TICS 002 (web).indd - Agrupament Escolta i Guia Alverna

PORTADA
40 ANYS
EDITORIAL
El 40è s’ha acabat…
NOTÍCIES
• DEMARCACIÓ TAMBÉ FA 40
ANYS
• JORNADES ESPORTIVES
• PRESENTACIÓ DEL LLIBRE I
EXPOSICIÓ
• LA RUTA PEL GAIÀ
• ELS EQUIPS DE CAPS
• P/C PARTICIPEN EN LA
REFORESTACIÓ...
per Arcadi Cornadó
• TAULA RODONA
“L’EDUCACIÓ VIVENCIAL”
per Carme Miquel
ENTREVISTEM...
• ENRIC ROVIRA, JOSEP
MARIA PASTRANA I
RICARD ESPINOSA
Lʼ ASSOCIACIÓ
II ASSEMBLEA D’ANTICS I
AMICS
ARTICLES
• L’ALVERNA AMB ELS REIS
MAGS
per Jordi Olivan
• RECORDS D’EN JORDI VIVES
per Jordi Vives
• ELS LOCALS PER ON HA
PASSAT L’AGRUPAMENT
FOTOGRAFIES
• EL SOPAR DEL 40è EN
IMATGES
L’Associació d’Anti cs i Amics de l’AEG Alverna no
es fa responsable de les opinions i/o arti cles de
tercers publicades a la revista TICS.
Equip de Redacció:
Xavier Abelló
Màrius Castellví
Xavi Fort
Joan Olivan
Maquetació:
Xavi Fort
Cinta Olivan
Anti cs i Amics de l’Alverna
Anti ga Facultat de Lletres
Pl. Imperial Tarraco
TARRAGONA
anti csiamics@aeigalverna.org
www.aeigalverna.org/anti csiamics
TICS
La revista d’Antics i Amics de l’A.E. Alverna
http://www.aeigalverna.org/anticsiamics/
Núm. 2
Set - Des 2009
Els actes del 40è s’han acabat. Enrere han quedat moments entranyables
de vivències comparti des, fent camí per senders oblidats, retrobant els
vells companys, recordant anècdotes d’infància i adolescència, convivint
esporti vament..., gaudint de moments de gresca i de germanor. Han
estat unes estones que ens han reforçat com a enti tat, ens han apropat, ens han
convençut que val la pena deixar el món millor de com l’hem trobat, com diu el
pensament escolta. I també ens han fet senti r pertànyer a una gran família: la
família de l’Alverna. Bona feina, caps, pares, mares, nens i nenes, joves, anti cs i
amics, tots alvernians! Ara ja sabem que fer 40 anys amb les difi cultats que s’han
hagut de superar és la garanti a que hi ha Agrupament per molts anys. I estem
convençuts que val la pena. Llarga vida a l’Agrupament Escolta i Guia Alverna!

El 40è s’ha acabat...
Primer que res cal felicitar-nos
a tots i totes pels actes del 40è
aniversari de l’Alverna. En especial
als nostres caps d’unitat que
han fet un esforç impressionant
mantenint el dia a dia del Cau,
de les excursions,... i compaginant
els seus estudis (poca broma!). I
també s’escau un reconeixement a
tots aquells antics i amics, ex-caps,
pares i mares, que amb il·lusió s’ho
han “currat” de valent per fer realitat
aquesta celebració. A tots i a
totes, gràcies.
Però després de la tempesta
bé la calma. I una vegada passat
el batibull i recuperat l’alè, cal fer
una ullada al nostre voltant i veure
on som. No hem d’oblidar que la
vida de l’Agrupament en els darrers
dos anys ha estat marcada
per l’excepcionalitat. La notícia de
Demarcació també fa 40 anys
La Demarcació de Tarragona de Minyons i Guies de
Catalunya va celebrar el seu 40 aniversari realitzant
un mural commemoratiu a la llera del riu Francolí el
passat 15 de novembre. L’escoltisme fa més anys que
va arrelar a les nostres comarques però la formació i
la resta de serveis s’oferien en un principi a través de
comissaris itinerants provinents de Barcelona.
El mateix any en el qual va néixer l’Alverna és quan es
va organitzar la Demarcació Diocesana d’Escoltisme
que ja porta 40 anys unint els esforços dels agrupaments
del sud de Catalunya, organitzant trobades i
intercanvis entre unitats i, sobretot, donat formació,
cohesió i suport als caps d’aquestes comarques des
dels equips sorgits dels propis agrupaments. L’acte va
reunir alguns dels membres fundadors de la demarcació,
antics formadors i comissaris i els actuals membres
dels equips.
2
la marxa dels Caputxins, les negociacions
amb l’Arquebisbat i amb
Santa Tecla, la creació de l’Associació
d’Antics i Amics, el dolorós
adéu dels nostres locals de sempre
Després de la tempesta
bé la calma. I una
vegada passat el batibull
i recuperat l’alè, cal
fer una ullada al nostre
voltant i veure on som.
i les noves esperances a l’entrar als
nous locals de la Facultat.
Certament, han estat uns temps
difícils per a una entitat cívica com
la nostra. Però ben mirat i amb una
mica de perspectiva, veurem que
ha sortit reforçada de tota aquesta
Editorial
experiència. L’Alverna s’ha consolidat
com un agrupament escolta
amb solera, que té les arrels ben
clavades a Tarragona, que gaudeix
d’un reconeixement de la ciutat i
de les seves institucions, i amb una
Associació d’Antics i Amics que li
farà costat sempre.
El futur depara reptes importants
com són: aprofundir en la
proposta educativa, consolidar la
identitat, reforçar les relacions
amb les institucions, cercar uns
locals que puguin ser de propietat,
situar el paper de l’Associació d’Antics
i Amics en el context de l’agrupament,
i altres... No serà avorrit.
Tanmateix, els escoltes i les guies
ja saben com fer-ho per sortir-se’n.
Tant sols els hi cal tenir la motxilla
plena d’il·lusió i unes bones botes
per continuar fent camí.
Llarga vida a l’Alverna!
Com si d’un escalfament es tractés, el diumenge 25
d’octubre es van iniciar els actes del 40è aniversari
amb unes jornades esportives a les instal·lacions
del Col·legi Saavedra. Antics, antigues, pares, mares,
caps i membres de les unitats es van aplegar a partir
de les 9 del matí, hora matinera per a molts tractant-se
d’un diumenge, i ja des del primer moment
es van començar a disputar les competicions de
futbol sala, bàsquet, tir de dards i botifarra.
