revista completa - CES Les Heures

EDITORIAL
Família i escola: eduquem junts . . . .
Des de l’AMPA . . . . . . . . . . . . .
EL MÓN DEL TREBALL
Viatge a Irlanda. . . . . . . . . . . . .
La borsa de treball de LES HEURES. . .
VIURE EN SOCIETAT
Ejercer la autoridad en la adolescencia .
LLEIDATANS IL·LUSTRES
Lluís Blondel de Drouhot Dàvalos . . . .
CURIOSITATS
Ensenyar a parlar i a escoltar . . . . . .
VIATGES
El joc de les pistes V . . . . . . . . .
PROMOCIÓ 2004—2005
Fotografies de tots els cursos de la promoció
3
4
5
7
8
9
10
12
NARRACIONS GUANYADORES
EN EL CERTAMEN
SANT JORDI 2005 . . . . . . .
ENTREVISTES
Carmen Vidal Huget . . . . . . . .
ACTIVITATS
Activitats Extraescolars esportives
Viatge Madrid—Toledo . . . . .
Vine a la neu i descobreix el Pallars
Did You Know . . . . . . . . . . . . .
Un dia molt complet
Crèdit de síntesi en vaixell . . . . . .
PASSATEMPS . . . . . . . . .
COL·LABORACIONS COMERCIALS
EQUIP DE REDACCIÓ
Àngels de Sola
Maite Llorens
Pilar Guembe
Àngels Camí
Àngel Berenguer
Curs 04 - 05 ABRIL Núm 8
COORDINADOR
M. Loizu
CORRECCIÓ
Àngels Camí
Cèlia Marsellés
Fernando Chéliz
Cèlia Marsellés
Trini Catalán
David Del Blanco
EDITA
Col·legi LES HEURES, Plaça Ricard Vinyes, 6
IMPRIMEIX
Arts Gràfiques UNIÓN. Dip. Legal L619-99
PORTADA
M. Loizu
14
17
18
19
20
21
22
23

ducar és el mateix que posar un motor
“E a una barca. S’ha de mesurar, pesar,
equilibrar ... i posar-ho tot en marxa” .
Aquesta frase d’un conegut poeta, em fa
rumiar moltes vegades; és lògic, tenint en
compte l’entorn de la meva vida: la família
com a mare, i l’escola com a directora.
Estic plenament convençuda que no hi ha
d’haver cap frontera entre la responsabilitat de
la família i l’escola a l’hora d’educar. Penso
que hauríem de parlar d’una tasca
compartida, d’un joc de comunicacions i de
complicitats.
Quan era jove, o més jove, pensava que en
sabia molt, d’ètica, abans de conèixer la
paraula. Quan vaig entendre el que era, vaig
descobrir que ja sabia aquesta assignatura
perquè a casa m’havien ensenyat que l’esforç,
el respecte a la paraula, a les persones i a les
coses i moltes coses més formen part dels
costums de l’ésser humà.
Quan un noi o una noia arriben a l’escola,
encara que siguin petits, arriben amb uns
hàbits impresos, sobretot en allò que té a
veure amb la voluntat. I han de venir amb la
lliçó apresa que els altres existeixen.
A la vida “normal” d’una persona que mori de
vella, no li faltaran alguns d isgustos,
adversitats, problemes de tot tipus en el seu
entorn afectiu i professional...
Família i escola hem de preparar els nostres
joves per caminar per la vida amb seguretat i
amb un segell d’una certa entitat, perquè la
vida és molt complicada i crec que als nostres
joves no se’ls ha explicat que no són
“prínceps i princeses de contes de fades”: a
les cases ja no hi caben les joguines, i els/les
adolescents tenen el que volen i el que
somnien tenir...... Per què eduquem així els/
les nostres joves, si sabem que el dia de demà
el més segur és que la vida els passarà factura
i no seràn els prínceps ni princeses que eren
de petits? No ens equivoquem: eduquem amb
serietat, amb rectitud, amb sacrifici, amb
renúncies ben enteses. Siguem flexibles en les
formes, això sí, però no en el fons.
Anem junts, família i escola, en aquesta feina
tan meravellosa que és educar, formar
persones. No ens separem, perquè hi perdrem
tots, nosaltres i ells. No ens deixeu sols, que
no podem amb tanta responsabilitat.
Unim esforços, mirem endavant i sense
dubtar: EDUQUEM.
I continuant amb el poema, “Somiar, mentre
un treballa, que aquell vaixell, aquell noi,
aquella noia, anirà molt lluny per l’aigua i
portarà la nostra càrrega de paraules vers
ports llunyans, i que quan un dia dormi la
nostra pròpia nau, en vaixells nous seguirà la
nostra bandera enarborada.”
M. Teresa Llorens Torres
Directora de l’escola
3

4
quest any m’agradaria explicar-vos com està organitzada l’AMPA Les
A Heures
L’associació de pares i mares d’alumnes funciona a partir de l’assemblea
general ordinària que se celebra un cop a l’any, normalment a principi de curs.
A l’assemblea hi aprovem els estats de comptes del curs anterior, així com la
memòria de totes les activitats realitzades. Fem un pressupost de l’any en curs
on s’inclou la quota mensual que ha de pagar cada família. S’escullen les
persones que formaran part de la junta directiva, i també hi ha un torn obert
de paraules, on tothom pot fer sentir les seves queixes, presentar noves idees o
fer preguntes sobre el funcionament de l’AMPA i del centre en general.
L’assemblea està regida per uns estatuts on figuren els drets i els deures dels
associats i les funcions dels diferents membres de la junta.
Aquesta junta es reuneix un cop al mes per tal d’organitzar i dur a terme les
diferents activitats.
Si hi hagués un tema prou important i urgent, es pot convocar una assemblea
general extraordinària per tractar-lo.
I, així, en quatre ratlles hem explicat com funciona la nostra associació, l’AMPA
Les Heures. Tots esteu convidats a participar en les diferents activitats i a assistir
a la propera assemblea.
Les alumnes M. José Vázquez i Sílvia Muñoz de segon
curs del Cicle Formatiu de Grau Superior d'Administració
i Finances, amb el seu treball "Restaurante ecológico
Milo Rambaldi" dirigit pel professor Xavier Capdevila,
han guanyat el primer premi de la 7a. edició del concurs
"Jóvenes emprendedores", que convoca la Universitat de
Madrid Antonio de Nebrija, a nivell de tot el territori
espanyol.
Feliç diada de Sant Jordi
Josep M. Balsells Filella
President de l’AMPA de
Les Heures
Patrícia Balcells Gil i Natàlia Gil
Casado, components del trio PINK
BUBLE, han guanyat el campionat
d’Espanya de Funk Hip-hop celebrat
del dia 4 d’abril a Madrid

