PRÀCTICA 1: SENSACIÓ I PERCEPCIÓ - Universitat de Barcelona
PRÀCTICA 1: SENSACIÓ I PERCEPCIÓ - Universitat de Barcelona
PRÀCTICA 1: SENSACIÓ I PERCEPCIÓ - Universitat de Barcelona
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
<strong>PRÀCTICA</strong> 1: <strong>SENSACIÓ</strong> I <strong>PERCEPCIÓ</strong><br />
Treball en Grup.<br />
“El treball en grup és aquella situació d’aprenentatge en què els objectius <strong>de</strong>ls<br />
participants estan estretament vinculats, <strong>de</strong> forma que cadascun d’ells només<br />
pot assolir els seus objectius si la resta també els aconsegueix” (Johnson,<br />
Johnson i Holubec, 1999). En un grup eficient els alumnes cooperen en lloc<br />
<strong>de</strong> competir. S’aju<strong>de</strong>n, comparteixen la seva informació i els seus recursos,<br />
es proporcionen suport i suggeriments en compte d’intentar sobresortir i<br />
distingir-se” (Pallarés, 1982).<br />
Per tal <strong>de</strong> generar una bona dinàmica <strong>de</strong> treball en grup, el primer pas és que<br />
els membres d’un grup es coneguin. Cal que sàpiguen les seves habilitats,<br />
<strong>de</strong>streses i febleses i que estableixin vincles <strong>de</strong> relació afectius. En aquest<br />
sentit, la primera tasca <strong>de</strong> la pràctica serà fer una fitxa <strong>de</strong>l perfil <strong>de</strong>l grup amb<br />
les da<strong>de</strong>s següents <strong>de</strong> cadascun <strong>de</strong>ls membres:<br />
- Edat<br />
- Sexe<br />
- Estudis <strong>de</strong> procedència<br />
- Assignatures que cursa en el semestre<br />
- Domini <strong>de</strong> llengües i habilitats <strong>de</strong> comunicació<br />
- Preferències d’orientació professional<br />
- Interessos en l’àmbit <strong>de</strong> la psicologia<br />
- Repartiment <strong>de</strong> rols: portaveu, secretari, mediador i coordinador (po<strong>de</strong>u<br />
trobar les tasques <strong>de</strong> cada rol a la presentació <strong>de</strong> l'assignatura (15/02/2011)<br />
penjada al campus virtual.<br />
Esther Angulo Jordà: punt 2<br />
● 18 anys<br />
● Femení<br />
● Batxillerat<br />
● Informació i Formats Digitals, Introducció als Sistemes d’Informació i<br />
Documentació, Informació i Societat, Recuperació d’Informació i finalment,<br />
Fonaments <strong>de</strong> Cognició Humana.<br />
● Català, castellà i anglès. Comunicació escrita i oral.<br />
● En l’àmbit <strong>de</strong> la biblioteconomia i la documentació<br />
● Ens permet coneixe’ns una mica millor a nosaltres mateixos<br />
● Secretària<br />
Agnès Cuyàs Paulano: punt 3<br />
● 24 anys<br />
● Femení
● Llicenciatura d’història<br />
● Informació i Formats Digitals, Introducció als Sistemes d’Informació i<br />
Documentació, Informació i Societat, Recuperació d’Informació i finalment,<br />
Fonaments <strong>de</strong> Cognició Humana.<br />
● Català, castellà i anglès. Comunicació escrita i oral. Llatí comprensió escrita.<br />
● Arxius<br />
● L’autoconeixament<br />
● Mediadora<br />
Carla Ollé Vera: punt 1<br />
● 19 anys<br />
● Femení<br />
● Batxillerat<br />
● Informació i Formats Digitals, Introducció als Sistemes d’Informació i<br />
Documentació, Informació i Societat, Recuperació d’Informació i finalment,<br />
Fonaments <strong>de</strong> Cognició Humana.<br />
● Català, castellà i anglès. Comunicació escrita i oral.<br />
● Arxivísta i documentalista.<br />
● El creixement interior.<br />
● Portaveu<br />
Laia Romaní Ferrer: punt 4<br />
● 26 anys<br />
● Femení<br />
● Batxillerat<br />
● Informació i Formats Digitals, Introducció als Sistemes d’Informació i<br />
Documentació, Informació i Societat, Recuperació d’Informació i finalment,<br />
Fonaments <strong>de</strong> Cognició Humana.<br />
● Català, castellà, anglès: comunicació escrita i oral. Nocions d’alemany.<br />
● Arxius<br />
● El po<strong>de</strong>r <strong>de</strong> la ment, la suggestió, l’autoconeixement, la conducta humana...<br />
● Coordinadora<br />
Instruccions per a fer la pràctica.<br />
- Cada membre <strong>de</strong>l grup es farà "responsable" d'una <strong>de</strong> les preguntes <strong>de</strong> la<br />
pràctica. En la pràctica s'haurà d'indicar qui serà la persona responsable <strong>de</strong><br />
cadascuna <strong>de</strong> les parts. Al final la nota <strong>de</strong> cadascun <strong>de</strong>ls integrants serà una<br />
mitja pon<strong>de</strong>rada <strong>de</strong> la nota final <strong>de</strong>l treball (60%) i <strong>de</strong> la nota <strong>de</strong> la seva part<br />
(40%).<br />
- Qualsevol còpia literal o plagi (ja sigui d'Internet, d'un altre tipus <strong>de</strong><br />
document o d'un altre treball) comportarà suspendre la pràctica.