Equips disputats
Els equips que hi van participar van ser formats per
personal ben heterogeni. N’hi havia de membres
de l’Agrupament Xaloc, d’antics com “Cal 70”, de
trucaires, un poti-poti de llops, ràngers i pioners
anomenat “Rambos”, i també d’una selecció dels
caps de l’agrupament anomenat “Savis”i les caps
que es feien dir “Les Nenes”.
Les finals van ser força disputades especialment la
del futbol sala, donat que es van disputar entre la
del grup de trucaries i el grup “Cal 70”, format prin-
Jornades esportives
cipalment per antics i pares de l’agrupament. Com
es pot imaginar hi havia “pique”. Els trucaries es van
aprofitar de l’”edat” dels antics i pares que al final
no podien dir ni “buff!”, encara que van estar a punt
de donar la sorpresa. En bàsquet el grup dels “Savis”
va ser el guanyador en un partit força disputat amb
els del Xaloc, tot i
que sempre hi va
haver un bon ambient
escolta.
La teca
Després de la matinal
esportiva es va
gaudir d’un aperitiu
generós que va
precedir un dinar
de germanor, organitzat
amb plats
portats per tothom
i servits a tall de
bufet lliure. Truites, coca amb ceba, pasta, croquetes,
pa amb tomaca i embotit... hum! un autèntic
àpat digne del Ferran Adrià.
I per la tarda jocs més clàssics de cucanya: cursa
de sacs, estirar la corda, i una curiosa competició
de llançament de motxo. Per acabar la jornada es
va fer una cursa d’orientació per la Part Alta de la
ciutat que al fer-se de nit va fer patir una mica quan
al final faltava un grup de despistats.
Una bona jornada esportiva per donar el tret de
sortida als actes del 40è. Sols un petit incident: el
LuisJa es va trencar el nas jugant a futbol sala, i és
que aquest home va com el Dragon Khan!
3

El divendres 13 potser serà un dia de malastrugança
per als anglosaxons, però el del novembre
de 2009 ha estat un dia rodó per l’Alverna. A les 7
del vespre, l’aula de l’antiga facultat de lletres on
es presentava el conte sobre l’agrupament estava
plena de gent. El Jordi Aldave, de la comissió del 40
aniversari, va explicar com havia evolucionat la idea
i va destacar la qualitat absolutament professional
d’aquest llibre.
L’Arcadi Cornadó,
coautor del text amb
la Llívia Palliso, explicà
com per enfocar el
seu treball i el contingut
que volien transmetre,
finalment es
van decantar per un
conte. Aquest format els permetia anar introduint
tots els conceptes que volien explicar
d’una manera atractiva i entenedora
per a grans i petits. Es van permetre
la llicència, a títol d’homenatge, de
posar el nom dels caps actuals als
personatges del conte.
L’Arcadi va fer un breu resum del contingut
del conte, que explica l’aventura
que representa per a la protagonista,
una nena de 9 anys, el seu primer dia a l’Alverna,
en una excursió de tot l’agrupament. Així, des dels
ulls d’una nena i a través del que parla amb el pare,
amb un cap i una amiga més veterana al cau, anem
descobrint el que s’hi fa, com s’organitza i fins i tot
una mica d’història de l’Alverna.
També participava a l’acte, la Rat Mas, que és qui
va fer les il·lustracions del conte. Cal destacar la
4
Presentació del llibre - Exposició
Es van permetre la llicència,
a títol d’homenatge,
de posar el nom
dels caps actuals als
personatges del conte
qualitat del seu treball. La Rat va explicar el procés
de creació dels dibuixos i agraeix la col·laboració de
tot l’equip de caps que la van ajudar, en moments
desesperats, a donar color a les il·lustracions.
Finalment, la regidora Rosa Ma. Rossell, en nom de
l’Ajuntament, va encoratjar la tasca de l’Alverna i
les iniciatives com la que ara estem explicant, i ens
va obsequiar amb aventures i anèc-
dotes personals de la seva etapa
escolta.
Quan es va acabar l’acte de presentació
del conte, tots els assistents van
desplaçar-se al hall de la Facultat i es
va donar per inaugurada l’exposició
del 40è aniversari.
L’exposició estava distribuïda en dos espais. A l’entrada
de l’edifici s’havia recreat un campament
amb els elements més típics que s’hi poden trobar.
En una sala annexa hi havia plafons on la protagonista
del conte, i el Dino, el logotip de l’associació
d’antics i amics, explicaven el que es fa al cau i la
història de l’agrupament. Tot això guarnit amb fotografies
i complementat amb diversos jocs que la
feien interactiva i molt atractiva per a grans i petits.
En la celebració d’un aniversari
escolta no hi podia faltar una
bona caminada per gaudir de
la natura i de la companyia de
la gran família de l’Alverna. És
per aquest motiu que els de la
comissió organitzadora van preparar
una ruta pel Gaià, en ple
cor del Tarragonès.
Va ser el dia 22 de novembre
quan, a les 7 del matí a la plaça
Imperial Tàrraco, dos autocars
ens van recollir a 120 “xiruqueros”
de totes les edats, ben
emmotxillats i embastonats per
afrontar la dura marxa. El dia es
va aixecar plujós i no convidava
a gaires aventures. Però la rauxa
escolta va fer que cap dels presents
es fes enrere en l’objectiu
marcat (un xic d’èpica no va
malament!).
Dos recorreguts
L’origen de la caminada va ser
El Catllar, just al costat del parc
de la Torre d’En Guiu. Allí vàrem
baixar el grup que va fer la ruta
llarga, d’uns 24 quilòmetres,
format pels components de
més edat: caps, ex de l’Alverna,
pares i mares i alguns Pioners i
Trucaires. La resta va continuar
en bus fins al poble de Renau
des d’on varen tornar caminant
uns 7 quilòmetres.
La ruta llarga transcorria en gran
mesura paral·lela al riu Gaià.
Una vegada creuada la presa
del Pantà, els senders i camins
ens van apropar sense arribarhi
a Vespella i Salomó. L’itinerari
va transcórrer per viaranys força
agradables, tret del lloc esco-
La ruta pel Gaià
llit per l’esmorzar, una pedrera
d’extracció d’àrids amb muntanyes
de sorra i maquinària obsoleta.
Tot no podia ser perfecte!
