Terra_files/terra de gegants 53.pdf - El Ganxet

■ Quarta etapa ■ Número 53 ■ 3r trimestre ■ 4 euros www.meridionals.cat
Al 1999 s’hi va afegir ‘El Noi de la Colla’
L’Hereu i la Pubilla de
Cornudella fan 25 anys

■ sumari
■ EDITA
Coordinadora de Colles de
Geganters i Grups de Grallers de
les Comarques Meridionals de
Catalunya
■ PRESIDENT
Francesc Xavier Ortiz Hortoneda
■ CONSELL DE REDACCIÓ
Junta de la Coordinadora
■ COL·LABORADORS
Mariona Ripoll, Colla Gegantera de
Prades, Adrià Serrat Simó.
■ FOTO PORTADA
Gegants de la Vila de Cornudella
de Montsant.
Foto d’Adrià Serrat Simó.
■ COORDINACIó GENERAL
Cop d’Ull
Assessors en comunicació i publicitat
www.copdull.net
Tel. 977 300 693
■ TIRADA
450 exemplars
■ DIPÒSIT LEGAL
T-286/95
© Dels textos, els seus autors
© De les fotos, els seus autors
Terra de Gegants fa constar que el
contingut dels articles publicats
reflecteix únicament l’opinió dels
seus autors.
■ AMB LA COL·LABORACIÓ DE:
Generalitat de Catalunya
Departament de Cultura
sumari ■ 2
trobades ■ 4
3 ■ editorial
10 ■ iniciatives
tema central ■ 12
14 ■ trobada coordinadora
aniversaris ■ 18
22 ■ cuina
cultura popular ■ 23
2 número 53

Editorial
Ja ha passat un estiu més, un estiu ple de trobades i de moments
únics per a tots els pobles de les nostres comarques. En cada trobada
hem pogut retrobar-nos amb els amics que comparteixen
amb nosaltres la il·lusió dels gegants.
Aquest estiu hem pogut anar de trobada en trobada i visitar pobles
diferents fins al punt de tenir els caps de setmana dedicats als
gegants; dissabte a un lloc i diumenge al matí a un altre, i,
per què no, a la tarda a una altra trobada. Trobades que han estat
organitzades durant l’any amb tota l’atenció i la il·lusió de les
colles que formen la Coordinadora, trobades per a tots els gustos,
amb més o menys colles, però sempre plenes de ciutadans que
ens acompanyen pels carrers de la seva vila.
L’acte més important per la Coordinadora —i esperem que per tots
vosaltres també— ha estat la celebració de la ja tradicional
Trobada de Gegants i la Vila Grallera. Enguany, el barri tarragoní
de Sant Pere i Sant Pau ens ha obert les portes per acollir aquest
dia tan especial. La trobada de l’any 2010 serà recordada al llarg
de la història del món geganter i de la Coordinadora com l’any en
què la Coordinadora va estrenar el seu gegantó: el Graller de les
Meridionals i la seva música anomenada “Valsada de les
Meridionals”.
Aquest nou gegantó i la seva música ja han passat a formar part
de la gran família de gegants, grallers i dolçainers de les comarques
meridionals de Catalunya. Ara voldríem, des de la junta de la
Coordinadora, que totes les colles el portéssiu als vostres municipis
i que tots els vostres aniversaris fossin igual o millors que la
gran festa celebrada a Sant Pere i Sant Pau.
editorial ■
La trobada de l’any
2010 serà recordada al
llarg de la història del
món geganter com
l’any en què la
Coordinadora va
estrenar el seu
gegantó.
terra de gegants 3

■ trobades
XXI Trobada Gegantera
dels Amics de la Riba
El passat diumenge 25 de juliol la Riba
es va omplir de gegants i grallers per
celebrar la seva XXI Trobada
Gegantera La diada va començar amb
la plantada de les diverses colles. Els
gegants dels Amics de la Riba van
gaudir de la companyia dels gegants
d’Alcover, el Calçot de Valls, els
gegants i nans de Montblanc de
Tarrés, les Borges Blanques, Santa
Coloma de Queralt, el Passeig de les
Palmeres de Tarragona, Cornudella, el
La festa va finalitzar a la plaça Major amb el
ball de lluïment de les deu colles participans
Pla de Santa Maria, i els amfitrions, els
gegants, capgrossos i grallers dels
Amics de la Riba.
Seguidament, els diferents membres
de les colles van poder gaudir
d’un esmorzar popular. En finalitzar, al
voltant de les dotze del migdia, va
començar la cercavila que va recórrer
alguns dels carrers del poble i que va
finalitzar a la plaça Major, amb els balls
de lluïment de les diferents colles i el
lliurament de records. Posteriorment,
es va realitzar el ball conjunt.
Després de la ballada final per part
de les deu colles participants, tots els
geganters i geganteres van poder gaudir
d’un refrescan bany a la piscina
municipal, gentilesa de l’Ajuntament
de la Riba.
Text: Mariona Ripoll
Fotos: Àlex Pesquero
4 número 53