Preguntes.<br />
1. En els anys 50 es va produir una controvèrsia als EUA <strong>de</strong>gut a la suposada<br />
inclusió <strong>de</strong> missatges subliminals ("Begui Coca-Cola") en els cinemes i<br />
que incrementava <strong>de</strong> forma dramàtica el consum d'aquesta beguda en els<br />
<strong>de</strong>scansos entre sessions. Des d'aleshores s'ha produït un <strong>de</strong>bat sobre la<br />
inclusió <strong>de</strong> missatges subliminals en tot tipus <strong>de</strong> productes, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> begu<strong>de</strong>s,<br />
cançons i, fins i tot,pel·lícules infantils (po<strong>de</strong>u veure un exemple a http://<br />
www.youtube.com/watch?v=J-fh2GftWCs).<br />
1a. El processament subliminal es basa en el concepte <strong>de</strong> llindar. En<br />
què consisteix aquest concepte?<br />
El processament subliminal és un estímul captat per la nostra ment, <strong>de</strong> forma inconscient i que pot<br />
afectar al nostre subjecte. Aquest estímul apareix davant la recepció i, seguidament, captació d’un<br />
missatge audiovisual.<br />
Aquest missatge (publicitat subliminal) s’emet per sota d’un llindar <strong>de</strong> percepció que incita al<br />
consumidor d’un <strong>de</strong>terminat producte el qual s’està exposant <strong>de</strong> manera indirecta. Aquest llindar<br />
sensorial és el responsable <strong>de</strong> <strong>de</strong>finir els límits <strong>de</strong> la nostra percepció, és a dir, <strong>de</strong> mesurar el punt<br />
intermedi perquè el missatge sigui captat per l’estímul i perceptible o suportable per la persona. És<br />
per aquest motiu que parlem <strong>de</strong> llindar mínim i llindar màxim perceptiu.<br />
El concepte <strong>de</strong> llindar perceptiu podríem relacionar-lo com un nivell o indicador, el qual s’activa<br />
quan aquest assoleix el punt clau, o millor dit, el valor mínim <strong>de</strong> la magnitud per a po<strong>de</strong>r transmetre<br />
un impuls nerviós.<br />
No obstant, es tracta d’un concepte molt ampli i variable, ja que no es parla <strong>de</strong>l mateix llindar<br />
per a tots els individus. Per a que un estímul sigui captat per l’individu hi ha d’haver una capacitat<br />
discriminatòria en cada un <strong>de</strong>ls nostres sentits, és a dir, la intensitat mínima en què s’ha<br />
d’augmentar un estímul per tal que aquest pugui ser percebut. Aquest últim concepte s’anomena<br />
llindar diferencial.<br />
1b. Basant-te en els conceptes estudiats i en cerques que puguis<br />
realitzar a Internet i a la bibliografia <strong>de</strong> l'assignatura, tenen efecte els estímuls<br />
subliminals? Po<strong>de</strong>n provocar canvis <strong>de</strong> conducta com els <strong>de</strong>scrits en els<br />
cinemes amb el "Begui Coca-Cola"? Justifica la teva resposta<br />
Sí, els estímuls subliminals són missatges audiovisuals, els quals el receptor no percep <strong>de</strong> manera<br />
concient, però si que són processats per el seu cervell. Per tant, es tracta d’una informació rebuda<br />
<strong>de</strong> manera indirecta que té per finalitat realitzar uns canvis en la conducta <strong>de</strong>l receptor <strong>de</strong> forma<br />
subconcient.
Aquests missatges, els quals s’emeten per sota d’un llindar <strong>de</strong> percepció absolut, és a dir, un<br />
valor mínim no apreciable pels nostres sentits, po<strong>de</strong>n arribar a realitzar canvis en la conducta <strong>de</strong><br />
les persones que els estan processant, provocant reaccions humanes pròpies com: <strong>de</strong>sitg, afany,<br />
ansietat...<br />
Si que és cert que, aquest efecte no es produeix sempre al 100%, és a dir, no és igual per a tothom,<br />
i tal i com mostren molts estudis, els missatges subliminals sempre seràn més eficients sempre i<br />
quan es condicioni a les persones davant una necessitat. Per conseqüent, serà més probable que es<br />
produeixi l’efecte subliminal <strong>de</strong> “Begui Coca-cola” si el receptor té la necessitat <strong>de</strong> calmar la seva<br />
set en aquell moment. En canvi, si el receptor no es troba asse<strong>de</strong>gat, podría prescindir d’aquest<br />
missatge.<br />
Seguidament, a la seguent pregunta, respondré amb un estudi basant també amb una marca <strong>de</strong><br />
beguda, que explica aquest cas <strong>de</strong> manera <strong>de</strong>tallada.<br />
1c. Cerca a Internet un experiment que <strong>de</strong>mostri l'existència <strong>de</strong><br />
processament d'estímuls subliminals. Explica'l en base als conceptes<br />
estudiats a classe.<br />
Tot seguit parlarem d’un estudi realitzat als anys seixanta, per Johan C. Karremans i els seus<br />
col.laboradors. L’experiment es va basar, principalment, en aconseguir que els voluntaris d’aquest<br />
experiment tinguessin preferència per una particular marca <strong>de</strong> beguda, concretament Lipton<br />
Ice. Seguidament s’escollí una altre marca d'aigua mineral anomenada Spa Rood, que era igual<br />
d'efectiva per apagar la set, que Lipton Ice.<br />
A uns 61 voluntaris se'ls va <strong>de</strong>manar una tasca d'observació que consistia en comptar el nombre<br />
<strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s que apareixia la lletra "B" en majúscules i la lletra "b" en minúscules infiltra<strong>de</strong>s en<br />
una ca<strong>de</strong>na <strong>de</strong> “B”s . Cada ca<strong>de</strong>na apareixia per 300 milisegons, mentre que durant 23 milisegons<br />
apareixia una seqüència sense significat o amb el missatge subliminal "Lipton Ice".<br />
Finalment se'ls preguntava si volien "Lipton Ice" o "Spa Rood" mitjançant la pressió sobre una tecla<br />
<strong>de</strong> l’ordinador. Per tal que no percatsin cap mena <strong>de</strong> parany, se'ls <strong>de</strong>ia que això formava part d'un<br />
altre estudi totalment diferent. Així doncs, van po<strong>de</strong>r comprovar que els voluntaris que van dir que<br />
estaven asse<strong>de</strong>gats estaven més disposats a triar "Lipton Ice".<br />
Seguidament, en un segon estudi, els investigadors van fer que la meitat <strong>de</strong>ls 105 voluntaris es<br />
sentissin asse<strong>de</strong>gats donant-los un aliment amb molta sal abans <strong>de</strong> realitzar l'experiment. En<br />
acabar, com s'havia pronosticat, van comprovar que el missatge subliminal havia tingut èxit entre<br />
els asse<strong>de</strong>gats. El 80% d'aquests van escollir "Lipton Ice" com a necesitat per calmar la set. L’altre<br />
20% <strong>de</strong>l grup no va ser exposat al missatge. El resultat, doncs, va ser que aquells que no es trobaven<br />
asse<strong>de</strong>gats no escollien preferiblement la beguda en qüestió, encara que fossin exposats al missatge<br />
subliminal.<br />
Així doncs, aquests investigadors van <strong>de</strong>mostrar que en algunes circumstàncies la publicitat<br />
subliminal funciona.
