Temes 6_7 Ajuntament BCN.pdf - UGT Bombers de Barcelona

Tema 6 La Carta Municipal. Antecedents històrics. Principals continguts.
La Seguretat i la prevenció.
Tema 7 El Municipi: Elements que l’integren. Estructura política i
executiva de l'Ajuntament de Barcelona. El Programa d’Actuació
Municipal 2012-2015, especialment aspectes en matèria de prevenció,
Seguretat i Emergències

Normativa de referència
Constitució Espanyola Estatut d’autonomia
de Catalunya
Carta Municipal
Tram Estatal 2006
Carta Municipal
Tram Autonòmic 1998
Reglament Orgànic
Municipal

Marc Jurídic:
Articles 137 de la Constitució Espanyola i
2.3 Estatut d’Autonomia de Catalunya
art: 137 El Estado se organiza territorialmente
en municipios, en provincias y en las
Comunidades Autónomas que se constituyan.
Todas estas entidades gozan de autonomía
para la gestión de sus respectivos intereses
art: 2.3 Municipis, Vagueries, Comarques i
altres ens locals s’integren en el sistema
institucional de la Generalitat.

Art: 83.1 Catalunya estructura la seva
organització territorial en municipis i
vegueries
Art: 86.1 El Municipi és l’ens local bàsic de
l’organització territorial de Catalunya i mitjà
essencial de participació de la comunitat
local en els afers públics
El règim d’actuació de les entitats locals, i com
a tal la del Municipi, es Regula en la llei 7/1985
de Bases del règim local, modificada per la
11/99 Del 21 d’abril i per la 57/2003 de
Modernització dels Governs Locals

EL MUNICIPI
• ENTITAT BASICA DE
L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE
L’ESTAT
• ÉS UNA ENTITAT DE CARÀCTER
TERRITORIAL
• GAUDEIX D’AUTONOMIA DE GESTIÓ
• CANAL INMEDIAT DE PARTICIPACIÓ
CIUTADANA EN ELS AFERS
PÚBLICS

EL MUNICIPI
• ENS PÚBLIC, PERSONALITAT JURIDICA, TE
POTESTATS PÚBLIQUES, DRETS, DEURES.
• REGLAMENTARIA, TRIBUTARIA,
EXPROPIATORIA, SANCIONADORA.
• GAUDEIX D’AUTONOMIA PER LA GESTIÓ DELS
SEUS PROPIS INTERESSOS. GESTIONA AMB
AUTONOMIA ELS INTERESSOS DE LA
POBLACIÓ
• ADMINISTRACIÓ MÉS PROPERA AL CIUTADÀ,
FACILITA LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN ELS
AFERS PÚBLICS. FACILITA LA PARTICIPACIÓ
EN L’ADMINISTRACIÓ I EN L’ACTIVITAT
POLÍTICA

ELEMENTS CONSTITUTIUS
• TERRITORI
• POBLACIÓ
• ORGANITZACIÓ
DEL MUNICIPI

TERRITORI
• TERME MUNICIPAL ÉS L’ÀMBIT ESPACIAL ON ES
DESENVOLUPEN LES COMPETÈNCIES DEL
MUNICIPI
• ÉS CONTINU I FIXA, ENCARA QUE ES PODEN
DONAR SITUACIONS DE DISCONTINUÏTAT O
D’ALTERACIONS TERRITORIALS O CREACIÓ DE
NOUS MUNICIPIS
• CADA MUNICIPI PERTANY A UNA ÚNICA
PROVÍNCIA
• HA DE COMTEMPLAR LA PRESÈNCIA DE
UNA COL.LECTIVITAT, EXISTÈNCIA DE VALORS
HISTÒRICS I TRADICIONALS, I LA CAPACITAT DE
GESTIONAR ELS SERVEIS ENCOMENATS

LA POBLACIÓ
• CONSTITUÏDA PER LES PERSONES
INSCRITES EL PADRÓ MUNICIPAL, SON
ELS VEINS DEL MUNICIPI
• TAMBÉ VEÏNS AQUELLS RESIDENTS A
L’ESTRANGER INSCRITS AL PADRÓ
• VEÏ ÉS TOTA PERSONA NACIONAL O
ESTRANGERA QUE RESIDEIX
HABITUALMENT AL TERME MUNICIPAL I
FIGURA INSCRITA AL PADRÓ
• DRETS I DEURES
• PADRÓ MUNICIPAL

L’ORGANITZACIÓ DEL MUNICIPI
• SINGULARITAT DE L’AJUNTAMENT DE
BARCELONA, LLEI PRÒPIA, LA CARTA
MUNICIPAL (ARTICLE 89 ESTATUT)
• ÒRGANS POLÍTICS I ÒRGANS
EXECUTIUS, DOS ESFERES
DIFERENCIADES
• BARCELONA CAPITAL DE
CATALUNYA

Esfera Política
Esfera Executiva
Consell Municipal i
les Comissions
Govern Municipal
Comitè Executiu
Gerents
Treballadors/es
Municipals
FUNCIÓ
Òrgans deliberants
i de control
Direcció Política
Direcció Executiva
Administració

