Pràctica 1 FCH.pdf

PRÀCTICA 1: SENSACIÓ I PERCEPCIÓ
Treball en Grup.
“El treball en grup és aquella situació d’aprenentatge en què els objectius dels
participants estan estretament vinculats, de forma que cadascun d’ells només
pot assolir els seus objectius si la resta també els aconsegueix” (Johnson,
Johnson i Holubec, 1999). En un grup eficient els alumnes cooperen en lloc
de competir. S’ajuden, comparteixen la seva informació i els seus recursos,
es proporcionen suport i suggeriments en compte d’intentar sobresortir i
distingir-se” (Pallarés, 1982).
Per tal de generar una bona dinàmica de treball en grup, el primer pas és que
els membres d’un grup es coneguin. Cal que sàpiguen les seves habilitats,
destreses i febleses i que estableixin vincles de relació afectius. En aquest
sentit, la primera tasca de la pràctica serà fer una fitxa del perfil del grup amb
les dades següents de cadascun dels membres:
- Edat
- Sexe
- Estudis de procedència
- Assignatures que cursa en el semestre
- Domini de llengües i habilitats de comunicació
- Preferències d’orientació professional
- Interessos en l’àmbit de la psicologia
- Repartiment de rols: portaveu, secretari, mediador i coordinador (podeu
trobar les tasques de cada rol a la presentació de l'assignatura (15/02/2011)
penjada al campus virtual.
Esther Angulo Jordà: punt 2
● 18 anys
● Femení
● Batxillerat
● Informació i Formats Digitals, Introducció als Sistemes d’Informació i
Documentació, Informació i Societat, Recuperació d’Informació i finalment,
Fonaments de Cognició Humana.
● Català, castellà i anglès. Comunicació escrita i oral.
● En l’àmbit de la biblioteconomia i la documentació
● Ens permet coneixe’ns una mica millor a nosaltres mateixos
● Secretària
Agnès Cuyàs Paulano: punt 3
● 24 anys
● Femení

● Llicenciatura d’història
● Informació i Formats Digitals, Introducció als Sistemes d’Informació i
Documentació, Informació i Societat, Recuperació d’Informació i finalment,
Fonaments de Cognició Humana.
● Català, castellà i anglès. Comunicació escrita i oral. Llatí comprensió escrita.
● Arxius
● L’autoconeixament
● Mediadora
Carla Ollé Vera: punt 1
● 19 anys
● Femení
● Batxillerat
● Informació i Formats Digitals, Introducció als Sistemes d’Informació i
Documentació, Informació i Societat, Recuperació d’Informació i finalment,
Fonaments de Cognició Humana.
● Català, castellà i anglès. Comunicació escrita i oral.
● Arxivísta i documentalista.
● El creixement interior.
● Portaveu
Laia Romaní Ferrer: punt 4
● 26 anys
● Femení
● Batxillerat
● Informació i Formats Digitals, Introducció als Sistemes d’Informació i
Documentació, Informació i Societat, Recuperació d’Informació i finalment,
Fonaments de Cognició Humana.
● Català, castellà, anglès: comunicació escrita i oral. Nocions d’alemany.
● Arxius
● El poder de la ment, la suggestió, l’autoconeixement, la conducta humana...
● Coordinadora
Instruccions per a fer la pràctica.
- Cada membre del grup es farà "responsable" d'una de les preguntes de la
pràctica. En la pràctica s'haurà d'indicar qui serà la persona responsable de
cadascuna de les parts. Al final la nota de cadascun dels integrants serà una
mitja ponderada de la nota final del treball (60%) i de la nota de la seva part
(40%).
- Qualsevol còpia literal o plagi (ja sigui d'Internet, d'un altre tipus de
document o d'un altre treball) comportarà suspendre la pràctica.

