàvem com érem. I que el fet que Joan fóra homosexual era tan poc 

important com que jo canviara de nóvio cada 2 mesos. 

L'amistat és així, pura tolerància! 

. 


29 

Cicle 2n Tema 6 6c. El meu amic Joan

Cicle 2n Tema 7 Primeres experiències sexuals 


7a. 

“El virgo de 

Vicentet” 

Objectius 

Reflexionar sobre la importància del contingut que els verbs “perdre” i “trencar” han tingut al llarg 

de la història i com això ha condicionat la vivència de les primeres relacions de moltes dones. 

Que els xics es posen en el lloc de les xiques; es tracta d'un objectiu empàtic de gènere. 

Àrees 

Tutoria. 


El/la professor/a comenta que sempre s'ha dit que quan algú “ho fa” per primera vegada se li nota 

i que, atés que tots pareixen tindre clar on està la virginitat en les dones (himen), seria just que les 

xiques que volgueren saber si un xic és verge o no ho és, saberen en què haurien de fixar-se. 

Per tant, el/la professor/a partix d'un supòsit però ho afirma rotundament: “Els hòmens també 

tenen alguna cosa que perden quan ho fan per primera vegada”. 

On està el precinte virginal en els hòmens? 

Per a treballar el tema, la classe s'ha de dividir en grups per gènere (xics/es) i en un foli es va anotant 

tot el que creuen que se'ls pot notar o qualsevol transformació que corresponga quan un xic ho 

ha fet. 

El color de les orelles, galtes. 

La grandària del penis o testicle. Creix? 

El to de veu. 

La pell del penis es queda encollida. 

Els testicles se solten. 

Es tractaria d'una pluja d'idees, ningú critica, tot val i s'hi apunta. 

Després, un portaveu del grup llig en veu alta i s'anota a la pissarra en una columna el que han 

perdut i en una altra el que han guanyat. 

A continuació, el/la professor/a –intencionadament- dirigix la conversació cap a les xiques i els 

mites i estereotips i també s'escriu a la pissarra en dos columnes, el que guanyen i el que perden. 


Idees clau: 

1. El fet que només les dones tinguen un “himen” delator de la seua sexualitat és injust. 

2. Quan fem qualsevol cosa/comportament la primera vegada, sempre hi ha coses positives i 

coses negatives. 

3. Ressaltar els aspectes positius del que es guanya: plaer, sensibilitat, etc. 

4. Observar que el més important en la decisió de la primera vegada és que siga voluntari, sense 

coacció ni del grup d'iguals (per moda...), ni de la parella (amenaces...), sinó que un se sent 

preparat i li abellix. 


7b. 

Record de la 

“primera vegada” 

Objectius 

Àrees 



. . 


Reflexionar sobre l'efecte de les expectatives en qualsevol situació i, en concret, pel que fa a 

les relacions sexuals. 

Analitzar la importància de no tindre expectatives quant a les relacions sexuals. 

Acceptar que, a vegades, les primeres experiències en algunes coses no es corresponen amb 

les nostres expectatives. 

Tutoria. 

S'entrega la Fitxa 7b adjunta, que s'omplirà de forma anònima per l'alumne/a, de manera que 

conten la primera vegada que va ocórrer alguna cosa important en la seua vida i que ho 

recorden. 

S'arrepleguen i el/la professor/a les llegirà en veu alta aprofitant per a ressaltar la importància 

que té el fet de poder experimentar coses amb el menor nombre d'expectatives per a poder 

gaudir-ne més. 

Idees claus: 

1. Quant més expectatives tinc d'un fet, major condicionament del que espere que ocórrega i 

major tendència a què ocórrega just el que jo espere. 

2. Ressaltar el fet que la majoria de les dones que relaten dolor en la primera relació coital és 

produït, bàsicament, per la contracció muscular dels músculs pubocognigeos de la dona, atés 

que té “ficada la por en el cos” des de fa moltes generacions. 

3. Reflexionar sobre com les expectatives (fantasies) creades del fet que ocórrega alguna cosa 

condicionen eixa cosa quan ocorre; i si són expectatives negatives (sagnar, trencar, dolor, 

“perdre”, etc.) la condiciona en forma de por anticipada. 

4. Intentar que els xics es posen en el lloc de les xiques i que s'imaginen que els advertixen 

que cada vegada que s'exciten els doldrà moltíssim el penis Què passaria? Intentarien evitar-ho? 

Tindrien por? 


31 

Cicle 2n Tema 7 Primeres experiències sexuals

7a. Record de la “primera vegada” 

Fitxa 

. . 


Fitxa 7a 

“La primera vegada” 

Descriu què va ser el que vas sentir, vas notar, vas observar, etc., en la teua ment i en el teu cos la 

primera vegada que: 

Que vaig veure els meus genitals... 

Que em vaig acariciar el cos... 

Que em vaig menjar una paella... 

Que em vaig comprar roba... 

Que em vaig masturbar... 

Que em van dir o vaig dir paraules 

agradables a algú... 

Que em van suspendre... 

Que vaig anar de viatge... 

Que em van abraçar... 

Que em van murmurar paraules boniques... 

Que em va mirar el/la xic/a que m'agrada... 

Que se'm va declarar un/a xic/a... 

Que em vaig comprar un disc amb els meus estalvis... 

Que em van besar... 

El que esperaves que passara El que va passar 

. 


8a. 

Aprenent a 

ser assertiu 

Objectius 

Que els/les alumnes descobrisquen la diferència entre la conducta assertiva i la no assertiva. 

Que practiquen diferents formes d'afrontar una situació amb assertivitat. 

Que siguen conscients que les relacions sexuals han de ser voluntàries, i per tal d'evitar 

pressions, han de saber ser assertius. 

Àrees 

Tutoria. Llengua Castellana. 


1. El/la professor/a escriu la frase següent a la pissarra: 

"L'assertivitat és la llibertat de decidir enfront de la pressió dels companys" 

El/la professor/ra explica què és l'assertivitat i posa exemples de comportaments assertius. 

2. Sabem escoltar? 

Treball que s'ha de realitzar en grups de dos. 

Es necessita rellotge. 

- Escoltar durant 5 minuts el nostre company de grup i centrar la nostra atenció. 

- Un està atent i després parla cinc minuts el company. 

- Cada un explica el que ha escoltat. 

- Contestar. 

- Hem dit el que volíem. 

- Han entés el que volien dir (vegeu la diferència entre el que volem expressar i el que en realitat 

diem i el que sent el nostre contrari). 

- Conclusions i posada en comú. 

3. Redacció: 

Realitzar xicotets contes d'un foli on els protagonistes actuen amb falta d'assertivitat, i prenent 

com a exemple les situacions següents: 

Situacions on hi ha un agressor i una víctima. 

Situacions on un dels protagonistes no sap dir que no i fa alguna cosa que no li agrada: 

- No vol que el bese el/la xic/a que li agrada. 

- Els seus companys copiaran en l'examen i el/ella no vol participar-hi. 

- No vol fer fugina de classe com els seus companys. 

- No vol fumar tabac quan se li n'oferix. 

- No vol tindre una relació sexual amb el seu nóvio/a. 

. . 



33 

Cicle 2n Tema 8 Assertivitat sexual

Cicle 2n Tema 8 8a. Aprenent a ser assertiu 


4. Anàlisi: 

Explicar quin personatge actua de forma agressiva, de forma passiva i de forma assertiva i quines 

situacions de conflicte provoca cada un d'ells. 

Fer el mateix conte actuant els personatges amb assertivitat. 

Posada en comú i realització d'un treball amb 10 conclusions per a veure quina situació ha sigut millor. 

Activitat complementària: 

Es fotocopia el "test d'assertivitat" que s'hi adjunta i es repartix als/les alumnes perquè l'òmpliguen a 

casa i el porten per tal d'entregar-lo al psicopedagog del centre per a la seua valoració posterior. 



. 


Fitxa 8a 

Test Assertivitat 

1. La majoria de les persones que conec són més agressives i segures que jo. 

Molt poc característic de mi 

Bastant poc característic de mi 

Poc característic de mi 

Un poc característic de mi 

Bastant característic de mi 

Molt característic de mi 

2. He dubtat a proposar o acceptar cites a causa de la meua timidesa. 







3. Procure que tots s'assabenten dels meus èxits. 







4. Quan en un restaurant el menjar no està al meu gust em queixe al cambrer/a. 



Poc característic de mí 




5.- Em costa molt dir “no” a un venedor que ha sigut amable amb mi i insistix. 







6.- Quan em demanen que faça alguna cosa, sempre vull saber per què. 






7. A vegades busque una bona discussió. 







. . 


. 


35 

8a. Aprenent a ser assertiu 

Fitxa


Fitxa 

. . 


Fitxa 8a 

8. M'esforce a mantindre'm al capdavant, com la majoria de la gent de la meua posició 







9. Crec que a vegades la gent s'aprofita de mi. 







10. Gaudisc coneixent noves amistats o xarrant amb estranys. 







11. Sovint em “quede tallat” davant de les persones atractives. 







12. Dubte quan he de telefonar a empreses o institucions. 







13. Em sent fatal quan he de tornar un producte que he comprat. 







. 


Fitxa 8a 

14. Si algun familiar em molesta, preferisc aguantar-me abans que mostrar el meu disgust. 







15. A vegades m'he quedat amb dubtes per por a preguntar. 







16. En les discussions, tem perdre els estreps. 







17. Si en una reunió no estic d'acord amb l'amfitrió, ho faig saber. 







18. Evite discutir sobre preus amb dependents i venedors. 







NOTA: Este test l'ha de valorar el psicòleg del col·legi 

. . 


. 


37 


Fitxa

Cicle 2n Tema 8 Assertivitat sexual 


8b. 

Quan dic no, 

vull dir no 

Objectius 

Que reflexionen sobre la importància d'expressar-se amb assertivitat davant de situacions que 

ens creen conflicte. 