Resultats provisionals abans d'impugnació de PPC
Eleccions Municipals a Barcelona, 22 de Maig de 2011
Municipals Barcelona 2011
Partit Vots % Regidors
CiU 174.022 28,74 15
PSC-PM 134.084 22,14 11
PP 104.301 17,22 8
ICV-EUIA-E 62.939 10,39 5
Unitat per BCN 33.593 5,55 2

Resultats definitius desprès d'impugnació de PPC

Constitució Corporació Municipal 1de Juliol de 2011
(Reglamentariament 20 dies naturals desprès de les eleccions, encara que no és va poder constituir fins a l’1
de Juliol per el Recurs del PPC)
• Mesa d’edat (regidor/a més edat+ el/la de menys Edat+Secretari Municipal
• Lectura resultats electorals i proclamació regidors
• Jurament o promesa de regidors
•Proclamació formal de la constitució de la Corporació
Municipal de la ciutat de Barcelona
• Elecció de l’Alcalde (per majoria absoluta 21 regidors,
o el cap de la llista més votada)
• L’alcalde pren possessió i presideix el ple
• Discursos dels caps de llista, fixant la seva posició
• Discurs del nou Alcalde
• Finalitza la sessió

Funció
Ciutat
Districtes
Organització Política
Deliberant i de Control Govern
Consell Municipal
Comissions
President
Consell de Districte
Alcalde
5 Tinents d’alcalde
Comissió de Govern
Regidor de Districte
Consell de Districte Comissió de Govern

CONSELL MUNICIPAL
• INTEGRAT PER LA TOTALITAT DEL
REGIDORS ELECTES (41), PRESIDIT
PER L’ALCALDE
• ÒRGAN MÁXIMA REPRESENTACIÓ POLÍTICA DELS CIUTADANS EN EL
GOVERN DE LA CIUTAT
• 4 ANYS DE MANDAT
• CADA PARTIT CONSTITUÏEIX EL
RESPECTIU GRUP POLÍTIC MUNICIPAL
• AQUEST CONSELL ES REUNEIX UN COP
CADA MES EN SESSIÓ ORDINÀRIA.
PER PRIMERA VEGADA L’ALCALDE A DELEGAT LA PRESIDÈNCIA DEL
PLENARI DEL CONSELL MUNICIPAL , EN LA PERSONA DE JOAN
PUIGDOLLERS.

CONSELL MUNICIPAL
• Estableix les línies d’actuació municipal i resol les qüestions més
importants, amb funcions de tipus constitutiu, planificador,
reglamentari i fiscalitzador de la funció executiva.
• Funciona en plenari i en comissions
• Li corresponen les funcions atribuïdes per la Carta Municipal, que
a grans trets es poden concretar en:
Impulsar i controlar el funcionament dels altres òrgans de govern
Relacionar, delegar i/o transferir competències o funcions amb altres administracions
decidir sobre els trets característics i definidors del municipi, com ara el terme municipal,
l’escut, el segell i la bandera
aprovar i modificar el reglament orgànic i de les ordenances
aprovar els plans i programes generals d’actuació municipal
aprovar plans i normatives urbanístiques
aprovar els pressupostos i comptes de la corporació municipal i la gran contractació

ALCALDE
• ELEGIT PER ELS REGIDORS PER MAJORIA
ABSOLUTA
• SI NO S’ACONSEGUEIX QUEDA PROCLAMAT
EL CAP DE LA LLISTA MES VOTADA
• COM A PRESIDENT DELS ÒRGANS DE
GOVERN, CONVOCA, PRESIDEIX LES
SESSIONS I FIXA ORDRE DEL DIA
• COM A CAP DE L’ADMINISTRACIÓ ASSUMEIX
LA DIRECCIÓ, IMPULS INSPECCIÓ DELS
SERVEIS MUNICIPALS,COMANDAMENT
SUPERIOR PERSONAL, DESPESES

ALCALDE
• PODER RESIDUAL, ASSUMEIX LES
ATRIBUCIONS NO CONFERIDES A ALTRES
ÒRGANS MUNICIPALS.
• LA CARTA MUNICIPAL LI PERMET DELEGAR
TOTES LES SEVES ATRIBUCIONS MENYS:
ORGANITZAR L’ADMINISTRACIÓ TANT POLITICA COM
EXECUTIVA (ELS CARRECS DIRECTIUS DE L’ADMINISTRACIÓ)
NOMENAMENT I CESSAMENT DE TINENTS D’ALCALDE,
REGIDORS (EXECUTIUS, DE DISTRICTE, PRESIDENTS...)
DICTAR DECRETS I BANS
RECORDEU SEGONS LA CARTA MUNICIPAL EL GOVERN DEL
MUNICIPI DE BARCELONA CORRESPON:
L’ALCALDE O ALCALDESSA
EL CONSELL MUNICIPAL
LA COMISSIÓ DE GOVERN
ELS PRESIDENTS I REGIDORS DE DISTRICTE
ELS CONSELLS DE DISTRICTE