Preguntes.
1. En els anys 50 es va produir una controvèrsia als EUA degut a la suposada
inclusió de missatges subliminals ("Begui Coca-Cola") en els cinemes i
que incrementava de forma dramàtica el consum d'aquesta beguda en els
descansos entre sessions. Des d'aleshores s'ha produït un debat sobre la
inclusió de missatges subliminals en tot tipus de productes, des de begudes,
cançons i, fins i tot,pel·lícules infantils (podeu veure un exemple a http://
www.youtube.com/watch?v=J-fh2GftWCs).
1a. El processament subliminal es basa en el concepte de llindar. En
què consisteix aquest concepte?
El processament subliminal és un estímul captat per la nostra ment, de forma inconscient i que pot
afectar al nostre subjecte. Aquest estímul apareix davant la recepció i, seguidament, captació d’un
missatge audiovisual.
Aquest missatge (publicitat subliminal) s’emet per sota d’un llindar de percepció que incita al
consumidor d’un determinat producte el qual s’està exposant de manera indirecta. Aquest llindar
sensorial és el responsable de definir els límits de la nostra percepció, és a dir, de mesurar el punt
intermedi perquè el missatge sigui captat per l’estímul i perceptible o suportable per la persona. És
per aquest motiu que parlem de llindar mínim i llindar màxim perceptiu.
El concepte de llindar perceptiu podríem relacionar-lo com un nivell o indicador, el qual s’activa
quan aquest assoleix el punt clau, o millor dit, el valor mínim de la magnitud per a poder transmetre
un impuls nerviós.
No obstant, es tracta d’un concepte molt ampli i variable, ja que no es parla del mateix llindar
per a tots els individus. Per a que un estímul sigui captat per l’individu hi ha d’haver una capacitat
discriminatòria en cada un dels nostres sentits, és a dir, la intensitat mínima en què s’ha
d’augmentar un estímul per tal que aquest pugui ser percebut. Aquest últim concepte s’anomena
llindar diferencial.
1b. Basant-te en els conceptes estudiats i en cerques que puguis
realitzar a Internet i a la bibliografia de l'assignatura, tenen efecte els estímuls
subliminals? Poden provocar canvis de conducta com els descrits en els
cinemes amb el "Begui Coca-Cola"? Justifica la teva resposta
Sí, els estímuls subliminals són missatges audiovisuals, els quals el receptor no percep de manera
concient, però si que són processats per el seu cervell. Per tant, es tracta d’una informació rebuda
de manera indirecta que té per finalitat realitzar uns canvis en la conducta del receptor de forma
subconcient.

Aquests missatges, els quals s’emeten per sota d’un llindar de percepció absolut, és a dir, un
valor mínim no apreciable pels nostres sentits, poden arribar a realitzar canvis en la conducta de
les persones que els estan processant, provocant reaccions humanes pròpies com: desitg, afany,
ansietat...
Si que és cert que, aquest efecte no es produeix sempre al 100%, és a dir, no és igual per a tothom,
i tal i com mostren molts estudis, els missatges subliminals sempre seràn més eficients sempre i
quan es condicioni a les persones davant una necessitat. Per conseqüent, serà més probable que es
produeixi l’efecte subliminal de “Begui Coca-cola” si el receptor té la necessitat de calmar la seva
set en aquell moment. En canvi, si el receptor no es troba assedegat, podría prescindir d’aquest
missatge.
Seguidament, a la seguent pregunta, respondré amb un estudi basant també amb una marca de
beguda, que explica aquest cas de manera detallada.
1c. Cerca a Internet un experiment que demostri l'existència de
processament d'estímuls subliminals. Explica'l en base als conceptes
estudiats a classe.
Tot seguit parlarem d’un estudi realitzat als anys seixanta, per Johan C. Karremans i els seus
col.laboradors. L’experiment es va basar, principalment, en aconseguir que els voluntaris d’aquest
experiment tinguessin preferència per una particular marca de beguda, concretament Lipton
Ice. Seguidament s’escollí una altre marca d'aigua mineral anomenada Spa Rood, que era igual
d'efectiva per apagar la set, que Lipton Ice.
A uns 61 voluntaris se'ls va demanar una tasca d'observació que consistia en comptar el nombre
de vegades que apareixia la lletra "B" en majúscules i la lletra "b" en minúscules infiltrades en
una cadena de “B”s . Cada cadena apareixia per 300 milisegons, mentre que durant 23 milisegons
apareixia una seqüència sense significat o amb el missatge subliminal "Lipton Ice".
Finalment se'ls preguntava si volien "Lipton Ice" o "Spa Rood" mitjançant la pressió sobre una tecla
de l’ordinador. Per tal que no percatsin cap mena de parany, se'ls deia que això formava part d'un
altre estudi totalment diferent. Així doncs, van poder comprovar que els voluntaris que van dir que
estaven assedegats estaven més disposats a triar "Lipton Ice".
Seguidament, en un segon estudi, els investigadors van fer que la meitat dels 105 voluntaris es
sentissin assedegats donant-los un aliment amb molta sal abans de realitzar l'experiment. En
acabar, com s'havia pronosticat, van comprovar que el missatge subliminal havia tingut èxit entre
els assedegats. El 80% d'aquests van escollir "Lipton Ice" com a necesitat per calmar la set. L’altre
20% del grup no va ser exposat al missatge. El resultat, doncs, va ser que aquells que no es trobaven
assedegats no escollien preferiblement la beguda en qüestió, encara que fossin exposats al missatge
subliminal.
Així doncs, aquests investigadors van demostrar que en algunes circumstàncies la publicitat
subliminal funciona.