2. a) Analitza, tant a partir <strong>de</strong>ls conceptes estudiats a classe com <strong>de</strong> cerques<br />
realitza<strong>de</strong>s per tu, per quin motiu es produeixen les següents il·lusions visuals<br />
(utilitzat tant conceptes relacionats amb els processos psicològics com<br />
neurològics involucrats en la percepció).
Les il·lusions òptiques són efectes que es produeixen en el sentit <strong>de</strong> la vista per la<br />
percepció d’imatges que són: falses (el que veiem no existeix) o errònies (quan el<br />
cervell mal-interpreta les imatges, pot provocar efectes <strong>de</strong> moviment, profunditat,<br />
etc.).<br />
A continuació explicaré per quins motiu les imatges, que hi ha més amunt,<br />
provoquen il·lusions òptiques:<br />
A. Apareixen punts negres dintre els punts blancs en els vèrtex <strong>de</strong>ls quadrets:<br />
La il·lusió òptica es provoca per el contrast <strong>de</strong> colors (blanc i negre). El negre és<br />
l’absència <strong>de</strong> llum, llavors s’activen els bastons, però al haver petits punts blancs,<br />
es produeix un contrast que provoca que veiem unes espurnes negres (com si hi<br />
haguessin “flashos”) on hi ha els punts blancs. Quan mirem aquesta imatge veiem<br />
els quadrats negres perfectament però <strong>de</strong> sobte a alguns punts blancs veiem punts<br />
negres o com grisos, tot i que continuem veiem punts blancs, no <strong>de</strong>sapareixen. El<br />
nom d’aquesta il·lusió és: la quadricula <strong>de</strong> Hermann.<br />
B. Els costats superiors <strong>de</strong> les figures tenen la mateixa mida, tot i que el <strong>de</strong><br />
la figura <strong>de</strong> baix sembla ésser molt més petit que el <strong>de</strong> la figura superior: La<br />
il·lusió es provoca per el simple fet <strong>de</strong> que quan veiem els angles cap endins (o<br />
aguts) assimilem que “l’objecte” està més a prop nostre, mentre que quan els angles<br />
miren cap enfora (o obtusos) tenim la sensació <strong>de</strong> que “l’objecte” està allunyat.<br />
Aquesta il·lusió la provoca la perspectiva, nosaltres veiem en 3D però en la vida<br />
real no ens afecta tant però en els dibuixos sí, perquè no po<strong>de</strong>m distingir les mi<strong>de</strong>s<br />
a ull nu i sense mesurar, mentre que a la vida real si una persona s’allunya sí que<br />
veiem que no es fa més petita sinó que està en una distància més llarga. Aquest<br />
efecte també el po<strong>de</strong>m explicar amb la il·lusió <strong>de</strong> Müller-Lyer, una <strong>de</strong> les línies té els<br />
angles cap endins i l’altre cap enfora:
O també la po<strong>de</strong>m explicar amb una contra-imatge o no-il·lusió, la que hi ha a<br />
continuació:<br />
Po<strong>de</strong>m veure que si mesurem les línies vermelles aquestes tenen la mateixa<br />
mesura, mentre que aquí nosaltres po<strong>de</strong>m veure clarament que l’estora (la zona<br />
gris) mesura molt menys que la paret o cara <strong>de</strong>l fons. Però si només ens fixem en<br />
les línies vermelles ens torna a afectar la il·lusió òptica i tot és per els angles que<br />
estan al punt final <strong>de</strong> la línia.<br />
C. La imatge pot mostrar una figura d’una dona jove o vella. No és possible<br />
veure les dues figures a la vegada: S’aplica la llei <strong>de</strong> la figura-fons <strong>de</strong> la Gestalt,<br />
on diu que tenim la tendència a fixar-nos en un objecte o en un conjunt d’objectes<br />
on per nosaltres aquests seran la figura, mentre que la resta <strong>de</strong>ls objectes que hi<br />
hagi seran el fons. Per això, en un primer moment, només veiem una <strong>de</strong> les figures:<br />
una noia jove o una vella, i <strong>de</strong>sprés si ens hi fixem o busquem l’altre figura la po<strong>de</strong>m<br />
veure, però mai podrem veure les dues figures a la vegada. El joc <strong>de</strong> la imatge està<br />
en els contorns ja que no tenen un únic significat, sinó que n’hi ha dos: la dona jove i<br />
la dona vella, i a més a més, són molt neutres.<br />
D. Els homes sembla que pugin i baixin l’escala a la vegada: Aquesta imatge<br />
conté l’escala <strong>de</strong> Penrose, anomenada “escala infinita” o “impossible”. La il·lusió<br />
òptica es provoca al haver un joc entre blancs i negres i ombres, profunditat,<br />
perspectiva i per la construcció que envolta l’escala. Sembla que els monjos pugen<br />
i baixen però és una única escala, els monjos van en parelles i un d’ells puja i l’altre<br />
baixa. El truc d’aquesta escala és que juga amb la perspectiva, <strong>de</strong>penent d’on veiem<br />
el pla sembla que l’escala és seguida (un esglaó rere un altre), però no és així, hi<br />
ha un buit un costat i un altre. A més a més, els quatre costats no tenen el mateix<br />
nombre <strong>de</strong> graons, aquest un altre motiu que afecta a l’hora <strong>de</strong> mirar l’escala, ja que<br />
sembla que l’escala tingui una continuïtat i com si per això cada vegada veiéssim