TINENTS D’ALCALDE
• SÓN CINC
• COL·LABORADORS IMMEDIATS,
DIRECTES, I PERMANENTS DE
L’ALCALDE, EL QUAL ELS NOMENA I
REVOCA LLIURAMENT
• ATRIBUCIONS DELEGADES PER
L’ALCALDE
• SUBSTITUEIXEN L’ALCALDE EN
ABSÈNCIA, MALALTIA, VACANT

REGIDORS I DELEGATS NO ELECTES
• FUNCIONS DE FORMULACIÓ O DISSENY I
DESENVOLUPAMENT DE POLITIQUES
• TRANSMETEN LA VOLUNTAT CIUTADANA A LES DECISIONS
DELS ÒRGANS DE GOVERN.
• APROPEN L’ADMINISTRACIÓ ALS CIUTADANS.
• FUNCIONS RESOLUTORIES DELEGADES
PER L’ALCALDE

REGIDORS
• PRESIDENTS COMISSIONS CONSELL MUNICIPAL: IMPULS POLÍTIC
DIRECCIÓ I SEGUIMENT DE L’ÀMBIT PROPI DE LA COMISSIÓ QUE
PRESIDEIXEN
• REGIDORS DELEGATS: PROPOSTA I DIRECCIÓ DE LES
POLITÍQUES SECTORIALS PEL QUE FA A LES MATÈRIES QUE
TINGUIN ATRIBUÏDES ( HABITATGE, MOBILITAT, ETC...)
• NO ELECTES ANOMENATS DELEGATS. ACTUALMENT UNA SOLA
LA DELEGADA DE SALUD

REGIDORS
• PRESIDENT CONSELL MUNICIPAL DE DISTRICTE:
EXERCEIXEN LA PRESIDÈNCIA DELS ÒRGANS COL·LEGIATS DE
GOVERN DELS DISTRICTES (funcions de representació)
• REGIDOR DE DISTRICTE: EXERCEIXEN FACULTATS
DELEGADES PER L’ALCALDE EN LES MATÈRIES COMPETÈNCIA
DELS DISTRICTES (funcions executives)
• REGIDOR ADSCRIT DISTRICTE: AMB DELEGACIÓ DE FUNCIONS
DEL REGIDOR DE DISTRICTE, EL PRESIDENT DEL CONSELL DE
DISTRICTE O DE L’ALCALDE.

ULL ELENA
TURALLÓ
FINALMENT NO VA
SER REGIDORA

Comissions del
Consell
Municipal
Àrea de Presidència,
Règim Interior,
Seguretat i Mobilitat
Regidoria de
Presidència i Territori
Regidoria de Mobilitat
Comissionat de
Participació Ciutadana
Comissionat de
Relacions Institucionals
i Interadministratives
Organigrama Polític
Tinències
d’Alcaldia
Àrea d’Economia,
Empresa i Ocupació
Regidoria de Consum,
Comerç i Mercats
Consell Municipal
Alcaldia
Comissió de
Govern
Àrea d’Urbanisme,
Infraestructures,
Habitatge, Medi
Ambient, i Sistemes
d’Informació i
Telecomunicacions
Regidoria de Medi
Ambient i Serveis
Urbans
Comitè de
Govern
Àrea de Qualitat de
Vida, Igualtat i
Esports
Regidoria de Família,
Infància, Usos del
Temps i Discapacitats
Regidoria de Dona i
Drets Civils
Regidoria
d’Adolescència i
Joventut
Delegació de Salut
Comissionat
d’Immigració
Comissionat de la Gent
Gran
Àrea de Cultura,
Coneixement,
Creativitat i
Innovació
Regidoria d’Educació i
Universitats
Consells de
Districte

Ull
Substituïda
per Antoni
Vives

COMISSIÓ GOVERN
• INTEGRADA PER L’ALCALDE + 13 REGIDORS I UN NO
ELECTE ANOMENAT DELEGAT/A , ASSISTEIX EL GERENT
MUNICIPAL
• ORGAN COL·LEGIAT DEL GOVERN EXECUTIU MUNICIPAL
• ATRIBUCIONS DELEGADES PER L’ALCALDE I LES
ENCOMENADES PER LA CARTA MUNICIPAL
• EXAMINA I INFORMA ELS ASSUMPTES DE
L’ORDRE DEL DIA DEL CONSELL MUNICIPAL
• REUNIÓ PERODICITAT SETMANAL, CADA DIMECRES

COMITÉ DE GOVERN
• PRESIDIT ALCALDE + ELS 5 TINENTS D’ALCALDE
• ES L’ESPAI DE COORDINACIÓ I DIRECIÓ POLÍTICA
ASSUMEIX L’ANÀLISI I DECISIÓ POLÍTICA ABANS DE
LA DEFINICIÓ PRÈVIA A LA SEVA CONSIDERACIÓ
PÈR LA COMISSIÓ DE GOVERN I CONSELL
MUNICIPAL.(política d’inversions i subvencions,
supervisió de gestió municipal; seguiment programa
d’actuació municipal i de les mesures de govern PAM).