2. a) Analitza, tant a partir dels conceptes estudiats a classe com de cerques
realitzades per tu, per quin motiu es produeixen les següents il·lusions visuals
(utilitzat tant conceptes relacionats amb els processos psicològics com
neurològics involucrats en la percepció).

Les il·lusions òptiques són efectes que es produeixen en el sentit de la vista per la
percepció d’imatges que són: falses (el que veiem no existeix) o errònies (quan el
cervell mal-interpreta les imatges, pot provocar efectes de moviment, profunditat,
etc.).
A continuació explicaré per quins motiu les imatges, que hi ha més amunt,
provoquen il·lusions òptiques:
A. Apareixen punts negres dintre els punts blancs en els vèrtex dels quadrets:
La il·lusió òptica es provoca per el contrast de colors (blanc i negre). El negre és
l’absència de llum, llavors s’activen els bastons, però al haver petits punts blancs,
es produeix un contrast que provoca que veiem unes espurnes negres (com si hi
haguessin “flashos”) on hi ha els punts blancs. Quan mirem aquesta imatge veiem
els quadrats negres perfectament però de sobte a alguns punts blancs veiem punts
negres o com grisos, tot i que continuem veiem punts blancs, no desapareixen. El
nom d’aquesta il·lusió és: la quadricula de Hermann.
B. Els costats superiors de les figures tenen la mateixa mida, tot i que el de
la figura de baix sembla ésser molt més petit que el de la figura superior: La
il·lusió es provoca per el simple fet de que quan veiem els angles cap endins (o
aguts) assimilem que “l’objecte” està més a prop nostre, mentre que quan els angles
miren cap enfora (o obtusos) tenim la sensació de que “l’objecte” està allunyat.
Aquesta il·lusió la provoca la perspectiva, nosaltres veiem en 3D però en la vida
real no ens afecta tant però en els dibuixos sí, perquè no podem distingir les mides
a ull nu i sense mesurar, mentre que a la vida real si una persona s’allunya sí que
veiem que no es fa més petita sinó que està en una distància més llarga. Aquest
efecte també el podem explicar amb la il·lusió de Müller-Lyer, una de les línies té els
angles cap endins i l’altre cap enfora:

O també la podem explicar amb una contra-imatge o no-il·lusió, la que hi ha a
continuació:
Podem veure que si mesurem les línies vermelles aquestes tenen la mateixa
mesura, mentre que aquí nosaltres podem veure clarament que l’estora (la zona
gris) mesura molt menys que la paret o cara del fons. Però si només ens fixem en
les línies vermelles ens torna a afectar la il·lusió òptica i tot és per els angles que
estan al punt final de la línia.
C. La imatge pot mostrar una figura d’una dona jove o vella. No és possible
veure les dues figures a la vegada: S’aplica la llei de la figura-fons de la Gestalt,
on diu que tenim la tendència a fixar-nos en un objecte o en un conjunt d’objectes
on per nosaltres aquests seran la figura, mentre que la resta dels objectes que hi
hagi seran el fons. Per això, en un primer moment, només veiem una de les figures:
una noia jove o una vella, i després si ens hi fixem o busquem l’altre figura la podem
veure, però mai podrem veure les dues figures a la vegada. El joc de la imatge està
en els contorns ja que no tenen un únic significat, sinó que n’hi ha dos: la dona jove i
la dona vella, i a més a més, són molt neutres.
D. Els homes sembla que pugin i baixin l’escala a la vegada: Aquesta imatge
conté l’escala de Penrose, anomenada “escala infinita” o “impossible”. La il·lusió
òptica es provoca al haver un joc entre blancs i negres i ombres, profunditat,
perspectiva i per la construcció que envolta l’escala. Sembla que els monjos pugen
i baixen però és una única escala, els monjos van en parelles i un d’ells puja i l’altre
baixa. El truc d’aquesta escala és que juga amb la perspectiva, depenent d’on veiem
el pla sembla que l’escala és seguida (un esglaó rere un altre), però no és així, hi
ha un buit un costat i un altre. A més a més, els quatre costats no tenen el mateix
nombre de graons, aquest un altre motiu que afecta a l’hora de mirar l’escala, ja que
sembla que l’escala tingui una continuïtat i com si per això cada vegada veiéssim