Recarreguem les piles
Cap a mig dia vàrem arribar al
poble de Vilabella on ens esperava,
ara sí, una grata sorpresa:
La Blanca i el Tonet ens van
obsequiar amb un pica-pica a
base de fruits secs i taronges
tallades ben fresquetes! Un avituallament
que va recarregar les
piles pel tram final de la ruta. El
dia es va anar arreglant, i el Sol
apretava de valent quant el grup
va creuar el poble de Renau.
Cap a quarts de dues del migdia,
tal i com estava previst, el grup
de la ruta llarga vàrem fer una
entrada gloriosa al poble del
Catllar, tot just per retrobar-nos
amb els companys de la ruta
curta, formada fonamentalment
pels més petits de l’Agrupament
i les seves respectives famílies,
que feia estona que estaven
jugant als gronxadors.
Estil “Astèrix”
Com si d’una aventura d’Astèrix
es tractés, el dia va acabar amb
un dinar de germanor al parc
de la Torre d’En Guiu, gaudint
d’una estona agradable, tot xerrant
dels detalls del dia i també,
del que han estat aquestes estones
compartides en l’aniversari
de l’Alverna.
Amb les botes posades i en companyia
de bons amics, se us acut
una manera millor de tancar els
actes del 40è?
5

Castors
LLOPS / DAINE DAINES
6
L’EQUIP DE CAPS 2009/10
Alba Al Suanes Larena, 23 anys. Mestra d’educació infantil. 4t any com a cap, primer a castors. L’any passat
estava esta a l’equip de suport. Va entrar al cau fa molts anys com a castoreta en la primera època en que aquesta unitat va
estar esta estaar
oberta. Ha tornat a castors per tancar el seu propi cercle i aportar la seva experiència. A més, és la nova tresorera
de l’agrupament.
l’ ’a
Mar Ma Solé i Morgades, 21 anys. Educadora social. 3r any com a cap, segon a castors després d’haver estat
l’any y passat a ràngers. Va entrar al cau l’any 98, a tercer de llops, i ara retorna a la branca on va “debutar” com a cap, on
aportarà aporrt
els seus coneixements de la unitat.
Sergio Se e González Blanco, 19 anys. Estudiant de Física. 1r any com a cap i primer any a l’Alverna.
Cambrilenc Cam C b de naixement, ha vingut a parar a l’Alverna gràcies a la seva amistat amb el Dani, l’ex-cap de castors.
Aportarà Apor il•lusió i noves maneres de fer a l’equip.
OBJECTIUS: La neteja, l’autonomia i la bona acollida són els principals objectius de l’equip de castors, que també procuraran treballar
els valors i iniciar els castorets en el caminar.
Ariadna Ar Puig Roig, 20 anys. Estudiant de magisteri d’educació física. 2n any com a cap de llops, la unitat on va
començar come com com a daina de primer any fa ja 13 anys. Serà la cap que doni continuïtat a l’equip de l’any passat.
Maria Ma M Medina Vallès, 21 anys. Estudiant de música. 3r any com a cap i primer a llops després d’haver
pas ppassat
ss per ràngers i per castors els dos darrers cursos. Va entrar al cau com a guia de 3r l’any 2001. Tot i el seu exili musical
a Bar BBarcelona,
la Maria seguirà aportant grans dosis de treball i el seu somriure característic a llops.
Georgina Gee
Olivé Figuerola, 19 anys. Estudiant de batxillerat. 2n any com a cap i primer a la unitat de
llops llo llops. Després del primer any d’aterratge a l’Alverna provinent del món dels esplais, la Georgina arriba a llops per aportar
la fr fre frescura de la cap més jove de l’agrupament.
Pere Pe e Grané Feliu, 20 anys. Estudiant de Sociologia. 1r any com a cap i l’últim en incorporar-se al consell
de dde
ccaps
alvernià. Va entrar a segon de llops, però va interrompre la seva vida d’escolta a tercer de pioners. Després d’un
parè parèntesi de 3 anys, i d’un parell d’experiències com a cap de suport el curs passat, el Pere ha tornat finalment a l’Alverna
per ddesenvolupar
la seva nova tasca de cap.
OBJECTIUS: Potenciar els hàbits d’ordre i neteja i l’autonomia a través d’eixos d’animació que motivin als nens/es. Donar a conèixer
altres entitats i aconseguir que agafin gust per caminar seran les altres prioritats dels caps juntament amb afavorir un
bon creixement personal dels infants.
RàNGERS / NO NOIES GUIES
L’EQUIP DE CAPS 2009/10
Blanca Bla Domingo Espuís, 24 anys. Tècnica de diagnòstic per la imatge. 6è any de cap, primer a ràngers.
Desp Després de 3 anys a llops i d’un a l’equip de suport, la Blanca va passar el curs passat a castors. Enguany, deixa les unitats
més
s petites i arriba a ràngers on aportarà la seva veterania. Va entrar al cau a 1r de pioners l’any 99.
Gemma Ge em Vendrell Rosell, 21 anys. Estudiant d’arquitectura. 3r any com a cap, i tercer any en una unitat
diferent. dife er Aquest any arriba a ràngers després d’haver passat per pioners i per llops. Compaginarà la seva tasca a la unitat
amb ambb
el càrrec de Cap d’Agrupament. Va entrar al cau el 98-99, a tercer de llops.
Lluís Ll lu Vendrell Siurana, 22 anys. Estudiant de biologia. Primer any com a cap. Tot i tenir un llarg passat
alve alvernià, l el Lluís es va prendre un parèntesi escolta, i aquest any finalment torna per poder fer de cap i donar les idees noves
pròp pròpies d’un cap de primer any.
OBJECTIUS: Aconseguir que el grup estigui cohesionat, mostrar-los la realitat que es trobaran al carrer, donar als nens/es visió d’agrupament
i aconseguir el respecte entre ells. A més, volen recuperar el pionerisme i el servei a més de d’aprofitar les rutes per
conèixer l’entorn a través de tallers.
PIONERS / CARAVEL . PIONERS / CA LES
Rat Ra Mas Sala, 20 anys. Estudiant de publicitat i relacions públiques. És el seu segon any com a cap, i continua a la
unit unitat on va començar l’any passat per tal de donar continuïtat. Va entrar al cau el 1r any de llops, de manera que tot i la seva
jov joventut e porta ja una llarga trajectòria al cau.
Arcadi Ar r Cornadó Royo, 24 anys. Mestre d’educació física. Sisè any com a cap. Va iniciar la seva aventura com
a ccap
a ràngers, i després d’un any a l’equip de suport, va anar a parar a llops per passar dos anys i acabar tornant, el curs
passat, pas passsa
a ràngers. Va entrar a l’Alverna a tercer de llops, fa ja 15 anys, i serà la veu de l’experiència a l’equip de pioners. A
més,
és secretari d’agrupament i animador de la fe.