JUNTA PORTAVEUS
• INTEGRADA PER REGIDORS PORTAVEUS DELS
GRUPS MUNICIPALS, PRESIDIDA PER L’ALCALDE O
TINENT D’ALCALDE EN QUI DELEGUI. CADA GRUP POT
DESIGNAR UN PORTAVEU ADJUNT.
• ACORDS PER VOT PONDERAT
• CONEIXERÀ DELS ASSUMPTES TRACTATS EN LES
COMISSIONS DEL CONSELL MUNICIPAL, QUE HAGIN DE
SER SOTMESOS A L’APROVACIÓ DEL PLE.
• SERÀ INFORMADA DELS ASSUMPTES QUE SIGUIN
COMPETÈNCIA DE LA COMISSIÓ DE GOVERN PER
DELEGACIÓ DEL CONSELL PLENARI

COMISSIONS CONSELL MUNICIPAL (6)
• DESCARREGAR DE DEBATS EL CONSELL
PLENARI PER AGILITZAR EL SEU FUNCIONAMENT.
• FACILITAR INFORMACIÓ ALS REGIDORS.
• AFAVORIR CONSENS ENTRE GRUPS MUNICIPALS
• IMPULSEN, CONTROLEN I FISCALITZEN
L’ACTIVITAT DELS ÒRGANS DE LADMINISTRACIÓ
MUNICIPAL EXECUTIVA, FAN SEGUIMENT PERIÒDIC
DE L’EXECUCIÓ DEL PROGRAMA D’ACTUACIÓ
MUNICIPAL ( PAM), EN RELACIÓ AMB LES
MATÈRIES DE LA SEVA COMPETÈNCIA
• LES COMISSIONS DEL CONSELL MUNICIPAL
ASSUMEIXEN COMPETÈNCIES DECISÒRIES, DE
CONTROL I LES PRÒPIAMENT INFORMATIVES

• FUNCIONS RESOLUTÒRIES DE LES MATÈRIES EN EL SEU
ÀMBIT D’ACTUACIÓ ATRÏBUIDES PER LA CARTA MUNICIPAL,
PEL REGLAMENT ORGÀNIC I LES DELEGADES PEL PLE
MUNICIPAL ( autorització i adjudicació de determinats
contractes administratius i privats, aprovació inicial de les
ordenances i reglaments del seu àmbit)
• DICTAMINEN SOBRE ELS ASSUMPTES QUE S’HAN DE
SOTMETRE AL PLE DEL CONSELL MUNICIPAL, TOT I QUE
ELS SEUS DICTÀMENTS NO SON VINCULANTS

La composició de cada comissió ha de ser proporcional al nombre de regidors i
regidores que cada grup municipal té al plenari del Consell Municipal.
Exerceixen, en relació amb les matèries del seu àmbit d'actuació, les funcions
resolutòries atribuïdes per la Carta Municipal i pel Reglament Orgànic i les
delegades pel plenari del Consell Municipal. Dictaminen sobre els assumptes
que s'han de sotmetre al plenari del Consell Municipal, tot i que els seus
dictàmens no són vinculants. Impulsen, controlen i fiscalitzen l'activitat dels
òrgans de l'administració municipal executiva, i fan el seguiment periòdic de
l'execució del programa d'actuació, en relació amb les matèries de la seva
competència. Entre les seves funcions resolutòries destaquen l'autorització i
adjudicació de determinats contractes administratius i contractes privats, i també
l'aprovació inicial d'ordenances i reglaments relatius a l'àmbit material respectiu.
Comissió de Presidència i Règim Interior
Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació
Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient
Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació
Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports
Comissió de Seguretat i Mobilitat

ORGANITZACIÓ EXECUTIVA
• Encapçalada pel gerent municipal
• Divisions i òrgans integrats en la personalitat jurídica única de
l’ajuntament model de direcció gerencial i estan sotmesos a les
normes reglamentàries i de procediment pròpies de les
administracions públiques (Sectorials o Territorials)
• Òrgans dotats de personalitat jurídica diferenciada s’han creat o
estan participats pel Consistori per raons d’eficàcia en la gestió dels
serveis o activitats, son els organismes autònoms locals, les
societats privades municipals i les empreses mixtes, en funció de
les diferents modalitats de descentralització funcional.