menys pisos. A continuació les imatges ho mostren, es tracta d’una reproducció del
dibuix fet amb LEGO:
E. Els melons sembla que tinguin moviment: La il·lusió òptica la provoca
l’estampat dels cercles, tots tenen la mateixa combinació de colors (verd clar,
verd, fosc, negre i blanc) i el mateix dibuix a l’interior. Però tot això ho provoca la
persistència visual: quan veiem una imatge aquesta es manté durant unes fraccions
de segon abans de que l’estímul desaparegui. Quan veiem la imatge que estem
comentant, primerament es manté durant unes fraccions de segon i té el temps
suficient perquè arribi el següent fotograma, llavors aquest impacta a la retina i
llavors es crea la sensació de moviment. Els cons i els bastons també participen en
aquest procés, mitjançant la captació de la llum que reben.
Aquest fenomen està molt present en la televisió, el cinema, en els projectors, etc.
F. Els cotxes tots tenen la mateixa mida malgrat no ho sembli: quan veiem
aquesta il·lusió òptica el que primer ens sobte és que el cotxe que està més lluny és

el que veiem que té una mida major, i el cotxe del mig té una mida intermitja entre
el primer i el tercer. Aquesta il·lusió es pot explicar mitjançant la il·lusió que provoca
les vies del tren (il·lusió de Ponzo). Les persones per distingir distàncies ens ajudem
de la perspectiva i del entorn del objecte, si veiem que un objecte és petit pot ser
perquè està lluny o perquè és la mida que té. En la imatge dels cotxes la fotografia
està feta des d’una perspectiva on dóna la sensació que els cotxes tenen mides
diferents però no és així és una il·lusió que ens provoca la perspectiva.
Bibliografia utilitzada:
http://www.illusion-optical.com/
http://biology.wsc.ma.edu/Math251/katieparker
http://en.wikipedia.org/wiki/Ponzo_illusion
http://www.epsilones.com/paginas/a-mapa.html
http://en.wikipedia.org/wiki/Optical_illusion
http://en.wikipedia.org/wiki/Müller-Lyer_illusion
http://en.wikipedia.org/wiki/Grid_illusion
http://en.wikipedia.org/wiki/Penrose_stairs
http://www.psicoactiva.com/ilusion.htm
http://www.opticas.info/articulos/ilusiones-opticas.php
Sensación y percepción de E. Bruce Goldstein
3. a. Realitzeu una cerca sobre el tacte, l'olfacte o el gust i amplieu
la informació proporcionada a classe: mecanismes de transducció,
processament i transmissió de la informació, àrees cerebrals implicades,
mecanismes d'integració...
L’olfacte
De tots els sentits que tenim, l’olfacte és el més primitiu i alhora el menys
desenvolupat.
Pels éssers humans, els sentits més importants són la oïda i la vista ja que
depenem d’ells, sobretot per la comunicació. Però, sense sentits com els del gust,