Aprendre a defendre les nostres opinions enfront de la pressió dels altres. 

Conscienciar-los que, sobretot en l'aspecte sexual, cada un ha d'exercir la capacitat de decidir i 

no deixar-se pressionar pels altres. 

Aprendre a dir no assertivament. 

Àrees 



El/la professor/a escriu novament a la pissarra la frase següent: 

"L'assertivitat és la llibertat de decidir enfront de la pressió dels companys". 

I explica que ser assertiu és defendre la nostra postura amb fermesa i claredat, però, a més, respectant 

i tenint en compte l'altre. 

Es dividix la classe en grups i se'ls demana que inventen 5 exemples de situacions en què han 

de manifestar amb assertivitat la seua disconformitat amb el grup, confeccionant els seus diàlegs 

corresponents. 

Exemple: una invitació a fer una volta i tu vols quedar-te a estudiar. La pressió dels companys tendents 

a aconseguir que se sotmeta a les opinions, gustos i modes i comportaments del grup. 

Per a desenvolupar l'assertivitat, es poden utilitzar frases com: 

Em sent malament amb el que m'han dit. Jo opine que… 

Em pareix bé que aneu al cine; jo hui preferisc quedar-me a estudiar. 

Jo desitge anar a passejar amb bici, ja sé que voleu quedar-vos veient la tele. Jo pense que és 

millor fer exercici. 

Entenc que no t'agrade el meu vestit. Som tots diferents. A mi m'agrada molt. 

El/la professor/a també explica que dir que no, quan no volem una cosa, és una habilitat assertiva, 

que moltes vegades i a moltes persones els resulta difícil de mantindre. Però, com tot, s'aprén. 

Quan diem No assertivament, ho estem dient de tal manera que no caiem ni en l'ofensa, ni en 

l'atac a l'altre. 

El No assertiu és un No raonat. Hem d'expressar-lo de tal manera que l'altre entenga la nostra justificació. 

A partir d'ací es procedix a practicar situacions en què s'utilitzarà el No assertiu o raonat. 


De les situacions inventades pels grups, cada un en tria una i fa un role 'play' amb el diàleg que 

han escrit, parant atenció especialment que el no siga assertiu i no imperatiu, o agressiu. 

Dic No, quan no vull una relació prematura: es tracta que entre tota la classe inventen una situació 

en què un xic o una xica se sent pressionat per la seua parella que vol que tinguen una relació 

sexual, quan ell o ella sent que no està preparat i no vol. 

Confeccionaran la història començant un dels grups anteriorment establits i escrivint almenys 5 

línies. A continuació, la passen al grup següent, que la completarà amb 5 línies més, i així successivament 

a tots els grups i fins que consideren que la història està acabada. 

El/la professor/a pot plantejar esta situació o qualsevol altra que crega que es pot estar produint 

en el grup i segons el procés de maduresa d'este tema en el seu grup. 


L'assertivitat és la llibertat de decidir enfront de la pressió dels companys. 

Entenem per conducta assertiva no l'afany d'aconseguir el que un vol, siga com siga, sinó la voluntat 

d'una persona de fer valdre els seus drets, d'expressar les seues opinions, els seus sentiments, 

els seus desitjos quan li parega oportú i fer-ho d'una manera clara i sincera. L'assertivitat es basa en 

el respecte cap a un mateix i cap a l'altre. Considerant els drets propis i aliens. 

A esta edat, la majoria dels adolescents volen fondre's en el grup i sentir que hi pertanyen. Es viu 

amb molta freqüència convençuts que "ser diferent és ser inferior". I que "estar bé" és estar com els 

altres. D'ací ve reconéixer que el més positiu és aprendre a conciliar la igualtat bàsica de les persones 

amb les seues diferències accidentals. Tots som iguals i, al mateix temps, únics i irrepetibles. 

Bibliografia 

Nuevos adolescentes. Ministeri de Treball i Assumptes Socials. 

. . 


Sexualitat 

. 


39 

Cicle 2n Tema 8 8b. Quan dic no, vull dir no

8b. Quan dic no, vull dir no 

Fitxa 

. . 


Fitxa 8b 

Qüestions: 

Reflexió individual: 

Has passat alguna vegada per una situació semblant? 

Has sabut defendre la teua postura? T'has deixat convéncer? Has sigut tu qui pressiona? 

Et trobes capaç de defendre les teues opinions encara que no coincidisquen amb les dels altres? 

Com et sents si fas, finalment, una cosa que no volies fer? 

Reflexió en grup: 

Què ressaltaries de la postura de les persones assertives? 

Com creus que es pot aprendre a defendre les opinions? 

Et pareix important defendre les teues idees encara que no agraden als altres? 

. 


8c. 

Negociant amb 

el condó 

Objectius 

Àrees 



. . 


Que els/les alumnes analitzen les distintes situacions que poden succeir entorn a l'ús del 

preservatiu. 

Que assagen formes de proposar a les seues parelles l'ús del preservatiu. 

Que valoren els avantatges i inconvenients de l'ús del condó. 

Que es consciencien de la importància de tindre una actitud clara cap a l'ús del preservatiu. 

Atés que la finalitat d'esta activitat és vivenciar situacions que que poden sorgir en un futur, es 

tracta de buscar distintes formes d'afrontar la forma de plantejar a la nostra parella que utilitze el 

condó. 

És molt millor que quan considerem que tindrem una relació sexual, no deixem per a l'últim 

moment plantejar l'ús del condó. És important transmetre a la nostra parella que l'ús del condó no 

és una qüestió de desconfiança, sinó de prevenció. 

"No m'agradaria haver de dir als meus pares que estic embarassada, perquè em feia vergonya dir 

al meu xic que usàrem el preservatiu", Raquel, 15 anys. 

Es proposa a la classe que facen un role-playing escenificant les situacions següents o altres 

semblants que ells proposen. Per a això, es demanen voluntaris que s'estudiaran el paper i el 

representaran (Fitxa 8c). 

El més important és que senten que estes situacions poden passar-los en algun moment de la 

seua vida. 

A continuació de cada role- playing, es realitzarà un debat sobre la situació i, entre tots/es els/les 

alumnes, proposaran una forma d'abordar-la. 


41 

Cicle 2n Tema 8 Assertivitat sexual

8c. Negociant amb el condó 

Fitxa 

. . 


Fitxa 8c 

Història de Marta i Lluís 

Marta i Lluís ja ixen junts tres mesos i ambdós saben que ha arribat el moment d'arribar fins al final. 

Lluís. Demà serà la nit perfecta perquè tot isca segons el que hem planejat. Els meus pares se'n van 

de viatge, he comprat el sopar, els ciris, el champagne i els condons. Bé… m'han contat milions de 

vegades com es fan estes coses però el que no tinc tan clar és quan em pose el condó? Perquè 

clar, si tinc moltes ganes, potser, un freda parada, amb la vergonya que em fa, em deixe fred en 

qüestió de dos segons com li va passar a Pepe. I si la bese al mateix temps que me'l pose… massa 

difícil, deixaré esta tàctica per a quan tinga més experiència….I si li dic que m'ajude, sabrà ella com 

funcionen estes coses? 

Marta. Ho tinc tot clar, el nou conjuntet de roba interior i eixe vestit que tant agrada a Lluís, segur 

que no falla! Però... hi ha una cosa que seguix sense encaixar: “el condó”. Les meues amigues diuen 

que per vergonya no el van utilitzar, i jo ja sé com ho van passar quan la regla no els venia o el 

careto d'horror que posaven cada vegada que sentien parlar de la sida. Jo no vull que em passe 

tot això. He de fer de la meua primera vegada el record més bonic de la meua vida i sense cap mal 

rotllo de preocupació. I si li ajude jo a posar-se'l? Ai, no sé! Quina vergonya! 

Història d’Hug i Berta 

Berta. Per fi han arribat les Fogueres i des que isc amb Hug tot és més divertit. Esta vesprada els 

meus pares se'n van i no tornaran fins a la nit, quan vinga Hug a arreplegar-me podrem estar sols 

una estona a ma casa. 

Sé que hui ho farem, tinc un condó que vaig agafar a mon pare del calaix i espere que se'l vulga 

posar, encara que les vegades que ho hem parlat sempre diu que ell no ha estat amb cap xica, que 

no em contagiarà res, etc., i que per què desconfie d'ell, si ell està segur de controlar. 

No sé què fer, si dir-li-ho abans o a mitat. 

Hug. Crec que hui és el gran dia, estarem sols tota la vesprada a casa de Berta i espere que 

succeïsca, però esta tia, quina mania té amb el condó! Jo no me'l vull posar perquè els meus amics 

m'han dit que et talla el rotllo i que no se sent res i, fotre, per a ser la primera vegada, m'agradaria 

sentir-ho. 

Jo li diré que sí que me'l pose, però després d'una estoneta sense condó, segur que ho acceptarà. 

Història de Clara i Ismael 

Ismael. Estic fet pols, l'he cagada bé. Per a una vegada que lligue amb la tia més bona de l'institut! 

Podria haver sigut la nit més magnífica de la meua vida. Clara, que m'agradava des de 1r, es va 

dignar a parlar-me en la festa de final de curs de l'institut. Vam estar ballant, i ens vam divertir molt, 

després vam anar a fer un passeig sols i estàvem tan abstrets passejant que ens vam allunyar 

bastant dels altres. 

Ens vam enrotllar i ho vam fer, però com jo no m'esperava esta història no tenia cap preservatiu, i 

em feia vergonya preguntar-li si ella en portava, perquè podria pensar que jo la considerava una 

fresca, o que dubtava d'ella; així que ho vam fer a pèl. 

Quan vam acabar, ella em va preguntar si jo havia controlat, perquè estava mullada. I jo la veritat 

amb l'entusiasme no sé… 

Clara. De veritat que sóc la més panoli del món, mira que fiar-me d'Ismael. Pareixia un xic tan 

sensible i prudent. Jo creia que ell controlava, i ara resulta que no sap què va passar. Com no em 

vinga la regla, quin desastre. I si m'ha contagiat alguna cosa? 

