recueil 2012 p suivies - CRDP de l'académie de Montpellier

VISIONS D’AVENIR
CATALÀ (2011-2012)
RECULL DE POEMES
« El món sembla girar com gira un ocell mort
dins aquest cel d’abril verd com una finestra,
posada entre el triangle de la serra i dels plans,
que espera pacient oberta als endemans.»
Jordi Pere Cerdà, Cerdaneses.
Alumnes de les classes de les escoles, dels col·legis
i dels liceus
ACADÈMIA DE MONTPELLER
1
MATERNALS I C.P.
GUANYADORS
Franck-Aimé, 6 anys, GS, Escola maternal Joan Amade, Perpinyà, classe
bilingüe.
Menció especial : C.P. bilingüe, Escola J. Prevert, Cabestany
PRIMÀRIES
Baptiste JUBAULT i Océane PARMENTIER (ex-aequo), CP/CE1 bilingüe escola
J. Jaurès, Tuïr
Cassandra AUDAT, CE1/CE2 bilingüe, escola Joan Clerc, Prada
Judit BONET-CAILLIS, CM2 bilingüe, Escola d’Alembert 2, Perpinyà.
Emile Barnier, Brune de Guardia, Lara Parès, CM1 bilingüe Escola J.
PREVERT, Cabestany
Mencions especials : (escola que ha participat més)
Benjamin, Marven, Lauren, CM2 bilingüe, Escola J. Prevert, Cabestany
Joan, Alicia, Jason, CE2 bilingüe Escola J. PREVERT, Cabestany
CE1 bilingüe, Escola J. PREVERT, Cabestany
COL∙LEGIS
Léa GUSTAVE , Eva TRAFACH, Gauthier JAUBERT, (ex-aequo)
Alumnes de 6a5, Col·legi El Riberal, Sant-Esteve del Monestir.
Beatriz GARCIA-GIL, 5a5, Col·legi El Riberal, Sant-Esteve del Monestir.
PLANTON Marie, 4°1, Col·legi de la Costa Radiosa, Canet de Rosselló.
Menció especial :
Marine FOXONET, 6°5, Col·legi El Riberal, Sant-Esteve del Monestir.
LICEUS
Janis FONS, Aurora GUILLEM, alumnes de Primera, Liceu Aragó, Perpinyà
Boris LE MENELEC 1ª LV3, Liceu Maillol, Perpinyà.
Guilhem PLA, 2ª bilingüe, Liceu A. Maillol, Perpinyà.
Guillem TOCABENS, 1a bilingüe, Liceu Maillol, Perpinyà.
Manon BERTHEZENE, 1ª LV3, Liceu Maillol, Perpinyà.
Goewin CAILHETON, Liceu D. de Severac, Ceret.
Kételine BERGER, Liceu D. de Severac, Ceret.

Què cal?
Per fer poemes
ens cal moltes idees
Per tenir moltes idees
Ens cal una capsa màgica
Per fer una capsa màgica
Ens cal cartró
Per fer cartró
Ens cal joguets
Per fer joguets
Ens cal un infant
Per fer un infant
Ens cal un papà i una mamà
Per fer un papà i una mamà
Ens cal avis
Per fer avis
Ens cal un inventor.
Per tenir un inventor
Ens cal poemes.
CLASSES MATERNALS I C.P.
Franck-Aimé, 6 anys, GS, Escola maternal Joan Amade, Perpinyà, classe
bilingüe. (Poema escrit a partir de la versió catalana de “Il faut une fleur” de
Gianni Rodari)
2
D’ara endavant
El nostre món :
Si el món fos meu,
voldria una casa amb caramels.
A mi m’agradaria un món sense
deures per fer i sense escola.
Si el món fos meu,
com que tinc por la nit,
voldria un món sense nits
i només dies.
Si el món fos meu,
voldria un món ple de flors,
flors de mil colors.
Un món que sigui multicolor.
Treballs col∙lectius (fora concurs)
*dem (arcaisme) = donem: últim vers
extret d’un poema de Joan Maragall
(L’Empordà)
Si el món fos meu,
Voldria un món
on tothom tindria aigua i menjar
i també un regal cada dia.
Si el món fos meu,
que no faci fred l’hivern.
Un món on tothom s’estimaria
i els homes serien de tots colors.
C.P. bilingüe, Escola J. Prevert,
Cabestany 3