l’olfacte o el tacte tindríem greus mancances per desenvolupar-nos en l’entorn i
poder gaudir d’ell.
L’olfacte és un sentit químic, és a dir, olorem quan el nostre sentit de l’olfacte és
activat per una proteïna complexa anomenada Proteïna Olfactòria d’Enllaç (POE),
produïda en una glàndula nasal. Quan respirem, aquesta proteïna s’uneix a les
molècules d’una substància transportades en l’aire i que arriben a les 5 milions de
cèl·lules receptores situades a la part superior de cada cavitat nasal, en un tros
de teixit anomenat epiteli olfactiu. Aquestes cèl·lules responen de forma selectiva
davant de les diferents olors i alerten instintivament al cervell a través dels seus
axiomes.
Les cèl·lules receptores envien missatges al bulb olfactiu del cervell. Del bulb els
missatges són enviats, a través del tracte olfactiu,
cap al còrtex primari del lòbul temporal i aquí és on prenem consciència de les
olors.
A més a més, els missatges també són enviats a les zones del sistema límbic
relacionades amb la memòria i les emocions, és per això que les olors de vegades
porten records intensos o ens evoquen esdeveniments que ja han passat.
Sembla que aquesta associació de la olor amb la memòria i les emocions, tenia un
valor de supervivència pels nostres avantpassats primats i homínids (Keena, 2005).
Però, de totes maneres, el funcionament precís de les cèl·lules olfactives segueix
sent un misteri. (Myers, 2005).
b. Mireu el reportatge Extraordinary people – Synaesthetes: http://
www.youtube.com/watch?v=1R_A4tUMOtI&feature=related
- Feu un resum d’aproximadament 500 paraules sobre el reportatge.
El vídeo ens mostra una dona que es diu Elisabeth que té dues sinestesies. La
primera és que quan sent sorolls veu colors i la segona que quan sent diferents
intervals de notes, nota gustos a la llengua.
Hi ha menys d’un centenar de persones que uneixen els sentits de la vista i la oïda,
i menys de 500 que al sentir música notin gustos. Ella és la única que combina oïda,
vista i gust.
Abans que se li diagnostiqués la sinestèsia, la Elisabeth no sabia què li passava i
ens explica que se sentia sola i espantada. Va anar a un metge que investiga sobre
els sentits i li van trobar una connexió específica entre les tres àrees del cervell que
corresponen al gust, la oïda i la vista.
Així quan ella va pel carrer i sent un gos, una moto, o les campanes, veu diferents
colors. També quant sent paraules. Per exemple, si escolta la paraula “window” veu
les “w” de color verd, i la “i” blanca.

A més d’això, quan sent diferents intervals (la distancia que hi ha entre dues notes
musicals, per exemple de do a re) nota gustos. Si sent una 2ª menor (és a dir, quan
la distancia entre dues notes musicals és de mig to) ella nota un gust dolç.
Quan sent una 2ª major (la distancia entre les dues notes és d’un to) nota el gust
amarg. I quan sent un interval de 6ª menor (la distancia entre les dues notes és de 4
tons) ella nota un gust cremós.
Però en el reportatge no només se’ns mostra la facultat d’unir vista, oïda i gust,
sinó que es fa un experiment per demostrar que les persones amb sinestesia
tenen més memòria que les persones que no la tenen. Un investigador li diu 15
paraules a la Elisabeth i a veure quantes és capaç de recordar. La primera vegada
que li pregunten en recorda unes 10, però se’ns diu que aquest no era el test real.
Després d’això, l’investigador la distreu amb un test dissenyat per això, i mitja hora
després, li demana que recordi les paraules. Aquest cop en recorda 14 de 15.
Quatre més que mitja hora abans. Això és perquè usa els colors també per recordar
les paraules, i al tenir més referències té més facilitat per recordar-les.
Al final del vídeo ens ensenya com la Elisabeth coneix altres persones que tenen
sinestesies. Coneix gent que al sentir sons veuen colors i parlen dels colors dels
seus noms. Diu per exemple que Tessa és un nom fosc. També coneix un home
que al sentir paraules nota gustos. Ell i la Elisabeth se’n van a sentir òpera. Ell
sentirà paraules i notarà gustos, i ella sentirà música i veurà colors i notarà gustos
també.
- Expliqueu el fenòmen presentat en el reportatge en base als conceptes
treballats en l'assignatura.
La sinestesia és una facultat poc comuna que tenen algunes persones que
consisteix en experimentar sensacions d’una modalitat sensorial particular a partir
d’estímuls d’una modalitat diferent (Universidad de Granada). És a dir, és una "unió
dels sentits" per la qual dos o més dels cinc sentits que normalment experimentem
per separat s’uneixen de manera involuntària i automàtica. Per exemple, veure
colors quan se senten sons o llegeixen paraules, o notar gustos quan se sent
música. Es poden donar totes les combinacions possibles. Aquestes sensacions són
automàtiques i no es poden activar o desactivar.
Quan un sentit rep un estímul, el transforma en senyals nervioses i les envia al
cervell mitjançant el sistema nerviós perifèric (que connecta el sistema nerviós
central amb els receptors sensitius del cos). La informació provinent dels sentits
viatja a través de les neurones sensitives i arriba a l’escorça cerebral que és una
capa intricada de neurones i les seves connexions que cobreix els hemisferis
cerebrals. L’escorça constitueix el centre superior del control i processament de la
informació del nostre cos (Myers, 2005).