Mèlodie Mè M
Jarma Rovira, 21 anys. Estudiant de Relacions Laborals. 2n any com a cap, provinent de llops. Va arribar
a l’Alverna l’Al gràcies a la seva amistat amb la Mar, i serà la cara més nova de l’equip de caps de pioners, on podrà demostrar els seus
conei coneixements de la societat.
OBJECTIUS: Aconseguir una bona dinàmica de treball de manera progressiva i cohesionar un grup molt desigual a nivell d’edats seran les
prioritats dels caps. A més, intentaran buscar espais de reflexió personal per als nois i noies i fomentar l’actitud de servei a
partir de les descobertes.
7

TRUC
8
L’EQUIP DE CAPS 2009/10
Albert Alb Claramonte Rosa, 25 anys. Gairebé Fisioterapeuta i vetllador. 7è any com a cap, havent passat
per rràngers
i l’equip de suport. Després de fer de segon animador dels truc 1 el curs passat per tal d’agafar experiència i
donar dona un cop de mà al Ramon, aquest curs emprèn el seu bienni d’animador amb el Truc’92 mentre compleix el seu tercer
any
ccom
a Cap d’Agrupament. Va entrar al cau a tercer de llops el 1994.
Ramon Ra Grau Bernad, 26 anys. Fa ja 19 anys que volta pel cau, tot i que ha tingut alguns “anys sabatics”.
Com a cap, ha passat per ràngers i pioners i ha sigut cap d’agrupament. L’any passat va tornar al cau per assumir la feina
d’animador d’ani de truc, amb qui aquest any complirà el segon curs.
OBJECTIUS: Donar la màxima autonomia als seus trucaires i intentar afavorir que puguin desenvolupar les seves inquietuds tan
personals com grupals. Seran els mateixos trucaires qui defineixin els seus propis objectius.
equip de suport
Luisja, Fred, Marta, Toni, Joan, Olga i Llívia
caps a l’exili: I a més, tenim una sèrie de caps a l’exili repartits pel món (Barcelona, Madrid, Xile i Argentina), que donen alguns
consells i opinions des de la distància: Aleix, Núria, Paula i Dani.
Els Pioners i les Caravel·les deixen petjada reforestant el Francolí
El dissabte 23 de gener, els pioners i les caravel·les van
passar el matí plantant diferents arbres, arbusts i plantes
a la llera del riu Francolí col·laborant amb el GATA i
l’associació Aurora. A més de la reforestació, els nois i
les noies van poder conèixer algunes coses d’aquestes
dues entitats. Va ser la primera de les diverses descobertes
que aniran fent de cara a trobar la manera com
els agradaria deixar petjada a la vida.
El dia 20 de novembre, a les 7 de la tarda, ens
tornàvem a trobar a l’aula de la facultat de lletres
que ens ha acollit en la celebració de molts
actes del 40è aniversari. En aquesta ocasió, el
motiu era la xerrada-taula rodona-intercanvi
d’experiències, que ens havien preparat sota el
títol “L’educació vivencial”.
Els participants i ponents eren: Pau López, antic
responsable de formació de Minyons; Lídia, professora
de l’Escola la Vitxeta de Reus; i Xavier,
pare implicat en una educació alternativa.
Els tres participants van fer exposició de les
seves pròpies experiències; totes tenien en
comú la importància de la vivència personal
com a font bàsica de la formació de l’individu,
ja sigui en el marc del temps de lleure, de l’escola,
o a la família.
En primer lloc va intervernir en Pau López qui,
com sempre, introduïa el tema a exposar de
forma amena i atractiva. Destacava la importància
i validesa actual de la manera de
treballar de l’escoltisme, ressaltant
especialment la implicació de tots.
Comparava la formació amb un
tamburet de tres potes: calia
treballar-les totes, i si una es
desatenia quedava coix i, per
tant, alguna cosa fallava. Calia
incidir en els tres àmbits: biològic,
social i psicològic.
A l’escola La Vitxeta, que és
de nova creació, van optar per
aplicar el descobriment i el treball
personal com a base de la
formació, això vol dir que no tenen
llibres escolars, la qual cosa exigeix
molta dedicació de l’equip docent i complicitat
dels pares, cosa que no sempre és possible. Es
basen en un treball continuat, sempre interelacionat,
que a través de la vivència i l’experimentació,
els alumnes assoleixen els mateixos
continguts o fins i tot més, que amb l’ense-
Taula rodona “L’educació vivencial”
La vivència fa
que els coneixements
s’interioritzin molt més i que,
per tant, els conceptes assolits
fruït de l’interès, el treball
personal i el descobriment,
arrelin més en els
alumnes.
nyament convencional. La vivència fa que els
coneixements s’interioritzin molt més i que per
tant, els conceptes assolits fruït de l’interès, el
treball personal i el descobriment arrelin més
en els alumnes.
Els pares que han optat per no escolaritzar els
seus fills i donar-los ells la formació “acadèmica”,
parteixen una mica de l’estil de l’escola La
Vitxeta, però amb la diferència que els nens
no assisteixen a cap escola convencional.
Un grup de pares s’ho va plantejar,
van recollir informació i van prendre
aquesta decisió que tot just
comença. Es van agrupar i actualment
treballen amb un grup
d’uns 10 nens.
Hi va haver força intervencions
dels assistents. L’àmbit
més desconegut és el que
va plantejar més qüestions,
sobretot per aclarir dubtes
respecte a l’assoliment dels
coneixements bàsics en matèria
acadèmica, en les experiències
més allunyades del que solem
viure quotidianament.
Tots vam sortir amb un bon regust, dóna gust
poder parlar de temes interessants en un clima
de cordialitat i amb una bona participació.
CARME MIQUEL
9

10
“Per tothom
que ha anat
a l’Alverna,
hi ha un
abans i un
després”
Si haguéssim de posar noms
a la creació de l’Agrupament
Alverna, aquests
serien els de Ricard
Espinosa, Enric Rovira, Josep Ma.
Pastrana i Pare Maties. Els tres primers
ens expliquen com es va crear
aquesta entitat, mig per casualitat.