D
EL MÓN DEL TREBALL
A pesar del fred i la pluja interminable, tenim un bon record del nostre viatge a
Irlanda, perquè ens ho vam passar molt bé
el 6 al 22 de desembre de
2004 un grup d’alumnes de
Batxillerat i Cicles Formatius vam anar
d’intercanvi a la ciutat de Derry, a
Irlanda del Nord. Vam sortir de Lleida
en autocar fins a Reus, des d’on
volàvem a Dublí. En arribar vam visitar
el Trinity College i la zona del Temple
Bar, i vam gaudir d’una vetllada de
música irlandesa en directe. Al matí
vam veure les catedrals i el museu
medieval de Dublinia, i a la tarda vam
agafar l’autocar cap a Derry, on ens
esperaven les famílies d’acollida, les
quals ens van oferir un sopar de
benvinguda que ens va fer sentir el que
vol dir la veritable hospitalitat
irlandesa.
L’endemà, a l’escola Foyle Language
School ens van explicar alguns
costums i trets culturals nordirlandesos.
A continuació es va fer una
prova de nivell d’anglès, i a la tarda
van començar les classes. Durant la
primera setmana es feien classes al
matí, dinàvem tots junts a l’escola el
“pícnic” que ens preparaven les
famílies i a la tarda fèiem una activitat.
Després cada alumne anava a sopar a
casa seva, i al vespre ens tornàvem a
trobar.
El primer vespre l’escola ens havia
preparat un “quiz” (concurs de
preguntes i respostes per equips) per a
conèixer el personal i la resta
d’alumnes del centre, i al matí vam fer
un joc de pistes (Treasure Hunt) per
conèixer la ciutat i resoldre enigmes
relacionats amb Derry, en grups i amb
límit de temps. Un cop acabada
l’activitat es van reiniciar les classes. A
la tarda un guia ens va portar a la
zona antiga de la ciutat i ens va
explicar la història i els conflictes de
Derry.
Cada dissabte fèiem una excursió: el
5
primer vam anar a Belfast, on vam
veure els barris catòlic i protestant, i
vam admirar les magnífiques pintures
murals que omplen el recorregut. El
segon dissabte vam anar al Giant’s
Causeway (“la Calçada dels
Gegants”), a la costa d’Antrim, i vam
visitar els castells de Bishop’s i de
Dunluce, a més de Bushmills, la
destil·leria de whisky més antiga del
món, on ens van explicar tot el procés
de fabricació de la beguda més típica
del país.
Els diumenges els reservàvem per a

6
passar-los amb les famílies, que ens
van preparar esmorzars i dinars típics,
i ens van portar o bé de visita (a la
República, a les platges, etc.) o bé
de compres. Al vespre ens trobàvem
per posar en comú el que havia fet
cadascú durant el dia.
A partir del dia que van començar
les pràctiques, cada alumne era al
seu lloc de treball aproximadament
de 9 a 17h, parant per dinar (a
l’escola, a la feina o a casa), i al
vespre ens reuníem per comentar la
jornada laboral. Les empreses on es
van fer pràctiques es van
T
ots coneixíeu la borsa de treball del centre, on us
podeu apuntar sempre que vulgueu, bé per a
buscar treball, bé per canviar de feina, com alumnes o
exalumnes de Les Heures. Ens recordem igualment dels
nostres alumnes, encara que faci alguns anys que han
acabat els seus estudis al Centre.
A la borsa de treball truquen gran
nombre d’empreses (gairebé sempre
de Lleida i rodalies) per sol.licitar-nos
possibles treballadors entre els/les
nostres alumnes enregistrats a la
borsa, ja siguin informàtics,
administratius o sanitaris.
seleccionar tenint en compte el
nivell parlat d’anglès, els estudis i
les preferències, i s’hi feien tasques
com tenir cura d’animals, donar
classes de castellà a nens, reparar
ordinadors, dissenyar programes i
pàgines web, fer el manteniment
d’un gimnàs, etc.
El dia 21 de desembre vam tornar a
Dublí i en vam veure els museus: la
National Gallery (galeria d’art), el
Museu d’Història Natural i el Museu
d’Arqueologia i Història. Després
vam fer les darreres compres, tant
de “souvenirs” com de regals de
Nadal. L’últim dia vam agafar el vol
ben d’hora cap a Reus, on ens
esperava l’autocar per dur-nos cap
a casa, a Lleida. Vam arribar a
l’escola i ens vam acomiadar, amb
una mica de tristesa, però també
amb ganes de passar les festes de
Nadal en família.
A pesar del fred i la pluja
interminable, tenim un bon record del
nostre viatge a Irlanda, perquè ens ho
vam passar molt bé, i per això
animem tothom a gaudir d’una
experiència semblant.
Un de cada dos alumnes inscrits van trobar feina;
Seria difícil fer una mitjana, però no
estaria molt allunyat de la realitat dir
que cada dia ens truca, com a mínim,
Seria difícil fer una
mitjana, però no estaria
molt lluny de la realitat
dir que cada dia ens
truca, com a mínim, una
empresa per demanar
treballadors.
una empresa per demanar treballador(e)s.
Laia Martínez i José C
Aquest gran moviment en el nombre d’empreses ens
porta a resultats que nosaltres considerem satisfactoris
envers la inserció laboral. Alguns exemples són les col.
locacions del curs anterior (2003/2004), en el qual 36
alumnes que teníem inscrits a la
borsa van trobar feina gràcies a
aquestes demandes al Centre, cosa
que suposa un índex d’inserció del
43,37%, és a dir, quasi un de cada
dos alumnes inscrits va trobar feina;
o les dades d’aquest curs, en què en
el mes de març ja portem 16
alumnes que han aconseguit un
treball per aquest mitjà.
No obstant, i molt al nostre pesar, hi
ha ofertes de treball d’empreses que resten sense
cobrir per alumnes de l’ escola perquè, a vegades,
no tenim suficients inscrits a la borsa en aquell
moment que compleixin els requisits demanats per
l’empresari.
Així que ja ho sabeu: us podeu registrar dins les hores
d’atenció al public destinades a aquest fi, que són
exposades al col.legi, i farem tot el possible perquè
trobeu un lloc de treball.
TERESA DESMAY
BORSA DE TREBALL

L
“Los adolescentes no quieren padres blandos, que “pasan de
mí”, sino padres comprometidos en su educación..”
a relación entre padres e hijos ,
especialmente en la
adolescencia, presenta dos
extremos: la dejación de autoridad
y el autoritarismo. Sea por
defecto o por exceso, la
autoridad que les
corresponde a los
padres acaba, en
ocasiones, por no
ejercerse y, como
consecuencia, se
resiente la educación
de nuestros hijos. No
conseguiremos
transmitir nada desde la
falta de autoridad; si no la
ejercemos por la idea errónea de que podemos
coartar su libertad, nos estaremos convirtiendo en
unos “padres blandos” que no se implican en la
educación de sus hijos. Pero tampoco lo lograremos
desde el autoritarismo; si para no perder las riendas
utilizamos el miedo o la coacción, seremos unos
“padres excesivamente duros” y nos saldrá el tiro por
la culata: en el momento menos pensado se rebotarán
contra nosotros y comprobaremos que todo lo que
hemos querido inculcar a la fuerza se ha convertido en
su contrario.
La autoridad mal entendida se llama autoritarismo. El
autoritario, aunque lo parezca, no tiene autoridad, por
eso la fundamenta en el miedo. Piensa, como el
príncipe de Maquiavelo, que es mejor ser temido que
amado. No da órdenes para hacer mejores a los que
dependen de él, para ayudarles a crecer, sino que sólo
piensa en sí mismo. El autoritario es egoísta. Teme que
la situación se le vaya de las manos, por eso se vuelve
duro e intransigente. No sabe rectificar, porque cree
que hacerlo es signo de debilidad. Eso le convierte en
una persona excesivamente rígida y difícil de tratar.
La autoridad es el equilibrio entre la dejación y el
autoritarismo. Tiene autoridad para mí quien me hace
crecer, porque sé que lo que me “obliga” a hacer es
por mi bien. La autoridad se tiene por ser padres, pero
hay que ganársela día a día. Se puede decir que es
una forma que tienen los padres de dar amor a sus
hijos, es una forma de servir. Su ejercicio debe
compaginar la determinación con la serenidad, la
entereza con la flexibilidad, la exigencia con el cariño.
Cuando se ejerce la autoridad es normal que
aparezcan fricciones y enfrentamientos, sin embargo,
hemos de tener en cuenta que los adolescentes no
quieren padres blandos, que “pasan de mí”, sino
padres comprometidos en su educación.
Unos padres a los que no se les pueda
llevar la contraria, no son padres de
verdad.
La autoridad se tiene por
ser padres, pero hay
que ganársela día a
día.
Los adolescentes
no quieren padres
blandos, que
“pasan de mí”,
sino padres
comprometidos en
su educación.
Pilar Guembe
Psicopedagoga de la Agrupación
Sant Jaume-Les Heures
Av. Prat de la Riba, 34, altell
Tel. 973 23 68 49
Fax 973 24 80 23
25004 Lleida
7