menys pisos. A continuació les imatges ho mostren, es tracta d’una reproducció <strong>de</strong>l<br />
dibuix fet amb LEGO:<br />
E. Els melons sembla que tinguin moviment: La il·lusió òptica la provoca<br />
l’estampat <strong>de</strong>ls cercles, tots tenen la mateixa combinació <strong>de</strong> colors (verd clar,<br />
verd, fosc, negre i blanc) i el mateix dibuix a l’interior. Però tot això ho provoca la<br />
persistència visual: quan veiem una imatge aquesta es manté durant unes fraccions<br />
<strong>de</strong> segon abans <strong>de</strong> que l’estímul <strong>de</strong>saparegui. Quan veiem la imatge que estem<br />
comentant, primerament es manté durant unes fraccions <strong>de</strong> segon i té el temps<br />
suficient perquè arribi el següent fotograma, llavors aquest impacta a la retina i<br />
llavors es crea la sensació <strong>de</strong> moviment. Els cons i els bastons també participen en<br />
aquest procés, mitjançant la captació <strong>de</strong> la llum que reben.<br />
Aquest fenomen està molt present en la televisió, el cinema, en els projectors, etc.<br />
F. Els cotxes tots tenen la mateixa mida malgrat no ho sembli: quan veiem<br />
aquesta il·lusió òptica el que primer ens sobte és que el cotxe que està més lluny és
el que veiem que té una mida major, i el cotxe <strong>de</strong>l mig té una mida intermitja entre<br />
el primer i el tercer. Aquesta il·lusió es pot explicar mitjançant la il·lusió que provoca<br />
les vies <strong>de</strong>l tren (il·lusió <strong>de</strong> Ponzo). Les persones per distingir distàncies ens aju<strong>de</strong>m<br />
<strong>de</strong> la perspectiva i <strong>de</strong>l entorn <strong>de</strong>l objecte, si veiem que un objecte és petit pot ser<br />
perquè està lluny o perquè és la mida que té. En la imatge <strong>de</strong>ls cotxes la fotografia<br />
està feta <strong>de</strong>s d’una perspectiva on dóna la sensació que els cotxes tenen mi<strong>de</strong>s<br />
diferents però no és així és una il·lusió que ens provoca la perspectiva.<br />
Bibliografia utilitzada:<br />
http://www.illusion-optical.com/<br />
http://biology.wsc.ma.edu/Math251/katieparker<br />
http://en.wikipedia.org/wiki/Ponzo_illusion<br />
http://www.epsilones.com/paginas/a-mapa.html<br />
http://en.wikipedia.org/wiki/Optical_illusion<br />
http://en.wikipedia.org/wiki/Müller-Lyer_illusion<br />
http://en.wikipedia.org/wiki/Grid_illusion<br />
http://en.wikipedia.org/wiki/Penrose_stairs<br />
http://www.psicoactiva.com/ilusion.htm<br />
http://www.opticas.info/articulos/ilusiones-opticas.php<br />
Sensación y percepción <strong>de</strong> E. Bruce Goldstein<br />
3. a. Realitzeu una cerca sobre el tacte, l'olfacte o el gust i amplieu<br />
la informació proporcionada a classe: mecanismes <strong>de</strong> transducció,<br />
processament i transmissió <strong>de</strong> la informació, àrees cerebrals implica<strong>de</strong>s,<br />
mecanismes d'integració...<br />
L’olfacte<br />
De tots els sentits que tenim, l’olfacte és el més primitiu i alhora el menys<br />
<strong>de</strong>senvolupat.<br />
Pels éssers humans, els sentits més importants són la oïda i la vista ja que<br />
<strong>de</strong>penem d’ells, sobretot per la comunicació. Però, sense sentits com els <strong>de</strong>l gust,
l’olfacte o el tacte tindríem greus mancances per <strong>de</strong>senvolupar-nos en l’entorn i<br />
po<strong>de</strong>r gaudir d’ell.<br />
L’olfacte és un sentit químic, és a dir, olorem quan el nostre sentit <strong>de</strong> l’olfacte és<br />
activat per una proteïna complexa anomenada Proteïna Olfactòria d’Enllaç (POE),<br />
produïda en una glàndula nasal. Quan respirem, aquesta proteïna s’uneix a les<br />
molècules d’una substància transporta<strong>de</strong>s en l’aire i que arriben a les 5 milions <strong>de</strong><br />
cèl·lules receptores situa<strong>de</strong>s a la part superior <strong>de</strong> cada cavitat nasal, en un tros<br />
<strong>de</strong> teixit anomenat epiteli olfactiu. Aquestes cèl·lules responen <strong>de</strong> forma selectiva<br />
davant <strong>de</strong> les diferents olors i alerten instintivament al cervell a través <strong>de</strong>ls seus<br />
axiomes.<br />
Les cèl·lules receptores envien missatges al bulb olfactiu <strong>de</strong>l cervell. Del bulb els<br />
missatges són enviats, a través <strong>de</strong>l tracte olfactiu,<br />
cap al còrtex primari <strong>de</strong>l lòbul temporal i aquí és on prenem consciència <strong>de</strong> les<br />
olors.<br />
A més a més, els missatges també són enviats a les zones <strong>de</strong>l sistema límbic<br />
relaciona<strong>de</strong>s amb la memòria i les emocions, és per això que les olors <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s<br />
porten records intensos o ens evoquen es<strong>de</strong>veniments que ja han passat.<br />
Sembla que aquesta associació <strong>de</strong> la olor amb la memòria i les emocions, tenia un<br />