L’Enric Rovira va fer cap al convent
dels Caputxins cercant un local per
un grup de joves. Va ser el pare
Maties, superior o Pare Guardià en
aquella època, el que li va proposar
de fer un servei als infants creant
un grup escolta. L’Enric, que venia
de l’Agrupament Robert d’Aguiló
i ja havia fet la formació per fer
de cap, va animar a dos dels joves
d’aquell grup, el Ricard i el Josep
Maria, a posar en marxa una unitat
de ràngers. Segons ens comenta
ara el Josep Ma. Pastrana es van
apuntar el primer any entre 14 i 15
nois, “la majoria vinculats al propi
convent dels Caputxins”.
Entrevistem...
ENRIC ROVIRA
JOSEP Ma. PASTRANA
RICARD ESPINOSA
El nom de l’Agrupament també
es deu al Pare Maties. Alverna és
una muntanya de la Toscana molt
important pels Franciscans per la
relació que va tenir en la vida de
Sant Francesc d’Asís.
“Pique” amb Robert d’Aguiló
Els protagonistes de la nostra història
d’avui ens comenten com va
caure la notícia de la creació del
nou Agrupament a Robert d’Aguiló.
Josep Ma. Pastrana ens parla d’un
important “pique” i que “ens van
titllar d’elitistes”, davant el fet que
s’anava a un barri “de rics”. Tot i
que l’escoltisme d’aquells temps
s’associa a la classe mitja, intellectual
i catalanista, els nostres protagonistes
compareteixen orígens
sociològicament molt més humils
i tots tres eren treballadors des
dels 15 anys, no pas universitaris
com la majoria dels caps d’altres
agrupaments. En tot cas, a Robert
d’Aguiló patien un greu problema
d’espais, de metres i de dispersió,
ja que no tenien totes les unitats
en un mateix lloc, mentre l’Alverna
disposava d’uns locals cèntrics i
amb moltes possibilitats.
En un principi, l’Agrupament es va
situar a l’entrada, a la dreta, de la
part de l’edifici que tocava a l’Avenida
de Conde Vallellano, que és
com es deia abans. Aviat, però els
Pares Caputxins van cedir a l’Agrupament
el primer pis de l’edifici
que, com ens explica Enric Rovira,
era tot diàfan i “nosaltres vam fer
el nou Agrupament, jo mateix vaig
dissenyar els espais per a totes les
unitats i fins i tot vam preveure un
laboratori de fotografia”.
I amb tendes de l’OJE!
Els tres expliquen que els començaments
van ser molt durs perquè “no
teníem ni un duro i fins i tot havíem
de demanar les tendes a l’OJE
per sortir d’excursió”. En Pastrana
i en Rovira comenten mig rient
que coneixien el responsable del
material de L’Organización Juvenil
Espanyola d’inspiració feixista i “ens
deixava tendes”, per cert sembla
ser que alguna d’elles algun dia ja
no va tornar al seu lloc d’origen i es
va quedar a l’Alverna, “va ser després
d’una sortida d’Agrupament”.
Ens expliquen més endavant amb
quina sorpresa van viure el ràpid
creixement de l’Agrupament. De
seguida es van crear les unitats de
pioners i llops i fent memòria entre
els tres recorden a “la Rosa Ma.
Echagoyen, la Isabel Bitria i l’Albert
Civit com a caps, i entre altres,
el Jordi Vives, el Ton Del Amo, el
Josep Anton Bitria, el Lluís Vilarroya,
els Casadevall, els Cañadó, Jaume
Francesc...”.
En principi només es van fer unitats
de nois, no va ser fins al quart
any que es van començar a muntar
unitats de noies, “en principi
separades de les dels nois”. Segons
ens expliquen els nostres protagonistes,
la pròpia realitat va portar
cap a aquesta nova etapa, “la gent
també volia portar les filles!”.
“Jo només vivia per això”
Els tres coincideixen que l’Alverna
ha estat molt important per la seva
trajectòria personal. Qui es mostra
potser més explícit és Josep Ma.
Pastrana, “la il·lusió que vaig tenir
va ser... em va canviar la vida”. I afegeix
tot assenyalant a l’Enric Rovira
que “aquest senyor va ser com un
salvador per a mi, Déu-n’hi-do les
ganes que li vam fotre..., jo només
vivia per això!”. Enric Rovira també
subscriu aquestes paraules, “ens
ho vam prendre amb molt d’interès”.
I el Ricard Espinosa encara va
molt més lluny: “Per a tothom que
ha anat a l’Alverna hi ha un abans
i un després. L’Alverna ens ha marcat
a tots, segur”.
“Encara faig algun 3.000 m”
Els tres també coincideixen en què
l’Alverna els hi va donar molt i que
els va fer més sensibles en tot allò
que es relacionava amb el catalanisme,
la llengua i la natura. Els dos
primers aspectes tenien en aquells
temps molta més importància que
la que puguin tenir avui. “Ja al
principi es feia tot en català, només
gràcies a estar sota la tutela de l’església,
però es feia tot en català”.
L’estimació per la natura és un altre
dels aspectes que els va aportar
l’Alverna, “jo avui encara faig algun
3.000” ens diu Josep Ma. Pastrana.
Tot i ser conscients que els temps
han canviat molt, refermen que
l’escoltisme avui encara és útil, tot i
que com ens diu el mateix Pastrana
“abans hi havia moltes menys coses”
i per tant, possiblement tenia un
significat diferent: “abans només hi
havia els que anaven a les discoteques
de Salou, i nosaltres que teníem
unes altres inquietuds i anàvem
a les festes majors i a fer pinya als
Xiquets”.
Dit així potser les coses no han canviat
tant, no?
Els tres entrevistats, posant fulards,
Barrulles, 1970.
11

El passat dissabte 12 de desembre es va realitzar, a
l’aula de reunions de Lletres, l’assemblea ordinària
de l’Associació d’Antics i Amics de l’Alverna, la qual
va comptar amb la participació d’una vintena de
socis i sòcies.
Els diferents punts de l’ordre del dia anaven enfocats
a valorar el primer any de l’associació, l’estat
de comptes, el pressupost i, sobretot, els objectius i
l’activitat que s’ha de dur endavant pel futur immeditat.
El Txus i el LuisJa, de l’Equip de l’Associació,
van fer una valoració de les gestions legals sobre
els estatuts els quals ja han estat presentats a la
Generalitat. També van informar que restava pendent
el registre d’associacions de l’Ajuntament.
Repàs del que s’ha fet
Tot seguit, es va fer un repàs per comissions del
que s’havia fet fins ara durant aquest
primer any, començant per la del 40è
aniversari que va valorar molt positivament
tots els actes, i en especial,
l’esforç dels caps de l’Agrupament.