Àmbit
empreses
Gerència del Districte
de Ciutat Vella
Mercè Massa
Gerència del Districte
de l’Eixample
Màxim López
Gerència del Districte
de Sants – Montjuïc
Francesc Jiménez
Gerència del Districte
de Les Corts
Josep García
Gerència del Districte
de Sarrià Sant
Gervasi
Carles Esquerra
Àmbit territorial
Gerència Adjunta de Coordinació
d’Empreses i Entitats Municipals
Ramon Massaguer
Gerència Adjunta de Coordinació
Territorial
Miquel Guiot
Gerència del Districte
de Gràcia
Montserrat Filomeno
Gerència del Districte
d’Horta – Guinardó
Carles Mas
Gerència del Districte
de Nou Barris
Juan C Altamirano
Gerència del Districte
de Sant Andreu
Salvador Coll
Gerència del Districte
de Sant Martí
Gemma Arau
Organigrama Executiu
Alcaldia
Gerència Municipal
Constantí Serrallonga
Gerència de
Cultura,
Coneixement,
Creativitat i
Innovació
Marta Clari
Àmbits d’actuació
Comitè Executiu
Gerència de
Qualitat de
Vida, Igualtat i
Esports
Àngel Miret
Gerència
Adjunta
d‘Urbanisme
Albert
Civit
Gerència de
Prevenció,
Seguretat i
Mobilitat
Joan Delort
Gerència
d’Hàbitat Urbà
Vicent Guatllar
Gerència de
Medi Ambient i
Serveis Urbans
Roman
Llagostera
Gerència
Adjunta
d’Habitatge
Antoni Sorolla
Gerència
d’Economia,
empresa i
Ocupació
Jordi Joly
Gerència de
Recursos
Joan Angulo
Gerència de
Recursos
Humans i
Organització
Carles Arias
Àmbits funcionals

GERÈNCIES SECTORIALS:
• DIVISIONS SECTORIALS, DIRIGIDES PER UN GERENT
• GERENTS RESPONSABLES DE LA GESTIÓ I EXECUCIÓ
DELS PROGRAMES APROVATS PELS ÒRGANS DE GOVERN
• ELS GERENTS PER DELEGACIÓ DE L’ALCALDE
ASSUMEIXEN GESTIÓ, ADMINISTRACIÓ ECÒNOMICA I
PERSONAL
• S’HA PRETÉS SEPARAR POLITICA DE FUNCIÓ GERENCIAL
• ELS REGIDORS DEIXEN DE SER RESPONSABLES DE LA
GESTIÓ ECONÒMICA I ADMINISTRATIVA, QUE PASEN A
MANS DELS GERENTS.

Relació de Gerències amb els seus gerents corresponents:
Gerent Municipal: Constantí Serrallonga
Gerent Adjunt Coordinació Territorial: Miquel Guiot
Gerent Adjunt de Coordinació d’Empreses i Entitats Municipals:
Ramón Massaguer
Gerent de Recursos: Joan Angulo
Gerent de Recursos Humans i Organització: Carles Arias
Gerenta de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació: Marta Clari
Gerent d’Economia, Empresa i Ocupació: Jordi Joly
Gerent Qualitat de Vida, Igualtat i Esports: Angel Miret
Gerent Habitat Urbá: Vicente Guallart
Gerent de Medi Ambient i Serveis Urbans: Román Llagostera
Gerent Adjunt d’Urbanisme: Albert Civit
Gerent Adjunt d’Habitatge: Antoni Sorolla
Gerent de Prevenció, Seguretat i Mobilitat: Joan Delort

L’ORGANITZACIÓ EXECUTIVA DE BASE TERRITORIAL
La base territorial de l’administració municipal executiva està formada
per deu districtes
dirigits per un gerent nomenat per l’alcaldia
Els districtes tenen competència en qüestions com ara urbanisme, la via
pública, el manteniment d’infraestructures, els serveis personals i la
població, entre moltes altres

ORGANITZACIÓ EXECUTIVA, LA DESCENTRALITZACIÓ
FUNCIONAL
• ÒRGANS INDEPENDENTS DOTATS DE PERSONALITAT JURÍDICA
DIFERENCIADA CREATS O PARTICIPATS PER L’AJUNTAMENT, PER
RAONS D’EFICÀCIA EN LA GESTIÓ DELS SERVEIS O ACTIVITATS,
PER PERMETRE LA COL.LABORACIÓ AMB ALTRES ENS PÙBLICS O
LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA
• ADCRITES A LA GERÈNCIA MUNICIPAL O A LES GERÈNCIES
SECTORIALS
• QUATRE TRES TIPUS:
a) ORGANISMES AUTÒNOMS LOCALS (INSTITUTS)
b) ENTITATS PUBLIQUES EMPRESARIALS EPEL’S
c) SOCIETATS MERCANTILS MUNICIPALS
d) SOCIETATS MERCANTILS D’ECONOMIA MIXTA

Organismes autònoms locals (OA):
1. Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMD)
2. Institut Municipal d'Educació de Barcelona (IMEB)
3. Institut Municipal d’Informàtica de Barcelona (IMI)
4. Institut Municipal d'Hisenda de Barcelona (IMH)
5. Institut Municipal d'Urbanisme (IMU)
6. Institut Municipal de Paisatge Urbà i Qualitat de Vida (IMPUQV)
7. Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB)
8. Institut Barcelona Esports (IBE)
9. Institut Municipal de Serveis Socials (IMSSB)
Institut i Agència adscrits al Consorci Sanitari de Barcelona:
- Institut de Prestacions d'Assistència Mèdica al Personal Municipal (PAMEM)
- Agència de Salut Pública (ASPB)