8
L
luís Blondel de Drouhot Dàvalos
(1728-1797), marquès de
Blondel i mariscal de l'exèrcit, no és
Ileidatà, però el temps que va estar
entre nosaltres i la tasca que va realitzar
és força important.
Lluís de Blondel, fill de Jacint, baró de
Drouhot, i Genoveva, filla del marquès
de Caulaincour, neix al 1728 a la regió
d'Hainaut, entre Bèlgica i França. Va
tenir una important, dilatada i brillant
vida militar, a les ordres del rei Carles
III,i va participar en nombroses batalles
a Frankfurt, la Haia, Amberes,
Portugal... L’any 1784 escull la vacant
de la Corunya per ser-ne corregidor.
Dos anys després és nomenat
corregidor de Lleida per Reial Ordre d'
1 d'abril de 1786, i pren possessió del
càrrec el 14 de maig.
Durant el temps que va ser corregidor
capgirà la ciutat, ho féu gairebé tot en
un esforç continuat de millora
ciutadana.
El servei de clavegueram s'havia
planificat i iniciat: el 1785 havien
començat les obres d'excavació per a la
construcció d'un gran dipòsit d'aigua al
Pla dels Gramàtics, que d'ara endavant
s' anomenarà Pla de l'Aigua, és a dir,
abans de l'arribada de I.luís Blondel,
però ell va impulsar les obres i, al
mateix temps, va abastar la ciutat
d'aigua potable.
El dipòsit estava proveït pel bassal de
Vallcalent i la comunicació amb les
fonts públiques es feia mitjançant
aqüeductes. Així, van néixer una
seguida de fonts monumentals: la de la
Catedral, la del Roser del carrer
Cavallers, la famosa i més monumental
Font de les Sirenes a la plaça de Sant
Joan i la Font del Governador al peu
de Gardeny.
A primers de juliol de 1786 es va
concedir, des de Madrid, el permís per
tal de dur a terme el nou projecte de
clavegueres, la urbanització i la
recomposició del paviment dels carrers.
És el marquès l'encarregat d'arbitrar els
recursos necessaris per a les obres,
juntament amb els majors propietaris i
contribuents.
A continuació es van empedrar els
principals carrers, arreglant, pintant i
numerant les façanes de les cases.
L'altre projecte realitzat durant el govern
de Blondel va ser la urbanització del Pla
dels Gramàtics (carrers Arroyo. Asalto,
La història de la Lleida moderna té com a punt de referència l’abans i el després
de Blondel
Murcia, Panera, Parque, San Carlos,
Sant Martí i plaça de l'Aigua). El
marquès va demanar autorització al rei
per edificar en aquell lloc, ja que des
de 1707 estava prohibit. El resultat de
tot això va ser el renaixement de la
gairebé extingida parròquia de Sant
Martí amb l'augment de carrers i cases,
convertint aquesta zona en un eixample
de la ciutat.
Blondel va fer realitat el projecte que
mai no s'havien atrevit a dur a terme els
anteriors corregidors per la proximitat
de la zona a la fortalesa i als quarters.
L'ajuntament, impulsat per Blondel, es
proposa de construir una posada entre
el carrer Sant Antoni i la Banqueta.
Aquest hostal i la plaça que l'envoltava
van rebre el nom de Lluís en honor al
governador. L'hostal de Sant Lluís,
arrendat per l'ajuntament a particulars,
es va fer famós en aquell temps pel fet
de ser el millor que es podia trobar
durant el trajecte de Madrid a
Barcelona.
L'acció del corregidor va contribuir
poderosament a la construcció del Nou
Hospici d'Orfes. L'obra es va fer gràcies
als béns de la testamentària de Gaspar
de Portolà, d'Enric de Wijelz (un altre
tinent de rei) i del llaurador Josep Grau.
No seran sempre edificis el que cridarà
l'atenció a Blondel, sinó que també
crearà el primer Cos Municipal de
vigilància nocturna permanent que va
existir a Lleida el 1790.
També es tenen referències de la
creació d'una Guàrdia Rural i d'un
servei de protecció contra incendis.
Durant aquests anys Blondel va comptar
amb la col·laboració inestimable del
nou bisbe de Lleida, Jeroni Maria
Torres, que, d'origen basc, arriba al
1784.
Malgrat tot el que s'ha dit, cal destacar
l'obra predilecta de Blondel: la
construcció de la moderna Banqueta.
Blondel va dedicar totes les seves
energies i va realitzar totes les accions
necessàries en aquesta obra. La
carretera-muralla és, doncs, una de les
obres més importants que s'han fet a
Lleida. El marquès es va adonar dels
dos greus problemes que tenia la ciutat:
la manca d'una muralla que protegís les
cases del carrer Major i de la plaça
Sant Joan de les freqüents i desastroses
riuades del Segre i el congestionament
de trànsit dels carrers Major i Sant
Antoni, que era pas obligat per anar a
Barcelona.
Si Blondel va arribar a Lleida el 14 de
maig de 1786, el 2 de juny ja
proposava als regidors del Comú el seu
projecte de fer una via sòlida al costat
del riu en benefici de la població. A
l'endemà es reuneixen i acorden de
compartir les despeses de l'obra.
Posteriorment s'hi afegirà l'Església.
Aquest projecte és autoritzat pel rei el
10 de juliol de 1786 gràcies a la gran
amistat que unia Blondel amb Vicent
Carrasco, director general, en aquell
temps, de Carreteres.
La construcció de l'ampit i de la
carretera des del baluard de Sant
Antoni fins al pont de pedra havia
començat. Es trigarà només dos anys
per alçar aquesta muralla, que
preservarà els edificis de la ciutat de les
revingudes del Segre. Una magnífica
carretera travessarà la nova Banqueta i
el tràfec dels carrers de Sant Antoni,
Major i Sant Joan quedarà
descongestionat.
Al 1793 la salut de Blondel comença a
decaure. Malalt, a finals del 1794
demana la retirada, que li és concedida
el 29 de maig de 1794. Resideix un
temps a Barcelona i acaba els seus dies
a la ciutat de Mallorca, cap al 1797.
Tot això que va arribar a fer per Lleida
es deu al seu tarannà de saber escoltar,
dialogar i ser receptiu a les necessitats
que li feien arribar els diferents
habitants de la ciutat.
Trini Catalán