Les informacions provinents dels sentits es processen en diferents àrees del nostre
cervell. Si per alguna raó hi ha algun tipus de connexió entre dues zones (podríem
dir que estan creuades) per exemple la de la vista i la oïda, quan un sentit rebi un
estimul s’activaran dues àrees en comptes d’una. Així, quan sentim un so no només
s’activaria l’àrea del cervell on es processa la informació provinent de la oïda, sinó
també aquella on es processa la visió.
En definitiva, el cervell d’un sinestèsic està hiperconnectat, però sembla ser que
aquestes connexions les té tothom, el que passa és que estan inhibides.
Bibliografia utilitzada
Keena, M (2005): Antropologia de les olors a la Grècia Ortodoxa. Revista d’etnologia
de Catalunya, 26, 8-23.
Morris, Charles G. ,Maisto Albert A.: Introducción a la psicologia. 12a edició. Mèxic:
Pearson Edición, 2005, 536 p. ISBN 970-26-0646-2
Myers, D.G. Psicologia. 7a edición. Buenos Aires: Editorial Médica Panamericana,
2006, 741 p. ISBN 84-790-3917-5
Departament de psicologia experimental de la universitat de Granada [en línia] http://
ncog.ath.cx/~danics/index.html [última consulta 11/04/2011]
Eduard Punset [en línia]. Redes para la ciencia. Flipar en colores. [última consulta 10/
04/2011]. http://www.redesparalaciencia.com/249/redes/redes-22-flipar-en-colores-
29-minutos
4. a. Quan realitzem cerques d'informació o naveguem per Internet, les
característiques dels estímuls utilitzats en les pàgines i la percepció
dels mateixos influeixen de forma determinant en el processament de la
informació. Aquest fet és especialment rellevant en persones que tenen
algun tipus de limitació sensorial. Per tal d'estudiar aquest fet, ens centrarem
en l'estudi de la pàgina Web d'un ajuntament (Ajuntament de l'Hospitalet de
Llobregat, www.l-h.es), d’un supermercat (Eroski, www.eroski.es) i d’una
associació d’agroturisme (Nekatur, http://www.nekatur.net/). Analitzeu tots
aquells aspectes que puguin limitar la funcionalitat de les persones usuàries
d'aquestes pàgines que tinguin pèrdues de visió degut a malalties, edat, etc. i
relacioneu-los amb els conceptes estudiats.
Adaptar les pàgines web a persones amb problemes de vista no és una pràctica
habitual. Una persona que simplement hi veu malament, però que encara és capaç
de distingir formes i colors (depenent del grau de la seva discapacitat), que el
tamany de la lletra fos més gran i els contrastos més marcats, ja l’ajudaria.

Una pàgina web amb contrastos de color sempre semblarà més lluminosa.
D’aquesta manera s’activaran els cons, els responsables de detectar els petits
detalls i la percepció del color. Però el tamany de la lletra i dels elements és un
factor clau.
Si a part de modificar el tamany de la lletra l’usuari pogués canviar altres aspectes
de la web, encara seria millor per a ell. Moltes pàgines web utilitzen tipus de lletres
corporatius, o que queden bé amb el que estan presentant, però que realment no
són fàcils de llegir per una persona amb problemes visuals. Poder canviar d’una
lletra rodona i gruixuda a una “de pal” facilitaria la lectura.
Un altre aspecte que s’hauria de poder modificar són els colors d’algunes pàgines
web, sobretot de cara a la gent amb problemes de percepció dels colors, com els
daltònics.
El problema vé quan tractes amb persones amb dificultats de grau més elevat. Per
exemple, per a les persones cegues, l’ideal seria que les pàgines web “parlessin”,
però adaptar les pàgines costa molts diners i no totes les empreses estan
disposades a gastar-se aquests diners.
Web de l’ajuntament de l’Hospitalet: Aquesta web, per una persona amb
dificultats visuals, presenta bastants problemes. Quan la obres, no s’ajusta a
l’amplada de la pantalla, per tant, tot és més reduït. A dalt hi ha tres botons per a
poder canviar el tamany de la lletra, tot i que no hi ha massa diferència entre els
tamanys.
Pel que fa a la part visual de la web, hi ha molt color. Els menús són de color taronja
i blau amb les lletres blanques i això fa que es vegin prou bé. Visualment és una
web bastant estrident i atapeïda.
L’únic problema que té és el tamany de la lletra.
Web d’Eroski: Aquí predomina el color vermell, el color de la marca. En aparença
és sòbria: hi ha poca lletra, però es llegeix bé. No té ni la opció de modificar el
tamany de la lletra.
Web de Nekatur: Segurament aquesta web és la que més dificultats presenta
perquè tot és verd: les lletres, el fons, les barres de menú... L’únic que no és
d’aquest color és l’enllaç a les novetats. En aquesta web, una persona daltònica
tindria molts problemes per a visualitzar-la. Aquí seria interessant el fet de poder
canviar els colors de les pàgines.
La lletra, a més de ser poc diferent del fons, és petita, fet que dificulta la lectura.