Entitats públiques empresarials (EPEL):
1. Institut de Cultura de Barcelona (ICUB)
2. Parcs i Jardins de Barcelona Institut Municipal (IMPJ)
3. Patronat Municipal de l’Habitatge (PMH)
4. Fundació Mies Van der Rohe
Societats Mercantils:
1. Barcelona de Serveis Municipals, S.A. (BSM)
2. Barcelona d’Infrastructures Municipal, S.A. (BIMSA)
3. Informació i Comunicació de Barcelona, S.A., SPM (ICB)
4. Barcelona Activa, S.A., SPM
5. SM Barcelona Gestió Urbanística S.A. (BAGURSA)

Gerència Municipal
Gerència de
Cultura,
Coneixement i
Innovació
Gerència
d’Economia,
Empresa i
Ocupació
Gerència de
Qualitat de Vida,
Igualtat i Esports
Gerència de
Recursos
Gerència de
Prevenció,
Seguretat i
Mobilitat
Gerència
d'Hàbitat Urbà
Organigrama executiu Instituts, EPE’s i Empreses
Institut de Cultura de Barcelona. Marta Clari
Institut d’Educació de Barcelona. Manel Medeiros
Institut Municipal d’Hisenda. Antoni Rodríguez
Institut Municipal de Mercats de Barcelona. Jordi Torrades
Grup Barcelona de Serveis Municipals (BSM). Ignasi Armengol
Barcelona Activa. Anna Mulero
Institut Barcelona Esports. F Javier Amador
Institut Municipal de Serveis Socials. Àngels Canals
Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. Ester Capella
Informació i Comunicació de Barcelona (ICB). Àngel Casas
Institut Municipal d’Urbanisme. Josep Maria de Torres
Institut Municipal del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida. Xavier Olivella
Patronat Municipal de l’Habitatge. Francisco Javier González
Institut Municipal Fundació Mies Van der Rohe. Lluís Hortet
Institut Municipal de Parcs i Jardins. Roman Llagostera
Grup Barcelona d’Infraestructures (BIMSA). Àngel Sánchez
Barcelona Gestió Urbanística (Bagursa). Francisco Arrabal
Institut Municipal d’Informàtica, Manel Sanromà

Segles IX-X:
L’autogovern de Barcelona en els segles, idees clau
Ciutat frontera baluard defensiu en front l’Islam.
Govern en mans dels Comptes i bisbes, aristocràcies militars i religioses.
Ciutat agrària lligada al camp circumdant pel seu abastiment ,tancada dins les
seves muralles.
Segles XI-XII:
Encara ciutat eminentment agrària.
Comencen a créixer nous grups socials de poder, mercaders i artesans.
Disputa tímida dels nous prohoms que acumulen fortunes monetàries i territorials
(rendistes). Gràcies a la seva capacitat econòmica poden ajudar a les empreses
militars i econòmiques dels prínceps (comte-rei), a canvi dels privilegis i protecció
del monarca, comença a forjar-se la capacitat d’autogovern de la ciutat.
Segles XIII-XIV:
Gran creixement demogràfic. Barcelona és converteix en un centre mercantil, Industrial
i financer de primer ordre. En aquells temps la meitat de la producció industrial catalana
s’exportava des de Barcelona. Creació dels Consolats del mar per tota la mediterrània.
Gran expansió comercial i militar.

Segles XIII-XIV:
L’autogovern de Barcelona en els segles, idees clau
Consolidació de les institucions d’autogovern: creació del Consell de Cent, institució més
representativa del dret propi especial de la ciutat.
El rei Jaume I en el 1258 estableix l’estructura bàsica del govern de la ciutat. Aquesta està formada per els
representants del monarca (Veguer i Batlle) dos oficials al servei del Rei.
Un Consell de vuit membres (Consellers), escollits per els prohoms de Barcelona amb mandat anual. Els vuit
Consellers i el Veguer escolliran una assemblea de ciutadans anomenats (Jurats), inicialment en nombre de 200.
L’any 1265 es redueix a 100 el nombre de Jurats de l’assemblea i a quatre el nombre de consellers.
Encara hi hauria una nova reforma el 1274, els prohoms consellers del veguer i el batlle passaven de quatre a
cinc i serien elegits anualment per una comissió de dos+deu, dotze prohoms, membres del Consell de Cent
elegits, el seu torn, pels cent Jurats.
Usatges de Barcelona, base del dret català i construcció d’un ordenament jurídic per protegir la vida i relacions
socials dels ciutadans de Barcelona.
Compilacions de les disposicions en el Llibre Verd de privilegis de la ciutat de Barcelona del 1345, usos, costums,
privilegis i ordinacions.
Dintre del Llibre verd està el Recognoverunt Proceres (1284), compilació del dret especial de Barcelona, que
recull dret de creació popular i d’expressió consuetudinària, fixat per escrit per prohoms i savis en dret de la ciutat

Sistema electoral de Cooptació: manteniment del status quo
al servei de la oligarquia dominant