Trobada de Gegants
El passat diumenge 22 d'agost, la colla
Gegants de Prades va organitzar la tradicional
Trobada de Gegants; un dels
actes més multitudinaris de les Fires i
Festes de l’anomenada vila vermella.
Al voltant del Nen (3,60 m) i de la
Pubilla (3,50 m) de Prades, ambdós
construïts pel taller l'Entremès l’any
1997, es van reunir colles arribades de
diferents comarques catalanes: les
Borges Blanques (les Garrigues), Sant
Pere Molanta (l’Alt Penedès),
Montblanc (la Conca de Barberà),
Plaça Sant Miquel de Tarragona (el
Tarragonès), Alforja, Almoster i la Selva
del Camp (Baix Camp), i la “Giganta”,
que, tot i ser nascuda a Costa Rica, va
venir de Poboleda (el Priorat).
A les sis de la tarda es va fer la plantada
al voltant de la creu de Montblanc
i, després de baixar tota l'avinguda
Verge de l'Abellera, van entrar a la
plaça pel Portal, van fer un tomb pels
carrers de Prades per tornar un altre
cop a la plaça Major.
Un bon nombre de públic va seguir
en tot moment la cercavila i especialment
la ballada final a la plaça Major,
on cada colla va oferir els seus balls,
per acabar amb una ballada conjunta,
el lliurament de records i una fotografia
de família de totes les colles convidades.
Finalment, els geganters es van
aplegar al sopar de germanor a la fresca,
que va posar punt final a la jornada.
Texti fotos:
Colla Gegantera de Prades
de Prades
trobades ■
Hi van fer acte de presència colles de les Garrigues, l’Alt Camp, la
Conca de Barberà, el Tarragonès, el Baix Camp i el Priorat
terra de gegants 5

■ trobades
Trobada Gegantera de
Sta. Coloma de Queralt
Es va fer la ballada final de manera diferent a fi i efecte
de trencar les tradicions i sorprendre així els assistents
A la tarda del dissabte 21 d'agost, la
població de Santa Coloma de Queralt
va organitzar un any més una nova
edició de la seva trobada gegantera.
Al voltant de les sis de la tarda, el
passeig de Santa Coloma de Queralt
es va començar a omplir de gegants,
grallers i timbalers així com d’espectadors
intrèpids que venien a veure els
gegants i a portar els seus fills a celebrar
la festa major del seu poble.
A les set de la tarda va començar la
cercavila, que va recórrer els carrers i
les places de Santa Coloma sota una
calor sufocant, malgrat ser una hora
en què el sol no castiga tant.
La trobada va finalitzar en arribar a
la plaça Major, on es va realitzar el ball
de lluïment de les colles participants.
Per cloure la tarda gegantera, es va fer
la ballada final de manera diferent a fi
i efecte de trencar les tradicions i sorprendre
així els assistents. El ball final
va consistir que els gegants entressin
per una banda de la plaça i les gegantes
per l’altra, i anessin ballant tots plegats
cap a l’altra punta de plaça.
Per finalitzar l’acte, la colla de Santa
Coloma va oferir un bon sopar a base
de carn a la brasa a tots els assistents.
Els gegants amfitrions conformen
les figures del folklore de Santa
Coloma de Queralt. Les referències als
gegants de la vila es remunten a l'any
1948.
Text i fotos: À. Pesquero i M. Ripoll
El primer
és el que compta
Millora la imatge de la teva empresa
www.copdull.net
Camí de Valls, 81-87 Of. 72 REUS 977 300 693
6 número 52

trobades ■
XIV Trobada Gegantera
de la vila de Cornudella
La intensa calor va marcar la cercavila dels gegants,
que es va dur a terme pel carrers de l’interior de la vila
El passat diumenge 22 d’agost va tenir
lloc al llarg del matí la XIV Trobada
Gegantera de Cornudella de Montsant,
una trobada on cada any moltes colles
hi assisteixen per retrobar-se amb els
companys i compartir anècdotes dels
gegants.
Els actes van començar a les deu
del matí, amb la plantada dels gegants
i el popular esmorzar a la brasa per a
totes les colles participants. Al voltant
de dos quarts d’una, els caps de colla,
acompanyats d’alguns membres de les
seves colles, van assistir al lliurament
de records i parlaments a la sala de
plens de l’Ajuntament.
Entre sorolls de gralles i timbals, el
batlle de Cornudella va donar per iniciada
la XIV Trobada Gegantera i va
desitjar un bon dia a tots els companys
geganters i grallers. Seguidament, va
començar la cercavila pels carrers i
places de la vila, en el decurs de la
qual les altes temperatures es van fer
notar. La cercavila va acabar a
la plaça, amb una calor sufocant, amb
la ballada individual de cada colla.
Una vegada van entrar els gegants de
Cornudella a la plaça, es va dur a
terme la ballada final conjunta. La trobada
va finalitzar amb el desig de
retrobament l’any que ve..
Text i fotos: M. Ripoll i À. Pesquero
terra de gegants 7