Ensenyar a parlar en una situació formal vol dir que s’ha d’aprendre a
controlar les variables que hi intervenen i a planificar el discurs prèviament
aber escoltar i parlar és molt important en l’àmbit
S professional, però també és molt valorat socialment.
Encara que alguns diguin que és un do innat, es pot
aprendre, tot i que és cert que, com en tot, hi ha una
predisposició en algunes persones més que en altres. De fet,
en la Grècia clàssica ja s’estudiava retòrica per convèncer
l’auditori, perquè sabien que dominar la paraula significava
dominar el pensament i, de retruc, la societat.
En els nostres temps, l’estudi de l’oralitat no s’ha recuperat
fins fa poc temps dins del currículum escolar, encara que,
com que no hi ha models en la tradició docent i la relació
social dins l’aula ha canviat tant, resulta molt complex
l’ensenyament de les destreses orals. El que sí és clar és que
l’alumnat ha d’aprendre a analitzar la situació comunicativa
(intenció, relació entre els interlocutors, espai i temps) per
poder planificar el discurs adequadament.
Un dels elements que ha ajudat a orientar en aquest procés
d’ensenyament-aprenentatge de l’oral ha estat la divulgació
de la noció de “gènere discursiu” en l’àmbit de l’escriptura
( característiques, estructures, registres lingüístics,
connectors…). Altres elements
han estat la revitalització de la
retòrica, de la qual ja hem
parlat més amunt (cap als anys
50 els estudis neoretòrics van
intentar recuperar els objectius
d’aquesta disciplina:
convèncer els destinataris i
mantenir el seu interès), i de la
cortesia lingüística, entesa com
el conjunt de fórmules verbals i
no verbals utilitzades per
mantenir l’equilibri social entre
els parlants.
Aquest últim factor de la
cortesia social és especialment
important en les relacions dins
l’aula, on la comunicació
respectuosa entre alumnat i
professorat és imprescindible
(per exemple, en la valoració
de les intervencions de
l’alumnat, en el respecte dels
torns de paraula, en la capacitat d’escoltar atentament, en
la selecció d’un vocabulari no agressiu i en la destresa a
l’hora d’atenuar la tensió en situacions controvertides).
Ens adonem, per tant, que la llengua oral té una presència
constant a l’aula, a quatre nivells diferents :
- com a base de la interacció social
- com a mitjà per arribar a l’escrit i als coneixements
acadèmics
- com a manera de reproduir allò escrit
- com a espai intermedi entre espontaneïtat oral i escriptura
d’activitats a classe
En definitiva, ensenyar a parlar en una situació formal vol
dir que s’ha d’aprendre a controlar les variables que hi
intervenen i a planificar el discurs prèviament.
Cèlia Marsellés
*Aquest text és un resum de l’article « Enseñar a hablar y a escuchar »
de Montserrat Vilà i Santasusana, publicat a Cuadernos de Pedagogía
(núm. 330).
EMPRESA CERTIFICADA
008
9

10
Omple la butlleta del final del reportatge i lliura-la en un sobre tancat a la
secretaria de Les Heures abans del dia 31 de maig
ndavant, a “descobrir” un altre país!!
E
Amb aquest esperit encuriosit, optimista i il.lusionat
vam sortir de Barcelona rumb a llunyanes terres.
Terres mítiques, poc poblades, sinònims de vida
salvatge, de natura inviolada. Terra entrecreuada
de grans rius i llacs, els quals representen una important
reserva aqüífera del planeta.
Un immens país, quasi tan gran com tot Europa, i
poc poblat (l’últim cens dóna un resultat de 0’6
habitants per km 2 ). La seva població està formada
per diverses races, essent la predominant la blanca,
sense oblidar, però, els seus aborígens, amb un
nombre important d’individus difícils de censar a
causa de la seva dispersió per un territori tan gran.
Les llengües predominants són l’anglès i el francès;
això no obstant i de forma minoritària, s’utilitzen diverses
llengües i dialectes propis dels habitants autòctons.
L’estat a què ens referim no té religió oficial i per tant hi ha
llibertat de culte, excepte en una província on la religió
catòlica conserva tots els seus privilegis.
La base de la seva economia són l’agricultura, la pesca i
les seves indústries derivades, de les quals viuen més de la
meitat de la població. No oblidem, però, que en el món
de les noves tecnologies, és un país punter.
Un comentari a part mereix la seva província catòlica, on
es parla majoritàriament el francès. Es tracta d’un territori
3,5 vegades més gran que el d’Espanya, amb un alt nivell
de vida i una sanejada economia basada, com a la resta
del país, en l’agricultura, la pesca i els seus derivats.
Les seves aspiracions d’independència provoquen un permanent
conflicte polític amb l’Estat central.
Després d’un llarg i cansat vol transoceànic arribàrem a
una gran ciutat situada a sobre d’una illa formada per dos
grans rius, antiga seu de Jocs Olímpics, la celebració dels
quals era present a tota la ciutat a la vista dels diversos edificis
singulars i infraestructures, que van ser construïts amb
motiu de la celebració olímpica.
Refets pel necessari descans vàrem recórrer els carrers d’aquesta
vila. Els seus nombrosos parcs i zones verdes vessaven
de gent que gaudien del bon temps (era l’estiu) i de la
música que per tot arreu alegrava l’ambient, amb una explosió
de joia per la sortida del llarg i fred hivern amb les
severes temperatures de -20º.
Ens vàrem dirigir uns dies més tard a la capital de la província
francòfona, les dues (capital i província) amb el mateix
nom. És una bonica vila plena d’història amb un important
riu navegable, tan cabalós que semblava un mar.
Des d’aquí i sempre cap al nord vàrem gaudir d’una natura
esplèndida en un estat semi salvatge, on vam tenir l’oportunitat
d’admirar la fortalesa de l’ós pard, la potència
del bisó, la vivesa del linx en un marc increïble de
muntanyes i llacs immensos...
Després d’uns dies per aquests inoblidables paratges, la
realitat quotidiana s’imposà i amb ella la fi de la nostra
estada per aquestes contrades.
A. S.

Bases:
1. Aquest concurs és obert a tots els
alumnes de LES HEURES.
2. Per participar-hi cal omplir la
1. A quin país ens referim?
Participa en el 5è concurs de LES HEURES omplint aquesta butlleta
2. Quina és la seva llengua predominat?
3. I la seva capital?
4. A quina regió independentista fem referència?
5. En aquesta regió, quina és la llengua predominant?
6. I la seva religió?
7. En què està basada la seva economia?
8. Anomena un dels grans rius que travessa el
país
El nostre secret no és
vendre molt: és
mantenir els equips en
perfecte estat de
funcionament, per
evitar el seu desgast.
Només comercialitzem
aquells equips que ens
ofereixen una garantia
total de qualitat i
funcionament.
butlleta adjunta i lliurar-la en un
sobre tancat a la secretaria del
col·legi.
3. Tots els alumnes que encertin
totes les respostes participaran
en un sorteig el dia 19 de maig.
4. Les respostes i el nom del gua-
nyador es faran públics en el
tauló d’anuncis de l’escola el
dia 20 de maig.
QUÈ ÉS ILERDENSE DE COPIADORES ?
Ilerdense de Copiadores és una empresa especialitzada en equips de reprografia dintre
de la gamma de màquines d’ofimàtica. Des de la comercialització al Servei Tècnic,
sempre ha mantingut una idea clara: donar la màxima qualitat de productes i
serveis a tots els seus clients. Com s’aconsegueix? Per començar solament comercialitzem
aquells equips que ofereixen una garantia total de qualitat i funcionament,
així com una programació de totes les formacions tècniques necessàries, una agilitat
total quant a consumibles i una ràpida disponibilitat de recanvis. Un altre factor
molt important és el nostre assessorament al client: abans d'instal·lar un equip cal un
estudi previ de les necessitats actuals i futures, perquè així s’aconsegueix una màxima
rendibilitat amb un cost mínim i, això no és tot, un excel·lent funcionament de l’
equip, gràcies al nostre seguiment tècnic, especialitzat a mantenir tots els equips en
perfecte estat.
Una de les filosofies que ens mantenen en uns alts nivells de competitivitat és el
nostre compromís de mantenir els equips tants anys com sigui possible, oferint el
servei tècnic gratuït per temps indefinit: d’aquesta manera aconseguim que els nostres
clients no hagin de fer canvis amb molta freqüència.
11
Ens comprometem a
mantenir els nostres
productes al màxim d’anys
possibles; per això oferim el
Servei Tècnic gratuït per
temps indefinit.