Això em passa per confiada, ja no m'enrotlle amb ningú més. Bé, i si ho faig, per descomptat, 

portaré jo el condó. I el que no vulga fer-ho sense condó, res… 

. 


9a. 

Els mètodes 

anticonceptius 

Objectius 

Conéixer els distints mètodes anticonceptius, la seua utilització i la seua eficàcia. 

Àrees 

Tutoria. 


. . 


1.- Primera part de l'activitat 

Fem una ronda en què cada un va dient un mètode que conega. No val a repetir-se. El/la 

professor/a els anota tots a la pissarra. Fem una segona ronda, en este cas dient el que coneixen 

del mètode (com és, com s'usa, quina eficàcia té…). El/la professor/a anota tot el que diuen. 

El/la professor/a va aclarint tot el que està anotat i, posteriorment, fa un resum del que s'ha dit. A 

continuació, fa una exposició teòrica recolzada amb diapositives o vídeo i mostrant els distints 

mètodes anticonceptius. 

Es demana als/les alumnes que facen grups de 4 o 5 i per sorteig (o voluntàriament trien) se'ls 

assigna un o diversos mètodes anticonceptius. 

Se'ls proporciona material i a partir de la informació que arrepleguen han de fer un treball per a 

exposar-lo a la classe sobre el mètode o mètodes que els hagen correspost. Posteriorment, cada 

grup ha de realitzar un espot per a la ràdio amb el mètode que hagen triat. 

A continuació, en grup gran, s'expliquen els mètodes anticonceptius que s'han treballat, 

s'escenifiquen els espots i es discutix sobre els dubtes o qüestions sorgides i s'amplien algunes 

informacions, si es considera necessari. 

2.- Segona part de l'activitat 

“ El consultori de la Señoreta Francis” 

Se'ls demana als/les alumnes que pregunten als seus pares/mares si coneixen el consultori de la 

Senyoreta Francis i que els expliquen en què consistia, com el realitzaven, etc. Els/les alumnes 

arrepleguen tota la informació que recorden els seus pares i després faran una posada en comú a 

classe per a escenificar-lo. 

Cada grup prepara 4 preguntes sobre dubtes que tinguen dels mètodes anticonceptius, i les 

escriuen com es feia en el consultori de la Senyoreta Francis, després li les entreguen al grup que 

haja treballat el mètode anticonceptiu en qüestió i este en prepara la resposta. 

A continuació, s'escenifica per grups cada pregunta i resposta a l'estil Senyoreta Francis: 

Per exemple: "Benvolguda Senyoreta Francis, m'agradaria saber a quina edat es pot començar a 

prendre pastilles anticonceptives. 

Benvolguda amiga: he de dir-te que per a la teua edat és millor que utilitzes uns altres mètodes 

com són..." 


43 

Cicle 2n Tema 9 Mètodes anticonceptius

Cicle 2n Tema 9 9a. Els mètodes anticonceptius 


Finalment, si el/la professor/a ho considera oportú pot sol·licitar als Servicis Especialitzats que hi ha un 

"taller de sexe segur" per a la classe; o bé usar el material sobre ús del preservatiu que hi ha en el 

material per al/la professor/a. 


No es tracta que l'alumne/a sàpia els noms dels mètodes, sinó que conega que existixen, les diferències 

entre cada classe de mètodes i insistir-li sobre els que no són mètodes anticonceptius o són mètodes 

poc segurs. 

També és important que conega molt bé els mètodes anticonceptius que, a més, també el protegixen 

de les Infeccions de Transmissió Sexual. 



Bibliografia 

Salud I: Guía de anticoncepción y sexualidad. Ministeri de Treball i Assumptes Socials. Institut de la Dona. 

RFSU: "Desde Suecia con amor. Información sobre el uso del condón". 

Fullet "previeneteconviene". Departament de Salut del Govern de Navarra. 

. 


9b. 

El petting 

i altres mètodes 

anticonceptius 

Objectius 

Àrees 




. . 


Facilitar alternatives a les relacions coitals i promoure un acostament progressiu a les pràctiques 

sexuals lliures de riscos i que els permeten un temps de reflexió durant el procés. 

Idiomes. 

Es dividix la classe en grups i se'ls repartix el text adjunt Fitxa 9b en l'idioma que interesse. Es 

demana un/a voluntari/a perquè llija el text en veu alta a tota la classe. Han d'anotar les paraules 

que no entenguen, buscar-les en el diccionari i traduir-les. A continuació, se'ls repartixen les 

preguntes, que hauran de contestar per grups. 

Si fóra necessari, el/la professor/a explica la diferència entre mètodes anticonceptius, 

contraceptius i aconceptius. 

Posteriorment, es fa una posada en comú orientant el debat sobre els avantatges del petting en 

les primeres experiències sexuals i el/la professor/a insistix en el fet que abans de tindre una 

relació sexual coital seria millor realitzar el petting i explica la importància de no basar les relacions 

sexuals en el coit i també que les relacions dels adults no es basen exclusivament en el coit. 

Finalment, es van anotant a la pissarra els mètodes anticonceptius, contraceptius i aconceptius 

que hagen contestat per grups i el/la professor/a en completa la llista i procedix a una explicació. 

És molt important que l'educador/a no s'escandalitze amb les respostes dels/les alumnes, que en 

la majoria de les ocasions seran exageracions o respostes provocadores; simplement ha d'anotar 

totes les respostes i després anirà esborrant aquelles que no són mètodes contraceptius fiables, 

sense entrar en valoracions sobre si són o no són barbaritats. 

Anticonceptius: són els mètodes que s'utilitzen per a evitar que es produïsca un embaràs: píndola, 

vasectomia, lligadura de trompes, preservatiu, DIU, preservatiu dona, diafragma, etc. 

Aconceptius: són aquelles practiques sexuals en les quals no s'unix l'òvul amb l'espermatozoide i, 

per tant, és impossible l'embaràs. Per exemple, besos, carícies, coit anal, petting, masturbació, 

fel·lació, cunilingus, etc. 

Contraceptius: són els mètodes que s'utilitzen quan s'ha produït l'embaràs o fecundació per a 

evitar-lo. Per exemple, píndola del dia després, que ha de prendre's com a màxim dins de les 72 

hores des que es porudïx el coit. 


45 

Cicle 2n Tema 9 Mètodes anticonceptius

9b. El petting i altres mètodes anticonceptius 

Fitxa 

. . 


Fitxa 9b 

Valencià 

PETTING és una expressió nord-americana que ve del verb “to pet”, que vol dir “fer massatges, 

acariciar”. No obstant això, PETTING vol dir alguna cosa més que acariciar: designa una sèrie de jocs 

amorosos en els quals tot, tret del coit, està permés. El fet que no s'arribe al coit és una frontera, 

un límit que els mateixos protagonistes s'han de marcar. A pesar que servisca sobretot per a evitar 

un embaràs no desitjat, hi ha xiques que preferixen el PETTING per a conservar l'himen. Açò és 

molt corrent en alguns països, especialment als Estats Units. En certa manera, el PETTING existix en 

tota relació eròtica. Del primer bes es passa a un pròleg refinat abans d'arribar al coit. Parlem de 

PETTING en sentit estricte si s'arriba a una satisfacció completa. 

En la introducció, ja es feia referència al fet que algunes vegades s'actua localment en la relació 

sexual. Limitar-se al PETTING és, al contrari, més sensat quan es vol fer l'amor però no es vol tindre 

fills i no es pot o no es disposa de mètodes anticonceptius (…) Açò pot tindre uns altres 

avantatges en relació amb el coit. S'aprenen més de pressa les reaccions sexuals de l'altre perquè 

s'està obligat a prestar-li més atenció. Igual que amb el coit, amb el PETTING es busca la satisfacció 

sexual d'ambdós (…) El PETTING no s'aprén sinó que es practica progressivament. Es fa un bes, 

s'acaricia i, gradualment, es passa a tocar-se davall la roba fins que un es torna més valent i decidit. 

Els participants es despullen més o menys mútuament i amb les mans comencen a buscar les 

parts sexuals de l'altre. Un dia, un dels dos té un orgasme i amb això pot tindre prou durant un 

temps… Però, a poc a poc, sorgix o ha de sorgir el desig que l'altre també tinga un orgasme. 

(Del llibre: Información sexual para jóvenes, de B. Claesson) 

Havies sentit alguna vegada l'expressió “petting”? 

Quins avantatges trobes a practicar “petting” a la teua edat en compte de relacions sexuals coitals? 

Quins inconvenients trobes? 

Quins riscos creus que pot tindre el “petting”? 

Quins altres mètodes aconceptius coneixes? 

Quins avantatges creus que tenen? 

Quins inconvenients tenen per a tu? 

Quins són els mètodes anticonceptius, contraceptius o aconceptius més adequats per a la teua 

edat? 

. 


Fitxa 9b 

Castellà 

PETTING es una expresión norteamericana que viene del verbo “to pet”, que quiere decir “masajear, 

acariciar”. Sin embargo, PETTING quiere decir alguna cosa más que acariciar: designa una serie de 

juegos amorosos en el cual todo, quitando el coito, está permitido. El hecho de que no se llegue 

al coito es una frontera, un límite que los mismos protagonistas se han de marcar. Pese a que sirva 

sobre todo para evitar un embarazo no deseado, hay chicas que prefieren el PETTING para 

conservar el himen. Esto es muy corriente en algunos países, especialmente en Estados Unidos. En 

cierta manera, PETTING existe en toda relación erótica. Del primer beso se pasa a un prólogo 

refinado antes de llegar al coito. Hablamos de PETTING en sentido estricto si se llega a una 

satisfacción completa. 