■ trobades
8
XI Trobada Gegantera a
Un any més, la geganta Piponeta i els
seus grallers van organitzar una trobada
gegantera amb motiu de la festa
major de la seva població, Vimbodí. La
geganta Piponeta de Vimbodí i Poblet
va ser coronada l’any passat pubilla de
la trobada gegantera de la Conca de
Barberà.
Cap als volts de les sis de la tarda
del passat diumenge 8 d’agost va
començar la jornada gegantera en
aquesta població de la Conca de
Barberà amb la plantada dels diferents
Vimbodí i Poblet
La geganta Piponeta i els seus grallers van organitzar
una trobada gegantera amb motiu de la festa major
gegants que van voler acompanyar la
Piponeta en un dia tan especial.
Cap allà a les set van sonar els primers
timbals i les primeres gralles,
moment que va començar la cercavila
per les places i els carrers del poble,
plens de gent que admiraven els balls
i les músiques de les diferents colles
convidades. L’acte va finalitzar a la
plaça Major, on cada colla va fer el respectiu
ball de lluïment i on es van
entregar els records de la trobada. I,
com a bons amfitrions, els membres
de la Colla Gegantera de Vimbodí i
Poblet van oferir a tots els geganters i
grallers un gran sopar a les dependències
del poliesportiu municipal.
Vimbodí i Poblet és un municipi de
la comarca de la Conca de Barberà. El
seu terme comprèn la vila de Vimbodí,
que és el cap del municipi, i el monestir
de Poblet. Està situat al peu de la
carretera N-240 entre l'Espluga de
Francolí i Vinaixa.
Text i fotos: M. Ripoll i À. Pesquero
número 52

Un any més, la capital de la Costa
Daurada va organitzar la seva tradicional
Trobada de Manotes el dia de la
Diada de Catalunya.
La vetllada va començar a dos
quarts de set de la tarda amb la plantada
de les colles participants al passeig
de Jaume I. La trobada va comptar
amb l’assistència d’onze colles, que
ens arribaven de diferents indrets de
les terres catalanes, entre les quals hi
havia: la Unió de Sant Pere i Sant Pau,
la Mifa de Camarles, la Mafumada de
la Pobla de Mafumet, Pitot i Pitota de
Mont-roig del Camp, Móra la Nova,
Santa Coloma de Queralt, Juneda, la
Palanca de Vimbodí i Poblet, Horta de
Sant Joan, els Cubanos de
Duesaigües, la Blancalluna d’Arbolí i
el Pepot de Salou.
A les 7 de la tarda va començar la
desfilada de les diverses colles al llarg
del Passeig Jaume I, que en aquell
moment estava plena de turistes i gent
que al sortir del seu dia de platja es trobava
captivada pels sons de timbals i
gralles i les diferents figures i les filigranes
dels Manotes que anaven passat
pel passeig més concorregut de la
capital de la Costa Daurada.
Trobada de
manotes de Salou
Cal destacar el gran ambient i el bon
temps que va acompanyar la jornada i,
un any més, va animar la gent a gaudir
de la festa.
trobades ■
Un any més, la capital de la Costa Daurada va organitzar la seva
tradicional Trobada de Manotes el dia de la Diada de Catalunya.
Text i fotos: M. Ripoll i À. Pesquero
terra de gegants 9

■ iniciatives
Isabel Besora era una jove pastora de
Reus, nascuda a la capital Baix Camp
cap el 1575. El 1592 la pesta feia
estralls a la vila i no se sabia com combatre-la.
El 25 de setembre de 1592 Isabel
Besora es va presentar al jutge en cap,
Joan Olivers, i li va dir que se li havia
aparegut la Mare de Déu i li havia
encarregat que s'encengués la candela
que cremava des de temps antics
(des de 1530) davant el sagrari.
D’aquesta manera, la pesta s'acabaria.
La llegenda de la
Pastoreta en un conte
Obra d’Antoni Veciana i Napi, explica l’aparició
de la Mare de Déu a la pastoreta Isabel Besora
Els jutges no en van fer cas, la van
titllar de visionària, i li van demanar
proves del que deia. La noia va tornar
al lloc on segons ella se li havia aparegut
la Mare de Déu, i, després de pregar,
se li va tornar a aparèixer; Isabel li
va explicar que els jutges no la creien
sense proves, i la Mare de Déu, amb la
seva mà, va fer aparèixer la “rosa de
Reus” a la galta de la noia (es diu que
va ser amb un petó).
Si bé de sempre ha circulat la hipòtesi
que va ésser aquest esdeveniment
el que va establir el símbol de la vila, la
realitat és que, com que el símbol ja
existia, el suposat miracle només
podia ser una representació de la ciutat.
Isabel Besora va morir al segle XVII.
A Reus hi a una plaça amb el seu
nom, coneguda com la plaça de la
Pastoreta. El personatge és recordat
cada 25 anys durant les solemnitats
de Misericòrdia, ja que és un personatge
del Ball de la Mare de Déu del
Seguici Popular.
10 número 53