La comissió d’Arxiu va dir que després
d’una primera embranzida per
empaquetar tot el que van trobar als
antics locals, ja no havien fet res més
a l’espera de com s’organitzaven els nous espais de
l’Alverna.
12
II Assemblea d’Antics i Amics
Actualment l’Associació
té 50 socis, que suposen
el principal ingrés
econòmic, i no s’han
demanat subvencions
I per últim va intervenir la comissió de Comunicació
que va dir que tot i les mancances s’havia tirat
endavant la revista TICS que ha d’esdevenir una
eina de comunicació del món alvernià, valorant que
trametent-la en format digital no la llegia tothom,
i que s’estava estudiant editar-la en paper. També
es va comentar la tasca feta pel Xavier Abelló per
fer arribar als mitjans de comunicació l’activitat de
l’Alverna.
L’Estat de comptes
L’Estat de comptes del 2009 va ocupar una bona
estona al LuisJa, el qual va informar que actualment
l’Associació té 50 socis, que suposen el principal
ingrés econòmic, i que no s’han demanat subvencions
perquè s’han de justificar amb activitats concretes.
Pel que fa a les activitats efectuades, fonamentalment
al voltant del 40è aniversari, aquestes no
han generat moviments econòmics
donat que han estat comptabilitzades
per l’agrupament. També va dir que
l’elaboració de samarretes de l’associació
ha suposat una inversió que
s’amortitzarà en els propers anys. I
per últim, va informar de l’aportació
econòmica al fons econòmic per l’adquisició
dels locals de l’Alverna. En
relació a aquest fons es va comentar la importància
del fet que estigui en un compte a part del de la ges-
tió ordinària, per donar transparència davant de les
administracions i per obtenir una major rendibilitat.
El pressupost pel 2010 es va aprovar amb un moviment
previst de 8.300 euros, pendent d’ajustar la
incorporació d’una partida per a l’edició de la revista
TICS en paper.
I ara què?
Per últim, es va tractar el tema estrella de l’assemblea:
I ara què? amb el propòsit de marcar els objectius,
les actuacions i l’organització de l’Associació
pel futur immediat. Es va valorar que després d’una
etapa d’excepcionalitat, amb el canvi de locals i els
actes del 40è aniversari, calia centrar l’orientació de
l’associació i el seu encaix amb l’Agrupament.
Es va debatre que els objectius principals eren
donar suport a l’Agrupament per a l’adquisició
d’uns locals de propietat i potenciar tot el que gira
al voltant del mon alvernià. Es va llençar la idea
d’elaborar un pla estratègic per als propers 4 o 5
anys, que definís fonamentalment el model de relació
amb l’agrupament per a l’adquisició dels futurs
locals, i també els objectius generals i accions per a
aquest període de temps.
Reorganització de les comissions
Pel que fa a les comissions, van quedar de la
següent manera: La de Comunicació, la d’Arxiu i
la d’Activitats. Els membres de la dissolta comissió
del 40è aniversari van passar a la nova comissió
d’Activitats, que treballaria per organitzar una o
dues activitats a l’any, ja sigui per obtenir fons o
per potenciar les relacions socials de l’associació.
També és va crear una comissió especial per elaborar
un esborrany del Pla Estratègic que es pugui
debatre en assemblea durant l’any 2010, a la qual
s’hi van apuntar el Xavier Fort, el Txus Manjón i el
Màrius Castellví, però que resta oberta per alguna
incorporació més.
L’Equip de l’Associació va proposar cobrir la figura
de Vicepresident, que ja es contempla als estatuts,
per reforçar l’actuació d’aquest òrgan de govern.
Es va proposar el Joan Olivan per ocupar aquest
càrrec, el qual va ser ratificat per l’assemblea per
aclamació.
I com que es va fer tard, es va tancar l’assemblea
sense fer el “vi dolç”, quedant el pica-pica sobre la
taula per una millor oportunitat.
Si anaves al Cau els dissabtes,
si vas descobrir la natura a les seves excursions,
si vas arrelar-te al país amb les seves descobertes,
si i va vas créixer amb les seves activitats, o senzillament, creus que una
entitat com l’Agrupament Escolta i Guia Alverna val la pena...
aleshores, al a no ho dubtis, fes-te de l’Associació d’Antics i Amics de l’Alverna!
Faràs pinya amb els del Cau.
Preu Pr Preu qquota
trimestral des de 15 euros.
Desca DDescarrega’t
el full d’inscripció al web de l’Associació
http:// http://www.aeigalverna.org/anticsiamics/docs/inscripcio.pdf
i fes-lo
arribar a l’Agrupament els dissabtes a la tarda, Av. Anton
Ma. Cla Claret, quarta planta de l’edifici de l’antiga universitat, o envia’l
escane escanejat a l’adreça electrònica anticsiamics@aeigalverna.org.
13

Vam començar a col·laborar amb
els Reis d’Orient els de la unitat
de Pioners, el gener del 1973
o 1974. Anys més tard ho va
reprendre la unitat de Pioners-
Caravel·les.
El sistema d’avançada
El primer any només vam collaborar
amb un dels Reis d’Orient,
amb el seu patge. Només vam
poder posar a disposició del Rei
un cotxe, per acompanyar-lo a
ell i al patge de casa en casa. Per
guanyar temps, un parell de pioners
ens avançàvem, a peu, per
avisar la família de la imminent
arribada del Rei i seguidament
ens esperàvem, al carrer, per
indicar al conductor la situació
exacta del portal. Mentre el Rei i
el patge pujaven al pis i repartien
els regals, nosaltres anàvem a
14
L’Alverna amb els Reis Mags
peu a la següent casa.
Els anys següents es va mantenir
el sistema d’avançada, primer
pedestre, més endavant amb
motocicletes, encara que ja collaboràvem
amb els 3 Reis. Però
no anaven junts, sinó que cada
Rei, amb el seu patge, feia un itinerari,
per arribar a més famílies.
Alguns anys, el matí del dia de
Reis també els acompanyàvem
a repartir regals per les cases i,
alguna vegada, també es va fer
al local d’alguna entitat (com la
Colla Jove o a La Móra), repartint
així joguines a molta canalla
alhora.
Els que acompanyaven als Reis
es vestien a l’estil oriental, per
no desentonar. Es va començar
llogant l’equipament (vestits,
Els Reis a la Móra, el 1976.
a Reus; perruques, a cal Llort;
joies), però amb els anys i la
col·laboració d’algunes mares es
va anar adquirint roba i confeccionant
vestuari propi (que es
desava tot l’any a casa dels pares
del Josep Ma. Borrut, passant
abans per la tintoreria); uns pares
que tenien botiga de bijuteria (els
Feliu del carrer Sant Agustí) deixaven
les “joies” i així fins completar
un magnífic abillament.