En la introducción, ya se hacía referencia que algunas veces se actúa localmente en la relación 

sexual. Limitarse al PETTING es, por el contrario, más sensato cuando se quiere hacer el amor pero 

no se quiere tener hijos y no se se puede o no se dispone de métodos anticonceptivos (…) Esto 

puede tener otras ventajas con relación al coito. Se aprenden más deprisa las reacciones sexuales 

del otro porque se está obligado a prestarle más atención. Igual que con el coito, con el PETTING 

se busca la satisfacción sexual de ambos (…) El PETTING no se aprende sino que se practica 

progresivamente. Se da un beso, se acaricia y, gradualmente, se pasa a tocarse bajo la ropa hasta 

que uno se vuelve más valiente y decidido. Los participantes se desnudan más o menos 

mutuamente y con las manos comienzan a buscar las partes sexuales del otro. Un día, uno de los 

dos tiene un orgasmo y con ello puede tener bastante durante un tiempo… Pero, poco a poco, 

surge o ha de surgir el deseo de que el otro también tenga un orgasmo. 

(Del libro: Información sexual para jóvenes, de B. Claesson) 

. . 


¿Habías oído alguna vez la expresión “petting”? 

¿Qué ventajas encuentras en practicar “petting” a tu edad en vez de relaciones sexuales coitales? 

¿Qué inconvenientes encuentras? 

¿Qué riesgos crees que puede tener el “petting”? 

¿Qué otros métodos aconceptivos conoces? 

¿Qué ventajas crees que tienen? 

¿Qué inconvenientes tienen para ti? 

¿Cuáles con los métodos anticonceptivos, contraceptivos u aconceptivos más adecuados para tu 

edad? 

. 


47 


Fitxa


Fitxa 

. . 


Fitxa 9b 

Anglés 

PETTING means caress but also love games in which everything is allowed except for coitus. Many 

girls prefer petting not only to avoid getting pregnant but also to keep their hymen. This is vey 

normal in the USA. We find “petting” in every erotic relation. We strictly speak about PETTING when 

we achieve a complete satisfaction. 

PETTING is better when we want to make love but we don´t want to become pregnant and we 

don´t have contraceptive devices. In comparison with coitus, this may have some more 

advantages. We quickly learn the sexual reactions of our partner because we pay more attention 

to him/her. PETTING is also for the sexual satisfaction of the couple. We do not learn PETTING but 

we practise it little by little. 

First a kiss, a caress> ...> and gradually we touch our partner. We begin to take off our clothes and 

to look for our partner´s sexual parts. One day, we have an orgasm and this may be enough for a 

while> ....> But little by little, we have to wish our partner to have an orgasm as well. 

(From the book: Sexual Information for young people, B. Claesson) 

Have you ever heard of the word “petting”? 

In your opinion, What advantages does “petting” have over coitus relations at your age? 

What drawbacks do you find? 

Do you think “petting” is risky? 

What contraceptive devices do you know? 

In your opinion, What advantages do they have? 

You view,What drawbacks do they have? 

What are the most suitable contraceptive devices for young people? 

. 


Fitxa 9b 

Francés 

. . 


PETTING est une expression américaine qui vient du verbe «to pet», qui veut dire «faire un 

massage, caresser». Cependant PETTING a une signification qui va au-delà de la caresse : Cela 

désigne un type de jeux amoureux au cours duquel tout, à l’exception du coït est permis. Le fait 

dene pas aller jusqu’au coït est une frontière, une limite que les protagonistes doivent fixer euxmêmes. 

Bien qu’il serve surtout à éviter une grossesse non désirée, il y a des femmes qui préfèrent 

le PETTING dans le but de préserver leur hymen. C’est une pratique courante dans certains pays, 

spécialement aux Etats-Unis. D’une certaine façon, le PETTING existe dans toute relation érotique. 

Du premier baiser, on passe à des preliminaries raffinés, avant d’arriver au coït. On peut parler de 

PETTING au sens strict, dans les cas où on obtient une complète satisfaction. 

Dans l’introduction, on faisait déjà référence au fait que parfois, on exerce une action localisée lors 

de la relation sexuelle. Se limiter au PETTING est, bien au contraire, plus sensé lorsque l’on veut faire 

l’amour mais sans avoir d’enfants et que l’on ne peut ou que l’on ne dispose pas de moyens anticonceptifs 

(> ...> ) On trouve aussi d’autres avantages par rapport au coït. L’apprentissage des 

réactions sexuelles de l’autre est plus rapide car on est obligé de lui prêter une plus grande 

attention. De même qu’avec le coït, ce que l’on recherche avec le PETTING est la satisfaction 

sexuelle des deux personnes (> ...> ) 

Le PETTING ne s’apprend pas, il se pratique progressivement. Un baiser, une caresse, sont les bases 

à partir desquelles, progressivement, on passe à des attouchements sous les vêtements et chacun 

devient plus hardi et décidé. Les participants se déshabillent plus ou moins mutuellement et 

commencent à rechercher le contact manuel des organes sexuels de l’autre. Un jour, l’un des deux 

a un orgasme, et cela peut être suffisant durant un certain temps> ...> . Mais peu à peu, surgit ou 

devrait surgir le désir de procurer l’orgasme à l’autre. 

(Du livre : Información sexual para jóvenes (Information sexuelle pour les jeunes), de B. Claesson) 

Avais-tu déjà entendu parler de “petting” ? 

Quels avantages vois-tu à la pratique du “petting”à ton âge au lieu de relations sexuelles avec 

co> ït ? 

Quel inconvénients vois-tu ? 

Quels risques crois-tu que peut impliquer le “petting” ? 

Quelles autres méthodes aceptives connais-tu ? 

Quels avantages crois-tu qu’elles ont ? 

Quels inconvénients ont-elles pour toi ? 

Quelles sont les méthodes anti conceptives, contraceptives ou aceptives les plus adéquates à 

ton âge ? 

. 


49 


Fitxa

Cicle 2n Tema 9 Mètodes anticonceptius 


9c. 

Usar el 

condó 

Objectius 

Conéixer l'ús correcte del preservatiu per a cuidar-nos i evitar les malalties de transmissió sexual. 

Conscienciar els/les alumnes que l'ús del preservatiu és important per a no sorprendre'ns amb 

un embaràs no planejat. 

Àrees 

Tutoria. 


L'activitat consistix a fer un recorregut per tots els aspectes interessants del condó. 

1.Fabricació 

Es pot demanar un/a voluntari/a que llija l'apartat de preguntes i respostes sobre el condó de RFSU. 

Què és el condó? 

El condó és un recipient fi de cautxú natural -làtex- que s'enrotlla sobre el penis erecte. El condó 

acumula l'esperma de l'ejaculació i possibles espermes del preludi amorós. D'esta manera s'eviten 

embarassos i al mateix temps s'aconseguix la millor protecció contra les Infeccions de Transmissió 

Sexual. El condó és l'únic anticonceptiu per a l'home i és l'únic anticonceptiu que protegix contra 

malalties de transmissió sexual. 

Com es fabriquen els condons? 

El preservatiu es fabrica amb làtex vegetal. 

Se submergixen bastons de vidre en llet de cautxú (làtex) i es deixa eixugar en el bastó. Abans que 

es retire el condó del bastó s'aplica una pols fina damunt perquè no s'apegue. 

Com es controla la qualitat dels condons? 

Cada condó es controla electrònicament en el procés de fabricació. Es realitzen controls d'explosió 

omplint el condó amb aire, de resistència a la tracció, d'envelliment, de porositat, etc. 

És necessari assegurar-se que està homologat i que seguix les normes de control de qualitat de la 

UNE. A més, cal fixar-se bé en la data de caducitat. 

2.Comprar-lo 

Potser, ens faça vergonya comprar preservatius a la farmàcia, el supermercat o les màquines 

dispensadores, però hem de tindre en compte que el mateix succeïa abans amb les compreses o 

tampons i ara, per fi, ja és tan normal com comprar un xampú. Amb el temps, comprar preservatius 

també serà normal per a tots. 


Comentari dels jovens 

Paco. La primera vegada els vaig comprar a la farmàcia. Tenia vergonya de ser jutjat i a més la senyora em 

va dir "de quants?", referint-se a la caixa, però jo vaig entendre "de quina mesura", i em vaig quedar tallat 

sense saber què dir; va ser terrible… Ara, amb el temps, s'ha convertit quasi en un joc. 

Clara. Jo no crec que siga només cosa de xics. A mi, em pareix que nosaltres també hauríem de comprarlos 

i estar preparades per a qualsevol ocasió. No és un delicte anar a la farmàcia a demanar 

preservatius. Seria pitjor haver de dir-los als teus pares que estàs embarassada perquè tenies vergonya de 

comprar preservatius. 

Jesús: és tota una tècnica. Es tracta d'anar a la farmàcia quan no hi ha ningú i demanar-los parlant baixet… 

Després el farmacèutic diu: preservatius?… Et poses roig i et mors de vergonya, tens la sensació que tot el 

món et mira… Però jo ho tinc dominat. 

Es tracta que els/les alumnes diguen llocs on es poden comprar i situacions amb les quals es poden trobar. 

Es pot passar el vídeo de la Direcció General de Salut Pública de la Generalitat Valenciana Tu sexualidad sin 

dudas, no te crees problemas. 

És interessant, en este punt, fer un role-playing del que pot succeir en una farmàcia. Un o una fa de 

farmacèutic/a, un altre/a de xic o xica que comprarà condons i un/a altre/a de senyora o senyor que no li 

pareix bé i li remuga. 

Es poden fer diverses representacions canviant l'actitud dels personatges (per exemple, farmacèutica que 

els diu que allí no es venen condons, o que els pregunta l'edat, o els demana el carnet d'identitat, o que 

no els posa cap entrebanc, etc.) 

És important que escenifiquen esta situació perquè vegen el que els pot passar en la vida real i ja hagen 

viscut eixa situació, i així es reduïsca la vergonya. 