Perquè aquesta llegenda tan maca
no desaparegui, Cop d’Ull i Punt 6
Ràdio han editat El conte de la
Pastoreta, amb textos d’Antoni Veciana
i il·lustracions d’en Napi, i es distribuirà
entre les escoles de la ciutat i diferents
establiments comercials.
Es tracta d’una publicació de 32
pàgines ( 23 x 16,5 cm), que es reforça
amb pàgines de comprensió de text
i jocs d’enginy. Així mateix, en cadascun
dels dibuixos realitzats per José
Manuel Álvarez, Napi, hi apareix més o
menys dissimuladament un element
del Seguici Festiu de Reus, que els
joves lectors han de localitzar.
EL SANTUARI
L’any 1602 es va construir una capella
a la Verge de Betlem, al lloc on suposadament
la Mare de Déu es va aparèixer
a Isabel Besora, i, en augmentar la
devoció popular, es va construir un
santuari després de 1650, que es va
acabar el 1683. El santuari, situat a la
sortida de la ciutat, direcció Cambrils,
és d'estil renaixentista. És costum
entre una part de la gent de Reus el fet
de casar-se no pas a la seva parròquia
sinó al santuari de la Mare de Déu de
Misericòrdia.
Una capella a la Verge de Betlem es
va construir el 1602 al lloc on suposadament
la Mare de Déu es va aparèixer
a la pastoreta Isabel Besora, i, en augmentar
la devoció popular es va construir
un santuari després de 1650, que
es va acabar el 1683. El 10 d'octubre
de 1904 la Verge va ser coronada. A
les darreries del segle XX es va finalit-
iniciatives ■
zar la llarga remodelació i reconstrucció
d'una part malmesa, obra que fou
encarregada al jove Gaudí, però rebutjada
per l'estil massa atrevit per l'època.
El 2004 va veure la celebració del
centenari de la coronació.
La Verge només surt del santuari
una vegada cada 25 anys, i els reusencs
li fan tota classe de regals i
donacions.
Text: Redacció
terra de gegants 11

■ tema central
L’Hereu i la Pubilla, els
gegants de Cornudella
Batejats a l’agost de 1985, Albert Macaya, Arcadi Juncosa
i un grup de modistes de la vila en són els creadors
A començament dels anys vuitanta,
quan el món geganter va fer la crescuda
més gran en nombre de colles, a
Cornudella també va arribar el neguit
cultural de tindre una parella de
gegants. Quan els impulsors ho van
tindre tot lligat, van encarregar els
caps a l’artista reusenc Albert
Macaya. L’Arcadi Juncosa, que era
fuster, en va fer l’estructura; i el grup
de modistes de la vila, sota la direcció
de Dolors Elías, la roba. Paral·lelament
a tot això, es va fer una enquesta
popular per decidir el nom dels
gegants entre tres de possibles, i en va
sortir els actuals, l’Hereu i la Pubilla.
Tenen una alçada de 3,60 m. I un pes
de 40 kg.
Van ser batejats el 25 d’agost de
1985 amb els gegants de Siurana com
a padrins. L’any 1988, per tal de facilitar
els desplaçaments, van ser reformats
en alçada i estructura d’alumini
per Francesc Javaloy de Mont-roig, i
els vestits pel grup Biaix de la vila.
Tret d’alguna excepció, no hi ha
cap parella de gegants sense la
seva colla, i al voltant de l’Hereu i la
12 número 53

Pubilla es va formar la colla gegantera
Gegants de la Vila, que tots vosaltres
heu vist passejar el nom de
Cornudella per tantes cercaviles. El
primer cap de colla va ser en Joan
Mestre Anglés i va prendre el relleu en
Joan Pere Campiña Mangrané.
Per unir esforços en el món geganter,
es va crear la Coordinadora de
Colles de Geganters i Grups de
Grallers de les Comarques Meridionals
de Catalunya, de la qual la colla de
Cornudella va ser una de les fundadores;
i, a més, entre els anys 1991 i
1994 el seu segon cap de colla en va
ser president.
En el transcurs del temps, la colla
—i com no els seus geganters— han
fet algunes coses que cal destacar: el
5 d’abril de 1992, amb els gegants de
Siurana i més de 500 geganters i grallers
d’arreu, van pujar a la Roca
Corbatera de Montsant (1.166 m), des
d’Albarca. També han col·laborat en
la pujada a la Picosa de Móra d’Ebre,
St. Blai de Tivissa, i la Mola de
Colldejou. A les festes de maig de
1991 i 1992 van ser a la Camargue
francesa, a Vauvert.
A la rifa de Nadal de 1998 la colla
va vendre participacions d’un número
que després va ser agraciat amb
últimes xifres de la Grossa i, a més, va
tocar a la pedrera. I va haver força
gent que va preferir deixar els diners a
la colla, que, amb agraïment, els
va utilitzar per augmentar la família.
Va ser quan vam decidir fer
una gegantó.
El vam encarregar a l’artista de la
Serra d’Almos, en Joan Miró. No sabíem
com havia de ser, solament volíem
que fos com un altre més de la colla,
que representés un jove que comença
amb nosaltres, més o menys de 15-16
anys. Per això, va vestit com nosaltres,
i l’aspecte de la botella i el cigarret no
creiem que fugi massa dels tòpics d’aquesta
edat. Per tot això, el vam batejar
a l’agost de 1999, i el seu nom
—com no podia ser d’altra manera—
és el Noi de la Colla. En van ser
padrins els gegants prehistòrics del
Perelló i la Mifa de Camarles.
Text i fotos: Gegants de Cornudella
El gegantó Epi surt amb la Colla Gegantera de Cornudella.
La Pubilla, l’Hereu i el Noi de la Colla, els gegants de la vila.
tema central ■
terra de gegants 13

