Super Pepo i Clementina08.pdf - Mans Unides

Súper Pepo i Clementina
Són les vuit del matí i la mare de PEPO entra a
la seva habitació:
-Bon dia petit meu, és hora de llevar-se!
Però PEPO no pot obrir els ulls. Tots els matins
li passa igual, li costa tant de sortir del llit…
sempre pensa en els dies que falten perquè
arribin les vacances i deixar de matinar.
Però de seguida es recorda de les seves
amigues i amics i de com de bé s'ho passen
jugant a l’hora del pati. Llavors, fa un salt i
s'aixeca del llit com un coet!
PEPO està molt content perquè aquest curs la
profe Carmela els està ensenyant a llegir. A
més a més, està descobrint coses molt
interessants sobre la natura i els animals.
Cada dia, a la sortida del col·le les mares i els
pares van a recollir els seus fills, els porten el
berenar i si s'ho mengen tot, com a premi, els
compren alguna cosa a la botiga d’en Julià.
1.

Súper Pepo i Clementina
Un dia PEPO en passar per la botiga va sentir
plorar la Clementina, una preciosa i dolça
mandarina:
- Per què plores? Li va preguntar PEPO.
- Perquè mai cap nen no em tria com a
llaminadura després de berenar. Sempre
trien la palmera de xocolata, la bossa de
patates fregides, el xiclet… Jo em poso
molt trista perquè nosaltres tenim moltes
coses bones que oferir als nens i a les
nenes.
Tenim moltes vitamines, a l'hivern us
protegim contra els refredats i els mocs, us
donem energia perquè pugueu jugar, sumar
i restar al col·le… A més a més som molt
refrescants i tenim un sabor boníssim.
PEPO es va quedar pensatiu, la veritat és que
ell tampoc l'havia triada mai; com havia
estat de ximple! amb l'important que és
menjar fruita cada dia!
Però, si més no, ell havia escoltat Clementina i estava disposat a ajudar-la.
Aquesta és la missió principal d'un autèntic superheroi com ell: escoltar i ajudar els altres.
Llavors se li va acudir una idea fantàstica!
2.

Súper Pepo i Clementina
L'endemà PEPO es va aixecar del llit d'un bot, no va fer falta que la seva mare el
despertés, estava impacient per arribar al col·le i engegar el seu pla.
Quan va arribar l'hora del patí i tots els nens i nenes estaven jugant, PEPO va pujar al
tobogan i des d'allí va cridar l'atenció de tots els seus companys.
Una de les coses que havia après a l'Escola de Superherois
era fer malabars amb tres pilotes com els pallassos del Circ.
Als nens els encanta, i ho passen genial amb aquestes
coses. Fer feliços els altres és una de les assignatures més
importants i difícils per a un superheroi.
No obstant això, PEPO no va utilitzar pilotes com era
habitual, sinó a Clementina i dues amigues seves. Els nens
miraven sorpresos com volaven pels aires, es van divertir i
van aplaudir molt.
Llavors ell els va contar totes les coses bones que tenien les
mandarines i la resta de les fruites, tot el que Clementina li
havia explicat, i també com és d’important alimentar-se bé:
-Per fer totes aquestes coses que ens agraden necessitem
menjar tot el que la mare i el pare ens posen al plat i,
sobretot, molta, molta fruita.
Però l’esbarjo estava a punt d'acabar, calia tornar a classe.
Llavors PEPO va agafar les tres mandarines, les va ficar en
una bossa de plàstic i les va llençar a la paperera del pati.
Tots els nens es van quedar paralitzats, amb la boca oberta
i amb cara de sorpresa. No entenien com havia pogut fer
una cosa així i per què les fruites havien acabat a les
escombraries.
3.

Súper Pepo i Clementina
PEPO es va adonar que havien entès el missatge, i amb un somriure va
treure les mandarines de la paperera i els va dir:
-Us ha cridat l'atenció el que he fet eh? Però... us heu fixat mai en la
quantitat de menjar que es llença després de dinar, o bé perquè “no ens
agrada” o perquè ens servim molt més del que realment podem menjar?
- Heu pensat alguna vegada que hi ha molts nens i nenes que no tenen
res amb què alimentar-se cada dia?
- I de què serviria -va dir Fran- tot el menjar que ens sobra o que no
volem? No el podem donar a aquests nens, estan ben lluny.
- Potser no podem enviar-lo, però no malgastar el que tenim és també una
manera de ser solidaris, va dir PEPO.
Des de llavors, tots els nens i nenes del col·le es van acostumar a menjar de
millor manera i en sortir de classe, demanaven una peça de fruita després
de berenar. Clementina se sentia feliç i orgullosa del que havia aconseguit.
I tot gràcies a PEPO que havia sabut escoltar.
La notícia que els nens del col·le se sabien alimentar de meravella va
arribar a la professora de PEPO a l'Escola de Superherois.
L'endemà, PEPO va anar a classe… on li esperava una gran sorpresa.
Va entrar corrent, rient i jugant amb el seu amic Felip i, de sobte, aquí
estava! no ho podia creure! Havia aconseguit la seva capa vermella
de Superheroi! Era preciosa!
- PEPO ho has aconseguit! va dir la professora. Em sento molt
orgullosa de tu.
Ara no et pots despistar, has d'estar més atent que mai, de vegades,
mantenir el que tenim és més difícil que aconseguir-ho.
Súper PEPO es va posar el seu relluent vestit blau, les seves botes, la
seva capa vermella i més content que mai va sortir al carrer disposat
a ajudar els altres.
Mai no oblidaria aquest gran dia!
I vosaltres amiguets, no oblideu que els vertaders superherois són els
que pensen en els altres i els ajuden quan ho necessiten.
4.