L’autogovern de Barcelona en els segles, idees clau
Barcelona és converteix en centre decisiu de la corona d'Aragó, i per això el Comte
Rei li atorga l'autonomia fiscal i política.
Segles XIII-XVIII:
Aproximadament quatre segles i mig del govern del Consell de Cent a la ciutat.
Molts canvis polítics i econòmics.
Pèrdua de més de 10.000 habitants en un segle (XIV-XV) per la pesta.
Decadència, guerres i lluites per el poder, molt endeutament.
Barcelona i la mediterrània perden l' importància comercial i estratègica
enfront el descobriment del nou món, la nova ruta atlàntica.
El 1714 Felip V conquesta la ciutat, dissol les institucions d’autogovern.
L’Ajuntament Borbònic, el decret de nova planta. Uniformisme.
Segle XIX :
Gran creixement demogràfic. Recuperació econòmica basada en la reactivació
comercial i el procés d’industrialització. Un nou model constitucional (1812),
fi de la Monarquia absolutisme. Invasió Napoleònica.
Període lliberal, temps convulsos, naixement de la burgesia industrial i del
proletariat.

L’autogovern de Barcelona en els segles, idees clau
Finals del XIX i Segle XX
• Primers intents de recuperació de l’autogovern de Barcelona. Les
noves necessitats, la renaixença Catalana i el creixent poder de la
burgesia. Masses corses del govern central al desenvolupament
• Els temps difícils (Cuba i Filipines), la industrialització i els
moviments obrers
• La Mancomunitat de Catalunya de 1914 (sols caràcter administratiu)
• La gran Barcelona, 1897-1921, l’agregació dels pobles de la plana,
Barcelona passa de 15,7 a 77,8 Km quadrats i més de 750.000
habitants
• L’Estatut Municipal de Calvo Sotelo de 1924, obre la porta per
primera vegada a la posibilitat d’aprovar una Carta Municipal
reconeixent el dret a un régim especial per els municipis.
• La República nous horitzons per l'autonomia municipal, reconeguda
a les lleis estatals i catalanes
• La Guerra Civil i el Franquisme una nova aturada

L’autogovern de Barcelona en els segles, idees clau
La segona meitat del segle XX
• L’empenta de la ciutat aconsegueix la “Ley del Régimen Especial del
Municipio de Barcelona” de 1960
• Gran remodelació organitzativa, més recursos econòmics amb la creació de
noves figures impositives (radicació, aparcament de vehicles),
reconeixement de la ciutat metropolitana
• Creació de l’Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona el 1974, integrada
per la ciutat i 26 municipis
• La recuperació de la Generalitat i els nous Ajuntaments democràtics
• Enfrontament CIU-PSC, Generalitat-Ajuntament de Barcelona
• Promulgació de les LOT, dissolució de la Corporació Metropolitana l’any
1987, creació de les comarques, l’antic territori metropolità passa a formar
part de tres comarques diferents
• Segueix en vigència la llei de Règim especial de Barcelona fins que el
Parlament de Catalunya no aprovi una nova norma jurídica
• Transcorreguts 20 anys desprès de molts tira i arronsa entre la classe
política el Parlament de Catalunya aprova la nova Carta Municipal al 1998,
la coneguda com tram Autonòmic, falta el tram estatal de la Carta que
haurà d’aprovar el parlament de Madrid.

L’autogovern de Barcelona en els segles, idees clau
El segle XXI
• Molts problemes de desenvolupament, segueixen els conflictes PSC-CIU,
el govern central en mans del PP dona tombs, prefereix una llei de grans
ciutats i no desenvolupar la Carta de Barcelona. Tot s'endarrereix
• Tripartit a l’Ajuntament i a la Generalitat de Catalunya, Govern del PSOE a
Madrid, s’obren noves possibilitats per l’aprovació de la Carta en el seu
tram estatal
• Finalment desprès de 8 anys s’aprova la Carta en el seu tram estatal l’any
2006 (LEB, Ley Especial de Barcelona), això si molt per sota de les
expectatives inicials de l’Ajuntament de Barcelona
• Aprovació del nou Estatut d'Autonomia de Catalunya l’any 2006,
reconeixement de la capitalitat de Barcelona i el seu regim especial recollit
a La Carta Municipal (art. 89)
• Arriba la crisi el 2008, aturada de nous projectes. Recuperació del govern
de Generalitat per CIU. Pèrdua després de 32 anys d’ajuntaments
democràtics de la ciutat de Barcelona per part del PSC. Trias el nou alcalde
convergent. Molts aspectes de la per desenvolupar: finançament, justícia de
proximitat, Área Metropolitana, participaciò de l’Ajuntament grans
infraestructuras, continuarà....