■ trobada coordinadora
Posada de llarg del
Graller de les Meridionals
Sant Pere i Sant Pau va ser escenari de les trobades de
gegants i gralles de les comarques meridionals
El barri tarragoní de Sant Pere i Sant
Pau va viure el diumenge dia 5 de
setembre l’esdeveniment geganter
més important de les Comarques
Meridionals: la XII Trobada Gegantera
i la XV Vila Grallera. Un dels actes
principals va ser l’estrena del nou
gegantó de la Coordinadora i de la
música que el farà ballar al llarg dels
anys.
La trobada va comptar amb la participació
d’una trentena de colles, arribades
de diferents indrets de les
comarques de Tarragona. Va començar
a les deu del matí amb la plantada
dels gegants i l’esmorzar per als
geganters.
A dos quarts de dotze del migdia, la
trobada es va iniciar amb els parlaments
de les autoritats presents a l’acte:
el delegat de Cultura de
la Generalitat a Tarragona, el representant
de l’Ajuntament de Tarragona
i el president de la Coordinadora.
Tot seguit, es va fer la descoberta
del nou gegantó, que va anar a càrrec
de les autoritats presents, amb els
aplaudiments de fons dels assistents.
Es van realitzar diverses fotografies al
gegantó, el qual va fer els primers
passos mentre ballava per primer
cop la “Valsada de les Meridionals”,
música composta per Eze -
quiel Molina.
Tot seguit, va començar la cercavila,
que va recórrer els diversos carrers
del barri per finalitzar a la plaça de
Cuba, on van ballar totes les colles al
so d’”Amparito Roca”, interpretada
per la Banda Municipal de la ciutat de
Tarragona.
Després, tots els assistents van
poder gaudir d’una esplèndida paella
14 número 53

d’arròs per recuperar forces en un
gran ambient de festa.
Després de dinar, va tenir lloc el
traspàs de Vila Grallera entre la colla
de Móra la Nova i els grallers de la
Unió de Sant Pere i Sant Pau. Durant
l’acte, les diferents colles de grallers
van anar tocant algunes peces.
Les colles que van compartir
aquest dia amb la colla de la Unió de
Tarragona van ser:
El grup de geganters i grallers La
Societat de la Bisbal del Penedès (Vila
Grallera 1999), la Colla Gegantera del
Port de Tarragona, la Colla Gegantera
de Sant Antoni de Montbrió del Camp,
la colla gegantera La Cleca de Bràfim,
la Colla Gegantera de Móra la Nova
(Vila Grallera i Trobada de Gegants
2009), la Colla Gegantera de
Riudoms (Trobada Gegantera 2002),
la Colla Gegantera dels Amics de la
Riba, la Colla Gegantera de Sant
Carles de la Ràpita (Vila Grallera i
Trobada de Gegants 2000 i 2007), la
Colla Gegantera de Colldejou, la Colla
Gegantera del Serrallo, la Colla
Gegantera del Passeig de
les Palmeres Tarragona, la Colla
Gegantera de Salou (Vila Grallera
2004), la Colla Gegantera Santa
Coloma de Queralt (Trobada
Gegantera 2001), la Colla Gegantera
Torrenova, la colla gegantera La Mifa
de Camarles, la Colla Gegantera de
Vila-seca, la colla gegantera la
Mafumada de la Pobla de Mafumet, la
Colla Gegantera de les Dominiques
Tarragona, la colla gegantera Els
Cubanos de Duesaigües, la Colla
Gegantera del Catllar, la Club
Maginet, la Colla Gegantera d’Alforja,
la Colla Gegantera de Creixell, la Colla
Gegantera de Torreforta, la Colla
Gegantera de Sant Pere i Sant Pau, la
Colla Gegantera de la Riera de Gaia,
la Colla Gegantera del Carrer M.
Cristina de Tarragona i la colla gegantera
La Unió Sant Pere i Sant Pau (Vila
Grallera i Trobada Gegantera 2010)
Des d’aquí volem donar les gràcies
a totes les colles que van participar
als actes de la Trobada Gegantera i de
la Vila Grallera i, alhora, també volem
aprofitar per donar les gràcies a l’associació
de veïns La Unió pel gran
suport rebut i la bona acollida que
hem tingut en l’organització d’aquesta
trobada 2010.
Text: Mariona Ripoll
Fotos: Àlex Pesquero
Moments abans de la presentació en públic del Graller de les Meridionals.
trobada coordinadora ■
Gegants de Móra la Nova, amfitrions de la XI Trobada Gegantera i XIV Vila Grallera.
terra de gegants 15