Algunes anècdotes
Els Reis no són els pares
Un any el germà petit d’un dels
pioners anava enganyat: uns mals
companys de l’escola li havien
explicat que els Reis eren els
pares i s’ho havia cregut. La nit
de Reis un dels Reis, amb el seu
patge, el va despertar al seu llit
i va quedar demostrat que els
companys anaven errats o l’havien
volgut ensarronar: l’evidència
va proclamar la veritat.
Reis i Pare Noël
Un altre any, un nen que vivia
al nord de França va passar les
festes de Nadal a Tarragona, a
casa d’uns familiars, i per Reis ja
havia de ser a casa seva. Al nord
de França els regals els reparteix
Sant Nicolau, un bisbe de l’Àsia
Vam aconseguir que els
3 Reis d’Orient avancessin
el seu viatge a
Tarragona
Menor jubilat, antic col·laborador
dels Reis d’Orient que els ajuda
al nord d’Europa i d’Amèrica (en
alguns països li diuen Santa Claus,
una derivació anglo-germànica
de Sant Nicolau), i que ho fa per
Nadal (en francès Nadal es diu
Noël, d’aquí ve Pare Noël). Com
que aquell xiquet, per Nadal,
estava a Tarragona, no veuria el
Pare Noël (tot i que segur que va
passar a deixar-li regals per casa)
i, quan estigués a França per
Reis, no veuria els Reis d’Orient,
que allí no hi passen, doncs ho
tenen delegat en el Pare Noël.
Vam aconseguir que els 3 Reis
d’Orient avancessin el seu viatge
a Tarragona i que, la vigília
de Nadal, portessin personalment
alguns regals a aquell nen.
Sense patges ni cavalcada, doncs
la comitiva no estava encara formada,
però els 3 Reis hi van ser.
Ardenya, ben buida
Uns dies més tard, la vigília de
Reis, vam acompanyar els 3
Reis a Ardenya, un petit nucli
de cases, agregat de La Riera, a
mig camí del Catllar. Només els
vam poder oferir dur-los en un
Diane 6, això sí, descapotable (el
sostre de lona s’enrotllava com
una llauna de sardines clàssica).
El cap de pioners que conduïa el
cotxe es va posar un turbant, per
conjuntar amb els vestits dels
Reis, naturalment orientals. Els
nens i nenes del poblet van esperar
el cotxe a la carretera, amb
torxes d’espígol enceses, doncs
era el capvespre. Ja al poble, els
Reis van sortir a la finestra d’una
casa de la plaça, per dirigir unes
paraules a la mainada, però ho
van haver de deixar estar: algú,
amb bona intenció, havia fet córrer
la veu que, si els Reis no
trobaven cadascú a casa seva, no
els deixarien cap regal, amb tant
d’èxit, que la plaça era ben buida.
Això sí, a l’entrada de cada casa hi
van trobar tota la família, ja que
ningú volia perdre’s cap regal.
Compte amb el suro!
Aquell mateix dia, un dels pioners
que col·laboraven amb
els Reis, volent afegir-se al seu
seguici amb aparença africana,
es va mascarar amb el procediment
rudimentari de cremar un
tap de suro i fregar-se’l per la
cara, ennegrint-la així. Amb les
presses, el suro encara era prou
calent per cremar-li la pell i es va
haver de deixar barba, doncs va
trigar en poder afaitar-se. Els Reis
d’Orient són savis, però sembla
que no són metges ni miraclers.
Convits temptadors
Des del primer any, moltes famílies
convidaven els Reis, patges
i acompanyants a tastar torró,
neules i cava. Refusar el convit
semblava poc educat, però aviat
es va comprovar que, tastant,
tastant, barbes i vestits s’anaven
omplint de molles de torró
i, el que era pitjor, el cava anava
pujant al cap de tothom. La solució
va ser acceptar educadament
els convits, però enduent-se torrons,
neules i ampolles per tastar-los
adequadament un cop
Tastant, tastant, barbes
i vestits s’anaven
embrutant i el cava
anava pujant al cap
acabat l’itinerari de repartiment
de regals. Una mesura prudent,
avançant-se als llavors infreqüents
controls d’alcoholèmia.
El treball de tombar per la ciutat
ajudant a repartir regals era
seguit, doncs, d’una improvisada
degustació, generalment al Balcó
del Mediterrani. Sempre quedava
algú prou serè per acompanyar
a casa a qui havia tingut
massa set.
JORDI OLIVAN
15

Tinc poca memòria, però escriure
sobre la meva experiència a l’Alverna,
després de quaranta anys,
em sembla un exercici fàcil. No
sabeu per què? Doncs perquè va
ser un període fascinant.
Començar és meravellós, però
també he de dir que en la primera
secció de pioners vam tenir
uns caps excepcionals: l’Albert
Civit, el Josep Ma. Pastrana i el
seu germà Carles eren dinamitzadors
de grup capaços d’entusiasmar
el més apàtic.
Els primers pioners
Aquest primer grup de pioners de
l’Alverna va funcionar i ho va fer
bé. Vam viure dos cursos increïbles.
El primer, guiat en solitari
per l’Albert Civit, i el segon any,
amb tres caps de luxe: l’Albert,
el Josep Maria i el Carles. Érem
quasi bé tots amics o coneguts i,
si no em falla la memòria, érem:
Josep Maria Borrut, Josep Maria
Benach, Carles Benach, Toni Pons,
Salvador Moreno, Albert Aranda,
Pep Anton Vítria, Mariano Garcia,
Toni Del Amo, l’Albert Vives i jo,
Jordi Vives.
Tot va començar a principis de
l’any 70 quan, en una reunió
batejada com a “pastilla”, l’Albert
ens va animar a engegar la secció.
La secció de ràngers ja havia
començat a principi de curs. Faré
un petit resum del que fèiem.
L’autogestió econòmica era un
dels principis del grup, és a dir,
que una de les nostres activi-
Records d’en Jordi Vives
tats era aconseguir diners. Com?
Fèiem de drapaires recollint
papers de diari i ampolles de
cava; ho fèiem amb un carretó
de ferro que tenia nom i, fins
hi tot, li cantàvem. Sisgaret li
dèiem. També actuàvem als
col·legis de monges
els dissabtes pels
matins, cantant
i actuant pels
nens i nenes, i
el primer curs
vam fer un festival
al cinema
de l’antiga Salle.