Metàfores d’esperança:
CLASSES PRIMÀRIES
L’escorpit és un gran caçaire d’insectes,
les seves armes són…
la cua que llança el verí
i amb les pinces mata ! (B. Jubault)
Però la papallona vestida de
Fulles de seda vola dins
L’herba i l’escorpit ja no la pot matar.
(O. Parmentier)
Baptiste Jubault i Océane Parmentier, CP/CE1 bilingüe escola J. Jaurès, Tuïr
Ocell de primavera, el gaig,
un cor marró que bat,
dins el jardí verd
les flors roses creixen,
amor d'estació, amor de gaig,
vola amb les ales ratllades
a dalt dels prats.
Petit ocell que canta per l'estació d'amor,
fa un niu dins la natura.
Totes les primaveres, el gaig vola,
dins el cel blau i sobre el sol.
Ocell de primavera el gaig,
m'agraden els teus colors,
m'agrada la teva llibertat.
Cassandra AUDAT, Classe bilingüe CE1/CE2 escola Jean Clerc, Prada (classe
les acàcies) : Poesia d’avenir construïda amb el passat: relectures de Jord Jordi
Pere Cerdà fetes pels alumnes.
4
El dia que serem adults…
Quan seré gran,
Tindré un cotxe volant.
Quan seré una dona,
No pararé ni una estona.
Quan tindré vint-i-cinc anys,
Treballaré tot l’any.
Aniré al planeta groc,
Per mi serà com un joc.
Fabricaré un robot intel·ligent,
Per impressionar la gent.
Però no ho sé si serà veritat,
Quan miraré el meu passat.
Judit BONET-CAILLIS, CM2 bilingüe, üe,
Escola d’Alembert 2,
Perpinyà.
Un futur il∙luminat
La pobresa i la riquesa no existeixen…
La natura preservada,
tot serà bell, molt bell. (Benjamin)
Una vida més natural sense destruccions,
flors i arbres
amb més atencions. (Marvin)
Una vida de llum,
plena de felicitat,
amb l’amor que ens il∙lumina. ∙lumina. (Lauren)
Benjamin, Marvin, Lauren, CM2 bilingüe Escola J. PREVERT, Cabestany.
5

Històries de mil i un dies
Hi haurà dies que podrem tocar la lluna.
Hi haurà dies que els cotxes volaran.
Hi haurà dies que les cases seran de tots els colors.
Hi haurà dies que tothom serà a l’inrevés.
Hi haurà dies que els arbres cauran del cel.
Hi haurà dies que ens farem petons.
Hi haurà dies que el nostre país es trobarà a costat de la Xina.
Hi haurà dies que tot serà magnífic.
Hi haurà dies que tots els països es tocaran.
Hi haurà dies que els dies d’escola els passarem sempre al pati.
Hi haurà anys que sempre serà l’estiu.
Hi haurà anys que els aniversaris cauran tots el mateix dia.
Hi haurà un dia que aniré a la universitat.
Hi haurà un dia que aniré a l’altra punta del món i me casaré.
Fora conccurs : text col∙lectiu, CE1 bilingüe, Escola J. PREVERT, Cabestany
Demà…
Demà, construirem coets,
per visitar els planetes,
planetes blaus, planetes roigs,
anirem cap al sol
per agafar tota la llum
i omplir-ne els cors dels homes.
Menció especial : Joan, Alícia, Jason,
CE2 bilingüe Escola J. PREVERT, Cabestany.
6
Un futur millor…
En un futur millor Més tard, el món serà bonic,
un futur on hi ha flors, i les cases de poca energia,
un futur on hi ha la vida. més tard els ocells volaran amb alegria
i els peixos nedaran contents….
Una vida d’alegria,
una vida d’esperança, … o potser més greu…
unes viles de silenci.
Més tard el món serà pol∙luït
I la natura serà rica, i les cases molta energia gastaran,
no hi haurà famina, Més tard no hi haurà cap ocell pel cel
més cascades magnífiques. ni cap peix en l’aigua.
Els estanys ben emplenats, …Com serà el món?
no pol∙luïts els oceans,
i el sol no amagat.
Emile BARNIER, Brune de GUARDIA,
Esperança
Món de pobresa,
demà riquesa.
Avui secada,
després l’aigua.
Ahir pol∙lució,
demà natura.
Ara la mort,
després l’amor.
Lara PARES,
tots tres alumnes del CM1 bilingüe Escola J. PREVERT, Cabestany.
7

L’any tres-mil cent vint-i-nou,
d'un coet en forma d’ou
baixà content i molt fresc
un cargol prou gegantesc.
Els diu que al seu planeta
l'aigua fou assecadeta
quan hi va passar rabent
pel cel un estel calent.
VISIÓ DEL FUTUR : UN EXTRATERRESTRE ARRIBA A L’ALBERA
Els catalans del serrat
encara han conservat
nostra llengua catalana,
però no fan més cargolada.
De Taó el seu planeta
només li queda soleta
una capsa d’aire plena
que porta sus de l’esquena.
La pol·lució de l’aire
fa que ja no queden gaires
cargolets per la muntanya:
els humans mengen aranyes.
Aquella gent de l’Albera,
sent la història sencera
i se mira amb ulls lluents
aquell cargol tan valent.
Aquell cargol tan estrany
mira de trobar companys,
ja que tot ho pot entendre
i per telepatia aprendre.
Potser que seria bo,
ben rostit sus del carbó:
quin festí per les muntanyes,
seria millor que aranyes!