valor <strong>de</strong> supervivència pels nostres avantpassats primats i homínids (Keena, 2005).<br />
Però, <strong>de</strong> totes maneres, el funcionament precís <strong>de</strong> les cèl·lules olfactives segueix<br />
sent un misteri. (Myers, 2005).<br />
b. Mireu el reportatge Extraordinary people – Synaesthetes: http://<br />
www.youtube.com/watch?v=1R_A4tUMOtI&feature=related<br />
- Feu un resum d’aproximadament 500 paraules sobre el reportatge.<br />
El ví<strong>de</strong>o ens mostra una dona que es diu Elisabeth que té dues sinestesies. La<br />
primera és que quan sent sorolls veu colors i la segona que quan sent diferents<br />
intervals <strong>de</strong> notes, nota gustos a la llengua.<br />
Hi ha menys d’un centenar <strong>de</strong> persones que uneixen els sentits <strong>de</strong> la vista i la oïda,<br />
i menys <strong>de</strong> 500 que al sentir música notin gustos. Ella és la única que combina oïda,<br />
vista i gust.<br />
Abans que se li diagnostiqués la sinestèsia, la Elisabeth no sabia què li passava i<br />
ens explica que se sentia sola i espantada. Va anar a un metge que investiga sobre<br />
els sentits i li van trobar una connexió específica entre les tres àrees <strong>de</strong>l cervell que<br />
corresponen al gust, la oïda i la vista.<br />
Així quan ella va pel carrer i sent un gos, una moto, o les campanes, veu diferents<br />
colors. També quant sent paraules. Per exemple, si escolta la paraula “window” veu<br />
les “w” <strong>de</strong> color verd, i la “i” blanca.
A més d’això, quan sent diferents intervals (la distancia que hi ha entre dues notes<br />
musicals, per exemple <strong>de</strong> do a re) nota gustos. Si sent una 2ª menor (és a dir, quan<br />
la distancia entre dues notes musicals és <strong>de</strong> mig to) ella nota un gust dolç.<br />
Quan sent una 2ª major (la distancia entre les dues notes és d’un to) nota el gust<br />
amarg. I quan sent un interval <strong>de</strong> 6ª menor (la distancia entre les dues notes és <strong>de</strong> 4<br />
tons) ella nota un gust cremós.<br />
Però en el reportatge no només se’ns mostra la facultat d’unir vista, oïda i gust,<br />
sinó que es fa un experiment per <strong>de</strong>mostrar que les persones amb sinestesia<br />
tenen més memòria que les persones que no la tenen. Un investigador li diu 15<br />
paraules a la Elisabeth i a veure quantes és capaç <strong>de</strong> recordar. La primera vegada<br />
que li pregunten en recorda unes 10, però se’ns diu que aquest no era el test real.<br />
Després d’això, l’investigador la distreu amb un test dissenyat per això, i mitja hora<br />
<strong>de</strong>sprés, li <strong>de</strong>mana que recordi les paraules. Aquest cop en recorda 14 <strong>de</strong> 15.<br />
Quatre més que mitja hora abans. Això és perquè usa els colors també per recordar<br />
les paraules, i al tenir més referències té més facilitat per recordar-les.<br />
Al final <strong>de</strong>l ví<strong>de</strong>o ens ensenya com la Elisabeth coneix altres persones que tenen<br />
sinestesies. Coneix gent que al sentir sons veuen colors i parlen <strong>de</strong>ls colors <strong>de</strong>ls<br />
seus noms. Diu per exemple que Tessa és un nom fosc. També coneix un home<br />
que al sentir paraules nota gustos. Ell i la Elisabeth se’n van a sentir òpera. Ell<br />
sentirà paraules i notarà gustos, i ella sentirà música i veurà colors i notarà gustos<br />
també.<br />
- Expliqueu el fenòmen presentat en el reportatge en base als conceptes<br />
treballats en l'assignatura.<br />
La sinestesia és una facultat poc comuna que tenen algunes persones que<br />
consisteix en experimentar sensacions d’una modalitat sensorial particular a partir<br />
d’estímuls d’una modalitat diferent (Universidad <strong>de</strong> Granada). És a dir, és una "unió<br />
<strong>de</strong>ls sentits" per la qual dos o més <strong>de</strong>ls cinc sentits que normalment experimentem<br />
per separat s’uneixen <strong>de</strong> manera involuntària i automàtica. Per exemple, veure<br />
colors quan se senten sons o llegeixen paraules, o notar gustos quan se sent<br />
música. Es po<strong>de</strong>n donar totes les combinacions possibles. Aquestes sensacions són<br />
automàtiques i no es po<strong>de</strong>n activar o <strong>de</strong>sactivar.<br />
Quan un sentit rep un estímul, el transforma en senyals nervioses i les envia al<br />
cervell mitjançant el sistema nerviós perifèric (que connecta el sistema nerviós<br />
central amb els receptors sensitius <strong>de</strong>l cos). La informació provinent <strong>de</strong>ls sentits<br />
viatja a través <strong>de</strong> les neurones sensitives i arriba a l’escorça cerebral que és una<br />
capa intricada <strong>de</strong> neurones i les seves connexions que cobreix els hemisferis<br />
cerebrals. L’escorça constitueix el centre superior <strong>de</strong>l control i processament <strong>de</strong> la<br />
informació <strong>de</strong>l nostre cos (Myers, 2005).
