DOSSIER DE PREMSA - El Punt/Avui

TEMPORADA ALTA 2009 – FESTIVAL DE TARDOR DE CATALUNYA GIRONA/SALT
TEMPORADA ALTA 2009 – FESTIVAL DE TARDOR DE CATALUNYA GIRONA/SALT
De l’1 d’octubre al 11 de desembre
ESTRENA
NOVEMBRES
Textos de Dostoievski i Lars Norén
Direcció: Pere Puig
SALA LA PLANETA
Divendres, 20 de novembre
Dissabte, 21 de novembre
Diumenge, 22 de novembre
DOSSIER DE PREMSA

TEMPORADA ALTA 2009 – FESTIVAL DE TARDOR DE CATALUNYA GIRONA/SALT
INTRODUCCIÓ
El dia 3 de novembre el narrador del conte El somni d’un home ridícul de
Dostoievski decideix tot mirant un estel que ha arribat el moment del suïcidi. La seva
vida no té cap sentit. En aquest món, res no importa. Però quan ja és a punt de matarse,
s’adorm. I en somnis viatja cap a una altra Terra, on descobrirà la Veritat.
El 20 de novembre és el títol d’una obra teatral de Lars Norén. La data que el noi
protagonista ha escollit per entrar, carregat d’armes, dins del seu centre escolar i
disparar indiscriminadament contra professors i alumnes, abans de disparar-se ell
mateix un tret al cap.
Atrapats en l’espai buit de la nostra existència, aquests dos àngels de la mort no poden
resistir el fred del seus novembres. Són incapaços d’afrontar un hivern que els promet
més indiferència o hostilitat, en un món que no entenen i que no poden canviar.
Aleshores, però, per què confien encara en les paraules? Per què ens vénen a trobar, a
dins del teatre, per confessar-nos el seu amor i el seu odi, el seu desistiment? Què ens
expliquen amb el seu testimoni sobre la nostra cultura, o la nostra absència de cultura?
Quina Veritat ens volen revelar aquests dos bojos que se’ns assemblen tant?

TEMPORADA ALTA 2009 – FESTIVAL DE TARDOR DE CATALUNYA GIRONA/SALT
1. FITXA ARTÍSTICA
NOVEMBRES
A partir de textos
de Fiodor Dostoievski i Lars Norén
Autors: Fiodor Dostoievski i Lars Norén
Traducció, adaptació i direcció : Pere Puig
Obres: El somni d'un home ridícul de Fiodor Dostoievski (1876) i El 20 de
novembre de Lars Norén (2007)
Intèrprets: Meritxell Yanes (El 3 de novembre) i Albert Prat (El 20 de novembre)
Espai escènic i vestuari: Ricard Prat i Coll.
Edició de vídeo: Xavier Pérez.
Il·luminació: August Viladomat i Àngel Puertas
So: Manel Palahí
Ajudant de direcció: Jordi Subirà
Producció executiva: Anna Carina Ribas
Producció: (Mithistòrima Produccions S. L.)
Amb el suport de:
Agraïments: Mentidera Teatre i Sísmica d'Espectacles
LLOC: SALA LA PLANETA
FUNCIONS: 20 i 21 de novembre, a les 22 hores, i 22 de novembre, a les 19 hores
PREU: 14 €
DURADA: 2 hores