Sort, aquest funest destí
el cargol el percebí.
Al seu coet va pujar,
i mai més no va tornar.
Avui la gent de l’Albera,
per Sant Joan encén foguera,
pensa en el cargol gegant
que ja es veia menjant.
Fora concurs col∙legi: auca realitzada per alumnes de classe
bilingüe (Lluïsa, Odeta, Maria, Dolors, Matilda).
10
Pau, arrels i amor de la llengua:
COL∙LEGIS
Somio d’un món sense guerra,
un món sense armes i sense disputes,
on tothom viu en pau,
també els animals,
un món sense patiments,
sense malalties.
Veig homes feliços
dansar ensems la sardana
mentre que d’altres preparen a menjar:
pa amb tomàquet i pernil.
Després, tothom comparteix panallets i vi.
És el món on m’agradaria viure. (Léa GUSTAVE)
Dalt d’un pujol, veig
Puig-Reig
on he passat la meva infantesa.
L’arbre dels meus pensaments,
l’olivera,
tan majestuosa, tan generosa.
Aquell paisatge, el conec bé.
És allà que m’agrada anar,
és allà que m’agadaria viure! (Eva TRAFACH)
Dins un racó perdut del món, una llengua persisteix,
plena d’amor i de cultura,
d’un color sang i or;
resisteix a l’avenir. (Gauthier JAUBERT)
Léa GUSTAVE, Eva TRAFACH, Gauthier JAUBERT, (ex-aequo)
Alumnes de 6a5, Col·legi El Riberal, Sant-Esteve del Monestir. 11

Indefinidament...
És un somni?
O és la realitat?
No sé. Què fer?
Però hi ha alguna cosa
De la qual sóc segura:
És de ser sempre aquí
per de tu gaudir.
PLANTON Marie,
4°1, Col·legi de la Costa Radiosa,
Canet
L’esdevenidor
L’esdevenidor sense parlar català
és com…
un pessebre sense caganer…
un sis de gener sense Reis…
Una sardana sense cobla… Marine
Col·legi El Riberal, Sant-Esteve del
L’oronella
Pel futur, en els cicles de les
estacions… tant com hi haurà
oronelles, l’oronella tornarà!
Per la finestra et veig volar,
vas i tornes sense parar.
Sota el balcó fas el teu niu,
amb fang que trobes prop del riu.
Pel matí el teu cant desperta
un nou dia d’estiu en la natura:
arbres, flors, fruites i llegums.
Festa dels colors i de l’agricultura!
I quan te’n vas, molt sola em quedo.
Tornen la pluja, la boira i el vent,
cauen les fulles de tots els arbres
que la neu cobreix molt lentament.
Però aquí, al mas, jo t’esperaré,
i aviat vindràs, tu la primera,
anunciant-me, com cada any,
l’arribada de la primavera.
Beatriz GARCIA-GIL, 5a5,
Col·legi El Riberal, Sant-Esteve del
Monestir.
FOXONET, 6ª5 (menció especial)
Monestir 12
LICEUS
Constellacions de poemes en un espai en perpètua evolució
Jo, l’ÒRBITA EL∙LĺPTICA,
nedo en la terrible ombra i sota els vels sagrats
per l’esplèndid bosc de les constel∙lacions.
El meu brillant abisme és un mar per a tots,
mentre les estrelles de llum naveguen pel cel com veles blanques
que tornen a port o a una platja llunyana.
Brillen dins el meu oceà al raig del matí
els meus companys de llum: els ASTRES
Janis FONS
* * *
ASTRES que brillen des de fa una eternitat,
alguns extingits des de fa ja molts anys.
Però des de sempre l’home contempla el cel i admira les estrelles.
Més són petites, més són lluminoses i més són precioses.
Aurore GUILLEM
Alumnes de Primera, Liceu Aragó
13