■ trobada coordinadora
La trobada XII Trobada Gegantera i XV Vila Grallera va reunir molts aficionats.
Els primers passos del Graller de les Meridionals. El nou gegant és un homenatge als grallers.
16 número 53

trobada coordinadora ■
Membres de La Unió Sant Pere i Sant Pau. Geganters de Móra la Nova, amb el President de la Coordinadora.
Jaume López, Francesc Xavier Ortiz, Àlex Pesquero, Adam Manyé i Albert Moya, en un moment de la Trobada.
terra de gegants 17

■ aniversaris
Les Meridionals,
d’aniversaris i estrenes
En l'anterior número esmentàvem la
celebració del 25è aniversari d'una de
les gegantes més emblemàtiques del
nostre territori: la Pitota de Mont-roig
del Camp, celebrat durant el cap de
setmana del 12 i 13 de juny. Però
enguany són moltes les colles del nostre
entorn més proper que celebren
esdeveniments, signe de la vitalitat del
moviment festiu de les nostres comarques.
1 DE MAIG
Amb motiu del 25è aniversari dels
Diables d'Ascó, l'entitat va donar la
benvinguda el passat 1 de maig a la
seva nova bèstia: el Ruc Templat, que
va ser apadrinat pel Xaloc, dels Diables
Maleïts de Salou, i de la Víbria dels
Diables Voramar del Serrallo de
Tarragona. La nova figura, que mou les
extremitats gràcies a un mecanisme
articulat sobre rodes, és obra de l'artista
Joan Miró i Oró, de la Serra d'Almos.
10 DE JULIOL
El passat 10 de juliol, el Gori i la
Fontcalda van celebrar el seu 25è aniversari
amb una trobada de gegants,
que va comptar amb les colles del Casc
Antic de Barcelona, Móra d'Ebre, Móra
la Nova, Amposta, plaça de Sant Miquel
de Tarragona, barri de Sant Antoni de
Montbrió del Camp, Cervera, el Calçot
de Valls, Sant Carles de la Ràpita i els
amfitrions, els quatre gegants de
Gandesa. Com a precedent a l'acte
central de la celebració, el primer diumenge
de maig el gegants van participar
a la tradicional romeria a la
Fontcalda: la processó que va des de
Gandesa fins al santuari de la
Fontcalda, situat a 13 km del nucli de la
població.
Feliçment, el món geganter mostra signes de
vitalitat a les notres comarques
Ascó va estrenar una nova bèstia: el ruc Templat.
18 DE JULIOL
El Pere i la Carme, els gegants del
Serrallo de Tarragona, obra de Josep
Agustí amb vestits d'Anna Caragol, van
celebrar el passat 18 de juliol el seu
20è aniversari amb una trobada de
gegants que va reunir les colles
d'Almoster, Tota l'Endenga de
Cambrils, La Faràndula de Badalona,
L'Embruix del Morell, Móra la Nova,
Reus, la Llacuna, Lleida, les Borges
Blanques, Alcover, Móra d'Ebre i, de
Tarragona, del passeig de les
Palmeres, La Unió Sant Pere i Sant
Pau, Col·legi Dominiques i plaça de
Sant Miquel.
18 número 53

La Colla Gegantera del Serrallo, després
d'un període de menys activitat,
s'ha reactivat gràcies a l'entrada d'un
important grup de portadors joves.
L'altre acte destacat de l'esdeveniment
és l'estrena, per les Festes de Santa
Tecla de Tarragona, de la nova samarreta
de la colla, amb el primer logotip de
l'entitat.
1 D'AGOST
El Joaquim i l’Anna, els gegants de
Castellvell del Camp, van celebrar el
passat 1 d'agost els seus primers 25
anys amb l'organització d'una trobada
de gegants que va aplegar les colles de
la Selva del Camp, l'Aleixar, Riudoms
–amb el Gaudí i el Galderic– i els
Fadrins, els Vitxets i la Mulassa de
Reus. La cercavila, que va començar
davant de l'Ajuntament, va finalitzar a la
pista poliesportiva, on un pastís i diversos
regals gegants esperaven els amfitrions
de la festa. La celebració va
comptar amb els parlaments de Rufino
Mesa (creador dels gegants) i de Dolors
Madico (responsable de la restauració
dels gegants del 2007).
Els gegants de Castellvell del Camp
representen dos participants de la Festa
de la Banya –que se celebra el dia dels
Sant Innocents, el 28 de desembre–,
festivitat que té l’origen en els tributs
–anomenats banya– que es feien pagar
per passar pel terme de Castellvell.
14 D'AGOST
Els gegants Tolo i Mar de Benicarló,
a Castelló, van celebrar el passat 14
d'agost el seu 20è aniversari amb la
celebració de la XX Trobada de
Gegants i Cabuts, que va comptar amb
la presència de les colles d'Alcalà de
Xivert, Vinaròs, Ulldecona, Alcanar,
Sant Carles de la Ràpita, Benicàssim,
Borriana, Tortosa, Gandesa, Ontinyent,
Alella, barri de Gràcia de Sabadell,
Celebració del 20è aniversari dels gegants del Serrallo de Tarragona.
Drac d'Or de l'Hospitalet del Llobregat,
els capgrossos de Càlig, el Grup de
Danses El Poblet de Godella, les Feres
de l'Estel del Collet de Benicarló i la
aniversaris ■
participació especial dels gegants de
Xarxa Teatre: el Gran Pampòlfigol i la
Margallonera, els padrins del Tolo i la
Mar.
Els gegants de Castellvell del Camp van celebrar els seus primers 25 anys.
terra de gegants 19