LA CARTA MUNICIPAL, TRETS PRINCIPALS
TRAM AUTONÒMIC (LCMB)
• LLEI 22/1998 DE 30 DE DESEMBRE, APROVADA PER EL PARLAMENT
DE CATALUNYA
• REGULA L’ORGANITZACIÓ DEL GOVERN MUNICIPAL, ELS
DISTRICTES, LA POTESTAT NORMATIVA MUNICIPAL, LA
PARTICIPACIÓ CIUTADANA I ELS DRETS DELS VEÏNS,
L’ORGANITZACIÓ MUNICIPAL EXECUTIVA, LES COMPETÈNCIES
MUNICIPALS I EL PROCEDIMENT ARBITRAL I DE CONSUM
• REFORÇA L’AUTONOMIA MUNICIPAL AL SERVEI D’UNA GESTIÓ
ADMINISTRATIVA EFICAÇ I PROPERA ALS CIUTADANS
• ASSOLEIX UNA DESCENTRALITZACIÓ MÉS FORTA
• POTENCÍA LES COMPETÈNCIES MUNICIPALS EN EL MARC D’UNA
COL·LABORACIÓ INSTITUCIONAL POSITIVA (CONSORCIS)
• MILLORA LA QUALITAT DELS SERVEIS DE LA CIUTAT
• APROFUNDEIX EN ELS MECANISMES DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA
• REFORÇA LA PRÀCTICA DEMOCRÀTICA I ESTIMULAR LA
COOPERACIÓ ENTRE L’AJUNTAMENT I EL MOVIMENT ASSOCIATIU I
ELS AGENTS SOCIALS

LA CARTA MUNICIPAL TRAM AUTONÒMIC, CONTINGUTS
• Consta de preàmbul, 142 articles, una disposiciò adicional, dos de
transitòries i una de final. El texte s’articula en 8 titols
Organitzaciò Govern Municipal
Els Districtes
La Potestat Normativa
La Participació Ciutadana
Els Drets del veins
L’Organització Municipal Executiva
Les Competències Municipals
El tìtol preliminar fixe el marc general del régim jurídic del municipi de
Barcelona: capital de Catalunya, terme municipal, els simbols
l’us de les llengues, previsió de desenvolupament reglamèntari de la Carta,
Relacions amb altres administracions, posibilitat de recurs davant el TC
• Organització municipal, titols I, II i V
• Participació ciutadana i drets del veins titol IV
•Potestat Normativa titol III
•Competències Municipals, Titol VI
•Unic article titol VII, sobre procediment arbitral i de consum

LA CARTA MUNICIPAL, TRETS PRINCIPALS
TRAM ESTATAL (LREMB)
• LLEI 1/2006 DE 13 DE MARÇ, APROVADA PER LES CORTS GENERALS
• RECULL LES ESPECIALITATS COMPETENCIALS DE L’AJUNTAMENT
DE BARCELONA EN MATÈRIES D’ÀMBIT ESTATAL COM EL PORT,
L’AEROPORT, RODALIES DE RENFE, EL LITORAL (DOMINI
MARITIMOTERRESTRE), LES TELECOMUNICACIONS, LA MOBILITAT I
LA SEGURETAT CIUTADANA.
• LA JUSTICIA DE PROXIMITAT
• RÈGIM FINANCER ESPECIAL , PARTICULARITATS EN ELS RECURSOS
TRIBUTARIS
• PARTICIPACIÓ ESPECIAL EN ELS TRIBUTS DE L’ESTAT PER EL FET
METROPOLITÁ I EN EL FINANÇAMENT D’INSTITUCIONS D’ÀMPLIA
PROJECCIÓ PER EL MUNICIPI
• RECULL TAMBÈ PARTICULARITATS EN MATÈRIA DE PLANIFICACIÓ
ECONÒMICA, PRESSUPOST I DESPESA PÙBLICA

Ajuntament BCN
Deute jocs Olímpics any 1993 1.800 M€
Any 2007 deute 928 M€
Contenció de la despesa d’operacions corrents
despeses de personal i funcionament
La Carta Municipal permet un augment de les
Transferències corrents del Govern central i la
Generalitat
Abans el 60% del pressupost venia dels
ingressos tributaris i sols un 40% de les
transferències, avui pràcticament paritat
Grans Obres, Port, Aeroport i Metro finançats
per altres Administracions o entitats
Ajuntament MAD
Deute 2003-2007 6.039 M€,
Endeutament propi M-30 2.500 M€
Poca contenció de la despesa
Deute de 2.032€ per ciutadà a BCN sols 471€
Segons l’ajuntament de Madrid avui la
financiació en transferències del govern central
per capità te un saldo positiu per BCN de 425 M€

LA CARTA MUNICIPAL TRAM ESTATAL, CONTINGUTS
• Consta de exposició de motius, 77 articles, quatre disposicions adicionals, una
disposició derogatòria i quatre disposicions finals. El texte s’articula en 4 titols
Titol I de Disposicions Generals
Titol II Competències Municipals
Titol III Justicia de Proximitat
Titol IV Règim Financer
En l’exposiciò de motius fa referència el marc normatiu que composa la carta municial,
reafirma el caràcter històric del fet diferencial del municipi de Barcelona
• Disposicions Generals: Nomenament de no electes a la Comissió de govern,
delegació de la presidéncia del Consell Municipal, principi d’autonomìa local,
claùsula general de competències, Comissió Interadministrativa
Ajuntament-Generalitat-Administraciò Central
•Competències Municipals, en referència a matèries d’incidència estatal
•Justicia de Proximitat
•Règim Financer, especialitats en relació a recursos tributaris, les participacions,
subvencions i transferències, planificació econòmica, pressupost i despesa pública

Model Govern CIU