TEMPORADA ALTA 2009 – FESTIVAL DE TARDOR DE CATALUNYA GIRONA/SALT
2. PRESENTACIÓ DE L’ESPECTACLE NOVEMBRES
El 3 de novembre (Adaptació d’El somni d'un home ridícul)
La primera part de Novembres, que nosaltres hem titulat El 3 de novembre, és
una adaptació d’El somni d'un home ridícul, un dels darrers contes que va
escriure Fiodor Dostoievski (publicat l'any 1876).
A través del protagonista d'aquest relat, el gran escriptor rus expressa les
contradiccions de la responsabilitat individual i la necessitat de renovar el desig
de viure. L'energia de la desesperança empeny l'autor a defensar una idea
aparentment ingènua, discutida i menystinguda, fins i tot pels corrents de
pensament i per les religions que oficialment l'han fet seva al llarg de la història.
"El més important és estimar-se els uns als altres", ens diu.
Aquesta idea esdevé en mans de Dostoievski un pensament ambiciós, gairebé
rebel, una utopia política i ètica, a contra-corrent en un món dominat per la
indiferència, l'individualisme i la injustícia.
La protagonista del muntatge (en la nostra versió, no pas un "home ridícul" sinó
una "dona ridícula", una dona contemporània) és un ésser d'una accentuada
sensibilitat. Com que la seva vida ha esdevingut insubstancial en tots els sentits
(afectiu, familiar, laboral), i veient que en el món "res no importa", decideix que ha
arribat l'hora del seu suïcidi. Però quan ja és a punt de matar-se, un trobada
accidental farà que ajorni el tret definitiu i que es quedi adormida. Aleshores, es
mata en somnis, d'un tret al cor, i un cop morta i enterrada comença un viatge
cap a una altra Terra, on descobreix el paradís i també assisteix a la seva
descomposició. Quan es desperta, comença a explicar el que ha vist, com una
revelació, i tota la gent del seu entorn la pren per boja.
Finalment, com és freqüent avui dia, aquesta dona "ridícula" decideix difondre el
seu missatge per internet, amb l'esperança de convèncer una legió de solitaris
com ella que comencin a fer possible el gran canvi. "Si cadascú volgués -diu-,
les coses podrien canviar de seguida...".

TEMPORADA ALTA 2009 – FESTIVAL DE TARDOR DE CATALUNYA GIRONA/SALT
El 20 de novembre. Adaptació del text de Lars Norén
El 20 de novembre de l'any 2006, en una ciutat petita d'Alemanya, un noi de 18
anys va entrar armat dins del seu antic institut per disparar sobre els que havien
estat els seus companys i professors. Després de ferir 37 persones, Sebastian
Bosse es va disparar ell mateix. El 20 de novembre és el títol del monòleg que,
unes setmanes més tard, el dramaturg suec Lars Norén va escriure a partir del
diari íntim que l'adolescent va difondre per internet. El 20 de novembre és la
constant terrible dels nostres fracassos, de les febleses culpables, d'un món
que tots som responsables que hagi esdevingut fred i dur com el canó d'un
revòlver.

TEMPORADA ALTA 2009 – FESTIVAL DE TARDOR DE CATALUNYA GIRONA/SALT
L'autor suec Lars Norén (Estocolm, 1944), és un dels dramaturgs més radicals
de la segona meitat del segle XX. Considerat des de fa temps com un dels més
dignes successors de Strindberg, Txèkhov i Ibsen, no ha parat mai de penetrar en
el cor de les angoixes existencials i familiars per descobrir-ne els funcionaments.
Norén explora el món dels més desfavorits i des més febles sense humiliar-los.
Amb una escriptura simple i brutal, sense concessions, grata en les nostres
consciències i ens confronta a la nostra elemental condició humana.
En llengua catalana ha estat traduïda una de les peces dramàtiques més
reconegudes de Norén: Dimonis. El muntatge, una producció de la Sala Beckett
dirigida per Lurdes Barba, es va estrenar precisament a la Sala La Planeta durant
l'edició del Festival Temporada Alta de l'any 2006.
L'obra El 20 de novembre va ser estrenada el mes de febrer de l'any 2007 al
Festival Internacional de Liège, dirigida pel mateix Lars Norén, i interpretada per
l'actriu alemanya Anne Tismer, coneguda internacionalment per les seves
participacions en espectacles dels director Frank Castorf, Peter Stein, Luc Bondy,
Dieter Giesing i Thomas Ostermeier.