■ aniversaris
Els gegants de Benicarló, amb els
noms dels patrons de la vila (Sant
Bertomeu i Santa Maria de la Mar) van
ser estrenats el 24 d'agost de 1991.
Són obra de la Casa d'Oficis Fallers de
Benicarló, amb la supervisió de
Rosanna Aragonès i Pilar Xifré, i la roba
va ser confeccionada per la Universitat
Popular de Benicarló.
15 D'AGOST
El 18 d'agost de 1990, durant la
Festa Major de Sant Roc, l'Hospitalet de
l'Infant donava la benvinguda als primers
gegants de la vila: la Blanca
d'Anjou i l'Infant Pere, amb l'apadrinament
de les colles geganteres de
Rasquera i Riudoms; el Patronat de
Turisme de l'Hospitalet per part institucional
i el Club de Futbol per part de les
entitats locals. Els gegants, dissenyats
per Ramon Ferran, van ser construïts
per Marcel Socias; els vestits van ser
confeccionats per Pilar Liesa i
Montserrat Grau i les corones van ser
realitzades per Joaquim Solé, de Joiers
Solé de Reus. El 2005 els vestits van ser
renovats a càrrec de l'establiment reusenc
El Barato.
Per commemorar el multitudinari aniversari,
el Foment Cultural va organitzar
una sèrie d'actes (curset de ball de
gegants, xerrada "La reina Blanca
d'Anjou i el seu temps", a càrrec de
Ramon Ferran; presentació dels nous
ornaments de la geganta, etc.) i, com a
acte central, el 15 d'agost, en el marc de
la trobada de gegants del municipi, es
va donar la benvinguda al nou gegantó
de la colla, el Frare Celestí, obra de Joan
Miró i Oró, de la Serra d'Almos, i que
representa un dels monjos que es feien
càrrec de l'hospital de la vila. Apadrinat
pels gegants de Duesaigües, el nom va
ser fruit d'un concurs realitzat entre els
alumnes de primària de l'Escola Mestral
de l'Hospitalet.
La Serra d'Almos va donar la benvinguda a un nou gegantó: el Frare Celestí.
Van assistir a la trobada les colles de
la Seu d'Urgell, els Pitots de Mont-roig,
Reus, Santa Coloma de Queralt,
Almoster, Seròs (fillols dels gegants de
l'Hospitalet), Móra la Nova, Colldejou,
Rasquera, Vinyols i els Arcs, Passeig de
les Palmeres de Tarragona, la Víbria de
Reus i els gegants i el Cavallet de Mar
de l'Hospitalet de l'Infant.
21 D'AGOST
Amb motiu del 25è aniversari de la
Colla de Diables i Tambors Lo Golafre
del barri tortosí de Remolins, el passat
21 d'agost es va estrenar una parella de
gegants, batejats amb els noms de
Ramon "lo Barber" i Pepeta "la Paisana"
i apadrinats per la Rubí i el Rufo,
gegants de Tortosa; el gegant i la geganta
de la Colla del Barri d’Avall de Tivissa,
i pel secretari de Joventut del
Departament d’Acció Social i
Ciutadania, Eugeni Villalbí.
Les noves figures, obra del taller
Gabins, representen dos personatges
del barri: Ramon "lo Barber", persona
de gran activitat social, fundador de
l'Associació de Veïns de Remolins i de
la Colla de Diables i Tambors Lo
Golafre i que, segons explica Eduard
Rullo, “va fer tantes coses pel nostre
barri que ell mateix sempre deia que
l'únic que li quedava per fer eren els
gegants”; i la Pepeta "la Paisana"
(Pepeta Subirats i Favà, "la Paisana de
l'horta de Pimpí), remeiera que passava
per les cases per oferir els seus serveis
i cures i que va esdevenir un dels
personatges més estimats en el món
de la medicina popular. El bateig dels
nous gegants també va servir per presentar
els nous capgrossos: Goli i
Golafre.
Text i fotos: Gerard Pouget
20 número 53