Bibliografia utilitzada:
Web Accessibility Initiative:
http://www.w3.org/WAI/intro/people-use-web/principles#standards
b. Realitzeu una cerca a Ebay (www.ebay.es) sobre algun producte que tingui
moltes ofertes (més de cinquanta). Seleccioneu els deu anuncis que us cridin
més l'atenció des del punt de vista perceptiu (no tingueu en compte aspectes
com el preu, característiques dels models, etc). Quins han estat els elements
visuals que us han fet triar aquests productes i no uns altres? Relacioneu
aquests elements amb les lleis de la Gestalt.
El problema de trobar productes amb més de 50 ofertes és que els has de buscar
per categories. No pots demanar a Ebay que busqui el producte amb més ofertes de
qualsevol categoria perquè el cercador avançat t’obliga a especificar a on vols que
faci la cerca.
En aquest cas, hem especificat que faci la cerca a la categoria de roba i
complements, i un dels productes que hem trobat ha sigut una bossa de mà de dona
de la marca Louis Vuitton amb 66 ofertes (a dia 7/04/2011):
http://cgi.ebay.es/AUTHENTIC-LOUIS-VUITTON-MONOGRAM-SPEEDY-35-/
350452954134?pt=US_CSA_WH_Handbags&hash=item51989fb416
La segona part d’aquest exercici tindria més sentit si es fes amb una revista (com
per exemple la Cosmopolitan, que està plena d’anuncis). El que ens permet el fet
de poder passar les pàgines d’una revista és aplicar millor les lleis de la Gestallt.
Els anuncis que surten no te’ls esperes i estan complets, i fàcilment criden més
l’atenció.
Ebay no et deixa “fullejar” els anuncis, per tant, has de buscar coses concretes
i anar-los obrint. Llavors no és que l’anunci cridi l’atenció per com està fet, sinó
que crida l’atenció perquè interessa el producte que s’està venent. Per exemple,
si t’agraden les càmeres de fotografiar antigues, doncs vas a buscar aquest tipus
de productes. Per tant, hem basat la cerca en productes que ens interessen a
nosaltres.
Dit això, només es podrien aplicar algunes de les lleis de la Gestallt a les fotografies
petites que ens mostren el producte abans de veure l’anunci complet. De fet, abans
de veure l’anunci en sí pots fer-ne una valoració aproximada només veient aquesta
fotografia prèvia. Per exemple, encara que l’anunciant ofereixi un IPhone 4 nou
per estrenar, si la fotografia està mal feta (desenfocada, o massa fosca, o que el
producte no es distingeix del fons), segurament el possible comprador passi a un

altre anunci.
Un altre aspecte a tenir en compte és que els anuncis publicats a Ebay no tenen res
a veure amb els anuncis que pots trobar en una revista. Aquí, els anuncis que hi ha,
moltes vegades estan fets per gent que no sap res de publicitat, de tècniques de
venta, de composició d’imatges i menys de teories de la Gestallt. Les imatges que
hi ha solen ser fetes amb una càmera de qualitat mitja (i l’objecte en venda és l’únic
que apareix a la imatge) i el text dels anuncis és el més cridaner possible. L’objectiu
és vendre aquell producte el més ràpid possible.
Basant-nos en el fet que a la imatge només aparegui l’objecte que es vol vendre,
la única llei de la Gestallt que s’aplica és la Llei de la Figura - Fons: l’objecte ha de
destacar del fons per tal que es vegi clarament.
Comentat això, aquests són 10 anuncis que ens han cridat l’atenció:
1. Vestits d’home fets a mà:
http://cgi.ebay.es/ws/eBayISAPI.dll?
ViewItem&Item=150424795498&Category=3001&_trkparms=algo%3DLVI%26its%3
DI%26otn%3D2
La fotografia prèvia a l’anunci mostra un home al que no se li veu la cara ni les
cames, amb un vestit fosc sobre un fons clar. Aquí, la llei de la Figura - Fons s’aplica
fent que la figura (home) destaqui sobre el fons blanc. A més, la fotografia està
emmarcada amb color vermell, fet que ajuda a que l’anunci encara es vegi més.
Un cop obert l’anunci, la tendència és la mateixa: figures i lletres fosques sobre
fons clars. A part que es veu que l’anunciant és seriós i que vol transmetre aquesta
imatge.
2. Cotxe Autobianchi Abarth:
http://cgi.ebay.es/AUTOBIANCHI-ABARTH-70-HP-/260764654519?
pt=LH_DefaultDomain_186&hash=item3cb6c8dbb7
A la fotografia, el cotxe blanc destaca per sobre del fons fosc. Quan obres l’anunci et
trobes que bombardegen al comprador amb lletres vermelles, grans i subrratllades
que fan mal als ulls. No destaquen massa del fons blanc perquè el color vermell
utilitzat és massa clar.
3. Creu catòlica:
http://cgi.ebay.es/ANTIGUA-CRUZ-CAToLICA-DEL-SIGLO-XIX-OLD-CATHOLIC-
CROSS-/350445460451?pt=LH_DefaultDomain_186&hash=item51982d5be3
La creu, al ser de plata, està fotografiada sobre un fons negre. Això la fa destacar,
tot i que les fotografies són una mica fosques.