És important insistir que no s'ha de comprar els preservatius "del tot a cent", perquè no se sap ni on es 

fabriquen, ni com els han guardat, ni la data de caducitat, etc., encara que, davant de la disjuntiva de no 

usar res o usar-ne un de "tot a cent", millor usar el de "tot a cent". 

3.Guardar-lo 

. . 


Sexualitat 

Quant de temps s'han de guardar els condons? 

En l'estoig figura la data de caducitat. Com a norma, es pot guardar un condó almenys 5 anys. 

S'han de guardar els condons d'alguna manera especial? 

Sí, es poden guardar a la butxaca, a la bossa de mà, al calaix; com et siga més còmode. Però has d'intentar 

evitar que s'expose a danys mecànics, al sol o a molta calor. Tin en compte que el condó que es guarda a 

la cartera està més exposat a riscos d'avaria que els que es guarden al mateix estoig. 

El guardem en un lloc fresc i sec, que no estiga exposat al sol o a la fricció (no és un bon lloc la butxaca 

estreta i calenta del vaquer). 

En verifiquem la data de caducitat (si està caducat no servix). 

Comprovem que l'envàs no estiga trencat o que el preservatiu no tinga aspecte vell o trencadís. 

Assagem posar-lo de manera correcta; al mateix penis o en un substitut de penis erecte. Quan arribe el 

moment, certa inexperiència i l'emoció o la pressa ens porten a cometre errors i exposar-nos als riscos 

d'embaràs no desitjat o malalties. 

. 


51 

Cicle 2n Tema 9 9c. Usar el condó

Cicle 2n Tema 9 9c. Usar el condó 


4. Portar-lo damunt 

És interessant preguntar als/les alumnes quan consideren que han de portar condons damunt i veure l'opinió 

que tenen sobre el xic o la xica que els porte. 

5. Proposar-ho 

Pareix difícil… Tenim poca confiança en nosaltres mateixos i per la reacció de l'altre. 

Pensa que ell o ella sent el mateix que nosaltres. 

L'amor és una forma d'aventura en què prendre precaucions no significa falta de sinceritat, al contrari, és la 

millor manera de viure els propis sentiments sense angoixa. 

Com s'ha de parlar: protegir-se no és dubtar de l'altre. Si tens por de molestar l'altre, pensa que pots proposar 

el preservatiu com un anticonceptiu. 

Quan s'ha de parlar: és millor parlar-ho abans de tindre relacions sexuals, perquè resulta més fàcil. També es 

pot proposar just abans de la penetració; en este cas has d'estar molt convençut i no deixar-te portar. 

La utilització del preservatiu produïx molta tranquil·litat i, per tant, dóna confiança. 

Testimonis de xics/es: 

Lluís. El problema és que no m'agrada; el meu rotllo amb el preservatiu és psicològic; però quan pense que 

puc agafar una malaltia o deixar embarassada una xica… m'interessa més baixar del burro. 

Guillermina. Significa parlar amb ell d'un tema poc comú i del qual no sabem gran cosa, però hem de fer-ho 

si no volem plorar després. És difícil si eres xica, perquè ells es queixen que senten menys plaer. Jo crec que 

és una actitud egoista; al cap i a la fi, si no l'utilitzen, la que no en gaudix sóc jo. 

Xavier. El preservatiu no té per què ser un talla-rotllo; posar-te'l pot ser un joc sensual. És molt important que 

els dos estiguen d'acord per a utilitzar-lo, per a jugar millor. 

6. Posar-li'l 

Utilitzar un condó en una relació sexual ha de ser part del joc amorós, hem d'intentar llevar la connotació 

negativa que sempre ha acompanyat l'ús del condó com a talla-rotllos, etc. i fer del seu ús part de la practica 

sexual, tan important com els besos, les carícies, etc. 

N'obrim l'envàs amb els dits. No ho fem amb les dents ni amb una tisora (pot trencar-se). També hem de 

parar atenció amb les ungles llargues. 

Els preservatius són de làtex i ja vénen lubricats. Podem usar el lubricant addicional de base aquosa que ve 

amb el preservatiu o els que es venen com a "íntims" o "personals", també de base aquosa. 

No hem d'usar lubricants oliosos (oli mineral, de cuina, per a bebé o vaselina), poden danyar el làtex. 

No augmenta la protecció usar-ne dos, un damunt de l'altre. La fricció pot trencar-los. 

L'hem de posar sempre abans que el penis contacte amb la boca, la vagina o el recte del nostre 

companya/o (pot haver-hi espermatozoides o virus en la secreció prèvia a l'ejaculació). 

L'hem de col·locar quan el penis està erecte. 

Hem de retraure el prepuci cap arrere si no està circumcidat (prepuci: prolongació de la pell que cobrix el 

cap del penis). 

Prèviament estrenyem la punta del preservatiu amb la molla dels dits perquè no quede atrapat aire, amb 

el risc que es trenque durant el coit. 

El col·loquem sobre el cap del penis i l'anem desenrotllant fins a cobrir totalment el penis fins a la base 

. 


7. Llevar-li'l 

Bibliografia 

RFSU: Desde Suecia con amor. Información sobre el uso del condón 

. . 


Sexualitat 

Sostenim entre els dits el penis i el preservatiu des de la base, amb fermesa, i retirem el 

preservatiu i penis suaument abans que desaparega l'erecció, perquè si el penis ja no està erecte, 

el preservatiu pot quedar-se dins de l'altra persona. 

Quan ens traiem el preservatiu, hem de parar atenció de no vessar el semen en la nostra parella. 

Li fem un nuguet per a tancar l'extrem obert i el tirem al fem. No al carrer ni en una plaça. 

És convenient no demorar la higiene dels nostres genitals per a evitar el risc del contacte 

posterior amb restes de semen o moc vaginal. 

En repetir el contacte sexual, hem d'usar un preservatiu nou. 

Què s'ha de fer amb un condó usat? 

Tireu-lo al fem. No heu de tirar-lo al WC, però si ho feu, abans feu-li un nuc, ja que podria omplir-se 

d'aigua (li caben uns 7 litres) i provocar embossos a les canonades. 

És el condó un producte ecològic? 

Sí, els condons estan fets de cautxú natural que s'extrau d'arbres de cautxú, sobretot de Malàisia. 

8. Mites, errors i dubtes 

No se sent plaer. 

Em talla el rotllo. 

Si es trenca o hi ha risc que l'esperma faça entrada en l'altra persona, s'ha d'acudir abans de les 

72 hores a un servici especialitzat. 

9. De què et protegix? 

De les malalties de transmissió sexual. 

De la Sida. 

Embaràs. 

Es pot completar esta activitat amb el visionat del vídeo Resistimos ¡Somos de RFSU! Confía 

en nosotros. Associació Sueca per a l'Educació Sexual. 


. 


53 

Cicle 2n Tema 9 9c. Usar el condó

Cicle 2n Tema 10 VIH i malalties de transmissió sexual 


VIH i les malalties 

de transmissió sexual (M.T.S.) 

10a. 

Objectius 

Que els/les alumnes coneguen les malalties de transmissió sexual que hi ha. 

Que sàpien reconéixer-les. 

Que sàpien com evitar-ne els contagis. 

Àrees 

Tutoria. Biologia i Geologia. 


Este tema pot treballar-se des de distintes perspectives i amb diferents tècniques educatives, entre 

elles: 

Quines malalties de transmissió sexual coneixen? 

En xicotets grups, han de fer una llista de les malalties de transmissió sexual que coneixen, 

descrivint quines coses en coneixen. 

Posada en comú: s'anoten a la pissarra totes les malalties descrites pel grups, amb les dades de 

cada una aportades pels/les alumnes. 

S'aclarixen les concepcions errònies que tinguen realitzant una xicoteta exposició teòrica. 

S'entrega a cada alumne/a el fullet “Stop: Enfermedades de Transmisión Sexual”, de la Conselleria 

de Sanitat de la Generalitat Valenciana. 

M'informe sobre les Malalties de Transmissió Sexual (MTS). 

En xicotets grups es llig i analitza el fullet “Stop: Enfermedades de Transmisión Sexual”, de la 

Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana o el fullet “Salud IV: las enfermedades de 

transmisión sexual”, de l'Institut de la Dona. 

Quiniela sobre les Malalties de Transmissió Sexual (MTS). 

De forma individual omplin la Fitxa 10a. Posada en comú: es veu què ha respost cada un, i se 

n'analitzen els encerts i els errors. 

MTS i societat. 

Són les MTS malalties que fan vergonya? Es demana a l'alumnat que imaginen per un moment que 

tenen una MTS. Es fa una ronda per a l'expressió dels sentiments que els produiria esta situació. Es 

van anotant a la pissarra tots els sentiments que es verbalitzen, destacant-ne aquells que siguen 

més freqüents i que facen referència al tabú i la vergonya associada a estes malalties. 

“Eixes bestiolets inoportunes”. 

Es projecta el vídeo núm. 3 Confía en tus decisiones de la col·lecció “Tu sexualidad sin dudas” de la 

Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana. 


Discussió: 

1. Creus que el vídeo reflectix una situació habitual o que podries viure tu mateix? 

2. Quins sentiments pareix que té el protagonista? Creus que tu sentiries el mateix en el seu lloc? 

3. A qui recorreries en cas d'una situació igual? 

4. Creus que l'elecció que ha fet el protagonista és la més correcta? Si no et pareix la més correcta, 

quina plantejaries tu? 

5. Coneixes algun cas semblant al del vídeo? 

6. Creus que pot ser una situació habitual? 


El més important a l'hora de treballar este tema amb els/les alumnes és que siguen capaços de 

reconéixer algun símptoma i que sàpien on han d'acudir, i no tant com s'anomenen les malalties, 

que, en realitat, és el menys important. 

Bibliografia 

. . 


Sexualitat 

Stop: Enfermedades de Transmisión Sexual, de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana. 