Les informacions provinents <strong>de</strong>ls sentits es processen en diferents àrees <strong>de</strong>l nostre<br />
cervell. Si per alguna raó hi ha algun tipus <strong>de</strong> connexió entre dues zones (podríem<br />
dir que estan creua<strong>de</strong>s) per exemple la <strong>de</strong> la vista i la oïda, quan un sentit rebi un<br />
estimul s’activaran dues àrees en comptes d’una. Així, quan sentim un so no només<br />
s’activaria l’àrea <strong>de</strong>l cervell on es processa la informació provinent <strong>de</strong> la oïda, sinó<br />
també aquella on es processa la visió.<br />
En <strong>de</strong>finitiva, el cervell d’un sinestèsic està hiperconnectat, però sembla ser que<br />
aquestes connexions les té tothom, el que passa és que estan inhibi<strong>de</strong>s.<br />
Bibliografia utilitzada<br />
Keena, M (2005): Antropologia <strong>de</strong> les olors a la Grècia Ortodoxa. Revista d’etnologia<br />
<strong>de</strong> Catalunya, 26, 8-23.<br />
Morris, Charles G. ,Maisto Albert A.: Introducción a la psicologia. 12a edició. Mèxic:<br />
Pearson Edición, 2005, 536 p. ISBN 970-26-0646-2<br />
Myers, D.G. Psicologia. 7a edición. Buenos Aires: Editorial Médica Panamericana,<br />
2006, 741 p. ISBN 84-790-3917-5<br />
Departament <strong>de</strong> psicologia experimental <strong>de</strong> la universitat <strong>de</strong> Granada [en línia] http://<br />
ncog.ath.cx/~danics/in<strong>de</strong>x.html [última consulta 11/04/2011]<br />
Eduard Punset [en línia]. Re<strong>de</strong>s para la ciencia. Flipar en colores. [última consulta 10/<br />
04/2011]. http://www.re<strong>de</strong>sparalaciencia.com/249/re<strong>de</strong>s/re<strong>de</strong>s-22-flipar-en-colores-<br />
29-minutos<br />
4. a. Quan realitzem cerques d'informació o naveguem per Internet, les<br />
característiques <strong>de</strong>ls estímuls utilitzats en les pàgines i la percepció<br />
<strong>de</strong>ls mateixos influeixen <strong>de</strong> forma <strong>de</strong>terminant en el processament <strong>de</strong> la<br />
informació. Aquest fet és especialment rellevant en persones que tenen<br />
algun tipus <strong>de</strong> limitació sensorial. Per tal d'estudiar aquest fet, ens centrarem<br />
en l'estudi <strong>de</strong> la pàgina Web d'un ajuntament (Ajuntament <strong>de</strong> l'Hospitalet <strong>de</strong><br />
Llobregat, www.l-h.es), d’un supermercat (Eroski, www.eroski.es) i d’una<br />
associació d’agroturisme (Nekatur, http://www.nekatur.net/). Analitzeu tots<br />
aquells aspectes que puguin limitar la funcionalitat <strong>de</strong> les persones usuàries<br />
d'aquestes pàgines que tinguin pèrdues <strong>de</strong> visió <strong>de</strong>gut a malalties, edat, etc. i<br />
relacioneu-los amb els conceptes estudiats.<br />
Adaptar les pàgines web a persones amb problemes <strong>de</strong> vista no és una pràctica<br />
habitual. Una persona que simplement hi veu malament, però que encara és capaç<br />
<strong>de</strong> distingir formes i colors (<strong>de</strong>penent <strong>de</strong>l grau <strong>de</strong> la seva discapacitat), que el<br />
tamany <strong>de</strong> la lletra fos més gran i els contrastos més marcats, ja l’ajudaria.
Una pàgina web amb contrastos <strong>de</strong> color sempre semblarà més lluminosa.<br />
D’aquesta manera s’activaran els cons, els responsables <strong>de</strong> <strong>de</strong>tectar els petits<br />
<strong>de</strong>talls i la percepció <strong>de</strong>l color. Però el tamany <strong>de</strong> la lletra i <strong>de</strong>ls elements és un<br />
factor clau.<br />
Si a part <strong>de</strong> modificar el tamany <strong>de</strong> la lletra l’usuari pogués canviar altres aspectes<br />
<strong>de</strong> la web, encara seria millor per a ell. Moltes pàgines web utilitzen tipus <strong>de</strong> lletres<br />
corporatius, o que que<strong>de</strong>n bé amb el que estan presentant, però que realment no<br />
són fàcils <strong>de</strong> llegir per una persona amb problemes visuals. Po<strong>de</strong>r canviar d’una<br />
lletra rodona i gruixuda a una “<strong>de</strong> pal” facilitaria la lectura.<br />
Un altre aspecte que s’hauria <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r modificar són els colors d’algunes pàgines<br />
web, sobretot <strong>de</strong> cara a la gent amb problemes <strong>de</strong> percepció <strong>de</strong>ls colors, com els<br />
daltònics.<br />
El problema vé quan tractes amb persones amb dificultats <strong>de</strong> grau més elevat. Per<br />
exemple, per a les persones cegues, l’i<strong>de</strong>al seria que les pàgines web “parlessin”,<br />
però adaptar les pàgines costa molts diners i no totes les empreses estan<br />
disposa<strong>de</strong>s a gastar-se aquests diners.<br />
Web <strong>de</strong> l’ajuntament <strong>de</strong> l’Hospitalet: Aquesta web, per una persona amb<br />
dificultats visuals, presenta bastants problemes. Quan la obres, no s’ajusta a<br />
l’amplada <strong>de</strong> la pantalla, per tant, tot és més reduït. A dalt hi ha tres botons per a<br />
po<strong>de</strong>r canviar el tamany <strong>de</strong> la lletra, tot i que no hi ha massa diferència entre els<br />
tamanys.<br />
Pel que fa a la part visual <strong>de</strong> la web, hi ha molt color. Els menús són <strong>de</strong> color taronja<br />
i blau amb les lletres blanques i això fa que es vegin prou bé. Visualment és una<br />
web bastant estri<strong>de</strong>nt i atapeïda.<br />
L’únic problema que té és el tamany <strong>de</strong> la lletra.<br />
Web d’Eroski: Aquí predomina el color vermell, el color <strong>de</strong> la marca. En aparença<br />
és sòbria: hi ha poca lletra, però es llegeix bé. No té ni la opció <strong>de</strong> modificar el<br />
tamany <strong>de</strong> la lletra.<br />
Web <strong>de</strong> Nekatur: Segurament aquesta web és la que més dificultats presenta<br />
perquè tot és verd: les lletres, el fons, les barres <strong>de</strong> menú... L’únic que no és<br />
d’aquest color és l’enllaç a les novetats. En aquesta web, una persona daltònica<br />
tindria molts problemes per a visualitzar-la. Aquí seria interessant el fet <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r<br />
canviar els colors <strong>de</strong> les pàgines.<br />
La lletra, a més <strong>de</strong> ser poc diferent <strong>de</strong>l fons, és petita, fet que dificulta la lectura.