12
ESO
CICLE FORMATIU GRAU SUPERIOR
Administració i Finances
CICLE FORMATIU GRAU SUPERIOR
Secretariat
BATXILLERAT

CICLE FORMATIU GRAU SUPERIOR
Administració sistemes informàtics
CICLE FORMATIU GRAU MITJÀ
Gestió administrativa
CICLE FORMATIU GRAU MITJÀ
Cures auxiliars d’infermeria
U O C O L L
AIRE ACONDICIONADO, T V. y VIDEO
CICLE FORMATIU GRAU SUPERIOR
Desenvolupament aplicacions informàtiques
VIAJES - EXCURSIONES
ESPAÑA y EXTRANJERO
SERVICIOS - COLEGIOS y FÁBRICAS
C/. Huerta, 20 - Tel. 73 60 33 25110 A L P I C A T (Lleida)
13

14
1r premi poesia ESO 1r cicle
Què és la música sinó vida;
la que se sent a tot arreu.
la que es clava com espina
dura com un carreu
Al sentir una cançó,
un la pot escoltar,
o dansar por la raó
de no poder-se aguantar
Ella és acompanyant
en tot sentiment humà.
En tot allò que és bo,
i en el que no ho és tant
Si sempre està amb nosaltres
i si tant ens acompanya,
dir que és vida per persones
no és cosa gens estranya
1r premi poesia BTX - CF
La mirada cansada
sentada en una silla,
desde su ventana
ve pasar la vida.
Jordi Sabata 2n ESO
Deseando ilusiones pasadas.
Buscando esperanzas perdidas.
Borrando épocas malas.
Soldando viejas heridas.
Pero cuando todo se acaba.
Cuando toto se olvida,
la luz del alba
se lleva su vida
Laia Martínez Serra 2n B BTX
1r premi poesia ESO 2n Cicle
Me siento en mi cama,
A oscuras llorando,
Llorando por ti
Volando, Volando hasta la rama que enlaza mi alma
La tuya.
Andando
Andando por mi pecho.
Sentado,
sentado en mis ojos.
Pestañeo,
pestañeo por que nazco.
Muero,
Muero por ti, i tú por mí.
Por mí naces, pero no mueres.
Mueres, pero no naces.
Creces, pero no me amas.
Entonces tú juegas conmigo
Amando
Amándote nací; por eso,
Yo moriré por tí.
Laura Matute 3r ESO
1r premi narració ESO 1r cicle
es aranyes, la foscor, els Ilops....I amb aquests ja en tinc
L cent, i encara en queden un bon plec! Sí, un bon plec de
pors, de temors que jo tinc. Ho sé, són moltes, però no hi puc fer
res, sóc molt poruc, massa, i això de vegades m' ha portat a
accions incorrectes, les quals no repetiré...
Ja m' ho diu en Ricard, el meu millor amic. EII és... despreocupat,
però valent; per a mi que només li fa por ensenyar a casa el 3,75
que ha tret a català!
Un matí, mentre anàvem cap a I' "insti", jo estava fent un últim
repàs per a I' examen de socials i anava despistat, quan estava a
punt de creuar el carrer un home molt estrany, mal vestit, brut,
que anava amb un carro de la compra, em va agafar del braç i
em va estirar. Vaig fer un crit que segurament va ensordir aquell
senyor i, tot seguit, després de l’ensurt, vaig sortit corrent i
cridant:
-101, 101 ! Un altre temor !
Com us podeu imaginar, a en Ricard no el vaig veure fins que va
arribar a l’institut, ja que jo vaig arribar amb un temps rècord.
No parava de pensar en allò, i quan va arribar l'hora de l’esbarjo,
ell em va veure tan preocupat que em va dir :
-Ei tio! No li donis més voltes, devia estar boig, no li donis
importància Pau!...
Un dia que em vaig armar de valor, i ja intuïa que el meu amic
s'estava cansant de la meva actitud, vaig dir-li que aquell dia
volia passar per I'antiga ruta, no em feia por.
Anava agafat amb totes les meves forces a en Ricard, quan em va
dir: -Mira! l'home estrany! Però tranquil, no t'espantis, jo estic amb
tu. -Que no m' espanti? Marxem! Tirem enrere!
Ell em va estirar i em va dir:
-Que no! Encara falta mitja hora per començar les classes, no
tinc ganes d' anar-hi corrents....

Quan van acabar la xerrada, va venir
cap a mi i va estar callat una bona
estona mentre caminàvem, fins que
jo vaig dignar-me a dir-li:
- Ricard, què t' ha dit?
Em va mirar i va respondre:
- Hauries de demanar-li perdó, és
un bon home. Et va estirar perquè
1r premi narració ESO 2n cicle
L
Dimarts, 13 d 'octubre
'endemà era el dia límit per portar el treball sobre
el sistema solar que ens havia demanat el
professor de ciències.
M'havia quedat prou bé, només quedava buscar algunes
fotos per Internet i posar-les al treball, però estava molt
cansat, i vaig decidir
anar al terrat del pis
que estava compartint
amb altres universitaris i
fer jo mateix les
fotografies.
Feia molt fred, així que
em vaig emportar la
manta que em va fer la
meva mare quan era
petit: va exagerar amb
la tela emprada, i la
grandària que té és la
d' un llençol.
Vaig intentar d'acomo-
dar-me una mica,
encara que feia molt
fred i el terra estava
humit. Després vaig
començar a fer
fotografies sobre el fosc
cel. Aquesta nit era una
d'aquelles en què els
estels són abundants i
s’agrupen formant imatges.
Sense voler vaig estar uns minuts observant-los, però el
que sempre em deixa bocabadat és la lluna.
Al tenir davant aquell fosc paisatge, il·luminat per petits
punts brillants i per la lluna, em van venir al cap aquelles
nits en què els meus germans i jo sortíem fora de casa i
anàvem al terrat a veure els estels estesos al terra. Eren
nits com aquesta, i encara que fes fred nosaltres gairebé
no l’apreciàvem, perquè la mare sempre ens portava les
nostres mantes, les que ella ens havia fet.
Cada nit en Valentí, el meu germà gran, s'inventava una
història diferent i ens les explicava amb molt entusiasme.
Algunes eren divertides, com aquella que parlava sobre
una noia que es va posar a contar els estels del cel i la
lluna la va castigar per xafardera, però n'hi havia d'altres
que sempre ens espantaven, com les que expliquen que
anaves a creuar la carretera sense
mirar i passaven molts cotxes. Jo em
sento culpable de pensar el que he
pensat d'ell, no sé què en penses
tu...
No vaig dir res, per dins meu vaig
experimentar una sensació molt
desagradable, suposo que eren
15
remordiments. Aquella tarda vaig
oblidar tota la meva llista de temors
i em vaig apropar a ell. Li vaig
demanar perdó, pel crit i la fugida, i
vaig donar-li les gràcies. EII va
afirmar amb el cap. També vaig dirli
que li devia un favor i que no el
tornaria a molestar....
Beatriz Lara Aitana 2n Giralt ESO 2n ESO
les nits de lluna plena sempre venien els llops disposats a
menjar-nos. Qualsevol història que ens contés ens
agradava, perquè a l'hora de tornar cap als llits
marxàvem amb la sensació de companyia, però ara tot
això ja s'havia acabat; en Valentí estava vivint a
Barcelona amb la Marta, la seva dona; els meus
germans petits ja s'havien
cansat d’anar a veure els
estels i d'escoltar
històries: ells ara
preferien jugar a Ia Play
o veure la televisió, i jo
estava estudiant en
una ciutat
desconeguda per a mi.
En adonar-me'n, vaig
tornar a la realitat,
vaig mirar e1 meu
rellotge i vaig veure
que havia passat una
hora i mitja des que
havia pujat; em vaig
tapar ben fort amb la
manta i en haver
acabat de fer les
fotografies vaig tornar
al pis.
Acabat el treball, vaig
mirar per la finestra, i
en veure la lluna em
vaig adonar que era la mateixa lluna de fa anys, que el
temps havia passat i les coses havien canviat, però ella
estava igual. Potser no havia passat tant de temps des
d’aquell últim dia que els meus germans i jo vam pujar
al terrat per últim cop.
Van arribar les vacances del Nadal, i jo vaig tornar a
casa. Quan vaig obrir la porta no vaig veure ningú,
només una nota que deia:
Toni, puja al terrat.
En llegir la nota, vaig córrer cap a dalt, i a l’arribar els
vaig veure tots, els petits i en Valentí fent gresca, i em va
faltar temps per a córrer i saltar damunt d'ells. Quan en
Valentí em va preguntar per què plorava jo li vaig dir:
La lluna m'ha castigat per mirar els estels sense els meus
germans.
Alba Codina 4t ESO