Disponible en el Centre 14 i servicis sanitaris especialitzats. 

Salud IV: las enfermedades de transmisión sexual,de l'Institut de la Dona. 

Vídeo núm. 3 Confía en tus decisiones, de la col·lecció “Tu sexualidad sin dudas” de la Conselleria de 

Sanitat de la Generalitat Valenciana. 

. 


55 

Cicle 2n Tema 10 VIH i les malalties de transmissió sexual

10a. VIH i les malalties de transmissió sexual (MTS) 

Fitxa 

. . 


Fitxa 10a 

Quiniela sobre les Malalties de Transmissió Sexual (MTS) 

1.- És fàcil contagiar-se d'algunes malalties en utilitzar banys públics no molt nets 

(MTS) 1 X 2 

2.- Si vas amb bones companyies no tens per què preocupar-te'n 

dels contagis 1 X 2 

3.- Per una sola vegada no te'n contagiaràs 1 X 2 

4.- Si et llaves bé després de tindre relacions sexuals no 

tens per què contagiar-te'n 1 X 2 

5.- Si ja has passat una MTS no tens per què preocupar-te'n, no tornaràs a passar eixa mateixa 

malaltia 1 X 2 

6.- És convenient examinar mèdicament ambdós membres de la parella quan a un d'ells se li 

diagnostica una MTS 1 X 2 

7.- El preservatiu és el mitjà més eficaç amb què comptem en la prevenció de les MTS 

1 X 2 

Valorar amb: 

1 completament d'acord 

X no del tot d'acord 

2 totalment en desacord. 

. 


10b. 

Plaer, 

plaer, ... 

Objectius 

Conéixer les diferents formes de gaudir de la sexualitat. 

Identificar les pràctiques sexuals amb risc d'embarassos no desitjats i de contraure Infeccions de 

Transmissió Sexual. 

Plantejar alternatives a les pràctiques sexuals de risc. 

Àrees 

Tutoria. 


Es distribuïxen els/les alumnes en grups de 3-4. Es planteja al grup la qüestió següent: escriure en 

un paper tot el que se'ls ocórrega, hagen sentit, sàpien (no cal haver-ho realitzat) “que poden fer 

dos persones que s'agraden per a donar-se plaer”. Es deixen entre 10-15 minuts perquè en 

completen la llista. Posteriorment, i per orde (una resposta cada portaveu, sense repetir), es 

col·locaran a la pissarra les respostes dels grups. L'educador diferenciarà en tres grups: pràctiques 

sexuals, postures i escenaris, fòbies i fílies. Una vegada tots han exposat les seues respostes, 

s'explicarà el motiu de la diferenciació. Centrant-nos en les pràctiques sexuals, amb clarions de 

colors, s'identificarà les que tenen risc per a l'embaràs, les que tenen risc per al VIH i la majoria de 

les ITS (Infeccions de Transmissió Sexual). 

A partir d'esta diferenciació es valoren solucions, introduint, d'una banda, mètodes anticonceptius 

i, d'una altra, alternatives per a la prevenció sexual del VIH, cal saber: 

No relacions sexuals amb altres. 

Pràctiques sexuals sense risc per a embarassos no desitjats i VIH i Infeccions de Transmissió 

Sexual. 

Parella estable sense infeccions, fidel i planificació familiar. 

Preservatiu. 


Convindria completar esta activitat amb un taller sobre anticoncepció i/o sobre l'ús correcte del 

preservatiu, així com valorar el tema de la monogàmia serial i la comunicació amb la parella pel 

que fa a prevenció de VIH i END (embarassos no desitjats) i la negociació de sexe segur. És 

interessant fer una valoració sobre el que entenen per parella estable; quant de temps consideren 

que s'ha d'eixir amb algú per a considerar-lo parella estable. En l'actualitat hi ha bastant error en 

este tema, per considerar que per a tindre una parella és suficient eixir junts dos o tres mesos, amb 

el risc que suposa de contagis en cadena. 

Bibliografia 

. . 


Stop: Enfermedades de Transmisión Sexual, de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana. 

Disponible en el Centre 14 i servicis sanitaris especialitzats. 

Salud IV: las enfermedades de transmisión sexual, de l'Institut de la Dona. 

Vídeo núm. 3 Confía en tus decisiones, de la col·lecció “Tu sexualidad sin dudas” de la Conselleria de 

Sanitat de la Generalitat Valenciana. 


57 

Cicle 2n Tema 10 VIH i les malalties de transmissió sexual

Cicle 2n Tema 11 Abusos sexuals 


11a. 

Informació i 

detecció 

Objectius 

Conéixer la realitat entorn de la comercialització del sexe i la violència sexual en la nostra societat. 

Adquirir habilitats socials que faciliten la prevenció i la resposta adequada davant de les 

agressions sexuals. 

Àrees 

Tutoria. Filosofia. Ètica. Llengua Castellana. 


A través d'una redacció, d'un diàleg, d'un videofòrum (per exemple, El bola) o de la Fitxa 11a que 

s'hi adjunta, s'han de captar els coneixements, les actituds i els interessos presents a l'aula sobre 

este tema i, posteriorment, s'ha d'iniciar un debat sobre ell. 



Bibliografia 

Educación afectivo-sexual en la Etapa Secundaria II. Govern de Canàries, Conselleria d'Educació 

Cultura i Esports, Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa. 


Fitxa 11a 

Què en sé i què en vull saber? 

1. Què entens per violació? 

2. I per abusos sexuals? 

3. Quan es parla de maltractaments domèstics, a què creus que s'estan referint? 

4. Qui sol ser la víctima dels actes de violència sexual? Qui sol agredir? A què 

creus que es deu esta situació? 

5. Quines causes apuntaries com a responsables dels actes de violència sexual? 

6. Com definiries la prostitució? 

7. I la pornografia? 

8. Penses que hi ha alguna relació entre la violència sexual i la pornografia? 

Per què? 

9. Quina és la teua opinió pel que fa a ambdós realitats? 

10. Anota, en forma de pregunta, tots aquells aspectes que sobre esta t'agradaria 

conéixer o aquells en què t’agradaria aprofundir. 

11. Per què creus que, a les víctimes de violació o abús sexual, els costa tant 

expressar que els han patit? 

12. Creus que haurien de contar-ho? 

13. A qui creus que haurien de contar-ho? 

14. Coneixes algú en esta situació? 

. . 


. 


59 

11a. Informació i detecció 

Fitxa



Analitzant 

casos 

11b. 

Objectius 

Conéixer la violència sexual en la nostra societat. 

Aprofundir en els factors socials i personals que repercutixen en este tipus de situacions. 

Àrees 

Llengua Castellana. Tutoria. Filosofia. Ètica. 


Els/les alumnes portaran a classe articles de premsa, internet, reportatges de TV, etc., sobre casos 

de violència, maltractaments, abusos a menors, violència domèstica, etc. i els analitzaran i els 

comentaran responent al qüestionari adjunt en la Fitxa 11b. 

En grups xicotets, es realitza l'estudi dels articles segons el qüestionari anterior, es posa en comú i 

se n'extrauen les conclusions. 




Fitxa 11b 

1. Extrau les principals idees del text. 

2. Per què creus que es donen este tipus de situacions? 

3. Quines línies d'actuació consideres que s'han d'establir per a acabar amb estes conductes? 

4. A qui correspon desenvolupar estes línies d'actuació? 

5. Quines característiques tenen els agressors? 

6. Creus que este tipus de situacions són freqüents o excepcionals? 

7. Expressa les teues opinions sobre este tema. 

. . 


. 


61 

11b. Analitzant casos 

Fitxa



11c. 

Analitzant 

sentències 

Objectius 

Que els/les alumnes analitzen l'opinió social sobre els abusos sexuals. 

Que es posicionen pel que fa als abusos sexuals. 

Àrees 

Llengua Castellana. Tutoria. Filosofia. Ètica. 


El/la professor/a triarà un/a alumne/a de la classe perquè, en veu alta, llija les sentències següents 

(Fitxa 11cA). A continuació, s'analitzaran i es contestarà al qüestionari adjunt (Fitxa 11cB). 


Vegeu la pàgina 67 del Material per al/la professor/a. 

Bibliografia 

Educación Afectivo- Sexual en la Etapa Secundaria. Govern de Canàries, Conselleria d'Educació, 

Cultura i Esports, Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa. 


Fitxa 11cA 

Sentència núm. 1 

La sentència de l'Audiència Provincial de Lleida, més coneguda per la de “la minifalda” de data 17 

de febrer de 1989, va imposar a un empresari una pena de 40.000 pessetes de multa per agressió 

sexual a una empleada basant-se en el fet que esta portava “una minifalda que li donava un 

aspecte especialment atraient, o almenys, així ho va apreciar el processat, que, visiblement 

impressionat, li va manifestar que si accedia als seus desitjos libidinosos li prorrogaria el contracte 

i la protegiria d'una manera especial”. Per a justificar esta mínima condemna l'Audiència utilitza 

expressions com: “encara que certament esta, amb el seu específic vestit, en certa forma i, potser, 

inconscientment, va provocar esta reacció en l'empresari, que no va poder contindre's en la seua 

presència”. 

(Fullet sobre violència sexual del Moviment Feminista) 


Audiència Provincial de Múrcia, sentència de 25 de maig de 1990. 

Desestimació d'una demanda de separació amb els arguments següents: 

“La mateixa sort desestimatòria, cal atribuir a la segona causa al·legada, relativa a l'existència de 

maltractaments d'obra executats pel marit, motivadors de la incoació de l'oportú procés penal i 

del distat d'una sentència condemnatòria en el corresponent Judici de Faltes núm. 130/88, i d'això 

perquè esta dada aïllada i no acompanyada de la necessària reiteració o continuïtat, és la veritat 

que no pot alçar-se com a reveladora del lògic desafecte conjugal o situació de greu desavinença 

que aconsellen el cessament de la convivència conjugal...”. 