Bibliografia utilitzada:<br />
Web Accessibility Initiative:<br />
http://www.w3.org/WAI/intro/people-use-web/principles#standards<br />
b. Realitzeu una cerca a Ebay (www.ebay.es) sobre algun producte que tingui<br />
moltes ofertes (més <strong>de</strong> cinquanta). Seleccioneu els <strong>de</strong>u anuncis que us cridin<br />
més l'atenció <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista perceptiu (no tingueu en compte aspectes<br />
com el preu, característiques <strong>de</strong>ls mo<strong>de</strong>ls, etc). Quins han estat els elements<br />
visuals que us han fet triar aquests productes i no uns altres? Relacioneu<br />
aquests elements amb les lleis <strong>de</strong> la Gestalt.<br />
El problema <strong>de</strong> trobar productes amb més <strong>de</strong> 50 ofertes és que els has <strong>de</strong> buscar<br />
per categories. No pots <strong>de</strong>manar a Ebay que busqui el producte amb més ofertes <strong>de</strong><br />
qualsevol categoria perquè el cercador avançat t’obliga a especificar a on vols que<br />
faci la cerca.<br />
En aquest cas, hem especificat que faci la cerca a la categoria <strong>de</strong> roba i<br />
complements, i un <strong>de</strong>ls productes que hem trobat ha sigut una bossa <strong>de</strong> mà <strong>de</strong> dona<br />
<strong>de</strong> la marca Louis Vuitton amb 66 ofertes (a dia 7/04/2011):<br />
http://cgi.ebay.es/AUTHENTIC-LOUIS-VUITTON-MONOGRAM-SPEEDY-35-/<br />
350452954134?pt=US_CSA_WH_Handbags&hash=item51989fb416<br />
La segona part d’aquest exercici tindria més sentit si es fes amb una revista (com<br />
per exemple la Cosmopolitan, que està plena d’anuncis). El que ens permet el fet<br />
<strong>de</strong> po<strong>de</strong>r passar les pàgines d’una revista és aplicar millor les lleis <strong>de</strong> la Gestallt.<br />
Els anuncis que surten no te’ls esperes i estan complets, i fàcilment cri<strong>de</strong>n més<br />
l’atenció.<br />
Ebay no et <strong>de</strong>ixa “fullejar” els anuncis, per tant, has <strong>de</strong> buscar coses concretes<br />
i anar-los obrint. Llavors no és que l’anunci cridi l’atenció per com està fet, sinó<br />
que crida l’atenció perquè interessa el producte que s’està venent. Per exemple,<br />
si t’agra<strong>de</strong>n les càmeres <strong>de</strong> fotografiar antigues, doncs vas a buscar aquest tipus<br />
<strong>de</strong> productes. Per tant, hem basat la cerca en productes que ens interessen a<br />
nosaltres.<br />
Dit això, només es podrien aplicar algunes <strong>de</strong> les lleis <strong>de</strong> la Gestallt a les fotografies<br />
petites que ens mostren el producte abans <strong>de</strong> veure l’anunci complet. De fet, abans<br />
<strong>de</strong> veure l’anunci en sí pots fer-ne una valoració aproximada només veient aquesta<br />
fotografia prèvia. Per exemple, encara que l’anunciant ofereixi un IPhone 4 nou<br />
per estrenar, si la fotografia està mal feta (<strong>de</strong>senfocada, o massa fosca, o que el<br />
producte no es distingeix <strong>de</strong>l fons), segurament el possible comprador passi a un
altre anunci.<br />
Un altre aspecte a tenir en compte és que els anuncis publicats a Ebay no tenen res<br />
a veure amb els anuncis que pots trobar en una revista. Aquí, els anuncis que hi ha,<br />
moltes vega<strong>de</strong>s estan fets per gent que no sap res <strong>de</strong> publicitat, <strong>de</strong> tècniques <strong>de</strong><br />
venta, <strong>de</strong> composició d’imatges i menys <strong>de</strong> teories <strong>de</strong> la Gestallt. Les imatges que<br />
hi ha solen ser fetes amb una càmera <strong>de</strong> qualitat mitja (i l’objecte en venda és l’únic<br />
que apareix a la imatge) i el text <strong>de</strong>ls anuncis és el més cridaner possible. L’objectiu<br />
és vendre aquell producte el més ràpid possible.<br />
Basant-nos en el fet que a la imatge només aparegui l’objecte que es vol vendre,<br />
la única llei <strong>de</strong> la Gestallt que s’aplica és la Llei <strong>de</strong> la Figura - Fons: l’objecte ha <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>stacar <strong>de</strong>l fons per tal que es vegi clarament.<br />
Comentat això, aquests són 10 anuncis que ens han cridat l’atenció:<br />
1. Vestits d’home fets a mà:<br />
http://cgi.ebay.es/ws/eBayISAPI.dll?<br />
ViewItem&Item=150424795498&Category=3001&_trkparms=algo%3DLVI%26its%3<br />
DI%26otn%3D2<br />
La fotografia prèvia a l’anunci mostra un home al que no se li veu la cara ni les<br />