4. Disc Morrissey:
http://cgi.ebay.es/CD-PRECINTADO-DE-MORRISSEY-ENVIO-CERTIFICADO-
GRATIS-/130500542164?pt=LH_DefaultDomain_186&hash=item1e62703ed4
La fotografia prèvia mostra la caràtula del CD. Quan obres l’anunci passa el mateix
que amb l’anunci número 2: lletres grosses i de colors estridents.
5. Càmera de fotos antiga:
http://cgi.ebay.es/GIGANTESCA-camara-de-Fuelle-POLAROID-95B-Speedliner-/
230603691151?pt=LH_DefaultDomain_186&hash=item35b10d148f
En aquest cas, la fotografia prèvia intenta imitar una fotografia antiga. La càmera, de
color marró clar i negre, està sobre un fons blanc, fet que la fa destacar.
6. Pis en venda:
http://anuncios.ebay.es/inmobiliaria/propietario-vende-casa-de-3-plantas-porocasion/8590862
Aquí, el que ha fet és que ens fixem en l’anunci el qual ha estat d’interès per
l’arquitectura.
7. Dutxa LED que canvia de color:
http://cgi.ebay.es/Luz-LED-7-Color-Ducha-Alcachofa-Cambia-Automaticamente-/
130505439961?pt=LH_DefaultDomain_186&hash=item1e62bafad9
Aquest anunci, en conjunt, crida l’atenció. Aplicant la màxima de la Gestallt que
diu que tendim a veure les coses en conjunt, l’anunci sembla correcte. Però quan
llegeixes el text, veus les incongruències en la sintaxis, talment com si fos una
traducció automàtica de les instruccions.
8. Auriculars Sennheiser:
http://cgi.ebay.es/Sennheiser-Sport-MX70-VC-Auriculares-Deportivos-35-/
370497851477?pt=LH_DefaultDomain_186&hash=item5643649055
Aquest anunci ha cridat la nostra atenció pel fet que destacava visualment per sobre
dels altres anuncis: el color verd del cable dels auriculars davant de la gamma de
grisos de la resta de productes ha fet que ens fixessim en aquest anunci. En aquest
cas, la llei que s’ha aplicat ha sigut la Llei d’agrupació.
9. Sabates Converse All Star:

http://cgi.ebay.es/zapatillas-converse-all-stars-amarillas-/110669936822?
pt=ES_Zapatos_de_caballero&hash=item19c47138b6#ht_500wt_1047
Un cop més, la llei de la Figura - Forma ha fet que en fixessim en aquest anunci: les
sabates grogues destaquen sobre el fons blanc.
10. Lot de peces de llautó:
http://cgi.ebay.es/LOTE-DE-PIEZAS-DE-LATON-FOTANERIA-/320679497055?
pt=LH_DefaultDomain_186&hash=item4aa9fccd5f#ht_500wt_1047
Segurament, si l’anunciant hagués fet la fotografia de les peces de llautó sobre
un fons blanc, es veurien molt millor que no pas sobre un fons de color marró.
La fotografia prèvia és tota marró, però quan obres l’anunci, veus que tot el que
semblava més o menys igual, en realitat són peces de llautó sobre un fons de fusta.