La sentència respon a la sol·licitud de separació d'una dona contra el seu marit, que aquella va 

basar en maltractaments. Com es veu, l'Audiència i abans el Jutjat de Mula, desestimen esta petició 

perquè, al seu parer, és necessari que els maltractaments siguen reiterats o continus perquè donen 

lloc a la separació judicial. 

(Revista de Mujeres. 1990) 


Falta de maltractaments de paraula i d'obra de marit a esposa. Dos dies d'arrest i multa de 2.000 

pessetes, només es castiguen els maltractaments de paraula. 

JUTJAT: de districte. 

ASSUMPTE: la Sra. Úrsula denuncia el seu marit, el Sr. Manuel per maltractaments de paraula i 

d'obra. Hi ha un comunicat metge en les actuacions en virtut del qual la Sra. Úrsula presenta 

diverses contusions, hematomes en regió sacra, ambdós avantbraços, regió inguinal dreta, 

mandíbula esquerra. Va tardar huit dies a curar. 

El jutge, en la sentència i en el resultat dels fets provats, declara que la Sra. Úrsula, que manifesta 

en l'acte del judici oral que té intencions de separar-se del seu marit, i que no ho fa perquè no té 

diners, quan es trobava en el domicili familiar i en presència del seu marit, el Sr. Manuel M., va 

establir conversació telefònica amb el seu amic, amb la qual cosa el seu marit li va arrabassar el 

telèfon alhora que li deia puta i que se n'anara a putejar. No resulta provat per al jutge que 

l'agredira i li causara lesions. La resolució sosté una condemna a ambdós igual, de maltractaments 

de paraula. 

En apel·lació, es va revocar parcialment la sentència que va ser absolutòria per a ella i es va 

mantindre la condemna per a ell; amb la qual cosa, l'agressió física va quedar impune. 

(1ª Jornadas de Aplicación del Derecho y la Mujer. I. Mujer, 1984) 


. . 


La Sala Primera de l'Audiència Provincial de Cadis va absoldre ahir quatre jóvens acusats d'un 

delicte de violació que, al desembre del 1989, van introduir el pal d'una fregadora en la vagina de 

M.J.C.M., encara que han sigut condemnats per violació en grau de frustració i agressió sexual. 

La sentència condemna un dels processats, Manuel Parodi, a huit anys de presó major i a 

indemnitzar la víctima amb dos milions de pessetes com a autor d'una violació en grau de 

frustració amb una atenuant d'embriaguesa. 

(El Día 8-6-91) 

. 


63 

11cA. Analitzant sentències 

Fitxa

11cA. Analitzant sentències 

Fitxa 

. . 


Fitxa 11cB 

Guió d'anàlisi 

1. Quina opinió et mereixen les sentències relatives a les violacions? Justifica la teua resposta. 

2. Comprova si estes sentències complixen la legislació vigent actualment. 

3. Consideres que la introducció del pal d'una fregadora en la vagina constituïx una violació o no? 

Et pareix vàlid l'atenuant d'embriaguesa? 

4. Et pareix justa la condemna imposada en la sentència núm. 1? Per què? 

5. I les relatives als maltractaments? Per què? 

6. Penses que tots els maltractaments i les violacions que hi ha es denuncien? Justifica la teua 

resposta. 

7. Sentències com estes, influïxen en això? Per què? 

8. Quines mesures en l'àmbit del Codi Penal i en l'àmbit judicial penses que s'han d'establir perquè 

estos delictes tinguen una sentència justa? 

. 


Secrets bons i 

secrets roïns 

11d. 

Objectius 

Aclarir la idea que alguns secrets és millor utilitzar-los per a demanar ajuda. 

Que prenguen consciència de les conseqüències en els amics si no demanem ajuda i som 

coneixedors d'abusos sexuals. 

Àrees 

Tutoria. Filosofia. Ètica. Llengua Castellana. 


El/la professor/a demana un/a voluntari/a perquè llija els textos següents i després s'inicia un 

debat entorn del qüestionari adjunt. (Fitxa 11d). 


La conclusió a què el/la professor/a ha d'intentar arribar és que els abusos sexuals atempten 

contra la llibertat de les persones. 

Que quan es produïx un abús sexual en menors, a més, s'afig el fet que els/les xiquets/es no 

saben que eixes conductes són inadequades i no es poden defendre. I que la sexualitat ha de 

ser sempre una conducta volguda, de trobada plaent o d'intercanvi d'afecte. 

Els abusos sexuals, es produïxen de la mateixa manera a dones que a hòmens. 

També és molt important que el/la professor/a insistisca en el concepte de “secrets bons i 

secrets roïns”, explicant-los que quan creiem o sabem que algú està sent víctima d'abusos 

sexuals hem de demanar ajuda per ell o ella, i ja que açò evitarà que es continue produint, estem 

ja prestant una ajuda molt important a eixa persona. D'altra banda, si ho sabem i no en diem res, 

hem de ser conscients que el fet de callar, suposa que estem permetent que es continue 

abusant sexualment del nostre/a amic/a. 

Finalment, és interessant transmetre la idea que va implícita en el refrany: “El que no vulgues per 

a tu no ho vulgues per als altres”. En relació als abusos sexuals, si no volem que ens ho facen, a 

nosaltres, hem d'evitar fer-ho a altres: ens referim amb açò als abusos que es produïxen en els 

grups d'iguals. 


Telèfon Centre Dona 24 h 900 58 08 88 

Informació 24 hores per a la dona 900 19 10 10 

. . 



65 

Cicle 2n Tema 11 Abusos sexuals

Cicle 2n Tema 11 11d. Secrets bons i secrets roïns 


Assistència al menor de la Generalitat Valenciana: 900 10 00 33 

Telèfon d'informació al Síndic de Greuges: 900 21 09 70 

Centre Coordinador d'Emergències de la Generalitat Valenciana: 112 


Text 1: 

Llavors els meus pares acabaven de divorciar-se i jo tenia onze anys. Vaig buscar consol en el meu oncle 

preferit, en qui confiava. Ell solia oferir-se a portar-me a casa amb cotxe i em visitava quan mon pare estava 

treballant (jo llavors vivia sola amb mon pare), i aprofitava totes les ocasions per a estar sol amb mi. 

A vegades, em rodejava amb els braços, em besava, em demanava que em llevara la bata del col·legi i que 

m'asseguera al seu costat. Em va dir que seria el nostre secret, perquè si se n'assabentava mon pare tindria 

zels i el disgustaríem, així que pel seu bé era millor que no li diguérem res. Per a mi era una imatge paterna i 

a aquella edat no se m'ocorria cap idea de perversió: em pareixien simples gestos innocents, afectuosos. 

Necessitava desesperadament sentir que m'estimaven i que em necessitaven. 

Al llarg de tres anys vaig passar per intenses carícies, abusos sexuals, llenguatge exaltat, literatura pornogràfica 

i quasi violació. La meua cosina xicoteta va triar aquell moment per a irrompre a la cuina, gràcies a Déu. 

Només, després, vaig comprendre el que m'havia estat fent, però no ho vaig confiar a ningú, encara que mon 

pare intentava amablement traure'm del meu retraïment. 

Com pots expressar en paraules el que t'ocorre quan eres massa xicoteta per a entendre realment el que 

passa i creus que els adults saben el que és correcte? 

Carole- 26 anys 

Text 2: 

Creia que podria identificar un violador a un quilòmetre de distància. Però, d'alguna forma, quan un home és 

elegant, ben plantat i amable, ni tan sols se t'ocorre que puga violar-te. Era la festa de l'oficina i vaig estar 

parlant amb un individu que portava una setmana treballant amb nosaltres. Pareixia realment agradable i era 

molt afable. No és que jo li agradara, i em va estar parlant de la seua dona; portaven casats dos anys. En la 

conversació va eixir a col·lació que sa casa quedava a dos carrers de la meua i es va oferir a acompanyar-me. 

No hauria acceptat anar-me'n amb qualsevol, no sóc idiota. Però ell pareixia tan amable... En compte d'anarhi 

directament, va agafar un altre camí, dient que havia de passar per casa d'un amic. Va enfilar la carretera de 

l'aeroport, va parar el cotxe i em va violar. No recorde bé el que va passar, estava atordida, era com si 

m'hagueren anestesiat. Vaig pensar a eixir del cotxe i escapar corrent, però cap a on? Des de llavors no he 

tornat al treball i quasi no isc, per si el trobe. A vegades, em dic que no vaig ser jo qui va obrar malament. Però 

tractant-se d'una persona tan agradable, no pots deixar de pensar que va ser culpa teua. 

Sandra- 28 anys 

. 


Text 3: 

Era un dissabte quan tornava a casa a la nit, a les tantes de la matinada, després d'una nit de marxa. M'ho 

havia passat de vici i havia triomfat especialment amb les xiques eixa nit. Però com sempre, arribava a casa 

sol. En arribar al parc que hi ha davall de ma casa, em vaig adonar que hi havia tres xics asseguts en un 

banc. Conforme m'acostava, un d'ells em va preguntar si tenia foc i es va acostar 

caminant cap a mi. En eixe moment, no vaig pensar res roín i em vaig ficar la mà a la butxaca per tal de 

donar-li'n. Sense a penes adonar-me'n em vaig trobar acorralat pels tres, que van començar a amenaçarme 

i van acabar abusant sexualment de mi. 

Ricard, 23 anys 

Text 4: 

Quan em van agafar en aquell treball, va ser el més al·lucinant que em passava des de feia temps; creia que 

per fi havia superat la meua ratxa de mala sort. Era massa per a mi, amb tan sols 20 anys ja estava treballant 

en aquella empresa, això constituïa un gran primer pas en la meua trajectòria laboral, o almenys, això creia 

jo en aquell moment. 