cames, amb un vestit fosc sobre un fons clar. Aquí, la llei <strong>de</strong> la Figura - Fons s’aplica<br />
fent que la figura (home) <strong>de</strong>staqui sobre el fons blanc. A més, la fotografia està<br />
emmarcada amb color vermell, fet que ajuda a que l’anunci encara es vegi més.<br />
Un cop obert l’anunci, la tendència és la mateixa: figures i lletres fosques sobre<br />
fons clars. A part que es veu que l’anunciant és seriós i que vol transmetre aquesta<br />
imatge.<br />
2. Cotxe Autobianchi Abarth:<br />
http://cgi.ebay.es/AUTOBIANCHI-ABARTH-70-HP-/260764654519?<br />
pt=LH_DefaultDomain_186&hash=item3cb6c8dbb7<br />
A la fotografia, el cotxe blanc <strong>de</strong>staca per sobre <strong>de</strong>l fons fosc. Quan obres l’anunci et<br />
trobes que bombar<strong>de</strong>gen al comprador amb lletres vermelles, grans i subrratlla<strong>de</strong>s<br />
que fan mal als ulls. No <strong>de</strong>staquen massa <strong>de</strong>l fons blanc perquè el color vermell<br />
utilitzat és massa clar.<br />
3. Creu catòlica:<br />
http://cgi.ebay.es/ANTIGUA-CRUZ-CAToLICA-DEL-SIGLO-XIX-OLD-CATHOLIC-<br />
CROSS-/350445460451?pt=LH_DefaultDomain_186&hash=item51982d5be3<br />
La creu, al ser <strong>de</strong> plata, està fotografiada sobre un fons negre. Això la fa <strong>de</strong>stacar,<br />
tot i que les fotografies són una mica fosques.
4. Disc Morrissey:<br />
http://cgi.ebay.es/CD-PRECINTADO-DE-MORRISSEY-ENVIO-CERTIFICADO-<br />
GRATIS-/130500542164?pt=LH_DefaultDomain_186&hash=item1e62703ed4<br />
La fotografia prèvia mostra la caràtula <strong>de</strong>l CD. Quan obres l’anunci passa el mateix<br />
que amb l’anunci número 2: lletres grosses i <strong>de</strong> colors estri<strong>de</strong>nts.<br />
5. Càmera <strong>de</strong> fotos antiga:<br />
http://cgi.ebay.es/GIGANTESCA-camara-<strong>de</strong>-Fuelle-POLAROID-95B-Speedliner-/<br />
230603691151?pt=LH_DefaultDomain_186&hash=item35b10d148f<br />
En aquest cas, la fotografia prèvia intenta imitar una fotografia antiga. La càmera, <strong>de</strong><br />
color marró clar i negre, està sobre un fons blanc, fet que la fa <strong>de</strong>stacar.<br />
6. Pis en venda:<br />
http://anuncios.ebay.es/inmobiliaria/propietario-ven<strong>de</strong>-casa-<strong>de</strong>-3-plantas-porocasion/8590862<br />
Aquí, el que ha fet és que ens fixem en l’anunci el qual ha estat d’interès per<br />
l’arquitectura.<br />
7. Dutxa LED que canvia <strong>de</strong> color:<br />
http://cgi.ebay.es/Luz-LED-7-Color-Ducha-Alcachofa-Cambia-Automaticamente-/<br />
130505439961?pt=LH_DefaultDomain_186&hash=item1e62bafad9<br />
Aquest anunci, en conjunt, crida l’atenció. Aplicant la màxima <strong>de</strong> la Gestallt que<br />
diu que tendim a veure les coses en conjunt, l’anunci sembla correcte. Però quan<br />
llegeixes el text, veus les incongruències en la sintaxis, talment com si fos una<br />
traducció automàtica <strong>de</strong> les instruccions.<br />
8. Auriculars Sennheiser:<br />
http://cgi.ebay.es/Sennheiser-Sport-MX70-VC-Auriculares-Deportivos-35-/<br />
370497851477?pt=LH_DefaultDomain_186&hash=item5643649055<br />
Aquest anunci ha cridat la nostra atenció pel fet que <strong>de</strong>stacava visualment per sobre<br />
<strong>de</strong>ls altres anuncis: el color verd <strong>de</strong>l cable <strong>de</strong>ls auriculars davant <strong>de</strong> la gamma <strong>de</strong><br />
grisos <strong>de</strong> la resta <strong>de</strong> productes ha fet que ens fixessim en aquest anunci. En aquest<br />
cas, la llei que s’ha aplicat ha sigut la Llei d’agrupació.<br />
9. Sabates Converse All Star:
http://cgi.ebay.es/zapatillas-converse-all-stars-amarillas-/110669936822?<br />
pt=ES_Zapatos_<strong>de</strong>_caballero&hash=item19c47138b6#ht_500wt_1047<br />
Un cop més, la llei <strong>de</strong> la Figura - Forma ha fet que en fixessim en aquest anunci: les<br />
sabates grogues <strong>de</strong>staquen sobre el fons blanc.<br />
10. Lot <strong>de</strong> peces <strong>de</strong> llautó:<br />
http://cgi.ebay.es/LOTE-DE-PIEZAS-DE-LATON-FOTANERIA-/320679497055?<br />
pt=LH_DefaultDomain_186&hash=item4aa9fccd5f#ht_500wt_1047<br />
Segurament, si l’anunciant hagués fet la fotografia <strong>de</strong> les peces <strong>de</strong> llautó sobre<br />
un fons blanc, es veurien molt millor que no pas sobre un fons <strong>de</strong> color marró.<br />
La fotografia prèvia és tota marró, però quan obres l’anunci, veus que tot el que<br />
semblava més o menys igual, en realitat són peces <strong>de</strong> llautó sobre un fons <strong>de</strong> fusta.