El vell pont de pedra
Allà on el sol lentament s’aixeca,
allà on l’aigua alegre ha passejat,
miro, de sobte, el vell pont de pedra,
testimoni immutable d’un temps passat.
Allà on de petit sempre jugava,
veient impassible les fulles surar.
Sota les voltes de pedra, somniava
vaixells navegant a terres d’ultramar.
Allà on sovint et mirava, Maria,
fresca i delicada com rosada d’estiu,
ballant prop de l’aigua com la fada encantada:
moments d’existència d’un gran amor viu!
I avui, els meus ossos són vells
com els pilars porosos del pont.
Qui pogués ser l’aigua pura
que, amb força, brolla de la font!
I et miro, com sempre, somniador,
testimoni de pedra que es desfà.
Saps que, per tu, donaria la vida,
ara que el meu somni se’n va.
Boris LE MENELEC 1ª LV3, Liceu Maillol, Perpinyà.
Tornarà la tramuntana
Serà sempre aquí, per als nostres infants,
i d’aquí a cent anys, seguirà encara present
de la muntanya a la plana, bufarà sense descans.
La tramuntana catalana és el nostre vent!
I quan el seu sospir arriba ple de força i de remor:
concert de fulles i branques ballant en el seu honor
que del matí al vespre s’agiten amb aquest cant
i alegrement voltegen, marcant un ritme constant.
Com el martell del ferrer, en l’enclusa, colpejant,
lentament, dia a dia, amb el seu so va forjant
el caràcter d’una terra, d’una cultura i d’una gent.
La tramuntana catalana, és el nostre vent!
Guilhem PLA, 2ª bilingüe, Liceu Maillol, Perpinyà.
El viatge
Quan el sol deixarà la plaça en la foscor,
Quan la rosa roja de l'estiu marcirà,
Quan la nit, en la plana ventosa, caurà,
Quan la lluna s'apagarà en la claror...
Marxaré, molt lluny de tot, cap a l'horitzó,
Marxaré fins que no pugui més caminar,
Marxaré i qui sap on aniré a parar,
Marxaré lluny per trobar un futur més bo.
El viatge ara és el que compta només
I la destinació ja no compta per rés
No és ella qui decidirà l'avenir...
Sinó el molt llarg periple que s'ha de fer.
Ella és només la que em demana de venir
El camí no em fa perdre, en el futur, la fe.
Guillem TOCABENS, 1a bilingüe, Liceu
Maillol
Canigó
Muntanya eterna, cor de Catalunya,
sempre present, pare poderós,
molt nombrosos venim a honorar-te,
sentint-nos units en el teu cim gloriós.
La tardor, amb molts colors t’il∙lumina,
l’hivern et vesteix d’un blanc mantell gran,
la primavera de nou et donarà aigua i vida
i l’estiu t’encendrà la flama de Sant Joan.
Dominant valls, plana i litoral,
ets el far que guia el caminant errant:
aquell que somriu quan a casa ja arriba
i aquell que se’n va i s’allunya plorant.
Allà on vagi, amb mi vindràs,
la teva presència per sempre hi serà.
No t’oblidaré mai, pare de la pàtria!
Em sento orgullós de ser català!
Manon BERTHEZENE, 1ª LV3 Liceu Maillol,
Perpinyà. 14
Visió apocalíptica
He fet un somi, o més aviat un malson.
Estava enmig d’un lloc estrany:
semblava la plaça d’una ciutat molt gran;
el cel era fosc de les cendres i de la pols
que l’omplien. Tot cremava, la gent corria
pels carrers i no podia respirar.
De cop, em giro sentint un soroll que Déu n’hi do!
Veig caure un tros de metall gegant:
Era el cim de la Torre Eiffel!
Algú em pren pel braç per no ser esclafat!
Tot això era esgarrifós. Ja hi érem :
la tercera guerra mundial!
Goewin CAILHETON, poeta tormentat del segle XXI,
Liceu D. de Severac, Ceret
Visió retrofuturista
La nit passada vaig fer un somni estrany,
en el qual veia formigues córrer per tot arreu,
en el qual només formigues potents dominaven,
en el qual les pobres obreres patien sempre
en una Terra destruïda on els arbres cremaven.
Vaig veure formigues que s’assemblaven a les altres
però que plantaven arbres al mig del bosc,
que ajudaven llurs companyes a viure,
que provaven de lluitar contra aquell desastre,
que reciclaven les escombraries a vora del riu.
Les formigues poblaven la Terra abans dels homes,
potser les formigues sobreviuran als homes.
Aquelles formiguetes del meu somni eren homes?
Com podran desenvolupar-se, entre el social,
l’economia, sense descuidar l’ecologia ?
Kételine BERGER, Liceu D. de Severac, Ceret.
15