La meua cap era magnífica, simpàtica, comprensiva, etc. Em va ajudar moltíssim al principi quan era un 

novell i cometia algun error. Després de mesos de frenètic treball i molt d'esforç, un dia i com a recompensa 

em va invitar a dinar (realment m'ho havia currat!). Quan vam acabar de dinar em va demanar que la 

portara a sa casa perquè se li havia trencat el cotxe, i ho vaig fer encantat. 

Quan vam arribar a sa casa, em va invitar a prendre un café i vaig acceptar perquè estàvem parlant de 

moltes coses del treball i em sentia molt a gust amb ella. Però a sa casa les coses van començar a 

complicar-se, se'm va apegar mentre estàvem asseguts al sofà i, subtilment, va començar a acariciar-me. 

Em vaig quedar de pedra perquè no m'ho esperava, ni venia al cas de cap manera. Així que li vaig dir que 

no seguira perquè estàvem molt bé i jo no volia cap rotllo amb ella. 

El més sorprenent va ser la seua resposta: em va dir que jo estava allí perquè els dos ho havíem volgut, que 

em deixara de favades i que fera el que havia de fer, despullar-me i seguir amb el rotllo; en cas contrari, 

podria perdre el meu treball. 

Mai en la vida m'havia imaginat que em poguera passar que una dona em violara; jo era dels que pensava 

que, a una dona, te la lleves de damunt i ja està. 

Eduard, 22 anys 

. . 


Sexualitat 

. 


67 

Cicle 2n Tema 11 11d. Secrets bons i secrets roïns

11d. Secrets bons i secrets roïns 

Fitxa 

. . 


Fitxa 11d 

Qüestionari 

1. Quins elements semblants creus que hi ha entre els casos? 

2. Quines característiques tenen els agressors? Coincidixen amb la idea d'agressor sexual que tu 

tenies? Per què? 

3. Creus que este tipus de casos són excepcionals o freqüents? 

4. Quines consideres que són les raons de la seua existència? 

5. Per què penses que Carole va aguantar la situació que ens conta? Quina pressió creus que va 

haver-hi? 

6. Com consideres que caldria actuar en un cas com el de Carole? 

7. I la reacció de Sandra, et pareix lògica? Per què? 

8. Què et pareix el cas de Ricard? Creus que és més difícil violar els hòmens o igual que les dones? 

9. Com creus que reaccionaries si et veres en la mateixa situació d'Eduard? Què opines del cas 

d'Eduard? 

10. Quines repercussions pot tindre la violació en una persona que la patix, en l'àmbit individual, 

familiar o social? 

11. Consideres que és possible acabar amb els abusos sexuals a menors i amb les violacions? Per 

què? 

12. Quines mesures penses que caldria emprendre? A qui correspondria posar-les en marxa? 

13. Per què a les víctimes d'agressions sexuals, abusos, els resulta difícil contar-ho a algú? 

14. Haurien de demanar ajuda? 

15. A qui creus que haurien de demanar ajuda? 

16. Consideres que vulnerem la confiança de la persona que ens conta el seu abús sexual si 

demanem nosaltres, a algú, que l'ajude? 

Telèfon Centre Dona 24 h 900 58 08 88 

Informació 24 hores per a la dona 900 19 10 10 

Assistència al menor de la Generalitat Valenciana 900 10 00 33 

Telèfon d'informació al Síndic de Greuges 900 21 09 70 

Centre Coordinador d'Emergències de la Generalitat Valenciana 112 

. 


11e. 

Embaràs per 

violació 

Objectius 

Reflexionar sobre l'existència d'abusos sexuals a menors. 

Analitzar les conseqüències dels embarassos després d'una violació. 

Formar un criteri entorn dels abusos sexuals a menors. 

Conéixer els recursos que hi ha per a estos casos. 

Àrees 

Biologia i Geologia. Tutoria. Filosofia. Ètica. 


El/la professor/a conta al grup el cas de la xiqueta de 9 anys de Nicaragua que va quedar 

embarassada després de ser violada i davant de la petició dels pares perquè li provocaren un 

avortament, les autoritats li ho havien negat. 

Es demana als/les alumnes que busquen retalls de premsa, revistes o per internet, notícies al 

voltant d'este cas o casos semblants. 

A partir d'ací, han d'analitzar i han de debatre sobre les qüestions següents: 

Quina repercussió creus que té per a una xiqueta haver sigut violada i quedar-se embarassada 

als 9 anys: en l'aspecte físic, en l'aspecte psicològic, en l'aspecte social? 

Creus que està preparat l'organisme d'una xiqueta per a un embaràs? 

Com pot afectar el seu cos l'embaràs? Quines lesions poden produir-se en els seus òrgans? 

Quins riscos hi ha per al creixement del bebé? 

I en el part, quins riscos creus que pot haver-hi per a una xiqueta a l'hora del part? 

I suposant que tot arribara al final, creus que una xiqueta de 9 anys està preparada per a afrontar 

la maternitat i criar un fill? 

Coneixes casos d'embarassos no desitjats per causa d'una violació? 

Com creus que s’ha d’actuar en un cas d'embaràs per violació? 

Quins recursos hi ha perquè les persones en esta situació puguen demanar ajuda? 


. . 


La conclusió final a què han d'arribar els/les alumnes és que analitzen les conseqüències d'un 

embaràs no desitjat per a una xiqueta o adolescent fruit d'una violació. I que la maternitat ha de 

ser sempre desitjada i voluntària. 


69 

Cicle 2n Tema 11 Abusos sexuals

Cicle 2n Tema 11 11e. Embaràs per violació 



Referències de pàgines d'Internet per al/la professor/a sobre la notícia del cas de la xiqueta 

nicaragüenca de 9 anys embarassada. 

www.el-mundo.es/elmundo/2003/02/21/sociedad/1045857293.html 

www.el-mundo.es/cronica/2003/384/1046007095.html 

es.news.yahoo.com/030222/159/2k9ke.html 

www.terra.com.mx/noticias/articulo/110371 

Referències de pàgines d'Internet per a suggerir als/les alumnes: 

www.embarazada.com 

www.laprensa.comeldiariodelosnicaragüenses 

www.rebelion.org 


. 


On vaig si...? 

On telefone si ...? 

12a. 

Objectius 

Conéixer els recursos. 

Entrenar en habilitats d'accés i comunicació. 

Elaborar una guia de recursos de servicis sociosanitaris de referència. 

Àrees 

Tutoria. 


Llistat de situacions problema. 

Llistat de números gratuïts. 

Fitxes de recursos, (Fitxa 12a). 


1a SESSIÓ: 

. . 


Formació de grups a l'aula (3-4 alumnes). 

Explicació dels objectius i l'activitat. 

Es tracta d'esbrinar els recursos de la zona en funció de la situació problema assignada a través 

dels números de telèfon gratuïts i/o altres que l'alumne/a puga esbrinar. 

Una vegada localitzat el recurs es tracta que els/les alumnes esbrinen i completen la Fitxa 12a de 

la guia de recursos. 

A cada situació problema pot correspondre més d'un recurs. 

El/la professor/a suggerirà la forma de presentació quan s'establisca el contacte telefònic. 

Distribució del material. 

Assignació de cada situació problema als grups. 

2a SESSIÓ 

Posada en comú de l'experiència i de la informació obtinguda. 

El/la professor/a arreplega les fitxes elaborades i posteriorment repartix fotocòpies d'estes a tots 

els/les alumnes. 

Opcionalment (en funció del temps) un dels grups pot arreplegar les fitxes, elaborar la guia (el seu 

disseny) amb la portada i distribuir-la entre els companys. 


71 

Cicle 2n Tema 12 Recursos

Cicle 2n Tema 12 12a. On vaig si ...?, On telefone si ...? 


Llistat de possibles situacions problema (cal incloure temes a criteri del/la professor/a en funció d'allò 

que s'ha treballat en les sessions anteriors i del grau de maduresa i necessitats del grup) 

Es trenca/no n'use/ es queda dins un condó. 

Vull informació sobre anticonceptius. 

Tinc molèsties en els genitals. 

Vull saber sobre la meua sexualitat. 

Tinc problemes/pors entorn de la sexualitat. 

Sospite que pot haver-hi abusos sexuals. 


Tinc un retard en la regla. 

Centre d'Informació i Prevenció de la SIDA (CIPS) 900 70 20 20 

Oficina d'Ajuda Víctimes del Delicte 965 93 57 14 

Pla Municipal sobre Drogodependències 965 14 94 41 

Centre Dona 24 hores 900 58 08 88 

Telèfon del Menor 900 10 00 33 

Centre d'Orientació Familiar (COF) (Planificació Familiar) a Alacant 

COF núm.1 965 10 26 55 

COF núm.2 965 92 59 65 

COF núm.3 965 14 29 65 

Telèfon Jove de la Sexualitat 902 25 20 20 

Infosex jove (Centre 14) 965 14 96 66 

. 


Fitxa 12a 

Fitxa del recurs 

Data: 

Nom del recurs: 

Adreça: 

Telèfon: 

Horari: 

Es necessita algun document per a accedir-hi? Quins? 

Podem anar-hi sols? 

Persona de referència (si és el cas): 

Objectiu del recurs: 

Activitats: 

Centre d'Informació i Prevenció de la SIDA (CIPS) 900 70 20 20 

Oficina d'Ajuda Víctimes del Delicte 965 93 57 14 

Pla Municipal sobre Drogodependències 965 14 94 41 

Centre Dona 24 hores 900 58 08 88 

Telèfon del Menor 900 10 00 33 

Centre d'Orientació Familiar (COF) (Planificació Familiar) a Alacant 

COF núm.1 965 10 26 55 

COF núm.2 965 92 59 65 

COF núm.3 965 14 29 65 

Telèfon Jove de la Sexualitat 902 25 20 20 

Infosex Jove (Centre 14) 965 14 96 66 

. . 


. 


73 

12a. On vaig si ..., On telefone si ...? 

Fitxa

C icle 2n - Ayuntamiento de Alicante

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?