16
1r premi narració BTX—CF
E
ra un dimecres, ho recordo com si
fos avui. Era un matí fosc, massa
fosc per al meu gust. Vaig obrir la
finestra i una suau, encara que freda,
brisa va entrar a l'habitació. Et vas
despertar i jo em vaig girar. Sempre que
et veig recordo la primera vegada que
ens vam conèixer. I sempre que veig el
verd dels teus ulls, penso en la sort que,
com un trèbol de quatre fulles, he tingut
de trobar-te i tenir-te al meu costat. Em
vas donar un petó i em vas agafar la
mà. Era una mà tendra, blanca i clara
com els meus sentiments, aquells
sentiments que, com el cel net d'un matí
de primavera, alliberen les petites i
fosques flors del seu amagatall. Pensar
que havia tingut tan poc temps per estar
amb tu fa que el meu cor s'encongeixi.
Però saber que cada dia et podia tenir al
meu costat m'omplia el meu cor de
felicitat. Aquell matí, però, va ser
diferent...No era un matí qualsevol
perquè, precisament avui, feia un mes
que estàvem sortint, però per a mi
semblava que havia passat un any.
Quan estava amb tu semblava que el
temps no passava per mi. Però aquell
dia havia de ser diferent... Et vas vestir,
em vas besar i te’n vas anar cap a
classe. Jo avui començava a treballar a
les nou.
Vaig anar cap a l'habitació i em vaig
vestir. Encara que no feia gaire que
estava a treballant allí, jo sempre
intentava vestir bé. Aquell dia, ho
recordo bé, em vaig ficar la camisa que
em vas regalar aquell cap de setmana
que vam passar junts a Tarragona. Era
d'un blanc càlid, ni molt blanc ni molt
beix. Aquella camisa...Vaig
esmorzar una torrada amb
aquella melmelada que fa tan
bona ta mare. Em vaig ficar les
sabates i vaig agafar el cotxe.
L'empresa era als afores i el
bus no hi arribava.
Vaig encendre la ràdio, i va
venir el pitjor.
Per a molts, el sol fet d' anar a
treballar o d' anar a classe és
una cosa molt corrent. Però
aquell dia per a nosaltres, unes
simples persones, encara que a
vegades no ho semblen, ens va
marcar. El sol fet de saber que
persones com tu poden morir
així em fa venir ganes de no
viure més...I
TU, la més gran perla del meu
petit cor, vas estar a punt de
deixar-me...Quan anava amb el
cotxe cap a l'estació, em van venir, de
cop, tots aquells moments que vam viure
junts. Em vaig recordar d'aquell viatge
que vam fer a Anglaterra...Aquella nit,
amb els teus amics, et vaig conèixer. I
encara que no havíem parlat quasi mai,
ens va semblar que aquella troballa era
cosa del destí. No ha passat ni una hora
des del dia que et vaig conèixer que
deixi de pensar en tu... I quan te’m vaig
declarar, dos dies després, te’n
recordes ? No sabíem com mirar-nos
l'un a l'altre...I encara que gairebé no
ens coneixíem, ens vam arriscar... Però,
com dic jo, era cosa del destí, i ens
estimàvem, i encara que no sabíem
gairebé res l'un de l'altre, ho vam tirar
endavant... Tantes coses vaig recordar.
Però ni aquells bons records de la nostra
relació podien amagar la preocupació
que tenia al saber que et podia passar el
pitjor... En arribar allí, va ser tot com un
malson. Gent innocent, nens, vells...
gent com nosaltres, com jo i sobretot,
com TU! Casualitat o no, ens vam trobar
davant d'aquell quiosc on jo et vaig
veure per primera vegada...I jo que
pensava que estar amb una noia com tu
era un somni per a mi... El primer que
vas fer va ser ficar-te a plorar. Em vaig
treure la camisa i te la vaig ficar damunt
de l’espatlla...Et vaig abraçar, però
semblava que aquell gest et molestés.
Em vas agafar la mà i ens vam besar.
Inconscientment, els dos vam seure al
terra i ens vam ficar a plorar. L’únic que
volíem tenir al nostre costat era la
persona que més estimàvem, aquella
persona a qui pots confiar tots els teus
secrets, les teves emocions i, sobretot,
demostrar-li els teus sentiments sense por
a res ni a ningú.
Després de passar tot el dia a l’ hospital,
tots dos vam tornar cap a casa. Jo
m’estimava més que et quedessis a casa
dels teus pares, perquè allí potser et
sentiries més a gust. . . Però tu em vas
dir que no, que on tenies el teu cor era
allí, a casa nostra, amb mi...
Aquella nit ens vam passar tota
l'estona asseguts al sofà, abraçats, en
silenci. Pensant que potser, l’endemà a
la nit, no ens podríem tornar a veure i,
que volguéssim o no volguéssim, amb
aquell destí també hi havíem de
comptar.
Marc Farré 1r A BTX
ASCENSORES F. SALES, S.L.
ELEVACIÓ
PLATAFORMES
SERVO ESCALES

Directora de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida. Va néixer a Torregrossa.
És llicenciada en Filologia Catalana per l’Estudi General de Lleida, Universitat de Barcelona i en Filologia
Germànica –especialitat sintaxi comparada, catalana-alemanya- per la Rupercht-Karl Universitat Heildelberg
(Badem Wutterberg, Alemanya).
a realitzat diversos màsters a universitats
H d’Alemanya, i a Lleida. És directora de la revista
cultural Ressò de Ponent, que edita l’Ateneu Popular de
Ponent de Lleida i membre del consell de redacció de la
Revista Sprache, que edita la Universitat de Heidelberg
sobre sintaxi. També, traductora de llibres i articles
científics i literaris de l’alemany al català i del català a
l’alemany.
P És gaire difícil dirigir una fundació tan important a nivell
cultural de Lleida?
R No et diria que la paraula sigui difícil, sinó que és una
gran responsabilitat, però alhora una responsabilitat que
s’exerceix no amb dificultat, sinó amb molta voluntat de
servei. L’Institut d’Estudis Ilerdencs és la institució cultural
de la Diputació de Lleida, m’atreviria a dir, que és la
segona institució cultural més important del país i la
segona en dotació pressupostària després de l’Institut
d’Estudis Catalans. L’Institut d’Estudis Ilerdencs és una eina
que és imprescindible per a tot el vast territori de terres de
Lleida, ja que dóna cobertura a tots els ajuntaments, a
totes les institucions culturals per una banda, però també
és el gran centre investigador lligat a la Universitat i
divulgador de la cultura, no només de les nostres terres
sinó també d’aquell “finback” cultural que es produeix
entre la resta de Catalunya i fins i tot fronteres enllà.
P. Més o menys, cada quan es canvien les exposicions?
R. Primerament s’ha de dir que les exposicions que hi ha a
les dues sales són programades des de la casa. A la Sala
d’Arqueologia, les exposicions poden estar-hi , com a
mínim és d’un mes i mig a dos o dos i mig. Per últim, tenim
17
tres exposicions que anem mostrant als diferents pobles de
les nostres terres amb una durada d’un mes com a mínim.
P. Més o menys, i sabent que hi ha vuit departaments,
quanta gent treballa a l’IEI?
R. A la plantilla de personal passem de les 50 persones
fixes, amb horari reglat, que treballen dins de l’àmbit
administratiu i el de recerca. Aquí no es pot comptar la
gent que utilitza els nostres serveis, com ara la biblioteca, o
la que passa per les exposicions: aleshores el volum de
gent que es mou per dins de la institució és una mitjana de
300 o 400 persones.
P. Aquesta fundació que es dedica a la investigació de
Lleida i les seves comarques, com dóna a conèixer els seus
resultats?
R. Jo abans de fer-me càrrec de la direcció d’aquesta
Institució era la Cap del Servei de Publicacions i sempre he
manifestat que les publicacions no ens han de venir de
fora, sinó que hem de publicar el que és la pròpia
producció; què vol dir això? Doncs nosaltres tenim unes
entitats, que són els departaments, que lliguem amb les
activitats que fem a la casa: cicles de jornades,
conferències, congressos... no hem d’apostar per l’efímer;
és a dir, si fem un cicle de conferències i després no es fa
res més, ja hem jugat amb l’efímer; mentre que, si les
conferències les lliguem i aquest resultat el publiquem,
d’entrada apostem per la durabilitat, per tant, a través de
la pròpia publicació, doncs arribem a més xarxa, arribem a
més gent i, a més a més, el ciutadà ho rep més
directament.
P. Recolzeu activitats culturals a les comarques de Lleida
per al desenvolupament d’aquestes?
R. Sí, aquest és el meu gran objectiu i
en això he canalitzat tots els meus
esforços. Jo, allò que vull durant la
meva etapa al capdavant de l’Institut
són dues coses, perquè a tot no hi
arribes: donar vida a les sales com a
gran aparador, i sobretot posar
l’Institut com a eina per a tot el
territori, i té tot el nostre suport, no
només amb ajut econòmic, sinó també
tècnic. Nosaltres estem al servi del
territori de les comarques de Lleida
tècnicament, humanament i a nivell
econòmic.
David del Blanco
3r ESO