TEMPORADA ALTA 2009 – FESTIVAL DE TARDOR DE CATALUNYA GIRONA/SALT
3. CURRICULUM DEL DIRECTOR PERE PUIG I TALLADA
Director teatral i responsable de la programació de la Sala La Planeta Salt -1959
Llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha
format part com a actor i director de les companyies teatrals gironines Inteatrex i
Proscenium (participant, entre altres muntatges, a Cal·lígula d’Albert Camus,
Ricard III de William Shakespeare, Annabela, una història més trista de John
Ford, Les mosques de Sartre, Don Carlo de Schiller, Enric IV de Pirandello,
Medea d’Eurípides, i Antígona de Sòfocles), i ha estudiat direcció a l’Institut del
Teatre de la Diputació de Barcelona.
Va ser crític teatral del diari El Punt, responsable de la secció de Cultura, i
redactor i coordinador de la secció de Llibres de la revista Presència, el
suplement dominical del mateix diari.
Director artístic de la Sala La Planeta des dels seus orígens, i membre fundador
de Mithistòrima Produccions, ha dirigit amb la companyia de la sala diversos
espectacles, entre els més recents dels quals cal destacar els muntatges de
poesia Lorca-Cernuda i Mithistòrima, els de teatre infantil Un conte de les mil i
una nits, Auuu! i No plors, ximplet, i els espectacles teatrals Pier Paolo Pasolini,
El cor de les tenebres i Bondat.
Amb Mithistòrima Produccions, ha impulsat en els darrers anys la creació dels
espectacles La senyora Klein de Nicholas Wright, Sam. Sis peces curtes de
Samuel Beckett, Lúcid de Rafael Spregelburd, Pensaments escrits al caure de
les fulles d’Ayub Khan-Din, Bondat de Michael Redhill. Vides privades de Nöel
Coward, Alaska i altres deserts de Harold Pinter i Novembres de Dostoievski-
Norén.

TEMPORADA ALTA 2009 – FESTIVAL DE TARDOR DE CATALUNYA GIRONA/SALT
4. CURRÍCULUM DELS ACTORS
Meritxell Yanes Font
Actriu. (Girona, 1976). Actualment és membre fundadora de la companyia Mentidera Teatre,
juntament amb Cristina Cervià
El 1998, acabant els seus estudis de teatre, funda la companyia d'animació i teatre El Vestidor
fent l'espectacle Fuga d'idees que va dirigir Montserrat Mitjans.
Juntament amb la Cristina Cervià participa als espectacles Sobre blanc, Quart entre molts
germans, Paisaxe, Sota el bosc lacti, entre d'altres.
El 2000 participa a Descompensació, Insignificant: Deformitat, Un sant sopar europeu, dir. Carme
Portaceli, i a El mort i qui el vetlla, escrita i dirigida per Lluís-Anton Baulenes.
El 2001 participa a El Temps se’ns menja, dir. Marta Fluvià, i Chaó Rodríguez, dir. Xavier Ricard i
Ivan Benet. El 2002 actua a Polvòdrom amb direcció de Pep Tosar i Nyac Nyam, amb direcció de
Marta Fluvià.
El 2006 fa Lúcid, escrita i dirigida per Rafael Spregelburd
El 2007 interpreta Bondat de Michael Redhill, dirigida per Pere Puig.
El 2003, amb Mentidera teatre i sota
direcció de Sílvia Ferrando, participa Rient
cap a la foscor.
El 2004, sota direcció de Jordi Vilà, fa
Ariadna, al laberint grotesc de Salvador
Espriu, i la lectura dramatitzada de Sota el
bosc lacti, presentada a Temporada Alta.
El 2005 presenta a Temporada Alta La
vetlla fúnebre de Jordi Vilà i amb Mentidera
Teatre La casa del darrere.
El 2008, amb Mentidera Teatre i la Sala Muntaner, estrena Petó públic amb direcció de Rosa
Maria Sardà.
El 2009 presenta Novembres sota direcció de Pere Puig i La festa amb direcció i dramatúrgia de
Jordi Prat.
Ha participat en la producció de La vetlla fúnebre, Atlas o antes de llegar a Barataria de la Cia.
Mal Pelo i Cómo Casas dirigit per Ernesto Collado, ha fet la producció i regidoria de Rient cap a
la foscor i és fundadora de La Troca.