Per primera
vegada un cau
estava situat a la part
bona de Tarragona,
en ple Vallellano
Durant el segon
curs vam fer els mobles
del cau, atès que el primer any la
primera planta encara no estava
acabada (hi faltaven el envans).
Teníem una tauleta baixa de
menjador que era la joia de la
corona. L’acte d’inauguració va
Lluís Villarroya i Jordi Vives.
ser tan important que, fins hi tot,
al nostre cau, hi va fer cap l’arquebisbe
Pont i Gol.
Cal mencionar que el grup era
afeccionat a la fotografia. A partir
del segon curs els caus estaven a
la primera planta de l’edifi-
ci i fins hi tot teníem un
habitacioneta exclusiva
per al laboratori
fotogràfic. Per
primera vegada un
cau estava situat
a la part bona de
Tarragona, en ple
Vallellano, i en aquells
temps això significava
alt standing.
Potser no vam fer massa excursions,
i els dos camps d’estiu els
vam fer a Riudabella.
Teníem molt bona relació amb
les caravel·les del Robert d’Agui-
ló, i, com que érem molt decidits,
vam formar un grup de mim
-”Terratrèmol”-, que va actuar
moltes vegades, no només en
l’àmbit escolta, sinó que vam
actuar en teatres més seriosos.
Per alguna casa d’algú encara hi
deu haver algun cartell de l’actuació
al Teatre Bartrina de Reus. El
grup va començar fent esquetxos
que ens ensenyava l’Albert Civit, i
després ja em vam fer de creació
pròpia.
La promesa a l’hospital
En la primera excursió del segon
curs em vaig trencar la tíbia i el
peroné, a la Mola de Colldejou,
després d’una nit en un vivac precari
sota les parets, vora la canal
de pujada. Ens havíem perdut
de nit. El rescat va ser cosa sèria.
Plovent a bot i barrals em van
baixar en una llitera improvisada
fins a la Torre Fontaubella. Si el
grup era cohesionat, aquell accident
va enfortir més la dinàmica
del grup. Va ser molt emotiu fer
la promesa a l’hospital amb el
mestre de cerimònies Toni Achón,
aleshores cap d´agrupament.
D’aquest primer grup de pioners
van sortir els caps del segon grup.
Érem el Josep Maria Borrut, el
Toni Pons i jo mateix.
Els primers castanyers
Per acabar vull apuntar una anècdota.
Sabeu qui va començar a
vendre castanyes pels carrers
de Tarragona? Doncs va ser l’Alverna;
aquesta segona fornada
de pioners va instaurar aquesta
tradició. Vull recordar al Gabriel,
que ens va marxar massa aviat
d’aquest món i que va ser una de
les ànimes d’aquest grup.
El grup de mim Terratrèmol, a La Salle, el 1970.
M’agradaria acabar dient que
els primers veritables pioners de
l’Alverna van ser l’Enric Rovira, el
Josep Maria Pastrana i el Ricard
Espinosa.
Felicito tots i totes les persones
que han format d’una manera o
altra part d’aquesta gran família
que avui compleix quaranta anys.
I tampoc em vull deixar el pare
Maties, veritable ànima mater
de l’agrupament, el pare Joan -el
nostre consiliari-, i la comunitat
dels caputxins de Tarragona pel
suport incondicional que sempre
van tenir per l’escoltisme.
Sense ells el miracle de l’Alverna
no hagués estat mai possible.
Gràcies. Moltes gràcies.
16 17
JORDI VIVES

Des de la fundació de l’Agrupament,
el 4 d’octubre de 1969,
fins al final del 40è curs, l’estiu
del 2009, l’Alverna sempre
va estar acollit a l’edifici dels
Caputxins. La primera unitat fou
la de Ràngers, que utilitzava el
local dels baixos que hi havia
a l’entrada de la Rambla, a la
dreta de la porta de l’església.
Després, per la bona accesibilitat
s’hi va instal·lar la Frater
La 1a unitat fou la dels
Ràngers, que utilitzava
un local dels baixos
(Fraternitat Cristiana de Malalts
i Minusvàlids). Abans d’acabar
el curs 1969/70, ja funcionava
també una unitat de Pioners
i, en el curs 1970/71, s’afegien
el Llops i totes les unitats
femenines, Daines, Noies Guies
i Caravel·les. Es van instal·lar al
primer pis de l’edifici, encara
18
Els locals per on ha passat l’Agrupament
sense envans, perquè la majoria
de plantes s’havien deixat “diàfanes”,
mentre no tenien utilitat.
Quan l’espai va quedar condicionat
va ser inaugurat, solemnement,
amb la benedicció del
bisbe Pont i Gol.
Nova etapa al soterrani
Amb els anys, els Caputxins van
acollir més entitats, van llogar
plantes senceres de l’edifici per
a usos sanitaris i educatius, i van
anar reclamant part dels espais
cedits a l’Agrupament. Primer va
baixar la Secretaria a l’entresòl,
després la Intendència a Can
Seixanta i finalment, el 1987,
totes les unitats es traslladaren
a uns nous locals, construïts en
el soterrani. Aquestes obres es
van pagar entre els Caputxins i
l’Agrupament. També es va collaborar
econòmicament en la
cimentació del pati. La darrera
inversió la va fer el propi
Agrupament, amb una subven-
ció parcial de la Generalitat,
construint uns lavabos al pati.
En començar aquest nou curs,
el passat 10 d’octubre, s’ha fet
un trasllat simbòlic i emotiu a
uns locals provisionals cedits
per l’Ajuntament en l’antic edifici
de la Facultat de Lletres. Caps,
pares, mares, antics, amics i els
propis nois i noies de les unitats,
han aconseguit habilitar uns
locals que poden resultar prou
acollidors pels propers anys.
Un repte possible
No convé però, perdre de vista
l’objectiu que l’Agrupament es
va marcar en saber que havíem
de marxar dels caputxins: adquirir
uns locals propis. A nivell
econòmic és un repte molt gran,
però la col·laboració de tot l’entorn
de l’Agrupament, articulat
en la nova associació d’antics i
amics, i el suport de les institucions,
ha de fer-ho possible.
El sopar del 40è en imatges
Felicitats Alverna!
Les autoritats
La gresca de “La Burla”
Les primeres generacions
El present... i futur!!
És clar! Per això tanca el Bulli!
Pendents de tot

El sopar del 40è en imatges
La 1a fornada (1) La Gemma
La 1a fornada (2)
La 2a fornada