18
urant aquest curs escolar 04- D 05, l’escola Les Heures
participa en diverses competicions
escolars, i també en esdeveniments
puntuals. Pel que fa a la competició
escolar organitzada a nivell de tots
els centres del Segrià, el nostre
centre està representat per sis equips
de diferents modalitats:
-VOLEIBOL INFANTIL MASCULí:
Jugadors: Jordi Sabata, Carlos
Codorniu, Xavier Narcís, Isaac
Moyà, Sergi Cano i Lluís Jarque.
Entrenadora:Natàlia Agüero
-VOLEIBOL INFANTIL FEMENí:
Jugadors: Judith Serra, Maria
Carmona, Lorena Martínez, Miriam
Moragues, Natàlia Gil, Laura Pla,
Núria Almenara, Andrea Sants, Itziar
Melendo, Aitana Gil i Patrícia
Balsells
Entrenadora: Natàlia Agüero
-BÀSQUET INFANTIL MASCULí
Jugadors: Marc Carrera, Jordi
Farré, Isaac Moyà, Xavier Narcís,
Jonathan Satorra, J. Manuel Piñeiro,
Ismael Cepero, Alejandro Cano,
Judith Cugat i Kristina Verbenko.
Entrenador: Fernando Chéliz
Ajudant d’Entrenador: David Larosa
-FUTBOL SALA INFANTIL
Jugadors:Jordi Fernández, Marc
Reart, Adrián Leon, Diego Gaspar,
Joel Sanmartín i Eric Rosell.
Entrenador: Aleix Gil
-FUTBOL SALA CADET
Jugadors:Àngel Berenguer, Sergio
Perez, Xavier Martinez, Adrián
Martinez, Ivan Àger,
Eric Rosell, Joel Sanmartin, Eric
Rosell i Edgar Gaspar
Entrenador: Fernando Chéliz
-FUTBOL SALA JUVENIL
Jugadors:Manel Sedeño, Eduard
Garcia, Sergi Comabella, Eduard
González, Jordi Satorra, David
Benítez, Marc Manresa, Ibars René,
Sergi Pinasa, Adrià Colomo i Roger
Botargues
Entrenador: Fernando Chéliz
També hem participat a la Copa
Coca-Cola (torneig de futbol a nivell
mundial) que es va disputar els
passats 12-13 de març a les
instal·lacions de Ciutat Jardí de
Lleida. Els nostres pupils van fer una
notable actuació, passant dues
rondes classificatòries i quedant
entre els vuit millors equips de la
província. Enhorabona!!!
Els jugadors representants de Les
Heures aquest any en el torneig
Coca-Cola han estat:

Jugadors:
1-DAVID CIURANA CASTELLVÍ
2-IVAN ÀGER FERNÁNDEZ
3– ÀNGEL BERENGUER CATALÀ
4- MAICON DE CARVALHO SILVA
5- GERARD GARCIA JARDIEL
6- EDGAR GASPAR CASAMAYOR
7- ORIOL GIRALT BOIRA
8- EDUARD JOVÉ
9- JAVIER MARTÍNEZ ENCINAS
10- ÁLVARO MORENO VERBO
11- ISAAC MOYÀ FRANCINO
12- SERGIO PÉREZ MARTÍNEZ
13- ALBERT SANS MIR
14- JOEL SANMARTÍN MARTÍNEZ
E
l viatge el vam realitzar el alumnes de 2n de
batxillerat acompanyats per dos professors.
Vam sortir de Lleida ben d’hora i amb l’AVE vam
arribar a Madrid molt aviat, a temps per visitar la
part més antiga de Madrid, coneguda com “Madrid
de los Àustrias”. A la tarda, després de dinar, vàrem
visitar el Palacio Real.
La següent jornada la vam passar a Toledo, visitant
aquesta magnífica ciutat, on cada raconet és ple
d’història.
El tercer dia, vam visitar el Museo del Padro i en a-
cabar ens vam dirigir al Paseo de la Castellana per
donar un tomb per la zona i veure el edificis més
alts de Madrid. Després de dinar vam fer un tomb
pel Parque del Retiro abans d’agafar el tren per tor-
nar a casa.
Ens queda per participar en aquesta temporada:
- Al Sunny 3X3 de bàsquet el 29 maig a Lleida.
- A les 24 h de voleibol que es disputaran durant la Festa Major de
Lleida.
- Al Torneig Sant Jaume –Les Heures de voleibol que es disputarà
també a finals de maig.
- Al torneig intern de futbol sala que es disputarà els mesos d’abrilmaig
a l’Onze de Setembre.
F.Ch.S.
L’esport és:
Educació. Perquè té associats uns valors que són essencials en la formació de
la personalitat i de les habilitats socials, com per exemple la tolerància, l’esperit
d’equip, el joc net i el respecte als altres i a les normes, la força de voluntat,
l’autoestima i la perseverança. I perquè, com a llenguatge universal, és una
font de coneixement.
Salut. Perquè protegeix contra les malalties causades per la manca d’exercici,
enforteix el sistema immunològic, millora la qualitat de vida i ens fa ser més
conscients del nostre cos, així com de les nostres capacitats i limitacions.
Participació. Ja que requereix una implicació personal i col·lectiva en les diferents
formes de pràctica, com la competició o el lleure, així com una certa regularitat
i constància al llarg de totes les etapes de la vida, per tal de fer realitat
els seus beneficis físics i mentals.
Oci. En tant que ens permet ocupar el temps de lleure de forma divertida, amb
la família, els amics i les amigues, o en contacte amb la natura.
Relació. Per propiciar les relacions interpersonals i multiculturals, contribuint a
una millor convivència, solidaritat, acceptació i respecte a la diversitat, així com
a la integració dels grups de població més desfavorits.
Treball. Tant personal com en equip, a l’hora d’afrontar la superació d’un esforç
individual o col·lectiu, per a la consecució dels objectius que ens hàgim
traçat.
19
En resum, uns dies molt ben aprofitats on vam des-
cobrir moltes coses i ens ho vam passar molt bé.
R. S.