TEMPORADA ALTA 2009 – FESTIVAL DE TARDOR DE CATALUNYA GIRONA/SALT
Albert Prat
Teatre
2008/09
Boris Godunov de David Plana i Àlex Ollé. Dir. Àlex Ollé i David Plana. La Fura dels Baus.
2007
Vull ser Bernard-Marie, d’ Àlex D. Capo. Dir. Àlex D. Capo. Festival Lola 2007.
2007/09
La silibararera (o quantes galetes pots posar-te a la boca fins que se’t deixi d’entendre) de
Txema Stamfford. Dir. Txema Stamfford i Ester Nadal. Cia. elnacionalNOensvol. Festival Lola
2007/Teatre Gaudí de Barcelona
2006
The homecoming de Harold Pinter. Dir. Alex D. Capo. Institut del Teatre de Barcelona.
2006
Quoatidiania delirant. Historietes de Miguelanxo Prado. Dir. Eles Alavedra. Versus Teatre
2006
La fi per fi de Peter Turrini. Ajudant de direcció.
Dir: Thomas Sauerteig. Grec 2006 i Sala
Beckett.
2006
Sam. Peces curtes de Samuel Beckett. Dir.
Abel Coll. Companyia elnacionalNOensvol
La Planeta (Girona) i Sala Beckett
2005/06
Bartleby de Herman Melville. Dir. Ever
Blanchet. Versus Teatre
2005/06
Nit de poetes. Quatre escpectacles de poesia
dramatitzada. Dir. Companyia Teatre de
Reserva. Cafè Teatre Llantiol

TEMPORADA ALTA 2009 – FESTIVAL DE TARDOR DE CATALUNYA GIRONA/SALT
2004/05
Selaginel·les (o la tragèdia d’una cabra) de Txema Stamfford. Dir. Peter Gadish i Txema
Stamfford. Cia. Companyia elnacionalNOensvol. Versus Teatre / Gira per Catalunya, Espanya i
Europa.
2005
Com a Casa-ssas, a partir de poemas d’Enric Casassas. Dir. Txema Stamfford. Cia.
elnacionalNOensvol. Cafè Teatre Llantiol
2004
Mini-mal show de Sergi Belbel i Miquel Górriz. Dir. Mercè Lleixà. Cia. elnacionalNOensvol
Jove Teatre Regina de Barcelona
2004
Baal de Bertolt Brecht. Dir. Abel Coll. Companyia Mendax Teatre. Teatre Tantarantana
2004
Després (una peça curta i innecessària) de Llàtzer Garcia. Co-director. Cia. Teatre de Reserva.
Cafè-Teatre Llantiol
2002 /03
Estorcolàcies de Txema Stamfford. Dir. Txema Stamfford. Cia elnacionalNOensvol. Cafè Teatre
Llantiol
CINEMA
2009
Quatro estaciones de Marcel Barrena. TV movie. Actor de repartiment. Dir. Marcel Barrena.
Produïda per TV3, Canal 9 i Sagrera Films.
2007
Mirant al cel de Jesús Garay. Llargmetratge documental. Actor de repartiment. Dir. Jesús Garay.
Produïda per Massa d’Or.
2007
Hoy no se fía, mañana sí de Francisco Avizanda. Llargmetratge. Actor principal. Dir. Francisco
Avizanda. Produïda per Muxica Films, Izaba Films, Fair Films i Basque Films.
2004
Diari de càmera de Francesc Font. Curtmatratge. Actor secundari. Dir. Francesc Font.
Produïda per Elsa Peretti fundation
TELEVISIÓ

TEMPORADA ALTA 2009 – FESTIVAL DE TARDOR DE CATALUNYA GIRONA/SALT
2005/2007
Ventdelplà. Actor secundari. Personatge: Míliu. Direcció: Lluis Maria Güell. Produïda per
Diagonal Televisió i TV3.
2004
Jet lag de T de Teatre. Actor de repartiment al capítol Enigmes. Direcció: Sònia Sànchez
Produïda per TV3 i T de Teatre