publicitat ■
terra de gegants 21

■ cuina
INGREDIENTS
Faves a la
catalana
500 g de faves
40 g de ceba tendra
40 g d'all tendre
80 g de sofregit
3 dl de brou d'aviram
1 dl d'anís sec
6 fulles de menta
200 g de bull de faves
70 g de cansalada
1 trosset de botifarra crua
1 trosset de botifarra negra
(no gaire)
200 g de botifarra
1 dl d'oli d'oliva
sal i pebre
PREPARACIÓ
Per començar, en una cassola amb
oli sofregiu la cansalada, tallada a daus
i salpebrada, la botifarra tallada a
rodanxes i la ceba tendra i l'all tendre
tallats a trossets.
Quan estigui tot ben dauradet, afegiu-hi
l'anís i deixeu-lo reduir.
A continuació, poseu-hi la menta
tallada a la juliana, les faves i el sofregit,
remeneu-ho bé i deixeu-ho coure
un parell de minuts a foc fort.
Tot seguit, cobriu-ho tot amb el
brou, rectifiqueu-ho de sal i pebre,
abaixeu el foc i deixeu-ho coure durant
10 minuts amb la cassola tapada.
Finalment, afegiu-hi el bull de faves
tallat a rodanxes, deixeu-ho coure un
minut més amb la cassola tapada i ja
ho podreu posar al plat.
TERRA DE GEGANTS Butlleta d’inscripció
Nom i cognoms
Adreça
Població CP
Comarca Tel
* Desitjo subscriure’m a TERRA DE GEGANTS per quatre números (15 Euros) a partir del núm
* Faré efectiu l’import de la subscripció amb:
Rebut domiciliat a banc o caixa d’estalvis (cal omplir la domiciliació bancària adjunta)
Adjunto xec barrat a nom de TERRA DE GEGANTS
Transferència bancària a “Caixa de Tarragona” compte número 2073-0123-61-0110103913
Domiciliació bancària
Entitat Oficina Control
Número de compte
Autoritzo el pagament del rebut que presenti la Coordinadora de Colles de Geganters i Grups de Grallers de les Comarques Meridionals de
Catalunya, per la subscripció a la revista TERRA DE GEGANTS.
Data Signatura
Faves
Les faves a la catalana, o estofades
com en diuen als pobles, preparades
amb botifarra, cansalada
viada, ramet d'herbes, all tendre,
faves tendres i un rajolí d'anís són
un plat típic català.
La fava (Vicia faba) és una planta
lleguminosa conreada. És una
planta anual herbàcia robusta, pot
ultrapassar el metre d'alçada.
Les varietats d'horta més coneguda
són l’aguadulce de Sevilla, la
mutxamel del País Valencià i la de
Maó, totes considerades les millors
del món.
22 número 53

Són el resultat d’un projecte de formació ocupacional ubicat a Tortosa.
La Pepa i el Paco, fabricats pel
taller l'ocupació d’elements de
cultura popular i tradicional
L’Entitat Municipal Descentralitzada de
Jesús ha presentat en societat la Pepa
i el Paco, els primers gegants fabricats
pel taller d’ocupació d’elements de cultura
popular i tradicional que la
Diputació de Tarragona, a través de
l’Organisme Autònom de
Desenvolupament Local (OADL).
L’objectiu és impulsar la cultura popular
i tradicional del territori, en el marc
de les actuacions que promou l’OADL
per al foment de l’ocupació.
Els nous gegants de Jesús són, doncs,
el resultat d’un projecte de formació
ocupacional ubicat a Tortosa, que
fonamenta la seva estratègia en el reciclatge
professional d’aturats i aturades
en especialitats potencialment atractives
per als mercats laborals locals. En
aquest cas, l’OADL impulsa les sinergies
socioeconòmiques al voltant del
sector de la cultura popular del territori,
i alhora atén les necessitats dels
municipis que volen gaudir d’aquests
elements de la nostra imatgeria tradicional.
El taller va iniciar els seus treballs el
passat mes d’abril amb un primer període
d’aprenentatge teòric i, seguidament,
va aplicar els coneixements
adquirits en la restauració de sis capgrossos
pertanyents a l’Ajuntament
d’Aldover i dels dos gegants de
l’Ajuntament de Xerta.
Després d’haver enllestit els gegants
de Jesús, el taller ja ha iniciat els primers
esbossos dels qui han de ser els
dos gegants de Prat de Compte i la
parella de Masdenverge. Amb la voluntat
de contribuir a la promoció d’aquest
patrimoni cultural, el taller ofereix la
possibilitat als ajuntaments del territori
de restaurar o construir aquestes
entranyables figures dels nostres
seguicis.
Els gegants de Jesús Paco i Pepa, apadrinats
pels gegants Isabel i Gregori de
Roquetes i per Cristòfol Despuig i
Mariana Curto de Tortosa, van ser presentats
en públic el dia 10 de juliol en
el marc de la festa major de Jesús.
cultura popular ■
Feu-vos socis de la
Coordinadora
Us voleu inscriure a la
Coordinadora de Colles de
Geganters i Grups de Grallers de
les Comarques Meridionals de
Catalunya? Només cal que ens feu
arribar les dades següents:
Dades de la colla/grup:
Nom, NIF, població, codi postal i comarca.
Dades del cap de colla
Nom, adreça, població, codi postal,
comarca i telèfon.
Dades dels gegants i altres
elements festius:
Nom del gegant i la geganta, nans, capgrossos,
data de bateig, altres gegants o
elements festius, grallers, nombre de
components i data de la vostra trobada.
Dades bancàries:
Banc o caixa - agència - compte corrent -
titular del compte adreça - població
Podeu baixar el formulari per a la
inscripció del nostre web:
www.meridionals.cat
Per a més informació, podeu
enviar un correu electrònic a
meriodionals@tinet.cat
terra de gegants 23