20
A
quest any, el nostre crèdit de
síntesi, com és habitual a segon
d’ESO, ha sigut a la neu, però
aquest cop ha estat a Port-Ainé.
De l’esquí, ens vam endur un bon
record, però algunes “llúdrigues” de
nosaltres vam caure tantes vegades
de cul, que vam acabar adolorits.
Els monitors i els pisters eren la
“canya”, ens aveníem molt bé amb
la gent d’allí. També vam fer amics
a l’alberg, encara que, per desgràcia,
els últims dies.
Havia gent de Madrid, Andalusia,
Barcelona… de tot arreu. Però, no
només vam esquiar, vam treballar, i
molt, i vam visitar pobles com Sort,
Rialp i Gerri de la Sal i edificis com
l’església de Santa Maria, l’estació
meteorològica de Sort i les Planes
de Son. Això sí, la diversió no va
faltar a la DISCO BOLERA de Ri-
alp!! Allí vam passar la tarda del
dimecres (després de fer la feina) i
vam fer la festa del dijous a la nit.
Amb els professors també hi havia
“bon rotllo”, ja que com ells no n’hi
abies quants llibres va escriure Dickens? Qui era Bob
S Dylan? Qui va descobrir la penicil·lina?
Aquestes i moltes d’altres coses són les que hem descobert
en l’activitat que hem fet conjuntament els alumnes
de 1r d’ESO de l’escola Les Heures i els alumnes de 6è
de primària del col·legi Sant Jaume.
En aquesta activitat que es deia “Famous Bioglaplues”
vam haver de buscar informació sobre un personatge
il·lustre de parla anglesa, vam redactar un guió i vam
elaborar murals per preparar una exposició.
El dilluns 11 d’abril vam exposar els treballs al col·legi
ha cap!!
Ha sigut un crèdit excepcional!!!
Meritxell Hernández
Cristina De Dios
Jordi Sabata
Sant Jaume i vam penjar els murals que havíem preparat.
A la sessió següent a Les Heures, vam posar a prova els
nostres coneixements i la nostra habilitat amb l’ordinador
per fer una gimcana virtual preparada per les nostres
“teachers”, la Karen i la Rosa.
Per a alguns ha estat una experiència nova, i altres ja
havien participat en una activitat conjunta semblant l’any
passat. El cert és que a tothom ens ha agradat ja que és
una manera diferent de fer classe, d’aprendre anglès i
d’adquirir nous coneixements.
Maicon De Carvalho i Noemí Almenara
1r ESO

D
es dels inicis d’aquest curs, els alumnes de 1r
d’ESO, estàvem intrigats sobre què era el
“famós” crèdit de síntesi: por, il·lusió, nerviosisme...
aquestes eren algunes de les sensacions que sentíem.
· El moment va arribar, i el dilluns 14 de març va
començar la nostra aventura. Vam visitar aquests tres
llocs:
- La vil·la romana “Fortunatus”. Vam poder veure les
parts d’una vil·la romana: les termes, les habitacions,
l’entrada…, també ens van ensenyar mosaics i ens van
explicar com hi vivien.
- L’Aiguabarreig, que és la zona on conflueixen tres rius:
el Cinca, el Segre i l’ Ebre. Ens van ensenyar la zona i la
fauna que s’hi desenvolupa.
- La fortalesa ibèrica “Els Vilars”. Vam poder veure les
característiques d’una fortalesa ibèrica, encara que
aquesta era una mica especial per la situació i la
defensa.
· Dimarts ens van lliurar un dossier sobre el que havíem
visitat, i l’havíem de completar per a l’endemà a la
tarda.
· El dimecres al matí ens van dir els grups amb els quals
havíem de fer la presentació oral. Després vam
començar a treballar. A la tarda vam fer la presentació
davant d’un tribunal format per tres professores i els vam
P
er primera vegada, els alumnes de 3r d’ESO vam
anar a fer un crèdit de síntesi organitzat per Caixa
Terrassa i l’empresa Transmediterrània.
Vam sortir de Lleida ben aviat per arribar al Centre
Cultural de Terrassa, on ens esperaven uns monitors per
fer l’activitat, que consistia en un joc de rol basat en
l’administració de l’economia domèstica.
Després, va venir l’autocar per dur-nos al Parlament de
Catalunya, on un guia ens va explicar les funcions i
activitats de les diferents sales d’aquell històric edifici.
A continuació vam anar a passejar pel barri gòtic de
Barcelona, i finalment va arribar l’esperat moment:
l’autocar ens va dur fins al port, on havíem d’embarcar
cap a Palma de Mallorca.
Ens vam instal·lar als compartiments, i ens van cridar per
anar a sopar. Després vam tenir un petit temps lliure i a
mitjanit vam poder anar a la discoteca del vaixell.
L’endemà tots ens vàrem despertar molt, però que molt,
cansats. Vam anar a esmorzar i després vam anar a visitar
la sala de comandament del vaixell. Allí, un dels alumnes
del capità va explicar quina era la funció de cada una de
les màquines de la sala. A l’ acabar la visita vam sortir del
vaixell i vam agafar un autocar que ens duria fins al centre
de Palma. Un cop allí, una guia ens va dur fins al centre
històric de la ciutat, i ens va explicar la història d’aquell
entregar els dossiers.
21
Com hem dit, al començament teníem una mica de
respecte a això del crèdit de síntesi. Al ser la primera
vegada, no sabíem ben bé què era, però ara ja veiem
que no calia preocupar-se tant, només cal tenir interès i
ganes de treballar. Ens ho vam passar molt bé i vam
aprendre coses noves d’una manera diferent. Però ara
ja ens preguntem; com serà el crèdit de 2n??? Ja us ho
explicarem l’any vinent.
LAURA PLÀ I LAIA CODINA (1r ESO)
interessant barri, amb patis interiors de gran bellesa.
Per finalitzar l’estada a Mallorca, ens van deixar una mica
de temps lliure per passejar-nos pel centre de Palma (i
comprar ensaïmades) i a continuació ens va venir a buscar
l’autocar per tornar al vaixell i visualitzar la maniobra de
sortida del port.
La tornada fins a Lleida va ser molt tranquil·la, gairebé
tothom dormia. Ens va agradar el contingut del crèdit.
Gerard Garcia i Àngel Berenguer.
3r d’ESO

22
MIRA
Aconsegueix que la suma aquí expressada sigui certa sense moure cap misto. Difícil?
RA
VAL
ELL
LET ARB FON
MAROL
VI
LBES DAON
SIER IN DU
SAR
5
3
LVER
CTOR
=
27
5
12
Utilitzant 6 línies rectes divideix
el quadrat en 7
sectors que continguin 1,
2, 3, 4, 5, 6, i 7 estels
respectivament. Les línies
han de tocar el marc almenys
en un punt.
A la secretària se li han
barrejat les fitxes de 8
professors. Sabries
ordenar-les?
Qui por ser aquest
personatge?
Col·loca el signes , , , i en els espais buits començant des
de dalt, per aconseguir com a resultat la xifra que hi ha al mig.
9
6
S’ha comès un error en el moment de decorar
aquest pastís. El pots corregir?

ILERDENSE DE COPIADORES
www.ceslesheures.com
23

Certified Professional
www.ceslesheures.com
E-mail: c5002775@centres.xtec.es
C/. Castella, 3-5 - Tel/Fax 973 26 12 47
25003 LLEIDA
Centre homologat amb la certificació
de qualitat ISO 9002